TEMA 5.- LA DOMINACIÓ EUROPEA DEL MÓN

(1870-1914).

Història del Món Contemporani1r de Batxillerat

4.- EL REPARTIMENT DEL MÓN. 4.1.- Introducció. 4.2.- El desmembrament de l’Àfrica. 4.3.- L’ocupació d’Àsia.

4.1.- Introducció.

Diferències amb el colonialisme

d’època moderna

Geografia: es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic (no en Amèrica)

La majoria de colònies seran d’explotació econòmica i ocupació

Ritme molt més ràpid d’ocupació: 560.000 km² per any

Caràcter bel·licós, produint-se multitud de conflictes

Les principals potències passen a ser Gran Bretanya i França

Tres fases

1ª fase: exploració i conquesta del territori

2ª fase: organització administrativa (colònia pròpiament dita o protectorat)

3ª fase: explotació econòmica (mercatreservat, intercanvi desigual,...)

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (I).Àfrica passa de ser un continent quasi desconegut i ocupat sols en la costa (1880) a estar quasi

totalment repartit entre les potències europees en 1914 (excepte Abissínia i Libèria)

Claus de l’ocu-pació d’Àfrica

Ocupació inicial de la costa, penetrant des d’ací cap a l’interior

Aspecte legal: sols l’ocupació efectiva del territori dóna dret a apropiar-se’l

Penetració per la vall dels rius, per ser més fàcil i donar dret a ocupar la concaLa clau de l’ocupació africana estarà en Fashoda (Alt Nil), on es troben els

projectes francès (est-oest) i anglès (nord-sud) → França es retira

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (II).

Conferència Internacionalde Berlín (1884-85)

Es celebra per repartir-se Àfrica entre les potències europees,fixant les normes i evitant conflictes si és possible

S’acorda que sols l’ocupació efectiva d’un territoridóna dret a apropiar-se d’ell

Es garanteix la lliure navegació i comerç pels rius Níger i Congo

S’atorga el Congo a Leopold II, rei de Bèlgica, a títol particular

Art. 1.- El comerç de totes les nacions gaudirà d’una completa llibertat: 1) en tots els territoris drenats pel Congo i pels seusafluents (...), 2) en la zona marítima que s’estén sobre l’oceà Atlàntic (...), 3) en la zona que s’estén a l’est del Congo, tal i comqueda delimitat més amunt, fins l’oceà Índic (...) fins la desembocadura del Zambeze.Art. 13.- La navegació del Congo, sense exceptuar cap de les seues branques ni eixides, és i romandrà totalment lliure per alsvaixells mercants carregats o en llast de totes les nacions (...).Art. 26.- La navegació del Níger, sense exceptuar cap dels seues braços i desembocadures, és i continuarà sent completamentlliure per als vaixells mercants de totes les nacions (...).Art. 35.- Les potències signants de la present Acta reconeixen l’obligació d’assegurar, en els territoris ocupats per elles delcontinent africà, l’existència d’una autoritat suficient per a fer respectar els drets adquirits (...).

Acta General de la Conferència de Berlín, 26 de febrer del 1885.

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (III).LES POSSESSIONS COLONIALS

GRAN BRETANYA: Egipte, SudanAngloegipci, Somàlia britànica, Uganda,Kenya, Rhodèsia, Unió Sud-Africana, Ni-gèria, Costa d’Or, Serra Lleona, Gàmbia

FRANÇA: Algèria, Tunis, Marroc, Senegal, Àfrica Occidental Francesa, Àfrica Equatorial Francesa, Djibouti,

Madagascar, Comores

ALEMANYA: Togo, Camerun, ÀfricaSud-Occidental i Tanganyka

PORTUGAL: Angola, Moçambic, CapVerd, Guinea-Bissau, Sao Tomé i Príncep

ESPANYA: Sàhara, Marroc, GuineaEquatorial i Fernando Poo

ITÀLIA: Somàlia Italiana, Eritrea i Líbia

BÈLGICA: Congo Belga

4.2.- El desmembrament de l’Àfrica (IV).

CONFLICTES

Incident de Fashoda (1898-99): els exèrcits britànic i francès es troben a Fashoda, d’on els francesos es retiren per manifesta inferioritat militar

“El 19 de setembre del 1898, el general Kitchener, comandant de les tropes angleses, arriba a Fashoda, de la qual el capitàMarchand, procedent del Congo, ha pres possessió en nom de França. Kitchener, que durant una espinosa entrevista ha donatproves de gran tacte i diplomàcia, (...) vol persuadir-mos de que tornem a Egipte sobre els seus canoners.¿Vostè sap que és la guerra entre els nostres dos països el que pot resultar de la vostra negativa d’abandonar Fashoda?, diu elgeneral... Però en aquest cas, i si el govern de Londres desitja ocupar-se de l’assumpte, ¿no és natural que conferencie sobreaixò amb el de París? Nosaltres som soldats, no diplomàtics...”JULES EMILY: Journal de Route du doctor Emily, París, 1912.

Guerra anglo-bòer (1899-1902): els colons holandesos de Sud-Àfrica fanfront als anglesos pel control de mines d’or i diamants → l’acord de paudóna el territori als britànics, però amb una àmplia autonomia dels bòers

Crisis marroquines (1906 i 1911): Alemanya amenaça el Marroc Francès i,encara que signen la pau, és una causa de la Iª Guerra Mundial

Resistències delscolonitzats

Els zulús de Sud-Àfrica s’enfronten als britànics (1879) i són vençuts

Els abissinis de Menelik II fan front als italians i conserven la independència

4.3.- L’ocupació d’Àsia (I).Al segle XIX les potències imperialistes passen de les zones costaneres a controlar quasi tota Àsia

Les rivalitats i conflictes seran constants entre totes les potències que participen en l’ocupació

GRAN BRETANYA: Índia, Birmània,Malaisia i part de Xina

FRANÇA: Indoxina i part de Xina

PORTUGAL: Macao, Timor, Goa, Diu.

HOLANDA: Indonèsia

RÚSSIA: Caucas, Pamir, Tuquestan,costa del Pacífic.

JAPÓ: Corea, Formosa, Manxúria

ESTATS UNITS: Filipines

EL CAS DE XINA

Gran Bretanya derrota a Xina en la guerra de l’opi

Les potències europees entren en Xina, esreparteixen les zones d’influència i la dominen

Es produeixen revoltes contra el controlestranger (alçament dels Cent Dies i guerradels bòxers) → el govern intenta parar-lo

4.3.- L’ocupació d’Àsia (II).

CONFLICTES

Revoltesanticolonials

Entre potènciescolonials

Revolta dels sipais a l’Índia (1857-59) contra l’explotacióeconòmica dels britànics → durament reprimida

Revolta dels bòxers a China (1900-01) contra la influència icontrol estrangers → també acaba fracassant

Gran Bretanya i França per Birmània (victòria britànica)

Gran Bretanya i Rússia pel Tibet i Afganistan

Rússia i Japó per Corea i Manxúria (victòries japoneses)