La gana. Un problema a Àfrica.

7/31/2019 La gana. Un problema a frica.

1/75

Unitat Didctica de Naturals La gana. Un problema a lfrica

UNITAT DIDCTICA:UNITAT DIDCTICA:Segon de PrimriaSegon de Primria

LA GANA. Un problema alfrica

1

CINCIES NATURALS I LA SEVA DIDCTICA II Anna Recasens Iglesias

Esther Toms MayEstel Moyano Vila

15/12/2005


2/75


NDEX

1. Presentaci del tema............................................................................................................32. Presentaci del nivell escollit................................................................................................43. Descripci del centre escolar................................................................................................54. Temporalitzaci de la Unitat Didctica.................................................................................65. Objectius i Continguts...........................................................................................................76. Seqncia dactivitats

Sessi 1: Qu en sabem? Qu treballarem?..............................................................12Sessi 2: Qu s la gana?..........................................................................................16

Sessi 3: La importncia de lalimentaci...................................................................19

Sessi 4: A on es passa gana?..................................................................................24EL PROJECTE DEN DENIS DEL TXAD

Presentaci delprojecte..............................................................................................28

Sessi 5: En Denis, un amic nou de lfrica...............................................................29

Sessi 6: Vdeo. En Denis del Txad, com s la seva alimentaci? I la situaci degana?..........................................................................................................................34

Sessi 7: Per qu en Denis no t prou menjar?.........................................................40

Sessi 8: Un dia amb en Denis...................................................................................44Sessi 9: Joc de rol: Viatgem al Txad!........................................................................51Sessi 10: La classe Actua!........................................................................................58Sessi 11: Qu hem

aprs?........................................................................................607. Relaci amb el currculum del Departament dEnsenyament.............................................648. Metodologia........................................................................................................................679. Avaluaci............................................................................................................................7010. Opini vers els aspectes a millorar...................................................................................7211. Bibliografia........................................................................................................................74

2


3/75


3


4/75


1. PRESENTACI DEL TEMA

TEMAEl tema que es desenvolupa en aquesta Unitat Didctica s: La gana. Un problema

a lfrica

Justificaci del tema (Per qu lhem triat)Nosaltres hem triat aquest tema, perqu la gana s, en efecte, un problema que est

afectant a moltes regions del mn essent una de les causes principals de la mortalitat actual.Per altra banda , lalimentaci s un aspecte molt important i fonamental per a la vida

de les persones, al qual no se li dna la rellevncia que realment t . A ms, aquests estanmal repartits; s a dir, mentre en unes zones nhi ha molta abundncia i la seva poblaci spropensa a patir problemes de sobre pes, en daltres laliment s escs i les persones que hiviuen pateixen problemes de desnutrici. Per aix, s imprescindible que els nostresalumnes coneguin aquesta realitat i siguin conscients de la importncia duna bonaalimentaci.

A ms, creiem que conscienciar als/les alumnes daquesta problemtica s moltimportant per formar-los, no tant sols amb coneixements acadmics, sin tamb a nivell

personal pel que fa a actituds i valors, formant aix persones conscients i crtiques.

Un ltim punt a destacar i que sha de tenir present s la diversitat amb la que enstrobem actualment a les aules de primria. Aquest fet permet la presncia, dins laula, dediferents perspectives sobre el tema escollit; aix, per una banda, s positiu, ja que enriqueixel procs densenyament aprenentatge, per per altra banda, cal tenir sempre present quea vegades aquests/es nens/es se senten alludits i moltes vegades no voldran exterioritzar les vivncies i experincies que han viscut.

4


5/75


2. PRESENTACI DEL NIVELL

NIVELL

El nivell al qual va dirigida s 3r de Primria.

Justificaci del nivellCreiem que el tema escollit per a la nostra proposta didctica s una qesti molt

interessant per treballar a les aules, ja que s important que els nens i nenes tinguin unavisi real i prpia duna realitat actual i propera a ells.

Considerem que aquesta s una problemtica que ha de ser coneguda pels alumnesdes de Cicle Inicial. En efecte, s imprescindible que aquests nens i nenes comencin a

desenvolupar una conscincia de la realitat que els envolta des de ben petits. Tot i aix, enaquestes primeres edats, moltes de les implicacions que comporta aquesta problemticaencara no es poden entendre, per aix, la nostra proposta va dirigida a alumnes de 3r dePrimria , ja que s una bona edat per comenar a reflexionar i aprendre a ser crtics ambproblemtiques com aquestes, per tal de prendre una conscincia real del que passa almn. Aquests nens, cada dia, a travs dels mitjans de comunicaci, reben molta informacisobre tot el que passa al mn, aix com nombroses imatges de persones que passen gana,pateixen desnutrici, ...; per tant, els nostres alumnes sn coneixedors daquest fenomen.

Malgrat aix, s molt possible que la seva visi i coneixement vers la problemtica siguinoms una petita part de la realitat; s a dir, en tenen una concepci superficial i poc clara.Per aix, s molt important, que des de lescola es posi mfasi a tractar aquesta informaci iel tema en general, i fer que els nens i nenes des de ben petits (Cicle Inicial i mitj,concretament en aquest cas, 3r de Primria) siguin conscients i coneguin de maneraobjectiva i crtica les desigualtats i problemes que hi ha en el nostre mn, aix com lesactuacions que poden fer per tal de solucionar-los.

Cal tenir present que, en contra del que es pot creure habitualment en lmbiteducatiu, aquest s un tema que pot oferir moltes oportunitats daprenentatge per alumnesdaquestes edats, i no tan sols s adequat treballar-lo en cicles superiors, sin que des dunaedat primerenca es pot tractar i, a ms, s recomanable fer-ho ja que s una realitat del mnon viuen.

5


6/75


3. DESCRIPCI DEL CENTRE ESCOLAR

TIPUS DESCOLA

Nosaltres tenim pensat desenvolupar la nostra proposta didctica en una escolapblica, pertanyent a un poble mitj/gran situat dintre el territori de les comarquesgironines. Pel que fa als alumnes que hi estudien i, per tant, els destinataris de la nostraproposta, cal informar que una gran proporci sn immigrants, procedents sobretot deLlatinoamrica i el Marroc.

En lnies generals, lescola es caracteritza per presentar un plantejament de centreeducatiu democrtic, catal i progressista, que fomenta la participaci, la tolerncia isolidaritat, i que s obert tant a la ciutadania en general com al seu entorn ms proper

tant social com natural, potenciant una actitud de respecte amb el medi. Tanmateix,tamb t com a element distintiu el fet de treballar de cares a aconseguir una escola quesigui integradora, inclusiva i senriqueixi i ofereixi alhora un bon ensenyament envers lamulticulturalitat present en les aules.

6


7/75


4. TEMPORALITZACI DE LA UNITAT DIDCTICA

La Unitat Didctica que s desenvolupa a les segents pgines est pensada per ser treballada durant onze sessions duna hora cada una, el qual equivaldria a la planificaci dequatre setmanes (un mes) de lrea de naturals.

Volem destacar per, que aquesta temporalitzaci noms s orientativa, i que calanar-la revisant i adaptant dia rere dia. Hi ha diverses activitats (la sessi 8: un dia amb enDenis; la sessi 9: el joc de rol), que possiblement seria difcils acabar-les amb una hora declasse, i potser seria convenient dedicar-hi dues sessions.

A ms, en el temps que es destina a realitzar cada activitat, cal tenir present elsdiversos nivells i ritmes de treball amb els quals ens trobem dins duna aula. Aquest fet,tamb provocar que savanci de forma ms rpida o ms lenta.

7


8/75


5. OBJECTIUS I CONTINGUTS

5.1 OBJECTIUS

Els objectius que perseguim amb aquesta Unitat Didctica que tracta sobre la gana i,ms concretament, de la situaci dun pas de lfrica, sn els segents:

OBJETIUS GENERALS

Estimular linters per conixer la realitat que ens envolta i ampliar-ne la visi. Expressar mitjanant lescriptura i el llenguatge oral els continguts treballats. Sensibilitzar respecte de la necessitat que tots tenim dalimentar-nos i la

inseguretat alimentria que genera la pobresa. Sensibilitzar pel que fa a la importncia de lalimentaci i la desigualtat

doportunitats respecte aquesta. Valorar la solidaritat i algunes iniciatives concretes de cooperaci que

lexpressen. Arribar a conclusions a partir de diverses informacions sobre alguns aspectes de

la realitat del Txad.

Aprendre a emetre judicis crtics i constructius davant diferents situacions iproblemes, tant de lentorn ms prxim com daltres ms allunyats en lespai. Fomentar una actitud participativa, comunicativa, expressiva, respectuosa,

autnoma i cooperativa.

OBJECTIUS DIDCTICS

Estimular i conduir una conversa collectiva sobre la gana: coneixements previs,el que en pensen, ...

Conixer altres perspectives, on interv la multiculturalitat, respecte el termegana.

Prendre conscincia del que s realment viure en condicions que no permetinsatisfer les necessitats bsiques alimentries.

Ser conscients de les conseqncies que pot comportar una alimentaciinadequada i insuficient.

8


9/75


Descobrir quines sn les zones del mn ms afectades per aquesta problemticai on estan situades.

Adonar-se que al seu entorn ms prxim i a qualsevol zona del mn hi hasituacions de pobresa, que comporten una alimentaci insuficient.

Localitzar al mapa el pas dels dos personatges amb els quals es treballar: elTxad.

Establir un primer contacte amb els personatges que es presentaran al vdeo idespertar cert inters per ells i per la seva realitat.

Aproximar-los a la realitat rural dun pas de lfrica negre, el Txad, fent-los parar atenci amb les precarietats en les que es troben, tot enfocant la seva atenci alalimentaci.

