195 de rubílaciutatrevista

d’informaciómunicipaloctubre’12

www.rubi.cat

04 La Fira de Sant Galderic s’amplia amb nous espais08 Rubí és indústria: posada al dia dels polígons11 Compartir experiències d’eficiència energética14 Coneix els barris de Rubí: El Centre

Emprendre per sortirde la crisi

telèfons d’interès

farmàciesaldea pg. les torres, s/n. 93 699 10 72 / batallé pg. francesc macià,23. 93 699 04 30 / baradad av. barcelona, 59. 93 699 09 53 / batllori c. milà i fontanals, 3. 93 699 03 88 / calsina verge de lour-des, 35. 93 699 22 81 / condal calderón de la barca, 11. 93 699 87 09/ espert pg. francesc macià, 86. 93 699 13 43 / farell c. sant jordi,25. 93 699 02 91 / garcía c. segòvia, 1. 93 697 49 42 / gibert c. torresoriol, 4. 93 699 68 99 / hidalgo c. sabadell, 79. 93 697 36 40 / kro-nos ptge. cronos, local 15. 93 586 06 26 / oriol c. safir, 28. 93 69943 98 / parrilla c. xercavins, 2. 93 699 13 05 / piera pl. josep sapés,4.93 697 7163 /pont c. magí ramentol, 7. 93 697 34 56 / progrés c.verge de fàtima, 13. 93 697 79 93 / xapelli c. víctor català, local 22.93 588 07 08 / ruiz ctra. sabadell, 95. 93 699 50 12 / valls ctra. deTerrassa, 16-18

farmàcies de guàrdia

ajuntament ...........................93 588 70 00alcohòlics anònims ...................93 317 77 77ambulàncies..........................93 699 58 58ateneu municipal ....................93 588 74 73biblioteca mestre martí tauler.93 699 84 53bombers ...............................93 697 60 80cap-1 mútua terrassa..............93 586 67 00cap-2 anton de borja..............93 588 45 55cap-3 sant genís .....................93 699 17 29casal gent gran .....................93 588 44 87cementiri ...............................93 588 77 22centre d’orientaciósanitària (cos) ........................93 588 73 73correus.................................93 699 14 02creu roja ..............................93 697 92 04deixalleria ...........................93 699 49 95emergències .......................................112

espai jove torre bassas ...........93 697 90 04fecsa - endesa ........................900 77 00 77jutjat 1 ..................................93 586 08 51jutjat 2 .................................93 586 08 52jutjat 3 .................................93 586 08 53jutjat 4.................................93 586 08 54jutjat 5.................................93 586 08 55omic (of. consum)....................93 588 70 32oficina de gestió tributària (orgt)....................93 586 23 80oficina de treballde la generalitat ....................93 587 25 63oficina local d’habitatge (proursa)..............................93 588 66 93mossos d’esquadra (comissaria) 93 581 79 00mossos d’esquadra urgències..............088policia local ..........................93 588 70 92

policia local urgències .......................092policia nacional .....................93 588 76 94ràdio rubí.................93 588 70 00 ext. 1501registre civil ........................93 586 08 94rubí+d (impes, ose) .................93 581 39 00rubí verd...............................93 591 30 03rubí via .................................93 591 30 03sece (enllumenat públic) ..........93 588 77 99síndica de greuges ..................93 697 21 59sorea (avaries) ........................902 250 370tanatori ...............................93 588 66 55taxi (adaptat) ..........................609 893 037taxis rubí..............................93 699 24 89taxis ràdio taxi .....................93 586 08 88telèfon verd............................900 130 130(si es truca des d’un mòbil ......93 699 98 01

octubre 20121 xapelli2 hidalgo-mos3 condal4 piera5 valls6 batallé7 espert8 farell9 aldea10 ruiz11 kronos12 baradad13 oriol14 gibert15 batllori

16 pont17 garcia18 calsina19 parrilla20 progrés21 xapelli22 hidalgo-mos23 condal24 piera25 valls26 batallé27 espert28 farell29 aldea30 ruiz

novembre 20121 baradad2 oriol3 gibert4 batllori5 pont6 garcia7 calsina8 parrilla9 progrés10 xapelli11 hidalgo-mos12 condal13 piera14 valls15 batallé

16 espert17 farell18 aldea19 ruiz20 kronos21 baradad22 oriol23 gibert24 batllori25 pont26 garcia27 calsina28 parrilla29 progrés30 xapelli Farmàcies obertes tots els dies: kronos (de 9 a 22 h) i

xapelli (de 9 a 21 h)

@www.rubi.cat laciutat@ajrubi.cat

programació 2012-2013 de Ràdio Rubí www.radiorubi.fmde dilluns a divendres

6 h Fórmula musical9 h Rubí al dia12 h dl.: Mirant amunt

dm.: Serrat, cançons a la cartadc.: L’internautadj.: Antiretrodv.: Rubiblocs

13 h dl.: Estem al poudm.: Ultima sessiódc.: Bio rockdj.: Fil de la trocadv.: Res com Vallès

14 h Informatiu14.30 h dl.: L’entrevista

dm.: Grups municipalsdc.: Mots irisatsdj.: Sapiènciadv.: Som terra

15 h dl.: Empentadm.: Rubiblogsdc.: Catsonsdj.: Bio Rock

dv.: Punt d Mira16 h dl.: Café concert

dm.: Sonido Vinilodc.: Discoteca Privadadj.: Déjame contartedv.: Temps de Cançó

17 h Raíces del sur19 h dl.: L’entrevista

dm.: Grups municipalsdc.: Mots irisatsdj.: Sapiènciadv.: Som terra

19.30 h Informatiu20 h dl.: Free kiks football

dm.: Nómadas Musicalesdc.: L’altra cara de la

llunadj.: Valors a l’alçadv.: Chaplin’s on air

21 h dl.: Ultima sessiódm.: Gabba gabba heydc.: Jazzfugazzdj.: Punt de miradv.: Ultima sessió

22 h dl.: L’ internautadm.: Mumurydc.: Bluebeatsdj.: Musica.catdv.: Cultura de Club

