LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN

(1870-1914)HISTÒRIA DEL MÓN CONTEMPORANI

INTRODUCCIÓ

• L’Imperialisme colonial és un fenomen crucial de la història contemporània. Al segle XIX Europa sobreïx d’homes i de diners; du les se seves idees i els seus negocis a tot arreu. Sotmet molts pobles d’altres continents. Els exploradors europeus arriben a les terres, fins aleshores inaccessibles, de l’interior de l’Àsia, escalen serralades, etc. Les grans nacions europees forgen imperis. El Regne Unit i França controlen un món repartir entre els països poderosos.

• L’Àfrica esdevé una mena de “pastís continental”. Les grans potències n’ocupen el litoral; viatgers valents com Livingstone i Stanley remunten les vall fluvials cap a regions misterioses i desconegudes; a la Conferència de Berlín de 1885 els governs tracten de limitar les àrees de repartiment. Jules Verne va captar a la seva novel·la Cinc setmanes en globus la curiositat europea per conèixer les fonts del Nil, a les muntanyes remotes de l’Altiplà dels Llacs. Més endavant, riquesa i poder polític seran els impulsos que substituiran l’impuls romàntic de l’aventura o la curiositat.

LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

• La població europeu es duplicarà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La mortalitat es reduí, l’esperança de vida augmentà, mentre que la natalitat es mantenia elevada. El 1914, una quarta part de la població mundial es concentrava a Europa.

• El creixement demogràfic provocà fortes onades migratòries. Entre el 1800 i el 1914 seixanta milions d’europeus abandonaren Europa. Sobretot la destinació era Amèrica. Els emigrants cercaven millorar les seves miserables condicions de vida.

Creixement demogràfic i migracions

• Entre finals del XIX i inicis del XX dues fonts d’energia superaren el carbó: el petroli i l’electricitat.

• Aquestes energies eren més netes, eficients i flexibles. Canviaren la ubicació de les empreses, les formes del transport i comunicació, així com la vida quotidiana (telèfon, radio, tramvia, metro, bombeta, cinematògraf, automòbils, avions...).

• Les noves fonts d’energia impulsaren una nova revolució dels transports. Els vaixells de vapor, les bicicletes, els automòbils, l’aviació.... Possibilitaren el naixement d’una nova mobilitat i els desplaçaments massius a llargues distàncies.

Les noves fonts d’energia i els nous mitjans de transport

Primer pou de petroli (1859)

Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell

• El petroli feu possible l’aparició de l’automòbil amb les millores al motor de combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900. El primer automòbil el construí Peugeot, el 1891 a França.

• S’obrien noves rutes marítimes, amb els canals de Suez (1869) i Panamà (1914).

Ford T i el primer tramvia elèctric

Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903

Avió amb el que Bleirot creuà el Canal de la Mànega el 1909

Canal de Suez inaugurat el 1869

Canal de Panamà inaugurat el 1914

• Les innovacions tecnològiques propiciaren un gran impuls industrial. Les investigacions eren fruit del treball de múltiples especialistes, que volien resultats aplicables a la producció industrial.

• Es descobriren nous productes i noves aplicacions, creant-se nous tipus d’indústries. La indústria siderúrgica, la metal·lúrgica, l’elèctrica, la química... van viure un creixement espectacular.

Les noves indústries

Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un telègraf i inventà un alfabet, molt pràctic per enviar missatges a distància.

Model del primer telèfon d’Alexandre Graham Bell

Guglielmo Marconi, patentà la ràdio el 1897 i el telègraf sense fils

Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones)

Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

• Les innovacions tècniques, la competència, la renovació constant, demanaven grans inversions, per això es generaren grans gegants empresarials. Igualment, es creà el capitalisme financer (hòldings).

• La concentració empresarial horitzontal agrupa empreses que treballen un mateix sector productiu.

• La concentració empresarial vertical agrupa empreses que treballen activitats complementàries (càrtel, trust i hòlding).

• El monopoli, implica el control en exclusiva d’un producte, imposant els preus sense control.

