Finca Fontdel Ferro:25 anys

188 de rubílaciutatrevista

d’informaciómunicipaloctubre’11

www.rubi.cat

04 Finca Font del Ferro: d’hort a viver productiu08 TBC: una eina per promoure el civisme10 Un Skatepark a Can Sant Joan11 El Conjunt del Vapor Nou

Finca Fontdel Ferro:25 anys

@www.rubi.cat laciutat@ajrubi.cat

telèfons d’interès

farmàciesaldea pg. les torres, s/n. 93 699 10 72 / batallé pg. francesc macià,23. 93 699 04 30 / baradad av. barcelona, 59. 93 699 09 53 / batllori c. milà i fontanals, 3. 93 699 03 88 / calsina verge delourdes, 35. 93 699 22 81 / condal calderón de la barca, 11. 93699 87 09 / espert pg. francesc macià, 86. 93 699 13 43 / farell c.sant jordi, 25. 93 699 02 91 / garcía c. segòvia, 1. 93 697 49 42 /gibert c. torres oriol, 4. 93 699 68 99 / hidalgo c. sabadell, 79.93 697 36 40 / kronos ptge. cronos, local 15. 93 586 06 26 / oriolc. safir, 28. 93 699 43 98 / parrilla c. xercavins, 2. 93 699 13 05 /piera pl. josep sapés,4. 93 697 7163 /pont c. magí ramentol, 7. 93697 34 56 / progrés c. verge de fàtima, 13. 93 697 79 93 / xapellic. víctor català, local 22. 93 588 07 08 / ruiz ctra. sabadell, 95.93 699 50 12 / valls ctra. de Terrassa, 16-18

farmàcies de guàrdia

ajuntament............................ 93 588 70 00alcohòlics anònims.................. 93 317 77 77ambulàncies.......................... 93 699 58 58ateneu municipal..................... 93 588 74 73biblioteca “mestremartí i tauler”.......... 93 699 84 53bombers................................ 93 697 60 80cap-1 mútua terrassa.............. 93 586 67 00cap-2 anton de borja.............. 93 588 45 55cap-3 sant genís..................... 93 699 17 29casal de la gent gran.............. 93 588 44 87cementiri............................... 93 588 77 22centre d’orientaciósanitària (cos)......................... 93 588 73 73correus................................. 93 699 14 02creu roja............................... 93 697 92 04deixalleria ............................93 699 49 95emergències ............................ 112espai jove torre bassas............ 93 697 90 04

fecsa - endesa........................ 900 77 00 77jutjat 1.................................. 93 586 08 51jutjat 2.................................. 93 586 08 52jutjat 3.................................. 93 586 08 53jutjat 4..................................93 586 08 54jutjat 5..................................93 586 08 55omic (of. inf. consum).............. 93 588 70 32oficina de gestió tributària (orgt)......................93 586 23 80oficina de treballde la generalitat..................... 93 587 25 63oficina local d’habitatge (proursa)...............................93 588 66 93mossos d’esquadra (comissaria) 93 581 79 00mossos d’esquadra urgències............... 088policia local........................... 93 588 70 92policia local urgències....................... 092policia nacional......................93 588 76 94policia nacional urgències................... 091

ràdio rubí................. 93 588 70 00 ext. 1501registre civil......................... 93 586 08 94rubí+d (impes, ose).................. 93 581 39 00rubí verd............................... 93 591 30 03rubí via................................. 93 591 30 03sece (enllumenat públic)...........93 588 77 99síndica de greuges....................93 697 21 59sorea (avaries)......................... 902 250 370tanatori................................ 93 588 66 55taxi (adaptat).......................... 609 893 037taxis rubí.............................. 93 699 24 89taxis ràdio taxi...................... 93 586 08 88telèfon verd ......................... 900 130 130(si es truca des d’un mòbil).......93 699 98 01

octubre 201113 batllori14 pont15 garcia16 calsina17 parrilla18 progrés19 xapelli20 hidalgo-mos21 condal10 piera11 valls12 batallé13 espert14 farell15 aldea

16 ruiz17 kronos18 baradad19 oriol20 gibert21 batllori22 pont23 garcia24 calsina25 parrilla26 progrés27 xapelli28 hidalgo-mos29 condal30 piera31 valls

novembre 20111 batallé2 espert3 farell4 aldea5 ruiz6 batllori7 baradad8 oriol9 gibert10 batllori11 pont12 garcia13 calsina14 parrilla15 progrés

16 xapelli17 hidalgo-mos18 condal19 piera20 valls21 batallé22 espert23 farell24 aldea25 ruiz26 kronos27 baradad28 oriol29 gibert30 batllori

Farmàcies obertes tots els dies: kronos (de 9 a 22 h) ixapelli (de 9 a 21 h)

de dilluns a divendres9 h La vida continua11 h dl.: Històries de la vida

dm.: Comunitatdc.: Rubiblogsdj.: Antiretrodv.: Sonido Vinilo

12 h Rubí or not Rubí14 h Informatiu migdia14.30 h dl.: Esports

dm.: Conecta2dc.: Condició de maredj.: Res com el Vallèsdv.: Esports

15 h dl.: L’entrevista / Descans del trogloditadm.: Radioformuladc.: Radioformuladj.: Radioformuladv.: Punt de mira

16 h dl.: Pelutsdm.: Música.catdc.: Discoteca privadadj.: Déjame contartedv.: El fil de la troca

17 h Música K Música18 h dl.: Cat sons

dm.: Rock n’classics

dc.: Murmurridj.: Som d’aquídv.: Chaplins on air

19 h Informatiu COM Ràdio19.30 h Informatiu vespre20 h Raíces del Sur22 h dl.: Les Divines

dm.: Res a dirdc.: Jazz fugazdj.: Res + a dirdv.: Cultura de club

23 h dl.: Última sessiódm.: Gabba Gabba Heydc.: Jazz de nitdj.: Sobreviviendo a Murphydv.: 303 Trance

24 h dll.: Guantanameradm.: Chelsea Hoteldc.: Bluebeats FMdj.: Serrat: cançons a la cartadv.: 303 trance

dissabte8 h Punto de encuentro8.30 h Sardanes d’autor9 h Giravolt tradicional11 h Els grups municipals opinen11.30 h El descans del troglodita12 h L’última sessió

