de MallorcaANTIC S'ARENAL DE MALLORCA

EL DIARI DELS MALLORQUINSANY XIII. NÚMERO 285 15 DE FEBRER DE 1994 PREU: 200 PTS

CILIIAIMALIC*C •

5,3,34'1'IStS

1?"

PASOS CATALANS

MUSICA NOSTRAOMPL L'AUDITÓRIUM

(Redacció) Organizat per Xocolat i dins el programa deFastas de Sant Sebastià, divendres dia 28 de generMúsica Nostra va omplir l'Auditórium de Palma en unmemorable concert en el qual Miquela Lladó i els seuscompanys de grup (Antoni Pastor, Bernat Cabot, JosepBalaguer, Josep Antoni Rubio i Jimmy Armengol) vancantar Sant Antoni gloriós, Romanç de la dama deMallorca, El Capità Antoni, Cançó dels tres mariners(aquestes dues darreres són poemes musicats de JosepM° Llompart), etc. El concert de Música Nostra vacomptar amb l'actuació d'artistes convidats com TomeuPenya, Victorí Planells i Joan Moreno d'UC, Joan Bibilonii l'actuació sorpresa d'un refugiat bosni que al so d'unacordió va encetar els aplaudiments més forts del vespre.

UN SENADOR DE BALEARS FIGURA ENLA LLISTA D'IMPAGATS DE LA

SEGURETAT SOCIAL

(Redacció) Un senador pel PP figura en la llistad'impagats de la seguretat social. El Sr. Guillermo VidalBibiloni és propietari de l'empresa Cerámicas GuillermoVidal S.A. Cerámica - Material de Construcciónsituada al carrer Av. Prínceps d'Espanya, 5 Es Figueral.Sa Cabaneta. Al B.O.C.A.I.B. de dia 31.XII.93, a la pág.11089, el Cap de la Unitat de Recaptació Executiva de laTresoreria General de la S.S. de Balears, Antonio SauraRodríguez, fa saber que el deute pendent de Vidal puja a457.317 ptes. La nota diu que si aquests doblers no sónpagats en 24 hores, es procedirà a l'embargament debéns. El senador del PP i home de máxima confiança deGabriel Caflellas és famós arreu de tot Mallorca perquèquan era batle de Marratxí va esser condemant pelstribunals per un delicte de prevaricació i perqué durant elseu mandat es va fer la requalificació de terrenys perconstruir la gran superfície estrangera Alcampo.

Un exemplar d'aquest periòdic seráregalat a totes les famílies que con-fronten amb el carrer de Manacor dela Ciutat de Mallorca. Si vos ha agra-dat, telefonau al 26 50 05 i el vosenviarem cada 15 dies.

ÉS MOLTSENSILL!

Telefonau al26 50 05 vos

enviarem L'ESTELcada 15 dies

Enquesta

Que opinau de l'arribada delCorte Inglés i d'Al Campo?

Catalina Liras (La Con-fiança). Malament. ElGovern Balear va contraels mallorquins. Hem devotar partits mallorquinsque defensaran la nostraterra.

Guillem Ferriol (Unifor-mes Islas). Malament peral comerç mallorquí i pera tot Mallorca, ja queaquesta gent s'enduu elsdoblers a fora. El PP noens estima gens. Jo elsvaig votar, però no ho farémai més. Votaré partitsnacionals mallorquinscom el PSM o com UM,que ara fa una campanyaa favor dels productesmallorquins.

Josep M. Moragues(Botiguer). Els mallor-quins estam venuts i benbarals. Aquesta gent delPP no ens estima gens.Són unes teresetes deishotelers amb duros.

Emili Moreno (Cobrelec).Massa superfícies per tanpoc terreny. Hem de mirarde terra per endins i votarpartits nacionals mallor-quins que ens defensin.Aquesta gent del PP i delPSOE no mira per nos-altres.

Margalida Escanelles(Magestic). Destrossen elcomerç tradicional ma-llorquí i s'enduen elsdoblers de Mallorca a fora.Aquesta gent del PP quecomanda va contranosaltres. Tant de boguanyás un partit ma-llorquí que defensás lonostro. Jo votaré UnióMallorquina.

Magdalena Capó (Con-feccions). Els petits enshem d'especialitzar iservir la nostra barriada.Aquesta gent que coman-da, amb això del CorteInglés s'han equivocat.Hem de votar partits ma-llorquins perquè nosaltressom mallorquins.

Margalida Roca (Teixits).Ens enfonsarà a tots. ElPP passa molt dels co-merciants. Jo no els hevotat mai. Sempre vot elPSM.

, ::::11:111111111111:1111111111111:111:111111:11:11:1

19/11241 de Mallorca2 15 DE FEBRER DE 1994

• Fa dos-cents anys els francesos varen tallar el capal darrer representant de la nissaga borbona al tronode França. Avui, a pocs anys del segle XXI, tot unpoble, el català, s'ha baixat els calçons davant un altreborbó —almenys davant la Casa Reial—. El presidentPujol i Televisió de Catalunya han demanat disculpesen nom del poble català per un programa de televisióen el qual es parlava de la monarquia —més malamentque bé, paró per això existeix un dret que es diullibertat d'expressió, contemplat a la mateixa Cons-titució espanyola—; fins i tot el mateix conductor delprograma, en Miguel Calzada, ha hagut de demanardisculpes —quin remei!—. No direm res més sobreaquesta qüestió, que cadascú pensi el que vulgui,pena és trist mal de veure com la monarquia s'haconvertit en un tema intocable, un tabú. l no direm resmés parqué els Porbons, ara i aquí, tenen les deguanyar... paró teuips altemps.

• I Ilavors diuen que hi ha persecució del castellà!! Aon?, quan?, com? L'única llengua perseguida ahir iavui és el català. I si no, que ho demanin al degà delCol.legi d'Advocats, que va prohibir unes classes encatalà amb l'excusa que hi havia un alumna que nol'entenia. I qué hi fa aquí si no ens entén? Quen'aprengui o que se'n vagi a una altra banda on hoentengui tot; paró aquí, a Mallorca aquest alumna—i el daga— no hi tenen cap feina. Això són pro-vocacions i no la Llei de Normalització Lingüística!

• Na Maria-Llu'issa Iglesias fou bibliotecaria a labiblioteca del Pont d'Inca fins fa poc temps. Ens vaexpressar la seva estranyesa pel fet que el CIM hagicancel-lat les subscripcions amb totes les revistes dela Premsa Forana. Al Pont d'Inca hi ha gent de moltsde pobles de Mallorca i molts anaven a la bibliotecajustament per llegir la revista del seu poble, enscomenta na Maria-Lluissa.

• Dilluns passat anàrem a la tertúlia que en Pere Gilorganitza al molí de cas Coquer de Santa Catalina. Elsopar, molt bé: dues llesques de pa amb tomátiga deramellet, oli verjo de Sóller, olivas, també de Sóller,cuixot per acompanyar-lo i vi... no es pot demanarmés per 500 ptes. La tertúlia, d'allò més bé mentreparlàvem de les batalletes del servei militar de fa unaquarantena d'anys. Quan es va encendre, pero, fouquan en Pedro Prieto, de l'Ultima Hora, va demanarper qué quan parlàvem deis espanyols, encara quecom ell fes quaranta anys que viven i fan feina aquí,els dèiem forasters. Aquí la cosa es va encendreparqué un contertuli va recordar que el 80% deisjudicis que se celebren a Mallorca són contra forasters,un altre va puntualitzar que un home amb estudis quefa de periodista, si en quaranta anys no ha après axerrar en mallorquí és parqué és un colonialista o unsubnormal, un altre va recordar la campanya quecontra la nostra llengua es fa contínuament des deCastella... És que a qualsevol tertúlia que hi hagimallorquins i forasters, quan es parla de la Ilengua, elsànims s'encenen. Els forasters, avesats a dominar-nos, no poden pair que no els facem cas i volen queparlem tots en castellà quan ens adonem de la sevapresència. També es troben estranys a una tertúlia ontothom parla català i ells rompen el ritme amb unallengua estranya. Els sap greu esser forasters, paróno fan res per integrar-se i xerrar com nosaltres.

FIns un 25% de descompte amb lapresentació d'aquest anunci

ÓPTICA SBERTSANT MIQUEL, 83 (Cantonada Avingudes)

Graduam i adaptam lentillesPer la compra d'unes lentillesli regalam un altre parell d'iguals.

Ulleresde sol 1 graduades

Tlf.: 72 1 4 25

• Tanmateix, els forasters i els mallorquins no solemanar als mateixos llocs. Als pobles i a les ciutats deMallorca, hi ha cafés i bars on els clients sónmajoritàriament forasters i altres que són plens demallorquins. L'altre dia, al mercat dels diumengesde Felanitx, ho vaig constatar: hi havia grups de joyasque parlaven espanyol i n'hi havia que parlaven català.La gent es tria i cadascú se'n va amb els seus, amb elsque és troba més a plaer. I bé que fan.

* Idó ja ho sabeu tots aquells a qui agradi la tertúlia:els dilluns a les nou del vespre al molí de cas Coquerdel carrer Indústria de Santa Catalina. Hi ha bonambient, amistat, menjar mallorquí i tot baix la batutadel cònsol de Sóller a Ciutat, que és en Pere Gil.

• Dissabte, dia 15 de gener d'enguany, a la sevacolumna habitual, el puput de cresta molla feia unaadvertència que, si no fos parqué aquest senyor no tégaire poder, faria posar els pèls de punta. L'article enqüestió es deia "¡Informaticémonos!" i textualmentacabava així: "estoy introduciendo en la base de datosun censo de catalanistas en función de cartas aldirector, artículos, libros o declaraciones públicas".Abans, per curar-se en salut, n'Alemany diu que aixòés "divertit". Paró ell mateix, en aquest mateix article,diu que hi ha coses que "asustan" referint-se preci-sament a la informatització de dades: "La informati-zación de algunos ficheros referidos a personas [...]es tremenda y muy peligrosa".

Arribará aquest fitxer a mans deis grups violentsd'ultradreta?; la Ilista de catalanistes, ¿és una 'llistanegra" a l'estil de les que s'elaboraren durant la guerradel 1936-39 i arran del cop d'estat d'en Tejero?

No és la primera vegada que aquest botifarronetfa amenaces públiques contra els que ell anomena"catalanistas". Esperem que no haguem de plànyercap desgracia causada per les sayas paraules.

Son els Palmen, pare i fill, que regenten el Bar Apolo a Son Gotleu.Serveixen copes, entrepans i delicadeses en un ambient benmallorquí dins una barriada on els mallorquins estan en minoria.

En Tomeu Moreno és l'amo de la Cafeteria Milwaukee del carrerRicard Ortega de Ciutat. Aquest bar és la seu de la Penya MotoristaMallorca. Organitza carreres, excursions i dinars. Quan esreuneixen, són uns quatre-cents motoristes, cosa gens rara perquèa la barriada hi ha quasi totes les botigues de motos de Ciutat.

Em Jaume-Maria Sánchez és l'amo del restaurant Caldenteyde la Soledat. Serveix tapes variades, conill amb ceba,porcella rostida, xot rostit i caragols cuinats. Fa menús a600 ptes.

Joan Ignacio Santiago és l'amo del Bar Pacos de la barriadadel Polígon. A més de servir copes, serveix menús casolans a650 ptes.

Ja rebeu

19WTII de MallorcaÉs molt fácil!

Telefonau al 26 50 05 i usl'enviarem cada 15 dies

L'ESTEL de Mallorca. El diari deis mallotquins. Editor i director: Mateu JoanFlorit. Col.laboradors: Jaume Sastré, Joan Estades de Montcaire, Climent

Garau, Tomeu Martí, Miguel López Crespí, Miguel Julia, Joan Quetglas, GuillemCrespí, Jordi Calndentei, Pere Gil. Depósit legal: PM 473-80. lmpresió: HoraNova, S.A. Publicitat i susbscripcions: Camí de les Pedreres, 30. Apartat de -

Correus 124. 07600 s"Arenal. Telèfon: 26 50 05. Fax 75 35 18

Comunicatde l'A.VV. delCamp Rodó

ASSOCIACIÓ DE VEINATS DEL CAMP RODÓCarrer Ramon Muntaner, 52, baixos07010 Palma - Tel.: 752523 - RME: 00018/91

Camp Rodó, 17 de gener de 1994.

Sr. President:Com deveu saber, l'Associació de Veïnats del

Camp Rodó, sumant-se a la campanya que vàreupromoure el passat mes de desembre, encaminada arecaptar recursos econòmics que evitassin el reingrésa la presó del veïnat d'aquesta barriada nostra, Sr.Vicente Ortiz Blanes, va prendre l'acord de fer-hi unaaportació considerable.

Dia 15 de desembre de 1993, per tant, abonàvemdes de l'entitat bancària nostra (Colonya Caixad'Estalvis de Pollença, 2056 0007 8 c/c 1 4114000186)al compte corrent núm. 2.402.123-83 de "So Nostra"Caixa de Balears 0011 Cotlliure, la quantitat de100.000.- (CENT MIL) pessetes.

Amb la confiança que voldreu informar adequada-ment la Junta Directiva que presidesc, em permet dedemanar-vos que vulgueu accedir, com més aviatmillor, a passar-nos les dades següents:

1. ¿Quina era la quantitat total exacta del deuteque havia contret el Sr. Vicente Ortiz Blanes, d'acordamb la decisió judicial corresponent?

2. ¿Quina ha estat la quantitat total que s'harecaptat al dit compte corrent, per aquest concepte?

3. ¿Quins són, detalladament, tots i cadascundels perceptors que han rebut realment les quantitatsque hi havia fixat el Sr. Jutge?

4. ¿Roman encara obert el dit compte, o ja n'haestat anullada l'obertura?

5. ¿Com pensau informar tota la gent que hi hacol•aborat expressament, sobre la destinació efectivade totes les quantitats que hi han estat ingressades?

6.1, finalment, ¿com explicau la notícia feta públicaals mitjans de comunicació locals, segons la qual unabona quantitat de doblers ingressats en aquest comptecorrent no han estat destinats al pagament de lesquantitats fixades per la Justícia?

Atès que heu volgut fer molt pública la vostraacció encaminada a ajudar el veïnat del nostre barri,Sr. Vicente Ortiz Blanes, i que lamentablement no hihem pogut veure reflectida adequadament la laborexercida pel misser Sr. Antoni Salvà, qui en tot mo-ment havia rebut el suport de la nostra Associació deVeïnats del Camp Rodó, vos demanam que tambévulgueu fer ben públics els resultats de la recaptacióeconómica i com han estat repartits els doblersobtenguts.

Creim que, si ho feis així, vos haureu guanyat lacredibilitat dels qui hi vàrem col•laborar i dels quin'han seguit el procés; en cas contrari, sembraríeu dedubtes el vostre camp d'actuació, cosa que no crecque sigui beneficiosa per a la ciutadania de Palma.Cecili Buele i Ramis, president A.VV. Camp Rodó

FARMATI CAES 011 DE SAL-UT

Ortopedia esportiva, calçat anatòmic, puericultura,nutrició, cosmética natural, dietética, higiene,teràpia natural, aprimament, nutricló infantil.

C/. Francesc M. de los Herreros, 6Ttf.: 46 74 69. Clutat

L'esperit republicà

L'oligarquia i el PSOE'94 (II)Joan Quetgles Professor de Filosofia d'IR

Ic/W°,11 I de Mallorca 15 DE FEBRER DE 1994 3

En aquests darrers temps, els oligarquesespanyols, els banquers en especial, han aconseguituns beneficis enormes. Els nou-vinguts del Psoe tambéhan participat d'aquesta edat d'or. Ells, els jerarquesdel Psoe, ho expressen més o menys com en JuanGuerra el qual deia que a veure si només tenen dreta guanyar diners els rics, i que fer-se ric un pobre noera cap delicte. Certament, "enriquecerse" és l'ex-pressió que fan anar els oligarques d'antid i de nouencuny. És una cosa que saben practicar, de vegades,aquesta de fer-se més rics del que ja són, elsoligarques. A la història d'Espanya —de l'Estat espa-nyol—, és una práctica continuada de l'oligarquia elfet de practicar l'espoli contra les altres classessobretot, contra les poblacions i minories indefenses;amb vesánia, el genocidi contra les poblacions i lesnacions d'Amèrica. Dins l'època moderna, una de lesmés assonades fou la que feren els oligarques "liber-als" amb la promulgació de la llei de Mendizábal; fouuna de les auto-acumulacions de terres més gran maivista. Era de veure la disposició "natural" d'aquellslatifundistes a comprar les terres "desamortitzades" apreu de ròssec.