Interessar-se per diferents formes de vida i de cultura, relativitzant similituds idiferncies.

Plantejar preguntes referides a fets observables i problemes coneguts. Simular mitjanant jocs de rol i dramatitzar fets i esdeveniments que exemplifiquin

situacions reals daltres realitats. Conversar i discutir de forma raonada esdeveniments que shagin treballat i

estudiat. Fomentar la participaci dels alumnes per tal que expressin els seus

coneixements i opinions, aix com una actitud de respecte vers els pensamentsdels altres.

9


10/75


5.2 CONTINGUTS

En aquesta Unitat Didctica, es treballen els segents continguts, que estanclassificats segons siguin de conceptes, de procediments o dactituds, valors i normes:

CONTINGUTS DE FETS I CONCEPTES

Adquisici del significat del concepte gana.

Aproximaci al tema de la inseguretat alimentria: comprensi bsica de lesconseqncies que t. Situaci geogrfica dun pas afric: el Txad. Coneixement duna realitat diferent a la seva. Comparaci entre la seva realitat i la daltres nens i nenes del Txad. Coneixement del funcionament dun joc de rol. Coneixement dentitats involucrades en la problemtica. Adquisici destratgies dactuaci per contribuir en la problemtica

estudiada.

CONTINGUTS DE PROCEDIMENTS

Expressi verbal. Expressi no verbal (escrita i corporal). Sntesis dinformacions.

Assimilaci del concepte de cooperaci. Exposici de les idees prvies vers el tema tractat als altres. Utilitzaci i interpretaci de mapes. Escolta de testimonis personals. Identificaci de relacions causa-efecte. Expressi de conclusions mitjanant escrits i murals. Prctica de simulacions que permetin laplicaci dels coneixements apresos i

la reflexi. Formulaci dopinions i discussi a classe.

10


11/75


Obtenci dinformaci a travs de diferents fonts i mitjans: Vdeos, fotografies,textos,...

Cooperaci en algun projecte solidari amb la problemtica estudiada. Treball en grup petit i gran.

CONTINGUTS DACTITUDS, VALORS I NORMES

Afany de saber i dinterrogar-se i investigar sobre la realitat que ens envolta. Desenvolupament i valoraci duna actitud positiva i activa davant de

situacions adverses. Inters, reflexi i respecte envers la realitat africana.

Valoraci de lactitud de cooperaci entre les persones. Foment duna actitud crtica i constructiva davant de la realitat. Potenciaci de la responsabilitat i el respecte en el treball que sha de

realitzar. Demostraci diniciativa personal i autonomia. Autoreflexi davant els fets i els fenmens que succeeixen al seu voltant. Manifestaci duna actitud solidria davant la fam en el mn.

11


12/75


6.6. SEQNCIADACTIVITATS

12


13/75


SESSI 1:SESSI 1: QU EN SABEM? I QU TREBALLAREM?

Desenvolupament de la sessi

Durant aquesta primera sessi, cal presentar el tema de la unitat didctica quedesenvoluparem durant les properes 11 hores de classe. s important que els nens i lesnenes spiguen qu treballem i quins objectius volem assolir, ja que aix, sabran quesperem dells.

Per comenar, escriurem a la pissarra el ttol de la nova Unitat Didctica: La gana.Un problema a lfrica. I desprs de llegir-lo, els demanarem que el copin en un full queels servir de portada (en aquesta portada tamb caldr posar-hi el nom i el curs, tal i comes pot observar a lannex 1). Tot seguit, i abans dexplicar-los qu treballarem, i per tant, decomenar a introduir nous conceptes, intentarem explorar els coneixements previs que elsnostres alumnes tenen sobre aquest tema , s a dir, qu en saben. Per tal de poder-ho fer,iniciarem una espcie de debat que haur de ser guiat per el/la mestre/a. Aquest/a, haurdanar fent preguntes (Annex 2) relacionades amb el ttol de la unitat, amb els temes que espretn desenvolupar, i tamb, a partir de les respostes que donin els mateixos alumnes. smolt important aconseguir que tots els alumnes participin i que tots vagin exposant els seus

coneixements inicials. Alguns dells segurament han viscut de prop alguna situaci de gana ipobresa, per tant, coneixen b el tema. Amb tot, hi ha dhaver una conscincia enversaquests alumnes que segurament no en voldran parlar ni fer intervencions narrant fets enprimera persona.

Finalment, desprs dhaver realitzat el debat, comentarem, de forma general, alsnens i a les nenes, qu treballarem en aquesta nova Unitat Didctica. s a dir, caldrexplicar-los que: veurem qu vol dir tenir gana de veritat, coneixerem nens daltres llocs del mn, descobrirem qu podem fer nosaltres per ajudar a les persones que passen gana , ...

tot intentant que es motivin i sinteressin pel tema.

Recursos

Fulls en blanc Llapis de colors

13


14/75


Avaluaci

Aquesta primera sessi ens serviria per poder fer una avaluaci inicial , s a dir, per descobrir els coneixements previs que tenen els nostres alumnes del tema que tractarem.s aconsellable que el/la docent prengui notes de les intervencions que van fent els/lesalumnes per tal de fer un recull dels seus coneixements i saber el nivell del qual es parteix.

A partir daquesta avaluaci, tindrem ms clar cap on hem dorientar la resta de laUnitat Didctica. A ms, tamb ens servir com a punt de referncia per tal danar observant levoluci dels nostres alumnes.

Annexos

- Exemple de portada (Annex 1)- Preguntes que poden servir de guia per el/la mestre/a durant el debat. (Annex 2)

14


15/75


ANNEX 1

Nom:_______________

___________________

Curs:_______________

15


16/75


ANNEX 2

Guia pel mestre/a:

Exemples de preguntes que es poden formular durant el debat

1. Sabeu que al mn hi ha persones que no poden menjar cada dia?

2. Per qu creieu que passa aix?

3. Com s que nosaltres podem menjar cada dia, i hi ha molta altre gent que no?

4. Coneixes a alg que hagi patit fam?

5. Sabeu algun lloc on la majoria de la gent passi gana?

6. Qu podem fer nosaltres per solucionar aquesta situaci?

16


17/75


SESSI 2:SESSI 2: QU S LA GANA?QU S LA GANA?


Aquesta segona sessi estar molt centrada a treballar el concepte de la gana . Calfer veure als nens que la gana que volem treballar amb aquesta Unitat Didctica, no s lagana que senten ells quan fa unes hores que no han menjat, o quan un dia no berenen, sinque s la falta daliments que provoca que cada dia morin nens a causa de la desnutrici i lafam. Per tal daconseguir que ells tinguin clar aquest concepte ms general del que significatenir gana, observarem un DVD en el qual hi apareixen nens de 5 llocs del mn (Catalunya,

Marroc, Xile, Uganda i ndia) i expliquen qu s la gana segons les seves experincies.Visualitzant aquest recurs audiovisual es pot veure que segons del lloc don s el nen, t una

visi diferent del que s la gana . Aix per exemple, en Roger, que s de Catalunya, defineixla gana com un sentiment del cos; i diu: quan fa unes quantes hores que no has menjat, la panxa et fa com uns sorolls, aix vol dir que tens gana. LEria, que s dUganda, en canvi,diu que: quan tens gana, no pots caminar i canvies de color. s molt important que elsnens sadonin daquestes diferencies i del que s realment passar gana.

Per tal daconseguir aquest propsit, no s necessari passar tot el DVD, sin que cal

seleccionar aquells trossos en els quals sillustren ms clarament aquestes diferncies(sobretot quan parlen els nens i les nenes de Catalunya o de Xile, i els dUganda). saconsellable que el/la docent esculli una part del material audiovisual que sigui adient pelque es vol treballar per tal devitar que el vdeo sigui massa extens i provoqui la dispersi ifalta datenci per part dels/les alumnes.

El que podrem fer primer, s veure qu pensen que s la gana els nens deCatalunya (o de Xile), i comentar-ho amb el grup classe. Aquesta primera concepci del ques la gana seria la que sajustaria ms als coneixements previs de la gran majoria dels

alumnes de la classe . A continuaci, seria interessant passar els talls en qu apareixen elsnens i les nenes dUganda. En aquest cas, caldria parar les imatges, perqu els nenstinguessin temps de llegir els subttols (els nens parlen amb la seva llengua materna, i per poder entendre el que diuen, cal llegir els subttols). Desprs descoltar el que diuen, caldriaassegurar-nos que tothom ho ha ents, per aix seria necessari formular-los unes quantespreguntes, i en el cas de veure que encara tenen dubtes, seria convenient tornar a passar les imatges.

Finalment, entre tots farem la definici ms correcte que pogussim de qu s lagana. Aquesta doncs, seria una activitat aclaridora per ells ja que, partint del

17


18/75


coneixement que fins al moment han adquirit, arribarien a una definici del termegana .

Per arribar aquesta definici, s important que els alumnes participin i expressin elque el pensen i intueixen vers la gana, tot interaccionant entre ells i amb una funci del/la

mestre/a organitzadora de totes les aportacions que van apareixent, arribant daquestamanera, a una definici que pot ser semblant a la segent:

QU S LA GANA?La gana vol dir no disposar de la varietat ni de la quantitat daliments necessarisper satisfer les nostres necessitats nutricionals, s a dir, per crixer, estar sans,

tenir fora, energia,...

Aquesta definici hauria de quedar enregistrada en el quadern de treball daquestprojecte. Per aix, caldria repartir-los una fitxa (Annex 1), en la qual haurien descriure ladefinici del terme treballat.

