l nntnr Eie · 2017. 12. 3. · nth pr ntrr n vvnd rút n l fn dnnd «Es llr d Hrt. Flntx, 4 d brl...

10
Teleclub C. Petra, 9 SANT JOAN Ario L Núm. 2445 Sábado 11 de mayo de 1985 Precio: 40 Ptas. Medalla «Ciudad de Felanitx» Semanario de intereses locales Director: Bartolomé A. Pou Jaume Redacción y Administración: Mayor, 25. Tel. 580160 Depósito Legal, P.M. 351-1959 Impreso en Editorial «Ramon Llull» FELANITX Coses d'Es Port Tombats a la molsa EI cinquantenari Eie !'ca Rondalla irlandesa Tres mestres joves, Alma M.a San- chez, Eugenia Gaya i Bonifaci Mo- lada, regeixen la nostra escola i ho fan amb una afecció i entusiasme que els honora de bon-de-veres. Ara que s'han complert els cianquanta anys de la inauguració de l'edifici escolar, ells han volgut celebrar-ho amb una edició que recull la petita història d'aquest centre que, en di- verses ocasions, no ha funcionat com a tal, i en altres ha estat in- clús en perill de desaparèixer. Diumenge passat, tots els veinats del port ens reunirem al voltant de l'escola per celebrar aquest esdeve- niment j, malgrat el temps poc afa- lagadon, la festa sorti Iluida i, el que es més important, ens sentirem ben solidaris al rodeos d'una institu- ció docent que mai per mai ens ha de tornar mancar. L'acte amb una missa que digué Mn. Josep Sastre. Hi as- sistí el Batle de Felanitx , el del Port, representacions de totes les entitats de Portocolom i familiars de don Mateu Ginart de Ca'n Alou, qui cedí l'any 1932 els terrenys de l'escola 1, poc abans de la seva mort l'any passat, en cedí uns altres per la seva ampliació. Després de la missa, En Bonifaci Molada féu una breu presentació del llibret, que ha estat editat gràcies a una subvenció de l'Ajuntament i la coHaboració de Ia Caixa de Pen- sions, l'Associació de Veins i la Con- fraria de Pescadors. I convida tot- horn a visitar l'exposició de fotogra- fies i material didàctic antic, mun- tada a l'aula major del centre. Però abans, la Banda de Música de Fela- nitx oferí un breu concert. Aquest opuscle, «La aventura de una escuela», consta de 32 pàgines i s'obri amb una presentació que sig- na Mn. Pere Xamena. Després des- criu les vicissituds de la institució escolar del Port desde la sevacreació en 1918, el bastiment de l'edilici es- colar de 1932 a 1935, reformes i am- pliacions, époques d'i4bandona- ment i distintes Iinalitats a que fou dedicat fins a la darrera habilitació, 1 . any 1979. Es reprodueix ta mbé to- talment un Eyeball de Jaume Oliver Jaunie enlorn a la colónia escolar que es va dur a terme amb caràcter experimental l'estiu de 1935, abans de que s'iniciassin regularment al nou edifici les Lctivitats docents, treball que aparagué a la revisILI «Nlaina» pel maig de 1981. El senador kntoni Ramis, mort d'accident a Madrid Dimarts de mati ens arriba la tris- ta nova de la mort a Madrid, a con- seqüència d'un accident automobilís- tic del senador del PSOE per Ma- llorca Antoni Ramis Rebassa. El fet es produí a primeres hores de la ma- tinada en el passeig d'Extremadura en una maniobra d'adelantament. No cal dir el sentiment que produí la notícia en tota Mallorca i també a la nostra població, on Antoni Ramis tenia una gran quantitat d'amistats i coneguts per la seva condició de ne- bot de Mn. Gabriel Rebassa. Antoni Ramis es trobava a la capi- tal d'Espanya per motiu de preparar una ponencia que havia de presentar pel grup Socialista en el Senat per la discussió del projecte de Llei Orgà- nica del Poder Judicial, ja que era coordinador de la comissió de Justí- cia en el Senat i membre també de les comissions d'Indústria i d'Afers Estrangers. Llamentam de debò aquest fet tan dolorós i enviam el nostre condol a la família d'Antoni Ramis i d'una ma- nera especial al seu oncle Mn. Ga- briel Rebassa. D'apoteòsic podem qualificar el concert que va cloure la Setmana de Música de Felanitx en la seva novena edició i, sobre tot, la darre- ra peça d'aquesta vetlada íntegra- ment dedicada a Bach, el motet qJesu, meine Freude». La Camerata Instrumental i la Coral Università- ria, sota la batuta d'aquest home ex- cepcional que es Joan Company, fe- ren vibrar d'emoció i entusiasme un auditori en aquesta ocasió quasi multitudinari —l'església era plena de gom en gom— i que es va desfer en els aplaudiments més fervorosos que havíem escoltat mai. Va ésser el més digne epíleg d'un cicle que ha estat particularment afortunat enguany, car ens ha donat ocasió de fruir d'audicions sols re• servades a centres musicals de molt alt nivell, v. gr. el recital de violí de l'austríac Lukas David, acompanyat al piano per la seva esposa Antja. Lamentam de bon de veres la nos- tra escassa formació musical, que no ens deixa comentar com merei- xen i amb el llenguatge adient aquests esdeveniments. Així i tot no volem deixar de ressaltar l'encert del Patronat en combinar diverses ten- dencies dins la setmana, en el sen- tit d'incloure manifestacions de cai- re més popular, com foren el con- cert de la Banda de Música de Fe- lanitx i el Festival Líric. Aquests tenen tal vegada el do de congregar el públic més nombrós. Concretant, ens congratulam del bon desenvolupament de la Novena Setmana de Música i agraim als or- ganitzadors i patrocinadors els seus esforços. Que l'any que ve vegem organitzar la desena. Conten que fa molts anys, a la vella Irlanda, hi hagué una forta dis- cussió entre els habitants dels comtats de Fermanagh i Monaghan. Mentre els de Fermanagh afirmaven que el gaèlic era la llengua comuna de tota l'illa, els de Monaghan deien que entre el gaèlic del nord i el del sud hi havien tantes diferencies que es podia afirmar, sense por a caure en el ridícul, que eren dues llengües diferents; mentre els de Fermanagh consi- deraven que la unitat de la llengua s'havia d'aconseguir mitjançant una gramàtica unificada, eis de Monaghan eren partidaris de fer una gramà- tica per al gaelic del nord, i una altra per al del sud, ben entes que es reservaven el dret de fer una gramàtica particular per al seu comtat. Les discussions i els enfrontaments seguiren durant mesos, i anys i més anys, arribant fins i tot a les mans i a barallar-se families i amics, tant era la visceralitat que hi havien aficat en la disputa. Un periodista francès arribà a l'illa i se n'assabentà d'aquella disputa entre els dos comtats irlandesos. Intentà fer d'intercessor en aquella disputa lingüística, però no aconseguí res. Uns l'acusaren d'estar comprat pets de Fermanagh i els altres no se'n fiaven dels estrangers. Desesperat davant aquella situació tan tibant i tan ridícula es decidí d'anar a parlar amb el governador britànic de Dublin, al qual coneixia fèia anys de quan era corresponsal a Londres. —Escolti Sir, li va dir el periodista, vostè i jo sabem que la Ilengua que es parla a Irlanda es el gaèlic i que de gaèlic sols n'bi ha un a Irlan- da, i no dos com diuen els del comtat de Monaghan. ¿Per què no hi pren part en aquesta disputa i l'acaba d'una vegada tot demostrant que el gaelic es la llengua d'Irlanda i que es completament estèril intentar dividir-lo? —Mira Michel, contestà el governador britànic al periodista, els dos sabem que el gaèlic es una llengua celta i que de gaèlic sols n'hi ha un a Irlanda, però mentres els de Fermanagh i els de Monaghan discuteixen estèrilment sobre el tema de la seva llengua, a mi no em creen problemes de cap casta i no se n'adonen que, tanmateix, la llengua oficial d'Irlanda, obligàtoria a les escoles, es l'anglès. Ho comprens Michel? I en Michel, el periodista francès, ho comprengué ben aviat i callà. Ramon Turmeda La Setmana de Música Den* dia de la Fira de maig Festa del Libre La Fundació Mn. Cosme Bauçà i l'Editorial Ramon Llull muntaran una taula de Ilibres en català a la plaça de Sa Font Visitau-la 10c. de descompte

Transcript of l nntnr Eie · 2017. 12. 3. · nth pr ntrr n vvnd rút n l fn dnnd «Es llr d Hrt. Flntx, 4 d brl...

  • TeleclubC. Petra, 9SANT JOAN

    Ario LNúm. 2445 Sábado 11 de mayo

    de 1985

    Precio: 40 Ptas.Medalla«Ciudad de Felanitx»

    Semanario de intereses locales

    Director: Bartolomé A. Pou JaumeRedacción y Administración: Mayor, 25. Tel. 580160

    Depósito Legal, P.M. 351-1959

    Impreso en Editorial «Ramon Llull» FELANITX

    Coses d'Es Port

    Tombats a la molsa

    EI cinquantenari Eie !'ca Rondalla irlandesaTres mestres joves, Alma M.a San-

    chez, Eugenia Gaya i Bonifaci Mo-lada, regeixen la nostra escola i hofan amb una afecció i entusiasmeque els honora de bon-de-veres. Araque s'han complert els cianquantaanys de la inauguració de l'edificiescolar, ells han volgut celebrar-hoamb una edició que recull la petitahistòria d'aquest centre que, en di-verses ocasions, no ha funcionatcom a tal, i en altres ha estat in-clús en perill de desaparèixer.

    Diumenge passat, tots els veinatsdel port ens reunirem al voltant del'escola per celebrar aquest esdeve-niment j, malgrat el temps poc afa-lagadon, la festa sorti Iluida i, elque es més important, ens sentiremben solidaris al rodeos d'una institu-ció docent que mai per mai ens hade tornar mancar.

    L'acte amb una missaque digué Mn. Josep Sastre. Hi as-sistí el Batle de Felanitx , el delPort, representacions de totes lesentitats de Portocolom i familiarsde don Mateu Ginart de Ca'n Alou,qui cedí l'any 1932 els terrenys del'escola 1, poc abans de la seva mortl'any passat, en cedí uns altres perla seva ampliació.

    Després de la missa, En BonifaciMolada féu una breu presentació delllibret, que ha estat editat gràcies auna subvenció de l'Ajuntament i lacoHaboració de Ia Caixa de Pen-sions, l'Associació de Veins i la Con-fraria de Pescadors. I convida tot-horn a visitar l'exposició de fotogra-fies i material didàctic antic, mun-tada a l'aula major del centre. Peròabans, la Banda de Música de Fela-nitx oferí un breu concert.