13 h Som solidaris14 h Històries de la vida15 h Sonido vinilo16 h Serrat: un temps de cançons 17 h Som d’aquí18 h Rock n’classics19 h Gabba Gabba Hey20 h Bluebeats FM21 h Imsomnia23 h Studio 21

diumenge9 h Presència cristiana10 h Ara i sempre11 h Els grups municipals

opinen (rep.)11.30 h A peu de camp15 h Sardanes d’autor16 h Punt de mira17 h Déjame contarte18 h Rubiblogs19 h Murmuri20 h Chaplins on air21 h Les Divines 22 h Jazz Fugaz23 h Jazz de nit24 h Sobreviviendo a Murphy

programació 2011-2012 de Ràdio Rubí www.radiorubi.fm

Fa ja 25 anys que a la ciu-tat de Rubí va començar elprojecte de la Finca Fontdel Ferro. Per tant, enho-rabona a la Finca i felici-tem-nos com a ciutat perl’existència i la trajectòriad’aquest projecte.

Es tracta, sens dubte,d’un dels projectes més

singulars i del qual, com a rubinencs i rubinen-ques, ens podem sentir més orgullosos. Fa mésde 25 anys que la Finca Font del Ferro va obrir lesseves portes a la ciutadania de Rubí per dir benalt que tenir una discapacitat no és un obstacleni una excusa per no ser productius i competi-tius i tenir el mateix protagonisme en el mónlaboral que podem tenir tots. L’aposta del’Ajuntament per la inserció en el món laboralde persones amb discapacitat queda reflectidaen els 25 anys de la Finca Font del Ferro i dels queencara han de venir.

El projecte segueix ben viu, principalment per-què se sustenta en els valors de l’esforç constanti la superació personal davant de les dificultats.Tot un recordatori del camí que hem de recórrerprecisament en aquests moments tan durs queestem travessant a conseqüència de la crisi. Sitots posem el millor de nosaltres, sense egois-mes, ens en sortirem sense deixar a ningú pelcamí. La Finca Font del Ferro és ja un referent dela nostra ciutat i espero que mantingui l’esperitamb què va començar ara fa 25 anys i en puguifer 25 més, perquè és un patrimoni de tots elsrubinencs i rubinenques.

“Hace ya 25 años que en la ciudad de Rubícomenzó el proyecto de la Finca Font del Ferrodel Hierro. Por tanto, enhorabuena a la Fincay felicitémonos como ciudad por la existenciay la trayectoria de este proyecto.

Se trata, sin duda, de uno de los proyectosmás singulares y del que, como rubinenses,nos podemos sentir más orgullosos. Hacemás de 25 años que la Finca Font del Ferroabrió sus puertas a la ciudadanía de Rubípara decir bien alto que tener una discapaci-dad no es un obstáculo ni una excusa para noser productivos y competitivos y tener elmismo protagonismo en el mundo laboralque podemos tener todos. La apuesta delAyuntamiento por la inserción en el mundolaboral de personas con discapacidad quedareflejada en los 25 años de la Finca Font delFerro y de los que están por venir.

El proyecto sigue vivo, principalmente porquese sustenta en los valores del esfuerzo cons-tante y la superación personal ante las difi-cultades. Todo un recordatorio del caminoque debemos recorrer precisamente en estosmomentos tan duros que estamos atrave-sando a consecuencia de la crisis. Si todosponemos lo mejor de nosotros, sin egoísmos,saldremos sin dejar a nadie por el camino. LaFinca Font del Ferro es ya un referente denuestra ciudad y espero que mantenga elespíritu con el que comenzó hace 25 años ypueda cumplir 25 más, porque es un patri-monio de todos los rubinenses.

carme garcía loresAlcaldessa de Rubí

25 anys de Font del Ferro

visitem l’ajuntamentAlumnes del’IES L’Estatuthan visitatl’Ajuntament

La Finca Font delFerro

compleix 25 anys

an passat 25 anys des d’aquell 1986 en què l’Associació de Pares de persones amb disca-pacitat psíquica de Rubí i l’Ajuntament van posar en marxa el primer recurs formatiu i labo-ral per a persones adultes amb discapacitat psíquica, la qual cosa va suposar que un grup

de joves rubinencs d’entre 16 i 25 anys iniciessin una formació per fomentar l’autonomia perso-nal amb una professió.

h

not

ície

scr

04

ocupació finca font del ferro

caldera de biomassa

permet estalviarenconsum energètic

La Finca està ubicada albarri de Ca n’Oriol

25 anys de moments

Els terrenys originals de la finca (1985). La primera construcció: La caseta deles eines feta pels pares i mares (1986).

Festa de presentació de la finca al barri (1988).

D’hort a viverproductiu

Tots ells i la resta de persones que han passatper la Finca Font del Ferro organitzen una jorna-da de portes obertes el 6 de novembre per a totala societat rubinenca.Des de l’any passat, aquesta empresa municipalha iniciat un procés de canvi per adaptar-se alsnous temps marcats pel canvi climàtic i lanecessitat d’estalvi energètic. Fins fa dos anys,la planta ornamental que es produïa era bàsica-ment de temporada (petúnies, pensaments,

begònies) i aromàtica (menta, orenga, alfàbre-ga), espècies que necessiten molta aigua i quees comencen a alternar amb planta de xerojardi-neria (bulbine, hebe o tulbaghia), més resistenta la sequera. A més, també produeixen esquei-xos de les plantes per estalviar la inversió en elplanter que han d’adquirir, així com el substratper vendre a clients particulars, a partir de lareutilització i de tot un procés de reciclatge delsexcedents.