Actualment, moltes vegades, no és bo de ferdestriar si un hom és un burgès capitalista o si és unoligarca. Per altre costat, pens que no és casual queels partits polítics espanyols —i, per suposat, el Psoe-s'han esforçat per amagar la línia que separa unaclasse moderna burgesa d'una classe aligárquicahereva de l'aristocràcia més rància.

Aquest ocultament és un pecat intellectual i políticdels savis hispans. S'omplien la boca de Marx, almateix temps que el negaven a l'hora de fer teoria.Les prediccions de Marx varen resultar errònies. I lesconstruccions socials i polítiques fetes en nom seu —els règims comunistes— varen resultar catastròfiques;però la crítica de Marx al sistema capitalista no és tantsols válida, sinó que el mètode d'anàlisi de Marx s'hafet universal entre els estudiosos dels processoshistòrics, socials i polítics. 1 és en Marx, precisament,un dels pensadors que més clarament han reconegutel paper revolucionari de la burgesia modernacapitalista; i revolució en el sentit econòmic i social,en el sentit d'esser una máquina de la història.

Ens cal distingir molt bé qui són els burgesosmoderns i qui els oligarques encara que es disfressinde moderns. Aquests oligarques espanyols no sóncapitans d'indústria, no són creadors d'empreses, nosón innovadors, sinó socialment i económica reac-cionaris. Tot seguint un costum que els és propi, elsoligarques fan ús del control dels mecanismes del'Estat a favor dels seus interessos socials i econòmics.

Els oligarques miren d'augmentar les sevespropietats, les seves riqueses, però no creen riquesa,no són cap motor econòmic, sinó, més aviat, unaplaga de llagosta que tot s'ho menja. Els burgesoscatalans, com a classe moderna que áón, fan la funcióque varen fer les burgesies de l'Europa del Nord.

Estem en condicions d'entendre per qué la naciódominant és més poc desenvolupada i és més pobraque les nacions dominades, Catalunya i Euskad.. Enaquests darrers quaranta anys, l'oligarquia no ha sabutdesenvolupar les seves àrees nacionals, ha estatincapaç de crear una indústria nacional autóctona, iha conduit a l'estancament o a la mediocritat elsdiversos sectors de la producció. No deixa de sor-prendre el silenci, quan no l'amagament, que fan elsmitjans de comunicació sobre el procés de recessióeconómica quasi secular dels principals solars de lahispanitat. Aquests solars són les dues mesetes, osigui, Castella-Lleó i Castella-la Manxa, Extremadurai Andalusia. Madrid és un cas que s'ha d'estudiar dinsuna altra dialéctica. La recessió en aquestes àrees és

llarga, profunda i silenciosa. Fins i tot enllaça amb alláque deien els ideòlegs de l'oligarquia quan parlaven,molt sovint, de "las causas de la decadencia de Es-paña", com feia, per exemple, en José Ortega y Gasset,el filòsof de Madrid. Però allá que mai no va dir DonJosé és que són ells mateixos, els oligarques, laprincipal causa de la decadència. L'activitat de laburgesia crea riquesa i creixement econòmic (deixemde citar ara les contradiccions que provoca); elsoligarques, no. Els oligarques especulen, fan mono-polis, es construeixen búnkers econòmics i polítics,fan "braguetazos", dilapiden, fan contubernis,sobretot, mantenen en decadència les àrees queadministren.

Aquesta recessió económica inacabable del'Espanya profunda es tradueix en desertitzaciódemográfica; és a dir, que moltes zones malmesessocialment i económica han sofert un movimentemigratori continuat formant-se àrees desèrtiques,quasi totalment despoblades. Malmeses socialmenteren aquelles poblacions de jornalers agrícoles queestaven —estan— en una situació real próxima a ladels serfs de la gleva. La gleva era —és— en aquestscasos el gran latifundi; a vegades, la finca és tan granque conté uns quants llogarets al seu si. L'oligarquia—i, per tant, també el Psoe— ha fet moltes provaturesi ha fet grans inversions amb la intenció d'aturar ladespoblació i aconseguir el creixement econòmic.Però ha fracassat en el propòsit.

Les dades de població dels darrers quaranta anysquantifiquen la magnitud de la tragèdia. Totes lesregions han sofert una sagnia constant de població.Les Orees més desertitzades són les dues Castelles iExtremadura. Castella-Lleó ha passat de 2.955.000habitants al 1959 a 2.537.000 a l'any 1991. Castella-la Manxa, pel mateix període, ha passat de 2.022.000a 1.638.000. Extremadura, de 1.431.000 a 1.050.000.Andalusia, malgrat l'emigració, encara ha aconseguitun considerable augment de la població; si les dadesno han estat inflades, ha passat dels 5.939.000 ha-bitants de l'any 1959 als 6.859.000 de 1991.

Des del moment que la cúpula del Psoe —i elsamics— va decidir la via de convertir-se en nousoligarques, el Psoe va esdevenir un instrument enfunció dels interessos de l'oligarquia. El Psoe s'haconvertit en el principal obstacle pel naixement d'unaburgesia espanyola. El contuberni entre la cúpula delPsoe i l'oligarquia no fa sinó perllongar la decadènciade la seva pròpia nació. I, per suposat, provoquenl'ofec del sistema productiu català i basc. Que quediclar, hi ha unes fortes condicions objectives que fanconvergir els interessos polítics de les classes popularsde les diverses nacions de l'Estat contra el dominisecular de l'oligarquia. Seria molt bó de proclamar lesdiverses repúbliques independents.

Aquest periòdic està realitzatnrvik non lirtn rVirs. inrrejtfinnC11111./ C111,1114/0 1,1 II IIVI 111011141

CanonCarrer de Jesús 34 baixos

Tlf.: 20 73 62(5 línees)Fax 20 40 29

07003 Ciutat de Mallorca

En veu alta

Em vull disculpar públicament davant la casa reialespanyola pel programa Persones Humanes emes el dia20 de gener de 1994 i presentat i conduït pel popularMikimoto. Que qué hi tenc a veure jo amb el programa?Res, absolutament res, com en Jordi Pujol. No sé si vaesser la seva tradicional inclinació al vassallatgeincondicional a qualsevol membre de la familia borbona—de qui déu ens guardi molts anys— o la seva passióindissimulada per la genuflexió més acrítica quan hi haborbons —de qui déu ens guardi molts anys— pel mig, o

potser va esser el subconscient, o...La qüestió és que alguna d'aquestes coses el van

trair, al molt honorable Pujol quan amb la frissorhabitual (quan es tracta de demanar perdó -i doblegar-se davant l'amo) va demanar públicament, repetidesvegades, disculpes a la casa reia t- per si se sentienofesos pel contingut de l'esmentat programa. Pujol nohi tenia res a pelar en un- programa de TV3, televisiópública catalana, finançada amb els doblers delscatalans i que políticament depèn del parlament.Insistesc: Jordi Pujol, legalment (és a dir en teoria,potser aquest és el problema), no hi pinta res a TV3;

. en tot cas els responsables polítics de l'ens caldriacercar-los entre els.diputats de la comissió corres-ponent a en la presidencia del parlament.

De totes maneres, i com que Pujol ho va fer,repetesc les meves excuses davant la casa reialespanyola i no tan sols pel contingut del programa enqüestió, sinó també per pensar que la monarquia engeneral és un muntatge obsolet, injust i inútil il'espanyola en concret és la representació de l'opressióde part de la nació catalana. I posats a disculpar-me,també deman.perdó per esser mallorquí, per parlar encatalá encara. Present les meves més humils disculpesper haver nascut en aquesta terra i molestar amb lameya presencia els illustres visitants que cada estiuvénen a fer la seva feina a Marivent. I ja que hi som,•ciernan disculpes per aquest article i per demanar-vosdisculpes.

P.D.: L'autor d'aquest article assumeix explícitamentqualsevol responsabilitat derivada de les opinionsemeses.

4 15 DE FEBRER DE 1994 de Mallorca

Kang, Tzu, el mestre (V)

MIQUEL LÓPEZ 1 CRESPÍ

XLIXEl Mestre no volgué aprofundir mai el problema

de les reencarnacions, de l'existència o no de diversosdéus, de les categories d'àngels que poblaven el celi l'infern. Assegurava que aquestes discussions noservien per escurçar la guerra o disminuir les càrreguesdels camperols. Cap emule débat damunt magia,encanteris o fets sobrenaturals podrá servir per salvarun infant que mor de fam. Dit això, callava eterneshores mirant vers les muntanyes.

Un llenyataire del Ilogaret de Ta-Hisiang, a la ribadel langtsé, aconsellava als seus fills: — Creure quetostemps gaudiràs de bona salut i que la dona romandràal teu costat malgrat que els impostos del tira t'arruïnin;confiar en els excessius elogis, les alabances delsamics quan la feina marxa bé; imaginar que elprimogènit tindrà cura de tu en envellir i no haver fetun racó per si et deixa abandonat al carrer; vet aquíuna forma molt corrent de bogeria.

El Mestre, en sentir tan assenyats consells, ensescometé: aquest home no té res a aprendre en elsllibres que sovint estudiem.

LIDigué el Mestre: — Com poder sobreviure entre

els Ilops? Aquesta és la primera pregunta que hom hade provar de contestar de seguida que tinguienteniment.

LIIQuan el Mestre veia portar un captiu al cadafal, o

ullava un desvalgut demanant almoina a unacantonada, sempre s'aturava a reflexionar en les rarescircumstàncies que li deixaven provisionalment untemps de llibertat. Sabia amb certesa que a tot homehonrat li ha d'arribar la seva hora.

LIIIEl Mestre explicava a len luan: — Inútil és que

provis de trobar explicació a les abstraccions quenarren els incunables bellament dibuixats de palau;inútil que creguis que a la teva rica biblioteca hi romanacumulat la ciencia del món. Qui això s'imagini, vaben errat. En l'experiència d'un dels presoners queconstrueix la Gran Murada hi ha més saber que en totsels manuals dels filòsofs a sou.

LIVEl Mestre detallava els costums de les tribus

barbares del Nord, el caramull de pobles ignots queno coneixen cap llei ni tampoc saben lletrejar, desxifrarl'escriptura. — Uns homes incultes, sense instrucció—digué un dels deixebles—. — Uns homes incultesen opinió de lau Ban. Però una gernació que no estáobligada a servir tirans. Cap senyor de la guerra omandan í té força per fer-los esclaus. Frueixen encompleta llibertat de la terra i l'aigua, els infir2its ramatsque pasten per la planura sense haver de donar partper a manteniment de lames ni funcionaris. Unahumanit% inculta, en opinió de lau Ban, però anosaltres ens hauria fet feliços poder viure Nord enllà.

LV— Em demaneu estranyats com, en tants d'anys,

EMPRESARIS!Si us anunclau a L'ESTEL la vostra

empresa guanyarà doblers!

no m'he enriquit al costat de l'Emperador. Mai en lavida he Iloat servils ni generals. Tampoc he escrit cappoema als nenúfars de les fonts imperials. Ni alcasament de l'hereu he fet de bufó recitant versos ales joies que les concubines porten al coll. Com volíeu,doncs, qye em fes mereixedor de les deixalles quecauen de la taula deis senyors?

LVIHeu d'estudiar i aprendre sense esperar res a

canvi. Qui llegeix llibres per obtenir un dia salari de lacort no assolirà mai la vertedera saviesa. Ho diguerenfa molts segles els antics.

LVIIQuan els recaptadors d'impostos expliquin que

enguany hi haurà menys càrregues, vol dir que tenenpor a la vostrá rebellió; quan us deixin parlar a laplaça del mercat sense que intervinguin els soldats,vol dir que el seu pànic augmenta sense aturar i peraixò us concedeixen una mica de llibertat. No us feumai illusions amb les obligades concessions delssenyors. En veure-se de veritat en perill treuen elsmercenaris de les casernes. Sempre ho han fet isempre ho faran.

LVIIIHi ha hagut èpoques en qué els servils, a sou de

l'Emperador, han expticat que el benestar és general:confonen els seus palaus amb les cabanes del pagès,els seus Uds de plomes amb la dura 'litera de l'esclau.

LIXAdvertí el Mestre: — Molts de vosaltres em

demaneu per l'actitud de Txo Ding. Dieu, i amb raó,que Txou Ding és savi, però mai ha criticat les constantsexpedicions de rapinya que organitzen els mandarins.Txou Ding viu a palau, és hereu d'un general. Compodria criticar la guerra, que és el fonament del seubenestar?

LXEn llur terrible follia, senyors de la guerra, reietons,

han arrasat poblats i nacions, exterminat ciutatssenceres en una inútil provatura de finir amb lesrebel.lions. Bastava que d'aquell poble se'n salvesuna persona perquè de seguida la protesta comencésde nou. o

" LXINingú nega les seves qualitats —precisa el

Mestre—. Sap escriure tractats de filosofia, curiososreceptaris, meravellolbs anuaris i bestiaris queentretenen a Reis i eunucs de cort; les princesessaben de memtria els versos i poemes d'amor queredacta envoltat de servents; a les escoles iuniversitats, la prole de mercenaris i generals estudienels seus Vibres i manuals militars; els lames li dediquenmultitud de pregàries i les autoritats de la ciutat li fanhomenatges, pensen edificar-li un monument. Algús'estranya del motiu del nostre menyspreu?

LXIILa majoria de vosaltres ben aviát us deixareu

seduir pels senyors de la guerra. Un voldrà ser oficial,l'altre recaptador d'impostos. El més descregut acabaráajupit sota els déus de guix als temples. Qualcuns'aprofitarà dels meus coneixements per aixafar encaramés els esclaus; algun altre voldrà fer de botxí atretpel salari, l'honor de netejar els estables dels gener-als. La vostra rebel.lió juvenil haurà durat el tempsexacte d'un ale.

LXIIIL'autòcrata que extermina una comarca i no deixa

cap home, dona o infant vius, comet una granequivocació. Si mata els seus habitants, qui plantarál'arròs que l'ha d'alimentar? El terror —com afermenels filòsofs de palau— no s'obté amb l'execuciómassiva de la població. Basta portar al cadafal elsinstigadors principals de la revolta. L'escarment pordurar fins i tot una generació.

LXIVEls rebels són molts. Pel seu nombre, ja hauria

d'haver finit fa segles la injustícia en el món. Però unté son i no arriba d'hora a la reunió. L'altra ha de donarrecapte als porcs. La majoria tenen hipotecada lacollita. No saben com sortir de deutes. La gent had'adobar les goteres de casa seva i no es pot preocuparde la inundació. Per això frueix de tanta pau itranquilditat l'Emperador.

OPELGM

SERVICIO OFICIAL

I9Mteiti de Mallorca 15 DE FEBRER DE 1994

Sobre el català alCol.legi d'Advocats

Senyor director:El català a Mallorca no gaudeix d'una situació

privilegiada, ni tan sois rep el mateix tractament quel'espanyol.

Volem recordar el cas publicat al DM del proppas-sat 26 de gener, que fa referència a en Lluís Segura iGinard, ex-professor de l'Escola de Práctica Jurídica,que ha hagut de renunciar a la seva tasca docent perpoder exercir el dret a fer les seves classes en llenguacatalana. Aquest fet demostra que el català no rep aMallorca el mateix tracte que l'espanyol. Si fos així, elcas a la inversa també s'hauria de produir, però fins aracap professor no s'ha vist obligat a deixar la seva feinaper negar-se a impartir les seves classes en castellà.Qué passaria si un alumne demanás al seu professorque explicás en català i el professor s'hi negás?

Al marge alió més interessant és comentarl'actitud del degà del Col.legi d'Advocats, responsabledirecte —encara que ell sostingui el contrari— de ladimissió de l'esmentat professor. El raonament del.senyor degà ha estat el següent: reconeix el dret delprofessor a parlar en català, però Ii denega davant laprotesta d'una alumna. La situació no deixa d'esserparadoxal, i és semblant a aquesta: la de l'empresarique reconeix el dret del seu treballador a fer vaga,però que l'acomiada quan aquest la secunda. És tan

acomiadar un treballador per haver exercit eldret a la vaga, com il.legítim és provocar la dimissiód'un professor per voler exercir el seu dret a explicaren llengua catalana.

La decisió del degà no parteix de la voluntat de fercomplir la llei, perquè no n'hi ha cap que faci prevalerel dret de l'alumne per damunt del dret del professor.Aquesta decisió, en primer lloc, demostra el sentimentd'autoodi o d'inferioritat lingüística que pateixen lamajoria dels mallorquins —el degà inclòs—; i en segonlloc, contradiu els seus afanys legalistes ja queinfringeix la llei que atorga el dret de parlar en catalàa tots aquells que ho vulguin fer, dins les comunitatsautònomes de parla catalana.