La nova organització del capital i el treball

RockefellerFàbrica Krupp

• La competència demanava augmentar la producció i millorar la productivitat.

• El taylorisme es basa en l’organització científica del treball. Cal eliminar moviments inútils, així s’optimitza l’esforç de l’obrer i es redueixen costos. Per això la producció es fa en sèrie per mitjà d’una cadena de muntatge.

• El fordisme aplica la cadena de muntatge per a la producció d’automòbils. Cercar el consum massiu és la gran aportació del fordisme. Amb maquinària moderna i treballadors especialitzats la producció era enorme i barata. Així s’estimulava el consum massiu.

• La estandarització permet la producció en sèrie, reduint el temps de fabricació. La producció massiva permet reduir el preu de cost. Augmentant el salaris s’augmenta el poder adquisitiu, i amb això les vendes. El consum s’estimula a més amb crèdits i amb la publicitat.

• A nivell intern augmentà també el comerç, car s’incentivà el consum amb l’aparició dels grans magatzems o el sistema de venda a terminis.

• El comerç internacional experimentà un gran impuls, multiplicant-se per set el seu volum entre el 1850 i el 1914.

• La millora tècnica comportà un augment de la competència, tant a nivell intern com a nivell internacional. Aparegueren noves potències industrials, com Alemanya, França, Bèlgica, Rússia, encara que la principal eren els EUA.

LES CAUSES DE L’IMPERIALISME

• La Segona Revolució Industrial significà que el món quedà dividit entre els països industrialitzats i els no industrialitzats. Els primers aconseguiren imposar-se als segons. Europa, amb la seva força demogràfica, tecnològica i econòmica, aconseguí dominar bona part del planeta.

• A partir del 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. Inicialment agrícola, motivada per les importacions cerealístiques. La crisi al camp reduí el consum, tot i que la indústria mantenia la producció. Per això es donà una greu crisi de sobreproducció. Les indústries tancaven i augmentava l’atur.

• Per sortir de la crisi es van reorganitzar les indústries, es millorà la tecnologia i es cercaren nous mercats a Àsia, Àfrica o Amèrica Llatina. El proteccionisme europeu obligava a mirar a la resta del món.

• Augment de població ja que la població europea va passar d'uns 300 a una 400 milions d'habitants i molts d'aquests varen anar a treballar a territoris colonials.

• Avenços mèdics com l'ús de la quinina que varen permetre superar malalties com la còlera, el tifus o el paludisme que feia que hi haguessin territoris on no hi podien viure els homes blancs.

Factors demogràficsANY POBLACIÓ

1800 180.000.000

1850 266.000.000

1870 310.000.000

1900 430.000.000

LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.

CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)URGENT: Qualsevol que vulgui vindre cap a les riques i pròsperes terres de la colònia d’Austràlia, com a camperol, criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies).Anunci publicat al Northampton Herald (1849)

Britànics 17

Italians 10

Alemanys 5

Balcànics 4’5

Espanyols 4’4

Altres 13

Emigrants europeus (1850-1914) en milions

• Aquests factors són, sens dubte, els més influents. Fins al segle XIX Europa cercava en altres continents productes exòtics, estranys, productes de luxe. La Revolució Industrial fa, però, el món més petit. Amb els canvis produïts arran de la industrialització, Europa comença a buscar no solament productes exòtics, sinó també productes bàsics: aliments i primeres matèries. La primera raó d’aquesta cerca és la escassesa. La indústria devora primeres matèries: lli, llavors oleaginoses (per elaborar olis) i fonts d’energia: carbó i més tard petroli. Europa no pot subministrar tot el que la seva indústria necessita i ho busca en altres continents. La segona raó és l’encariment. L’augment de la població encareix els aliments. De la mateixa manera, s’encareixen les matèries primeres. Els sindicats obrers havien aconseguit millorar els salaris. Es redueixen, així, els beneficis dels empresaris i aquests han de buscar aliments, matèries primeres i mà d’obra barata en països d’altres continents.

Factors econòmics

“L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialisme econòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentit de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics, sinó econòmics.”C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitats Internacionals, 1947.