Recursos

DVD. Referncia: Televisi de Catalunya (2004): EL SOL DE LA NIT, captol 21: Lagana. Durada: 00.12.50

Exemple de Fitxa per la definici

Avaluaci

Lavaluaci daquesta activitat es fonamenta, bsicament, en lobservaci de lesaportacions dels i les alumnes , aix com tamb de les actituds i la participaci que aquestsmostren durant la sessi. Daquesta manera, es pot comprovar si realment han assolit el quees pretenia fins aquest moment.

Annexos

- Exemple de fitxa per la definici del terme gana

18


19/75


NOM: DATA:

QU S LA GANA?

La gana vol dir no disposar de la varietat ni dela quantitat daliments necessaris per satisfer

les nostres necessitats nutricionals, s a dir, percrixer, estar sans, tenir fora, energia,...

19


20/75


SESSI 3:SESSI 3: LA IMPORTNCIA DE LALIMENTACI


Un cop arribats a aquest punt, i havent consolidat la definici anterior, sernecessria una activitat per tal que els alumnes sadonin de la importncia delalimentaci per al bon funcionament de les persones. Aix doncs, un cop ms partiremdel que els alumnes pensen, de les concepcions que tenen respecte el tema.

Desprs daix, conjuntament i amb lajuda del docent, sha de decidir elsmotius pelsquals s important lalimentaci. Lactivitat comenaria fent explcit als i a les alumnes laproposta de treball, aix com els objectius que es pretenen assolir. Un cop plantejat lexercici,el portarem a terme. Primerament, els dividirem en grups de quatre o cinc persones,seguint un criteri aleatori, per tal que no es cren marginacions ni favoritismes. Desprsrepartirem, a cada grup, una de les targetes elaborades pel o per la mestre/a en les quals hihauria els motius ms importants pels quals s important portar una dieta equilibrada isuficient per a poder estar sans (Annex 1). A continuaci, els/les alumnes haurien de portar a terme un treball en equip, tot discutint, interaccionant i intercanviant idees per taldentendre la frase que hi ha a la targeta, i ser capaos dexplicar-la a la resta decompanys/es de la classe. Lltim pas seria la posada en com entre tots els grups , en laqual cadascun dells exposaria la idea que li ha tocat, per tal que tothom conegus lescauses per les quals lalimentaci s tan important i necessria, i les conseqncies que potcomportar no menjar adequadament. El recull de tot el que sha dit a les targetes el tindranemmagatzemat en un full que la/el mestre/a els repartir al final de la sessi, i que haurandincloure en el quadern de treball del projecte que es va elaborant (Annex 2).

Recursos

Targetes, on hi ha escrits els motius pels quals s important alimentar-se. Full amb el recull dels motius posats en com durant la sessi.

Avaluaci

Aquesta activitat savaluaria mitjanant lobservaci directa , i ens haurem de fixar,com a docents, en el desenvolupament de la classe, que ens permetria conixer la capacitatdels/les alumnes de treballar en grup, respectar i escoltar les idees dels altres, expressar-se

20


21/75


oralment i comunicar-se de manera adient per tal de transmetre correctament all que esvol.

Annexos

- Targetes (Annex 1).- Full de sntesi (Annex 2).

21


22/75


Quan un nen o nena no menja prou,

no pot treballar, ni jugar, ni

aprendre.

Sense una bona alimentaci els nensno tenen prou energia per passar

tot el dia.

Quan no es menja, el cos i el cervell

no funcionen b.

22


23/75


Cada dia moren molts infants a causa

de la desnutrici, s a dir, de la fam

que pateixen.

Els nens i nenes amb desnutrici

estan malalts molts dies lany.

23


24/75


ANNEX 2

LA IMPORTNCIA DE MENJAR B

Quan un nen no menja prou, no pot

treballar, jugar ni aprendre.

Si no es menja, el cos i el cervell no es

desenvolupen b i ss propens a patir

malalties.

Sense una bona alimentaci, no tens prou

energia per passar tot el dia.

Els nens mal alimentats estan malalts

molts dies lany. Com que molts nens i nenes pateixen

fam, molts dells estan

24


25/75


desnodrits i per aix poden arribar a

morir-se.

25


26/75


SESSI 4:SESSI 4: A ON ES PASSA GANA?


Els/Les alumnes als quals va dirigida la proposta didctica no passen gana i no solser present a les seves vides. Amb tot, tenen certes nocions donades per la televisi i altresmas media dalgunes zones del mn on la majoria de la poblaci s pobra i no t prousaliments per mantenir una vida saludable.

Aquesta activitat doncs, est enfocada a destacar els pasos que no tenen elsrecursos ms bsics per portar una vida digna , pasos on la majoria de la poblaci passagana, on fins i tot, molts nens moren per una mala nutrici. Amb tot, tamb hi ha el propsit

de donar una visi ms realista respecte el tema i, per tant, tamb cal deixar clar que enlentorn ms proper a ells poden trobar persones que, a causa de la pobresa, nopoden alimentar-se adequadament .

Primer de tot doncs, i partint un cop ms de les idees prvies dels i de les alumnes,es realitzar una activitat on aquests hauran de dir algun pas on creguin que les condicionsde vida sn molt dures, on es passa gana. Desprs daix, i amb lajuda dun mapamundi(Annex 1) de grans dimensions, assenyalarem les zones citades anteriorment pels nens i

nenes. Segurament, ens indicaran zones o continents on s ms evident la falta daliments(frica, Xina,ndia,...) i s convenient, que tamb coneguin i comprenguin que en el nostrepas, s a dir, el seu entorn ms prxim, hi ha persones que no poden satisfer les sevesnecessitats ms bsiques, entre elles lalimentaci. Per aquest motiu, hem consideratadequat que el o la mestre/a els faci una explicaci sobre aquest fet en el qual els/lesalumnes participin i facin aportacions sobre casos que puguin conixer, que nhagin sentit aparlar, hagin conegut a travs dels mitjans de comunicaci,...

Hem de tenir present que el nivell dels/les alumnes de 3r de primria pot dificultar elfet de treballar amb un mapa, especialment, amb un mapamundi, ja que, segurament no totstenen la capacitat de situar geogrficament les zones de les que estem parlant en un puntdeterminat, aix com tampoc comprendre i assimilar les distncies geogrfiques. No obstant,aquesta sessi est plantejada per tal que ls del mapa sigui un recurs de treball per comprendre el tema que sest treballant i, sobretot, el que pretenem treballant amb ell, nos tant el fet de situar cada lloc en lespai sin entendre que:

- A molts llocs del mn es passa gana.- Hi ha zones on la problemtica s especialment greu.

26


27/75


- En el seu propi entorn hi ha gent no t els recursos suficients per satisfer lesseves necessitats alimentries.

A ms, aquesta activitat servir per introduir als/a les alumnes en el projecte que es

desenvolupar en les prximes sessions, projecte destinat a estudiar un pas concret delcontinent Afric: El Txad. Aix doncs, aquesta sessi els permetr saber que aquest s undels continents ms afectats per aquesta problemtica i en prendran conscincia i,daquesta manera podran entendre perqu ens centrem en un pas Afric.

Recursos

Mapamundi de grans dimensions.

Avaluaci

Aquesta activitat t el propsit principal dintroduir i presentar els diferents llocs on lagana s un problema greu, tot centrant-nos amb frica. Per tant, s simplement una activitatintroductria, sense intenci avaluativa .

Annexos

- Exemple de mapamundi.

27


28/75


ANNEX

28


29/75


UN EXEMPLE:

EL PROJECTE DEN DENIS DEL

TXAD

29


30/75


PRESENTACI DEL PROJECTE DEN DENIS DEL TXAD

El Projecte den Denis del Txad s una proposta fonamentada en lestudi, treball,anlisi i reflexi de la situaci de lalimentaci i la nutrici a un pas del continentafric , concebut com a representaci del fet global, en extensi al conjunt del continent i atots els indrets del planeta on es viu actualment una realitat dinsuficncia alimentria. Aquesta proposta que presentem ha estat ideada i adoptada per a ser portada a terme ambalumnat de nivell, orientativament, de tercer de Primria (cal fer esmena, per, que ambadequaci i adaptacions, pot esdevenir apta per a ser treballada en daltres cursos).

Ms especficament, el projecte que sha elaborat i en el qual ens centrem per aportar a terme, el Projecte den Denis del Txad, t com a finalitat general aproximar, fer conixer i conscienciar lalumnat daquestes edats envers la situaci que es viu en unpas en vies de desenvolupament -en aquest cas, lfrica - pel que fa al tema de lasituaci de lalimentaci a la seva poblaci: com salimenten, quan, amb qu, qu han de fer per a aconseguir-ho, de qu depn el seu xit o fracs, quines conseqncies comporta,suficincia/insuficincia daliment, algun menjar com, determinar si es passa gana o fam, ono, etc.

30


31/75


SESSI 5:SESSI 5: EN DENIS, UN AMIC NOU DE LFRICA


Lactivitat que en primer lloc es proposa tracta den Denis, un amic nou de lfrica. Laproposta inicial, que s la que obre el Projecte, t com a objectiu principal centrar lalumneen el bloc de treball que es presenta daqu en endavant , que s aquest Projecte den Denisdel Txad. En efecte, doncs, el que pretn s presentar, fer conixer, familiaritzar iestablir un primer lligam -conceptual i afectiu- amb els guies que a partir dara seranel fil conductor de les diverses propostes dactivitats que els aniran sorgint, aix comtamb nesdevenen el motiu, leix, sobre el que es creen aquestes (recordem, amb latemtica de lalimentaci, la gana, a un pas en vies de desenvolupament, com a basefonamental de tot el Projecte). Tanmateix, aquesta primera activitat tamb es proposa fer conixer, establir un primer contacte, i adonar-se de la situaci geogrfica en que es trobarespecte de nosaltres el pas en qesti envers el qual sha plantejat tot aquest projecte. Noes tracta tant dun treball de caire purament geogrfic (que, a ms, ja shan donat unespinzellades anteriorment respecte el continent Afric), sin ms aviat de percebre certallunyania en aquestes edats, laspecte de situaci geogrfica i distncies encara no estprou madur i desenvolupat, i per tant el que es pretn s oferir una vis generalista- entreambds pasos, dos indrets del planeta.

