TEMA 5.- LA DOMINACIÓ TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN EUROPEA DEL MÓN

(1870-1914).(1870-1914).

Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani

1r de Batxillerat1r de Batxillerat

TEMA 6.- LA DOMINACIÓ EUROPEA TEMA 6.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN (1870-1914).DEL MÓN (1870-1914).

1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914).1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914). 2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES. 3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES. 4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN. 5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES.5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES. 6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME.6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME.

1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL1.- LA SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL (1870-1914) (1870-1914)

Suposa canvis importants (avanços tècnics, major Suposa canvis importants (avanços tècnics, major productivitat, creixement, noves formes d’organització, productivitat, creixement, noves formes d’organització, expansió de la industrialització), però no canvien les relacions expansió de la industrialització), però no canvien les relacions socials de producció (burgesos socials de producció (burgesos vsvs proletaris). proletaris).

1.1.- 1.1.- Noves formes d’energia i noves indústriesNoves formes d’energia i noves indústries.. 1.2.- 1.2.- Les millores en els transportsLes millores en els transports.. 1.3.- 1.3.- Augment demogràfic i migracionsAugment demogràfic i migracions.. 1.4.- 1.4.- Els canvis en l’organització del treball i les empresesEls canvis en l’organització del treball i les empreses.. 1.5.- 1.5.- L’augment de la competència internacionalL’augment de la competència internacional..

1.1.- 1.1.- Noves formes d’energia i noves indústriesNoves formes d’energia i noves indústries..

L’ELECTRICITATL’ELECTRICITAT

Energia més neta, flexible i barataEnergia més neta, flexible i barata

S’adapta a les màquinesS’adapta a les màquines

Fàcil transportFàcil transport

Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,...Múltiples aplicacions: il·luminació, transport, indústria, oci,...

Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916)

0

50

100

150

200

250

1910 1915 1920 1925 1930

energia devapor

energiaelèctrica

PETROLIPETROLIEnergia barataEnergia barata

AplicacionsAplicacions

Il·luminacióIl·luminació

CalefaccióCalefacció

Transport (motor d’explosió, 1885)Transport (motor d’explosió, 1885)

Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació):Estreta relació entre ciència i tècnica i les noves indústries (investigació): vidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini,...vidre, fibres artificials, cautxú, tints i abonaments químics, alumini,...

Pàg. 97Pàg. 97Doc. 3Doc. 3

1.2.- 1.2.- Les millores en els transportsLes millores en els transports..REVOLUCIÓREVOLUCIÓ

DELS TRANSPORTSDELS TRANSPORTS

Extensió delExtensió delferrocarrilferrocarril

Metros i tramviesMetros i tramvieselèctricselèctrics Vaixells d’acerVaixells d’acer

i a vapori a vaporCanals deCanals de

Suez i PanamàSuez i Panamà

AutomòbilAutomòbil

AvióAvió

CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (CONSEQÜÈNCIA: desplaçament més ràpid de mercaderies (↑comerç i ↓preus) ↑comerç i ↓preus) i persones (migracions)i persones (migracions)

1.3.- 1.3.- Augment demogràfic i migracionsAugment demogràfic i migracions..La població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de personesLa població europea es duplica al segle XIX: de 187 a 407 milions de persones

La riquesa creix menys i es concentra en mans de la burgesia La riquesa creix menys i es concentra en mans de la burgesia → augmenta la pobresa → emigració→ augmenta la pobresa → emigració

Entre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a AmèricaEntre 1815 i 1914, més de 60 milions d’europeus emigren, especialment cap a Amèrica

Forta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanitzacióForta emigració dins de cada país des de les zones rurals a les ciutats: èxode rural i urbanització

0

20

40

60

80

GranBretanya

Bègica Itàlia

Percentatge de població rural (1910)

1.4.- 1.4.- Els canvis en l’organització del treballEls canvis en l’organització del treballi les empresesi les empreses..