“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrir nous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra va prendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresa britànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats que s’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat amb Anglaterra (...) per tot el món. La política colonial és l’expressió internacional de les lleis de la competència”.JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

• Finalment, la producció industrial s’abarateix quan es fabrica a gran escala. Es necessiten mercats nous. Així s’extrauran les matèries primeres dels països no industrials i se’ls vendrà una part dels articles fabricats. Per altra part en aquests països es poden construir ferrocarrils, ports i ciutats. És un camp il·limitat per als capitals europeus (l’Àfrica i l’Àsia esdevenen colònies de les quals es podia extreure abundants matèries primeres i on es podien col·locar inversions de capital nacional excedent).

• Els mariners volen trobar ports per fer-hi escala en els viatges llargs. És important controlar els estrets i les illes estratègiques al mar, o les grans rutes terrestres. A l’Àfrica, el Regne Unit aconsegueix formar un imperi de nord a sud, des de la Mar Mediterrània al cap de Bona Esperança: és el somni de tots els Estats. El nacionalisme, que està en el seu ple, fomenta la formació d’imperis. Es creu que una nació no és poderosa mentre no posseeixi colònies. Rudyard Kipling a la Cançó dels anglesos parla de la superioritat de la raça i els temperament dels saxons. A França, Jules Ferry al·lega que renunciar a l’expansió fora d’Europa equival a abdicar de la categoria de gran potència que, segons ell, correspon al seu país.

Factors polítics i estratègics

ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIOR BRITÀNICA“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictes d’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan els conflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”Discurs de John Salisbury (1879)

• A vegades els països industrials enarboren idees d’ajuda als pobles endarrerits. L’expansió colonial es presentava com una missió providencial, és a dir, com “una obligació moral” de l’home blanc de “civilitzar i educar” els pobles que consideraven endarrerits i incultes (es formules les primeres teories racistes: superioritat de la raça blanca). La preocupació més important és dur-los la religió dels pobles europeus; els missioners reben ajuda dels governs (l’expansió de les esglésies reformistes donaven gran importància a l’activitat missionera). Els sectors més revolucionaris, dins dels països industrialitzats, critiquen la violació dels drets dels pobles febles. Però els interessos són més forts que les crítiques i els pobles europeus es llançaran, l’un darrera de l’altre, a la conquesta de colònies. La curiositat que susciten els viatges d’exploració contribueix a afeblir la resistència inicial a la colonització.

Factors ideològicsPrincipals expedicions:•1841-71: Expedicions per Àfrica (Livingstone, Stanley,...).•1878: Descobriment de l’estret de Bering, pas entre Àsia i Amèrica.•1895-1908: Expedicions per l’Àsia Central.•1909: Arribada al pol Nord (Peary).•1910: Arribada al pol Sud (Amundsen

JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA DE L’IMPERIALISME.“La qüestió dels indígenes ha de ser resolta únicament en el sentit de l’evolució natural de la història universal. És a dir, que la moralitat superior ha d’estar per damunt de la civilització inferior. L’Estat modern, en tant que potència colonial, comet, de cara als seues ciutadans, el major dels crims quan, deixant-se portar i hipnotitzar per confoses idees humanitàries, tracta bé a expenses dels seus propis súbdits a les races negres condemnades a desaparèixer.”

“Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, ha d’acontentar-se sols amb l’afany de guany? No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portar les llums, la civilització i la llibertat a les races i als pobles encara esclaus de la ignorància.”Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).

“Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert, però, que la seua civilització sempre serà inferior a la nostra, perquè la força de la ment d’aquella gent és realment inferior. Creiem que la raça superior a qualsevol altra, aquella de la qual dependrà sempre el destí del món, és la raça blanca.”FARMOCHI: Curs de geografia universal, 1850.

“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleuger i menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta superioritat intel·lectual, ens dóna als blancs dret de reduir a l’esclavatge la raça inferior?. No i mil vegades no. Si els negres s’acosten a certes espècies animals per les seues formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs en altres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraula i gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...).La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-nos el dret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-los i protegir-los.”“Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXé Siècle” (1872).

