Alessia i Bianca

TRIBUS• Els lemba són un grup

ètnic africà d'unes 70000 persones del sud d'Àfrica. Són parlants de llengües bantu. Tenen pràctiques i creences religioses similars a les del judaisme, que es transmeten de generació en generació. Avui en dia, molts lemba són cristians però practiquen creences del judaisme.

TRIBUS• El Pigmeu, és el membre

d'un grup humà que es caracteritzen per la seva baixa estatura, ja que els homes mesuren menys de 1.50 m de mitjana. Aquests grups humans conformen pobles caçadors i recol·lectors que viuen en la selva equatorial.

COSTUMS I TRADICIONS• Els lemba tenen la tradició de

ser un poble migratori. Segons la història oral lemba, els seus avantpassats eren els jueus que van venir d'un lloc anomenat Sena, fa diversos centenars d'anys i es van instal·lar a l'Àfrica de l'est. També tenen la seva pròpia historia sobre l'Arca de l'Aliança, ells afirmen que els seus avantpassats van portar l'Arca al sud.

MENJAR• El mexuí és una preparació

culinària tradicional a la gastronomia magribina i a la cultura berber que consisteix en coure un xai a l'ast sobre un foc, sovint a l'aire lliure. La carn es cou molt lentament, durant hores, fins a quedar pràcticament confitada, de manera que no cal tallar-la després amb un ganivet. Hi ha el costum que l'hoste n'agafi porcions amb les mans i les vagi repartint entre els seus convidats, que la mengen sense coberts. Típicament s'associa a celebracions importants, moltes vegades familiars i especialment a casaments.

MENJAR• El Tangia és un guisat típic

de la cuina marroquina i molt relacionat amb la cuina berber, anomenat també modernament "guisat d'estudiants" o "chili berber" conté diversos trossos de carn (generalment be especialment la cama), cúrcuma (li donà un color groc) i comí. Algunes receptes inclouen la barreja ras al hânut entre els seus ingredients. Tot això es fa al forn, introduït en una olla de fang. El recipient s'introdueix en un forn subterrani, entre les cendres, on es fa lentament. És habitual que el recipient s'ompli a la casa i després es porti a un forn públic, en origen als forns dels hammames, i es retiri diverses hores després.

MONUMENTSTimbuctu és una ciutat propera al riu Níger a la regió homònimade Mali. La ciutat també és anomenada la ciutat dels 333 sants, i la perla del desert.Hi destaquen les tres grans mesquites:Djingareyber, Sankore i

 Sidi Yahya. La ciutat és habitada per diferents tribus:Songhais, Tuaregs, Fulanis i Mandinkas.Segons alguns etimòlegs, el nom de Timbuctu ve de Tim, que en llengua berber vol dir "el lloc de",mentre que Boctu seria el nom d'una antiga reina local. Per tant, Timbuctu voldria dir El lloc de Boctu. Altres diuen que Boctu erala "dona del gran melic“, i que aquesta s'ocupava de guardar el pou i les pertinences dels fundadors de la ciutat.

MONUMENTS

Mont Camerun és un volcà actiu, prop del Golf de Guinea. També es coneix com Fako o pel nom natiu de Mongo ma Ndemi "Muntanya de Grandesa”. L'any 2.000 va ser l'erupció més recent.El mont Camerun és un dels volcans africans més grossos arriba a 4.040 m d'altitud, hi domina el basalt. Els cartaginesos ja van documentar una erupció al segle XV aC.

VESTITSHIMBA

• Vestit de l'home• Tots els homes porten un collaret, el de l'solter es distingeix en què és

més curt que el del casat, també hi ha adorns fets d'arrels de plantes que neixen en els rius.

• De vegades un home porta penjant del seu coll, trosset de les orelles dels seus bous sagrats. La polsera del canell sol ser de coure, i presenten bells dibuixos geomètrics, el cinturó es fet de pell, subjecta una pell que li cobreix per darrere i una altra per davant. L'home té tendència a introduir canvis en la seva vestimenta, mentre que la dona és més conservadora.

• L'home sol portar un bastó i de vegades un ganivet.

• Vestit de la dona• Les dones més privilegiades poden lluir en el seu pit una blanca petxina

de mar, una d'aquestes petxines pot arribar a costar un bou. Per poder mostrar o no el turmell depèn de la situació social de la dona. Quan la dona queda víuda, talla la turmellera en tres parts i deixa només la central, també es treu la polsera del seu canell esquerre, la petxina del seu pit i el collaret romà però amb menys voltes, quedant més llarg. Així és el vestit de dol de la víuda.

• La faldilla de la dona està feta de la pell d'una cabra, que cobreixen amb una mena de davantal, per no embrutar durant les feines.

FOTOS D’ALGUNS VESTITS

MÚSICA• Els pigmeus africans són

particularment coneguts per la seva música vocal, habitualment caracteritzada per una improvisació comunal de dens contrapunt, polifonia i ús deyodel. La música penetra la vida diària i hi ha cançons per a l'entreteniment, esdeveniments i activitats específiques.

• Els pigmeus mateixos no aprenen la seva música, sinó que l'aprenen en créixer.

• Cal destacar la relació existent amb altres continents. La música del nord d'Àfrica i algunes zones de la regió del Sàhara tenen més connexió amb la música de l‘Europa Central que amb la de la regió subsahariana.

INSTRUMENTS

1-Algunes curiositats d’Àfrica

Aquesta senyora cuida molt orgullosa el seu fill albí hi han pocs al món, però igualment els cuiden com si no fossin albins, perquè se sentin del grup.

2-Algunes curiositats d’Àfrica Aquestes cistelles

gegants s'utilitzen per guardar els grans a la tribu Mundimba, al sud d'Angola. La nena que està a l'interior està amb una cabra que va saltar dins per dormir.

3-Algunes curiositats d’Àfrica

Les dones de la tribu Mwila són famoses pels seus pentinats que són molt significatius en la seva cultura. Les dones s'unten els cabells amb una pasta de color vermell, anomenada oncula, que es fa amb un tipus de pedra vermella triturada, una barreja d'oli, escorça d'arbre triturada, fems sec de vaca i herbes. A més adornen el seu pentinat amb perles, petxines de cauri i fins menjar sec.

Esperem que us hagi agradat!