23 h dl.: Guantanameradm.: Chelsea hoteldc.: Murphysdj.: Jazz de nitdv.: Pulsar

24 h dj.: Serrat a la carta01 h Autolist

dissabte8 h Punto de encuentro8.30 h Sardanes d’autor9 h Mirant amunt10 h Som solidaris11 h Els grups municipals11.30 h El descans del troglodita12 h Ja ens podem morir14 h Informatiu+música15 h Última sessió16 h Serrat un temps de cançons17 h Temps de cançó

18 h Sonido vinilo19 h Gabba gabba hey20 h Bluebeats19 h Tunner Time19 h Studio 21

diumenge9 h Presència cristiana10 h Ara i sempre11 h Els grups municipals

opinen11.30 h A peu de camp15 h Sardanes d’autor16 h Punt de mira17 h Déjame contarte18 h Rubiblocs19 h Chaplins on air20 h Antiretro21 h Jazz fugazz22 h Jazz de nit23 h Això és un

misteri24 h Sobreviviendo

a Murphy

Arrenquem el darrer trimestre de l’any ambdues noves accions en la línia de la reacti-vació econòmica de la ciutat. Com sabeu,

una de les nostres prioritatspel present mandat és la cre-ació del Consell de la Forma-ció Professional de Rubí,aprovat pel Ple de l’Ajunta-ment el passat mes de julioli que ara és una realitat, i del'Escola d’Emprenedoria deRubí.

Aquestes dues iniciativespretenen servir de palancaper activar i ajudar a la crea-ció de feina i ocupació labo-

ral. El Consell de la Formació Professional deRubí neix amb l’objectiu que els agentssocioeconòmics de la localitat, juntamentamb els educatius, uneixin esforços peraconseguir la millor inserció laboral possibledels joves i fomentar l'adequació de la for-mació professional com a motor de la indús-tria local. En definitiva, es tracta d’adaptarl’oferta formativa a les necessitats d’ocupa-ció que tenen les empreses. Per la sevabanda, l’Escola d’Emprenedoria pretén dotard’eines i coneixement a les persones quevulguin desenvolupar una activitat econò-mica o crear la seva pròpia empresa. Aquestacompanyament i assessorament haurà dedonar més possibilitat d’èxit a les noves ini-ciatives.

I no voldria acabar aquest breu salutaciósense congratular-me per la 18a edició de laFira de Sant Galderic. Arriba ara a la majoriad’edat tradicional, però ja fa temps que laFira es va fer gran. És gran perquè omple elscarrers i places de Rubí de convivència id’una festa cultural plena d’activitats imoments per gaudir de l’espai públic i lesbones companyies.

“Arrancamos el último trimestre del año condos nuevas acciones en la línea de la reac-tivación económica de la ciudad. Comosabéis, una de nuestras prioridades para elpresente mandato es la creación del Conse-jo de la Formación Profesional de Rubí,aprobado por el Pleno del Ayuntamiento elpasado mes de julio y que ahora es una rea-lidad, y de la Escuela de Emprendeduría deRubí.

Estas dos iniciativas pretenden servir depalanca para activar y ayudar a la creaciónde empleo y ocupación laboral. El Consejo dela Formación Profesional de Rubí nace conel objetivo de que los agentes socioeconó-micos de la localidad, junto con los educa-tivos, unan esfuerzos para lograr la mejorinserción laboral posible de los jóvenes yfomentar la adecuación de la formaciónprofesional como motor de la industria local.En definitiva, se trata de adaptar la ofertaformativa a las necesidades de empleo quetienen las empresas. Por su parte, la Escue-la de Emprendeduría pretende dotar deherramientas y conocimiento a las personasque quieran desarrollar una actividad eco-nómica o crear su propia empresa. Esteacompañamiento y asesoramiento deberádar más posibilidad de éxito a las nuevasiniciativas.

Y no quisiera terminar este breve saludo sincongratularme por e la 18ª edición de la Feriade Sant Galderic. Llega ahora a la mayoríade edad tradicional, pero ya hace tiempoque la Feria se hizo grande. Es grande por-que llena las calles y plazas de Rubí de con-vivencia y de una fiesta cultural llena deactividades y momentos para disfrutar delespacio público y las buenas compañías.

carme garcía loresAlcaldessa de Rubí

Comencem noves accions per reactivar l’economia

visitem l’ajuntamentAlumnes del Col·legi Maristes van visitar Rubí

notícies

cr4

cultura 18a fira de sant galderic

Una altra de les novetats importants d’aquestaedició és que la Trobada de Puntaires formapart del programa de la Fira de Sant Galderic.Així, la plaça del Doctor Guardiet acull la troba-da de col·leccionistes de plaques de cava almatí, de 10 a 14 h, que inclou el lliurament delpremi de l’11a edició del concurs, una petitamostra de col·leccionisme i una cercavilamusical. En aquest mateix espai, però a latarda, es podrà veure la 10a Trobada de pun-taires de Rubí, a partir de les 16.30 h.

La fira de pagesia es trobarà a la plaçaCatalunya i el passeig Francesc Macià duranttot el dia, mentre que les parades dels artisteses distribuiran pels carrers de nucli antic (C/Xercavins i C/ Sant Francesc) L’art tindrà conti-nuïtat pel carrer Montserrat (concurs de pintu-ra Daniel Bas) i les actuacions es concentrarana la pl. Montserrat Roig durant la tarda: unespectacle infantil, plantada de gegants, unamostra de danses tradicionals i malabars defoc, entre altres activitats.

La Fira de Sant Galderic arriba enguany a la majoria d’edat i celebra la 18a edició. I en aques-ta edició, que se celebra el 20 d’octubre, incorpora més espais i noves activitats. L’apostaper la restauració dels voltants de la Fira amb ‘De tapes per la fira’ és una de les novetatsmés destacades: 10 establiments s’han unit per oferir la seva tapa de Sant Galderic. Una

altra de les novetats és l’ampliació d’espais, a més de la plaça Doctor Guardiet i el nucli antic,es concentraran activitats a la plaça Montserrat i la plaça Salvador Allende.