    Aquest opuscle, «La aventura deuna escuela», consta de 32 pàgines is'obri amb una presentació que sig-na Mn. Pere Xamena. Després des-criu les vicissituds de la institució

    escolar del Port desde la sevacreacióen 1918, el bastiment de l'edilici es-colar de 1932 a 1935, reformes i am-pliacions, époques d'i4bandona-ment i distintes Iinalitats a que foudedicat fins a la darrera habilitació,1 . any 1979. Es reprodueix ta mbé to-talment un Eyeball de Jaume OliverJaunie enlorn a la colónia escolarque es va dur a terme amb caràcterexperimental l'estiu de 1935, abansde que s'iniciassin regularment alnou edifici les Lctivitats docents,treball que aparagué a la revisILI«Nlaina» pel maig de 1981.

    El senador kntoni Ramis,mort d'accident a Madrid

    Dimarts de mati ens arriba la tris-ta nova de la mort a Madrid, a con-seqüència d'un accident automobilís-tic del senador del PSOE per Ma-llorca Antoni Ramis Rebassa. El fetes produí a primeres hores de la ma-tinada en el passeig d'Extremaduraen una maniobra d'adelantament.

    No cal dir el sentiment que produíla notícia en tota Mallorca i també ala nostra població, on Antoni Ramistenia una gran quantitat d'amistats iconeguts per la seva condició de ne-bot de Mn. Gabriel Rebassa.

    Antoni Ramis es trobava a la capi-tal d'Espanya per motiu de prepararuna ponencia que havia de presentarpel grup Socialista en el Senat per ladiscussió del projecte de Llei Orgà-nica del Poder Judicial, ja que eracoordinador de la comissió de Justí-cia en el Senat i membre també deles comissions d'Indústria i d'AfersEstrangers.

    Llamentam de debò aquest fet tandolorós i enviam el nostre condol ala família d'Antoni Ramis i d'una ma-nera especial al seu oncle Mn. Ga-briel Rebassa.

    D'apoteòsic podem qualificar elconcert que va cloure la Setmanade Música de Felanitx en la sevanovena edició i, sobre tot, la darre-ra peça d'aquesta vetlada íntegra-ment dedicada a Bach, el motetqJesu, meine Freude». La CamerataInstrumental i la Coral Università-ria, sota la batuta d'aquest home ex-cepcional que es Joan Company, fe-ren vibrar d'emoció i entusiasmeun auditori en aquesta ocasió quasimultitudinari —l'església era plenade gom en gom— i que es va desferen els aplaudiments més fervorososque havíem escoltat mai.

    Va ésser el més digne epíleg d'uncicle que ha estat particularmentafortunat enguany, car ens ha donatocasió de fruir d'audicions sols re•servades a centres musicals de moltalt nivell, v. gr. el recital de violí de

    l'austríac Lukas David, acompanyatal piano per la seva esposa Antja.Lamentam de bon de veres la nos-tra escassa formació musical, queno ens deixa comentar com merei-xen i amb el llenguatge adientaquests esdeveniments. Així i tot novolem deixar de ressaltar l'encert delPatronat en combinar diverses ten-dencies dins la setmana, en el sen-tit d'incloure manifestacions de cai-re més popular, com foren el con-cert de la Banda de Música de Fe-lanitx i el Festival Líric. Aqueststenen tal vegada el do de congregarel públic més nombrós.

    Concretant, ens congratulam delbon desenvolupament de la NovenaSetmana de Música i agraim als or-ganitzadors i patrocinadors els seusesforços. Que l'any que ve vegemorganitzar la desena.

    Conten que fa molts anys, a la vella Irlanda, hi hagué una forta dis-cussió entre els habitants dels comtats de Fermanagh i Monaghan. Mentreels de Fermanagh afirmaven que el gaèlic era la llengua comuna de total'illa, els de Monaghan deien que entre el gaèlic del nord i el del sud hihavien tantes diferencies que es podia afirmar, sense por a caure en elridícul, que eren dues llengües diferents; mentre els de Fermanagh consi-deraven que la unitat de la llengua s'havia d'aconseguir mitjançant unagramàtica unificada, eis de Monaghan eren partidaris de fer una gramà-tica per al gaelic del nord, i una altra per al del sud, ben entes que esreservaven el dret de fer una gramàtica particular per al seu comtat.Les discussions i els enfrontaments seguiren durant mesos, i anys i mésanys, arribant fins i tot a les mans i a barallar-se families i amics, tantera la visceralitat que hi havien aficat en la disputa.

    Un periodista francès arribà a l'illa i se n'assabentà d'aquella disputaentre els dos comtats irlandesos. Intentà fer d'intercessor en aquelladisputa lingüística, però no aconseguí res. Uns l'acusaren d'estar compratpets de Fermanagh i els altres no se'n fiaven dels estrangers. Desesperatdavant aquella situació tan tibant i tan ridícula es decidí d'anar a parlaramb el governador britànic de Dublin, al qual coneixia fèia anys de quanera corresponsal a Londres.

    —Escolti Sir, li va dir el periodista, vostè i jo sabem que la Ilengua

    que es parla a Irlanda es el gaèlic i que de gaèlic sols n'bi ha un a Irlan-da, i no dos com diuen els del comtat de Monaghan. ¿Per què no hi prenpart en aquesta disputa i l'acaba d'una vegada tot demostrant que elgaelic es la llengua d'Irlanda i que es completament estèril intentar

    dividir-lo?

    —Mira Michel, contestà el governador britànic al periodista, els dos

    sabem que el gaèlic es una llengua celta i que de gaèlic sols n'hi ha un

    a Irlanda, però mentres els de Fermanagh i els de Monaghan discuteixen

    estèrilment sobre el tema de la seva llengua, a mi no em creen problemes

    de cap casta i no se n'adonen que, tanmateix, la llengua oficial d'Irlanda,obligàtoria a les escoles, es l'anglès. Ho comprens Michel?

    I en Michel, el periodista francès, ho comprengué ben aviat i callà.

    Ramon Turmeda

    La Setmana de Música

    Den* dia de la Fira de maig

    Festa del LibreLa Fundació Mn. Cosme Bauçài l'Editorial Ramon Llull

    muntaran una taula de Ilibres en catalàa la plaça de Sa Font

    Visitau-la 10c. de descompte

  • I VEI ,ANITXPRECIO DE SUSCRIPCIONSemestre 1.000 Ptas.Provincias 1.100 Ptas.

    Seinau.tilo ee intereses locales

    SANTORAL

    D - 12 Sto. Do ni ngoL . 13 Ntra. Sra. (1(11 RosarioM 14 San Ma tíasM 15 S. IsidroJ 16 La ascensión del Señor✓ 17 San PascualS 18 San Félix

    LUNA

    C. Menguante - el 11

    COMUNICACIONESAUTOCARES .

    Felanitx - Palma por Porreres:A las 6,45 (excepto sábados), 8,10, 14 y 17,45 h.

    Domingos y festivos, a las 8,14 i19 h.

    Palma • Felanitx: A las 9,30,13, 16 y 19,30 h.

    Domingos y festivos, a las 9,30,16 y 20,30 h.

    Felanitx - Palma por Camposy Llucmajor: A las 8 y 14 h. Do-mingos y festivos, a las 8 y 19 h.

    Palma - Felanitx: A las 12'30 y19 h. Domingos y festivos, a las9,30 y 20,30 h.

    Felanitx - Porto-Colom: A las7, 8,45, 14,15 y 17,30 h. Domingos,a las 7, 9, 12,30 y 17,30 h.

    Porto-Colom • Felanitx: A las7,30, 9,15, 16 y 18 h. Domingos,a las 7,30, 9,30, 13 y 18,15 h.

    Felanitx - Cala Murada: 3610domingos, a las 8 y 12'30 h.

    Cala Murada - Felanitx: Sólodomingos, a las 9 y 13 h.

    Felanitx - Cala d'Or: Diario alas 6,30 y 17,45 (excepto sábados

    festivos. Domingos 11,15.

    Cala d'Or - Felanitx: Diario ales 7,30 y 18,30 (sólo labora-bles). Domingos 12 h.

    TAXIS FELANITXParada Mercado Tel. 581922

    Farmacias de turno:Sábado y dom in go:

    Miquel-NadalLunes: Jaime RotgerMartes: Catalina TicoulatMiércoles: Francisco PifiaJueves: Gaya-MelisViernes: Miquel-Nadal

    TELEFONS D'INTERÈSPolicia MunicipalAjuntament (suis urgencies )Funerària,, 580448 -Ambulàncies

    581715 - 580051 -Servei d'UrgènciesGuhrdia CivilBombersServe' de grua:Tel. De dia 581385. Noche 564506

    580051582200581144

    580080580254580090581717

    va morir a Felanitx, el dia 1 de maig de 1985, a 79 anysi havent rebut elssants sagraments i la Benedicció Apostólica

    La seva esposa Maria Vadell Adrover; fills Llorenç i Antònia; fills politics Miquela RígoSoler i Antoni Lladó Ballester; néts Maria, Bernat, Margalida i Mateu; germans Jaume, Miquela,Antònia i Llorenç; germans politics Gregori, Francisca, Catalina i Miquela Vade!!, Isabel Riera,Salvador Adrover, Inés Monserrat, Joan Capó, Miguel Rotger i Francesc Manresa, nebots, cosins iels altres familiars, vos demanen que encomaneu la seva Anima a Déu.

    Casa mortuòria: Carrer d'En Vica, 6 (Ca'n Bernat de So'n Soler)

    FELAN1TX

    Ayuntamientode Felanitx

    Extractos de acuerdos que se f or-mulan en cumplimiento del artículo8.2 de la Ley 40/1981 de 28 de Octu-bre, a efectos de su remisión a laComunidad Autónoma y al GobiernoCivil, chrsu publicación en el tablónde edictos de esta Casa Consistorialy en las carteleras públicas y de suposible inserción en la prensa y enel Boletín Oficial.

    La Comisión Municipal Permanen-te de este Ayuntamiento en sesiónordinaria celebrada et pasado día 1,tomó los siguientes acuerdos; conla asistencia de todos sus miem-bros:

    Se aprobó por unanimidad elacta de la sesión anterior.

    Fue examinada la Cuenta Generaldel Presupuesto Ordinario, ejerciciode 1984.

    Se acordó la devolución de lafianza a D. Gabriel Martorell Mon-serrat, constituída por obras deampliación y pavimentación del Ca-mino de Son Calderó.

    Se acordó la deVolución de lafianza a D. Juan Obrador Garcia,constituída por obras de ejecucióndel Proyecto de Escalinata de acce-so a la playa de Cala Ferrera.

    Se acordó la devolución de lafianza a D. Gabriel Martorell Mon-serrat, constituída por obras de am-pliación y pavimentación del Cami-no de'n Rabent.

    Fue nombrado por unanimidadGuardia de la Policía MunicipalD. Miguel Maimó Mauri.

    Se autorizó a D.a Antonia Roigpara instalar un letrero en el in-mueble del Paseo Ramón Llull,n.° 5.

    Se aprobó la certificación n.° 1 deIas obras de mejora del alumbradopúblico de Ca's Concos, S'Horta yPorto-Colom.