Davant fets com aquest és inútil cap apellació ala bona voluntat, i en aquest sentit entenem lessimbòliques declaracions de n'Aina Moll, que benintencionades pretenen quelcom de tan impossiblecom fer que un cec recuperi la vista. Falta un marclegal més ample que eviti situacions com aquesta.Això només es pot aconseguir posant, si més no, almateix nivell les dues llengües actualment oficials aMallorca: si estam obligats a conèixer la llenguaespanyola, també hauria d'esser obligatori conèixer laIlengua catalana.

Volem adreçar aquesta carta a tots aquells pro-fessor que cada any, a principi de curs, es plantegend'exercir el seu dret a fer les classes en català, peròque per por, o per indefensió davant la llei, hi renuncien.

I per acabar, aquesta carta vol esser una mostrade solidaritat amb en Lluís Segura i Ginard, que s'havist obligat a prendre una decisió heroica i coherent.Un grup de professors afectats, M.C. i M.G.

Cartes aldirector

En totes les Dengues,manco en la nostra

Sr. director:Com a activitat extraescolar de l'as-

signatura «Historia de la literatura ca-talana», • divendres día 17 de desem-bre, els cursos 3E i 3F de l'Institut Ca-sesnoves d'Inca, vam fer una sortidacultural per visitar la Palma medievaldels segles Xllé 1 XVé, la Palma deJaume I, de Ramon Uull, d'AnselmTurmeda, de Guillem de Sagrera...,entre d'Ares edificis i indrets que vamVisitar hi ha els següents: la Seu, saUotja, l'Església de Santa Margalida,el Consolat de Mar, les murades, l'arcde la drassana musulmana, la plaçadel mercat, església de Sant Fran-cesc....

La nostra indignació es va produir,però, quan vam voler visitar el Palaude l'Almudáina, l'antic Alcàsser delValí musulmà després convertit per

Jaume II en el palau dels reis de Ma-llorca. Un cop haver preparat dinsl'aula els principals trets de cada edifi-ci, ens varem trobar amb la desagra-dable sorpresa que els responsablesdel palau de l'Almudáina ens vannegar les explicacions en mallorquí.Pensam que aquest fet és especial-ment irritant per dos motius.

Primer perquè demostra que Ma-llorca és una colònia i que els mallor-quins dins ca nostra som víctimes dela discriminació lingüística, social, cul-tural, etc.

I segon, perquè el responsable delpalau de l'Almudáina, depenent de«Patrimonio Nacional», va tenirbarra de dir-nos que tenien ordres defer-ho en espanyol, anglès, italià,francés i alemany, però que no estevapermès fer-ho en català o mallorqui.

Volem acabar aquest escrit desca-rregant de responsabilitats els guiesmallorquins del Museu que en tot mo-ment es van mostrar disposats ama-blement a fer-nos les explicacionesen català. El Delegat de «PatrimonioNacional» culpable d'aquesta injusti-cia contra la nostra llengua va esserAntonio Serrano, davant l'actitud delqual van decidir no fer la visita i partir.

Seguelxen 69 firmas

Llubí:res-Sa Pobla: canonSenyor director m'agradaria publi-

carás aquestes reflexions entom a untema que ha estat, que és i que serápolèmic per la nostra contrada l'aiguade sa Marineta.

Per endavant vull dir que som Ilubi-ner, som mallorqui i vull ser solidadamb tots, repetesc, tots, els conciuta-dans de l'illa.

Amb el tema de l'aigua de sa Mari-neta s'ha ardbat a situacions total-ment surrealistes. Els Ilubiners conti-nuarn essent els dolents de lapel-lícula. Ens diuen que l'aigua no ésnostra perquè es de tots. Correcto,Ens diuen que l'aigua és un bé public iun recurs escàs i que convé no jugar-hi. Correcte!...

jo em deman: les diferents admi-nistracions es creuen el que predi-quen? Pareix que no.

Resulta que l'aigua de l'aqüifer desa Marineta no és de ningú, no és pro-pietat privada, que els pous particu-lars si arriba el cas es poden expro-piar per necessitats humanes ur-gents.

I davant tot això jo vull demanar alconseller d'Obres Públiques o al ma-teix president de Govern balear: si tot

' el que hem dit és cert, per qué es per-met a l'Ajuntament de sa Pobla queimposi un canon sobre l'aigua a unparticular que aporta aigua a Alcúdiao es Murterar?

Pel que sabem l'aqüífer de saPobla és el mateix que el de Uubí-Muro i que malanomenam sa Marine-ta

Jo, com a Ilubiner vull saber per quéel batle de sa Pobla pot cobrar unduro per metre cúbic d'aigua —a par-tir dels 500.000 m. 3— i el poble deUubl no pot rebre ni un duro, ni unacompensació per l'extracció que esfará (?) d'uns pous situats dins el nos-tre terme. És que avui encara no somtots iguals? Els dolents som els Ilubi-ners, els insolidaris som els Ilubiners,els macolins dins les sabates som elsIlubiners... Per() mentre l'Ajuntamentde sa Pobla podrá tenir uns ingressosper l'explotació de l'aigua de sa Mari-neta que en fa un particular, el poblede Llubí per dolent! Está castigat!

Per favor senyors Canyelles, Reuso Font un poc de serietat!

Els llubiners som solidaris però nobeneits!

AtentamentTon' Cenan&

ParlefficlarillampotPer Joan Antoni E ades

de Montcaire i BisbalN'HI HA QUE ENS VOLENFER COMBREGAR AMB

RODES DE MOLÍEl que fou conegut jugador

de futbol de l'Europa dels anys50 i 60 Ferenk Puskas arase'ns ha destapat com un«gran patriota español» i «grandefensor de la lengua españo-la».

Trobant-se un dia a Alema-nia volgué donar testimoni delsseus sentiments espanyolistesamb aquesta «brillant» afirma-ció: «Hablo español porquesoy español; és el idioma enque mejor se expresarme».

Per aquells que no ho sabenFerenk Puskas nasqué a Hon-gria i, del pais magiar, és laseva familia; quan l'any 1.956s'instal.lá a la capital del'«imperio del Rio Manzana-res» —fugint del comunismesoviétio— ja era un home bengranat.

Cadascu és ben lliure demudar de nacionalitat si li véde gust. Jo, per part meya,sempre he admirat els cata-lans com Pau Casals o els es-panyols com Rafael Alberti queexiliats de la seva terra nadivadurant el franquisme, es man-tingueren sempre fidels i orgu-llosos d'ésser el que eren: ca-talans o espanyols. Ara que unhongarés nacionalitzat espan-yol per circumstancies politi-ques gràcies a Déu fora de jocpretengui fer-me creure quexerra millor el castellà que nopas la seva llengua ni m'hocrec i manco ho admir.

CONTINUA ELDELIRIUM TREMENS

D'A.B.C.De cada dia estic més con-

vençud que el diari A.B.C. (deMadrid) necessita que un psi-quiatre visiti els seus redactorsi col.laboradors. El delirium tre-mens d'aquesta genteta haarribat al punt de fer-los publi-car, dia 4 de febrer, aquestamentidota «Al parecer la Ge-neralidad de Cataluña no seconforma sólo con censurarlas clases de castellano en laComunidad catalana sino queademás pretende colonizar te-rrenos anexos como es casode las comarcas orientalesaragonesas».

Ah tu-tups més que tu-tupsque no sabeu que aquestes«comarcas orientales arago-nesas» a les que us referiusempre han parlat català.

Els Paises catalans tomarana vida plena i això és i será«sempre», de Seises a Guar-damar i de Fraga a Maó tant sivos agrada com si no vos agra-da.

Roba d'home i de dona

JAVIERC/. Francesc M. de los

Herreros, 33(Devora la Pina de Pere

Garau)Tlf.: 27 33 94. Ciutat de Palma

TENNIS

SON RIGOTennis SquashFutbol-sala VoleiHándbol Mini golfPetanca Tennis TaulaCir. Footing GimnàsFinal Avda. Son Rigo - Tel. 74 33 66

Sometimes - Palma de Mallorca

SERVIAUTO ARENAL S.A.Carretera Militar, 185- LAS CADENAS

Tel. 26 81 11

07600 EL ARENAL - PALMA (BALEARES)

Fax 74 32 77

Carretera Militar, 185 Ses Cadenes07600 S'ARENAL DE MALLORCA

15 DE FEBRER DE 1994

de Mallorca

Maria Antònia Munar,presidenta d'UM, i AntoniPascual, secretad gene-ral del partit en el decursde la presentació de lacampanya «Triau-los ma-llorquins», impulsadapels nacionalistes per talde promoure el consumde productes mallor-quins.

En els darrers mesos Unió Mallorquina ha posatde relleu una capacitat extraordinària de projecció iextensió al llarg de la geografia mallorquina. Això s'hatraduït en una serie de propostes constructives i posi-tives que el partit ha presentat a les diverses instànciesgovernamentals. Maria Antònia Munar, presidentad'UM, es manifesta ara sobre qüestions de darreraactualitat.

— Unió Mallorquina ha iniciat una campanyapublicitària de promoció del consum de productes iempreses autòctones; quins són els principalsobjectius d'aquesta campanya?

L'objectiu bàsic de Triau-los mallorquins, cam-panya que es duu a terme des del passat mes dedesembre, és promoure els productes i empresesautòctones de la nostra comunitat autónoma per tald'estimular-ne la demanda. Per això, Unió Mallorquinavol impulsar una política més agressiva i méscompetitiva que permeti als sectors productius de lanostra comunitat tenir una capacitat de promociócomercial amb igualtat de condicions que la resta decomunitats autònomes espanyoles i la resta de païsoscomunitaris.

L'anàlisi económica de la nostra comunitatautónoma evidencia que el nostre sistema pateix undesequilibri important, producte de la práctica delmonoconreu turístic i l'abandó d'altres empresesproductives. Aquest monoconreu ha generat unaabsoluta indefensió empresarial i, en conseqüència,una destrucció progressiva de l'entramat productiud'empreses tan nostres com són el calcat, la fusta, labijuteria o el textil.

Segons el document elaborat per UM, les solucionspassen per l'adopció de diferents mesures que vandes d'un control optimitzat dels nostres recursosnaturals, industrials o comercials fins a un intentd'internacionalització del nostre mercat promovent la

gestió comercial directa, sense intermediaris, de lanostra comunitat.

— l quin és el missatge que es vol donar alsciutadans de les illes Balears amb aquesta campanya?

El missatge que es vol donar és molt concret: UnióMallorquina vol donar suport als productes i empresesde Mallorca perquè formen part de la nostra cultura ide la nostra riquesa económica i res han d'envejar detot el que ve de fora. Cada cop que triam un alimentmallorquí o una empresa mallorquina afavorim la nostraagricultura, la nostra ramaderia, la nostra artesania, lanostra empresa i, en definitiva, no feim altra cosa quebeneficiar la nostra economia.

— Ja que estam parlant de la nostra economia,m'agradaria que explicás per qué Unió Mallorquina hapresentat un Pla d'Ordenació de l'Oferta Turísticaalternatiu?

L'ordenació del nostre motor econòmic més im-portant no es pot limitar a una ordenació urbanística,sinó que també ha d'entrar a fons en tots els problemesque de forma directa afecten el funcionament delturisme. Amb aquesta filosofia, Unió Mallorquina hapreparat un pla alternatiu que recull l'esperit primerdel POOT que era el de donar un tractament igualitaria tots els establiments hotelers, fossin turístics o

residencials, però que després, i com s'ha pogutcomprovar amb l'estudi profund del pla, s'ha exigitmolt més als establiments denominats turístics que noals altres, sense retallar les densitats de població,amb la qual cosa será impossible l'esponjament quepreconitza el POOT a no esser que els ajuntamentsmodifiquin els seus plantejaments.

Unió Mallorquina ha presentat al Govern Balearun Pla alternatiu al Pla d'Ordenació de l'Oferta Turísticaelaborat per la conselleria de Turisme que contemplaaspectes oblidats al document governamental comsón l'estudi de les macroinfrastructures que afecten

tan directament el turisme com els problemes d'aigua,les comunicacions entre zones, la recollida selectivadels fems o els .transports interiors. El documentestableix les zones de preferent i urgent reconversiói estableix les dotacions de mitjans econòmics als cincanys, mentre que el POOT original ha obviat aquestesqüestions. El Pla d'Ordenació de l'Oferta Turísticanomés contempla l'ordenació del futur, i quasi exclusi-vament l'aspecte urbanístic, que encara que és moltimportant no és suficient per poder resoldre la proble-mática creada en el passat per un creixement salvatgei desordenat.

— Dies passats ha tingut una entrevista amb elpresident de la Generalitat de Catalunya i deConvergéncia Democrática de Catalunya, Jordi Pujol,que ha durat més de dues hores. A quins acordsconcrets han arribat?

Ambdós coincidírem en la necessitat que els partitsnacionalistes ens donem suport, tant als comiciseuropeus com a les convocatòries de carácter estatal,per afrontar el fort bipartidisme que caracteritza lasituació política actual. Un altre dels punts que vàremtractar va esser la conveniencia que els partits nacio-nalistes articulin un front comú per fer-se escoltar aEuropa i facilitar als empresaris de les respectivescomunitats autònomes l'accés als mercats europeus.L'Assemblea de les Regions d'Europa, de la qualPujol és president, és un fòrum molt important per ales formacions nacionalistes. En aquest sentit, tantPujol com jo vàrem coincidir que les eleccions europeesno són un objectiu priomordial per als partitsnacionalistes però sens dubte representen un bonassaig per als comicis municipals i autonòmics. Tambévaig explicar, al dirigent català, en qué consisteix lanova Unió Mallorquina amb la finalitat que quedi benclar qui som i cap a on anam.

Amb la mateixa finalitat, tinc previst entrevistar-me, en els propers mesos, amb Xabier Arzallus,president del PNB, i Victoriano Rios, president delParlament Canari i coordinador dels partits naciona-listas canaris.

— En els darrers mesos Unió Mallorquina hacompletat l'elecció dels comités locals del partit arreude Mallorca. Podria fer un recompte d'aquests nouscomités locals?

És ver que darrerament i després de la unificaciódel centre nacionalista balear, el passat mes de maig,Unió Mallorquina s'ha llançat a un procés intern deressorgiment i projecció externa. Amb aquest motius'han fet nous comités locals com són els de Andratx,Ariany, Artà, Binissalem, Búger, Costitx, Inca, Lloret,Llubí, Muro, Petra, Porreres, Sant Joan, Santa Euge-nia, Selva, Sencelles, ses Salines, Valldemossa... iesperam abans de finalitzar aquest trimestre conclourela totalitat de pobles de Mallorca.

El Grup de les Estacions de Servid i CEPSA del Termede Llucmajor: Estació de Servid s'Arenal, Son Ved s/ns'Arenal, Estació de Servid, Caries V, Llucmajor, Es-tació de Servid J. Pou, carretera de Palma, Llucmajor.Rifaren entre els seus clients una moto marca JA-MANA. Participaren més de dos mil cinc cents cientesa aquesta rifa. El guanyador fou n'Antoni Noguera, esbarber Carreró de Llucmajor. Enhorabona. A la foto-grafia, la propietària Jerbnia Pou, entrega la clau de lamoto a n'Antoni Noguera.

Entrevista a Maria Antònia Munar

«Triau-losmallorquins»

1

CAÑELLAS SE'N VOL DUR L'AIGUACONTRA L'OPOSICIÓ DE TOT UN POBLE

(Redacció) Les coses que mal comencen, malamentsolen acabar. Gabriel Cañellas está encaparrotat a endur-se'n l'aigua de Sa Marineta contra l'oposició de tot unpoble. Sense cap mena de permís legal atorgat perl'Ajuntament de Llubí, amparat en la prepotència il'arrogància, les excavadores de l'empresa MelchorMascaró de Manacor, la mateixa, per cert, que ja va ferel moviment de terres de la sortida d'Alcampo al'autopista, continuen fent la feina bruta del canyellisme.Un cop més ens trobam davant la política deis fetsconsumats. Maquines que fan feina nit i dia, dissabtes idiumenges també, tot pensat amb la mala Ilet d'intentaraturar la capacitat de reacció. Per la Part Forana eldesesper barrejat amb fúria, odi, impotència i frustracióha aparegut. Compte però amb els desesperats. Unapersona desesperada, un suïcida, un kamikaze, unapersona ofuscada i cegada per la rabia pot esser unenemic mortal. Basta veure el que aquests dies estápassant a França on una multitud de pescadorsenfurismats s'han enfrontat a la policia en una batallacampal que ha suposat l'incendi de parlament bretó. Perla Part Forana, de moment ja s'han de comptabilitzardiversos incidents: excavadores amb els vidres romputs,conductors de camions que participen en les obres deltransvassament apedregats, una caseta d'obresincendiada, esclafits de cólera popular a la terra deisagermanats, preludis de tempesta forta, etc. GabrielCañellas, el lloro vell, el cacic, el maleït cap de tribu queven Mallorca als estrangers, l'enemic núm 2, això desprésde Madrid, de la pagesia mallorquina, potser surti amb laseva i foti l'aigua als pobles. En qualsevol cas, Cañellas,però ha errat el càlcul. Es pensava que la Part Forana erauna espècie de reserva India plena de padrinets curts iimbècils a qui es pot comprar fàcilment el vot amb un platd'arrós brut, i es pot trobar amb la tomba política de laseva carrera. Temps al temps.