En portar a terme lactivitat en Denis, un amic nou de lfrica, podem distingir, per auna millor posada en prctica, dues parts que, si b estan estretament relacionades iimplicades, es poden diferenciar. Daquesta manera, lactivitat siniciaria amb una primerapart en qu es faria un recordatori del que sha aprs anteriorment i es lligaria amb els

coneixements que els alumnes ja tenen adquirits , per tal de presentar el que saniria aprocedir a treballar en el conjunt de lactivitat, el que es pretn assolir, i el contingut que esplanteja (en aquest primer apartat, explicaci de que ens centrarem en el pas del Txad, ique ens acompanyaran i presentaran activitats dos amics nostres que hi viuen: en Denis i laFranoise). Respecte daquest darrer punt, es tracta del text escrit que apareix en la fitxa ennegreta; en aquest cas, per a aconseguir una major comprensi, motivaci i inters per partdels/les alumnes, shauria dintentar evitar fer-ne solament una simple lectura, i nosaltresproposem que es porti a terme de manera oral, mitjanant la conversa, amb una conducci,

guiatge, del/la mestre/a, coneixedora del tema que sha de tractar. Daquesta manera,doncs, sempra un model constructivista , que t en compte el coneixement previ de l/la

31


32/75


alumne/a i fomenta un aprenentatge altament significatiu, i en que sempra una metodologiaque destina al/a la mestre/a el paper de guia, conductor, collaborador en la construcci deconeixement, i propugna la participaci de lalumnat, el treball en equip, la interacci, posadaen com didees i coneixements i extracci de conclusions prpies i conjuntes, aix com el

treball dactituds i valors que porta implcit: respecte envers les opinions dels altres, escolta,espera de torn...

Daltra banda, la segona part distingida daquesta activitat s la que t com a objecteprincipal el treball de presentaci dels dos personatges que ens guiaran en totes lesactivitats que sens proposaran, i que en seran els protagonistes de les mateixes, aix comtamb el coneixement superficial de la percepci geogrfica entre el pas del Txad iCatalunya; per raons de nivell i coneixements, no es pretn fer un treball exhaustiu, sin ansel contrari oferir una perspectiva general amb la qual sadonin simplement que es troben endos indrets bastant allunyats. Aquesta segona part de lactivitat est plantejada per a portar a terme de manera conjunta tota la classe, amb una participaci de la mestra, si sconvenient, de ms ajuda que en la part anterior. Pot ser necessari i adequat el suport dunmapa de dimensions considerables dfrica en que sobservi clarament la pennsula Ibrica iel pas del Txad. Lactivitat proposa, concretament, que es coneguin els dos personatgesque lideren aquest Projecte, que es pot realitzar amb una lectura conjunta, i que es presentini dibuixin els mateixos alumnes, que ho poden fer de manera individual seguint les pautades ja assenyalades. Posteriorment, es demana que sindiqui, en un mapa dfrica i suddEuropa on ja es mostra on s el pas on viu en Denis i la seva germana, on viuen ells. Aquest pas es portar a terme de manera conjunta. Poden ser interessants i considerablesles aportacions de lalumnat immigrant dorigen afric, la seva experincia quant al seu pasnatal, i les diferncies amb la poblaci on visqui ara. Daquesta manera, aquesta segonapart de lactivitat fomenta laprenentatge significatiu, possible grcies a una perspectiva ienfocament constructivistes de lensenyament, amb molta participaci dels/les alumnes,

amb possibilitat en certs moment de treball individual i creatiu.

Recursos

Fitxa resum de la presentaci.

Fitxa DIN A3 amb lactivitat.

Opcionalment, mapa de grans dimensions dfrica.

32


33/75


Avaluaci

Aquesta primera activitat del Projecte en Denis del Txad no est plantejada per a quesigui altament avaluable, ja que s introductria i de presentaci, i no pretn en gran mesuraesdevenir una eina de valoraci ni composar-se delements que es puguin avaluar eficientment, no ns la intenci principal. En tot cas, s es pot adonar-se dels coneixementsprevis envers el coneixement general del que ja sha treballat (s a dir, la gana, la realitatafricana, el continent i pas del Txad...) quan es porta a terme lexplicaci i la conversa ambinteracci de tots els i les alumnes, amb participaci molt significativa seva, a partir delobservaci i el dileg amb ells i elles.

Annexos

- Fitxa resum de presentaci (Annex 1).

- Fitxa amb lactivitat (Annex 2).

33


34/75


ANNEX

Nom: __________________________________ Data: _________________

1. EN DENIS, UN AMIC NOU DE LFRICA

Ara, ja coneixes una mica ms b ques lfrica. Com has pogut veure, s unapart molt gran del mn, i hi ha un muntde pasos.

Com que trigarem molt temps per aconixer-los tots, en treballarem un de

concret: el Txad.

En aquest pas hi viuen moltssimesnenes i nens. Un dels nens que s daqu

s en Denis. En Denis t una germanams gran que es diu Franoise.

34


35/75


- El teu nou amic, en Denis, i la seva germana Franoise, tensenyen on se situa elseu pas, el Txad, i es presenten perqu els coneguis millor.

- Tu tamb indicals on vius, explicals algunes coses sobre tu, i dibuixat.

Exemple de Fitxa que es troba al treball original.

35


36/75


SESSI 6.SESSI 6. VDEO: EN DENIS DEL TXAD, COM S LA SEVA ALIMENTACI? I LA SITUACI DE GANA?

Presentaci del vdeo utilitzat

Lactivitat que es planteja a continuaci es fonamenta en un recurs audiovisual: elvdeo. El vdeo que es projectar s titula Tam-Tam viatja per frica , i ha estat elaborat idisposat per la Organitzaci No Governamental Intermn Oxfam . En ell, sens apropa iexplica les histries i les situacions que viuen diferents persones -ms concretament, nens inenes- en la seva realitat quotidiana en diversos pasos del continent afric. Daquesta

manera, ens mostra, centrant-se cada cas en una temtica diferent, i tot presentant-nos elspersonatges duna forma propera, real, emptica, tendre i cmplice, el dia a dia de la sevavida, els obstacles i inconvenients que sorgeixen, les causes aix com les conseqncies dela seva realitat, el desenvolupament quotidi, les sortides que han cercat, etc. Obeint araons de tema i projecte en el qual ens centrem en la nostra proposta dunitat didctica, itamb per la duraci de la cinta, que en total s de 19 minuts, excessiva per a portar a termeun treball adequat i ric amb els nens/es, nosaltres, des del nostre punt de vista, hem deciditpassar-ne uns 3 minuts de vdeo, els ms interessants i adients, per tal devitar que

savorreixin, no escoltin, no shi impliquin, no treballin i, en definitiva, no prestin atenci, i encanvi s els enganxi, estiguin atents, comprenguin el que sels mostra i explica, i estiguinmotivats.

Aix, el fragment de vdeo que hem escollit per a realitzar el treball i desenvolupar demanera educativa i enriquidora, tamb a nivell personal, s el que se centra en la histria delnostre Projecte, s a dir, la histria den Denis del Txad , juntament amb la seva germanaFranoise. Aquest tall de vdeo ens permet conixer millor i apropar-nos els dos personatges

que en la sessi anterior ja sens havien presentat, i ens mostra la realitat del seu poblat, al pas del Txad, pel que fa a la situaci de lalimentaci: suficincia o insuficincia,accessibilitat, com s, com sho fan per tenir-ne, de qu depn, conseqncies, passengana o no... Els dos protagonistes esdevenen propers i simptics, i tota la situaci quesens exposa s transmesa de manera fidel a la realitat, acurada i adequada, prxima,directa i molt comprensible.

En aquesta activitat que gira entorn el recurs audiovisual del vdeo, i que ens apropai ens permet conixer ms b en Denis i la seva germana, i la situaci que el seu pas, el

36


37/75


Txad, viu i sofreix envers lactualitat de lalimentaci, i la possible problemtica de la fam i lagana, es planteja com a objectius principals, duna banda, continuar amb perspectivesdaprofundir i consolidar-la presentaci dels dos protagonistes del Projecte , per tal queles i els alumnes entenguin i els concebin com una guia, un fil conductor daquest Projecte i

punt de partida de les successives activitats de treball que es proposen, aix com shifamiliaritzin i hi estableixin unarelaci dempatia, tendresa, complicitat, afectiva quepermeti una aproximaci, concepci i implicaci ms efectiva i important amb el que sesttreballant.

Daltra banda, es pretn que els nens i les nenes comencin a desenvolupar iadquirir coneixements bsics sobre la situaci de lalimentaci al pas del Txad representant de realitats molt properes, tant en el mateix continent com en el nostre pas.Finalment, no podem oblidar un treball que es pretn sigui present en tot el conjunt delProjecte, que s tant el foment de la vessant de la conscincia justa i els valors, com el deles actituds en el treball (s a dir, comunicar-se amb claredat, respectar els companys,escoltar, raonar les intervencions, hbits de conducta del treball conjunt, etc).


Lactivitat de la sessi de vdeo siniciaria, primerament, presentant el que estreballaria als/les alumnes, i transmetent-los, de manera clara i entenedora, quins sn els propsits i els objectius que es pretenen fomentar i que shaurien dassolir , en ms o menysmesura, sempre respectant i considerant la diversitat de laula, en quant que s un factor positiu i enriquidor per a tots/es.