A més, s’han millorat les instal·lacions de treballper tal d’augmentar la producció i s’ha posat enmarxa una caldera de biomassa per estalviar elconsum d’energia tant de calefacció com d’ai-gua calenta sanitària. Amb les aportacions delconsistori, de la Generalitat i del Fons Estatal pera l’Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL),s’ha millorat la instal·lació elèctrica de la finca is’ha habilitat la primera planta de la nau cons-truïda l’any 2006, s’ha adequat l’escala decomunicació interior i s’ha fet un pont d’accésdes del nivell de l’edifici principal. Les obress’han completat amb la construcció d’un noucobert per al tractament manual dels esqueixosde planta nova i la consolidació d’un talús demés de 6 metres d’alçada, en una longitud de 25metres.

centre especial de treballDurant aquests anys, la Finca ha atès una cin-quantena de persones amb discapacitat psíqui-ca. Actualment, compta amb 32 usuaris i usuà-ries, 10 dels quals treballen al Centre Especial deTreball (CET) on desenvolupen les activitatsesmentades, a més d’altres destinades a la sevaformació integral (cursos de prevenció de riscoslaborals, aplicadors de productes fitosanitaris,informàtica i Internet, etc.). El CET vol ampliar laseva capacitat productiva, consolidar la comer-cialització del substrat i crear noves línies de pro-ducció amb l’ampliació del nombre de personestreballadores al centre.L’altra vessant d’aquesta empresa municipal,que compta amb 7 professionals –una cap deproducció, educadors i educadores, una coordi-nadora, una gerent, una administrativa i l’asses-sorament puntual d’un enginyer agrònom–, ésl’assistencial. En aquests serveis, hi ha actual-ment 22 persones, 13 al Servei de TeràpiaOcupacional (STO) i la resta al ServeiOcupacional d’Inserció (SOI). De les personesque han passat en aquests 25 anys, 18 ja no estroben allà perquè treballen en empreses ordinà-ries o en altres centres de treball, o bé han dema-nat el trasllat de centre per canvi de domicili.

El primer tunel d’arrelament de planter i esqueixos(1988).

Inicis del viver (1989) Enjardinament de la finca (1989).

Sabies que...?“La Font del Ferro empezó

siendo un huerto”

“Se plantaban tomates, lechugas zanahorias,habas y rábanos. El huerto pequeño pasó aser uno grande y para criar los planteles seconstruyó un túnel. El huerto no dio beneficioy se convirtió en vivero de jardineria, que es elbeneficio de la Font del Ferro.”Amb aquestes paraules resumeixen els treba-lladors i treballadores de la Finca Font delFerro la trajectòria de l’empresa municipal.Algunes d’aquestes persones hi són des delcomençament, i han anat creixent amb ella. Iamb la finca, on “s’havien de guarir sota elsarbres quan plovia”, han après, com béexpliquen, a “plantar hortalisses o fer el tan-cat de les instal·lacions” en els primers temps;fins a “fer compost, extreure i plantar esquei-xos, controlar i reparar els sistemes de reg ivendre al mercat” amb posterioritat.El treball diari comença amb una reuniómatinal en què tots i totes “anoten la feinafeta el dia anterior” i es reparteixen la quetoqui aquell dia. Abans, però, han de prepa-rar el material, obrir espais, fer tasques demanteniment i aixecar les plantes que el venttomba cada nit a l’esplanada del barri de Can’Oriol, que és on es troba ubicada la finca.

}

6 de novembreJornada de portes obertesde 10.30 a 13 h i de 16 a 18 h

Finca Font del FerroC/ Cáceres, s/n - tel. 93 588 75 75De dilluns a divendres: de 8 a 15 hVenda al públic: de dilluns a divendres de 9 a 11 h i d’11.30 a 13 h.

not

ície

scr

07

serveis socials treball i atenció contínua

venda de plantesaquest dia espodran comprarplantes a la finca

i una mica després d’obrir les seves portes el Centre Agrari Font delFerro va organitzar una gran festa de benvinguda per donar-se a

conèixer al barri, ara la Finca Font del Ferro vol que tots els ciutadans iciutadanes de Rubí passin per aquesta instal·lació municipal per apro-par-se al treball que diàriament desenvolupen els treballadors i treba-lladores.La jornada de portes obertes se celebrarà el pròxim diumenge 6 de novem-bre a partir de les 10.30 hores i comptarà amb l’assistència de totes les per-sones que hi treballen, així com de les seves famílies i altres treballadors quehan passat en anys anteriors per les instal·lacions. A més, s’espera que hiassisteixin també les persones que l’any 1986 van posar en marxa la maqui-nària per tal que aquest recurs formatiu i laboral fos una realitat.

Les activitats, que s’estan acabant de perfilar i que comptaran amb la parti-cipació d’entitats, associacions i empreses de la ciutat, inclouran una expo-sició que mostrarà des de l’entrada de la finca fins a l’indret més amagat enquè es desenvolupa la feina i la formació. A més, es podran adquirir plantesde la finca durant el matí.A la jornada, que acabarà a les 18 h, la Finca Font del Ferro vol convidar totsels ciutadans i ciutadanes de la ciutat, les escoles i instituts amb els qualscol·laboren fa anys, les associacions i entitats de tota la ciutat... a apropar-sea les instal·lacions per conèixer aquest recurs laboral i de formació que totjust fa 25 anys.

A la jornada es mos-trarà la feina diàriade les persones quehi treballen

s

25 anys al serveide la societat

i

CIVISMO: EL CONSISTORIO PONE EN MARCHA LOS TBC, QUE CONSISTEN ENPODER REPARAR ALGUNAS INFRACCIONES COMETIDAS CON HORAS DE TRABA-JO EN BENEFICIO DE LA COMUNIDAD

La Ordenanza debuena vecindad yuso del espaciopúblico, aprobadapor el Ayunta-miento de Rubí enoctubre de 2010,da la posibilidadde sustituir unasanción económi-ca administrativapor horas de tra-bajo en beneficiode la comunidad(TBC).

TBC. Se cambiasanción por trabajo

La sustitución del pago de sanciones por trabajos enbeneficio de la comunidad es una herramienta depromoción del civismo, ya que el infractor asume lafalta y presta su cooperación no retribuida en deter-minadas actividades de utilidad pública para repa-rar su infracción, en lugar de pagar la correspon-diente multa. La medida entra en vigor en Rubí este mes de octu-bre y da cobertura a sanciones impuestas por elincumplimiento de la Ordenanza de buena vecindady uso del espacio público, aprobada por el Plenomunicipal hace justo un año. En función del éxito deesta iniciativa, el consistorio planteará ampliar lamedida a otras ordenanzas municipales. Para el Ayuntamiento, los TBC son un elemento dedinamización comunitaria, clave para estructurarnuevas políticas de resolución de conflictos.