Taylorisme i treballTaylorisme i treballen cadena (fi s.XIX)en cadena (fi s.XIX)

Pàg. 98Pàg. 98Doc. 5Doc. 5

El treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tascaEl treball es desplaça cap al treballador, que realitza una tasca simple,contínua i esgotadora (no cal especialització)simple,contínua i esgotadora (no cal especialització)

Augmenta la productivitat i producció i baixen els costos deAugmenta la productivitat i producció i baixen els costos deproducció (producció en sèrie i estandarditzada).producció (producció en sèrie i estandarditzada).

Pàg. 98Pàg. 98Doc. 6Doc. 6

Les cares màquines i cadenes de muntatge fanLes cares màquines i cadenes de muntatge fanque sols sobrevisquen les empreses més fortesque sols sobrevisquen les empreses més fortes

Les empreses es concentren per evitar la Les empreses es concentren per evitar la competència i controlar el mercatcompetència i controlar el mercat

CàrtelCàrtel

TrustTrust

HoldingHolding

MonopoliMonopoli

Acord entre AEG i General Electric CompanyAcord entre AEG i General Electric Company““Art. 1 (...) La finalitat d’aquest conveni és comprendre totsArt. 1 (...) La finalitat d’aquest conveni és comprendre totsaquells apartats relacionats directa o indirectament amb laaquells apartats relacionats directa o indirectament amb lageneració, transmissió, distribució, conversió i aprofitament degeneració, transmissió, distribució, conversió i aprofitament del’energia elèctrica, incloent les turbines i motors.l’energia elèctrica, incloent les turbines i motors.En vista de l’estreta relació establerta ací entre els participantsEn vista de l’estreta relació establerta ací entre els participantsi de l’intercanvi recíproc d’informació privada (...), cadascun i de l’intercanvi recíproc d’informació privada (...), cadascun dels interessats es compromet durant el període de validesa dels interessats es compromet durant el període de validesa d’aquest conveni a no ocupar-se, directament o indirectament, d’aquest conveni a no ocupar-se, directament o indirectament, en la fabricació, venda o utilització, en el territori alié, delsen la fabricació, venda o utilització, en el territori alié, delsaparells compresos en aquest conveni.”aparells compresos en aquest conveni.”M. ARTOLA: M. ARTOLA: Història del Món ContemporaniHistòria del Món Contemporani..

“Constituïda en 1901 per la integració d’una societat bancària,dirigida per J.P. Morgan, magnat de les finances, i un trust siderúrgic encapçalat per A. Carnegie, la Carnegie Company of New Jersey, amb un capital de 160 milions de dòlars, agrupava aleshores 11 companyies que, a la seua vegada, controlaven altres 170 subsidiàries (...). Aquest holding gegant,integrat per 783 establiments i fàbriques, posseïa els majorsjaciments de ferro del llac Superior, vàries mines de carbó dePennsylvania, una flota de 110 vaixells, una xarxa ferroviària de 2340 km., 77 alts forns i 250 forns de llaminat”.V. VÁZQUEZ DE PARGA: Història econòmica mundial.

1.5.- 1.5.- L’augment de la competència internacionalL’augment de la competència internacional..

Des del 1870 Gran Bretanya creix menysDes del 1870 Gran Bretanya creix menys que els nous països que s’industrialitzenque els nous països que s’industrialitzen

En 1914 EUA i Alemanya superenEn 1914 EUA i Alemanya superenindustrialment a Gran Bretanyaindustrialment a Gran Bretanya

Alemanya s’industrialitzaAlemanya s’industrialitzamolt ràpid des del 1870molt ràpid des del 1870

Grans empreses recolzades per l’EstatGrans empreses recolzades per l’Estat

Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia)Carbó i ferro propis (Ruhr, Silèsia)

Últims avançosÚltims avançostecnològicstecnològics

La producció i el comerç mundials es multipliquenLa producció i el comerç mundials es multipliquenper set entre 1850 i 1914per set entre 1850 i 1914

Noves formesNoves formesde vendade venda

Grans magatzemsGrans magatzems

Venda per correuVenda per correu

Venda a terminisVenda a terminis

AugmentAugmentdel consumdel consum

2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.2.- L’IMPERIALISME I LES SEUES CAUSES.

Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític, Imperialisme: ideologia i pràctica política que propugna el domini polític, econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es econòmic i militar dels estats industrialitzats sobre altres pobles. Es desenvolupat entre la segona meitat del segle XIX i l’actualitat.desenvolupat entre la segona meitat del segle XIX i l’actualitat.

Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva Colonialisme: doctrina i pràctica política que defensa l’ocupació efectiva d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli).d’un territori (colònia) per part d’un altre (metròpoli).

2.1.- 2.1.- Causes econòmiquesCauses econòmiques.. 2.2.- 2.2.- Causes demogràfiques i socialsCauses demogràfiques i socials.. 2.3.- 2.3.- Causes polítiques i estratègiquesCauses polítiques i estratègiques.. 2.4.- 2.4.- Justificacions ideològiquesJustificacions ideològiques..

2.1.- 2.1.- Causes econòmiquesCauses econòmiques..

2ª R.I.2ª R.I.Augment de la Augment de la producció i laproducció i laproductivitatproductivitat

Crisi de sobreproducció: les empreses produeixenCrisi de sobreproducció: les empreses produeixen massa i acumulen excedents que no poden vendremassa i acumulen excedents que no poden vendre

Les empreses necessiten llocs on vendre els seusLes empreses necessiten llocs on vendre els seusproductes, invertir els capitals i aconseguirproductes, invertir els capitals i aconseguir

matèries primeres i aliments baratsmatèries primeres i aliments barats

La burgesia pressiona els governs per a conquerirLa burgesia pressiona els governs per a conquerircolònies que funcionen com a “mercats reservats”colònies que funcionen com a “mercats reservats”

““L’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialismeL’imperialisme colonial és una de les formes de l’imperialismeeconòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentiteconòmic. Aquest imperialisme és econòmic en l’estricte sentitde la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,de la paraula, perquè les seues raons no són interessos polítics,

sinó econòmics.”sinó econòmics.”C. A. JULIEN: C. A. JULIEN: L’imperialisme colonials i les rivalitatsL’imperialisme colonials i les rivalitats

InternacionalsInternacionals, 1947., 1947.

“El consum a Europa està saturat: és imprescindible descobrirnous filons de consumidors arreu del món (...). Anglaterra vaprendre la davantera (...). Però per impedir que l’empresabritànica obtingués un profit exclusiu dels nous mercats ques’estan obrint als productes d’Occident, Alemanya combat ambAnglaterra (...) per tot el món. La política colonial ésl’expressió internacional de les lleis de la competència”.

JULES FERRY: Tonquín i la Mare Pàtria, 1890.

2.2.- 2.2.- Causes demogràfiques i socialsCauses demogràfiques i socials..

ANYANY POBLACIÓPOBLACIÓ

18001800 180.000.000180.000.000

18501850 266.000.000266.000.000

18701870 310.000.000310.000.000

19001900 430.000.000430.000.000

Fort augment deFort augment dela població europeala població europea

Augment de l’atur, Augment de l’atur, la pobresa i la misèria.la pobresa i la misèria.

Perill de revolucióPerill de revoluciósocialsocial

Solució: emigrar a les colò-Solució: emigrar a les colò-nies, on hi ha terra i treballnies, on hi ha terra i treball

(grans migracions)(grans migracions)

LES JUSTIFICACIONS DE L’IMPERIALISME

“Ahir vaig presenciar una reunió d’aturats a Londres i després d’escoltar els virulents discursos que eren ni més ni menys com un crit per demanar pa, vaig tornar a casa meva més convençut que mai de la importància de l’imperialisme... El que em preocupa més és la solució al problema social. Per aquest motiu entenc que si es vol estalviar als quaranta milions d’habitants del Regne Unit els horrors d’un guerra civil, els responsables de la política colonial han d’obrir nous territoris a l’excedent de població i crear nous mercats a les mines i fàbriques. Sempre he sostingut que l’imperi britànic és per a nosaltres una qüestió d’estómac. Si es vol evitar una guerra civil cal esdevenir imperialista”.

CECIL RHODES: Carta al periodista Stead (1895)

URGENT: Qualsevol que vullga vindreURGENT: Qualsevol que vullga vindrecap a les riques i pròsperes terres de lacap a les riques i pròsperes terres de lacolònia d’Austràlia, com a camperol,colònia d’Austràlia, com a camperol,criat o miner, disposarà de passatge criat o miner, disposarà de passatge gratuït en primera classe. (Comissió gratuït en primera classe. (Comissió d’emigrants de les colònies).d’emigrants de les colònies).