    Se aprobó la certificación n.o 3de las obras de ampliación del Ce-menterio Municipal.

    Se dio cuenta de la aplicaciónde determinadas bonificaciones porGESA.

    Se aprobó por unanimidad la 1.aRelación del ario 1985 por liquida-ciones del Impuesto de Plus-Valía.

    Se autorizó a D. Daniel TomásGayá para instalar un letrero en lacalle Son Rocío, n.° 13 de Porto-Colom.

    Se concedieron veinte licencias deobras menores a particulares.

    Se concedieron dos nuevos plazospara terminación de obras autori-zadas.

    Se concedió ritencia a D. JuanObrador Garcia y D. Juan A. Torral-ba para construir un nuevo edificioaislado de tres, plantas en el solarn.° 376 de la Urbanización de Ca'sCorso de Porto-Colom, con una tasade 106.498 Pts.

    Se concedió licencia a D. Francis-co Company Dalmau, para construirun nuevo edificio de tres plantas,en el solar de la calle de SantaMaría de Porto-Colom con una tasade 214.282 Pts.

    Se concedió licencia a D.a JuanaPou Valens, para construir una ca-seta de aperos en la finca rústicade la 1.a Vuelta Es Puput, con unatasa de 5.250 Pts.

    Se concedió licencia a D. PedroFernández Hernández park efectuarvarios remiendos en el exterior deledificio de la calle Asunción, 2, asícomo el vallado del solar en suparte sur, con una tasa de 1.500 Pts.

    informó favorablemente la pe-tción de D. Pedro Alou Vadell soli-citando la legalización de una cons-trucción realizada en la parcela 22-591 del Polígono 31 del Catastro deRústica de este Término.

    Se informó favorablemente la pe-tición de D.a Barbara BinimelisAntich para construir una viviendarústica en la finca denominada «EsComellar de S'Horta».

    Felanitx, a 4 de abril de 1985.

    El SecretarioGuillermo Juan BurgueraEl Alcalde

    Pedro Mesquida Obrador

    El Excmo. Ayuntamiento Pleno, ensesión extraordinaria ccdebrada elpasado día 15, tomó los siguientesacuerdos; con la asistencia de todossus miembros, excepto D. MatíasCapó Vallbona.

    Fue aprobada el Acta de la sesiónanterior.

    Se acordó por unanimidad adju-dicar la adquisición de una fotoco-piadora para las dependencias mu-nicipales a D. Pedro Salas Benná-sar.

    Se acordó por unanimidad el pagodc la cuota de asociado a la Fede-ración Española de Municipios yProvincias.

    Se acordó por unanimidad acep-tar integramente la proposición deD. Antonio Ramón Gelabert sobrecesión de terrenos en la Urbaniza-ción «Sa Punta», 2.a Fase y modifi-cación del Plan Parcial de referen-cia, con determinadas salvedades.

    Se dejó sobre la Mesa la solicitudde D. Simón Andreu Obrador de re-calificación de un solar.

    Se dejó sobre la Mesa la alegaciónformulada por D. Jose Luis FortezaArtigues frente al Plan General enrevisión,

    Se acordó, con la abstención delRegidor de la C.D.I. y de los Regi-dores del PSOE, estimar de justiciala revisión de los honorarios y elabono al Equipo Técnico redactorde la revisión del Plan General deOrdenación de la cantidad que pro-ceda.

    Se acordó por unanimidad noaprobar inicialmente el proyecto dePlan Parcial del Polígono n.° 14 deCala Marçal, por contener importan-tes deficiencias.

    Se dejó sobre la Mesa el recursode reposición presentado por D. Jose

    (Conlinna en la pág. 9)

    SUPERHAIBASOFERTA ESPECIAL

    Detergente Skip 5 Kg. 695 ptas.Pollos 225 ptas. Kg.Bloasa basura 20 u. 50 ptas.QUESO «La Cabaña» 745 ptas. Kg.

    Bernat Probens Monserrat

    1

  • Segueix una polltiba que fomenta tant la prAc-tica com l'aprenentatge de l'esport.

    Emet informes relatius a l'ordenació delterritori i a l'urbanisme.Elabora el Pla d'obres i serveis que permetràdotar els pobles d'infrastructura básica.Manta la xarxa viária pròpia.Ha creat i manté en coliaboració amb els mu-nicipis, el servei d'extinció d'Incendis.

    Impulsa la industria i el comerç.Nina suport a totes les activitats promocio-nals del turisme.Realitza accions de millora de la ramaderia Ide l'agricultura.

    . Volgagogalertakilklat

    c/. Palau Reial, 1 . •

    FELANITX

    Programa conjunt de la

    Visita Pastoral a Íes quatre parròquies del'Arxiprestat de felanitx

    DISSABTE, 18 DE MAIG

    A les 10'00.—Reunió d'EDUCADORS CRISTIANS.(Invitats: Educadors, Professors de Religió i mem-bres d'Associacions de Pares que vulguin tenir sentitcristià en la seva tasca).

    A les'l l'00.—Reunió de PREVERES DE L'ARXIPRESTAT.A les 16'00.—Reunió dels qui treballen en obres de caritat i Acció

    Social i collaboren en les Juntes d'Assumptes Eco-nomics. (Invitats: els qui formen el Grup de Caritati Acció Social, Juntes Parroquials d'Assumptes Eco-nomics, i una representació de les associacions cari-tatives-assistenciais).

    A les 17'30.—Reunió de CATEQUISTES.(Invitats: tots els catequistes: de Primera Comunió,distints blocs d'E.G.B. i Confirmació).

    A les 19'30.—CONFIRMACIÓ a la Parròquia de Felanitx.Acabada la confirmació, els nou confirmats, catequis-tes i el Bisbe es reuniran a la Rectoria per prendrequalque cosa.

    DIUMENGE, 19 DE MAIGA les 10'00.—MISSA I CONFIRMACIÓ A PORTO-COLOM.A les 12'00.—TROBADA DE JOVENTUT A SANT SALVADOR.A les 17'00.—Visita a la comunitat i residents de l'Hospital.A les 18'30.—Visita a la Comunitat de FOSSORS.A les 20'00.—MISSA I CONFIRMACIÓ A CA'S CONCOS.

    NOTA: A les reunions previstes amb educadors, catequistes,joves, etc. d'aquest programa, hi són convidats els qui treballenen tais activitats tant de Felanitx, com de Ca's Concos, S'Hortai Porto-Colom, de manera que les trobades amb el Sr. Bisbetendran caracter arxiprestal.

    Es un element fonamental de l'autono-mia. El Govern, l'administraci6 la representa-ci6 de Mallorca corresponen al Consell Insu-

    lar de Mallorca.Te la facultat d'assumir dins l'àmbit territorialaquelles competencies que vagi rebent la Co-munitat Autônoma.Formen el Conseil insular de Mallorca, elstrenta Diputats elegits per al Parlament ade Mallorca.A mes, actua com a Administració Local ambcompetencies pr6pies. Acompleix una amplatasca assistencial a través dials centres propisque són: l'Hospital General, l'Hospital Psi-quiàtric, la Llar de la Joventut, la Llar de la In-fancia, la Llar dels Ancians i el patronat Vergede la Salut.

    Realitza accions en els camps següents:Ordenació de Biblioteques i arxius, tant pr6-pies com d'altres organismes.Fomenta el coneixement i la difusió del folklo-re.Impulsa el coneixement i l'Os, en tots els Am-bits, de la nostra llengua.Ajuda tot tipus de publicacions culturals.Des del Teatre Principal, centre que depèn delConsell Insular de Mallorca, du a terme la se-va política cultural.

    Elabora anualment el Pla d'Esports ambl'objectiu de crear una infrastructura esporti-va a tots els pobles.

    Es Replà

    Notes per a una petita biografia deRamon Nadal (D

    per Miguel PonsEls periodistes, a vegades, s'inventen noticies sens el més petit suport

    de realitat. Un bon dia, un diari de Ciutat, innovava que jo havia d'es-criure una biografia del pintor Ramon Nadal. Mentida pura encara que noem desagradaria gens després d'haver escrit la d'Antoni Gelabert i MiguelLlabrés i així es completaria un cicle successiu, un tríptic de pintura aMallorca.

    D'entrada he de confessar la meva admiració primarenca per la pin-tura de Ramon Nadal, parallela als meus anys d'estudiant de batxillerat.Després i sempre he seguit el que ha anant pintant, sempre que la salutli ha permes, i més del que la salut li ha permes, com una constant de laseva vida, que no cedeix davant la calor, la fredor, la humitat de hi mortni el sol que torra el cul a les llebres.

    Sovint he parlat amb Ramon Nadal —model de gentilesa i d'aten-cions— del seu fer camí, dels seus inicis, de la seva continuitat, del di-buixant, del pintor, del bon record que serva de cantor a la Capella Clas-sica, de mossèn Joan Maria Thomas, de Manuel ode Falla, de la seva amis-tat amb els components del Grupo Azul, de color rubendaria que no politic,de la seva infancia lligada a Bartomeu Rosselló Porcel, L'amistat entreel poeta i el pintor no es un mite. Salvador Espriu dona paraula que lagent havia fet un mite de la seva amistat amb Bartomeu Rosselló-Mrceli afegia les explicacions pertinents i necessaries.

    Sempre la conversa amb Ramon Nadal, als estudis del barri de SantFelip Neri, carrer de Blanquerna, dels Moncades, enravoltats de la sevapintura, vertaderes finestres a la llum i color mediterrànies, ha estat ama-tent, illustrativa, curiosa, significativa, interessant. Ramon Nadal parlaamb la claretat de la seva pintura feta hum.

