La Gramàtica de Port-Royal i la visibilitat de la lingüística

UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Filologia Història de la Lingüística

Cicle «Història de les teories lingüístiques»

Port-Royal i la visibilitat

de la història de la lingüísticaXavier Laborda

1Història de la Lingüística- X. L.

Ressenyes del cicle de conferències 2010-2011: Modistes / URSS / Estructuralisme / Generativisme

http://viatgeixarxa.blogspot.com/2010/10/els-modistes-i-el-cicle-historia-de-les.html

http://viatgeixarxa.blogspot.com/2010/10/els-modistes-i-el-cicle-historia-de-les.html

http://viatgeixarxa.blogspot.com/2010/12/linguistica-i-el-terrible-enemic-del.html

http://viatgeixarxa.blogspot.com/2011/03/la-projeccio-de-lestructuralisme-en.html

http://viatgeixarxa.blogspot.com/2011/03/la-projeccio-de-lestructuralisme-en.html

http://viatgeixarxa.blogspot.com/2011/04/els-principis-del-llenguatge.html

‘

INVENTARI

1. Personalitats.

2. Factors de desenvolupament.

3. Gramàtica general i raonada.

4. Novetat pedagògica.

5. Tradició.

6. Principis i conclusió.

2Història de la Lingüística - X. L.

‘

PERSONALITATS DE PORT-ROYAL

Corneille Janssens (1585-1638)

• bisbe d’Ypres• 1635, Augustinus

Imatge de les Petites Écoles

Antoine Arnauld (1612-1694)

• 1660, A. Arnauld, C. Lancelot, Grammaire• 1662, A. Arnauld, P. Nicole, Logique


‘

PERSONALITATS DE L’ÈPOCA

John Wilkins (1614-1672)

• 1660, cofundador de laRoyal Society

• 1668, An essay towardsa real character anda philosophical language

(portada, a la dreta)

Samuel Pepys (1633-1703)

• 1660-1668, Diari (1825) (pàgina manuscrita, a la dreta)

• 1684-1686, president dela Royal Society (manuscrit, a la dreta)


‘

FACTORS DE PORT-ROYAL

Factors de desenvolupament

Religiós: Jansenisme, rigorisme i heretgia.

Polític: Monarquia i el conflicte de jansenistes i jesuïtes.

Científic: Filosofia i racionalisme, paraules i coses. Lògica i gramàtica general.

Pedagògic: “Petites Écoles” i manuals docents.

Carismàtic: Arnauld el “Gran”, Jean de la Fontaine, Blaise Pascal, Jean Racine. (René Descartes.)


‘

FACTORS RELIGIOSOS I POLÍTICS

1204: Mathilde de Garlande construeix el monestir a Porrois, Chevreuse (42 km. al Sud de París) per l’espòs, Mathieu I de Montmorenci-Marli, expedicionari de la quarta creuada.

Topònim: Porrois (del llatí medieval, “porra” o “borra”, zona pantanosa) que canvia el 1216 per Port-Royal.

Monestir cistercenc, sota l’advocació de San Agustí.

Segle XVII, comunitat de religioses seguidora de la doctrina jansenista, amb l’abadessa Angélique Arnauld.

Direcció espiritual de l’abat de Saint-Cyran, Jean Duvergier de Hauranne (1581-1643), amic de Janseni i de Richelieu.

1708, butlla de dissolució de Clement XII.

1710, enderrocament de Port-Royal des Champs.


‘

FACTORS CIENTÍFICS

Proposta de M. Foucault (Les paraules i les coses, 1966)

discurs natura

Segle XVI: analogialatinitas, interpretació semblances

Segles XVII-XVIII: ordre, classificació gramàtica general botànica

Segle XIX: història, vida filologia biologia

[Segle XX: sistema.- lingüística - genètica]


‘

FACTORS CIENTÍFICS

Paraules, conceptes i objectes

Empirisme i investigacions sobre la realitat material.

Racionalisme i desenvolupament de la matemàtica.

Objectiu: les paraules, amb rigor de símbols matemàtics.

a) Projectisme lingüístic i la utilitat de llengües artificials (F. Lodwick, G. Dalgarno, A. Kircher, J. Wilkins).

b) Gramàtica general, reguladora de les llengües i expressió de la identitat cognoscitiva dels humans (Sanctius, Scioppius, Vossius. Port-Royal).


FACTORS CIENTÍFICS

Finalitats:

Racionalisme Empirismeconceptes paraules objectes

coneixement intervenciódel pensament Gramàtica en la realitat

lògica llengües artificialspsicologia formal comunicació, veritat i concòrdiaaplicació a la ciència aplicació al comerç i la políticaPort-Royal Wilkins


GRAMÀTICA GENERAL I RAONADA

Gramàtica general i raonada,que conté:

Els fonament de l’art de parlar, explicats d’una manera clara i natural;

Les raons d’allò que és comú a totes les llengües i de les principals diferències que es troben en elles;

I diverses observacions noves sobre l’idioma francès.

