La gramàtica a l'aula

Seminari de debat i elaboració de propostes per al CPNL sobre gramàtica

Consorci per a la Normalització Lingüística25 de juny de 2015

#4jornadaens

Podeu seguir la jornada a

Justificació. Idees clau

Enfocament 1 ensenyament basat en

- gramàtica descriptiva

- normativa i pràctica gramatical sistemàtica

- poc lligada al context

Enfocament 2 ensenyament comunicatiu basat en

- l’ús de la llengua (=producció)

- menys focalització en la normativa gramatical

- més atenció al context i a les situacions comunicatives reals

Repte: com hi integrem la gramàtica?


Què hi diuen els experts?

-equilibri: ús de la llengua, però també reflexió metalingüística

-objectiu: cal buscar resultats, però també és important el procés

-mètode: treball inductiu per a una interiorització eficaç i duradora

-aprenentatge adult: pautes per a produir la llengua


Què hi diu el Seminari?

- l’activitat metalingüística pren la llengua com a objecte d’observació, reflexió i anàlisi - cal partir dels coneixements previs dels alumnes- aprendre a usar la llengua no és només produir, sinó veure (fer-se conscient) aspectes gramaticals en l'ús- el treball amb la gramàtica ha de ser ordenat i sistemàtic i s’ha d’integrar en activitats amb sentit

«La normativa és un ús de la llengua» (A. Camps)


Per grups, presentem 3 propostes didàctiques que recullen, a la pràctica, les conclusions a les quals hem arribat:

- l'ús del subjuntiu (nivell Elemental) - el pronom feble en (nivell Intermedi) - els pronoms relatius (nivell Suficiència)

Alguns usos del present de subjuntiu

UNA NOVA VIDA

Nivell Elemental

Una nova vida: seqüència didàctica que va de la reflexió a la gramàtica de l’ús

Una nova vida - Alguns usos del present del subjuntiu

Espai de la reflexió

1. Activem coneixements de l’alumnat

2. Reflexió gramatical

Espai de l’ús de la gramàtica

Activitats:COCLEOEE

Espai de l’ensenyament de la

gramàtica

1.Ensenyament i aprenentatge del present del subjuntiu: teoria i pràctica

Tasca final de la SD: redactar un text instructiu amb les estructures

• cal + que + present del subjuntiu• és necessari + que + present del subjuntiu• encara que + present del subjuntiu

9


Una nova vida Objectiu Habilitat Interacció Material Temp.

1. Com vols que sigui la teva vida? Frase guiada Escalfament EO grup/classe fotos 10’

2. Reflexió gramatical: pres. ind. i subj.

reflexió contrast verbal EO

per parellesgrup/classeprofessor pissarra/fotocòpies 20’

3.Indiqueu amb una fletxa si les frases que teniu a sota de les imatges expressen certesa o no.

reflexió contrast verbal Gram individual/grup classe fotocòpies 10’

4. Completar definició reflexió sobre l’ús del pres. ind. i subj. Gram grup classe fotocòpies 10’

5.Presentació, explicació i activitat del pres. subj. (negació, desig, obligació, dubte…..)

explicar, exercitar i consolidar estructura

Gram professor / classe fotocòpies 25’

6.Vídeo programa Retrats. Expliqueu què us agrada i què no d’aquest estil de vida

consolidar estructura CO/EO 2 grups vídeo 30’

7. Creen la seva comunitat. Decideixen com volen que sigui.

consolidar estructura EO/EE Per parelles / trios fotocòpia graella

amb ítems 20’

8. Carpe Diem de Repúblika SkaPràctica

consolidar estructuratreball d’expressions i frases fetes

CO/EO gruo classe reproductor de CD 25’

9.Elaborem normes de convivència. Estructures marcades - present del subjuntiu

consolidar ús del present del subjuntiu

EE individual/grupal/grup classe paper 30’

10. Autoavaluació per rúbriques aprenentatge significatiu EE individual / grup classe Fotocòpia rúbrica 10’

Com introduïm la reflexió gramatical en un context d’ensenyament-aprenentatge d’una segona llengua?


Vull viure en una masia que és lluny del poble.

Vull viure en una masia que sigui lluny del poble.

El pronom feble ENFuncions sintàctiques

• Nivell Intermedi

Coneixements previsClassifiqueu els EN que teniu destacats en les frases següents identificant-los amb tres colors diferents.