Anunci publicat al Northampton HeraldAnunci publicat al Northampton Herald(1849)(1849)

BritànicsBritànics 1717

ItaliansItalians 1010

AlemanysAlemanys 55

BalcànicsBalcànics 4’54’5

EspanyolsEspanyols 4’44’4

AltresAltres 1313

Emigrants europeus (1850-Emigrants europeus (1850-1914) en milions1914) en milions

2.3.- 2.3.- Causes polítiques i estratègiquesCauses polítiques i estratègiques..Els governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi deEls governs volen aconseguir més colònies per enfortir el nacionalisme del poble i el prestigi de

l’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes internsl’Estat i el propi govern (a més colònies, més prestigi) i evitar parlar dels problemes interns

Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)Els militars recolzen els governs: la conquesta de colònies coma forma d’ascendir (medalles)

Factor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallamentFactor estratègic: per controlar les rutes marítimes cal tindre ports d’avituallament arreu del món i controlar els punts estratègicsarreu del món i controlar els punts estratègics

ELS INTERESSOS DE LA POLÍTICA EXTERIORBRITÀNICA

“Quan l’interés d’Europa es centrava en els conflictesd’Espanya, Anglaterra va ocupar Gibraltar; quan elsconflictes d’Itàlia, Anglaterra va ocupar Malta. Ara que l’interés d’Europa es centra a l’Àsia Menor i Egipte, Anglaterra ha ocupat Xipre.”

Discurs de John Salisbury (1879)

2.4.- 2.4.- Justificacions ideològiquesJustificacions ideològiques..L’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nousL’esperit d’aventura: aventurers i societats científiques es llancen a descobrir territoris nous

Teoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortesTeoria neodarwinista: les nacions que no utilitzen la força desapareixeran front a les més fortes

Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,Missió civilitzadora: creença en la superioritat de la civilització cristiana europea,que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)que cal imposar-la als “salvatges” (missions religioses, escoles,...)

Justificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpiaJustificacions racistes, xenòfobes i ultranacionalistes: creença en la superioritat de la pròpiaraça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blancraça o nació sobre la resta, les quals s’han de sotmetre al desig de l’home blanc

Principals expedicions:· 1841-71: Expedicions per Àfrica(Livingstone, Stanley,...).· 1878: Descobriment de l’estretde Bering, pas entre Àsia i Amèrica.· 1895-1908: Expedicions per l’ÀsiaCentral.· 1909: Arribada al pol Nord (Peary).· 1910: Arribada al pol Sud (Amundsen)

JUSTIFICACIÓ NEODARWINISTA DE L’IMPERIALISME.

“La qüestió dels indígenes ha de ser resolta únicament en el sentit de l’evoluciónatural de la història universal. És a dir, que la moralitat superior ha d’estar perdamunt de la civilització inferior. L’Estat modern, en tant que potència colonial,comet, de cara als seues ciutadans, el major dels crims quan, deixant-se portari hipnotitzar per confoses idees humanitàries, tracta bé a expenses dels seus propis súbdits a les races negres condemnades a desaparèixer”

“Un país com França, quan ocupa una terra bàrbara, had’acontentar-se sols amb l’afany de guany?No, aquesta nació generosa ha rebut de la Providència una més alta missió, la de l’emancipació, la de portarles llums, la civilització i la llibertat a les races i alspobles encara esclaus de la ignorància.”Discurs de Garnier, intel·lectual francès (1864).

“Sense negar que els negres es puguen civilitzar, és cert,però, que la seua civilització sempre serà inferior a la nostra, perquè la força de la ment d’aquella gent és realment inferior. Creiem que la raça superior a qual-sevol altra, aquella de la qual dependrà sempre el destídel món, és la raça blanca.”

FARMOCHI: Curs de geografia universal, 1850.