    —Vaig néixer el 31 d'octubre de l'any 1913. En Tomeu Rosselló havianascut el 3 d'agost del mateix any. Mon pare tenia botiga especialitzadaamb material gramofelnic, perfumeria i objectes de regal, als baixos deCa'n Despuig, en es Born cantó del carrer de la Concepció, al costat delBanc del Foment Agricola. Es deia El Japón, recordant en triomf de laguerra russo-japonesa. Mon pare, amb els seus consells, significà molt dinsla meva vida de pintor. També dibuixava i record un guitarrista moltdigne. Des d'El Japón, on jo feia de mosset de mon pare, anava a LaVeda, que ocupava el que ara es el Cinema Born i el Miami., Hi havia unsalonet àrab decorat amb àmfores, que devien ser de La Roqueta. A lasala d'exposicions entrava una llum filtrada, que era una meravella tantels dies grisos com els dies clars. A La Veda hi havia una gran terradaoil hi patinaven i pel Carnaval hi feien balls. A La Veda hi trobava EnMacià, pare d'En Macia Mut, del Ministeri de Turisme, bon folograf, amicde Bernareggi, que quan aquest deixava un quadre sens acabar, En Maciael retratava per veure l'afecte. Jo tenia onze anys quan mon pare empreguntà que volia ser. L'elecció estava entre músic i pintor. Em vaigdecidir per pintor —els Reis em deixaven capses d'aquarelles— i a partirde llavors dibuixava tres hores diaries i estudiava una hora de músicaamb l'organista de Santa Creu, don Jaume Tous i després amb don MiguelNegre. Mon pare era amic d'Esteve Monegal, autor del monument a JoanAlcover. Es cartejaven i mon pare li enviava dibuixos i fotografies de lesmeves obres per veure si jo tenia qualitats i Monegal l'animava. Amb unacarpeta de dibuixos, mon pare visita Benlliure al Gran Hotel, i Benlliureva trobar que anava molt ben orientat i l'orientació venia sols de monpare. Jo, que tenia. aferrada la currolla de la pintura, feia una volta perLa Veda, on veia En Macia i Bernareggi, de tertúlia. Encara molt tendre,l'any 1927, hi vaig fer una exposició d'aquarelles, estudis de testes de fami-liars i veïnats. Un dels models era mestre Jaume criat i, ensemble, modeld'Anckermann. No se va vendre res pert) Llorenç Villalonga va escriureun article, Instinto, ple d'elogis. Acabada l'exposició, el Duque de Albaem comprà una aquarella. Era la primera obra que venia amb la vida.Abans la revista oMajorica» publica tres dibuixos al natural, tres estudisdel meu avi matem. M'agradava pintar i dibuixar però el carrer era elmeu paradis.

    L'any 1928, vaig tornar-hi exposar, aquesta vegada olis, paisatges deSo'n Riera i Ca'n Baró. Jo estava fanliliaritzat amb un quadret molt bod'Antoni Gelabert, que tenia mon pare i d'aquí arrancà l'admiració pelpintor, que, possiblement, s'intensifica el mateix 1928, quan Gelabert expo-sa els Parrals, a les Galeries Costa. Fins llavors el que jo exposava erauna pintura sens escola, d'aficionat, de principiant, Tenia alguna cosa pen-jada a la pensió de l'alemany Pau Wayer, en El Terreno i a l'Hostal Inglés,del carrer de Blanquerna. Amb això em pagava els estudis i, encara, podiadonar alguna cosa a ca nostra. Mon pare demana al senyor Francesc Vidal,del Patronat del Turisme si podia dur-hi algun quadret. El senyor Vidal su-pervalora les meves aportacions i els elogis arribaren a les orelles de Ge-labert, que exclamà: N'hi ha que inventen una cosa j no ho venen i altresho copien i ho venen. Aquí fini la meva influência gelabertiana entre elsanys 29 i 30.

    L'any 1930 la Diputació convoca unes beques. Bartomeu Rosselló Por-cel guanya la de Literatura, Júlia Porta la de Música, Salvador Adroverla d'Escultura i jo la de Pintura. La quantitat era de 125 pessetes per un

    (Pasa a la página 8)

  • 4

    FELANITX

    Les festes de S'llortaDemà gran diada hípica

    S'Horta se prepara per celebrarles festes de Cinquagesma, el bessóde les quals sera el diumenge dia26, Pasqua de Pentecostés.

    Pena els prolegòmens comencendemà mateix amb una gran diadahípica a celebrar a un hipòdromatondicionat a uns terrenys de lafinca Son Isidro.

    Hi haura proves per les dues mo-dalitats, de trot i galop i una exhi-bició de doma clàssica.

    Aquesta cursa es una activitat or-ganitzada per l'Associació de Veïns«Marina de S'Horta» wcentmentconstituïda, la qual ens prega quefacem públic el seu agraïment a totsque collaboren a la diada i d'unamanera especial als propietaris deSon Isidro, que han cedit el terra-ny on se realitzaran les carreres.

    Aquestes proves començaran a les4 del capvespre.

    El carrer de la VerónicaA principis de la setmana passada

    v_a quedar arrenglerat en el tramc'omprès entre els carrers de Caritati Campet de la seva part impar, elcarrer de la Verònica.

    Com sabeu, alla hi havia unsquants immobles que restaven moltsortits per mor del successiu reple-gament dels altres, d'acord amb elnou alineament previst des de faanys.

    Una mesura que ha propiciataèluest arrenglerament és, sens dub-te, la de l'Ajuntament d'assumir lesdespeses d'enderrocament de les fa-canes i del carretatge del materialsobrant.

    .13 pintors neofiguratius. a-Sa Nostra.

    Recordam als lectors que es tro-ba oberta a la sala d'art de

  • CONSTRUCCIONESS. AMORÓS y J. VALENS

    OBRAS EN GENERALPida sus presupuestos. Estamos a su disposiciónFelanitx: C. Campos, 47 - Tel. 581571 Manacor. Tel. 551275•

    RESTAURANTE

    LOS PINOSAvda. Cala Marva!, 12 - Tel. 575023 - PORTO-COLOM

    abre de nuevo las puertas a sus clientesy público en general.

    Especialidades en

    Pescados y mariscos frescosCarnes selectas

    Este establecimiento permaneceráabierto todo el ano.

    GRACIAS

    FELANITX

    LLIBRES

    Dos Hikes de Mn. Banana BennissarGermandat de Donats de Sang de la

    Seguratat SocialVos oferim, tal com prometerem,

    el moviment registrat a la III Zonadurant l'any 1984, informació quefou ofenda a la trobada que se ce-lebra el diumenge dia 13 a Ca's Con-cos.

    DONANTS QUE REBEREN L'IN-SIGNIA DE LES 10 DONACIONS

    FELANITXMargalida Perelló Mestre

    (coHaboradora de Felanitx)Llucia Caldentey ObradorLlorenç Fullana FontDamasa' Torres MaestroMaria Picó FortezaAntonio Grimalt ObradorMiquela Monserrat BinimelisPere Adrover RigoSoledad Plaza Lorente

    PobleAlqueria BlancaCalongeCamposCa's ConcosColònia Sant JordiFelanitxLlombardsLlucmajorPorreresPorto ColomSantanyfSes SalinesS'Horta

    Miguel Maimó ObradorFrancisca Sureda MonerFrancisca Soler OliverCatalina Mesquida RotgerMiquela Obrador ObradorJosep Nicolau TerrasaIsabel Oliver BinimelisMaria Eva Barceló ObradorIsabel Llaneras PastorHerminia Alique MorenoMaria Manuela Vicens BarcelóJosep Manuel López MontaresMagdalena Nicolau Caldentey

    CA'S CONCOSFrancisca Sutler BarcelóFrancesc Estelrich AntichFrancisca Mas Sastre

    (collaboradora de Ca's Concos)

    Donants LitresN.° Actual

    Donants9 38'8 1052 30'9 98

    39 196'6 3767 37'3 975 8'7 42

    15 88'8 4143 31'2 747 45'4 244

    16 48'7 18613 35'0 1511 41'9 126

    6 37 • 9 1822 18'6 58

    135 659'8 2.017

    «AIXI TANMATEIX (Quasi poe-mes)» Mallorca, 1984.

    El passat mes d'octubre donàvemcompte succintament d'aquestbre de poemes del nostre paisàMn. B. Bennassar. Avui volem in-sistir entorn a aquesta obra repro-duint part d'una recenció aparegu-da a la darrera revista «Lluc» (ge-ner-febrer 1985):

    «Els versos, els quasi-poemes d'EnTomeu, no són exercici d'estètica,sinó de dialèctica, de confrontacióamb la seva intimitat, amb el mónque trepitja, amb Deu a qui parla,no de qui parla com solen fer elspredicadors a jornal. Des de la ciu-tat de Felanitx el nostre poeta, aramanifestat, estén el seu brancamfins a Sant Salvador: de la terra-mare al puig de la pregaria.

    »No cal fer mês que Ilegir la «pa-raula» d'introducció per adonar-se'nde la finalitat d'un llibre, que té perautor un home que ha lluitat i llui-ta amb si mateix, amb l'entorn,amb Déu, i que lluita pels altres:un teòleg que afirma que la litera-tura es necessària a la teologia.

    »Vegeu trossos de professió de feal Ilindar del llibre: «Crec en la pa-raula, ganivet de diàleg entre laconsciência i les entranyes... Crecen la paraula simbólica i poètica perparlar del misteri, de la persona, deDeli_ Cada ciutadà pot ser un teò-leg. I un punt més el poeta... Jesús,poeta en símbols i metàfores, en sig-nes i paraboles. Com l'evangeli,uran, misteriós, indesxifrable i peri-llós poema».

    »Llegeix, amable lector, poemes, oquasi-poemes, com «Déu», p. 29, ver-sos mono-rítmics del Deli present,existent, insisterit... «Deli gelós», p.40, «Quan vendra la primavera», p.117, «Pere», dedicat al bisbe Casal-daliga, etc., etc. Llegeix, llegeix,amable lector, i hi trobaràs l'animabategant d'un creient, d'un poeta,d'un Iluitador i tal volta... t'hi troba-ras a tu.—P. Li.»

    COMPRARIA o alquilaría en Porto-Colom, encheria o solar apto paraconstruirla, en las calles com-prendidas. desde la entrada alpuerto por la Aduana hasta elmuelle, o calles adyacentes.

    INFORMES: EN ESTA ADMON.

    VENDO CASA en C. Caldentey, 24Informes: Tel. 580313

    «VIURE A LA INTEMPERIE»,Editorial Claret, S.A. Barcelona 1985.

    «Sense referencies clares, ni horit-zons aclarits, sembla que l'home va-gui a la intemperie. Sense nord nisendera viu l'home desorientat. Sen-se valors que l'identifiquin concre-tament, l'home es desmorabiza. Ambtot, es significativa la recerca denous valors, l'escorament cap a unsracons que refacin la imatge de lapersona i de la humanitat, malpara-da i malmesa per les injustícies ipels atropells de la dignitat de l'ho-me i dels pobles. La fam i la set ciellibertat, d'amor, de tendresa i degermanor són oasi en el desert so-cial, que patim, i són foc a l'hiverneclesial que ens ha tocat, =1136.viure».

    En aquestes paraules del prnlegdel llibre de Mn. Bennassar que aca-ba d'aparèixer, queda plantejada laqüestió gairebé definitòria de la si-tuació que travessa la humanitat, oal manco, un gran sector de la ma-teixa; una qüestió que martelleja laconsciencia de moltes persones i es-pecialment d'aquelles que des de laseva condició de cristians tenen Innecessitat d'ajustar la seva existen-cia al desafiament de la realitat so-cio-cultural dels temps que vivim.

    El Ilibre esta estructurat bàsica-ment en dues parts, sota els epi-grafs «Desafiaments morals» i «Ca-mins nous d'esperança». A la prime-ra s'hi plantejen problemes queestan al carrer (el divorci, marxis-me, sindicalisme, liberalisme, ecolo-gia) i s'hi suggereixen pistes dediàleg i de solució. A la segona esproposa un nou Hoc de. comprensii5de la vida moral i de la vivenciamoral concreta: la justicia, l'amor,Ia tendresa, la germanor.