Més que art i pagesia

La Trobada de Puntaires es farà a la plaça delDoctor Guardiet

Trobada de col·leccionistes de Plaques de Cava L’alimentació es concentrarà a la pl. Catalunyai el pg. Francesc Macià

La mostra de col·leccio-nisme de l’any passat.(Foto El Gra)

La 18a edició arriba amb

novetats d’espaisi activitats

l

La fira s’ampliaamb nous espais

Fira Retro Clàssic, amb l’associació AmicsAutomòbils Antics

L’art es trobarà als carrers Xercavins i SantFrancesc

Els nens gaudiran d’un espectacle infantil a lapl. Montserrat Roig

}Sabies que...?

Sant Galderic va ser el patró delspagesos abans que Sant Isidre

Sant Galderic, canonitzat l’any 990, va ser un agricultor occità que després dela seva mort va generar una forta devociópopular. Les seves relíquies, dipositadesdes de l’any 1014 al monestir del Canigó,es van traslladar al convent de Santa Claraper evitar-ne la profanació. Amb la pro-gressiva arribada de bisbes castellans aCatalunya s’inicia un fort procés de caste-llanització del territori que comportà laseva substitució i la implantació de SantIsidre. La festivitat de Sant Galderic secelebra en molts indrets de Catalunya,honorant el tradicional sant i protector dela pagesia catalana. A Rubí, l'any 1995, gent del món de l'art iun grup de joves pagesos de Rubí vandecidir sumar esforços i fer una fira queagrupés els dos àmbits, i amb aquestafinalitat va néixer l’Associació de SantGalderic. Actualment té 190 socis. L’ediciópassada de la fira va comptar amb 40parades de pagesos/alimentació, 20 d’ar-tistes i 44 d’artesans.

El Correfoc infantil que es va haver de suspen-dre durant la Festa Major a causa de la pluja,es recupera i es farà a la tarda, a partir de les19 h, i tindrà la sortida des de la plaça PereAguilera.

I un altre dels espais destacats de la jornada ésla Plaça de Salvador Allende, durant tot el diaes pot veure la Fira Retro Clàssic, i finalitzarà laja tradicional botifarrada i el concert de cloen-da.

de tapes per la firaÉs aquesta una de les activitats més novedoses.Cada restaurant participant ha triat la seva tapaper Sant Galderic i l’oferirà durant tot el dia a2,5€ amb beguda. Hi participen 10 establi-ments de restauració dels voltants de la Fira deSant Galderic. Al programa de la Fira es pot con-

sultar quins restaurants són i quina és la tapaque ofereix cadascú.

activitats al voltant de SantGaldericA banda de la mostra d’art i de pagesia, la Firade Sant Galderic aglutina algunes activitats quees duen a terme el mateix dia o bé, en dies pre-vis, com és el Tast de vins, que es farà eldimarts 16, i la mostra de l’11è concurs de pla-ques de cava, que es pot visitar a la Sala d’Ex-posicions Antiga Estació fins al 17 de novembre,i que s’inaugura el 19 d’octubre.

Més informació: www.santgaldericrubi.cat/

notícies

cr7

economia rubí dinamitza la seva escola d’emprenedoria

escola d’emprenedoria de Rubí s’adreça a la població per tal de facilitar einesque permetin desenvolupar una activitat empresarial per compte propi, ambgaranties d’èxit. Integrada dins l’Oficina de Serveis a l’Empresa (OSE), ofereixun curs formatiu de creació d’empreses i càpsules formatives de 3 hores.

L’escola té com a propòsit a llarg termini un canvi important en la formació acadèmi-ca i personal dels futurs emprenedors, així com una adequació de l’aprenentatge tra-dicional a noves sortides professionals, que l’Ajuntament de Rubí considera prioritarien el seu programa d’actuació. Es proposa treballar aspectes com són els objectius,responsabilitats, organització, resolució de conflictes, riscos, persistència. Es preténtambé estimular i capacitar la població amb experiència i formació laboral en deter-minats sectors, per tal de poder desenvolupar una activitat empresarial per comptepropi.

La finalitat és aconseguir que els participants activin la seva creativitat a partir de l’ob-servació del municipi on viuen i el seu coneixement i, arran d’això, intentin aportar solu-cions o millores a les mancances o deficiències que trobin. Això té com a rerefons mésimplicació de l'emprenedor o emprenedora amb la ciutat. La formació consta d’un curssobre el pla d’empresa (60 hores) que es complementa amb càpsules formatives:accions específiques de 3 hores de durada adreçades a tothom, que amplien els con-ceptes del pla d’empresa i ofereixen coneixements sobre aspectes importants de ges-tió empresarial.

l’

codi qr de l’escolad’emprenedoriaescanejant el codiamb el móvil podreuaccedir a la pàginade l’escola

Emprendre persortir de la crisi

Curs formatiu de creació d’empreses de 60h de durada.- De la idea empresarial al projecte d’empresa: elaboració del pla d’empresaCàpsules formatives de 3h de durada cada una.- Com trobar idees de negoci? Generació d’idees i creativitat- Negociació- L’entrevista de vendes- Com comunicar millor- La gestió del propi temps

Presentació del’Escola d’em-prenedoria, afinals desetembre

Més informació: OSE(Edifici Rubí+D) iwww.rubiempresa.net

PLA DE REACTIVACIÓ ECONÒMICA I TREBALL

L’Ajuntament està posant al dia els diferents polígons d’activitat econòmica (PAE) de la ciutat

Rubí és indústria

Aconseguir atraure noves indústries i fer que les queexisteixen al municipi no marxin fora passa, en granmesura, per disposar d’uns polígons industrials ade-quats i ben preparats. Precisament posar al dia elsdiferents polígons de la ciutat és una de les accionsincloses al Pla de reactivació econòmica de Rubí. El Pla director de polígons d’activitat econòmicapersegueix 3 objectius: en primer lloc, millorar laimatge i el manteniment dels polígons del munici-pi; en segon terme, normalitzar la situació del polí-gon Sud, on encara avui hi ha parts que no estanrecepcionades per l’Ajuntament; i, per últim, fer unaposada al dia dels diferents polígons industrials dela ciutat. Per aconseguir aquests objectius, el consistori hadesenvolupat diferents accions. S’ha presentat unaproposta d’inversió i manteniment a l’Associaciód’Empresaris del PAE Rubí Sud Q1, així com lanegociació del conveni per dur-la a terme. També s’ha definit un pla de xoc urgent en polígonsindustrials, que s’ha inclòs en el paquet de mesuresextraordinàries acordat amb diferents partits de l’o-posició. Concretament, s’han destinat 360.000euros per a la millora d’accessos, desbrossament isenyalització dels PAE de Rubí.