¿QUIÉN PUEDE SOLICITAR EL TBC?Para acogerse a la opción de conmutar una sancióneconómica por trabajos en beneficio de la comuni-dad, la persona sancionada deberá dar su consenti-

Leve

Grave

Grave

Grave

Grave

Muy grave

Muy grave

Muy grave

Muy grave

Muy grave

20 horas

40 horas

60 horas

80 horas

100 horas

120 horas

150 horas

180 horas

210 horas

240 horas

Hasta 300 euros

De 301 hasta 600 euros

De 601 hasta 900 euros

De 901 hasta 1.200 euros

De 1.201 hasta 1.500 euros

De 1.501 hasta 1.800 euros

De 1.801 hasta 2.100 euros

De 2.101 hasta 2.400 euros

De 2.401 hasta 2.700 euros

De 2.701 hasta 3.000 euros

miento expreso con una solicitud. En el caso de losmenores de edad (a partir de los 14 años), seráimprescindible el consentimiento de la madre, elpadre o los tutores legales, siempre que se respete lavoluntad de los jóvenes.

¿CÓMO SE SOLICITA LA CONMUTACIÓN?Una vez notificada la sanción, el infractor puedeoptar por pagar la multa o acogerse a los TBC. Si sedecide por hacer trabajos en beneficio de la comuni-dad, existe un plazo de 30 días para presentar lasolicitud, que se podrá tramitar en la Oficina deAtención al Ciudadano (OAC) del centro o en la deLes Torres. En un plazo máximo de 30 días más, untécnico municipal confirmará la aceptación o dene-gación de la petición. En caso de cumplir todos losrequisitos, se informará de los diferentes tipos detrabajo que se pueden realizar, que pueden sersoporte a tareas de información y prevención, aten-ción y ayuda a las personas, colaboración en campa-ñas municipales, tareas de mantenimiento y limpie-za del municipio, soporte a entidades locales ytareas de medioambiente y reciclaje, entre otras. Laasignación de los trabajos se determinará en funciónde la infracción cometida, de manera que la activi-dad tenga la vinculación más directa posible; y de lacapacidad formativa y física del infractor, para ase-gurar que la actividad se desarrolle de manera ade-cuada. Finalmente, se firmará un compromiso entre la per-sona sancionada y el Ayuntamiento de Rubí.

Los servicios municipalesharán un seguimiento delcorrecto desarrollo del TBC yse archivará el expedientesancionador una vez comple-tados los trabajos de formasatisfactoria. Si el informe esdesfavorable, el infractordeberá abonar el importe dela sanción.

¿DÓNDE SE PUEDE SOLICITAR EL TBC?OAC CENTROCalle Narcís Menard, 13-17Teléfono: 93 588 70 00De lunes a jueves, de 8.30 a 14 h y de 16 a 19 h; vier-nes, de 8.30 a 14 h; y sábados, de 9 a 13 h

OAC LES TORRES: Rambleta Joan Miró, s/n (delante del edificio RubíDesenvolupament)Teléfono: 93 588 70 00 (ext. 2425)De lunes a viernes, de 8.30 a 14 h (sábados cerrado)

¿QUÉ TIPOS DE TBC SE PUEDEN HACER?- Soporte a tareas de información y prevención- Atención y ayuda a las personas- Colaboración en campañas municipales- Tareas de mantenimiento y limpieza del municipio- Soporte a entidades locales- Tareas de medioambiente y reciclaje

¿CUÁNTAS HORAS DE TBC TENDRÉ QUE HACER?

Tipo desanción

Horas de trabajoen beneficio dela comunidad

Multa

equipaments la instal·lació s’inaugura el 5 de novembren

otíc

ies

cr10

skateparkuna nova zona

esportiva per a joves

L’equipament té unasuperfície de 550 m2

Amb la creació del nou skatepark, l’Ajuntamentdóna resposta a la demanda d’un col·lectiuimportant de joves de la ciutat, que reclamava la

construcció d’un equipament on poder practicar-hi skateboard, roller (patinatge en línia) i ciclis-me BMX, entre d’altres disciplines. A l’hora de dissenyar la nova instal·lació, de 550m2, el consistori va demanar l’opinió als futursusuaris de l’equipament, per tal que exposessinquines eren les seves necessitats. El passat mesde març, l’alcaldessa va convocar-los, via face-book, a una reunió informativa a l’Ateneu, on vanpoder conèixer de primera mà les característi-ques de la instal·lació.

Un espai pensat pels skatersAbans d’iniciar les obres, la zona que ocupa l’s-katepark no estava urbanitzada. Els treballs hanconsistit en la pavimentació d’aquest espai ambmaterials durs, marcant una clara diferènciaentre les zones d’ús esportiu i les zones reserva-des per al pas de vianants. En aquestes últimes

s’ha utilitzat un paviment que no rellisca, men-tre que a la zona patinable s’hi ha col·locat unpaviment llis per facilitar l’ús esportiu.

El nou skatepark s’ha dissenyat pensant en dife-rents tipologies d’usuari, amb edats i nivells dife-rents. A l’hora d’instal·lar els bordons també s’hatingut en compte que hi ha patinadors quecol·loquen el peu dret al davant, els anomenats“regulars”, i d’altres que col·loquen l’esquerre,coneguts amb el nom de “goofys”. En cas de pluja, els patinadors podran fer servirigualment la instal·lació, ja que a la zona planade l’skatepark el paviment té pendents mínimesper a garantir una evacuació controlada de l’ai-gua i evitar l’entollament als racons. El 5 de novembre, durant la inauguració del nouskatepark, l’associació La skateboarding Rubí iel consistori organitzen un campionat jam, en elqual és previst que hi participin una setantena depatinadors de l’Estat espanyol i fins i tot de l’es-tranger. Les inscripcions es poden fer el mateixdia, a partir de les 10 h. Els guanyadors seranobsequiats amb material skater.

l 5 de novembre s’inaugura el nou skatepark de Rubí. Es tracta d’una instal·lació de 550m2 ubicada a Can Sant Joan, en uns terrenys situats al costat de la carretera que enllaça