    Amb tot, el llibre està elaboraten un llenguatge planer, assequiblea tothom, i esdevé un text excellentde reflexió per a qualsevol personacompromesa. En síntesi, i com diul'autor al mateix próleg, ha intentatque a les pagines «hi bateguin laidentificació i la sintonia amb l'Es-elésia que vol mantenir-se oberta albuf de l'Esperit en el gemec delsmalmenats per la història, pels ho-mes, per les institucions, pels siste-mes». T.P.

    SE TRASPASA NEGOCIO en calleMayor, 45Informes: Tel. 581658

    MOVIMENT, REGISTRAT A LA ZONA III DURANT L'ANY 1984

    Bar Restaurante MALLORCA(Antes Bingo Club Taurino)

    P. R. Llull, 21 - Tel. 581631 - FELANITE

    Especialidad enCarnes y postres flambeados

    MEN() DEL DIA

    Miércoles cerrado

  • Dra. Isabel Albar PellicerMédico-Oculista

    comunica que ha abierto su consulta en la calle Zavelld, 26(Centro Revisiones, Carnet conducir)

    Horario: Lunes y miércoles de 8'30 a 11'30

    Pedir hora Tel. 582233

    Confecciones SANTUERIC. Plaça, 3

    Gran surtido vestidosPRIMERA COMUNION

    FELANITX

    Contraban, «estraperlo» i takes herbes

    kluctibcvui ulna que Felanitx estàmal fet. Sortir un dia a fer una vol-ta per dins el poble pot conduir eltranseünt a aquesta conclusió. Nohi ha Hoc per posar els cotxes, niper passar a cent per hora, ni, avegades, per passar. Els ciutadansno poden anar a Plaça i deixar elcotxe just davant l'entrada, ni anaral banc i aparcar a la porta. Hau-riem de fer qualque cosa. El carrerMajor 6S •es tret, el carrer d'es Soltambé, a s'Arraval no hi caben els•cotxes, el carrer d'es Convent es undesgavell.....Naturalment aim!) no po-dia passar desapercebut a la gentdel GOB.' Vet aquí algunes solucionsque present en aquest sentit: apro-fitar el buit de Sa Font i convertir-lo en gparcament subterrani, asfal-tar les'escales i el replà de l'Esglé-sia per a facilitar a la gent que vagi'a misSá en cotxe, llevar totes les vo-ravies (ceres») dels carrers de Fe-•lanitx, 'tornar l'edifici de l'Ajunta-Meat- i ter-tin aparcament al solarperquè la gent tengui bon anar a laPlaça, installar una catapulta múl-tiple de repetició al centre del po-

    amb un servei de projecció deVehicles cap a les distintes carrete-

    que tsurten de Felanitx, conver-tir 'els•6arrers principals de la Vilaen • autopigtes; prohibir l'anar a peu,eh bieicleta.,k en cèrcol i en generalen qualsevel vehicle que no arribials rail-Arita per hora... i més coses.

    La diarrea.tetes aquestes animalades

    inspiradesen 'el principi «quan luha una digrrea, s'ha d'engrandiryorinal parlem-ne seriosament. q LI a sidrarnaticamént. Felanitx esta em-rnerdat rie cotxes i 'motos i això que'un peble'e una ciutat ha estat cons-truït pets' seas i per als seus habi-

    ' tants i no per als Monstres de qua-tre rodes. La societat moderna ten-deix a rendir culte al cotxe i els"cotxes,oinplen la vida de molta gentOiltimarnent amb la competenciacompagingble del video).

    Abans de seguir endavant i per aevitar suspicàcies cal dir que qui4(6 escriu també té cotxe i quequan el necessita, l'empra. (Vídeo,encara no).

    Mallorca no té uns transports pú-blics bons ni tan sols mitjancers, istvint necessitam el cotxe. Pere pot-ser Mallorca no tengui un bon ser-,vei de transport públic perquè laOnt va excessivament en cotxe: elpeix es mossega la cua.

    De vegades me deman com s'hofeia la gent quan no hi havia cotxes.Es una epoca que no he viscut perqüestions d'edat i em costa creure

    , que la gent volas. Aleshores Fela-nitx no tenia els carrers massa es-trets: els tenia just be. I l'edifici del'Ajuntament no feia nosa. ¿Corn és

    ' pbssible que ara Felanitx, l'orinal,:sigui tan petit i tan mal parit? I

    encara una altra cosa: el centre deEfflanitx es relativament bell i har-nlimic, incomparable amb l'absurd iBeig urbanisme que creix en els afo-res del poble. On es l'error en totaixò? On comença el problema?

    malaltia.Doncs el problema neix de voler

    millorar l'orinal per a curar ladiarrea. S'ha de cagar: el necessari.Els cotxes han de circular: el neces-sari. Però quan hi ha exceSsos s'hande corregir a l'origen, no al dipòsit.Les autoritats d'aquest país per ano posar-se malament amb la gent iamb finalitats d'acumular vots novolen fer res per a canviar els cos-turns (recentment adquirits) delsciutadans i adopten la solució decorregir, en el nostre cas, Felanitx,en Hoc d'intentar fer veure el pro-blema a la gent, als felanitxres. Elsecologistes no cercam el vot de lagent i aspiram a la, millora de lavida collectiva malgrat això hagi defer patir qualque vida privada i de-manam que es respectin els dretsdels qui van A peu, els drets de lespersones i que no se'ns imposi lallei del més fort, que ja sabem queés el monstre de les_ . quatre rodes,el qual s'ha menjat el eervell„ delsqui l'ocupen i els ha convertit enpart d'ell mateix.

    No deim res que no hagués estatdit.

    Damunt el setmanari «Felanitx»han sortit diverses vegades protes-tes de ciutadans agredits per cotxes,si no físicament, sí en els 'seusdrets. També, corn 'ells, crec quellei no es fa complir i que l'autori-tat no s'atreveix a fer-se respectarcom caldria: els conductors de Fe-lanitx no respecten els passos depeatons que hi' ha a la Vila, per po-sar un exemple, i 'l'autoritat es to-lerant en la infracció de la 116. Elpoble es dels qui van a peu, queencara sell molts, els quals han depoder anar pertot i no s'han de veu-re reprimits a circular per unes vo-ravies estretíssimes (o inexistents) iper unes retxes pintades a l'asfalt.

    Des d'aquí el GOB demana al'Ajuntament que inicil una campa-nya de racionalització vial de Fela-nitx, per() no per 'a facilitar les co-ses als conductors, que això seriaun reclam de cotxes per als carrersde Felanitx, sine per a facilitar lescoses als peatons i als biciclistes,que cada vegada es veuen en pitjorscondicions i menys protegits. Anema aturar la diarrea i no a provocar-la. Paralielament es tractaria de ferarribar als ciutadans un «missatgede conscienciació» per dir-ho cristia-nament. Convidar la gent a anar apeu perquè és més sà, no contami-na i no crea problemes d'aparca-ment. No es tracta de tornar al se-gle denou, pen!) quan una cosa nova bé s'hi ha de posar remei.

    La delegació de Felanitx del GOBs'ofereix a collaborar en la mesurade les seves possibilitats.

    Tornant al que dèiem en un prin-cipi: Felanitx no està mal fet. Elque no està, es preparat per a lainvasió automobilística a què es veusotmès. Ja ho diu aquesta frase tangràfica: engrandir l'orinal no cura ladiarrea.

    Nicolau Barceló

    Al meu apreciat setmanari FELA-NITX, la setmana passada, JordiGavina deia que jo estava fent, amben Maikel, una pellícula per a la te-levisió balear, sobre l'estraperlo,basasda en fets reals esdevinguts alnostre poble.

    Bé, encara que mai no m'ha agra-dat el costum de recórrer a les rec-tificacions o desmentits, crec que esjust i necessari dentar, bonament,les coses al seu Hoc.

    Efectivament un servidor, perio-dista felanitxer, els treballs primersdel qual tengueren acollida generosaen aquest periòdic, i que avui esticdedicat al meu treball radiofònic aRadio Nacional, RTVE, faig feinad'ença una partida de mesos sobreel contraban i l'estraperlo a 'Mallor-ca. Una tasca de recerca difícil ilenta, recercant testimonis directes iinvestigant als arxius sobre els pre-cedents d'aquesta gran aventura eco-n6mica i social. Fou un encàrrec ini-cial • per a la revista del Consell deMallorca, «Palau Reial, 1». Ben aviatsortirà a la Hum l'article en qües-tió.

    Així i com em vaig anar apropant,millor endinsant, al tema,,tatit l'anècdota o la tabula dels fetsconcrets, sense cap intenció policialni' de jutge, vaig trobar que la cosamereixia i demanava més temps imés espai; que donava per a moltrfléS que per a un article de vint fo-

    Avui en dia en sé ja moltes méscoses, tenc centenars de documentsi relats recollits aquí i allà. Evident-merit un treball d'investigació perio-dística mai no es pot tancar, ni tam-poc ficar-se en estils sensacionalistesde denúncies escandaloses. Es més,el contraban es considerat un delic-te artificial, ha tengut i té moltessimpaties populars i nasqué antiga-ment com a resposta a Fe« tanc deltabac, l'any 1650, quan el Rei voliamés diners per a l'economia i Hi-senda oficial. Jo no vull qüestionarni defensar ningú. No cerc tampocofendre cap persona ni institució.14ecolliré fets i circumstancies, elsnoms òbviament restaran fora de lapublicació d'aquest llibre que ja co-mença a ésser.

    Surt, efectivament, Felanitx. Re-

    cord que la primera referencia esdel 1800 i busques, quan el poble sesublevà contrá•els carabiners quehavien agafat dos felanitxers queduien tabac de contraban. Comaquesta, aquí i d'altres pobles, n'hiha a dojo d'aneedotes i casos res-senyables.

    1d6 un dia, les passades festes dePasco, pel carrer Major, em vaig to-par l'amic Maikel. Comentarem depassada coses sobre les nostres res-pectivesderies..F41 e guanya la vidafent pa i ensaïmades i es diverteixfent pellícules i cròniques periodís-tiques. Un servidor ..es • guanya lessopes fent periodisme radiofònic oescrit, i també s'entretén i cobrafent articles o investigacions sobreIa nostra circumstançia tnallorqui-na. Sorgí el tema contrabanvaig esmentar que era un bon temaper a un film. En Micinel em comen-ta que tenia la idea 'de «El tempsd'estraperlo». Ens contarem distintscasos i parlarem de drets i cami-nant una estoneta,..qae en podriasortir una pellícula o una serie, quepodria tenir difussió no just local.Que era possible una collaboracie.De llavonses ença no ens hem tor-na t a veure ni parlar junts. Per aixòm'ha sorprés la nota del :Setmanari.Encara més, difícilment la podemfer, la película, per a la TelevisieBalear, quan encara no existeix i nosabem quan emetrà, i mês tenintpresent que un servidor pertanyuna empresa pública, RTVE, que ésara i sera la competencia del canalautonòmic.