A més, s’ha dut a terme una guia de recomanacionsadreçada a les empreses amb tot un seguit de bonespràctiques ambientals que permetin millorar tant laimatge com la qualitat de l’entorn. La guia, en for-mat digital, està adreçada tant a les empreses delnostre municipi com a les que vulguin instal·lar-seen un dels 11 PAE de la ciutat; i s’estructura en 11àmbits temàtics relacionats amb l’aigua, els residus,la qualitat atmosfèrica, la seguretat, la neteja o elstancaments i espais exteriors, entre altres. El docu-ment conté indicacions dels principals supòsits queles empreses poden aplicar, com l’estalvi, la preven-ció, la reutilització, l’eficiència o la millora dels pro-cessos, així com 25 exemples de mesures implemen-tades per empreses de la ciutat per tal d’aconseguiraquestes fites.

Senyalització CITAquest estiu, el consorci Catalonia InnovationTriangle (CIT) va començar a instal·lar a la viapública una part dels cartells que senyalitzen deforma unificada i amb una mateixa nomenclaturatots els parcs empresarials de la B-30 al seu pas perRubí, Sant Cugat i Cerdanyola. Està previst queaquest mes d’octubre finalitzin els treballs per aca-

ELS POLÍGONS A RUBÍ: SANT GENÍS

Any constitució: 1988

Superfície útil: 191.482 m2. Total: 223.720 m2

Com arribar:- Coordenades GPS: 41º29’21.10”N-2º01’05.02”E

- Autopistes i carreteresAP7/B30 (sortida 24): Rubi Sud Av. Castellbisbal, Camí d’Ullastell, Camí Ximelis

- Transport públic: Bus urbà: línia 3

Informació sobre els espais industrialsdisponibles a cada PAE: Portal immobiliaride Rubí: http://rubiempresa.net

Font gràfic: Ajuntament de Rubí-PromocióEconòmica i Ocupació

Tran

sport i

Mag

atzem

25%

0%0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0% 0%

67%

8%

Hos

teleria

Energia

Ind. Q

uím.

Ind. M

etall i

Com

p. Elèc.

Tèxtil

Fusta

Pape

r iArts Gràf.

Plàstic

Con

strucció

Com

erç

Engrós

Alim

entació

Altres

bar de col·locar la pràctica totalitat de la nova senyalística. D’aquesta manera, el CIT està fent realitat un projecte llar-gament reivindicat per les empreses ubicades a l’eix de laB-30: millorar la senyalització dels parcs empresarials quehi ha en aquesta zona. L’objectiu d’aquesta iniciativa és facilitar l’accessibilitat i lamobilitat de les empreses, universitats i centres de conei-xement d’aquest territori i vincular-les amb la marca dereferència CIT. En total es col·locaran uns 170 senyals a laxarxa viària d’aquesta zona. Aquest projecte es finança ambfons europeus Feder, de la Diputació de Barcelona i delstres ajuntaments implicats

El PAE Sant GenísPrecisament al PAE de Sant Genís ja s’ha començat a ins-tal·lar aquesta senyalització. Aquest Polígon d’ActivitatEconòmica concentra empreses del sector de transport imagatzem, del metall i en menor proporció de tèxtil. Unade les empreses destacades d’aquest PAE és l’empresaContinental Automotive Spain SA, que precisamentaquest any ha celebrat els seu 25è aniversari a Rubí. L’em-

presa fabrica components, peces i accessoris no elèctrics pera vehicles de motor. La seu de Rubí s'encarrega de la fabri-cació i muntatge de quadres d'instruments i pantalles d'in-formació per a automòbils. Amb uns 457 empleats al 2011,la seu de Continental Automotive Spain SA es va instal·lara Rubí el 1987 i ha participat a les jornades del projecteRubí Brilla.

Una de les empreses del PAE és Continental Automotive Spain SA,que enguany celebra 25 anys a Rubí

Branques d’activitat:

notícies

cr10

Más información: Equipo Rubí Brilla: Edificio Rubí Desenvolupament. www.rubi.cat/rubibrilla

rubí brilla reuniones técnicas de empresas

sistemas deeficienciaenergéticadar a conocer lasiniciativas, unode los objetivos

erca de treinta empresas participaron en la tercera reunión técnica del proyecto Rubí Bri-lla. Desde que empezaron en enero, estos encuentros han propiciado que diferentes empre-sas puedan compartir las iniciativas en materia de eficiencia energética y los casos de éxitoen este tema. La creación de sinergias entre ellas es uno de los objetivos del proyecto.

c

Compartir prácticasenergéticas

En esta última reunión, por ejemplo, fue la empre-sa B.Braun quien daba a conocer tres ejemplosde mejoras concretas aplicadas en Rubí: unaplanta de recuperación de agua, nuevas tecnolo-gías que para ahorrar en el material que se utili-za en procesos de esterilización o la instalción deun molino que permite reutilizar 1.300 toneladasde polietileno al año. También participó Circutor,que es una empresa de Viladecans, con la pre-sentación de sistemas de gestión para industriasen materias de eficiencia energética.