1. EN Jordi és amic meu des de fa molts anys.

2. Si ens hi esforcem, podem fer la feina EN un moment.

3. Confio EN tu sense matisos.

4. Que bonic aquest gos! Fa temps vaig tenir-NE un de molt semblant!

5. Quan la Margarida anava al mercat, jo ja EN sortia.

6. Ahir vam visitar la masia de ca N’Eduard

7. Quins préssecs més bons que portes, dóna-me’N un.

8. Que EN va ser EN Joan, d’innocent!

9. Vull quedar-me a viure EN un poble petit de la Costa Brava.

10. Qui és aquell noi? El gendre de caN Badia?

11. EN aquell moment vaig veure que EN necessitava un urgentment.

12. De trens, EN van arribar quatre provinents de París.

13. Si N’hi ha moltes, d’anècdotes, com a mínim explica’N una.

ARTICLEEN Jordi és amic meu des de fa molts anys. Ahir vam visitar la masia de ca N’EduardQui és aquell noi? El gendre de caN Badia?Que EN va ser EN Joan, d’innocent!

PREPOSICIÓSi ens hi esforcem, podem fer la feina EN un moment.Confio EN tu sense matisos.Vull quedar-me a viure EN un poble petit de la Costa Brava.EN aquell moment vaig veure que EN necessitava un urgentment.

PRONOMQue bonic aquest gos! Fa temps vaig tenir-NE un de molt semblant!Que EN va ser EN Joan, d’innocent!Quan la Margarida anava al mercat, jo ja EN sortia.Quins préssecs més bons que portes, dóna-me’N un.EN aquell moment vaig veure que EN necessitava un urgentment.De trens, EN van arribar quatre provinents de París.Si N’hi ha moltes, d’anècdotes, com a mínim explica’N una.

On som?

Contesteu aquestes preguntes en grup i anoteu les vostres respostes sense corregir-les.

1. A la classe hi ha finestres?

2. Per aquí passen taxis?

3. Portes farmaciola al cotxe?

4. Compres peix sovint?

5. Vols sucre al cafè?

6. Et recordes de la darrera pel·lícula que has vist?

7. Menges verdura cada dia?

8. Surts del cinema?

9. Em pots deixar una goma?

10. Véns d’Andorra?

Possibles respostes:

Sí. No. N’hi ha tres finestres. No vull. No me’n recordo de cap pel·lícula. Sí que vinc. No en surto. De verdura, no menjo. Sí que en porto. No he portat mai farmaciola al cotxe. ...

Ajuda gramatical

Classifiqueu les vostres respostes anteriors en correctes i incorrectes i corregiu-les, si cal. Justifiqueu la vostra resposta.

PRINCIPALS DIFICULTATS

PER EXCÉS PER DEFECTE EXPRESSIONS RELACIONADES AMB LA PREPOSICIÓ DE

INCORRECTES Em pots deixar una goma?No en tinc cap goma.

Em pots deixar una goma?Ho sento, no tinc cap.

Em pots deixar una goma?Escric amb bolígraf i goma, no en porto mai.

CORRECTES Em pots deixar una goma?No tinc cap goma.

Em pots deixar una goma?Ho sento, no en tinc cap.

Em pots deixar una goma?Escric amb bolígraf i de goma, no en porto mai.

Correctes incorrectes

Per excés Per defecte

Reescriviu les frases amb les paraules que substitueix el pronom EN.Identifiqueu-ne la funció sintàctica en les frases.

Analitzeu quina funció sintàctica fa el pronom EN

-Subjecte, CD, CP, CC, CN o Atribut- en aquestes frases.

Exemple:

1. Hi ha tants esbarzers al jardí que N’ arrencaré uns quants.Frase on és el pronom: ... que arrencaré uns quants ESBARZERS.