AJUNTAMENTDE SENCELLES

BALEARS

Guillem Ramis, batle de Sencelles, ha estat denunciat alstribunals per presumpta falsificació de document públicen benifici dels seus interessos particulars.

Contra el transvassament de Sa Marineta ja s'hanrealitzat algunes accions desesperades.

15 DE FEBRER DE 1994 7

81 JOVES DE BINISSALEM DENUNCIENLA GUÀRDIA CIVIL PER MALTRACTES I

ABUSOS

(Redacció) Aquestes darreres setmanes han estatmolt dolentes pel que fa a la imatge de la Policiaespanyola i la Guardia Civil. A Pontevedra, dos policiesen actiu han estat detinguts pel presumpte assassinat dequatre persones. A Binissalem, 81 joves han signat unmanifest on denuncien els maltractes, agressions,coaccions, insults i abusos per part de tres guàrdies civilsde la localitat que es van presentar més gats que unasopa en un pub del poble i un cop allá van sempentejarun jove de 17 anys, el van dur a un carreró i el vanapallissar. Això no ha estat tot, però. Segons la versiódels joves els guàrdies civils es van dedicar a insultar elsqui parlaven en mallorqul. Mal ambient hi ha a lacomarca de Binissalem. Si els comandaments de lapolicia i de la Guàrdia Civil no són capaços de controlarla seva pròpia gent, després pasa el que sol passar.

DENUNCIEN EL CONSELLER DESANITAT PER ENXUFISME

(Redacció) CCOO ha denunciat a l'opinió pública elconseller de sanitat del Govern Balear, Bartolomé Cabrer,per enxufisme. Un portaveu del sindicat va fer públic queuna cosina de la dona del conseller, Antonia GalmésGonzález juntament amb Antonia Coll Cañellas cobravenun plus de mig milió anual que no els pertocava. SegonsCCOO, aquestes dues persones reben un complementespecífic com si treballasin a l'hospital Joan March quanen realitat treballen a la conselleria.

Que deis informes, antecedents i de la documentació queposseim en els arxius d'agucen Ajuntament resulta que l'empresaAGUAS TERMINO DE MARRATX1 S.A., CIF A07062409, es titular de laConcessió de execució de lea obres i de la gestió del serveimunicipal de suministre d'aigua potable dins sol no urbanitzable.per un termini de cinquanta ames. ala Sector. 2, P.Ibis.2,3,4,5,6i 7 del Terme Municipal de Sencelles, on hi ha unes mil-docentesparceles constri.ndes i un població de tres mil sis -centes persones,

i pergue aixi consti, expedesc la present certificacio alsefectes pertinente a la Casa de la Vila de Sencelles, a desset defebrer de mil nou-cents noranta tres.

EL CERTIFICAT MOTIU DE LAQUERELLA

(Redacció) La Coordinadora en Defensa de les Aigüesde Sencelles va interposar una querella criminal, que haestat admesa a tràmit, contra el batle de Sencelles,Guillem Ferrer, per presumpta falsificació de dades en elsegüent document públic oficial on el batle infladescaradament les xifres de parcel.les construïdes(1.200) i el nombre d'habitants (3.600) quan en realitat lesedificacions existents no superen les 300 i tot el municipité un cens de 1.723 habitants.

Ig/W42111 de Mallorca

p olémica de l'aigua

GUILLERMO FERRER RAMIS. Batle - President de l'Ajuntament deSencelles.•

CERTIFICA,

¡¡¡ Vergonya poble!!!

Es Molí Nou(Vilafranca) Novembre-93

Qué és un poble? UN poble és ungrup d'habitants d'un país, units pervincles naturals i socials.

Segons hem vist "habitants d'unpaís units per vincles naturals i so-cials". Doncs noltros no ho som unpoble sensible, som un barri d'unaciutat, on la gent és individual i peraixò es desenten dels problemes delgrup, del poble.

Per aixó jo dic ¡Vergonya Poble!,perqué no ho som.

¡Vergonya poble! perqué sempre hiha dos grups.

¡Vergonya poble! perquè ens de-sentenem dels problemes socials.

¡Vergonya poble! perquè no defen-sam els interessos comuns a tots,com és l'aire que respiram, que el vo-lem net i no contaminat, perqué l'aireel respiram tots i no sols un petitgrup.

¡Vergonya poble! perquè no defen-sam la nostra terra contra l'aboca-ment de residus tóxics, perque la te-rra és per tots, com una mare perl'infantó.

¡Vergonya poble! perquè no defen-sam l'aigua de l'especulació de lesempreses.

¡Vergonya poble! perqué ni pa-drins, ni padrines, ni pares, ni maresque toquen voler tot el millor per anéts i fihis. no els defensen davant elsproblemes que poden venir degut a laincineradora de Son Reus, l'aboca-ment a Son Nuviet o altra part, a lasalanització de l'aigua per l'especula-ció de les empreses. Val a dir que hiha un petit grup que ho defensa, unaplaudiment per ells.

¡Vergonya poble! perquè els joves,la majoria, deis ser uns "passotes"igual que els nostres governants quetambé són uns passotes davant els

problemes. del Pla de Mallorca, de lacontaminació de l'aire i aigua, de l'es-peculació dels terrenys com Cala Pe-tita i de l'aigua de Sa Marineta i so-bretot "passotes" davant les genera-cions que vendran darrera noltros.

¡Vergonya poble! perqué hi ha gentd'aquest poble que pensa tan poc i fatan poca cosa que de tan poc que fadeixa que altres pensin 1 facin perells, ¡pobrets!

¡Vergonya poble t perqué som unpoble amb poc esperit i si no revisco-lam aquest poble morirá perque lapersona que té esperit, defensa. Hui-ta, es mou, té iniciatives, ajuda, éssolidari... i no deixa que ningúprengui el que li pertany. Cal ser hu-mils 1 a vegades prendre l'exempledels animals, que sovint són més in-tel.ligents que noltros, ells sempre,sempre, defensen el seu territori.

Jo vos faria una crida, millor dit lafaig, ¡despertau! i defensem, Iluitem,lluitem per la nostra "mare terra", perel nostre "pare aire" i per la nostra"vida aigua" lluitem, ¡lluitem!, ¡Illui-temll sense defallir.

Tomeu Mut

EL PETIT COMERÇ DÓNA VIDA ISEGURETAT A LA BARRIADA

Tres motius per anar a comprar a la petita i mitjanaempresa de la bardada

1.- Els beneficis de la petita i mitjana empresamallorquina es reinverteixin a Mallorca) la igual cosaprovoca que els doblers corrin de mà en mà i arribin amolta més gent.

2- El petit comerç, la majoria de vegades són empresesde tipus familiar que creen llocs de feina estables.

3.- La petita i mitjana empresa ofereix un tracte humà i unservid post-venda que mai no podrá oferir la massificaciói la despersonalització de les grans superficies.

4- Un carrer ple de comerços és una garantia contra ladegradació i un fre a la inseguretat ciutadana.

Mallorquins!Mallorquines!

No deixeu de comprar als comerços de labarriada o del vostre noble!

És un suggeriment de L'ESTEL DE MALLORCAEl diari dels mallorquins.

MINIMAXSORTEJA UNA MOTO CADA SETMANAPER PROMOCINAR ELS PRODUCTES

MALLORQUINS

(Redacció) Des dia 15 de gener fins a dia 31 de març,la cadena d'hipermercats mallorquins MINIMAX está fentuna campanya de promoció dels productes mallorquins.Durant aquest període se sortejaran deu motos scuter,una cada dilluns. MINIMAX, com a empresa mallorquina,ha estat capdavantera en la promoció de les empresesautòctones i pretén demostrar que els productes deMallorca són tan bons, com a mínim, com els que vénende fora. Per poder participar en aquesta promoció, cadaclient que compri tres productes mallorquins rebrà unapapereta per poder participar al sorteig.

LES GRANS SUPERFÍCIESPROVOQUEN L'EMPOBRIMENT

DE MALLORCA

Set motius per no comprar a les grans superficies

1.- Les grans superficies practiquen la competènciadeslleial, ataquen directament l'economia mallorquina engeneral i provoquen la destrucció de llocs de treball i labaixada de la renda i de la demanda en la comunitatbalear.

2.- Un petit comerç crea un lloc de treball per cada 65milions de venda. En canvi les grans superficies creen unlloc de treball precari amb contracte temporal per cada 28milions de vendes.

3.-Els beneficis de les grans superficies no reverteixen aMallorca sinó que se'n van a fora. La instal.lació de lesgrans superficies provocará una reducció de la demandaequivalent a 12.160 milions de ptes. Això mateixexpressat en termes de demanda turística es pot dir queequival a la reducció de l'afluéncia turística en 200.000persones a Mallorca.

4.- Segons l'economista Miguel Alenyar, les granssuperficies provocaran:

* La pèrdua de 2.612 llocs de feina.La desaparició de 1.912 establiments.

* La pèrdua neta de rendes salarials per ordre de7.537 milions de ptes.

5.- Les grans superficies exploten els proveïdors perquèels paguen les mercaderies amb 120 dies de retard. Ambaquest capital acumulat es dediquen a untar les corrioles ia ensabonar amb comissions il.legals polítics corruptesdel PP-PSOE, com Fageda, Cañellas o Aguiló, perquècanviin els plans d'urbanisme segons els seus interessos.

6.- Les grans superficies tenen un sistema de proveïment,de distribució, de publicitat, etc. centralitzats fora deMallorca amb la qual cosa marginen i discriminen elsproductes mallorquins agrícoles, articles de neteja,mobles, sabates, etc.

7.- Les grans "'superficies provoquen la desertitzaciócomercial de molts carrers i de moltes barriades queprimer es veuen inundades de cartells Se traspassa, SeLloga, Se Ven, ...i després es veuen immerses en unaespiral de degradació i de delinqüència.

Mallorquins! oMallorquines!

Anau vius!Comprar a les grans superficies és un duro per avui i

fam per a demà!

EL PSOE S'ASSEGURA EL VOTANDALÚS I AUGMENTA MÉS D'UN 26%

EL P.E.R.

(Redacció) El Govern de Madrid del PSOE ha fetpúblic que per a l'exercici de 1994, el Plan de EmpleoRural (PER) d'Andalusia i d'Extremadura pujará un 263%respecte a l'any passat, augment que suposa 137.447milions més que se'n van al pou sense fons que ésAndalusia - Extremadura. Enguany és any d'eleccionseuropees i d'eleccions autonòmiques a Andalusia. Aixòexplica l'augment espectacular de la dotackYdel PER. Peral PSOE i també per al PP Espanya es divideix en duesparts. Una que fa feina i paga imposts (els PaïsosCatalans, per exemple) i una altra que viu esquena dretai del subsidi (Andalusia, Extremadura i Castella).

15 DE FEBRER DE 1994 -19W114[11 de Mallorca

ESTEL am b la petit a i mitjana empresa

ELS COMERCIANTS DE LA ZONA DEPERE GARAU DENUNCIEN EL MAL

ESTAT DEL PÀRKING

(Redacció) Lina Font, la presidenta de l'associació decomerciants de la zona de Pere Garau, ha denunciat elmal estat del pàrking de la plaça, que s'ha convertit en unniu de brutor i en un focus d'inseguretat que contribueix adonar mala imatge a la barriada. Els comerciants hanexigit a les autoritats de Cort que acabin d'una vegada lesobres pendents de la barriada.

MALLORQUINS1MALLORQUINES!

COMPRAU PRODUCTES DEMALLORCA!

SÓN ELS MILLORS DEL MóNI

És una suggeriment de l'ESTEL DE MALLORCAEl diari deis mallorquins.

EL CORRUPTE CAÑELLASPERJUDICA EL COMERÇ

MALLORQUI I AFAVOREIXALCAMPO

Aquest rètol de l'autopista Palma - Inca és un escàndolde jutjat de guàrdia i una prova irrefutable de la conxorxaentre el corrupte Cañellas i la gran superficie Alcampoque es va inaugurar amb la presència de la conselleraCatalina Cirer i sense tenir els permisos corresponents.Des de quan la senyalització pública d'una autopista, tantvertical com horitzontal, está per beneficiar una empresaprivada?

D'Aquí a les eleccions autonòmiques de 1995, L'Estel de Mallorcapublicará cada número aquesta fotografia fins que Cañellas ordeni

llevar el rètol de l'autopista.

EL VIATGE DE ROSA ESTARÁS AARGENTINA VA COSTAR 1.235.350

PTES.

(Redacció) El viatge que la Vice-presidenta delGovern, Rosa Estarás, va fer a Argentina va costar detransport, allotjament i estada 1.235.350 pessetes més60.000 de representació. La visita va durar des del dia 18fins al 22 d'octubre i va consistir en una reunió amb elsrepresentants de la comunitat balear residents aArgentina.

QUELY, S.A.

Productes que exposa: Galetes i formatgeCarrer Herois de Balears, 1

07300 IncaTel: 88 17 50 - Fax: 5053 16

PANRICO

Productes que exposa: Pastes aliment(cies Iespecialitats (pa, pastisseria 1 galetes)

Gremi Tintorers, 1107009 Palma de Mallorca

Tel: 20 39 12- Fax: 75 77 02

CAÑ ELLAS DÓNA A 7 ENGINYERS EL84% DE LA DIRECCIÓ D'OBRES DE LES

DEPURADORES

(Redacció) Segons ha fet arribar a la premsa l'oposicióparlamentària, durant els anys 1990-1992, el GovernBalear va atorgar a 7 enginyers el 85% de la direcciód'obres de la construcció de depuradores realitzades perl'Institut Balear de Sanejament (IBASAN). Els 7enginyers escollits i que formen part de la minoriaprivilegiada que s'han repartit el pastís fabulós de 317milions en tres anys són els següents:

• Bernardo Deyá Palmer (Mallorca) (militant del PP igermà de l'advocat Miguel Deyá Palmer condemnat perl'escàndol de Calvià): 35.886.305 ptes.• Ricardo Collado Sáez: (Mallorca): 42.519.598 ptes.* Pablo Socias Morey (Mallorca): 36.558.5907 ptes.* Juan Morey Jaume (Mallorca): 28.620.055 ptes.* José L. González García (Mallorca): 25.248.855 ptes.• Ramón Ulldemolins (Menorca): 88.698.789 ptes.• Francisco Pons Vidal (Menorca): 28.317.503 ptes.

L'adjudicació de les obres de les depuradores ja va estarinvolucrada en l'escàndol quan pocs dies després d'essercessat Jeroni Sáiz, el nou conseller d'Obres Públiques,Bartolomé Reus, va adjudicar a dit la construcoió d'unadepuradora a Jeroni Sáiz.

EL MONTEPIO DE L'ARRAVAL FA 100ANYS

(Redacció) Divendres dia 4 de febrer va esser un diamolt especial per a la popular barriada de Santa Catalina.Divendres el Montepio de l'Arraval feia 100 anys. Percelebrar-ho es va fer un sopar multitudinari on es va retrehomatge a diverses persones molts vinculades a aquestainstitució tan arrelada: Maria Vaquer, viuda de PereBordoy, un home que va estar-hi molt vinculat, i LlorenGil, el soci més antic. Enhorabona Santa Catalina! Vosdesitjam que el 2084 es pugui celebrar també el SegonCentenari!

El popular Montepio de S'Arraval ha fent 100 anys.

de Mallorca 15 DE FEBRER DE 1994 9 •

José Ma González Ortea, el primer a la dreta voraBartolomé Reus i Juan Fageda.