Rubí amb Sant Cugat. Aquesta nova zona esportiva a l’aire lliure es dedica principalment als ska-ters de la ciutat, tant als principiants com als més experimentats. La construcció de l’equipa-ment, a càrrec de l’empresa SpokoRamps, ha suposat una inversió de prop de 130.000 euros.

e

més informació: www.rubi.cat/joventut*

Un nou skateparka Can Sant Joan

leder Drac, Foc de drac, Cova de drac, Espurna de drac i Presen són el nom de les cinc

cerveses artesanals que, en poc més de tres anys, des que va començar la seva pri-

mera producció, l’empresa rubinenca Fortiverd ha introduït al mercat. El mes vinent, la sise-

na creació d’aquesta empresa de cervesa artesana sortirà al carrer: Bleder Rubí.

not

ície

scr

11

empreses creixement de la producció

b

Bleder Rubí, la novacervesa artesanal

defensar interessos comuns

bleder rubíla nova cervesa defortiverd es podràtrobar a una quin-zena d’establimentsde la ciutat

seva producció anual, i ha passat dels 18.000 litresde l’any 2099 als més de 60.000 del 2011, ambmés de 20 receptes diferents entre les que comer-cialitzen amb la seva marca (Bleder) i les que fabri-quen per a altres empreses petites i per a establi-

ments de restauració de la zona.Des de Rubí, amb només 4 treballadors i el suportd’alguna empresa distribuïdora, la cervesa de la pri-mera microempresa cervesera de la nostra comar-ca es comercialitza en una quinzena d’establi-ments, restaurants i bars rubinencs. També estroba a més de 170 punts més repartits per altrespoblacions a llocs tan diversos com Lleida, Girona,Madrid, Sant Pol de Mar, Sant Celoni, Pallejà, Cal-des de Montbui o Mataró.

Des del passat juliol, en què es va crear deforma permanent la nova Associació empre-sarial PAE Molí de La Bastida, l’empresa Forti-verd s’ha volgut implicar en aquest sistemade cogestió, on el gerent participa com avocal de la junta que està integrada per 8 de

les indústries del polígon. L’Associació,impulsada per l’Ajuntament i la Cambra deComerç de Terrassa, potencia la cooperacióinstitucional per optimitzar els recursosmunicipals i empresarials pel manteniment imillora de l’espai on està ubicat el polígon.

Salvador Fortea elaborala seva cervesa demanera artesanal

“Cervesa de blat, de color vermell, amb molta maltai les aromes típiques de la malta de caramel senseamagar el sabor i l’acidesa del blat” és com defi-neix Salvador Fortea, artífex de la petita empresafamiliar Fortiverd, la cervesa Bleder Rubí que es

començarà a comercialitzar el mes vinent. Ubicada al PAE Molí de la Bastida, el més nou dela ciutat, amb un total de 41 empreses instal·lades,l’empresari reconeix que va escollir Rubí per crearla seva empresa perquè “és una de les ciutats mésindustrials de la zona”; té, a més, un mercat poten-cial de més de mig milió de persones majors de 18anys en uns 10 quilòmetres al seu voltant, senseincloure Barcelona ciutat. En una petita nau d’a-quest polígon, Fortiverd ha anant incrementant la

ls dies 28, 29 i 30 d’octubre, el Blubde Hoquei de Rubí, Cent Patins, ha

aconseguit ser una de les seus de laCopa d’Europa. Tant el sènior femení comel masculí d’aquesta entitat, cada anyjuguen les lligues Nacional Élite Españo-la, Copa del Rei i Reina i copa d’Europa.Rubí serà la primera ciutat a Catalunya enacollir aquesta competició.

Ajuntament de Rubí iniciarà unacampanya per actualitzar el parc de

guals de tota la ciutat, tant en el casc urbàcom les urbanitzacions i regularitzar elsguals que no tenen llicència. La llicènciade gual que consisteix en autoritzar l’úsrestringit de la via pública per l’entrada isortida de vehicles, està subjecta al paga-ment de taxes en funció de diferentsparàmetres i, segons la normativa, s’hade senyalitzar.

l’

e

Rubí, Premis de Reciclatge Tèxtil

Ajuntament ha estat distingit amb undels Premis de Reciclatge Tèxtil que

atorga la Fundació “Pueblo para pueblo”(Humana). El consistori rubinenc ha rebutel guardó a la Responsabilitat Sòcio-ambien-tal en el marc de la segona edició d’aquestspremis, que es van lliurar fa uns dies a l’A-metlla del Vallès, on l’entitat hi té la seva seu.El consistori fa extensiva aquesta distinció atots els ciutadans que han col·laborat en larecollida de roba usada al municipi. La reco-llida selectiva de roba a Rubí ha augmentatun 43%: 143 tones l’any 2010.

Campanya per actualit-zar els guals de Rubí

l’

Mònica QuerolPortaveu del GrupMunicipal del PPCde Rubí

pp

nades de casa seva per impagamentd’hipoteca o de lloguer. Quan unafamília arriba a l’extrem de no poderpagar la casa, al darrere hi ha totauna situació realment dramàtica imolt difícil de solucionar. Des d’ICV-EUiA estem convençuts que aques-tes situacions no es resolen ambaccions judicials ni policials, sinóamb mesures polítiques i socials. Cal, evidentment, un canvi en la llei

per un rubí actiu contra elsdesnonaments

Tenir un sostre és bàsic per a qualse-vol persona o família, i no un de qual-sevol, sinó tenir un habitatge digne.Això no sols ens ho diu el sentit comú,sinó que fins i tot ho reconeix laConstitució. Aquests darrers mesos hem vist coma Rubí diverses famílies eren desno-

Marta RibasPortaveu del GrupMunicipal d’ICV-EUiA

icv-euia

tellà i angles siguin llengües vehicu-lars en situació d’igualtat. Perquèvolem que els alumnes catalanssiguin els millor preparats. El català ha de seguir sent llenguavehicular a l’escola, per créixer i sercada dia una llengua més forta. Peròaixò no comporta un model excloent;el castellà i l’anglès també han de serllengües vehiculars. Hi ha fórmulesque ho permeten, només cal voluntat

educació trilingüe només per al’elit dominant?