N’= esbarzers , funció de CD

2. Quan vaig a una sessió de massatge, EN surto tan relaxada…

3. Va estar enfadat tota la tarda? I tant si EN va estar, d’enfadat!

4. Vaig sentir molt soroll a la nit. Tu també vas sentir-NE?

5. EN portaré dues dotzenes, d’ous.

6. De trens, EN surten cada deu minuts.

7. De pesat, EN va ser tota la vida!

8. Tinc molts deures de català. Tu també EN tens tants?

9. Sempre que té problemes, EN fuig.

10. Són bons aquests gelats, oi? Agafa’N un altre per després.

11. Els veïns han vist el pàrquing i N’han demanat la clau.

Subjecte: 6N’hi ha 1

Complement directe: 1, 4, 5, 10, 8

N’hi ha 5

Complement circumstancial: 2N’hi ha 1

Complement preposicional: 9N’hi ha 1

Atribut: 3, 7N’hi ha 2

Complement del nom: 11N’hi ha 1

Identificació sintàctica en un diàleg real

Identifiqueu la funció sintàctica que fa el pronom EN en aquest diàleg. Treballeu en grups de tres.

JOANA - Hola, Mercè! Com va tot?MERCÈ - Molt bé. Feia dies que no ens vèiem. He estat tancada a casa perquè tenia

molta feina.JOANA - Dona, tots EN tenim. És qüestió d’organitzar-se…MERCÈ – No sempre és tan fàcil… D’on véns?JOANA – De la perruqueria. N’he sortit fa un moment.MERCÈ- Ja veig que fas molt de goig! Estàs estupenda! Ui, no sé pas quina hora és!

Portes rellotge?JOANA - Sí que EN porto. Són les dues tocades!MERCÈ - Que tard! I jo fent-la petar com si res… He d’avisar el meu fill. Em deixes el teu

telèfon?JOANA - I tant! Aquí el tens.MERCÈ - Ui, no em sé el seu número de memòria…JOANA - Doncs jo EN recordo molts... Ens refiem massa de la tecnologia i no pensem...MERCÈ - Doncs sí, ens EN refiem massa. Tens tota la raó.JOANA - Estic preocupada. Arribarà a casa i no hi trobarà ningú.MERCÈ - No N’estiguis, de preocupada! Ara mateix li envio un missatge al meu fill i li dic

que avisi el teu.JOANA - Caram, tu sí que EN saps! Moltes gràcies!MERCÈ – De res! Saps què? Demà marxo cap a l’Alguer! Estic molt il·lusionada. Hi vaig en

avió.JOANA – Quina sort! I ara a l’hivern surten avions cada dia?MERCÈ – No, només EN surten el divendres.JOANA – Et recomano que vagis fins al cap Falcone i que EN visitis les platges, són

fantàstiques. Que tinguis molt bon viatge! Ja quedarem un dia per a parlar-NE!MERCÈ – Perfecte!

1. Torneu a escriure les paraules que substitueixen tots els pronoms EN.

2. Llegiu i interpreteu el diàleg en grups de tres.

3. Analitzeu sintàcticament les frases resultants.

4. Identifiqueu quina funció sintàctica fa cada pronom.

Fitxa gramatical orientativaCompleta els espais en blanc de l’esquema següent i fes-lo servir com a base del teu esquema personal.

El mot EN pot ser un ________________, una __________________ i un ______________________.

Aquesta paraula té diverses formes ortogràfiques: quan s’apostrofa? Canvia la posició de la e?EN article: _______________ EN preposició: _______________ EN pronom: ______________

Quan fa de pronom, pot tenir diverses funcions. Fitxa-t’hi en els exemples:De fruita, agafa’N tres peces. / Porta un cistell, però EN porta un de ben gros. __________De tot això, no vull ni parlar-NE. /Si no puc marxar de viatge, EN prescindiré i em quedaré a casa. _________D’avions, N’arriben molts. / Tens pa? No EN queda gens. ___________De l’oficina, ara EN surto. / On vas, cap a casa? No, ara EN torno. ___________D’atrevit, N’és un bon tros. / Que EN va ser, de ruc! ___________A l’estiu aniré a Mallorca i EN visitaré la catedral. ___________

Quin és el mecanisme de substitució dels pronoms febles? Quins passos hem de fer per saber si li cal un pronom feble a la frase? Exemple:- T’agraden les peres? Doncs, agafa una / Doncs, agafa’n una pera / doncs, agafa’n una.

Tasca final i proposta a les xarxes

Com va anar el viatge?• En grups de tres, redacteu quin seria el diàleg

entre la Joana i la Mercè, un cop aquesta torna de l’Alguer. En el text hi ha d’aparèixer un EN per a cada funció que hem analitzat.