EL POLÍTIC GONZÁLEZ ORTEA VACOBRAR UN PRESENT DE NADAL DE

2.600.000 PTES.

(Redacció) N'hi d'afortunats que tenen els doblersmolts bons de guanyar. Aquest és el cas del polític del PPi alt cárrec de la Conselleria d'Obres Públiques, José MaGonzález Ortea, que va cobrar un present de Nadal de2.600.000 ptes. Mentre la resta de funcionaris tenen elsou congelat, mentre les pensions pugen una misèria,mentre es retallen les despeses en medecines, mentreCañellas diu que no hi ha doblers per pagar un salarisocial per combatre l'atur, mentre els empresaris estanoiats de pagar imposts, mentre aturats i minusválidsveuen retallades les prestacions, etc. etc. ells s'ho fan iells s'ho mengen. Segons va denunciar el secretarid'acció sindical de la CSI-CSIF, Lluís Forteza, el cas deGonzález Ortea no és únic sinó que hi ha més altscàrrecs implicats en aquest complement nadalenc dedubtosa legalitat.

NICOLAU LLANERAS DIU QUE EL PP ÉS"UNA ORGANITZACIÓ

ANTIDEMOCRÁTICA 1 MAFIOSA"

(Redacció) Nicolau Llaneras va manifestar en unaentrevista realitzada per José Jaume i publicada a DM (24de gener de 1994) que el PP del Sr. Cañellas és unaorganització antidemocrática i mafiosa. Exactamentles paraules de Llaneras van esser: La gestió de la dretaés errática, denunciable per múltiples casos. Defensainteressos particulars. Aquí ni tan sois hi ha unacultura de dreta democrática. És una organitzaciómafiosa, en el sentit que el que fa és defensarinteressos particulars, i quan l'aparença democráticabasta per als seus fins, es manté; contràriament, esforça tranquil.lament aquesta aparença 1 no passaabsolutamenr res.

MALLORCA PATEIX UNA SANITATAFRICANA !TERCERMUNDISTA

(Redacció) Com ja va dir l'ex-president de la CAEB,Francesc Alberti: Per als mallorquins esser espanyolsés una desgràcia. Efectivament, Balears no s'escapa depatir una sanitat pròpia d'un país africà subdesenvolupat.Com exemple, tenim Son Dureta. En aquests momentsles Distes d'espera són les següents:

Oftalmologia: 222 pacients fa més de mig any queesperen esser operats de cataractes.Cirurgia General: 150 pacients en 'lista d'espera des defa mig any.Ginecologia: 125 pacient en més de mig any d'espera.Traumatologia: 80 pacients en més de mig any d'esperaetc.

F.I.C.O.P.E.M.A.Federació Insular de Confraries de pescadors de Mallorca

Productes que exposa: Peix fresc de Mallorca.Contramoll Mollet, 3.

07012 PalmaTel: 71 13 27 - Fax: 72 75 55

ALIMENTA 93(11):ELS PRODUCTES

MALLORQUINS ESTAN DEMODA I RECONQUEREIXEN EL

MERCAT

Empreses mallorquines presents a Alimenta 93

***

FARINES DE MALLORCA S.A.

Productes que exposa: Farina panificable, farina deforça, farina de rebosteria, farina per a fregidures, sal

i sucre.

Camí Sant Caries, 1 Dic de l'Oest07015 Palma

Tel: 40 02 12 - Fax: 40 11 51

LACTO INDUSTRIAL MENORQUINA S.L.

Productes que exposa: Formatge "Maó" ambdenominació d'origen.

Polígon Industrial, Pcla. 1107750 Ferreries, Menorca

Tel: 37 40 26 - Fax: 37 40 26

MALLORCA ClTRIC S.A.T.

Productes que exposa: Taronges i suc naturalsEusebi Estada, 145

07009 Palma de MallorcaTel: 26 60 70 - Fax: 29 86 43

MATEU PUTXER

Productes que exposa: Embotits artesans.Carrer Ramon Llull, 15

07330 Consell

MIQUEL ALBERT! ROTGER SA TEULERA

Productes que exposa: Plats i olles de cerámica.Campos, 80

07620 LlucmajorTel: 66 01 76

PALMA CREM S.A.

Productes que exposa: Làctics i suc de taronjanatural.

Hort can Sastre s/núm. - Ses Cadenes07600 S'Arenal

Tel: 26 38 14 - Fax: 49 18 01

FORMATGES GRIMALT S.A.

Productes que exposa: Formatges.Carrer Escoles, s/núm.

07690 LlombardsTel: 65 39 14 - Fax: 16 34 44

S'ATALAIA S.A.T.

Productes que exposa: Formatge fresc s'Atalaiad'ovella i cabra. Formatge semicurat s'Atalaia d'ovella

i cabra.Finca S'Atalaja. Ap. de Correus 108.

07620 LlucmajorTel: 66 25 52 - Fax: 66 25 52

ACCIÓ PROTESTA CONTRA EL DEGÀDEL COL.LEGI D'ADVOCATS

(Redacció) Un grup de professors es van encadenardimecres dia 2 de gener a les portes del Col.legid'Advocats de Palma per protestar contra l'acte repressiu,feixista, racista, xenòfob i nazi protagonitzat pel degàespanyolista Bartolome Sitjar que va obligar, com siencara visquéssim durant el franquisme, un professor afer les classes en espanyol. Els autors de la protesta venllegir i entregar als alumnas el següent manifest:Denunciam l'atemptat greu contra nosaltres i elnostre dret a utilitzar la Ilengua catalana dins elsàmbits de la vida social, incloent-hi tots els nivells del'ensenyament.Estam encadenats, per simbolitzar la cruel cadenaque l'actitud del degà del Col.legi d'Advocats deBalears ens ha imposat amb el seu rebuig i negativa ala impartició de classes en català per part delprofessor Segura Ginard.Apel.lam a les ciutadanes ciutadans i alsprofessionals del dret que facin canviar aquestasituació.Exigim la tornada a les classes del professor SeguraGinard i la rectificació del degà.

LA PRUDÈNCIA ACCELERA LAMORBOSITAT HUMANA?

Joan Lucas i MasjoanEx- Secretad de Relacions Exteriors del Consell Central del Consell

Nacional Català a l'Exili

Començaré confessant que sempre he rebutjat laviolencia com a mitja persuassiu per fer front adeterminades critiques malévolas encaminades adificultar l'imperi de la concòrdia i convivencia pacífica -tan pròpies del poble català- però jo pregunto al Sr.Estéban Gómez Rovira, individu que s'ha caracteritzatsistemàticament durant anys presentant querelles irecursos d'apel.lació a les més altas instancias de l'Estatespanyol contra la supervivencia de la I lengua catalana,si també tindria suficients "nassos" per mantenir aquestaprovocadora actitud dintre de determinadas áreas depoblacions on el culta a l'agressivitat és llur normativapeculiar de conducta.

FRANCESC LLITERAS, NOU PRESIDENTD'UM A ARTÀ

(Redacció) UM d'Artà ha elegit les persones queintegraran el nou comité local que estará presidit perFrancesc Lliteras Bordoy i que tindrà com a secretariJoan Caldentey Barceló.

NOU COMITÉ LOCAL D'UM A SANTAMARGALIDA

(Redacció) L'assemblea local d'Unió Mallorquina aSanta Margalida va elegir Joan Monjo per ocupar elcàrrec de president del comité local d'UM. Els altresintegrants són: Margalida Fornés (secretaria) i tretzevocals entre els quals hi ha l'ex-batle Jaume Ribot.

UM FA UN HOMENATGE AL CAMPIÓMUNDIAL JOSEP AMENGUAL

(Redacció) Dijous dia 27 de gener, Unió Mallorquina(UM) va retre un homenatge de reconeixement i degratitud al campió mundial de pesca submarina JosepAmengual en un sopar al qual van assistir la presidentadel Partit, Ma Antònia Munar, Jeroni Alberti, Joan Morro,president de la gestora de Palma, i Tomeu Verd,representant d'UM a S'Indioteria. Durant l'acta, Ma AntòniaMunar, va lliurar els carnets a nous militants de labarriada i va afirmar que UM és un projecte de futur quecontempla per a Balears la limitació deis nostres recursosnaturals i l'impuls a les empreses autóctonas, tradicions,llengua i cultura.

AGRAÏMENT D'UM

La Comissió Gestora d'Unió Mallorquina-Palma volagrair públicament l'assistència a totes aquellespersones, tant afiliats com no afiliats, que acudiren a latorrada del passat dissabte dia 15 de gener i d'aquestamanera aconseguírem que fos un vertader èxit. Aquestafesta amb productes mallorquins: botifarrons,Ilengonisses, pa i vi está emmarcada dins la nostracampanya publicitaria de promoció deis productes iempresas autòctones: Triau-los mallorquins.

La música va anar a càrrec del grup Xaloc que ensdelectà amb tonades mallorquines que feren que la festasortís redona.

DISCRIMINACIÓ AL COL.LEGID'ADVOCATS

Jaume Mesquida i LlabrésCap de Premsa de Convergència Nacionalista Balear

Novament la nostra !lengua ha estat víctima de ladiscriminació, aquesta vegada pel degà del col.legid'advocats, una institució tan important i respectable pelnostre poble. D'una manera incomprensible s'hasubordinat el dret d'un mallorquí a usar la seva I lengua ald'un castellanoparlant a usar la seva. La gravetat del fetés ben clara i de no reaccionar a temps les forces vivesdel nostre país es pot estendre com una taca d'oli.

De bell nou el fantasma de la negació, la humiliació ila discriminació plena sobre nosaltres. De res serveixtenir un Estatut d'Autonomia i un Govern Autònom, unacampanya de normalització lingüística si al cap i a la fi lanostra llengua, la catalana, segueix essent una I lengua desegona o de tercera categoria en front de la llengua oficialde l'estat.

Esperam del Sr. degà una explicació clara i rotundade quin és, al seu parer el lloc que li pertoca a la nostraI lengua

CONFERÈNCIA DE JOAN MIR (ERC) AMANACOR

(Redacció) Divendres dia 4 de febrer a les 2030, eldirigent d'Esquerra Republicana de Catalunya,acompanyat de Bartomeu Frau, president d'ERC-Manacor, va fer una conferencia al casal de cultura Fonti Roig de Manacor sobre la viabilitat de la independencia ide la sobirania económica deis Països Catalans. Lacteva acabar amb un sopar al bar de la Penya Blau-grana deManacor.

EL PSM DE MENORCA ROM EL PACTEAMB IU

(Redacció) El PSM de Menorca i IU han dissolt l'Entesade l'Esquerra de Menorca creada l'any 1986 a l'entornde Joan Francesc López Casasnoves. Dintre els motiusde discrepancia que han portat a la ruptura hi ha el pactemuniciapl que PSM i PP van establir a l'Ajuntament desCastell per tomar el PSOE.

EL PSM CONSTITUEIX UNA AGRUPACIÓLOCAL A BINISSALEM

(Redacció) El secretari general del PSM, Mateu Morro, vaassistir a la presentació de l'associació local del PSM aBinissalem i va destacar les bones expectativas del seupartit de cara a les pròximes eleccions locals iautonòmiques.

BERNAT JOAN ELEGIT VICE-PRESIDENTD'ERC

(Redacció) El catedràtic de l'Institut Sa Blanca Donad'Eivissa i col.laborador de L'ESTEL va esser elegit vice-president d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)diumenge dia 30 de gener en el Parc Tecnològic delValles, a Cerdanyola. El president que substituirá JoanMir será Xavier Bosch.

—TU DARWGS nciALAm,ApILLO Y NOSOTROS

.DAROS ESrEirrOS MA -

RAvi t_t_o5o

—Tu DAIRKos 857,,

kro5OTROS TE DAMOSToRoS, 5 V LLAI.JASfODRÁ S SER ES rA Ñol

Jî W'As'l de Mallorca10 15 DE FEBRER DE 1994

terreny per a la demagògia feixista (la qual prometràque !ligara gossos amb Ilengonisses i apel«lará a lesvirtuts guerreres en clau imperialista i reaccionaria).Ja veiem qué está passant per Europa i en part tambéací. Doncs bé, la llibertat és un valor, no una felicitat.Errats i encertats, això ens ho hauria de fer recordarla Iluita d'insubmissos i altres resistents. El mateixGandhi aprofità una ocasió histórica d'opressió colo-nial per alçar-ne molts per damunt de Ilurs tebiscostums, mesquineses, càlculs sòrdids... cap a lallibertat, a través de la virtut espiritual de la no-violència(equivalent a la força de la Veritat o de la Justícia, i ala Caritat (amor de l'Evangeli). El problema de fons noés tant el militarisme, el colonialisme o l'opressió, sinóla rutina mesquina del poble que permet tals mals.Gandhi, com tants altres que viuen la no-violència il'Evangeli, havia copsat que la Veritat i la Justícia sóndues cares de la mateixa moneda i que tenen la forçainterna contundent de la "dura realitat": tal com dos idos fan quatre. La no-violència ho demostra com dosi dos fan quatre als qui volen emmascarar la Veritat.

L'alliberament de fons no és per aplicar més forçabruta (en tal cals, els febles porten les de perdre i javeiem com els objectors van guanyant batalla rerabatalla a l'Estat), sinó que prové de no ten ir el mateixobjectiu ni direcció d'obstacles: així ja no hi podemtopar. Per això Jesucrist contesta als fariseus quetornessin "al César alió que era del César", i per aixòGandhi proposa de cremar les filatures importades

d'Anglaterra. Dit altrament: sempre tenim armes anti-violentes per alliberar-nos, sols que normalment notenim ni el coratge ni l'autodisciplina. Estem colonitzatsperquè ens deixam enganxar a la dinámica dels nostresopressors, i no té gaire sentit de disputar-los a lesmales els privilegis i negocis no gaire clars que ellsinventen i imposen.

El contrari de la justícia, més que la injustícia ésla parcialitat. És inútil odiar l'injust: cal traure'l del'error que causa el conflicte, tot fent-li caure lesjustificacions que el bloquegen i que ofusquen la seuaconsciència, deixar-lo nu i sol davant la Veritat. Unhome amb la consciència dividida és incapaç d'actuaramb convicció i iniciativa.

La no-violència és saviesa: un immens estalvi nosois de patiments, pecats i crims, sinó també de bénsmaterials, d'evitar la degradació violenta dels conflic-tes. I té una rica dimensió social que entronca ambl'Evangeli i amb la responsabilitat política delsciutadans.

Trenca la cadena i ens ensenya la Veritat i lesnostres misèries alhora que una eixida creativa plenade goig i de vida. No és cap broma. Fons de docu-mentació per la no-violencia

qbS' 41) 0131.oP R 1-5IT ha.+YZA.)

115-.Pfr

Components del Motoclub Mallorca de Calvià que prengueren part a la travessia Dos

Principats entre Mollet 1 Andorra el setembre de l'any passat.

de Mallorca 15 DE FEBRER DE 1994 11

Temps d'insumisió

Força de la no-violènciaL'Estat espanyol, el segon estat europeu amb

més objectors, viu un esclat d'insubmissió amb mésd'un milenar de jutjats, en un interessant pols entrel'estat i l'antimilitarisme.

No es tracta ara de lloar o de blasmar la insub-missió, sinó destacar les curioses "virtuts guerreres"de la no-violència. Les virtuts considerades "guerreres"(valor, disciplina, honor, justícia, sacrifici), ho sónperquè àdhuc en la guerra hi són i encara mésreviscolades. Hom les admira per llur bellesa, no paspel mal que fan. Suprimir-les fóra matar o esmorteirl'anima humana. El cas és que els grups esquerrans,humanistes, socialdemócrates, s'han afonat moltesvoltes pertot arreu per oblidar aquestes virtuts com-batives i engrescadores (cosa que es veu perillosamentavui dia amb la revifalla nazi a Europa, com ja passamig segle enrera). Han estat els objectors i els insub-missos els que han vingut a recordar-nos-les des dellur combat sectorial contra el servei militar. És realmentgreu que l'humanisme laic i progressista deixeaquestes virtuts plenes de força i vitalitat en mans delmilitarisme o del feixisme: això és donar de menjar almonstre des de la mateixa esquerra, que li deixa espaisense cobrir i s'adorm còmodament en els llorers.Cedir aquest preciós espai psicològic i moral a lareacció és signar el propi soterrament i no está gensclar que l'humanisme esquerrà se n'adone.

En la pau, les "altes virtuts" estan com endormis-cades en la majoria, a causa de la tebiesa de lescomoditats, la distracció dels plaers, els càlculs delprofit. Ferro i foc les desvetllen, però. El combat convé,sols que la no-violència és un combat per la pau (tanten temps de guerra com en temps de pau), però quereclama "altes virtuts", força i épica que calen perbastir amb materials resistents un futur lliure.

En la tradició progressista i humana a casa nostra,pero, predomina el pacifisme d'eslògan i manifestació,el qual creu que l'éxércit és causa de la guerra. Peròmés aviat és sols l'eina. I creu que la guerra és un malque causa mals, quan sols és l'efecte natural d'una"pau" ja farcida de mal. Aquest pacifisme superficial ipuntual refusa la guerra sense aprofundir-ne lescauses.