El govern de la Generalitat hauria devetllar per la pluralitat i la qualitat. Laimmersió lingüística monolingüe vaen contra de les necessitats dels nos-tres fills en un món globalitzat que exi-geix el domini de l’anglès i el coneixe-ment de llengües. Per això, apostemper un model trilingüe on català, cas-

CiU en el debat esmentat.Sens dubte, el pressupost és l’einad’acció de govern més important detotes les administracions públiques, irepresenta què vol fer un govern en elproper any i quines seran les sevesprioritats d’acció d’acord amb la sevacapacitat d’ingressos.En el número anterior de la revista, elmeu company Víctor Puig ja apuntavaen un article d’opinió la millora dels

pressupost 2012, l’hora dela veritat

Escric aquest article a finals desetembre quan falta un mes perquèsurti publicat a la revista La Ciutat iencara no s’ha celebrat el debat mésimportant del Ple, l’aprovació delspressupostos. En realitat, és unadeclaració d’intencions del posicio-nament que defensarà amb fermesa

referència més clara, més propera imés coneguda. Però..., què passaamb els consells comarcals i, sobre-tot, amb les diputacions, que gestio-nen més diners? La ciutadania engeneral no té gaire idea de què fan ode qui en forma part. Els consellerscomarcals i els diputats i diputades(de les diputacions, no delParlament) són regidors, alguns fins itot alcaldes, dels municipis de les

austeritat a les administra-cions: predicar amb l’exem-ple

Un dels factors que provoquen el dis-tanciament progressiu entre la ciuta-dania i els polítics que haurien derepresentar-la és la manca de peda-gogia sobre el funcionament de lesinstitucions. En el cas de l’adminis-tració local, els ajuntaments són la

Andreu Hernández Regidor del GrupMunicipal de CiU

ciu

Grup Municipald’ACR

acr

“

com l’educació dels fills, la coberturasanitària i, si és el cas, el negoci fami-liar. Aquest pla, però, només potcomplir amb el seu objectiu si tots elsmembres de la família col·laborenper dur-lo a terme.Davant d’aquest panorama habitua-líssim a la nostra ciutat, els rubinencsmereixen una resposta similar de lesinstitucions públiques, i exigeixenque la responsabilitat regeixi el pres-

una responsabilitat de tots

Diàriament, els rubinencs afrontendurs sacrificis per garantir la viabilitatde la seva economia familiar. La con-signa és ben lògica: s’han de retallarles despeses menys prioritàries perpoder mantenir les necessitats bàsi-ques dels seus membres, pagar lesfactures i seguir invertint en allò quesaben que és cabdal per al seu futur,

Manuel VelascoPortaveu del GrupMunicipal del PSC

psc

“

“

“

“

trueix, elabora, dóna forma a les per-sones; infants, joves i adults. Peraquest motiu, hem de ser molt con-seqüents, responsables i coherents.Tot el que ens envolta educa, en posi-tiu i en negatiu. Per això mateix, caltenir cura i especial atenció en tot allòque fem, des de la política peròtambé des de casa, des de l’escolaperò també en els mitjans de comu-nicació, al carrer i a la plaça.

l’educació, el puntal en laconstrucció de la ciutat idel país

Escoles bressol, escoles de primària,instituts, formació d’adults, l’educa-ció informal de les famílies, l’educa-ció en el temps de lleure, l’educacióartística, ... musical, en dansa, etc,construeixen i formen les personesdel present i del futur. L’educació ins-

Arés TubauPortaveu del GrupMunicipal d’ERC

erc

“

breu

sbre

usb

reusb

reusb

reusb

reusb

reusb

reusb

reusb

reusb

reusb

reusb

r

Rubí, seu de la Copad’Europa d’hoquei

cr13

grups

mun

icip

als

hipotecària espanyola que, actualment, per-met la usura, i ICV-EUiA seguirem insistint per-què el Congrés ho aprovi (tot i que PSOE, PP iCiU ho han rebutjat en reiterades ocasions).Cal pactar una moratòria dels desnonamentsprevistos per part de bancs i caixes mentre nos’estudiïn mesures socials per a cada cas. Peròtambé cal que la Generalitat mantingui les par-tides pressupostàries que existien per facilitarajudes al pagament de lloguers o d’hipotequesa les famílies que ho necessiten (aquest any

2011 s’han eliminat). I cal que els ajuntamentsplantin cara per vetllar pel dret bàsic a l’habitat-ge de la seva ciutadania. Per tot això, el grup d’ICV-EUiA donaremsuport a la moció que la Plataforma d’Afectatsper les Hipoteques ha presentat al nostre PleMunicipal, i l’enriquirem, si és possible, ambnoves propostes perquè la ciutat de Rubí siguiactiva contra els desnonaments, perquè posimesures de mediació prèvia per evitar arribara aquestes situacions i perquè no es penalitzi

doblement les famílies que perden la casacobrant-los, després, l’impost de plusvàlua perl’habitatge perdut. Davant d’una injustícia com aquesta, quedeixa famílies al carrer i endeutades per a totala vida per enriquir encara més els bancs i cai-xes, cal que ens mobilitzem tots. La Plataformad’Afectats per les Hipoteques és un gran exem-ple de com la societat civil organitzada pot serefectiva. Corren temps difícils, però no enspodem rendir.

i compromís del govern. La societat catalanaestà preparada per a l’escola trilingüe, perquèés una societat plural. Així ho demostren elsprincipals diaris catalans, que tenen edicionsen ambdues llengües, o l’exemple de les esco-les privades que ofereixen una educació com amínim en tres llengües. Per això exigim la mateixa llibertat per a tothom.Si el senyor Mas i el senyor Montilla porten elsseus fills a escoles trilingües deu ser perquècreuen que és el millor model educatiu. No

crec que ningú els pugui acusar d’anticatalansni de trencar la cohesió social per voler el millorper als seus fills. Però si ho volen per als seusfills, per què des del govern de la Generalitatpriven la resta de la població d’oferir als seusfills aquest model trilingüe? Per què acusen elsqui ho demanen de ser anticatalans o de tren-car la cohesió social? Una educació trilingüe és garantia de llibertat,garantia dels drets dels pares i dels fills, i garan-tia de més qualitat i millor futur. No podem

donar suport a un sistema monolingüe, obsoleti caduc. Per què ningú pot defensar-lo en plesegle XXI? No ho entenc. O... potser existeix uninterès de seguir conservant una elit dominant?Vull creure que no.