A París, chez Pierre Le Petit, Imprimeur et Libraire ordinaire du Roy, ruë S. Iacques, à la Croix d'Or, M.DC.LX.


‘



Obra anònima. Antoine Arnauld, el “Gran” (1612-1694):

controvèrsies amb Malebranche, Descartes i Leibniz;

1641, doctor en teologia;1654, expulsat de la Sorbona per jansenista;1662, publicació amb P. Nicole de la Logique;1668, Pau de l’esglèsia i recepció reial i del nunci.1678, exiliat a Bèlgica fins la seva mort.

Claude Lancelot (1615-1695):humanista, hel·lenista i matemàtic;autor de gramàtiques del llatí, grec, italià i

espanyol;lector de Sanctius, Scioppius, Vossius;1643, mestre a les Escoles Menors;1679, retirat a l’abadia bretona de Quimperlé.

‘



Edicions dels autors: 1660, 1664, 1676. 30 capítols: 6 capítols a la Primera part i 24 a la Segona. “La Gramàtica és l’art de parlar”

La disciplina dels “fonaments i regles que naturalment i necessàriament pertanyen a la filosofia de les lletres i del discurs en general” (Wilkins, 1668). “Parlar és explicar els seus pensaments amb signes, que

els homes han inventat amb aquest propòsit.” El signe i les parts de la gramàtica:

a) natura material Primera part: sons i grafies

b) significat Segona part: morfologia

‘



Signe lingüístic i coneixement:Sistema binari: Significant / Significat signe i enteniment

[Ternari: Significat / Significat / Conjuntura signe i natura] Primera part:

VocalsConsonantsConsonants llatines, gregues i hebreesSíl·labesParaules i força tònicaLletres

“Nova manera per aprendre a llegir fàcilment en tota classe de llengües.”

‘



Segona part: Principis i raons de la significació dels motsCapítols I- XXIII: morfologiaCapítol XXIV: sintaxi

Teoria de la proposició i el pensament:“Que el coneixement d’allò que passa en el nostre esperit és necessari per comprendre els fonaments de la Gramàtica” (II, c. I)

Concebre Paraules virtut, paciència, lloarJutjar Proposicions a) Tota virtut és lloable.

Raonar Discurs b) La paciència és una virtut.

(per tant) La paciència és lloable.

‘



Concebre ― Paraules

Objectes del pensament Formes del pensament

Nom (substantiu i adjectiu) Verb

Article Conjunció

Pronom Interjecció

Participi

Preposició

Adverbi

‘



Jutjar ― Proposicions

Jutjar és afirmar que una cosa que concebem és tal o no ho és

Termes ― Verbs

objectes del pensament acció d’afirmar

verb substantiu: “és” (afirmació)

verb adjectiu: afirmació + significat

“Petrus vivit”. [Pere és vivent.]

Proposicíó: terme (subjecte) + enllaç + terme (atribut)

[de qui s’afirma + afirmació + allò que s’afirma]

‘



Jutjar ― Proposicions

simples ― complexes

“Sum homo”. “Un hàbil magistrat és un home útil a la República”.

“Dieu est bon”.

[El magistrat és hàbil] [L’home és útil a la República]

[El magistrat que és hàbil és un home que és útil a la R.]

“Dieu invisible a créé le monde visible”.

[Dieu, QUI est invisible, a créé le monde, QUI est visible]

‘


Consulta i descàrrega de l’obra a la xarxa:

a) http://www.slideshare.net/laborda/grammaire-portroyal

b) Entitat: Gallica

Edició de 1754 de la Grammaire générale.

comentada per Charles Duclos.http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Gallica&O=NUMM-84320


http://www.slideshare.net/laborda/grammaire-portroyal

http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Gallica&O=NUMM-84320

http://visualiseur.bnf.fr/Visualiseur?Destination=Gallica&O=NUMM-84320

‘

NOVETAT PEDAGÒGICA

Petites écoles o escoles menors: 1643-1660.

Seus a Chevreuse (Port-Royal des Champs), Granges, Chesnais, París.

(Imatges de Port-Royal des Champs)

Excel·lència intel·lectual: els solitaris (Lancelot, Nicole...).

Experimentació pedagògica: model crític, pràctic i específic.

Normalització docent de la llengua francesa.


‘

NOVETAT PEDAGÒGICA: obres teòriques

1644.- LANCELOT. Nouvelle Méthode pour apprendre facilement et en peu de temps la Langue latine.

1655.- LANCELOT. Nouvelle Méthode pour apprendre facilement la Langue grecque.