“És un fet incontestable que els negres tenen un cervell més lleugeri menys voluminós que el de l’espècie blanca. Però, aquesta supe-rioritat intel·lectual, ens dóna als blancs dret de reduir a l’escla-vatge la raça inferior?. No i mil vegades no. Si els negres s’acostena certes espècies animals per les seues formes anatòmiques, pels seus instints grollers, se’n distancien i s’aproximen als blancs enaltres aspectes que cal tindre en compte. Estan dotats de la paraulai gràcies a ella poden tindre relacions intel·lectuals i morals (...).La inferioritat intel·lectual dels negres, lluny de conferir-mos eldret d’abusar de la seua debilitat, ens imposa el deure d’ajudar-losi protegir-los.”

“Negre”, article del Grand Dictionaire Universal Larousse du XIXéSiècle” (1872).

3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.3.- CLASSIFICACIÓ DE LES COLÒNIES.

Des del punt deDes del punt devista econòmicvista econòmic

Des del punt de vista Des del punt de vista politicoadministratiupoliticoadministratiu

Colònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeresColònies d’explotació: les empreses de les metròpolis extrauen les primeresmatèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrialsmatèries barates amb mà d’obra semiesclava i venen els productes industrials

Colònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus perColònies de poblament: llocs rics i poc poblats on emigren els europeus perocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctonaocupar i treballar les terres, deixant de banda la població autòctona

Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són Àmbits geogràfics de dependència econòmica: antigues colònies que són independents, però estan controlades econòmicament per la metròpoliindependents, però estan controlades econòmicament per la metròpoli

Índia, la major part de colònies africanes,...Índia, la major part de colònies africanes,...

Canadà, Austràlia,...Canadà, Austràlia,...

Argentina, Xina,...Argentina, Xina,...

Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la Colònies d’ocupació efectiva: la metròpoli ocupa militarment la colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)colònia i envia un govern, subordinat al govern metropolità (Índia,...)

Dominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, peròDominis: són colònies que depenen del govern de la metròpoli, peròtenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpolitenen cert grau d’autogovern per ser població emigrant de la metròpoli

(Canadà, Austràlia,...)(Canadà, Austràlia,...)

Protectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però enProtectorats: territoris que conserven en teoria un govern propi, però enla pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)la pràctica és un “govern titella” sotmés a la metròpoli (Egipte, Marroc)

Àrees d’influència política: països independents, però el seu govern noÀrees d’influència política: països independents, però el seu govern nopot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que elspot prendre decisions contràries als interessos de la metròpoli que els

controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)controla econòmicament (Argentina, Portugal,...)

4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN.4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN. 4.1.- 4.1.- IntroduccióIntroducció.. 4.2.- 4.2.- El desmembrament de l’ÀfricaEl desmembrament de l’Àfrica.. 4.3.- 4.3.- L’ocupació d’ÀsiaL’ocupació d’Àsia..

4.1.- 4.1.- IntroduccióIntroducció..

Diferències amb Diferències amb el colonialismeel colonialisme

d’època modernad’època moderna

Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)

La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupacióLa majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació

Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 kmRitme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km² per any² per any

Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictesCaràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes

Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i FrançaLes principals potències passen a ser Gran Bretanya i França

Tres fasesTres fases

1ª fase: exploració i conquesta del territori1ª fase: exploració i conquesta del territori

2ª fase: organització administrativa 2ª fase: organització administrativa (colònia pròpiament dita o protectorat)(colònia pròpiament dita o protectorat)

3ª fase: explotació econòmica (mercat3ª fase: explotació econòmica (mercatreservat, intercanvi desigual,...)reservat, intercanvi desigual,...)

4.2.- 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (I)El desmembrament de l’Àfrica (I)..Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasiÀfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi

totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)

Claus de l’ocu-Claus de l’ocu-pació d’Àfricapació d’Àfrica

Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interiorOcupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior

Aspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’lAspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l

Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la concaPenetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la conca

La clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben elsLa clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben elsprojectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira→ França es retira

4.2.- 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (II)El desmembrament de l’Àfrica (II)..