    Volia deixar aquest punt aclarit,amb la més bona de les voluntats.Quan la cosa hagi anat més envanto s'hagi concretat, per un Hoc o l'al-tre, ja en parlarem.

    Andreu Manresa Montserrat

    VENDO BICICLETAA MITAD DE PRECIO.EN PÉRFECTO ESTADO.

    INFORMES: EN ESTA ADMON.

    VENDO PISO en PALMA(Zona Clinica Planas).Completamente reformada.Inf.: Tel. 581037

    NATURALESA I SOCIETAT

    La circulació dins Felanitx

  • ALDIRECTOR,

    LA SETMANA DE MUSICA

    Senyor director: Voldria donarles gracies públicament tant alsorganitzadors com als patrocina-dors de la darrera Setmana deMúsica per la qualitat dels con-certs denguany, sobretot el de di-mecres, dia 1, que pot qualificar-sed'extraordinari; al final de la funcióvaig sentir un senyor que comenta-va: estava acostumat a que noméspodiem sentir concerts d'aquests as'Auditórium (de Ciutat) i pagantuna bona entrada! A tots moltesgracies.

    Antoni Arnau

    LA INFORM ACIOSenyor Director:

    No sé estar sense fer un comentaria la carta firmada per Un Socialistaque publicareu dissabte passat. Sequeixa perquè els grups politics del'Ajuntament no informen el poble,cxcepció feta de la Candidatura In-dependent.

    Si ho mirau bé, potser aquestsgrups, callant, no van tan malament,perquè sembla que el públic no tégaire interès per la informació. I sino, mirau què va passar a les darre-res eleccions. La Candidatura Inde-pendent s'havia passat quatre anysinformant puntualment cl poble fe-lanitxer a través de les paginesd'aquest setmanari. Despr6s, a l'ho-ra de votar, els electors se tirarende part dels qui ja comandaVen ivaren votar en massa una gent queno tan sols no han informat mai de

    rrorNINsnies,..s.

    AITX r .

    rc sti.tú que encara se taolesten siCis ci,res informen.

    continuin funcionant elsadquirits duran. quaranta

    any de dictadura, les coses conti-nuaran igual. Haurem d'esperar queel poble comenci a entendre que lademocracia es una altra cosa, quela fan els ciutadans. Aqui encaran'hi ha molts que tenen esperit desúbdits.

    Mentrestant, doncs, de qualsevolmanera esta be.

    Un Independent.

    V.L'ItBENESApreciat amic:

    M'interessaria dir una paraula so-bre la carta que va aparèixer al dar-rer número del teu setmanari rela-tiva a les V;-_,Tbenes de Sant Agustí.

    Té tota la raó quan se refereix ala manca d'informació respecte delsresultats econòmics d'aquelles. So-bre això, li puc dir al comunicantque no sols els ignora el públic engeneral sinó que també els ignorenels regidors mateixos.

    Si l'autor de la carta se dirigeix ala Sala per -ventura l'informarand'això que vol sebre; però, a horesd'ara, els regidors no tenen capdada respecte de les Verbenes del'any passat ni de les d'anys ante-riors. I encara li voldria fer notaruna cosa curiosa: tenc davant mi lesliquidacions de les verbenes delsanys 1959 i següents amb la relaciód'ingressos i despeses. En aquestany 59, quan l'Ajuntament se'n vafer càrrec per primera vegada, elsingressos varen pujar a 296.000 pes-setes i les despeses a 172.000. L'Ajun-tament hi va guanyar la quantitatde 123.000 pessetes.

    La comparació amb les xifres del'anv passat podria esser molt illus-trativa; però, de moment, no és pos-sible. L'Ajuntament no vol facilitar

    Cronicó FelánitxerApèndix

    per Ramon Rosselló1362, 4 gener.—Pere Buades, ciutadà, en testament deixa 20 sous a la

    capella de Sant Salvador de Felanitx. (PS)1379, abril.—El notari Pere Sala, de Mallorca, estant a Barcelona

    registra que Berenguer Gotarro de Felanitx i Joan Cortai de Camposnomenen procurador Berenguer Cortai germà de dit Joan, perquè paguila quantitat de «composició» que demani el tresorer reial, els quals forenculpats de la mort de Jaume Cerda. de Campos. (PS)

    — Poc després el sobredit procurador Cortai ,estant a Barcelona,reconeixia deure a Castelló de Mallorca, jurista i conseller reial, 50 florinsd'or d'Aragó, prestats pel sobredit negoci. (PS)

    1390, 29 setembre.—Guillemona, germana de Pere Truiol de Felanitx,muller de Bartomeu Huguet, baster d'Inca, en testament deixa 6 dinersa la capella de Sant Salvador de Felanitx. (DV)

    1451, 24 març.—Sor Alvira Roig, abadessa, i les altres monges delmonestir de Santa Clara de Ciutat, per poder comprar blat i també adobarel dormidor, venen 10 morabetins i mig censals a Jordi Sabet, preverebeneficiat de la Seu i a la parròquia de Felanitx. (PM)

    1560.—El delme reial del bestiar fou venut per preu de 70 lliures; elde l'hortalissa 11 lliures i un sou; la corredoria i carcelleria la tenia JoanPortell, lliberti, per preu d'una lliura; el corral reial 4 Mures i 10 sous;el delme dels blats 700 lliures; el del vi 4 lliures; els drets de la cavalleriade Barceló i els lluïsmes recuperats per la régia Cort, 61 lliures. Haocupat la batlia Joan Jordi Huguet; mostassaf Gabriel Prohens, el quaIha posat 30 sous de multa a Sebastià Rigo perquè venia vi amb mesurafalsa, i 3 lliures a Jaume Bennàsser perquè tenia una barcella falsa gabla qual barcella venia torments al poble». Era escrivà de la Cort el notariAndreu Gaià a pensió de 20 lliures. (Reb)

    1561.—E1 delme reial del bestiar d'aquest any valgué 25 lliures; eldelme de l'hortalissa 7 lliures i 6 sous; la corredoria i carcelleria unalliura i 2 sous; el corral reial 3 Mures; el delme dels blats 558 lliures;el del vi 5 lliures i 10 sous; els drets de la cavalleria Barceló 46 lliures.Ha estat batle Bernat Valls; mostassaf Miguel Mesquida; escrivà reialBartomeu Artigues a pensió de 20 lliures. (Reb)

    1465, 24 octubre.—Joan Arnau de Sineu ven a Francesc Bordoy deFelanitx una esclava xarquesa anomenada Margalida, de 3Q anys d'edat,per preu de 100 Inures. (PP)

    xifres. La gracia del cas és que a Democràtica Independent ha pres lal'any 59 no teníem un ajuntament decisió de votar en contra de totdemocràtic i ara, en teoria, sí. acord" referit a l'organització de les

    Per acabar, diré que, a causa d'ai- verbenes.i d'altres motius, la Candidatura Atentament: Miguel Riera Nadal

    AJUNTAMENT DE CAMPOS

    Dies 11i

    FIRA DE MAIGVillè CONCURS MORFOLOGICvir EXPOSICIO-VENDA DE BESTIAR SELECTE

    REPRODUCTOR VACU FRISO

    Vos esperam a sa fira ramadera de Mall orca

  • CINE FELANITX _.s2 581231Hoy sábado a las 930 noche. Mañana domingo desde as 3

    El caso verídico más extraordinario de los últimos tiempos.

    La madre de AnnaUna mujer mata al asesino de su hija

    Y como base la obra más bella y humana del gran realizadorAKIRA KUROSAWA

    Dersu Uzala -El Cazador-Vea como con la mayor sencillez se puede realizarJa mejor película.

    Viernes 17 y sábado 18 a las 9'30 noche. Domingo 19 desde las 3

    Varios hombres se cruzaron en la vida de María

    LOS AMANTES DE MARIA...Pero ella deseaba al único que le producíainquietud y desasosiego

    Y en el mismo programa vuelve el éxito más solicitado delcine mundial.

    OFICIAL Y CABALLERO¡Le entusiasmará volver a verla!

    EL EINSTEIN DE LOS MICROSMICROORDENADOR

    ETATUNGINSTEINI 411)fse 00 pitiv&

    Configuración Básica con discoincorporado

    :80 K bytes RAM, 500 K disco x 2con impresora 80 cls, cpm y Pantalla

    283.800 o 9.950 ptas. al meS7--iiii,asrmeiparawfdifiwproguNa.

    Ven a verlo en

    TOT MICROPza. Pax, 12-A

    (junto Bar Gomila) Tel. 582326Microordenador: Dragón y Sony MSX - intents. mes.VI Vito» 1111 7--)ectilMTéo MSX - 21 ptas.

    Leasing para IBM y OLIN ETTI

    Oferta de PrimaveraAl:revelar tus fotos te obsequiamos conun:álbum'Jle[hojas autoadhesivas.',,:

    Ya tenemos las últimasCÂMARAS KODAK serie VR-35

    Foto SIRER«Donde el color tiene vida.

    C. Mayor, 28 - Tel 580309 FELANITX

    ( Ve de la pagina 3)

    any i prorrogable. Era menester justificar que pintava. Primer vaig acu-dir a don Francesc Rosselló, Director de l'Escola d'Arts i Oficis, on johavia anat, i em va dir que no com també em va dir no don Llorenç Cerda.Don Pere Barceló trobava que la pintura no era el meu camí sinó eldibuix linial i s'oferí a cercar-me una collocació. Afegia que la meva, posi-ció social no era per dedicar-me a la pintura. També don Vicenç) Furió vanegar-se perquè ell ja no em podia donar consells. Aleshores mon pareredacta una carta per a Bernareggi i la vaig dur a Gènova. Bernareggi vadir que no donava classes per acceptava i em faria el certificatd'aprofitament. Es queixava que les 125 pessetes ni bastaven per pintu-res. Amb En Bernareggi ens havíem coneguts un dia pintant a Ca'n Vell,Gènova, casal amb una palmera molt alta. Mon pare apadrinà les nocesde Bernareggi. Cada mes anava a Gènova o a Santanyí a mostrar el quehavia pintat. Bernareggi em feia la crítica, em respectava tot el que pin-tava, feia comentaris i m'estenia el certificat. Un dia, a Santanyí, deversl'any 1931, em va dir: Me alaga que copies lo mio pero es hora de quecojas tu personalidad. M'havia deixat influenciar massa per Bernareggiperò vaig dir basta. Seguidament vaig pintar la plaça de Deia, absent jaIa influência bernareggiana. Puc dir que vaig iniciar la revolució pel meucompte. Ja no acceptaria més influències i des dels principis dels anysquaranta començava a ser Ramon Nadal.

    (Continuant)

    8

    FELANITX-.1==291211111MINa

    vint-i-eineanysenreraPREMIADO

    En un concurso de cante flamen-co celebrado en Muro y organizadopor el Club Recreativo de aquellavilla, ha triunfado brillantemente,nuestro paisano, el aficionado al can-te, José Moreno, después de habereliminado a doce participantes.