1657.- LANCELOT. Le Jardin des Racines grecques.1660.- ARNAULD I LANCELOT. Grammaire générale et raisonnée. 1660.- LANCELOT. Nouvel1e Méthode pour apprendre facilement et en peu de

temps la Langue espagnole. 1660.- LANCELOT. Nouvelle Méthode pour apprendre facilement et en peu de

temps la Langue italienne. 1662.- ARNAULD i NICOLE. La logique, ou l'art de penser, contenant, outre

les règles communes, plusieurs observations nouvelles propres à former le jugement.

1663.- LANCELOT. Quatre Traités de Poésies latine, française, italienne et espagnole.

1667.- ARNAULD. Nouveaux Eléments de Géométrie..20Història de la Lingüística - X. L.

‘

NOVETAT PEDAGÒGICA: obres pràctiques

Traduccions de Le Maitre de Saci:1647.- Les Fables de Phèdre.1647.- Comédies de Térence.

Traduccions de Thomas Guyot:1666- Nouvelle Traduction des Bucoliques de Virgile. 1666.- Lettres morales et politiques de Cicéron à son ami Attique, sobre el

partido que debía tomar entre César y Pompeyo.1666.- Nouvelle Traduction des Captifs de Plaute.1666.- Nouvelle Traduction d'un nouveaux Recueil des plus belles lettres

que Cicéron écrit a ses amis.1668.- Billets que Cicéron a écrit tant à ses amis communs qu'à Attique,

son ami particulier.1669.- Les Fleurs morales et épigrammatiques tant des anciens que des

nouveaux Auteurs.1670.- Lettre politique de Cicéron à son frère Quintus. 1678.- Nouvelle Traduction des Géorgiques de Virgile.


‘

TRADICIÓ

Raons de la recepció:

Grammaire de P-R, An Essay, de Wilkins(1662) (1668)


‘

TRADICIÓ

Raons de la recepció: a) concisió; b) simplicitat; c) didascàlia; d) perspicàcia.

Grammaire de P-R, An Essay.. de Wilkins(1660) (1668)


‘

TRADICIÓ

Edicions

1660 1676 1703 1754 1768 1775 * * 1830 1846 1967 1969

1664 1679 1709 1756 1769 1803 1845 1966 1968*


‘

TRADICIÓ

Edicions

1660 1676 1703 1754 1768 1775 * * 1830 1846 1967 1969

1664 1679 1709 1756 1769 1803 1845 1966 1968*


J. Harris (1751): Hermes

N. Beauzée (1767): Grammaire générale

É. de Condillac (1775): Principes de la grammaire française.

Charles-Augustin Sainte-Beuve (1840-1860): Port-Royal.

‘

TRADICIÓ: s. XIX

Charles-Augustin Sainte-Beuve (1840-1860): Port-Royal. París, Gallimard, 1954 (3 vols.)


‘

TRADICIÓ: s. XX

N. Chomsky

M. Foucault


‘

TRADICIÓ: s. XX

N. Chomsky i M. Foucault


‘

TRADICIÓ: s. XX

N. Chomsky (1966): Cartesian linguistics. A Chapter in...

― lingüística cartesiana, corrent racionalista s. XVII-XVIII; ― estructures superficial i profunda;― creativitat del llenguatge;― explicació lingüística;― idees innates.

R. Donzé (1967): La Grammaire générale et raisonnée de P-R.

M. Foucault (1967):

― teoria de la designació; ― teoria de l’articulació; ― teoria de la proposició.


‘

TRADICIÓ: s. XX

N. Chomsky (1966): Cartesian linguistics.


‘

TRADICIÓ: s. XX



‘

TRADICIÓ: s. XX

G. A. Padley (1976): Grammatical Theory in Western Europe 1500-1700: The Latin Tradition.

― Importància: La Grammaire o Nouvelle Méthode del llatí?― Originalitat o deute de Port-Royal amb la tradició llatina?― Influència de Descartes?

Crítiques referides a la Grammaire: ― absència d’una teoria lingüística que sigui precisa; ― absència d’una teoria sobre la natura del llenguatge; ― insuficient anàlisi de les estructures profunda-

superficial; ― gratuïtat de la idea d’estructura profunda com a suma

de proposicions simples. ― absència d’anàlisi dels universals. (N. Chomsky)


‘

TRADICIÓ: s. XX

La crítica dels historiadors Originalitat de la Grammaire

― La Grammaire deriva de la tradició llatina.Robin Lakoff (1969)Vivian Salmon (1969)G. A. Padley (1976).

Cartesianisme de la Grammaire ― La Grammaire és agustina i pascaliana.

Jan Miel (1969)Hans Aarleff (1970)

Antecedent del generativisme ― No és un antecedent clar, a diferència dels Modistes.

Norman Kretzmann (1975)37Història de la Lingüística - X. L.