Daquesta manera, desprs de la presentaci global de lactivitat a treballar, el o lamestre/a procediria a, a grans trets, recordar el treballat i el que es va parlar el dia anterior;per tant, a recordar mitjanant la participaci activa dels/les alumnes, i relegant-se el paper

de conductor, els personatges que ens acompanyaran durant tota aquesta aventura dedescobriment de lalimentaci i la gana al Txad (qui sn, com sn, qu fan, on viuen...), itamb el pas on resideixen (quin s, on s...). Desprs, s recomanable que els preparemper a qu estiguin atents al que a continuaci veuran, que s com s el dia a dia del Denis ila Franoise al seu pas, el Txad, en relaci especialment al menjar i la gana (recordem, sntemes que es van treballar en els inicis).(Annex).

A continuaci, seria el moment adequat per a passar el fragment de vdeo que hemseleccionat. Tot i que, finalment, sha determinat per a aquest una durada curta (uns 3minuts, aproximadament), saconsellaria que durant el visionament del vdeo es comentessin

37


38/75


algunes coses concretes que hi apareixen, aix com tamb aquells aspectes que els haagradat ms, els ha sorprs, desconeixien, no han ents prou b... Nosaltres proposemaquest exercici al moment, s a dir, mentre es visualitza el vdeo; no obstant, s opcional elfet que el docent plantegi aquestes qestions de conversa i interacci tamb en finalitzar-lo,

o en ambds moments. Caldr tenir en compte el tarann i metodologia del mestre i qu sms convenient segons el desenvolupament de la sessi i linters i motivaci que mostrenels alumnes.

Un cop visionat el fragment del vdeo, la mestra o mestre hauria dincitar el grupclasse a intervenir per, mitjanant la seva participaci, conversa, dileg i interacci, arribar aunes idees i coneixements comuns sobre el que han vist i aprs, a mode de sntesi irecordatori. Un cop realitzat aquest exercici, el mestre els hauria dexplicar lactivitatplantejada per a desprs del vdeo, que es tracta de

Finalment, seria aconsellable que abans de donada per acabada lactivitat davui esfes amb els alumnes un breu recordatori de tot el que sha treballat fins ara i del que hanaprs, basat en les seves aportacions, fet que permetria al docent conixer qu hancomprs, assolit, i des de quin nivell estndard sha de partir i considerar.

La metodologia empleada en portar a terme aquesta activitat segueix les grans lniesmarcades del projecte; daquesta manera, doncs, es fomenta un ensenyamentconstructivista, sempre tenint en compte els coneixements que ja t adquirits i assimilatslalumne, i intentant que laprenentatge que se li ofereix prengui una dimensi significativa.Es potencia en gran mesura la participaci activa dels alumnes, la interacci entre ells, eldileg aix com tots els aspectes de valors i actitudinals que hi corresponen, evidentment-, idonant al mestre un paper de guia, conductor.

Recursos

Vdeo Tam-Tam viatja per lfrica. Intermn-Oxfam. Fitxa orientativa de lactivitat, i amb la proposta final.

Avaluaci

Lactivitat est plantejada per a que la seva valoraci es fonamenti en lesparticipacions que els i les alumnes fan prvies a la projecci del vdeo i mentre esvisualitza (tant a nivell conceptual, com dactitud, com de valors adquirits). s important queel docent tingui en compte i consideri les intervencions que es fan, les aportacions, els

38


39/75


dubtes que sorgeixen per a poder orientar-se envers la consecuci dels objectius i el nivellen el qual sest, i aix poder enfocar les activitats segents duna manera ms adequada algrup classe. Tamb es valorable, i aquest ja en termes ms concrets, lexercici que esplanteja posteriorment de la visualitzaci , que est enfocat ms severament a una

perspectiva de continguts conceptuals. No cal oblidar, finalment, laportaci valorable de lavessant actitudinal i de conducta dels i les alumnes, aix com tamb la daptituds (comunicar-se, expressar les idees, respectar...).

Annexos

- Fitxa orientativa de treball i comprensi del vdeo.

39


40/75


Nom: _________________________________ Data: _____________________

EN DENIS DEL TXAD: COM S LA SEVA ALIMENTACI? I LA SITUACI DE GANA

ABANS DEL VIDEO......

En el segent vdeo, en Denis , que viu alTxad , ens presenta com sho fan permenjar al seu poblat, si tenen proualiments, quins sn, si passen gana...

MENTRE MIREM EL VIDEO...

Comenteu, ajudats per la mestra omestre, aspectes importants quesexpliquen en el vdeo.

Tamb coses que us interessin, usagradin, us sorprenguin, no sapigueu...

40


41/75


DESPRS DEL VIDEO...

Ara s moment que completeu la graellaque es presenta a continuaci. Coneixeub la realitat den Denis? Com sho fanper menjar? Qu els passa?

Primer, penseu individualment, i desprselaboreu-la conjuntament.

ACTIVITAT CONJUNTA D... INVESTIGACI !

CERT FALS

- Al pas den Denis i la Franoise es viuprincipalment de

lagricultura. .......................................- Els dos germans viuen en una gran

ciutat. ................................................................................................- Laliment que poden conrear depn de

lespluges. ..............................................................................................- Conreen, sobretot, cacauets, blat de

moro,cot i mill.

.................................................................

41


42/75


SESSI 7:SESSI 7: PER QU EN DENIS NO T PROU MENJAR?


Durant aquesta sessi, els alumnes portaran a terme una activitat en la qualsadonaran de les dificultats amb que es troba la majoria de persones que viuen en lazona estudiada i en daltres similars . Aix doncs, a travs duna explicaci escrita que elsdonarem den Denis i la seva germana, els i les alumnes que desenvolupin aquest projectepodran estudiar com sho fan per a alimentar-se i daquesta manera sobreviure davant dels problemes amb els quals es troben en el seu dia a dia . A ms, aquest text amb el quetreballaran, els proporciona informaci detallada que fa que sadonin de les causesprincipals per les quals aquesta poblaci sofreix problemes i carncies en la sevaalimentaci, causes tals com les sequeres, formes de vida dependents de les collites, cultiusdels quals no en poden obtenir productes alimentaris per a ells, escassetat de diners,...

Per fer-ho doncs, primer de tot els passarem un text on el personatge els explica demanera general com sho fan per sobreviure i les causes que provoquen que tinguinproblemes per portar una bona alimentaci, per satisfer les seves necessitats ms vitals(Annex). Aquest document, shaur de llegir i comentar amb tot el grup classe.

Un cop fet aix, i tamb entre tots, shauran dextreure del text les causes principalsque provoquen que aquesta poblaci pateixi la pobresa en primera persona, causes moltrelacionades entre s. A mesura que aquestes causes es vagin comentant, cada alumne/ales haur de deixar enregistrades a la graella que els proporcionem a continuaci del text.

Com es pot veure, aquesta sessi est pensada per tal que els/les alumnes, amblajuda del docent, puguin descobrir quins sn els problemes principals amb els que estroben la majoria de la gent que viu en aquestes zones . Com b sabem, aquests alumnes

segurament viuen en condicions molt ms ptimes, amb una educaci, amb un alimentacifins i tot amb excessos, amb molts de recursos,... Vida totalment diferent a la den Denis,amb pobresa, escassetats, sense els recursos bsics per satisfer les seves necessitats msvitals,...

Segons aix, la feina del docent ha destar dirigida a intentar conscienciar els i lesalumnes de la vida avantatjosa que tenen, de que no tothom disposa dels recursos, delsaliments,... que ells tenen sin tot el contrari ja que, gran part de la poblaci mundial viu encondicions similars i fins i tot pitjors que en Denis. A mesura que entre tots vagin comentant

les causes de la pobresa den Denis i la seva famlia que es troben en el text doncs, el o la

42


43/75


mestre/a ha dintentar que hi hagi una comparaci amb el model de vida dels nens i nenesde laula, tot incitant a la reflexi per part daquests.

Recursos

Fitxa de lexplicaci den Denis.

Avaluaci

Aquesta sessi permet la valoraci de molts factors que lalumne/a ha dutilitzar. Aix

doncs, primer de tot, hi ha dhaver una comprensi del text, de les causes que en Denisexplica. Els alumnes amb una capacitat per a comprendre la lectura que sels haproporcionat, en el moment en qu de forma global es comentin a la classe aquestescauses, portaran a terme unes intervencions clares i entenedores, estretament relacionadesamb el que el text pretn mostrar.

A ms, tamb pot ser avaluable la capacitat de relaci que hi ha entre les videsdels alumnes i la del personatge : quines diferncies i veuen, quines sn els avantatges dequ disposen vers nens com en Denis, quines carncies ms evidents pateixen les persones

amb un nivell de pobresa molt gran,...Un ltim factor que pot ser avaluable s la capacitat de respecte del torn de

paraula, de les concepcions i idees dels companys vers el tema, la capacitat dexpressivers el que vols transmetre,...

Com es pot veure, aquesta s una avaluaci que, majoritriament es porta a termemitjanant la observaci detallada i acurada del funcionament de la sessi per part del/ladocent. Haur doncs, destar atenta a les aportacions dels alumnes per tal de veure si els

objectius que es pretenen sassoleixen, si el funcionament de la classe s ladequat, si lainterpretaci de la informaci que sels dna s la correcta,...

Annexos

- Fitxa de treball on en Denis els explica les dificultats amb les que es troben juntament amb una graella resum de les causes daquestes dificultats a completar

per part dels alumnes.

43


44/75


ANNEX

NOM:_______________________________ DATA:_________________________

Llegeix el text segent:

PER QU EN DENIS NO T PROU MENJAR?

Hola, amics! Com ja sabeu, som en Denis i la Franoise i vivim en un poblet deTxad.Ara us explicarem de qu vivim i quins sn elsfactors que fan que les coses ens vagin millor opitjor.