El ver objector de consciència objecta tant a laguerra com a la pau, com deia Bertoldt Brecht sobreels nazis: "...Mur guerra sols mata alió que ha pogutsobreviure de Ilur pau". El moviment Internacional dela Reconciliació, la Internacional de Resisterfts a laGuerra, el Servei Civil Internacional, la Societat d'Amics(Quáquers), les comunitats de l'Arca, els Menonites,etc, no es limiten pas a ésser els "anti-guerra", sinóque Iluiten contra les causes (injustícies) amb mètodespacífics. Tal com deien els profeta lsaies i repetiaGandhi: "I el fruit de la justícia será la pau".

El refús de la guerra per covardia, comoditat o por,en realitat pot ésser comprensible però és abjecte:àdhuc el mateix Gandhi preferia la violència a lacovardia, i el nou testament condemna els covards ala perdició.

La no-violència separa les virtuts i usatges hero-ics de la guerra, de la barbarie i la brutalitat de laviolència. Respecta la dignitat humana de l'enemicsense renunciar a combatre'l aferrissadament finsque abandone la injustícia.

Per un poble com per a una persona, la Ilibertat ésun bé que no deu ésser mesurat prenent com areferència la prosperitat, i menys encara les falsesexpectatives de "progrés" indefinit que está acabantamb la gallina dels ous d'or (el Planeta Terra i la seuahabitabilitat), com fan economistes neoliberals i políticstecnòcrates. Aquests senyors que fa ja anys s'han fetels amos d'Occident sols apellen a l'egoisme collectiui es presenten com els seus gestors més eficaços ambel perill afegit de crear expectatives il«limitades (falses)i fer oblidar les virtuts més nobles i les aspiracions desolidaritat i sacrifici. Naturalment, això és preparar el

Refugiats de Burundi a Ruanda (1)La Federació d'Associacions de Veïns de Palma,

organitzadorá de la Campanya SOL/-SUD, a favordels refugiats de/Burundi que han fugit cap a Rwanda,ha rebut la primera carta d'en Miguel Parets. Aquestcapellà santamarier, que ha treballat com a missionera África i a América Llatina durant aquests darrersquaranta anys, totd'una que va arribar a Rwanda elproppassat dia 8 de gener, ens va fer arribar lesnotícies següents, relatives a la situació dels campsde refugiats que es troben situats a la frontera de totsdos països:

"La mort en accident de trànsit d'un company defeina rwandés ha retardat la meya primera missivaremesa a Mallorca des d'aquest petit país del centred'África que es diu Rwanda.

A) L'organitzacióAfortunadament, l'organització que he trobat en

aquests camps de refugiats burundesos que s'haninstal«lat a l'altra banda de la frontera, dins Rwanda,és molt millor del que calia esperar.

Ja s'hi han fet tres visites a quatre camps derefugiats, situats dalt deis nombrosíssims pujolets dela contrada, tots plens de tendes de campanya, on escalcula que viuen unes cinquanta mil persones.

A l'interior de cada tenda, s'hi han installat almancodues familias. Tasca que té encomanada i hi duu aterma l'Alt Comissionat de Nacions Unides per alsRefugiats (ACNUR). Creu Roja hi reparteix un mínimd'aliments. Metges sense Fronteres s'encarreguende la qüestió sanitaria.

B) Les necessitats més urgentsAixò és, en esquema, l'organigrama oficial. Paró

quan hom es posa a compartir més de prop la situaciódels refugiats burundesos a Rwanda, hi va descobrintmassa anomalies:

— Durant els primers 81 dies des de la installaciódels campaments, cada família només ha pogut rebreuna pastilla de sabó; tot i que la disenteria, que hi famolts estralls provocant-hi moltes morts, requereixuns hàbits de neteja molt acurada.

— Durant les nits, hi fa molt de f red i plou molt. Toti amb això, cada familia només ha pogut disposard'una sola flassada per a tots.

— El menjar que reben es compon de farina deblat de les indias, mongetes i oli. La quantitat n'és tanminsa que, fins i tot els escolars només poden menjarun pic al dia, parqué no n'hi ha a bastament._A cadacampament hi ha uns 400 alumnas en edat escolar,els quals no poden comptar amb gens ni mica de Iletper alimentar-se. Per Nadal, com a cosa extra, laConfederació de Religiosos hi va aportar arròs.

— La gran majoria deis fugitius burundesos ques'han installat a Rwanda, continuen romanent alscamps de refugiats situats prop de la frontera. Ensconsta que alguns deis que, a principis d'aquest any,varen decidir retornar cap al seu país, segonsinformacions directes d'un home que va esserhospitalitzat després d'haver-ho presenciat i d'haver-se'n pogut escapar, varen esser assassinats persoldats de Burundi.

— Les necessitats més urgents, ara per ara, secentren en flassades i vestits, medicaments i sabó.Coses que es poden comprar i adquirir aquí mateixamb una certa facilitat.

Ara bé, si la gent de Mallorca está disposada aoferir material més que doblers, cal que un contenidorben replè de mercaderies ens sigui remés, tan aviatcom això sigui possible, a través de Cáritas.Necessitam urgentment Ilet per als infants; només n'hiha disponible per als infants desnodrits, malalts de"kwashiorkor"; els infants que ara estan sans, en notenir Ilet, corren el perill d'arribar qualque dia a prendretambé ells aquesta malaltia.

— Una altra gran necessitat és l'escolaritzaciódels infants que es passen tota la jornada sense ferres de res. Hi ha gent adulta preparada per fer-ho,entre els milers de refugiats. Penó no comptam ambels mitjans econòmics indispensables ni amb elsmaterials més elementals que s'hi precisen: qualsevolcasta d'objectes útils per a l'ensenyament infantil ensserien molt profitosos.

— La necessitat més imperiosa és l'econòmica.Amb doblers es pot aconseguir gairebé tot alió que hedit que ens fa falta. A més d'això, en necessitamtambé per poder pagar adequadament el personalque es pugui encarregar de l'ensenyament deis infants.També per ajudar cada família que vulgui retornar alseu país i no se n'hi hagi d'anar amb les mans buides.

— Tenim entès que a Burundi no s'arriben a posard'acord en l'elecció del nou President de la República,i que els militars hi continuen fent-ne de les sayas. Lasetmana que ve vos tornaré a escriure. Mentrestant,vull agrair-vos sincerament la tasca que feis des de laFederació d'Associacions de Veïns de Palma, on elsorganitzadors de la Campanya SOLI-SUD romaneuben al corrent de tot alió que cal fer des de Mallorca,per ajudar solidàriament la població de Burundi queviu sacsejada per les actuacions violentes d'unssectors militars que, el proppassat mes d'octubre,enderrocaren i assassinaren el primer President de laRepública elegit democràticament, el Sr. MelciorNADADAYE. Miguel Paret, des de Rwanda

12

15 DE FEBRER DE 1994 de 'Mallorca

Durant la Campanya SOL ISUD, organitzada perla Federació d'Associacions de Veïns de Palma elprimer trimestre de l'any 1994, orientada a fixar unamica més l'atenció mallorquina cap a Rwanda i Burundi,m'he proposat divulgar entre els lectors d'aquestapublicació local alguns trets culturals d'un petit pobleafricà constituït per twa, hutu i tutsi. Es diu Burundi. Ifa sang massa vegades en una década. Però mantésempre ben viva la tradició oral d'una vella i moltprimitiva cultura africana.

Així ho mostra, així també voldria saberpresentar-ho jo mateix també—, aquest bon amicnostre que es diu Miguel Parets, llicenciat a la"Universitat dels Plataners" —com acostuma a dirmolt sovint—, al llibre que va publicar l'any 1991, d'onfaig comptes extreure algunes de les dades mésrellevants.

La paraula parlada (I)A mesura que hom té l'oportunitat d'avançar en

I:estudi i la comprensió del kirundi —la llengua queparlen els habitants de Burundi— es va adonant de laimportancia que hi té "la paraula". La paraula "parlada",

Dites del Sud,fetes al Nord

Cecili Buele i Ramis

s'entén, cerqué aquesta és l'única que existeix enaquell país africà des de fa segles.

La paraula escrita esdevé com un fenomenrecentíssim a Burundi. L'escriptura hi apareix com afruit d'una tasca molt laboriosa que han duit a termenombrosos estudiosos de les llengües, europeus inadius, els quals hi han dedicat no pocs esforços,amb métodes i eines força rudimentaris.

Aquesta labor ardua ha permès introduir i difondrel'escriptura dins el país. A través de diaris, revistes,'libres, biblias, diccionaris, textos escolars, anuncistelevisius, documents remesos per fax, etc. s'hi hananat introduint novas formes d'utilització de la paraula,que hi havien estat totalment desconegudes fins faben poc temps.

Com aquell qui diu, no fa més de dos dies que

aquest poble ha après a escriure i ha començat acatalogar la paraula en gramàtiques i diccionaris.Hom pot creure i pensar que, quan hi acampin i s'hiescampin els ordinadors de la informática, és benprobable que aquesta nova utilització de la paraulavagi rebent una forta empenta. Tant de bo que s'hipugui arribar a mantenir també la riquesa poética i laprofunditat admirable que hi ha mantengut la paraulacariada durant molts de segles.

Tot i amb això, la pregunta que caldria formularara podria esser aquesta: ¿qué representa per aaquest poble africà alió que en deim LA PARAULAPARLADA? Ben segur que no seria cap exageracióafirmar que LA PARAULA PARLADA HO ÉS TOT ABURUNDI: "La paraula parlada —"ijambo"— és quiens engendra, qui ens fa esser, qui ens és semprenecessària, qui ho pot tot, qui es comparteix, quino s'engoleix mai, qui se segella amb la mort, quise'ns dóna en herència..."

Vet aquí un resum esplèndid del valor que aquestpoble africà dóna a la paraula parlada pels humans,siguin homes siguin dones, infants o vells, twa, hutu,tutsi o "nyafrika" en general.

I és que quan hom s'atansa a Burundi, constataque gairebé tota la gent viu immersa dins un autèntic"sistema verbal" propi, que es podria comparar ben béamb el "sistema solar" on vivim tots els humans. Enaquesta espècie de "sistema verbal", propi deisbarundi, el ser humà sempre gira a l'entorn d'un solque escalfa i com cap altra cosa: és la paraulaparlada, precisament.

Aquest "sistema verbal" hi esdevé el ser propideis barundi. La paraula parlada esdevé el propi esseri el propi fer de tot habitant de Burundi. El ser humàideal, per als barundi, és aquell qui arriba a aconseguirque les paraules que pronuncia amb els llavis s'avenenamb aquellas obres que realitza amb les mans.

Fins i tot des del punt de vista gramatical, on totsels elements tenen l'origen en el "ser", es constataque hi rep un mateix tractament radical el fet d'esserpersona humana i el fet d'actuar com a personahumana.

Ambdós conceptes mantenen la mateixa arrelsemántica (-ri=ser; ukuri=la veritat; ukurima=treballarla terra).

Per a qualsevol nadiu de Burundi, la paraulaparlada és el do més gran que fan els compatriotes alrecent-nat quan ve al món. Des del mateix moment delnaixement, des de ben petit, des que és un infantmenut, sap que una de les primeres coses que had'aprendre és posar-hi tots els sentits, a tot. Had'aprendre, empanó, sobretot, a parar-hi ben bé lesdues orelles. No solament cerqué un petit canvi de toen la pronuncia d'una paraula li ha de permetreidentificar totd'una els naturals d'una contrada delpaís o d'una altra, o a indicar-li amb més precisió lapertinença familiar a una de les tres ètnies existents alpaís, sinó també parqué una pronunciació distintad'aquesta mateixa paraula fins i tot podria canviar-netotalment el significat i donar-li un sentit diametralmentoposat al desitjat.

¿Com s'ho expliquen, tot això, els habitants deBurundi? Per donar una explicació d'aquest complexi alhora senzill "sistema verbal", acostumen a empraruna expressió molt gráfica que vendria a volar dir: aixícom tots els humans naixen dins la placenta d'unadona, així mateix tots els barundi naixen dins aquest"món de la paraula", propi i específic.

Un "món de la paraula" que esdevé engrescadorfins a l'encís. També per a aquells qui, de fora estant,intenten d'acostar-s'hi una mica. En començar adescobrir-lo, besllumen que s'hi han d'emmeravellarfora mida. I no s'equivoquen. Al cap d'un cert temps estopen amb una llengua riquíssima en les expressions,molt lógica en l'estructura, poética i concreta en elsconceptes. La Ilum, el color i la calor que emet aquestsol que representa el món de la paraula, a Burundi,ildumina, fa goig i escalfa d'una manera insospitada.

Cosa que jo voldria que arribas a succeir tambéentre tots aquells qui vulguin continuar llegint elcontengut divulgatiu d'aquests escrits que faig comptesanar publicant de mica en mica.

FRANÇA

ya nord659

CAS.,

POR

elona17141939

PASOSCATALANS

nsa o

EUSKADINAVARRA

:

GALÍCIA

de Mallorca 15 DE FEBRER DE 1994 13

Els nacionalismes ibèricsDe nacionalismes, com és sabut, n'hi ha de tots

els colors i per a tots els gustos. Ara bé, simplificantpodríem dir que n'hi ha de dues classes: els agres-sius i els defensius. Un exemple històric del primerseria el nacional-socialisme alemany —el nazisme—o el fascio italià de l'era mussoliniana; un exemple,també històric però alhora actual, del segon seria elnacionalisme català.

Sovint els mitjans de comunicació espanyols apli-quen el mot "nacionalista" a les formacions polítiquesque des dels Països Catalans, Euskadi o Galíciapropugnen un nou model d'Estat espanyol, que va desdel federalisme fins a la independència (els "autono-mistes" no s'inclourien en aquest apartat, perquèl'autonomisme no és més que això mateix: regionál-isme). En canvi, l'actitut nacionalista espanyola no ésdenominada com a "nacionalisme" per aquests matei-xos mitjans de comunicació, com si les pretensionsunificadores d'un Franco, per posar un exemple clar,no fos un cas més de nacionalisme (de fet, les tropesfranquistes són sovint anomenades tropes "nacionals").

El nacionalisme és, idó, una ideologia políticaque es vesteix de diferents colors segons les cir-cumstàncies, però que té un denominador comú: creureque el model d'Estat que una determinada "nació"propugna és el més vàlid per governar un o unspobles. I aquí és on hi ha la diferencia: mentre ungovernant espanyol creu gairebé sempre hancregut— que el model més adient per estructurar aixòque en diuen Espanya és el model nacionalistaespanyol (eliminant, per la via de les armes o maño-samente, les diferencies que hi pugui haver entre elsdiferents pobles peninsulars —ni Portugal se'n salva,del nacionalisme espanyol—), un nacionalista català,posem per cas, creu que l'únic model vàlid és aquellque té en compte les diferéncies entre aquests pobles:un model federal o la independencia de les diversesnacions que actualment conformen - l'Estat espanyol.

Els més optimistes respecte del bon seny delsespanyols creuen que un Estat federal seria la soluciódefinitiva per sortir del cul-de-sac en el qual Espanyaestá ficada des de fa segles (per posar una fitasimbólica, direm que des del 1715, any de la derrotade les tropes catalanes davant les espanyoles). Elsmés pessimistes, els que no creuen que els espanyols—com a mínim la majoria dels governants—tinguingaire seny en aquesta qüestió, pensam que rúnicasolució - éS la independència. Els nacionalistespalas/01s, és clar, prediquen que l'única áolució és ladesaparació de les diferències "regionals" (per alsespanyols Catalunya, les illes Balears i el País Valenciàsón "regions").

Així les coses, existeix - un nacionalisme català?És clar que sí. Existeix, també, un nacionalismeespanyol? És també clar que sí. El primer és defensiu,defensa el dret a esser diferents davant la uniformit-zació castellano-espanyola; el segon és agressiu, esbasa en la desaparició de les diferències entre elspobles que conformen l'actual Estat espanyol, i perdur a terme això cal agressivitat.

N'hi haurà que diran —a la manera "comunista" o"internacionalista"— que les diferències s'han d'abolirper arribar a esser tots iguals i tot això. És mentida,que la gent o els pobles siguin diferents no vol dir quen'hi hagi de superiors i d'inferiors, senzillament vol dirque són diferents. Els que creuen que hi ha poblessuperiors i pobles inferiors són precisament els queprediquen que la seva solució és l'única válida, comfan els nacionalistes espanyols, que diuen que l'única

manera de solucionar el problema històric d'Espanyaés la uniformització dels diferents pobles de la penín-sula i islas adyacentes, abolint les diferencies: "unalengua, un imperio", que diuen els espanyols des de famolts, per?) molts, d'anys.