    Le acompañá en su actuación, elconocido guitarrista Julio CorTés.BOTADURA

    Ha sido botada últimamente enPorto-Colom una embarcación que,destinada al traslado de pasajerosen la Bahia de Palma, ha sido cons-truida en los astelleros de D. Sebas-.tián Estelrich.

    Dicha embarcación mide 11 me-tros de eslora.BENDICION DE LA PLAZA DETOROS

    Mañana, domingo 8 de Mayocon ocasión de la bendición de laPlaza de Toros «La Macarena», nues.tra ciudad vivirá una interesante jor-nada taurina.

    A las 10 de la mañana, habrá con-cierto a cargo de la Banda de Mú-sica.

    A las 11, bendición de la Plaza,por el Arcipreste Sr. Rebassa.

    A continuación, un enviado espe-cial de la Hermandad de «La Maca.rena», esparcirá en el ruedo arenadorada de la Maestranza de Sevilla,gentil obsequio de la Empresa' Pa-gés, y vertirá agua del Ho Guadal-quivir. Acto que constituirá un sim-bólico bautizo.

    Asistirán a la ceremonia las Auto-ridades Civiles y Militares que se-rán obsequiados con un vino espa-ñol.

    A las 5 de la tarde, Gran Novilla-

    da: Ricardo Izquierdo, de Albacete yGuillermo Colom, la gran esperanzamallorquina.MISA VESPERTINA

    A partir del lunes, día 9 de Mayo,cada dia habrá misa vespertina enla Parroquia, que se dirá a las 8 dela noche.PRECIOS DE LA CARNE DECORDERO

    Que regirán en el Mercado deAbastecimientos de esta Ciudad yen su término municipal, durante elmes de Mayo.

    Costillas: 60 ptas./kg.Traseros: 48 ptas.1 kg.Delanteros: 38 ptas./ kg.De la secció ONDAS CALLEJE-

    RAS, firmades per SUPLENTE, es-collim les següents notes:

    Queremos referirnos hoy a las es-pantosas heladas que han asoladolos viñedos de nuestra campiña, enestos primeros dias de Mayo...

    El hecho ya está consumado yaunque quisiéramos paliarlo en loposible, nada podemos hacer paramenguar las grandes pérdidas quehabrán sufrido, especialmente, nues-tros viñedos...

    Una mujer, nostálgica, comentabalos ventosos y frios dias pasados:

    — Temps enrera, per sa fira deMaig treiem es ventai».

    A lo que le replicó su esposo,amoscado:

    — Bon ventai tenim per Son Ra-món j Eubocasser!».

    Cierto, muy cierto, porque esaszonas fueron las más afectadas...

    Pocos dias después un buen hom-bre entra en un comercio y pre-gunta:

    — Teniu polvos per esquitxar?Y el tendero que posee una cuar-

    terada de viña en Son Maimó lecontestó:

    — 1 qué heu d'esquitxar, fiet, esbuis?

    Fins una altra, si Déu ho vol.

    D'ALLAVORS

    Notes per a Mid petita...

  • âme rind')Hoy a las 9'30 noche y mañana domingo desdelas 3 tarde Tel. . 580111

    Durante el día era una dama rica y respetable...

    Por la noche,seducia, mataba y robaba

    La dama perversaeon FAYE DUNAWAY

    Además de: p R . [cry S 2Si pensaba morirse de risa en la otra, espere a ver esta

    Mañana domingo desde las 3 tarde

    La película reina de los musicales

    JESUCRISTO SUPERSTARY seguidamente:

    EI último KamikazeJueves 16 y sábado 18 a las 9'30 noche

    Si se di virtió con Porky's y Porky's-2 no puede perderse...

    Ir a perderlo y perderseEn el mismo programa:

    METEORODomingo 19 desde las 3 UNICO DIA.

    Una obra inolvidable que marca historia

    Además de:

    EL PRECIO DEL PODER

    EI último guerrero

    FELANITX

    C. T. FELANITX, 4 - UDYR, 5ANDRES BENNASAR en mascu-

    linos y CATI NADAL en féminas,ganadores del III RANTKIN C. T.FELANITX.

    El pasado sábado en el CampoMunicipal de Deportes, tuvo lugaruna importante jornada tenísticaque enfrentó al C. T. Felanitx y elUDYR de Palma, venciendo este úl-flint, por 5-4.

    El primer partido enfrentó a P.Adrover y M. Garcia venciendo elpalmesano por 6-7, 5-7, poniendo el0-1 en el marcador.

    El segundo partido enirentó a A.Bennasar con P. Ribot, ganando elfelanitxer por 3-6, 6-4, 6-1, colocandoIa eliminatoria en empate a uno.

    El tercer partido volvió a adelan-tar a los palmesanos, al caer J. Mes-tre ante P. J. Cabot por 6-7, 6-4, 5-7.

    En el cuarto partido nuestro ben-jamín C. Bennasar (apenas 13 arios)cayó, en un gran partido, ante P.Munaret por 6-2, 6-1

    En el quinto partido Cati Nadalperdió ante I.• Cederio, poniendo elmarcador en un claro 1-4 a favorde los palmesanos,

    A. Oliver en el sexto partido acer-

    ce, a nuestro equipo al 2-4, al ven-cer a A. Serra por 6-3, 6-4.

    En el séptimo partido M. Vicens,que sustituyó a T. Boyer, lesionada,dió la gran sorpresa al vencer por6-3, 1-6, 6-2, a M. A. Mendez, dejan-do la eliminatoria pendiente de lospartidos de dobles.

    En el primer partido de dobles G.Vicens y P. Muelas cayeron derrota-dos, dejando la eliminatoria resuel-ta a falta de un partido.

    La jornada se cerró con una cenade entrega de trofeos del 3er. Rant-

    in C. T. Felanitx que fue ganadopor A, Bennasar en la categoría A,J. Mestre en la B, C. Nadal en fé-minas A y J. Estelrich en féminas B.

    En los postres de la cena tuvolugar la presentación del grandiosoI TROFEO JAIME RAULL DE TE-NIS, y se maduró la idea de la Or-ganización de las «12 HORAS DETENIS» previstas a celebrarei pró-ximo día 18.

    SE TRASPASA tienda de comesti-bles, por no poder atender, en C.Cristóbal Colón de Porto-Colom.Informes: Proissos, 36 - Tel. 581206

    JudoCampeonato de Balearas de Judo

    Esta semana pasada, en los loca-les de la Escuela deportiva Bellverde Palma, se celebró el campeonatoA.B.E.A.M de Judo, de edades com-prendidas entre 13 y 16 arios.

    La SALA DE JUDO FELANITXpresentó un equipo de seis judokasen las diferentes edades y pesos.Quedando campeones en su grupo:

    ANTONIO LUIS ADROVEREUGENIO SARRATambién cabe mencionar a los

    restantes competidores y en sus di-ferentes grupos el resultado fue:

    JORGE HERRERO, 2.°JOSE FCO. MAESTRE, 2.°ANTONIO RAMON, 3.°SERGIO SARRA, 4.°Estos dos campeones de grupo,

    el próximo día 1 de junio se despla-zarán a MADRID para disputar elCampeonato de España A.N.P.E.J.,válido para la competición Interna-cional a disputar en BEAUVALLON(Francia), entre las seleccionesEUROPEAS.

    ENDEVINAIACada dia una regadareb el jardí tard o prest,per?) sovint oblidadaqueda una planta sembradaa un racó dins un test.

    Cenrosa es la seva fullacom un eel ennuvolat,car si l'aigua poc la mulla,la tardor mai la despulladel fullatge que ha brostat.

    I a son temps també treu flor,groga com la fesorniadel qui té pena en el cori encara que jamai mor,quan neix ja pareix mustia.

    SOLUCIÓ A L'ANTERIORNo sera cap cosa raralo que vaig a contestar,toca es dol més gros que hi ha,perquè sa sogra es mumare.

    DESPEDIDANo som home de culturaperquè no m'han ensenyati per dir sa veritat,a cap llibre he estudiat,només dins s'agricultura;i me trob ja a una alturabastant alta de s'edati ja me sent com a cansatde tanta d'endevinaia

    per no mesclar es gra amb sa pallavos ho don per acabat.Si en qualque cosa m'he errato a qualcú he agraviat,de tot vos deman perdó .Si tenc qualque ocasiói me trob de bon humorescriuré qualque caneóper qualque aficionat.Si volgués el Déu del celque tots es felanitxerstenguem salut i doblersaixí ho desitja en

    Miguel

    VENDO SOLAR CENTRIC° enPorto Colom.Informes: Tel. 575670 y 575828.

    Ayuntamiento de Felanitx(Viene de la página 2)

    Guidonet Nadal.Se acord0, con los votos en con-

    tra del Regidor de la C.D.I. y de losdel PSOE, facultar a D. Jaime Ba-llester para gestionar la contrataciónde músicos y artistas para las pró-ximas fiestas de San Agustin.

    Se acordó por unanimidad fijar en125.000 ptas, el premio del Certamende Dibujo y Pintura sobre papel«Ciudad de Felanitx», así como pro-poner a las Cajas de Ahorros queincrementen la dotación de los pre-mios establecidos por ellas.

    Igual resultado obtuvo la propues-ta de la Comisión de Cultura sobreorganización del Certamen de Foto-grafía, acordándose someter su or-ganización a la Fundación CosmeBaueà.

    Se acordó por unanimidad supri-mir la lápida de la fachada de laIglesia Parroquial en conmemora-ción de los Caídos, así como su tras-lado a la Fundación Mn. Cosme Bau-zá para su Conservación como datohistórico.

    Visto el escrito sobre organizaciónde conciertos en Baleares con oca-Sión del Ario Europeo de la Música,,se acordó solicitar de la Conselleríade Educación y Cultura la actuaciónen Felanitx de una coral o de mú-sica clásica.

    Se acordó por unanimidad conce-der a la Escuela Graduada de Porto-Colom una subvención de 100.0a0ptas. con ocasión del cincuentenariode su creación.

    Hallándose en discusión la ofertade D. Juan Miralles Mut en relacióna una posible construcción hoteleraproyectada junto al Hotel Cala Mar-gal, el reloj de la torre de la CasaConsistorial dio las veinticuatro ho-ras, con lo que el Sr. Alcalde le-vantó la sesión, sin pasárse a discu-tir los restantes asuntos del Ordendel Día.

    Felanitx, a 16 de abril de 1985.El Alcalde,

    Pedro Mesquida ObradorEl Secretario,

    Guillermo Juan Burguera

    Rafa RubioAlta peluquería unisexC. Horts, 2 (en frente médico

    Dr. Enrique Miguel)

    HORARIO:

    Mañana 9'30 a 1Tarde 3'30 a 8

    Viernes y sábado no cerramos almediodía.

    Para su comodidad damos hora.