Conferència InternacionalConferència Internacionalde Berlín (1884-85)de Berlín (1884-85)

Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,fixant les normes i evitant conflictes si és possiblefixant les normes i evitant conflictes si és possible

S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territoriS’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territoridóna dret a apropiar-se d’elldóna dret a apropiar-se d’ell

Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i CongoEs garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo

S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particularS’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular

Art. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seusArt. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seusafluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i comafluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i comqueda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze.queda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze.Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per alsArt. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per alsvaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...).vaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...).Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completamentArt. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completamentlliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...).lliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...).Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles delArt. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles delcontinent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...).continent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...).

Acta General de la Conferència de BerlínActa General de la Conferència de Berlín , 26 de febrer del 1885., 26 de febrer del 1885.

4.2.- 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (III)El desmembrament de l’Àfrica (III)..LES POSSESSIONS COLONIALSLES POSSESSIONS COLONIALS

GRAN BRETANYA: Egipte, SudanGRAN BRETANYA: Egipte, SudanAngloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Angloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia

FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa,Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,

Madagascar, ComoresMadagascar, Comores

ALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaSud-Occidental i TanganykaSud-Occidental i Tanganyka

PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapPORTUGAL: Angola, Moçambic, CapVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i PríncepVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep

ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaEquatorial i Fernando PooEquatorial i Fernando Poo

ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i LíbiaITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia

BÈLGICA: Congo BelgaBÈLGICA: Congo Belga

4.2.- 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (IV)El desmembrament de l’Àfrica (IV).

CONFLICTESCONFLICTES

Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militarFashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar

“El 19 de setembre del 1898, el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda, de la qual el capitàMarchand, procedent del Congo, ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que durant una espinosa entrevista ha donatproves de gran tacte i diplomàcia, (...) vol persuadir-mos de que tornem a Egipte sobre els seus canoners.¿Vostè sap que és la guerra entre els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa d’abandonar Fashoda?, diu elgeneral... Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se de l’assumpte, ¿no és natural que conferencie sobreaixò amb el de París? Nosaltres som soldats, no diplomàtics...”JULES EMILY: Journal de Route du doctor Emily, París, 1912.

Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fanGuerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fanfront als anglesos pel control de mines d’or i diamants front als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de pau→ l’acord de paudóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòersdóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers

Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundialencara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial

Resistències delsResistències delscolonitzatscolonitzats

Els zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençutsEls zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts

Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independènciaEls abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència

4.3.- 4.3.- L’ocupació d’Àsia (I)L’ocupació d’Àsia (I)..Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota ÀsiaAl segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia

Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupacióLes rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació

GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,Malaisia i part de XinaMalaisia i part de Xina

FRANÇA: Indoxina i part de XinaFRANÇA: Indoxina i part de Xina

PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.

HOLANDA: IndonèsiaHOLANDA: Indonèsia

RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,costa del Pacífic.costa del Pacífic.

JAPÓ: Corea, Formosa, ManxúriaJAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria

ESTATS UNITS: FilipinesESTATS UNITS: Filipines

EL CAS DE XINAEL CAS DE XINA

Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opiGran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi

Les potències europees entren en Xina, esLes potències europees entren en Xina, esreparteixen les zones d’influència i la dominenreparteixen les zones d’influència i la dominen

Es produeixen revoltes contra el controlEs produeixen revoltes contra el controlestranger (alçament dels Cent Dies i guerraestranger (alçament dels Cent Dies i guerradels bòxers) dels bòxers) → el govern intenta parar-lo→ el govern intenta parar-lo

4.3.- 4.3.- L’ocupació d’Àsia (II)L’ocupació d’Àsia (II)..

CONFLICTESCONFLICTES

RevoltesRevoltesanticolonialsanticolonials

Entre potènciesEntre potènciescolonialscolonials

Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotacióRevolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotacióeconòmica dels britànics econòmica dels britànics → durament reprimida→ durament reprimida

Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència iRevolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència icontrol estrangers control estrangers → també acaba fracassant→ també acaba fracassant

Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)

Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i AfganistanGran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan

Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)

5.- LES NOVES POTÈNCIES 5.- LES NOVES POTÈNCIES IMPERIALISTES.IMPERIALISTES.

5.1.- 5.1.- L’imperialisme dels Estats UnitsL’imperialisme dels Estats Units.. 5.2.- 5.2.- L’expansionisme japonèsL’expansionisme japonès..