Per tant, en parlar de nacionalisme, sempre cal

Històricament, el nacionalisme espanyol ha estat el mésagressiu de la península Ibérica. La nació castellana,demogràficament i militarment el més poderós delspobles ibèrics, ha estés els seus dominis arreu de lapenínsula i, fins i tot, per terres africanes (amb unacolònia, el Sahara, conservada fins fa una vintena d'anysi dues places encara a l'actualitat: Ceuta i Melilla, a mésde les illes Canàries). Alguns pobles ja són plenamentcastellans (com és el cas d'Aragó i Andalusia), mentreque altres encara conserven plenament la seva identitat(Galícia, Euskadi-Navarra, Paisos Catalans). Finalment,dos pobles han aconseguit salvaguardar la seva inde-pendència: Portugal i Andorra, a pesar que en el primercas els intents annexionistes castellans foren intensos(guerra dinástica que acaba amb la derrota castellanad'Aljubarrota, el 1385; l'annexió castellana, amb Felip II,que duré des del 1580 fins al 1640).

Un repàs sumaríssim de les principals fites d'aquestprocés és el següent:

L'any 1479 els nobles gallecs (semiindependentsdels reis de Castella-Lleó) són derrotats per les tropescastellanes d'Isabel I (els nobles gallecs donaven suport

tenir present que els espanyols són i han estat moltnacionalistes, d'un nacionalisme agressiu, bel.licós. Inosaltres encara som vius, com a poble, com a naciói com a individus, a pesar de tot i, sobretot, a pesard'Espanya i dels seus governants. I per molts d'anys.Mateu Sastre, revista Mel i Sucre

a les pretensions dinàstiques de l'adversària d'Isabel,Joana la Beltraneja). El país gallec sofreix una fortacastellanització en tots els àmbits.

El regne de Navarra és incorporat a Castella el 1515.La Baixa Navarra es manté independent fins a l'annexiófrancesa, al 1607. Les províncies basques —l'actualEuskadi, si fa no fa— pertanyien al regne de Castella jades del segle XII.

A principis del segle XVI hi ha la unió dinástica deles corones de Castella i Aragó sota un sol rei ; les duescorones continuen amb els règims anteriors. Entre elsanys 1640 ¡1652 hi ha la guerra dels Segadors, Catalunyaperd contra Castella i França es queda amb els comtatsdel Rosselló i la Cerdanya (1659). A principis del segleXVIII comença la guerra de Successió a la coronaespanyola, la corona d'Aragó perd la guerra contraCastella, les fites importants d'aquest procés quedenreflectides al mapa. El conflicte entre Castella i els PaïsosCatalans s'allarga a través dels segles: guerres carlines(segle XIX, sobretot l'anomenada segona guerra carlina:1846-1849), dictadura de Primo de Rivera (1923-1930),guerra i dictadura del general Franco (1936-1975).

rw-c_mi de Mallorca14 15 DE FEBRER DE 1994

Qué opinau de l'arribada del Corte Inglés d'Alcampo?

Maria dels Angels Aré-valo (Mobles Isabel).Mallorca és massa petitaper a tantes grans super-fícies. Ens faran tancar.Aquesta gent del PP, queles ha autoritzades, noens estima gens. Ha arri-bat el moment de canviarde govern votant partitsnacionals mallorquinscom el PSM o UM.

Vicente Jiménez (Ferre-teria). El comerciant petitestá desprotegit amb elGovern Balear. Els co-merciants no tornarem avotar el PP, ens ha en-ganyat. Hem de votarUnió Mallorquina, que ensdefensarà.

Pere Capó (Casa Capó).A l'Ajuntament de Ciutatels han demanat quatrellicències més de granssuperfícies. Aixi és dolentper al comerç mallorquí.Cree que ens convindràvotar partits nacionalistesmallorquins que mirin pernosaltres.

Josep A. Acedo (RàdioEspanya). Entre la crisi iles grans superfícies, elscomerciants mallorquinsens enfonsam. Aquestagent del PP no ens estimagens. Estic pensant se-riosament en votar partitsmallorquins com el PSMo UM.

Maria dels Angels Ace-do (Elèctric Servici).Aquestes grans superfí-cies faran molt de mal alscomerços de Ciutat.Aquesta gent del PP noens estima gens. Hem devotar patits nacionalsmallorquins que ensdefensin.

Magdalena Vanrell (Su-per Darder). Això fa moltde mal als petits comer-ciants. No ens estimagens, aquesta gent del PPque ens comanda. Nosal-tres haurem de tancar.Hem de votar partits na-cionals mallorquins, aveure si ens defensen.

Miguel Pons (Botiguer).Aquesta gent que co-manda s'ha passat i noens estima gens ni mica.Hem de votar partitsnacionals mallorquins,que són dels nostres i ensajudaran.

Maria-Lluissa Iglesias(Sabateria Marissa). A laIlarga, aquestes granssuperfícies perjudicarantots els mallorquins, s'en-duen els doblers a fora.

Joan Riera (Rieraesport).Ens perjudicará molt.Aquesta gent del PP noens estima gens. No elshe votat mai ni els votaré.Convé votar partits ma-llorquins com el PSM.

Jaume Cardell (Comer-ciant). Això és dolent peral comerç mallorquí.N'han posat massa i ellsmateixos es devoraran.

Maria Garcia (PelleteriaSeguí). Será dolent per atots els comerciants. ElPP no ens estima gens.Hem de votar partits ma-llorquins.

Ferran Cortés (Mobles).Ja en sobraven i ara enposen mes. Nosaltresvotam aquesta gent quecomanda i ells ens traei-xen. Hem de canviar degovern votant partitsnacionalistes mallorquins.

Isabel Vilanova (BotigaNuus). Fatal. Molts de co-merços mallorquins hau-ran de tancar. Hem devotar partits nacionalsmallorquins. L'actualGovern Balear está a lesordres de Madrid i van aIn cpi

Margalida Payeres(Adroguera). Això ensempobrirà a tots. Aquestagent del PP promet unacosa i Ilavors en fa unaaltra. Els botiguers no elstornarem a votar. Votarempartits nacionalistes ma-llorquins.

Xim Janer (Modes). Ésuna pena per a tots elsmallorquins. Aquestesgrans superficies des-capitalitzen Mallorca.Aquest gent del PP no ensestima gens. Hem devotar partits nacionalsmallorquins. Jo sempre hevotat el PSM.

Maria Cifre (Carnissera).Aquest gent que comandano ens estima gens. Hemde cercar partits nacionalsmallorquins que defensinla nostra illa.

Francesca Capó (BotigaFrancesca). Aquesta gentque comanda no miragens pel comerç mallorquíni per la gent de Mallorca.Ens convé votar partitsnacionals mallorquins,que miraran per nosaltres.

Francisca Canyelles(Bambino). Aquestesgrans empreses s'enduenels doblers a fora. Elcomerç mallorquí des-apareixerà a poc a poc.Jo som del PP i esticdefraudada. Tanmateixels tornaré a votar.

Josep Bernat (Fruites).Aquesta gent del PP noens estima gens. A mi,m'agrada Unió Mallor-quina, que defensa elsnostres productes i ali-ments. La nostra fruita ésla més sana que hi ha.

Xisco Balaguer (Calo-tex). Desastre total per alcomerç mallorquí.Aquesta gent del PP noens té en compte per res.Hem de votat partitsmallorquins que ensestimin.

Antoni Cifre (Sandros).És ben sospitós que s'ha-gin donat tantes facilitatsa aquestes grans super-ficies. Aquest gent del PPens han enganyat. No hancomplit les seves pro-meses electorals. Jo noels he votat mai.

Miguel Vaquer (Electro-domèstics). Mallorca ésuna casa de putes. Hemde comprar productesmallorquins, mirar perMallorca i votar partitsmallorquins.

Ramon Galante (Bona-pell). És la ruïna total delcomerç petit i mitjà.Aquesta gent que co-manda va contra elscomerciants. No elstornaré a votar.

Andeu Rado (Botigad'Esports). Será la ruïnatotal del sector. Hi hauràmés atur i els imposts quepagàvem els comerciantshauran d'anar als ciuta-dans. Aquesta gent del PPque ho ha autoritzat noens estima. No els votarémai mes. Ho provaré ambpartits mallorquins, comel PSM.

Maria Llaurador (Saba-tes d'Inca). Aquesta gentdel PP no estima gens elsmallorquins. No els votarémés.

Angela Cano (Xarcu-teria). Aquesta gent quecomanda no ens estimagens. Jo no votaré ningú.Tots els partits políticshan perdut la meyaconfiança.

ELS MIRACLES D'ENJAUME JOAN BOVER!

LES MANSQUE CUREN!

C/. JoatvAlcover, 10, entresol.Tlf.: 46 44 00 Ciutat de Mallorca

VII) reíUlt UL.51DAVIA • VIL ID

VIDEO CLUB CINE HISPÀNIA, EL PRIMER VIDEU CLUB QUE TÉ OFERTAEN LLENGUA CATALANA. El Vídeo Club Cine Hispánla (Carrer Benet Pons, voracine Hispània) és el primer Vídeo Club de Ciutat que té oferta de cintes en !lenguacatalana. Si passau per allá podreu Hogar en català pel.lícules com Oficial i Cavaller,Indiana Jones, Arma letal, El Padrí (I i II), 007 Llicència per matar, Batman, Unsubmarí a les estovalles, Desafiament total, Psicosi, Únic testimoni, etc. etc.(Bons preus i excel.lent tracte i servid).

de Mallorca 15 DE FEBRER DE 1994 15

Qué opinau de l'arribada del Corte Inglés i d'Alcampo?

Catalina Mas (DolçaPalma). Aquesta gents'enduu els doblers a forai Mallorca torna pobra.Aquesta gent del PP noens estima gens. No crecque els tornem a votar.

Pere Capó (Pemi). Mallor-ca no és tan gran per atantes superfícies comer-cials. Aquesta gent del PP,que ens govema, no ensestima. Hem de votar partitsnacionals mallorquins quesón dels nostres.

Jaume Mates (Osalan).Més prest o més tard,haurem de tancar.Aquesta gent que ho haautoritzat no ens estimagens. Els doblers són elsque manen.

Antònia Contreres (Mo-des). El Corte Inglés emperjudicará molt. Aquestagent que comanda no ensestima gens. No els votarémai més. Votaré partitsnacionalistes mallorquins.

Josep M. Moll (Botiga deJuguetes). Destrueixen elcomerç mallorquí.Aquesta gent del PP va ala seva. Jo votaré UnióMallorquina.

Maria Tarongí i JoanRiera (Botiguers).Aquests que comandenvan contra el comerçmallorquí. Hem de votarpartits nacionals mallor-quins, com el PSM, quemiren per nosaltres.

Sebastià Balaguer (Ai-gua i Jardí). Aquesta gents'enduu els doblers a forade Mallorca i ens des-capitalitza. Aquesta gentque comanda no ha pogutfer res més.

Joan Barceló (Maquinà-ria Aquestesgrans superfícies són in-evitables. Si continuenposant-ne, elles mateixeses destruiran.

Rafel Rayó (Fruiteria). ElGovern Balear no ensestima gens i el batle desa Pobla tampoc. Enfon-sen la petita empresa iens prenen l'aigua.. Hau-rem de cercar partitspolítics com Unió Mallor-quina, un partit que de-fensa Mallorca.

Francesc Gibert (Car-nisser). S'enduen els do-blers a fora i els mallor-quins serem cada dia méspobres. No, aquesta gentque comanda no ensestima gaire.

Magdalena Ferragut(Drap). No ens afavoreixgens. El PP no ens estimagaire. Hem de votar partitsnacionals mallorquinscom Unió Mallorquina.

Francesc Montcada(Distribucions Henales).És una putada queaquestes empreses fran-ceses vinguin a Mallorcaa endur-se'n els doblersdels mallorquins. Aquestagent que comanda no ensestima gens. Hem de votarpartits nacionals mallor-quins i canviar de govern.

José Cerezales (EsportModes). Aquesta gent delPP nos ens estima. Posaaquestes grans superf í-cies i nosaltres haurem detancar. No els he votat maini els votaré. Votaré par-tits mallorquins, estic se-gur que faran més pernosaltres.

Electrónica

MIGUELRISSOServei tècnic

Reparació i installacióTelevisió - vídeo - audio -

electrodomèstics - antenescol.lectives - parabòliques - porters.

C/. Guillem Galmés, 11Tel.: 75 35 80 - Palma de Mallorca

GENECOMIdiomes: anglés,alemany, francés

Informática, repàs, EGB- ESO,BUP-FP,COU

Carrer Cardenal Rossell, 99 B.Tlf. 26 03 24

Coll den Rabassa

NOU RESTAURANT MAVI II. El popular bar - restaurant del carrer 31 deDesembre ha obert ara una nova sucursal, el MAVI II, a la cantonada carrer JosepBalaguer - Carrer Alferes Grada Lladó (just darrera la Plaga de Toros). Especialitzaten berenars el MAVI II ofereix a una excel.lent relació qualitat-preu berenars típicsmallorquins com Frit, CalamArs, Sèpies, Peus de porc, Xulla, PeiX escabetxat, Popamb ceba, Xampinyons, Bacallá, Croquetes de peix, Ronyons etc. (Diumengestancat).

Tallero RIS EMA

REPARACIÓ, 1 SERVEI MATAS

Rels Católics, 33 D - Tel. 27 23 25- 07007 Palma de Mallorca

Barrestaurant

CaldenteyMenjars casolans,

tapes variadesCarrer de

Manacor, 127.Tlf.: 27 10 59.

Ciutat

130/1.01)

FABRICACIÓ PRÓPIAPeces de vestir,bosses, guants,

carteres, maletasmarroquineria en general

C/. General Riera, 36.Tlf.: 752923. Fax 20 70 5507003 Ciutat de MallorcaAvinguda Argentina, 81

Tlf.: 45 46 5307011 Ciutat de Mallorca

op‘de BAR - MESÓN - RESTAURANTE

Ctra. Manacor, Km. 28 - Tel. 64 65 04 - 07230 Montuiri

Especialitat en cuinamallorquina

Carn a la graella i pizzesConvits màxim 80 persones

Carrer Vicari J. Fuster, 265 ATlf.: 24 46 49. 07007 Es Molinar

RESTAURANT S'HOSTALOTMenú dies feiners 650 ptes. Cuina mallorquina.

Porcella rostida. Escaldums. Carn torrada.Caml Vell de Sineu, km, 5. Tlf.: 42 87 12.

S'Hostalot

CHINAItiSTAUR4Nr

0P/I11Cl. Joaquín Verdaguer, 12

Arenal - Tel. 26 67 21-Palma de Mallorca

ESPAÑA

C/. Barranc, 45 uf. 4023 87 GENOVA

Carrerde Manacor, 121 C.

Tel.: 27 85 18,

07007 Palma de Mallorca

ffisAld/

ANTONIO yIngeniero Técnico

Arquebisbe Aspareg, 27Teléfon " 2 7 12 96

GERARDOMaestro Taller

07007 Palma de Mallorca

C/. Barranc, 20. Tlf.: 40 18 58. Génova

BAR CENTRALMenjars,tapes variades

entrepansSon especialistes en paelles

Menú del dia a 600 ptes.C/. Cardenal Roese11,80

TI.: 26 10 39

o Q Coll d'en Rabasaa

dAGNEri"'AREL"'

PonsDEL AUTOMOVIL

Gerardo

r

RESTAURANT

SES COVES DE GENOVABACALLÁAMB SANFAINA- MONGETES AMB BOTTFARRA-

VADELLA AMB BOLETS I ALTRES DELÍCIES DE LACUINA GIRONINA.

APARCAMENT PRIVATDILLUNS TANCAT

TINTORERIESARAGÓ

Carrer Aragó, 61Tlf.: 24 33 52

Urgències entres hores

Rentat en sec

LA UNIÓC/. Reis Catòlics, 36

Tlf.: 27 58 88

Ciutat de Mallorca

Igkzte[11 de Mallorca16 15 DE FEBRER DE 1994

111 ‘114k1 'de Mallorca 4411

LA REVISTA QUE DIU EL QUE ELSMALLORQUINS PENSEN PERO NO

S'ATREVEIXEN A DIR

SUBSCRIVIU-VOS-HI

TEL. 26 50 05 •

CANAL 26GALA VISIONNecessita locutors,

entrevistadors igent del mon del'espectacle i de

l'artTlf.:49 11 11-26 96 17

•TINTORERIA • •

APOLO

Carrer deis Foners, 40TI: 46 78 64

07006 Ciutat de Mallorca

l'inWEll4 de Mallorca

ES POT TROBAR A TOTSELS ¿MOSCOS DE

MALLORCA AL PREU DE200 PTS.