    Se vende otraspasa

    SUPERMERCADOKANSAS

    TENIS

    Campeanato de Baleares absolulos por equipos

  • excontiortm

    autocares

    10 FELANITX

    Pudo ser victoriaS. D. Ibiza, 3 - Felanitx, 3

    Arbitró el Sr. Coll Homar, quetuvo una regular actuación. Tarjetasamarillas para Vicens, Covas, Avillay Pepillo.

    FELANITX.- Nadal(2), Galmés(2), Valentln(2), R. Nadal(1), Oliva(2), Covas(2). M. Rial(3), Garau(2), 'Vacas (2), Vicens(2) y Crucera(2). Antich(1) salió por R. Nadalen la 2.a parte.

    GOLES:Minuto 23. Vicens toca con la

    mano dentro del área ibicenca y elárbitro señala la falta maxima. Lan-za Werayo y marca, 1 -0.

    Minuto 28. Nuevo penalty, al de-rribar Vicens a un delantero local.Lanza nuevamente Merayo y engañaal meta Nadal, 2-0.

    Minuto 41. Rechace malo de Oli-ver que aprovecha M. Rial, quiensólo ante la meta envía el esfericoal fondo de la red, 2-1.

    Minuto 51. Vicens lanza una faltadirecta y Gonzalez no consigue Ile-gar al balón, 2-2.

    Minuto 59. El Felanitx bota un sa-que de esquina y Martin Rial anteun semi-fallo de Gonzalez marca, 2-3.

    Minuto 80. Contragolpe del Ibiza,Arasa recibe un centro de Avila yconsigue el gol del empate, 3-3.

    MAGNIFICO RESULTADOEl Felanitx, a falta de dos parti-

    cle's, el pasado domingo aseguró lapermanencia al conseguir un sor-prendente empate en Ibiza, que se-gún muchos pudo ser victoria„ yaque sólo la falta de experiencia�ealgunos de sus jugadores, dió opcióna los ibicencos a conseguir en los* úl-timos minutos el gol de la igualada,y todas las líneas del equipo localestaban desbalazadas y rotas pornervios. Un Ibiza que creyó habersentenciado el partido en el min. 28al conseguir el segundo gol (2-0)merced a otro penalti. El primero,a nuestro juicio totalmente injusto.La reacción del Felanitx fue esplén-dida, con unos primeros minutos deIa 2.a parte sencillamente magnífi-cos, que le permitieron remontar unmarcador que se le había puestomuy cuesta arriba.

    Excelente resultado que le permitecontinuar al C.D. Felanitx en 3.a di-visión la próxima temporada.

    R.

    2.• REGIONALCA'S CONCOS, O -

    PLA DE NA TESA, 0ESCASO INTERES

    Poco se disputaban ambos equi-pos, de ahí que ambos se dedicasena cumplimentar el expediente, ElCa's Concos conserva la categoríasin ningún tipo de problemas, queya padeció en su momento los arbi-trales, y los visitantes se situan enuna zona cómoda con tres positivos,una zona nada rentable para las ta-quillas.

    3.° REGIONALFELANITX ATCO., 3

    S.P. SOLLER, 1SEXTA VICTORIA

    Los atléticos consiguieron una vic-toria fácil, la sexta en lo que va de

    campeonato, ante rival que estos ill-limos partidos se ha venido un tan-to abajo. Goles de Gonzalez, Canoy «Pirri».

    S'HORTA, 3 -ATCO. SON GOTLEU, 2

    MAS DIFICIL DE LO ESPERADO

    Se confiaba que la victoria se ibaa decantar a favor del bando localcon facilidad, vista la entidad delequipo rival, pero la verdad es quenunca hay que fiarse del contrario.El S'Horta ganó, y lo pudo hacercon holgura, pero los fallos en de-fensa y los pocos aciertos ante lameta rival dejaron un marcador fi-nal bastante apretado.

    Goles de Juli y Burguera (2).

    JUVENILESB. RAMON LLULL (Inca), 3 -

    FELANITX,Nadie de los jugadores felanitxers

    se salvó de la quema, en un partidoque se debe olvidar cuanto antesmejor.

    M.

    GOLEADORESUna sección que patrocina«AUTOCARES CALDENTEY«

    J. CALDENTEY S. A.Tel. 580153

    C. D. FELANITX

    1.-M. RIAL con 14 goles.2.-Vera con 8.3.-M. A. Caldentey con 3.4.-Vacas, Vicens, Covas, Garau y

    Valentin con 2.5.-Muntaner, Seminario, R. Na-

    dal y Crucera con 1.

    FELANITX ATCO.

    1.-N. JULIA con 11 goles.2.-J. A. Gonzalez con 5.3.-Juanito con 4.4.-P. Cano con 3.5.-Miriarro, Gaspar Y Alonso

    con 2.6.-J. Barceló con 1 gol.

    JUVENILES

    1.-CRUCERA «Guindi» con 17goles.

    2.-Antich con 13.3.-Fiol y T. Barceló con 8 goles.

    INFANTILES1.-J. GALLARDO con 20 goles.2.-Bennasar con 11 goles.3.-Uguet con 10 goles.

    ALEVINES1.-MUÑIZ con 16 goles.2.-Rosselló y Artigues con 6.

    BENJAMINES

    1.-BASILIO con 12 goles.2.-Maimó con 4.3.-Herrero con 3.4.-Caña y Esteban con 2.

    Autocares lujo excursiones.Servicio Taxis y Microbuses.

    Tels. 580246 - 581135 - FELANITX.Servicio permanente 24 horas

    • El próximo día 8 de junio elC.D. FELANITX ha organizado unrecital en el PARQUE DE LA TO-RRE con la actuación de TOMEUPENYA, a las 11 de la noche. Elcantante vilafranquer, que se hallaen un gran momento tras el lanza-miento de su último elepé «ILLA-MOR», sera captado por las cáma-ras de T.V.3 que se desplazarán anuestros lares para grabar el acto ysera restrasmitido posteriormentepor la cadena catalana.

    • MESTRE-OLIVER expone es-tos días en ALEMANIA en el centroZEMKER HAUSER de FRANK-FURT cincuenta de sus mas repre-sentativas obras que los expertoshan calificado de «expresionismo delMediterráneo». Cuatro largos años leha costado reunir -pintar- esta in-teresante muestra. Le deseamoséxito.

    • Otro pintor, MIQUEL ANGELPEREA, se ha decidido ¡por fin! aEXPONER de nuevo. Tras un largosilencio, de pintar para sus cuatroamigos, se lo ha pensado bien y haprometido montar pronto una expo-sición en FELANUX. Un joven pin-tor que ya en su día llamó la aten-ción de la crítica especializada,¡Avanti!.

    • El pasado martes D. MACIA«TIBUS» reunió en los manteles de«SA TORRE» de CALA D'OR a losex-alumnos que organizaron su HO-MENAJE, JOAN ADROVER, JAUMENICOLAU y SEBASTIAN MONSE-RRAT, Tras una opípara cena, conatenciones especiales de XISCOLLANERAS el propietario, hubo ani-mada charla que se alargó hastaavanzada la noche.

    • El próximo día 17 el conocido«barman» ALEX inaugura a «bomboy platillo un nuevo PUB en CALAD'OR que se va a llamar «BALLY'S».Nadie duda que este «bunker» se vaa convertir en un reducto particu-lar para sus afamados amigos, quea partir de ahora no van a perdersepor CALA D'OR. Y a propósito, ¿quéhace por allí S.M. «EL SASTRE»?¿Le da consejos o lleva tajada en elnegocio?

    • Contento como un chico conzapatos nuevos quedó TONI RAMON«SOBERA» tras asistir a la formida-ble acogida que tuvo la «I.» MOS-TRA DE CUINA MALLORQUINA»de la cual él es uno de los princi-pales culpables.

    • En la CARTELERA CINEMA-TOGRAFICA de FELANITX tenemos«LA DAMA PERVERSA», con FAYEDUNAWAY que tiene dos caras, dedía es una santa y de noche seduce,roba y hasta incluso mata. «POR-KY'S-2» que no necesita presenta-

    ción. Y el domingo es el único díapara volver a ver «JESUCRISTO SU-PERSTAR» y comprobar cuantosmuertos hay en «EL ULTIMO KA-MIKAZE». También está «LA MA-DRE DE ANNA», basado en un casoreal que conmovió a toda la oponiónpública de Alemania no hace muchotiempo. Y no hay que perderse deninguna manera «DERSU UZALA»(El Cazador»), obra maestra absolu-ta del gran realizador japonés AKI-RA KUROSAWA, que recomiendovivamente a todos los buenos ci-neastas. JORDI GAVINA.

    Ayuntamiento de FelanitxNUEVO PLAZO PARA LACOMPRAVENTA DE UN

    SOLAR EN CA'S CONCOSEl Ayuntamiento Pleno, en sesión

    ordinaria celebrada el día de ayer,acordó conceder un nuevo plazopara la presentación de ofertas op-tando a la venta de un solar dondeubicar la Unidad Sanitaria de Ca'sConcos. Dicho plazo finalizará el día29 de mayo actual.

    Para una mayor información, pue-den dirigirse al Negociado .de Secre-tara de este Ayuntamiento.

    Felanitx, a 7 de mayo de 1985.El Alcalde,

    Pedro Mesquida Obrador

    Utmera Agraria LocalCAMPAÑA CONTRA ESCARABAJO

    PATATASe pone en conocimiento de todos

    los agricultores que en su día soli-citaron producto para efectuar laCampaña contra el escarabajo de laPatata, que a partir del próximo día13 del actual mes de mayo y hastael 31 del mismo mes, pueden pasarpor estas oficinas en horas hábilesa recoger dicho producto, entendien-do que de no hacerlo en el períodoantes mencionado, se consideraraque se rechaza dicha subvención.

    Felanitx, mayo de 1985.El Secretario,

    Pedro Llompart Bosch

    Lxit de la 1.d alit tstra deCuina Mallorquina»

    AMB LA PRESENCIA DE LA«BODEGA COOPERATIVA

    DE FELANITX» I DELCELLER SA SIMIA .

    Dilluns passat varem acudir a Pal-ma a la inauguració de la primeraedició de la «MOSTRA DE LA CUI-NA MALLORQUINA». A la cerimo-nia inaugural hi va haver les prime-res autoritats de l'Illa. El senyorCañellas, el batle Aguiló, els conse-llers Gilet i Cladera, etc. L'acte vaesser senzill i prest ens adonaremde l'interès que ha despertat en elpúblic, que se va abocar i acabàamb les existències mol prest, des-bordant tots el calculs prevists.

    En aquesta «Mostra» hi participenla BODEGA COOPERATIVA DE FE-LANITX, que presenta tot el seumostruari de vins i el Celler de «SASINT Lk) de Porto-Colom, que dóna aconèixer la recepta de Made) Maria,«Rapé amb ceba».

    Podem augurar que aquesta pri-mera mostra tendra una continua-ció en els propers anys, ja que hadespertat dins tots els aficionats ala gastromamia una inusitada expec-tació. ','AIKEL"