nostres polígons industrials com una d’aques-tes prioritats. En aquest sentit, la primeramoció de CiU tractava aquest tema, ja que l’a-posta per l’economia productiva forma part delnostre ADN polític.L’actual crisi fa necessària una resposta a totsels nivells de l’Administració. És cert que desde l’Administració municipal no tenim capaci-tat per generar llocs de treball, més enllà del’actual limitada oferta publica d’ocupació. Arabé, el pressupost ha de servir, en primer lloc,

per invertir en els nostres polígons industrials ievitar que marxin les empreses actuals, i ensegon lloc per generar una nova reindustrialit-zació de la nostra ciutat. Es tracta, en definitiva,de fer atractiva la nostra ciutat i poder vendre-la a aquelles empreses que s’hi vulguininstal·lar.No ajudarem els nostres conciutadans que estroben a l’atur si no entenem que hem d’inver-tir en l’economia productiva. Avui en dia la gentque es troba a l’atur no vol subsidis, més enllà

que aquests són necessaris per ajudar a poderviure el dia a dia. Avui, les persones que es tro-ben a l’atur volen feina, i Rubí s’ha de prepararper ser capaç d’atraure indústria.En conseqüència, quan s’elabora un pressu-post s’han de prioritzar les inversions, i des deCiU les prioritzarem en aquelles actuacionsque ajudin les empreses, com a generadoresde llocs de treball, a instal·lar-se a la nostra ciu-tat.

seves demarcacions.Dit això, hi ha dues qüestions que, per intuïció,la gent es pot plantejar: aquests càrrecs electesmunicipals tenen tanta capacitat personal iprofessional per dedicar-se amb un mínim d’e-xigència a la gestió de dues o tres institucions?És ètic i justificable que alguns polítics cobrinde dos llocs, sobretot en aquesta situació decrisi econòmica i de recursos públics cada copmés retallats? No estem parlant de pràctiquesil·legals, perquè aquests càrrecs no cobren dos

sous (ha estat el cas de l’alcaldessa de Rubí de2003 a 2011, que no cobrava el sou municipalsinó el de la Diputació); però sí que es podensumar un sou si formes part de l’equip degovern d’una administració, i dietes diverses siestàs a l’oposició en una altra institució. ACR sempre ha criticat la professionalitzacióde la política pel que fa a la submissió absolutaals partits per mantenir-se anys i anys en elscàrrecs, però també per aquestes retribucions“sumades”, que poden ser de més de 100.000

euros anuals, mentre que la mitjana salarial ésde poc més de 20.000, sense oblidar els milersde persones que no arriben a un sou de mileu-rista o que es troben a l’atur. En temps de reta-llades de drets socials, de crisi (no sols econò-mica, sinó també de valors), la ciutadania hau-ria d’exigir que, tot i que sigui legal cobrar dedos o tres llocs, es prediqui amb l’exemple il’austeritat de les institucions comenci, primer,pels de casa.

supost municipal que paguem entre tots.La situació econòmica al nostre Ajuntament ésdifícil i sembla que es mantindrà així durant elspropers anys. Mentre llegeixen això, el governmunicipal estudia detingudament la viabilitatdels comptes municipals. Des del PSC creiemque l’escenari d’actuació per al 2012 passa persuprimir encara més la despesa, reestructu-rant el funcionament de l’administració i el per-sonal i planificant un pressupost molt austerperò just. S’hauran de prendre decisions difí-

cils i incòmodes, però assumirem aquestatasca amb plena responsabilitat, donant lesexplicacions pertinents a la ciutadania al seumoment.Aquests canvis són cabdals per no haver desuprimir allò que és intocable: els serveis alsciutadans i les polítiques de reactivació econò-mica. Als pròxims dies, aquest govern munici-pal iniciarà converses amb tots els grups ambrepresentació al consistori. Busquem el màximconsens per confeccionar el millor pressupost

possible per al 2012 i apel·lem a una responsa-bilitat més enllà dels colors polítics. Volem escoltar i ser escoltats i estem disposatsa acceptar els sacrificis necessaris. Perquènomés invertint en els serveis bàsics i les políti-ques de reactivació econòmica sortirem de lacrisi amb garanties de futur.

Sembla però, que el TSJC i el Departamentd’Ensenyament de la Generalitat de Catalunyano tinguin clar aquest preàmbul lògic i de sen-tit comú. Doncs les seves actuacions, les sen-tències i les seves retallades també tenen i tin-dran una repercussió en l’educació de la pre-sent i futura societat. Hi haurà conseqüènciesentorn l’ús social de la llengua també n’hihaurà en el tractament desigual i la diferencia-ció entre centres educatius, hi haurà conse-

qüències en les persones però al mateix tempshi haurà un pla de valors promogut pelDepartament de Benestar social i família queens ajudarà a tots a contrarestar el que elDepartament d’Ensenyament ens treu. Noseria més fàcil posar-se d’acord i fer un plaintegral social que aglutinés i que tingués pro-jecció a llarg termini?Des del Grup Municipal d’ERC Rubí volemmanifestar el nostre desig de construcció

nacional i de ciutat, en un sentit ampli peròsobretot amb responsabilitat. Pensant en lesconseqüències i procurant que aquestessiguin, al màxim, en positiu. L’educació és prio-ritat número 1, no ens la podem jugar! Calapostar-hi i de valent! www.esquerrarubi.catwww.arestubau.cat

not

ície

scr

14

temps lliure coneix el patrimoni de rubí (xiv)

El Vapor Nouhistòria L’any 1879, Ramon de Sarriera i Villalon-ga, propietari del castell aleshores, vademanar permís per urbanitzar la zona,propícia per la proximitat de l’aigua, jaque volia instal·lar-hi una fàbrica depanes. Però no va ser fins a l’any 1914que Joan Bertrand va comprar el VaporNou als hereus de Lluís Ribas i va fun-cionar a partir de l’any 1933 a nom deBertrand Comercial Anònima. Aquestafàbrica produïa teixits, concretament eraespecialista en velluts. El sistema deproducció era dels més moderns, amb120 telers automàtics. Dins del conjunt,també hi havia un taller de metal·lúrgiai un altre de fusteria, exclusius per repa-rar màquines. La casa Bertrand i elsseus propietaris eren molt estimats perles ajudes que oferien als seus treballa-dors. Fins i tot es va obrir a la mateixafàbrica una secció per recollir els fills deles obreres que hi treballaven. Actual-ment és un complex de tallers i petitaindústria.