Así mismo, durante la jornada se dio a conocer eltrabajo de CITCEA-UPC (un programa en el queparticipa Rubí gracias a un convenio firmado conla UPC en junio) CITCEA es un grupo de investi-gación y transferencia de tecnología de la UPCformado por 70 personas que trabajan organizán-dose en grupos interdisciplinares, reciben laspropuestas de desarrollo de tecnología por partede las empresas, y desarrollan propuestas en loscampos de la mecatrónica (disciplina que estu-

dia la manera de hacer "máquinas inteligentes”)y enertrónica (conjunto de tecnología que permi-te hacer un uso inteligente de energía) Y ya des-pués de esta presentación se concretaron tresreuniones de empresas asistentes con el grupoCITCEA-UPC

tres reuniones técnicasDesde su puesta en marcha, son ya tres las reu-niones realizadas en el marco del proyecto RubíBrilla con empresas, en materia de eficiencia

energética. Si bien en la primera jornada el Ayun-tamiento daba a conocer algunas iniciativas lle-vadas a cabo en el campo de la eficiencia ener-gética y en el uso de las energías renovables, lasegunda reunión, realizada en abril, dejó ya pasoa las experiencias que las empresas rubinensesContinental, Laes i Pastas Gallo llevan a cabo conel objetivo de mejorar su competitividad impulsan-do acciones que inciden positivamente en elmedio ambiente.

Cerca de treintaempresas participa-ron de la reunión afinales de septiembre

notícies

cr11

cultura nova programació d’espectacles

la nova temporada d’espectacles s’ha fet un esforç perquè artistes rubinencs o relacio-nats amb la ciutat tinguin un lloc a la programació d’octubre a febrer, de fet, 21 dels 27espectacles programats són d’artistes de Rubí. D’altra banda, arrenca amb força amb lapreestrena del musical La família irreal, creat per Dagoll Dagom i Minoria Absoluta, i el

cartell d’entrades exhaurides. Es tracta d’un muntatge que la companyia ha assajat a la nostraciutat, i que representarà a La Sala tot just abans de marxar a Barcelona. Malgrat la contenciópressupostària, s’ha mantingut una programació de qualitat i espectacles per a tots els públics.

aesbart dansairel’espectacle del’esbart es repre-senta al desembre

Una cartellerarubinenca

Més informació: Consulteu tota la programació cultural a www.rubi.cat/cultura

La fórmula utilitzada amb La família irreal, “les resi-dències”, ja es va fer servir amb La Cubana i Cam-panades de boda, i és un sistema que es repetiràal gener amb T de Teatre i la seva obra Aventura!La temporada ofereix espectacles de diferentsgèneres i estils. Màgia, música o dansa, a més delteatre. Amb Rubí a escena, s'aposta per mun -tatges d'artistes locals, com la màgia, amb JordiQuimera, el 27 d'octubre, l'espectacle de l'Esbart

Dansaire de Rubí, Dansa XXI.cat. Rierada 1962,el 2 de desembre, o El poema de Nadal, represen-tat per Xavier Serrat, el 16 de desembre. Altres gèneres també hi són presents, com la sar-suela, la sardana o la música amb la Cantadapopular, amb la Coral Conturbat Me, i es tancal'any amb el Concert de Cap d'Any amb l'Orques-tra Terrassa.Es manté l'aposta pel teatre de petit format, Entrebambolines, amb diverses obres teatrals. Dinsd'aquest format, també s’han programat els 5 con-certs de pop rock, cantautor i tango instrumental

i contemporani a l'apartat Calaix de Músiques.Pel que fa als espectacles familiars, aquests esprogramen amb la col·laboració de la Xarxa d'Es-pectacles Infantils i Juvenils. Demodés, amb la CiaLa Tal & Leandre es representa a l’octubre, Les tri-fulgues dels germans Garapinyada serà el mun-tatge de novembre i la tradicional Marató de con-tes, al desembre.

el castell, espai de música clàssicaA banda dels espectacles que es representaran aLa Sala, s'inicia el cicle La clàssica als vespres,amb uns concerts de música clàssica que tindranlloc al Castell Museu Municipal. Es faran en diven-dres, a les 20.30 h i el programa inclou cinc con-certs (2 a l'octubre, 2 més al novembre i 1 al des-embre) El primer dels concerts tindrà lloc el 5d'octubre i dóna el punt de partida als espectaclesde la temporada, Cançons de Blancfort, Mompoui Toldrà, a càrrec de Josep Benet (tenor) i EfremGarcia (piano) Tots aquests concerts tenen unpreu de 8 €.

‘La família irreal’, espreestrena a La Sala

grups municipals

cr12

una Catalunya de tots

La qüestió territorial ha centrat enels últims mesos l’actualitat políti-

ca del nostre país. S’ha parlat molt deCatalunya i molt d’Espanya també. Peròpoc dels catalans i poc dels espanyols.

Cadascú per la seva banda, tantConvergència i Unió com el Partit Populares presenten com els dipositaris de l'única ivertadera pàtria. Amb una mà onegen labandera de la llibertat nacional, amb l’altra,amb la dreta, retallen les llibertats i els dretsde les persones. I sense fer distincions de lafiliació territorial dels ciutadans. No éscasual.

Sense voler defugir de la qüestió territorial,des del Partit dels Socialistes de Catalunyalamentem que el debat se centri només encom està Catalunya i Espanya i no en comestan els catalans i els espanyols.

Sempre que hem governat, tant aBarcelona com a Madrid, hem demostratque la llibertat territorial resta incompletasense la llibertat social. Mentre promovíemla llei de la Dependència, aconseguíem pera Catalunya el millor finançament de la sevahistòria. Mentre dotàvem les escoles demés mestres i els hospitals de més metgeslluitàvem per més i millors competènciesper a Catalunya.

Ara, però, cal superar el model de les auto-nomies i avançar cap a un nou model deconvivència on els catalans ens sentimcòmodes. Un model basat en el respectecomú amb Espanya però que no freni lesnostres aspiracions de viure d’acord ambels nostres costums i la nostra cultura.

Els socialistes tenim una proposta moltclara respecte a la relació entre Catalunya iEspanya: la de l’estat federal.