‘

TRADICIÓ: s. XX

La crítica, però de quí? L'examen presentat de la lingüística cartesiana és molt

fragmentari, i doncs, en certs aspectes, desorientador.

Algunes figures de primera importància (Kant, per exemple) no han estat ni mencionades o han estat tractades inadequadament.

Una certa deformació resulta del fet que aquest estudi és organitzat més bé com una projecció enrere de certes idees que ens interessen avui dia, que no pas com una exposició sistemàtica del marc conceptual on aquelles idees van sorgir i on s'encaixaven.

El resultat és que hem destacat les similaritats sense fixar-nos en les divergències i les oposicions. 38Història de la Lingüística - X. L.

‘

PARADIGMES I FITES FUNDACIONALS

La filosofia del llenguatge comença amb Plató (s. IV aC).

La gramàtica descriptiva comença amb Pánini (s. V aC).

La gramàtica normativa europea, amb Dionís de Tràcia (s...?).

La lingüística general, amb W. Humboldt (1767-1835)

La gramàtica històrica i comparativa, amb F. Bopp (1791-1867).

La lingüística teòrica, amb F. de Saussure (1857-1913).

39Pragmàtica - X. L.

‘

PARADIGMES I FITES FUNDACIONALS

La filosofia del llenguatge comença amb Plató (s. IV aC).

La gramàtica descriptiva comença amb Pánini (s. V aC).

La gramàtica normativa europea, amb Dionís de Tràcia (s...?).

La lingüística general, amb W. Humboldt (1767-1835)

La gramàtica històrica i comparativa, amb F. Bopp (1791-1867).

La lingüística teòrica, amb F. de Saussure (1857-1913).

40Pragmàtica - X. L.

La gramàtica general, amb Descartes i Port-Royal.

‘

PRINCIPIS DE LA HISTORIOGRAFIA

Ètica de l’historiador i Vivien Law

¿Teniu coneixement de primera mà de les fons?¿Heu parat atenció als treballs d’altres investigadors?¿Les dades que heu recollit donen de debò suport a la història

que voleu narrar? ¿Està llest el vostre treball per ser publicat?

“Teniu una responsabilitat, com a historiador de la lingüística, tant pel que implica els materials del passat com la gent les

vides de la qual es veuran afectades.”

Vivien Law (The History of Lingusitcs in Europe, 2003, p. 282-3 )


‘

PRINCIPIS DE LA HISTORIOGRAFIA

Proposta final

L’historiador de la lingüística treballa amb cura:- fonts de primera mà i dades consistents.

L’historiador observa uns principis ètics:- compromís amb la interpretació objectiva.

L’historiador fa una tasca crítica:- identificació de mites i construcció de la perspectiva històrica.


‘

REFERÈNCIES

A. Arnauld, C. Lancelot (1660): Grammaire génerale et raisonnée, París, Republications Paulet, 1969.

A. Arnauld, P. Nicole (1662): La logique ou l’art de penser, París, Flammarion, 1970.

N. Chomsky (1966): Lingüística cartesiana, Barcelona, Seix Barral, 1970; trad., G. Ferrater. Madrid, Gredos, 1972.

R. Donzé (1667): La gramática general y razonada de Port-RoyalK, Buenos Aires, Eudeba, 1970.

M. Foucault (1966): Las palabras y las cosas, México, Siglo XXI, 1968.

― (1967): "La Grammaire générale de Port-Royal". Langages, vol. 7, p. 7-15.

― (1970): El orden del discurso, Tusquets, 1973, 2005.


‘

REFERÈNCIES

X. Laborda (1981): Empirismo y racionalismo en la lingüística del siglo XVII: John Wilkins y Port-Royal, UB, tesi doctoral. TDC@T. www.tdx.cesca.es/TDX-0920104-113747/

― (1999): “Notes sobre Historiografia Lingüística”, Homenatge a Jesús Tuson, Barcelona, Empúries.

― (2005): “Historiografía Lingüística y visibilidad de la Retórica”, Revista de Investigación lingüística, Nº 8, Vol. VIII.

V. Law (2003): The History of Lingusitcs in Europe, Cambridge University Press.

G. A. Padley, (1976): Grammatical Theory in Western Europe 1500-1700: The Latin Tradition. Cambridge Univ. Press.


mailto:TDC@T

http://www.tdx.cesca.es/TDX-0920104-113747/

http://www.sant-cugat.net/laborda/4374HIST.htm



UNIVERSITAT DE BARCELONAFacultat de Filologia Història de la Lingüística

Port-Royal i la visibilitat

de la història de la lingüística

Xavier Laborda

45Història de la Lingüística- X. L.

La Gramàtica de Port-Royal i la visibilitat de la lingüística

Education

Transcript of La Gramàtica de Port-Royal i la visibilitat de la lingüística