L’EXPANSIÓ COLONIAL

• La rivalitat entre les diferents potències donarà lloc a una cursa colonial per conquerir més territoris i dominar-los.

• Àfrica, relativament poc poblat, va ser el continent més colonitzat. Hi van rivalitzar el projecte britànic (franja oriental de nord a sud) i el projecte francès (franja d’est a oest). L’establiment d’altres estats al continent portarà a la Conferència de Berlin (1885) que establirà les condicions i les diferents zones d’influència.

• A Àsia la colonització dels britànics es va centrar a l’Índia, territori conegut com la “joia de la corona”. Els britànics també es van estendre per Birmània, Malàisia i van controlar Australia.

Art. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seus afluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i com queda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze.Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per als vaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...).Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completament lliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...).Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles del continent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...).Acta General de la Conferència de Berlín, 26 de febrer del 1885.

• El centre d’expansió de l’imperi francès serà Indoxina on s’establirà el 1887. L’imperi rus s'estendrà cap a Sibèria i cap el sud, ocupant l’Àsia central.

• Malgrat que la Xina no va ser ocupada per cap país, els anglesos aconseguiren establir alguns establiments com ara Hong Kong, altres potències també van obtenir zones d’influència.

• La superioritat tècnica i militar de les metròpolis va comportar que la conquesta de les colònies fou ràpida. Tot i això es van produir algunes revoltes dels pobles autòctons contra l’ocupació estrangera:• L’any 1857, els sipais es van rebel·lar contra el domini britànic, però

van ser derrotats.• Al sud d’Àfrica, les tribus zulús es van enfrontar amb els anglesos

(1879) que després d’algunes derrotes, van aconseguir imposar-se.• El 1859 esclatà a la Xina la revolta dels bòxers amb l’objectiu

d’expulsar al estrangers que la van sufocar amb l’actuació conjunta de diferents potències (Gran Bretanya, França, Alemanya, Rússia...)

La resistència a la conquesta

L’ORGANITZACIÓ DELS IMPERIS COLONIALS

• Una vegada explotats i conquerits militarment, els territoris quedaven sota l’administració de la metròpoli. Segons els nombre de pobladors procedents de la metròpoli, distingim entre les colònies de poblament (amb un important establiment permanent de població europea i les colònies d’explotació (sotmetiment absolut de les estructures econòmiques i administratives per part de les empreses i governs occidentals).

L’administració de les colònies

• Segons el tipus d’organització política, econòmica i social, distingim:• Colònia: Són les colònies pròpiament dites, anomenades "colònies de la

Corona" a l'Imperi Britànic. No tenen govern propi i depenen directament de l'administració metropolitana, que hi exerceix una veritable política d'ocupació. L'autoritat és en mans d'un governador, que actua ajudat per funcionaris, que constitueixen una autèntica elit dirigent.

• Protectorat: Relació de tutela que s'instaura entre dos estats mitjançant un tractat que assigna al més fort el poder de control sobre la política exterior del més feble. Als segles XIX i XX les grans potències el van imposar, sovint unilateralment, a alguns països colonials per intervenir també en la seva política interna. Fou un model utilitzat per França i també per la Gran Bretanya a l'Índia i a Birmània.Part de sobirania que un estat exerceix sobre un altre, sense annexar-lo al territori nacional, respectant-li el govern intern però reservant-se les relacions exteriors. Règim convencional entre dos estats, suposa un tractat especial -no existeix un dret comú- que determina les diverses competències. La forma normal de l'estat protegit suposa només la intervenció del protector en les relacions exteriors, bé que existeixen els protectorats colonials, on les ingerències atenyen la mateixa política interna i, en conseqüència, manquen de personalitat jurídica internacional. Lligat al fenomen del colonialisme, sigui quina sigui la modalitat, pràcticament ha desaparegut amb la descolonització.