Volem una Catalunya on ningú no hagi derenunciar a sentir-se català per ser espanyolni espanyol per ser català. No podem per-metre que la gran majoria dels ciutadans esvegin obligats a rebutjar una part de la sevaidentitat. Però sobretot no podem permetreuna Catalunya on les persones hagin d’es-collir entre lluitar pels seus drets o viure laseva catalanitat.

“

pscManuel VelascoPortaveu del GrupMunicipal del PSC

tot és possible

Ho deia el president Mas fa unsdies: Tot és possible i molts de

nosaltres n’estem convençuts. Mai, en lahistòria del nostre país, tanta gent haviasortit al carrer un Onze de Setembre a rei-vindicar un estat propi i a defensar, amborgull, el nostre dret a decidir. Un exercicidemocràtic desenvolupat en família, ambun to festiu, que ha tingut i tindrà conse-qüències irreversibles. Els esdeveni-ments se succeeixen a un ritme constant,però sense precipitacions i això és aixígràcies a l’actuació del nostre president,que ha entès molt bé que és el presidentde tots els catalans, els qui el van votar iels qui no ho van fer, i que el poble sobiràs’ha d’expressar a les urnes si volem quela democràcia es mantingui. Els catalansno hem de ser covards, no hem de per-metre que la por ens paralitzi. Hi ha i hihaurà cants de sirena, missatgers de lapor i exaltats que ens voldran fer veuregarses per perdius, però mentre ens dei-xem guiar pel seny que ens caracteritza,el procés anirà bé i ens portarà allà on elpoble ens vulgui encaminar. Estem vivintun moment únic i és molt important queaquells que tenim responsabilitats políti-ques no ens oblidem que hem estat esco-llits democràticament i que hem de res-pondre de les nostres actuacions. A lesnostres mans està fer les coses bé i res-pectar i encarrilar el mandat del poble deCatalunya.

“

ciuNúria Climent Portaveu del GrupMunicipal de CiU

quo vadis catalunya?El dimarts onze de setembre els carrers deBarcelona s’omplien de ciutadans cata-lans amb clares voluntats independentis-

tes, a les senyeres normals d’identitat catalana s’a-fegien nombroses estelades amb volença inequívo-ca de transmetre un missatge sobiranista.Fins aquí, d’acord. Cada un expressa les sevesvoluntats de la manera més adient a les seves per-cepcions i desitjos i, a més a més, en aquest cas deforma totalment pacífica. Servirà, però, per a algunacosa aquesta reacció multitudinària? Creiem queno. Per què, aleshores, el president Mas s’ha ficaten un carreró sense sortida? Per què el presidentMas busca la divisió de la societat catalana entre elsqui es van manifestar i els qui no? És evident que el president Mas no va anar a lamanifestació, com ho és que no ha parlat claramentd’independència, tot i ser aquesta la seva voluntat,ja que “transició nacional”, que és el que ell utilitza,és el mateix de manera emmascarada. Algunsdiuen que submissió o ruptura. Jo no comparteixoaquesta afirmació, perquè l’Estat de les autonomiesés un del més avançats i amb més autogovern delmón. Per tant, on és la submissió? La ruptura sensdubte és una possibilitat, però tindria algun avantat-ge?, francament i fredament no.La ruptura, la independència, portaria implícita lasortida de la Unió Europea, ja que Catalunya mai noha estat independent, mai no ha estat un estat sobi-rà. És cert que va pertànyer a la Corona d’Aragó ique va tenir reis nascuts a Catalunya, però senseregne propi. Actualment no hi ha cap normativaeuropea que reguli la segregació d’una regió del'Estat al qual es pertany. Durao Barroso, presidentde la Comissió Europea, ja ha advertit d’aquestsperills. La balança comercial amb Espanya, primer clientde Catalunya, empreses catalanes que funcionenpràcticament com a monopolis i que són suport debona part del teixit industrial i comercial català esressentirien. Què dirien els sentiments de tantscatalans amb arrels i consanguinitat amb altresautonomies de l’Estat espanyol? Tindrien fronteresamb els seus països de procedència o d’origenpropi o dels seus avantpassats? Quina lliga jugarienel Barça i l’Espanyol?, la catalana?, els voldrien lesfederacions francesa o espanyola per jugar en unacompetició totalment aliena a Catalunya?Mantindríem l’euro o tindríem moneda pròpia ambl'efígie del rei Artur, el “Maset”?Aquests supòsits no aclareixen, però sí que expres-sen dubtes per l’esdevenir de futur. De Catalunya.Segur que si tot això es dóna, els “bons” patriòticscatalans a deu anys que tenen una prima de riscrespecte a Espanya de 600 punts i de 1.100 puntsvers a Alemanya servirien per a embolcall d’entre-pans de pernil del país en lloc del desitjat de “patanegra”.

“

Licitació dels locals de MercatL’Ajuntament ha posat en licitació els locals delMercat. Les propostes es poden fer arribar finsel 7 de novembre del 2012 i el contracte ofereixuna concessió fins a finals del 2028. Es tracta de5 locals, de superfície entre 39 i 265 m2. Ladocumentació completa de l’expedient al webmunicipal (www.rubi.cat/contractacio). Pel que faals criteris de valoració de les propostes, es tin-dran en compte l’adequació de l’activitat al locali a l’entorn del mercat municipal, la qualitat delprojecte i el pla d’empresa, així com el pagamentdel canon de forma anticipada o la millora de l’es-pai, entre altres.

breu

sbre

usbre

us

PPMònica QuerolPortaveu del GrupMunicipal del PPC

grups municipals

cr13

pròxima estació: Democràcia

La crisi social i nacional a Catalunyaja ha arribat a un atzucac. I per sortir-

ne calen canvis importants i radicals. Això ésel que porta mesos demanant bona part dela ciutadania amb manifestacions i protestesdiverses al carrer, i també duent a termenoves experiències d’acció cooperativa osolidària.

Per ICV-EUiA la pròxima estació dins del tra-jecte per fer aquests canvis és clar: referèn-dums. La situació és prou greu perquè siguila pròpia ciutadania qui decideixi, directa-ment, quin camí prenem per provar de sor-tir-ne.