Aqu tothom viu de lagricultura i tan elsgrans com els petits ens passem el diatreballant al camp. Ens aixequem quan surt elsol i anem a dormir poc desprs que es pongui.

Des de petits aprenem a ajudar els nostrespares en totes les feines del camp: sembrar irecollir la collita, tenir cura de lhort,etc. Tot ho fem entre totsperqu aqu no tenim mquines que ens facilitin la feina; Tot hofem a m.

Com la majoria de gent daqu, la nostra famlia es dedica al cultiu del mill i

del cot. El cot s per vendre i poder comprar algunes coses que necessitem. Si noguanyem prous diners, no podem comprar prou menjar i encara menys altres coseque ens fan falta: roba, sab,... A ms, tamb tenim un hortet en el qual plantemfruites i verdures, i unes quantes gallines que ens proporcionen ous. Hi ha anys enqu la collita del mill s molt bona i la mare en pot portar una part al mercat. Perquan no plou, les coses no van tan b. Durant els anys de sequera, la collita amb

prou feines arriba per alimentar la famlia. De vegades, els anys pitjors, fins i tothem de menjar-nos el mill que guardem al graner per sembrar-lo lany segent.

44


45/75


Una ltima cosa que cal explicar-vos s que, cada vegada ms, hi ha gentpoderosa dels pasos rics que utilitza les terres dels nostres poblats per fer granscultius, dels quals no ens podem alimentar ja que ho venen tot a fora.

Un cop llegit el text anterior, segurament thas adonat de quines sn les causes que, adeferncia de tu, fan que en Denis i la gent que viu en la seva mateixa situaci no puguitenir els aliments necessaris i daquesta manera portar una bona alimentaci.Quines sn aquestes causes?

CAUSES 1.

2.

3.

4.

SESSI 8:SESSI 8: UN DIA AMB EN DENIS


45


46/75


Les dues sessions anteriors han estat orientades a la coneixena duna realitat foradiferent a la dels/les alumnes de classe. Per fer-ho, han conegut un nou personatge que elsha mostrat, a travs de diverses activitats, les formes de vida, els recursos,... en definitiva laquotidianitat del seu poble, el Txad.

La sessi que presentem a continuaci, i per tal que es facin una idea exacta de lesdiferncies entre un model de vida afric i el seu , els/les alumnes faran un recorregutdurant un dia de la vida den Denis.

Primer de tot, cal proporcionar unes fitxes que contenen imatges fotogrfiques denDenis i el seu poblat on shi poden veure les activitats ms importants que realitzen durantun dia (Annex 1). A ms, en aquest material tamb hi consten les explicacions de lesfotografies, explicacions presentades amb cert desordre i que els alumnes han dordenar.

Cal especificar que aquest material mostra activitats com el treball dur i de sol a sol,lescassetat daliments o la falta descolaritzaci dels nens i de les nenes, entre daltres. Aquestes diferncies tan visibles sn les que pretenem que els alumnes mitjanant aquestasessi i les anteriors tinguin presents, que sadonin i prenguin conscincia que es trobenen una situaci molt avantatjosa davant altres nens com en Denis . Per tal de fer-hodoncs, s important que el/la docent, un cop shagin relacionat les fotografies amb el textcorresponent, doni mfasi en aquest aspecte per tal dajudar als alumnes a prendreconscincia de la problemtica, de la situaci de pobresa en la que molts nens i nenes estroben.

Un cop fet aix, de forma grupal (grups de 4 membres), els alumnes haurandelaborar un petit moral realitzat en una cartolina gran mitjanant la fitxa anteriormentproporcionada (Annex 2). Aix doncs, hauran de retallar les fotografies i enganxar-les ambordre, tot copiant al peu de cada una delles, lexplicaci corresponent.

Lltim pas que els alumnes hauran de realitzar tamb en forma de grup, durantaquesta sessi, ser la segent: hauran de representar, a la mateixa cartolina ja utilitzada,quines activitats solen realitzar durant el dia mitjanant dibuixos amb un suport escrit.

Amb aix, representaran i consolidaran de manera definitiva la diferenciaci que hi ha entre un nen de Catalunya i un nen del Txad , ja que, el que aquests alumnesrepresentaran ser una vida de qualitat: anar a lescola, no treballar en edats infantils, els 4pats del dia, lenorme quantitat i diversitat daliments que poden trobar en unsupermercat,... Davant duna vida dedicada al treball, amb una alimentaci insuficient,.. per

part den Denis.

46


47/75


Per tal que a travs dels murals realitzats pels alumnes puguin complir una funci decomparaci on es vegin clarament quines sn les diferncies entre uns estils de vida i elsaltres, cal que el/la mestre/a del grup classe, abans que cada grup realitzi la representaciplstica dun dia a la seves vides quotidianes, reforci els aspectes que haurien de

representar per tal que es vegin amb claredat les diferncies, aspectes tals comlalimentaci, lescola, el temps doci i esport, els recursos de qu disposen,... Per aix,podria ser de gran ajuda la utilitzaci dun seguit de preguntes que servirien per guiar eltreball dels alumnes (Annex 3) per tal que condussin el seu treball cap on volem, que lidonessin el sentit que es pretn amb aquesta activitat.

Per ltim, destacar que la realitzaci daquest mural ser un treball interdisciplinari,on hi interv no noms leducaci del Medi, sin tamb leducaci Plstica, lescriptura,...

Recursos

Fitxa dun dia a la vida den Denis. Cartolina gran.

Avaluaci

Aquesta activitat permet al docent lavaluaci de diferents aspectes dels alumnes.Primer de tot, i mitjanant la observaci dels murals, pot observar si comprenen i entenenquins sn els mbits de la nostra vida quotidiana que presenten ms diferncies vers lamajoria de la poblaci del Txad i de lfrica negra en general.

A ms, els dibuixos i les representacions que els nens realitzin donen la opci depoder avaluar la capacitat representativa i de dibuix que t: el tra, la polidesa, laimaginaci,... entre daltres.

El fet de treballar en grup, tamb permet avaluar capacitats com la comunicaci,lorganitzaci, la relaci,... que els alumnes tenen. Aquells que sorganitzin de formaadequada, que es comuniquin tot fomentant el respecte pels companys de grup i per lesseves idees, segurament tindran ms possibilitats de portar a terme un treball amb unescondicions molt positives, i, per contra, aquells grups on no hi hagi respecte, ni unesrelacions entre iguals adequades,... obtindran uns resultats menors.

47


48/75


Annexos

- Fitxa dun dia a la vida den Denis (Annex 1).- Exemple dun mural dun dia a la vida den Denis i de la vida dels nens i nenes de

classe (Annex 2).- Preguntes guia pel/per la mestre/a (Annex 3).

ANNEX 1

NOM: ______________________________ DATA: ____________________

48


49/75


UN DIA AMB EN DENIS

o Llegeix el que texpliquen en Denis i la Franoise sobre el seu poble i relaciona amb

un nmero cada frase amb la fotografia que li correspongui.(Les fotografies de lexercici es troben al treball original)

En Denis i els altres nens de bon mat i durant tot el dia ajuden els altres homes enles seves feines del camp, de cacera..Amb els diners que ens guanyem desprs de la collita del cot podem anar almercat dels diumenges i comprar algunes coses importants per si les collites novan b, els diners sacaben aviat i no podem comprar res.

La Franoise i les altres nenes ajuden a les dones a moldre el mill, recollir llenya,preparar el menjar, cuidar lhortet...Al nostre poble laigua s molt important, tenim una font per com que som moltstamb necessitem fer servir els pous.Les dones preparen el menjar ja que el dia sacaba i els homes arribaran afamatsdesprs duna llarga jornada de treball. La farina de mill i, shi nhi ha, salsa deverdures.

ANNEX 2

Es troba en el mural presentat juntament amb el treball.

49


50/75


ANNEX 3

Guia pel mestre/a:Exemples de preguntes guia per conduir el treball del mural

1. Quants pats feu al dia?

50


51/75


2. Quants cops creieu que menja al dia en Denis?

3. Quins aliments soleu menjar?

4. Qu sol menjar en Denis?

5. Don els traieu?

6. Qu ha de fer en Denis per obtenir-los?

7. Quan necessiteu aigua, don la traieu?

8. A on lha danar a buscar en Denis?

9. Qu feu durant el dia? (anar a lescola, activitats doci,...)

10. En Denis va a lescola?

SESSI 9:SESSI 9: EL JOC DE ROL: VIATGEM AL TXAD!


La sessi est enterament destinada al joc de rol que es planteja als i les alumnes. Aquesta activitat creiem que s molt adequada treballar-la amb els i les alumnes daquestnivell, ja que a ms de plantejar-los un exercici en el qual shan de moure, posar-se en el lloc

de laltre, actuar, interpretar, disfressar-se, i tot aquest conjunt daspectes els agrada imotiva molt , permet posar en prctica tot el coneixement que fins ara han adquirit ,

51


52/75


fet que els implica en gran mesura i serveix per a que coneguin de primera m i en la prpiapell aquesta realitat que han vist i treballat fins ara, i ho assimilin i interioritzin amb msfacilitat i inters. Daltra banda, hem cregut convenient i adequat ubicar-la en la part final delprojecte, ja que es tracta duna proposta la qual permet i s aconsellable que en ella shi

mostrin i desenvolupin tots els coneixements, destreses i habilitats que shan treballat al llargde tot el projecte; t un enfocament global i s bastant lliure, fet que afavoreix que en ellashi desplegui tot el que sha aprs, a ms que s una activitat de caire consolidatori i molt bona per a lassimilaci. Per tant, s positiu portar-la a terme quan ja shan treballat tots elsaspectes plantejats inicialment.