descripció El conjunt arquitectònic de Vapor Noues pot dividir en dues parts: la casa del’amo i les instal·lacions fabrils. L’habitat-ge és de planta baixa i dos pisos, unatipologia pròpia de les cases de finals de

segle XIX, de volum cúbic, porxos i bal-cons, una torre mirador i un petit jardí.Els murs de càrrega de la casa són d’o-bra de totxo i té biguetes metàl·liques irevoltons ceràmics. La casa té dues por-tes emmarcades per porxos, una a lafaçana que dóna a la riera i l’altra a lafaçana oposada. A la façana de la riera,el porxo ocupa tota la seva amplada i ésla base d’un balcó corregut, sostingutper columnes de ferro colat. Les quatrefaçanes presenten una estructura mar-cada per les línies horitzontals de lescornises i per les línies verticals de lespilastres de les cantoneres. La fàbrica esforma per diferents naus, pròpies d’unafàbrica tèxtil: una nau principal, dispo-sada paral·lelament a la riera de Rubí,és de dues plantes i té una coberta d’en-cavallades, amb teules aràbigues. Lesfinestres són rectangulars i allargades ensentit vertical. La façana es recobreix demaó ceràmic manual; al costat hi hauna nau molt més curta, erigida al cos-tat de la xemeneia. Aquesta té unacoberta de doble vessant i presenta a lafaçana de la capçalera una interessantestructura d’obertures, reinterpretaciód’una basílica clàssica.

ubicació Passeig de la Riera, 71-79

Imatge antiga

La xemeneia

Façana frontal de la nau

Detall dels finestrals

Pati interior

Detall de la casa principal

Diumenge, 23 d’octubreTaller: Fabriquem un cotxe. Cia. La residualAdreçat a nens i nenes a partir de 3 anys. Per a laconstrucció del cotxe el museu facilitarà mate-rials de reciclatge.

El Castell Ecomuseu Urbà, a les 12 h

Divendres, 18 de novembreCicle de conferències al museu: El grafit medieval del Castell

Auditori del Castell, a les 19 h

Diumenge, 16 d’octubreTemporada estable: Rive Gauche (Entre Bambolines). Cia. Q-Arts Teatre

James Joyce, Gertrude Stein, Paul Valéry i André Gide ens saludaran de la màde Shakespeare and Company i La maison des Amis des Livres

La Sala, Teatre Municipal, a les 18.30 h. Preu: 10 €

Dimecres, 19 d’octubreConversa amb l’autora: Dia mundial del Càncer de mama.

A càrrec d’Isabel Franc. Presentació del seu còmic Alícia en un món real.

Auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, a les 19 h

Divendres, 11 de novembreCinema VO: Amigos (Espanya) Dir.: Borja Manso iMarcos Cabota

L’amistat entre tres amics es posarà a prova quanconeixen la mort d’un amic seu que els ha deixatla seva herència.

La Sala, Teatre Municipal, a les 22 h.Preu: 6 €, Carnet Biblioteca 4,5 €, Carnet CulturalJove 3,5 €

novembre 2011

18152229

4111825

29

162330

6132027

3101724

5121926

7142128

octubre 2011

4111825

7142128

5121926

29

162330

6132027

18152229

310172431

Diumenge, 30 d’octubreTemporada estable: La ventafocs (espectaclefamiliar). Cia. Arrel Dansa

Col•laboració musical de Manel Camp i coreo-grafia d’Eduard Ventura.

La Sala, Teatre Municipal, a les 18.30 h.Preu: 12 €, socis La Xarxa 5 €

Fins al 30 d’octubreExposició: 50 anys Miquel Mas

Mostra dels 50 anys de la trajectòria artística delrubinenc Miquel Mas. Del 15 de setembre al 30d’octubre

Antica Estació, Sala d’exposicions. De dilluns adissabtes de 18 a 21 h, diumenges i festius de 12 a14 h i de 18 a 21 h.

rec

om

anem

cr15

Si no heu rebutla revista La Ciutat

a casa vostra, aviseu-nosal correu

laciutat@ajrubi.cat

Edita Institut Municipal de Comunicació. Ajuntament de Rubí Fotografia Area3 Disseny begrafic.cat Impressió i Distribució IMGESA - Impresiones Generales, S.A.Publicitat: 636 441 938 Dipòsit legal B 51721-2005 a/e laciutat@ajrubi.cat web www.rubi.cat/laciutat

Queda’t amb

el dia!Retalla l’activitat que no vulguis

perdre’t i així la podràs guardar a

on vulguis per no oblidar-te’n

Escaneja aquest codiamb el teu mòbil iconsulta l’agenda

Més

info

rmaci

ó a w

ww

.rubi.

cat

la tercera via de la medicina

*Preu de la targeta per titular. Per cada beneficiari de l’unitat familiar: 60 e anuals.

“ Revisió mèdica (per a totes les edats) inclosa en la quota anual. Per adults i nens

Sense edat màxima Cap limitació d’edat dels contractants

Sense exclusió per preexistènciesPot tractar-se de qualsevol patologia

Sense carències per tractamentsTots els serveis mèdics disponibles des del primer moment

Assignació de metge de capçaleraQue l’escoltarà i coneixerà el seu historia mèdic

Sense llistes d’esperaProgramació d’actes mèdics i quirúrgics sense demora

Si no l’usa, no paga Sense despeses innecessàries

Serveis mèdics a preus tancatsConeixerà prèviament els costos del seu tractament

“Per una quota de 100 e anuals*, la targeta Salus Pass li permet gaudird’una tarifa plana en tots els serveis mèdics i especialitats.

Medicina privada a preus concertats Visita medicina general: 25 eVisita pediatria: 35 eVisita d’especialista: des de 45 e

Pot veure la resta dels serveis a: www.saluspass.com

l’escoltem

la tercera via de la

medicinasalus xxi

Medical Group

nom i cognoms

núm. d’abonat vàlida des de

SALUSXXI.indd 1 07/10/11 11:18