I això ha d’incloure quin camí prenem com anació, davant la negativa a entendre’nsd’una majoria recentralitzadora a Espanya.Però també quin camí prenem com a país,davant la imposició d’unes polítiques d’aus-teritat que ja ens han dut a la recessió econò-mica (o el que és el mateix, a la pobresa)

Ara és moment de sumar. Cal fer gransaliances per garantir que podrem exerciraquest dret, el de decidir com a poble. I calfer-ho per poder decidir què vol ferCatalunya respecte al seu encaix (o noencaix) amb Espanya. Però amb la mateixaforça calen aliances per garantir que tambépodem decidir si volem plegar-nos o no alsdesignis dels anomenats “mercats”. Iaquesta decisió sí que és de màxima urgèn-cia, perquè de res ens servirà a la gran majo-ria de la població decidir, d’aquí a un temps,si volem una Catalunya independent, siquan hi arribem ja no tenim estat del benes-tar, ni cohesió social, ni país per aixecar.

I som milers, centenars de milers, els que elsdarrers dos anys hem protestat per les reta-llades socials en educació, als CAP, als llocsde treball, contra els desnonaments o contrala destralada en ajudes socials o a la depen-dència. O contra les ”quimeres” comEurovegas que ens havien de treure de lacrisi a costa de vendre’ns els drets i el territo-ri. Totes aquestes veus cal que ara s’escoltintambé, fent un crit d’esperança, a lluitar perl’exercici de la nostra sobirania com a poble,per poder decidir respecte a les imposicionsd’Espanya, però també respecte a les delsqui actuen ”en nom dels mercats”.

“

icv-euiaMarta RibasPortaveu del GrupMunicipal d’ICV-EUiA

una dècada reivindicantuna altra política

Alternativa Ciutadana de Rubí(ACR) es va conformar com a projectepolític ciutadà de cara a les eleccionsmunicipals fa deu anys. A partir de lafeina feta per la Coordinadorad’Urbanisme Ciutadà (CUC) i afegint per-sones d’associacions i entitats diverses,sempre amb funcionament assembleari,sense estructures de partit (tot i ser partitlocal formalment per participar en leseleccions municipals de 2003), ACRtenia la voluntat de recuperar el sentitdels ajuntaments com a assemblees derepresentació de la ciutadania, més enllàde la simple delegació del vot a uns par-tits que no renuncien a les llistes tanca-des i el monopoli de la política, també ladels municipis.

L’entrada a l’Ajuntament va ser una sor-presa per a molts, com el mantenimentdins del consistori en les eleccions de2007, però la continuació de la confiançade més de 1.600 persones en els comicisde l’any passat sembla demostrar que aRubí hi ha un espai per un grup de ciuta-dans que, sense ser polítics, volen ferpolítica des de la participació i el debat detemes que afecten tothom, des dels pres-supostos municipals a l’impacte delsabocadors, des de la promoció de l’activi-tat cultural fins al dret a l’autodetermina-ció des dels municipis.

ACR està preparant uns actes modestosde celebració d’aquesta dècada d’activi-tat municipal feta tant dins del consistoricom al carrer i al teixit associatiu local.Una exposició modesta i sintètica recor-darà al CRAC, des del 22 d’octubre, actesi mobilitzacions d’ACR i de la CUC, i eldiumenge següent convidem a simpatit-zants i tothom qui vulgui a una matinal decontacte personal per fer balanç d’a-quests anys d’activisme cívic i polític,però, sobretot, per contrastar idees sobreaquest futur tan complex, i tanmateix tanengrescador, que hem de construir a lanostra ciutat i al nostre país.

“

acrGrup Municipal d’ACR

ercArés TubauPortaveu del GrupMunicipal d’ERC

Assessorament gratuït i persona-litzat a comerçosEls comerços de Rubí poden inscriure’s fins al 31d’octubre al nou servei d’assessorament persona-litzat i gratuït que els ofereix l’Ajuntament de Rubía través de la regidoria de Comerç. Aquest servei,que inclou àrees com l’atenció al client, gestióeconòmica, de compres, noves tecnologies oaspectes legals, entre altres, era reclamat pelscomerciants de la ciutat. Per rebre aquest servei,els interessats han de trucar a la regidoria deComerç (tel.: 93 581 39 00). Més informació awww.rubi.cat/comerc

la independència recorreels carrers de Rubí iCatalunya

Per als qui sempre hem estat independentis-tes i any rere any hem sortit al carrer dema-nant llibertat per al nostre país, veure elscarrers de Rubí i dels municipis deCatalunya plens d’estelades ens fa immen-sament feliços.

Els catalans hem parlat sortint al carrer perreclamar la independència de Catalunya. Iels rubinencs i les rubinenques ho hem fetamb una força i quantitat mai vista fins ara.Rubí també ha estat una festa independen-tista, de forma pacífica i donant una lliçó deconvivència i cohesió. Perquè ho direm fins ala sacietat: en el nostre model de Catalunyaindependent hi cap tothom! Són els nostresvalors republicans i d’esquerres per als qualstreballa ERC des de la seva fundació. No ensdeixem vèncer per les pors interessades iagitades per aquells que no respecten la lliu-re voluntat de les persones.

El camí cap a la independència de Catalunyaés cosa de tots. Vull agrair i felicitar la feinafeta per associacions com ara l'AssembleaNacional Catalana, l'Associació de Municipisper la Independència i Òmnium Cultural i,molt especialment, als dos milions de perso-nes que l’11 de setembre es van manifestarpels carrers de Barcelona. Parlar d'indepen-dència no ens fa cap por, al contrari, ens pro-voca una forta esperança, i l’èxit de la mani-festació ha d'acabar de convèncer els quiencara no estan convençuts.