El joc de rol que nosaltres proposem t un enfocament molt global i inclusiu , i sdorientaci lliure ; aix no significa que es plantegi com un joc lliure, en el qual elsalumnes puguin fer el que vulguin, sin que el criteri que hem donat de partida s ampli i pocpautat, per tal que els alumnes tinguin llibertat de pensament, hagin de raonar, pensar,reflexionar, recordar, assimilar , en definitiva, posar els seus coneixements en prctica com sidun cas real es tracts, i a partir del caire que el docent vegi que els alumnes li volen donar,i del que facin, aquest anir introduint pautes, criteris ms concrets, normes; s a dir, anirorientant-los i conduint-los, aix com proposant elements que afegiran problemtica o serandajuda, segons com es desenvolupi lactivitat. Aquest joc de rol es tracta de transportar-nosimaginriament al pas den Denis i la Franoise, al Txad; ms concretament, situar-nos enel seu poblat, que ja hem vist com s. A partir daqu, uns alumnes shan de convertir enels dos protagonistes del Projecte, uns altres en els seus amics (els altres nens i nenes delpoblat), i la resta han dadoptar el paper de pares i mares. El que sels proposa s queactun tal i com simaginen que cada collectiu es desenvoluparia en el cas que els nens i lesnenes i en Denis i la seva germana tamb- tinguessin molta gana: qu es trobarien? Qu passaria? Qu haurien de fer? Qu els dirien els seus pares i mares? Com actuarien?. Per afer-ho ms real i atractiu, donem la possibilitat de complementar la situaci i els mateixos

protagonistes amb elements propis del pas o continent.

Aquesta sessi, en la qual es porta a terme lactivitat del joc de rol, pretn, en granslnies, posar en prctica i adonar-se daquesta manera cadasc el coneixement que haadquirit i el que ha aprs , posant especial mfasi en com aplicar tot el treballat i enassimilar-ho significativament. Tamb t com a intencionalitat mxima potenciar lacreativitat, la imaginaci, el raonament i la reflexi dels/les alumnes. Una altra finalitatque persegueix aquesta activitat s desenvolupar els aspectes de conscincia social,

adoptar actituds crtiques amb la realitat del mn i lentorn, aix com fomentar laparticipaci, la interacci i posada en com i consecuci dacords , el treball de

52


53/75


lexpressi oral i corporal, superar el temor a parlar davant dels companys/es, el respecte,entre daltres.

La sessi plantejada per a avui, el joc de rol s, com ja tenim constncia, dimplicaci

directa i comporta el desenvolupament duna recreaci/construcci de la realitat; en aquestcas, integrat a la nostra temtica de treball, s envers la situaci de lalimentaci i la famexistent -que a hores dara ja lhem coneguda, i ja podem constatar i assegurar la sevaexistncia- a un pas de lfrica, en representaci i mostra duna realitat present en daltresindrets del continent i del mn (en ms o menys mesura, s clar).

La sessi est centrada, en la seva totalitat, en aquesta activitat, ja que per taldaconseguir portar a terme una proposta interessant i de qualitat destacable , s necessriauna gran implicaci dels/les alumnes, entrega, comprensi, raonament i reflexi, i tot aixnoms s possible si es treballa amb una interacci constant amb els nens i nenes, guiant-los en la realitzaci de la seva tasca educativa i de formaci personal alhora, aclarint-los elsdubtes o aportacions especials que vulguin fer, i en definitiva, destinant-los el tempsnecessari i no anar a toc de rellotge i forar el desenvolupament dels esdeveniments (quealeshores estar condicionat, poc treballat i no assimilat).

Lactivitat siniciaria amb la presentaci, present en totes les activitats plantejades enel conjunt de la nostra unitat didctica, de lexercici que seguidament es portar a terme(deixant molt clar i entenedor qu s el joc de rol), aix com tamb dels propsits que esplantegen i les finalitats generals que persegueix (s a dir, el per qu de fer lactivitat). Laproposta t el recurs duna fitxa dactivitat, per la seva funci i utilitat s orientadora (es potllegir o no, s opcional, per el que s no hi pot faltar s lexplicaci de la mestra, amb laparticipaci de lalumnat) i shaur dincloure en el dossier de treball que es va elaborant(Annex 2).

Un cop el mestre o mestra ha realitzat aquest primer pas imprescindible, es

procediria a fer una ronda de possibles dubtes que hagin pogut sorgir, ja que moltprobablement el joc de rol sigui una activitat de caire noveds per a ells, i alguns aspectespoden haver estat incompresos o mal entesos per alguns/es alumnes. Una vegada resoltstots els dubtes generals existents, s moment de comenar a organitzar la preparaci prviaa la posada en escena del joc de rol.

En efecte, aquest pas previ (per igual dimportant i educatiu), en ser linicial enlesdevenir de lactivitat, requereix una presncia ms continuada i collaborativa del docent,tot fent una conducci ms guiada en la qual plantejar als alumnes en alguns aspectes

(Annex 1).

53


54/75


Finalment, un cop est tot ents i preparat, s moment de portar a terme el joc de rol.En aquesta ocasi, la mestra o mestre adquiriria un paper ms de guia i observador delesdeveniment de la situaci, tot intervenint de manera orientadora en els moments "crticso quan es divergeix del tema central. Segons el desenvolupament, pot introduir pautes,

criteris concrets, proposar elements que afegeixin problemtica o dajuda... Els i lesalumnes, cadascun en el seu rol, han dactuar dacord al que sha reflexionat prviament, ital i com si es tractessin de vertaderes persones que es troben en aquesta situacideterminada. En tot moment sha de fomentar lautonomia; la participaci; la implicaci; lacomprensi, reflexi i assimilaci del que es diu, es fa i esdev (tot aplicant el que ja esconeix, fruit del treball de la unitat didctica), el respecte, etc.

Seria aconsellable procedir, al final de la sessi, a comentar conjuntament com haanat, si ha estat el que sesperava, problemes que hagin sorgit, qu han comprs i aprs,dubtes i, finalment, arribar entre tots a una sntesi del treballat.

Recursos

Fitxa orientativa de lactivitat. Opcionalment, elements complementaris per a la recreaci de la situaci.

Avaluaci

Aquesta sessi t un alt component valoratiu, ja que en termes de concepci dideesi conceptual, es presenta una activitat en que es requereix haver conegut, comprs iassimilat tot el que sha treballat en la unitat didctica. Daltra banda, permet al mestre/aadonar-se del grau dassimilaci i interioritzaci del treballat ja que lexercici demanaresoldre un cas, una situaci, presentada, i per tant cal que les idees treballades siguinaplicades. En aquest sentit, tamb s valorable la capacitat del grup classe de resoldre

situacions ja conegudes a partir dels coneixements adquirits (i, evidentment, amb lacollaboraci i guiatge del docent). Un altre aspecte avaluable s la capacitat de lalumnatde raonar, reflexionar, relacionar , aix com tamb la vessant creativa, participativa, derespecte i consens, expressi oral i de sensacions, sentiments i emocions, entre daltres.Tot, per a arribar a conixer el nivell global que han assolit els i les nostres alumnes.

Tots aquests processos de valoraci es realitzaran mitjanant lobservaci directai laprpia intervenci.

Annexos

54


55/75


- Fitxa orientativa pel docent (Annex 1).- Fitxa pels alumnes (Annex 2).

ANNEX 1

Guia pel mestre/a sobre el treball dels alumnes:1. Pautes pel desenvolupament de lactuaci de la situaci

Qu poden haver realitzat els nens i nenes del poblat den Denis i la

Franoise abans dexpressar que tenen gana? ( Referncia al dia a dia delsinfants).

55


56/75


Com s la seva situaci de gana? Com es troben? s la mateixa quenosaltres podem patir quan un dia ens deixem lentrep i no berenem?

Davant daquest problema greu, a qui ho diuen i demanen aliment? Qu els

poden dir?Com reaccionaran i que poden fer els pares i mares?

Finalment, quina pot ser una actuaci real dels nens i nenes? Com laporten a terme?

2. Distribuci dels rols implicats:

Cal que els/les alumnes es reparteixin els rols dels personatges implicatsen la situaci basada en fets reals. Aquesta repartici s adequat que la portina terme segons els seus criteris, tot i que el docent ha de supervisar queaquests no siguin contraproduents (marginaci, no tots hi estan dacord,imposici de la fora...). Cal la presncia bsica de:

- En Denis, la Franoise i els seus amics i amigues.- Els pares i les mares, aix com daltres adults del poblat.

Cal que el que finalment es determina sigui possible en la realitat, sigui unaaportaci dels propis alumnes, hi hagi un consens i acord, i ho entenguin, raonin,reflexionin i assimilin. Obrim la possibilitat a, per a una major recreaci fidel a larealitat, i motivaci i inters dels alumnes, determinar portar objectes, robes i daltreselements que puguin ser tils en el joc de rol. No cal que siguin prpiament africans;amb objectes quotidians o de dess es poden elaborar estris adients (i aix treballar alhora la reutilitzaci delements de rebuig).ANNEX 2

Nom: _________________________________ Data: _____________________

EL JOC DE ROL: VIATGEM AL TXAD!

Uf! Quantes coses deus saber a hores dara

sobre en Denis, el seu pas el Txad i com s la

56


57/75


gana que hi passa. s tan diferent de la quepassem nosaltres aqu! Com que heu treballat

molt i coneixeu moltes coses, ara us toca avosaltres ser els protagonistes...

El que farem ser un joc de rol. Es tracta que viatgeu, a travs de la vostraimaginaci, al poblat den Denis i la Franoise, al Txad. Poseu-vos en el seu lloc, irepresenteu (si cal, distribuu els papers) la situaci segent:

Sou en Denis, la Franoise, els seus amics iamigues, i alguns pares i mares.

Els nens i nenes tenen molta gana (fa molttemps que no han menjat).