5.1.- 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (I)L’imperialisme dels Estats Units (I)..Causa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats UnitsCausa principal: la necessitat de mercats i matèries primeres de la nova indústria dels Estats Units

FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida); FASES: expansió cap a l’oest (“conquesta de l’oest”) i el sud (compra de Louisiana i Florida); compra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacíficcompra d’Alaska a Rússia, intervencions a Mèxic i Cuba i control final de tota Amèrica i el Pacífic

CARACTERÍSTIQUESCARACTERÍSTIQUES(neocolonialisme)(neocolonialisme)

Es centra en el control econòmic i no l’ocupació políticaEs centra en el control econòmic i no l’ocupació política

Paper central de les multinacionalsPaper central de les multinacionals

Combinen pressions polítiques i econòmiquesCombinen pressions polítiques i econòmiques

Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat”Es reserven la intervenció armada en cas de “necessitat”

“Els Estats Units no busquen annexions territorials, encara que el resultat final puga ser equivalent. L’originalitat de l’imperia-lisme americà consisteix precisament en substituir els procediments de conquesta per una forma d’actuació més subtil: ladiplomàcia del dòlar. Els Estats Units tracten d’establir, en els xicotets estats americans, la seua influència financera. El tresor o la banca concedeixen préstecs als governs d’aquests estats per ajudar-los a organitzar una administració, a restabliruna moneda estable o a realitzar obres públiques que siguen d’utilitat per a la vida econòmica. Els capitalistes fan inversionsen els negocis privats. En aquestes repúbliques on els disturbis interns són quasi constants, el pagament dels interessos deldeute públic i la seguretat de les inversions no tarden molt en estar compromesos. Aleshores el govern de Washington intervéper protegir els interessos dels prestamistes. Però no es deté ací. Aprofita aquests disturbis per intervindre en la política inte-rior de les repúbliques, ja siga a través de la concessió o la negativa de crèdits, de la pressió diplomàtica o del mateix ús deles armes. Quan un d’aquests governs es veu amenaçat per una insurrecció, els Estats Units poden aconseguir fàcilment quefracasse o siga un èxit aquest motí, ja que per a detindre la revolta sols ha d’amenaçar als caps de la mateixa de que no podrancomptar amb la concessió de crèdits. De fet, si els Estats Units estan satisfets amb el govern en vigor, el protegeixen; siaquest govern no és dòcil, l’abandonen a la seua sort”

PIERRE RENOUVIN: La crisi europea i la Iª Guerra Mundial (1904-18), 1990.

5.1.- 5.1.- L’imperialisme dels Estats Units (II)L’imperialisme dels Estats Units (II)..Es passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) aEs passa de l’antiimperialisme de la Doctrina Monroe del 1823 (“Amèrica per als americans”) a

l’imperialisme del l’imperialisme del Big Stick Big Stick de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”)de T. Roosevelt del 1905 (“Amèrica per als nord-americans”)

Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint Estats Units intervé en quasi tots els països americans i el Pacífic, aconseguint una amplíssima zona d’influència i control econòmic i politicuna amplíssima zona d’influència i control econòmic i politic

Formes Formes d’intervenciód’intervenció

Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,...Compra de territoris: Alaska, Louisiana, Florida,...

Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898)Victòries militars (guerres): Cuba, Puerto Rico i Filipines front Espanya (1898)

Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908)Altres sistemes com els tractats: Panamà i el seu canal (1908)

Art. 1.- Els Estats Units garantiran i mantindran la independència de la república de Panamà.Art. 2.- La república de Panamà concedeix als Estats Units a perpetuïtat l’ús, l’ocupació i el control d’una zona de terra i laseua prolongació en el mar per a la construcció, manteniment, explotació, sanejament i protecció de dit canal; aquesta zonade 10 milles s’estén sobre cinc milles a cada costat del canal. (...)Art. 7.- La república de Panamà concedeix als Estats Units el dret i el poder de mantindre l’ordre públic a les ciutats dePanamà i Colón i als territoris i ports adjacents en el cas que la república de Panamà no siga capaç, a judici dels Estats Units,de mantenir-lo.

Convenció per a la construcció del canal de Panamà (1908)

5.2.- 5.2.- L’expansionisme japonèsL’expansionisme japonès..

La modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendreLa modernització econòmica del Japó Meiji (1867-1912) el porta a buscar colònies on vendreels seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrantels seus productes industrials, aconseguir matèries primeres i enviar la població sobrant

Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895)Japó s’expandeix pels seus voltants: Illes Kurils (1875), Ryukyu (1879), Formosa (1895) i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910)i Sajalín (1905), Manxúria (1905) i Corea (1910)

En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)En la seua expansió derrota militarment a Xina (1894-95) i Rússia (1904-05)

6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE 6.- LES CONSEQÜÈNCIES DE L’IMPERIALISME.L’IMPERIALISME.

6.1.- 6.1.- Per a les metròpolisPer a les metròpolis.. 6.2.- 6.2.- Per a les colòniesPer a les colònies..

6.1.- 6.1.- Per a les metròpolisPer a les metròpolis..

ECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercatsECONÒMIQUES: tenen cada vegada més riquesa del que trauen de les colònies (mercats reservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperireservats), però es concentra en la burgesia, mentre tots paguen impostos per a mantindre l’imperi

DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur,DEMOGRÀFIQUES I SOCIALS: s’envia a les colònies a la població sobrant, pobra i en atur, evitant conflictes socials greusevitant conflictes socials greus

POLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemesPOLÍTIQUES: les colònies suposen prestigi per als governs, desviant l’atenció d’altres problemes

IDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat deIDEOLÒGIQUES: es crea un sentiment de superioritat del’home blanc cristià sobre els “salvatges”l’home blanc cristià sobre els “salvatges”

ENFRONTAMENTS: a les colònies esENFRONTAMENTS: a les colònies esprodueixen conflictes entre les potènciesprodueixen conflictes entre les potènciesque conduiran a la formació dels blocsque conduiran a la formació dels blocs

enfrontats en la Iª Guerra Mundialenfrontats en la Iª Guerra Mundial

6.2.- 6.2.- Per a les colònies (I)Per a les colònies (I)..

ECONÒMIQUESECONÒMIQUES

La metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riquesesLa metròpolis s’emporta els beneficis, matèries primeres i riqueses

S’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millorsS’expropien les terres als indígenes, deixant-los sense les millors

Es substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeixEs substitueix l’agricultura tradicional per la de plantació: es produeixper a exportar (no aliments bàsics) per a exportar (no aliments bàsics) → beneficis per a les multinacionals→ beneficis per a les multinacionals

Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la Arriben productes industrials més barats i de qualitat de la metròpoli i l’artesania tradicional desapareixmetròpoli i l’artesania tradicional desapareix

Intercanvi desigual en el comerçIntercanvi desigual en el comerç

DEMOGRÀFIQUESDEMOGRÀFIQUES

Creix la població amb l’arribada d’emigrantsCreix la població amb l’arribada d’emigrantseuropeus i la reducció de la mortalitateuropeus i la reducció de la mortalitat

El creixement demogràfic provoca El creixement demogràfic provoca subalimentació crònica, fam i mortssubalimentació crònica, fam i morts

SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i SOCIALS: es trenca la societat tribal tradicional i s’introdueix la societat capitalista occidentals’introdueix la societat capitalista occidental

Burgesia de laBurgesia de lametròpoli (majoria)metròpoli (majoria)

ProletariatProletariatindígenaindígena

6.2.- 6.2.- Per a les colònies (II)Per a les colònies (II)..

POLÍTIQUESPOLÍTIQUES

Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats Es fixen noves fronteres artificials, trencant les unitats ètniques i culturals existents anteriormentètniques i culturals existents anteriorment

Nous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictesNous enfrontaments: revoltes anticolonials i conflictesentre ètnies que han de conviure en un mateix Estatentre ètnies que han de conviure en un mateix Estat

CULTURALSCULTURALS

Els colonitzadors creen escoles i missions perEls colonitzadors creen escoles i missions perdifondre la cultura occidental i el cristianismedifondre la cultura occidental i el cristianisme

Els indígenes perdent la seua identitatEls indígenes perdent la seua identitat i s’occidentalitzen (aculturació)i s’occidentalitzen (aculturació)