La gent ha parlat i ara és el Govern deCatalunya qui ha d’escoltar i convocar unreferèndum d'autodeterminació. La inde-pendència de Catalunya forma part de l’ADNd’Esquerra. És per això que des d’ERC faremtot el possible per donar la veu als ciutadansde Catalunya promovent la consulta, empen-yent i arrossegant els partits que voten a favordel dret d'autodeterminació i no convoquenun referèndum per permetre exercir-lo, i elsque parlen d'independència i no fan les pas-ses per proclamar-la.

Visca Catalunya lliure!www.esquerrarubi.cat. @arestubau@esquerrarubi

“

notícies

cr14

Carrer de Sant Cugat

L’illa de vianants

Plaça 11 de setembre en primavera

La remodelada pl. del Doctor Guardiet

L’Ateneu

descripciónEste barrio aglutina buena parte de laactividad administrativa del municipio: eledificio del Ayuntamiento, en la plazaPere Aguilera, y la Oficina de Atención ala Ciudadanía (OAC), justo delante. Cercase encuentran algunos edificios históricosde la ciudad, así como otros puntos neu-rálgicos como la iglesia de Sant Pere, unade las grandes muestras de arte medievalde Rubí, o edificios modernistas, como elAteneu.

La av. Francesc Macià, ahora zona peato-nal, se convierte en el eje que estructurael barrio y que concentra una gran activi-dad comercial, así como actividades en lacalle en diversos eventos culturales: laFiesta Mayor, Navidad o la Fira de SantGalderic. La plaza del Doctor Guardiet,remodelada a finales de 2010, acogetambién actividades culturales y comer-ciales, como el Mercado Ecológico delVallés o la Feria de Navidad, que este añose ha ubicado por primera vez en esteemplazamiento.

Otros puntos emblemáticos del barrio sonla plaza Catalunya, muy próxima alAyuntamiento, o la plaza 11 de Setembre,cercana al Mercado Municipal i muchas

de las calles más antiguas del centro sonpeatonales, como la calle Fondo o la calleSan Isidro, entre otros.

un apunte históricoLa actual plaza del Dr. Guardiet se docu-mentó por primera vez en el siglo XIV. En1516 se amplió gracias a la cesión deterrenos de la Iglesia por parte del padreBaltasar Carvallo y comenzó la actividadadministrativa y económica a la plaza. Allíse hacían las reuniones del ConsejoGeneral y se instaló la herrería, el horno yla carnicería. El año 1604 se situó en esteespacio el llamado Mustasaf, una especiede inspector que velaba por la higiene delas carnes y la convivencia vecinal. Y tam-bién en esta época se hacían las ferias,las sardanas y las llamadas del alguacil.Con la industrialización del siglo XIX seedificaron nuevas calles y viviendas alre-dedor de la plaza, que entonces se llama-ba plaza Mayor. Desde entonces ha cam-biado de nombre tres veces y se ha remo-delado dos veces. Ha sido la plazaMossèn Cinto Verdaguer, Josep Palet yDoctor Guardiet. Fue la sede del merca-do, un anfiteatro para actuaciones yahora es una zona de paseo y recreodonde se hacen ferias y fiestas.

l barrio del Centre es un territorio lleno de actividad tanto administra-tiva como comercial. Estructurado alrededor de la iglesia de Sant Pere,cuenta con otros edificios emblemáticos, como el Ayuntamiento, el Ate-

neu o la farmacia Xercavins, que ya hemos tratado en los reportajes “Conoceel patrimonio” publicados en esta revista (desde el n. 175 hasta el 190).

eEl Centretiempo libre conoce los barrios de rubí (II)

• El barrio del Centre pertenece al Distrito 4.• En él se encuentra las escuelas Pau Casals, Schola, Balmes y Regina Car-meli• La Asociación de Vecinos está en la calle Vapor, 21 B

datos de interés

más información:www.radiorubi.fm/barriabarri*

recoman

emcr15

Edita Institut Municipal de Comunicació. Ajuntament de Rubí Fotografia Area3 Disseny Ajuntament de Rubí Impressió Vanguard Gràfic S.A.Publicitat: 636 441 938 Dipòsit legal B 51721-2005 a/e laciutat@ajrubi.cat web www.rubi.cat/laciutat

octubre 2012

1 2 3 4 5 6 78 9 10 11 12 13 1415 16 17 18 19 20 2122 23 24 25 26 27 2829 30 31

Escaneja aquest codiamb el teu mòbil iconsulta l’agenda

Més inform

ació a www.rubi.cat

Fins al 31 de març de 2013Exposició: La Nit tràgica. 50 anys dels aiguats al Vallès

L’exposició es divideix en sis àmbits temàtics: la Riera, Rubí abans de laRierada, 25 de setembre de 1962, L’endemà, La reconstrucció i L’avuique permetran seguir el fil històric d’una manera molt visual.

Museu Municipal. El Castell Ecomuseu Urbà. Horari: De dimarts a diven-dres de 16 a 20 h. Dissabtes: d'11 a 14 i de 16 a 20 h. Diumenges i festius:d'11 a 14 h

Diumenge, 21 d’octubreEspectacle familiar: Démodés

A càrrec de Cia. la Tal&Leandre

La Sala, Teatre Municipal, a les 18.30 h

Preu: 11€, 8,5€, 5,5€ i socis de La Xarxa 4€(consulteu descomptes awww.rubi.cat/cultura)

Dimecres, 17 d’octubreDia Mundial de la Salut Mental: Obra teatral ‘Ella’

De Pallapupas i Ràdio Nikosia

La Sala, teatre municipal, a les 19 h

Dissabte, 20 d’octubreFira de Sat Galderic

Trobada de Col·leccionistes dePlaques de Cava. Fira de pagesia.Fira d’Art i Artesania. Concurs dePintura Daniel Bas. Fira Retro Clàssic.Trobada de Puntaires de Rubí

Consulteu programa complet a www.santgaldericrubi.cat/

Dijous, 25 d’octubreConversa amb l'autora Graci Pérez

L’autora rubinenca Graci Pérez ensparlarà dels seus llibres 'Designiosde una guerra' i 'Suspendidos en eltiempo'

Biblioteca Mestre Martí Tauler, a les 19 h