• Domini: En l'Imperi colonial britànic, nom que, des de 1907, van rebre les antigues colònies de poblament. Els dominis (dominion) es caracteritzaven per tenir abundant població europea i una forma de vida força occidentalitzada; disposaven d'un govern autònom, però en política exterior depenien de la metròpoli.Conjunt dels territoris que formaven part de l'imperi britànic i que són ara estats sobirans i gaudeixen d'una plena capacitat de decisió tant en l'ordre intern com en llur política exterior. El primer dominion a obtenir l'autonomia fou el Canadà (s XIX), seguit més tard (principi del s XX) per Austràlia, Nova Zelanda i la República de Sud-àfrica. A poc a poc, però, accediren a la independència, reconeguda de fet pels estatuts de Westminster del 1931. Des del 1977 el terme s'anà substituint pel de membre de la Commonwealth.

• Concessió: Conveni segons el qual un estat cedeix a un altre l'exercici efectiu de la sobirania sobre una part del seu territori —bé que conservant-ne la sobirania teòrica— per un temps determinat i en canvi d'un cànon. L'estat cessionari pot establir-s'hi i desenvolupar-hi lliurement el propi comerç sota la protecció de la pròpia autoritat. La concessió pot ésser feta a diversos estats o a un de sol. Bé que actualment no són emprades, les concessions foren molt nombroses a la fi del s XIX i a començament del XX, especialment obtingudes de la Xina pels estats europeus.

• Enclavament estratègic: Petit territori situat en un lloc decisiu per assegurar el control marítim, afavorir el comerç i garantir la defensa, per exemple, Gibraltar o el canal de Suez.

• Mandat: Territori colonial que havia estat dels països vençuts en la Primera Guerra Mundial (Alemanya, Imperi Turc), administrat sota supervisió de la Societat de Nacions. El Líban i Síria van ser mandats francesos i l’Iraq i Palestina, britànics.

• Territoris metropolitans: Es consideraven les colònies com una prolongació del territori metropolità i les institucions de la metròpolis representaven els habitants. Sistema emprat per França. El cas més característic fou Algèria, que es dividí en tres departaments, segons el sistema administratiu francès.

• A les metròpolis es desenvolupà una clara consciència de superioritat racial i s’incrementà l’acumulació de riquesa.

• A les colònies, l’impacte econòmic va ser brutal. Únicament els grups que col·laboraren amb els colonitzadors resultaren beneficiats. Sempre es cercava el benefici de la metròpoli, que explota la colònia. S’imposa un augment de la productivitat (treball forçat) i una economia monetària (capitalisme).

• S’imposen canvis en l’agricultura basats en l’especialització (monoconreu, plantacions), l’eliminació de les terres col·lectives i la imposició de la propietat privada (elits natives, colonitzadors).

• Es creaven algunes infraestructures (per exportar), però es limitava la seva indústria (per evitar competència). Les colònies patien l’intercanvi desigual.

Les conseqüències de l’Imperialisme

• Demogràficament, la millora de la higiene i la introducció d’avenços en la medicina (vacunes, hospitals), van permetre una reducció dràstica de la mortalitat. La natalitat es mantingué elevadíssima. Per això es produí un boom demogràfic. A la llarga, aquest fet provocà un desequilibri entre la població i els recursos (fam, misèria).

• Excepcionalment, els treballs forçats van fer disminuir la població (Congo Belga).

A baix foto dels supervivents del poble dels herero, que varen intentarser exterminats pels alemanys, junt a un altre poble, a la zona d’Àfrica de l’oest.

Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York.

• L’estructura social també va canviar. Es va alterar totalment la societat tradicional, basada en la tribu, el paper dels ancians.... Es produí una important aculturació (nous valors, llengües, religions...) sobretot a Àfrica. S’introduí una nova estructura social, de classes [L’alta (aliats colonitzadors) acaparava terres i recursos. La mitjana (funcionaris) occidentalitzada, formada a Europa. La baixa (camperols, jornalers) és la majoria indígena i viu en la misèria].

Mohandas Gandhi

Maharajàs hindús

• Políticament parlant, la introducció del concepte Estat-Nació i la instauració de fronteres artificials generarà greus conflictes, que encara perduren.