Qu diuen? A qui ho diuen? Qu fan? Comho fan?

Com actuen els pares i mares?

Per a fer-ho ms real, podeu portar robes, objectes i estris semblants als que sutilitzen alpoblat den Denis!.

57


58/75


SESSI 10:SESSI 10: LA CLASSE ACTUA!


Desprs dhaver vist que al mn hi ha molta gent que passa gana (ha estat treballatms concretament amb el projecte: En Denis del Txad), les causes que ho provoca i lesconseqncies que pot comportar el fet de no mantenir una dieta suficient, s molt importantque des de lescola es treballin les actuacions que es poden realitzar per tal ajudar aquestes persones . Per aix, s necessari proporcionar informaci als nostres alumnes dela gran quantitat de campanyes de sensibilitzaci, dajuda i, en definitiva, dactuaci quesestan duent a terme des de diverses ONGs, i les funcions daquestes mateixes.

Per tal daconseguir fer arribar aquesta informaci als nostres alumnes, el centreescolar shauria de posar en contacte amb algun representant de lONU, la UNICEF, la FAO,de Metges Sense Fronteres, Intermn Oxfam, Creu Roja, ..., i demanar-los si estariendisposats a desplaar-se fins el centre per realitzar una conferncia. Seria interessant que elconferenciant exposs, primerament lobjectiu principal de lorganitzaci de la qual formapart, i continus explicant quines actuacions estan duent a terme actualment per resoldre eltema de la fam al mn, que donessin a conixer histries reals, actuacions que a nivellindividual podrien portar a terme els nens i nenes,... A ms, a aquesta conferncia o taularodona hi podria assistir ms duna ONG, i daquesta manera aconseguirem que els nens iles nenes encara tinguessin ms conscincia de la gran quantitat de gent que lluita per eradicar aquest problema .

Posteriorment a la conferncia o taula rodona, i per tal daprofundir ms en el tema,seria interessant realitzar un debat o una ronda de preguntes que podria ser dirigit pelsmateixos alumnes.

En cas que no pogussim establir cap contacte amb cap ONG, o que no hi hagusning disponible per realitzar la conferncia, podria ser el/la mateix/a mestre/a qui larealitzs. I per tal de fer aquesta xerrada ms amena, podrem desplaar-nos fins lauladinformtica per observar les pgines web de les organitzacions no governamentals. Seriainteressant que aquesta observaci fos dirigida pel/la mestre/a, tot indicant els passos quecal seguir per arribar a la informaci desitjada.

Un cop ja shagus observat tot el que es pretenia, caldria deixar que els nens i lesnenes busquessin ms informaci de forma lliure. I desprs daix, seria interessant obrir un

58


59/75


torn de preguntes, per deixar que els nens i les nenes preguntessin possibles dubtes queels haguessin sorgit, curiositats, ...

Per ltim, i si fos possible, seria molt enriquidor pels/les alumnes poder participar enuna campanya de recollida daliments impulsada per alguna de les ONGs estudiades. Aixpermetria que els mateixos nens i nenes participessin i actuessin en una campanya per ajudar a totes aquelles persones que passen gana . Si no es pogus participar en capcampanya relacionada amb aquesta temtica, es podria participar en una altre campanya derecollida daltres productes (sab, material escolar, ...).

Cal dir que aquest tipus dactivitats en qu lalumnat rep informaci, i desprs ladiscuteix, la reelabora i arriba a fer-se-la seva, sn molt tils i importants. Amb aquesta, elque es pretn, s que lalumnat construeixi el seu propi coneixement en cooperaci

amb els altres , ja que implica parlar, debatre, acordar, dissentir, etc.

Recursos

Ordinadors amb connexi a Internet.

Avaluaci

Aquesta sessi no est pensada per ser avaluada, ja que el que es pretn s que elsnens i les nenes rebin informaci sobre les actuacions que estant duent a terme les ONGsque visitessin lescola i per poder participar, si s el cas, en una campanya impulsada per aquesta associaci.

Una nica cosa avaluable seria la participaci dels alumnes, la capacitat derealitzar preguntes coherents i en sentit amb el que sest estudiant , lactitud derespecte pels conferenciants,...

59


60/75


SESSI 11:SESSI 11: QU HEM APRS?


Durant aquesta sessi, recordarem totes les activitats realitzades i farem unarecopilaci i una sntesi dels aspectes ms significatius que hem treballat i aprs durantaquestes deu ltimes hores de classe. Aqu, el paper del/la mestre/a s molt important. Aquest/a, igual que a la primera sessi, ha de fer de guia tot formulant qestions (Annex 1),per tal daconseguir que vagi sortint tot el que sha treballat durant aquests ltims dies. smolt important deixar que tothom faci aportacions, tot preguntat directament, si cal, aaquells/es alumnes que no participin. Aquesta sessi, tamb ha de servir per aclarir

possibles dubtes que veiem que han quedat sense resoldre.Un cop ja haguem fet aquest recordatori, i haguem comprovat que tothom t clar que

s el que hem treballat. Els explicarem i repartirem una fitxa (Annex 2) en la qual hi haurdos requadres. En el primer, s deman als/les alumnes que lomplin amb el que els hasorprs o interessat ms de tot el que han aprs. En el segon, en canvi, es deman que hiescriguin les actuacions que ells/es, a nivell personal, intentaran realitzar a partir dara per intentar que al mn no hi hagi ning que passi fam.

Desprs desperar una estona perqu tothom pugui completar la seva fitxa, posaremen com de forma oral i en gran grup, les respostes que hagin escrit dins del primer requadre. Pel que fa a les respostes del segon requadre, en el qual shavia de dir quinesactuacions podrem fer nosaltres per evitar que al mn hi hagi gent que passi gana,demanarem a un/a nen/a que surti a la pissarra i escrigui totes les actuacions proposades. Aix servir, perqu lalumnat sigui conscient de la gran quantitat de coses que podem fer nosaltres per ajudar a aquestes persones. A continuaci, si es veis que una daquestesactuacions proposades es pot dur a terme des de la mateixa escola, seria interessant fer-ho.

Recursos

Fitxa: Qu hem aprs?

Avaluaci

Aquesta sessi ens servir per avaluar diverses coses. Per una banda, podrem

observar el grau de participaci dels alumnes. Tamb podrem avaluar, a partir de lesaportacions que realitzin, si realment han aprs tot o una gran part del que nosaltres

60


61/75


pretenem. Per altre banda, podrem observar levoluci que han fet els nostres alumnes ,tot comparant els seus coneixements previs, amb els que han assolit ara.

A ms, lactivitat de la fitxa, ens permetr veure qu s el que consideren mssignificatiu de tot el que sha treballat.

Annexos

- Preguntes que poden servir de guia per el/la mestre/a per fer el recordatori detot el que sha treballat (Annex 1).- Fitxa: Qu hem aprs? (Annex 2).

61


62/75


ANNEX 1

Guia pel mestre:

Exemples de preguntes que es poden formular per fer elrecordatori de tot el que sha aprs

1. Qu vol dir passar fam?

2. Qu ens passa quan no mengem?

3. A quines zones del mn es passa gana?

4. Quin pas hem treballat?5. Quin nen i quina nena ens nhan donat informaci?

6. Com viuen en aquest pas?

7. Poden alimentar-se igual que nosaltres? Per qu?

8. Que podem fer nosaltres per ajudar a totes les persones del mn que passen

gana?

62


63/75


ANNEX 2

QU HEM APRS?

Qu s el que tha sorprs o interessat ms de tot el que has aprs? _________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_______________________________________________________________________________

Ara que saps que al mn hi ha molta gent que passa gana, et comportars

igual que abans, o intentars ajudar-los? Qu podries fer?

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

_________________________________________________________________________________________

______________________________________________________________________________

63


64/75


RELACI AMB EL CURRCULUM DEL DEPARTAMENT

DENSENYAMENT

El currculum s leina fonamental que serveix de guia i base al docent per aplanificar i portar a terme el programa que estableix i que haur daplicar a laula amb elsalumnes. Hi ha determinats currculums per les diferents etapes educatives: Infantil, Primriai Secundria, i aquests contemplen dues vessants, que sn la dels objectius i la delscontinguts, a ms de donar un seguit dorientacions didctiques pels docents. A ms estseparat per rees de coneixement que es treballen, com ara coneixement del medi natural,del medi social, llenges, ...

Cal dir, en referncia, que tot i ser una proposta pensada per ser treballada i aplicadaa lrea de Coneixement del Medi Natural, alguns dels objectius i continguts que es pretenenassolir sn de caire social, ja que el tema que presentem treballa molts aspectes quepodrien ser perfectament tractats a lrea de Coneixement del Medi Social.

RELACI AMB ELS OBJECTIUS

Centrant-nos ms en la relaci entre el que estableix el currculum i el que hemplantejat per la nostra proposta didctica, volem destacar els segents aspectes en comentre els objectius que nosaltres hem proposat (tant propis com del currculum) i els que estroben en aquest mateix currculum del Departament dEnsenyament respecte lEducaciPrimria. Aix doncs, algunes daquestes semblances es troben en els objectius.

Podem establir una temtica dobjectius comuna entre el que proposa el currculum iles finalitats que nosaltres hem establert que el complementen, que s:

1. Inters per a conixer la realitat

Aquesta s una finalitat que s molt important en la nostra proposta. En efecte, estracta dun objectiu general que des de diverses perspectives es mostra tant en el currculumcom en el nostre plantejament de finalitats (que sn tant de creaci prpia com extretes del

mateix recurs). Daquesta manera, es pot comprovar una relaci comuna pel que fa a

64

7/31/2019 La gana. Un problema a fr

La gana. Un problema a Àfrica.

Documents

Transcript of La gana. Un problema a Àfrica.