• Juguem a Instagram• #pronomEN

De rams, n’hi han posat dos.

Una proposta de seqüència didàctica sorgida a partir de la idea de Xavier Gutiérrez recollida a «Com funcionen els relatius? Aprendre gramàtica investigant»

PRONOMS RELATIUS

Nivell de Suficiència

1. Avaluació inicial -Identificar en un text pronoms relatius i conjuncions (i justificar-ho)-Corregir en un text pronoms relatius incorrectes-Important: encara no s'ha treballat la normativa a l'aula prèviament

Exemple: -L’ordinador amb el que treballo té un virus.

-L’ordinador amb el qual treballo té un virus.

2. Primera part. Ús -Comparar els usos de pronoms relatius en diferents tipus de textos, formals i informals, escrits i orals, identificant-ne la funció sintàctica i l'antecedent-Important: encara no s'ha treballat la normativa a l'aula prèviament

Exemple: Virtut moral per la qual hom...(escrit formal)

Amb lo qual deixa de ser possible...(oral formal)

3. Normativa -Treballar la normativa sobre pronoms relatius i resumir-la en una graella

4. Tercera part. Comparació entre l'ús i la normativa -Corregir en diferents tipus de textos orals i escrits pronoms relatius incorrectes, d'acord amb la normativa-Comparar els errors detectats-Analitzar si els errors són diferents en funció del tipus de text

Exemple: La situació davant de la que ens trobem… (escrit formal)

La gent amb la que he compartit… (oral formal)

4. Tercera part. Comparació entre l'ús i la normativa

Després de llegir una selecció de textos, proposem un debat per grups sobre l’ús de la llengua i la normativa.

Article de Toni Soler “I si eliminem els accents?” Article d'Amadeu Corbera “Jo no som filòleg (ni en Toni Soler tampoc)” Article de Griselda Oliver “Un canvi d'agulles lingüístic”

• En els usos orals coincideixen sempre? • I en els escrits? • Per a què serveix la normativa?

5. Avaluació final-Activitats comparables a les de l'avaluació inicial, per poder comprovar el progrés personal

6. Reflexió final-Reflexió final i exposició oral per grups per compartir el que s'ha après

CPNL

Seminari

Aula

Propostes de futur

PROMOURE a l’aula

la reflexiómetalingüística

comuna i el debat dins l’aula i fora,

amb les TIC

el debat mitjançant controvèrsies lingüístiques

concretes

que l’alumnat expliqui la

gramàtica amb les seves paraules

l’aprenentatge cooperatiu,

tutories entre iguals

l’ús de la llibreta d’aprenentatge de

l’alumnat

una avaluació ajustada a una

situació més real

CPNL

Seminari

Aula

Propostes de futur

Crear un banc “didàctic “de diferents maneres d'ensenyar la gramàtica

Crear un banc de recursos didàctics en suport telemàtic

Promoure grups de treball a cada centre per aprofundir i millorar l’ensenyament de la gramàtica

Possibilitar l’observació de classes d’altri

Crear un espai a la intranet amb informació actualitzada de jornades, tallers, congressos sobre didàctica, gramàtica...

Vetllar perquè hi hagi una comissió o un grup de treball permanent que se centri en l’actualització dels enfocaments didàctics

Integrar la reflexió metalingüística a l’aula i a l’hora de planificar i establir estratègies didàctiques

Pilotar els projectes, idees o enfocaments centrats en la gramàtica i fer-ne el seguiment

Comptar amb l’assessorament pedagògic d’experts externs per tutoritzar i avaluar-ne la progressió dels pilotatges

Caldria seqüenciar els usos de les formes gramaticals que cal tractar paral·lelament al programa

Trobareu tota la informació d’aquesta IV Jornada Aprendre

Llengües al segle XXI a:

wiki.cpnl.cat

Seminari de debat i elaboració de propostes per al CPNL sobre gramàtica

Conductora:Anna Camps

Membres:Anna Valls Dolors SilesEva CalafellGemma CastañéLaura CorsàMaria RomeroPalmira FreixaSusanna TerceroCarme VidalJordi Lleras

Coordinació: Carme Bové

MOLTES GRÀCIES

[email protected]

La gramàtica a l'aula

Education

Transcript of La gramàtica a l'aula