MANTENIM EL PREU DESUBSCRIPCIO DE 1.500 PTS.

PER 12 NÚMEROS

Aquests anuncis poden ser remesos a la nostraredacció, Comí Pedreres 132. Tel. 265005.i a totesles agències de Publicitat.

Cada paraula, 20 pessetes.

BORSAINMOBILIARIA

PARTICULAR ven àtic alcarrer General Riera. Unahabitació doble, menjador,bany, entrada ampla, cuinafusta del nord, terrassaconvertible en saló, gasciutat, porta blindada,terrassa. 5.000,000 ptes.Tlf. 639262.

Venc solar a la urbanit-zació sa Torre. Sltuat quasia primera línia, vista a lamar, 1 292 m2. Pfeu inter-essant. Tel. 42 89 46

S'ARENAL, apartament de70 m2, 1 dormitori, cuinamoblada amb barra ame-ricana, sala-menjador, 2banys, totalment moblat.Preu 3.700.000 ptes. JoanOliver, tel 12 02 57.

S'Arenal; lloguer pis de 2dormitoris, sala-menja-dor, cuina amb electro-domèstics, 1 bany, terras-sa, 43.000 ptes comunitatinclosa. Mir 26 33 96(1860).

S'ARENAL, àtic 4t pis, ,2alínia, 2 dormitoris, bany,sala-menjador amb ter-rassa, cuina moblada.5.800.000. Tel. 20 00 07.

MAKA Perruquera. Pedicu-ra i manicura. BotbnicGermà Bianor, 19. Tel.260756.

ANUNCIAU -VOSDE FRANC A

de MallorcaD.N.I.

Nom:Cognom:

IELF:-EscrivIu un sol anunci per aupó.

ATENC1Ó -Usau lletres majúscules.-Escriviu dins el roquadre el text.

Ompliu aquest cupé. I anviau-lo a:S'ARENAL DE MALLORCA: Comí de les Pedreros, 132 - Cli6OO -

SES CADENESDE S'ARENAL

PER I•LUMINARLA SEVA LLAR

ELÉCTRICANYEGOSJaume Balmes, 45Teléfon 29 56 18

07004 Ciutat de Mallorca

=1 de Mallorca 15 DE FEBRER DE 1994

PETITS ANUNCIS

VENC pis 2 dormitoris,devora el club nàutic des'Arenal, lluminós, enperfecte estat, particu-lar. 6.500k00 ptes.negociables. ,Telefonau de17 a 20 hores al 77 15 16.Demahau per na Francisca.

S'Arenal, párticular vencpis; 2 dormitoris, prop delClub Nàutic, en perfecteestat i molt lluminós.Vingui a visitar-lo i esconvencerá. Preu 7.500.000 ptes. Tel. 264259.

CAN PASTILLA, planta baixa,cantonada, 280 m, 5 anysd'ardiguitat. Bona cons-trucció; 3 dormitoris,bany, -traster, jardí. Im-mob. Pascual. Tel. 72 62 04.

LLogaria apartament oxalet, temporada d'estiu,vora la mar. Zona tranquillaentre Cala Santanyí i CalaLlombards. Bon preu. Tel.653362. Migdies o vespres.

Sant Joan, es ven casa enperfecte estat de conser-vació; 4 habitacions, cuina,bany, sala-menjador, sala,corral amb cisterna. Tel.29 60 95 i 56 0024. Joan-Lluís Gaya.

LA GRUTA, àtic, 3 dormi-toris, bany, vista panorá-mica. Tel. 45 85 11.

S'Arenal, local en perfecteestat, 115 metros, més 80metros de sotarrani.60.000 ptes. Mir 26 33 96(1783).

Venc solar de 505 m2 áBellavista de ses Cadenes.Sr. Castellano. Tel 26 12 55.

CALA GAMBA, planta baixa,3 dormitoris, sala ambxemeneia, 2 banys.16.800.000. Api Pascual.Tel. 45 85 11.-

Es lloga el restaurant CanBono, de Felanitx. Tel.580588.

LLOG pis moblat al'avinguda Argentina.190 m 2 . 4 cambres,terrasses, menjador ambxemeneia. Ideal per acompartir. 70.000 ptes.Tel. 792490

Lloc d'aparcament devo-ra l'ambulatori de S'Are-nal. Tel. 469610.

S'ARENAL, venc pis, 3 habi-tacions, bany, cuina, duesterrasses... A la zona de laplaga de- les verdures. Tel.263674.

Bonic terreny- a Llucmajor(Camí d'Alicantí). Cantó 11m. caseta dos comparti-ments, a reformar. Pou,possibilitat, llum i telèfon.Tel. 450994. Preu a con-venir:

Venc pis, 140 m2, 4dormitoris, dues sales debany, tot ben moblat,menjador 38 m2. Garatgeper dos cotxes i dues motos.Tot per 12.900.000 ptes. Tel.262015.

COLL D'EN RABASSA, pisosde Protecció Oficial, enconstrucció, 3 dormitoris,.bany, saló-menjador, cu-ina terrassa, aparcament.Preu 8.200.000 ptes. En-trada 1.000.000. Tel 20 3411.

,Cala Pi, venc solar de 1 246m.. S'hi poden construir 2xalets adossats. Aigua,llum i tots els serveis. Preu4 500 000 ptes, tres anys defacilitats. Tel 54 02 63.

Venc pis al carrer Tóquiode s'Arenal. 8.000.000 depessetes. Tel. 295820.

Deixaria cambra doble acasa compartida, jardí ihortet. Molt econòmic.Preferentment gent jove. ASanta Ponga, urbanitzacióGalatzó. Tel. 671419.

Venc àtic a General Riera.Un dormitori, vestidor, banycarnplet, saló-menjador,terrassa amb portes corre-disses, cuina per estrenaramb fusta de nord. Preu5.500.000 ptes. Tel.639181, Bárbara.

PERRUQUERIESBLANCA Perruquera. Grani General Consell, 36 - SA-renal. Tel. 265109. -

Perruqueria Pep. Unisex.Carretera de Llucmajor204. Tel. 49 13 67. S'Ar-anjassa.

ANIMALS DECOMPANYIA

Clínica Veterinària S'A-RENAL. Dr. Daniel A. Mag-rini. Consulta al carrerJoaquim Verdaguer, 17.Dematins de 10 a 13. Hora-baixes de 1630 a 1930. Tel.Clínica: 49 01 53.

Clínica veterinària. De di-lluns a divendres de 1630a 20'00. Dissabtes de 12'30

• a 14'30. Plaga de l'Esglé-sia, 2a. Tel. 743854. Colld'en Rabassa.

VENDESVenc motor fora borda,nou un Johson de 14cavalls. 150.000 ptes. Tel.546540.

Venc vestit de submarinistade cinc millímetres d'es-pessor amb aletes i guants.45.000 ptes. Tel. 515433.

Venc revestiment de mar-bre, de color gris perla, pera foganya de llenya. Hovenc a meitat de preu, per100.000 ptes. Completa-ment nou. Tel. 79 49 03.

Venc motor "Mercuri", fora-borda, de canya curta, 2.2HP, en bon estat. Preu35.000 ptes. Tels. 753033 i755460.

Venc una taula escriptori,blanca, de fòrmica nova.Ideal per una habitaciód'una nina o nin. 5 , 000Ptes, i en val 10 000. De-manar per Malena, tel. 4105 42.

oportunitat: es venordinador nou, sense es-trenar, a meitat de preu opreu a negociar. Tel. 27 7990, Marga.

Perduda aliar-1w a la Co-lònia de Sant Jordi. Gra-vat 25-7-53; gratificarédevolució. Tel. 468111.

Venc Compacte, incloupletina, discs, cassette,etc. En molt bon estat i abon preu. Tel 42 76 47.

Venda d'estores saharauis.Per a més informació cri-dau al telèfon 53 44 55, obé veniu Pollença, a "La

cra. del Port.

Venc grup Electrógen- diessel, 3 Kw, 220 y, mo-nofásic, motor d'arren-cada, perfecte estat. Tel 5916 33

Venc contestador automà-tic, marca Sanyo. Tel. 264259.

4P110v

Per enviar orecollir qualsevolsobre o paquet en

poques hores.Urbans, regionals,

nacionals,internacionals

Carrer Berlin, 24Tlf.: 74 33 35- 36

S'Arenal

M'interessa comprar lestapes dels setze toms del'"Enciclopedia Estudiantil"que va editar la casa So-pena= als anys seixanta.Demanar per Juan José.Tel. 751527.

Venc parella de colomsbutxes per 5.000 ptes. Tel.754131.

Venc Vespa 200, bon estat ipreu raonable. Tel. 491372.

OLIVER NÁUTICA de laronda de Migjorn, 107 deLlucmajor. Tel. 120477.S'hi ven, procedent decanvis: Neumática semi-dirigida Narwau 4 metres,motor Tohatsu 40 hp iremolc, 750.000 ptes.CHANCHY 760 amb mo-tor Volvo i motor auxiliarMercury 15 hp.ZODIAC 240 amb auxiliarJohnson, suport Zodiacd'acer inoxidable ràdio itelevisió....ZODIAC 320 amb Suzuky15 hp. 275.000 ptes.MOTOR HONDA 5 hp. Ca-nya !larga; nou, 18 mesosde garantia. 250.000 ptes.PUMA 29 motor Volvo, en-rotllador, sonda, corredora,ràdio-telèfon etc. 4.800.000ptes.

PERSONALS

Senyor de 50 anys, visc derendes, xalet, pis i cotxe,d'estatura normal. M'a-gradaria conèixer senyoraque li agradi la llar, viuda oseparada, amb fins formals.Tel. 710087.

Jove de 29 anys, fadrí,estudis, d'estatura alta, pisi cotxe. Vull conèixer se-nyoreta educada, sincera icarinyosa, amb fins matri-monials. Tel. 710087.

Fadrina, aficionada a lamúsica i a la pintura, feinafixa. Vull conèixer jove de20 a 26 anys amb similarsgusts per a sortir junts. Tel.721494.

Estrangera, moreneta,simpática, carinyosa, tra-ductora, aficionada al'esport, ball i demés. Vullformar parella o matrimoniamb senyor de 36 a 46anys, sense mal vicis. Tel.710087.

Viudo de 58 anys, educat,amb casa, cotxe, ingressoselevats. Desitjo trobarsenyora. Tel. 710087.

rra ami

\fa' CilElectrodomèstics Thomson, Philip,

Radlola, Sanyo, GrundingTaller de reparacions, TV, antenes,

autorádioC/. Regal, 47. Tlf.: 27 04 29. 07008 Clutat

eléctrica Garrido--ELECTRICISTA

Muntatges elèctricsEstudis il-luminació

Tlf.: 24.40.76 - 27.49.26Reis Católics, 27. Ciutat de Mallorca

SERVEISPROFESSIONALSReparacions de TV - Ví-deos - Audio - Antenes TV.Tel. 753580

1Š DE FEBRER DE 1994 - 11W#111/ de Mallorca 18

PETITS ANUNCISSenyoreta de 30 anys,nascuda a Eivissa, fadrina,sense fills, vull contactaramb senyor educat, net ifeiner. amb fins formals.Tel. 721494.

Al•lota de 26 anys, alta,simpática, de bon veure,culta. Vull conèixer jove bon

feiner per a sortir-hi iamb fins formals i seriosos.Cridau-me al 710087.

Fadrina de 29 anys, cari-nyosa, alegre, divertida,estudis superiors, senseproblemes de cap casta.Voldria fer amistat amb jovefidel, educat i carinyós. Tel.721494.

Empresària, 52 anys,vorciada, sense fills, vidaresolta; m'agradaria co-nèixer cavaller amb for-malitat, educació, de fins a70 anys. Tel. 722836.

Jove, 20 anys, fadrí, estu-dis, d'estatura alta, pis icotxe. Voldria conèixerallota educada, sincera icarinyosa, amb fins matri-monials. Tel. 710087.

Comerciant, valencià, de38 anys, fadrí, alt, sincer,de bon veure, comprensiu.Vull relacionar-me ambsenyoreta de 27 a 30 anysde prop de Palma. Tel.710087.

N'Aina i na Maria, duesinqueres de 16 anys, votencorrespondencia ambal.lots de la comarca.Escriure al carrer Fra Tor-rents, 75 Inca.

Fadrí. alt, esportista. Vullfer feliç a una dona inte-ressada en conèixer-me,simpática, formal, sensemal vicis, de 30 a 40 anys,indiferent si té fills. Tel.710087.

Militar, alt càrrec, bonapresencia, 183 d'estatura,mallorquí, fadrí, 40 anys.Vull trobar parella percasar-me. Tel. 710087.

Tinc 28 anys i em sento bas-tant sol. M'agradaria trobarun amic amb qui anar alcinema, conversar i intercan-viar idees. Sóc persona sen-zilla, només puc oferir unabona amistat. Apartat 892-07080 Ciutat.

Senyora, 68 anys, viuda,bona presencia, prima.Tenc la vida bastant resol-ta, vise de rendes altes,penó estic sola. Tel. 710087.

Rosa, 20 anys, fadrina,guapa, simpática, alegre;treball en comptabilitats.El meu interés en aquestanunci és conèixer jove,bo. Tel. 721494.

Fadrí. Càrrec important,39 anys, 187 metres, cot-xe, xalet, necessit compa-nya, fidel, atenta, sincera.Tel. 710087.

Home sol, cerca companya40/45 anys. Apartat 146s'Arenal.

S'ofereix dona per fer ne-teja a la ciutat de Felanitx.Tel. 580791.

Som en José, tenc 20 anys,vull conèixer senyoreta de18 a 20 anys per amistat,de moment. Tel. 710087.

HOME de 32 anys, tre-ball en una oficina, sombastant senzill. Voldriaconéixer senyora o se-nyoreta, culta, simpáticai amorosa, per a finsmatrimonials. Contactaral 722836.

Divorciada, 48 anys, lasoletat és molt present enmi, i vull desfer-me'n, notenc fills. Vull senyor ambbones qualitats, compren-siu, honest dialogant. Tel.206879.

Administratiu, 28 anys, alt,bona presencia. Vull co-nèixer al.lota senzilla. Tencun treball segur, cridau-me al 710087.

Fadrineta de 20 anys, gua-pa, treball fix, alegre, cercjove que li agradi sortir,divertir-se, que sigui ale-gre, honrat, treballador,molt sincer, ja que jo tam-bé ho som. Tel. 710087.

Fadrina, 50 anys, formal,senzilla, molt agradable.Vull conèixer senyor dequalitats similars, com-prensiu, que li agradi la llar.Tel. 721494.

DIVORCIADA, 36 anys,una filla independent, pispropi, cotxe, bons estal-vis, visc sola. Cridau-meal 710087.

UUUUUU

• Motos▪ Salom• lorommo Pou 9 a 468136

kaTornos Portera. 241r 46268611

MODISTA de 40 anys,fadrina, bons estalvis,encara que aquest siguil'únic valor que cerquesvull casar-me, amb ho-me generós, amorós,sense mal vicis, ro-màntic. Te1.277990.

DEPET4IDE.NTA de 46

atl/s,.,1 '73 d'alçada,corpUléencia normal, molt

atractiva, tenc cotxe iapartament propi vora lamar, vida molt sana.Senyor que li agradi

l'esport, gran amistat alprincipi, i després futurmatrimoni. Te1.722836.

Cuinera, de 50 anys, ambbona presencia, tadrina,voldria conèixer senyor defins a 60 anys, sincer iamable i sobretot fadrí. Tel.206979.

Fadrina de 40 anys. Vullconèixer senyor de fins a50 anys, fadrí, formal isincer; per amistat i finsformals. Tel. 206979.

ALEXANDREROSSELL6,3-5-41eL t971} 71 00 87

Auxiliar administrativa, de30 anys, fadrina, pis, cotxe,feina fixa. Vull contactaramb home de fins a 37anys, més o manco,feiner isense mal vicis amb finscompletament seriosos.Tel. 721494.

Secretaria, 32 anys, ne-cessit carinyo, cerc senyorbon al.lot de fins a 45 anys,la resta no importa ; somdolça, afectuosa, senzilla,de moment amistat, des-prés fins matrimonials.Tel. 710087.

GASTRONOMIA

XINA ORIENTAL. Menjars ibegudes xineses. Carrerde Joaquim Verdaguer, 12.Tel. 266721, s'Arenal.

BA;R BARA. Cuina casolanamalrquina:- Carrer de Fela-nity., cantonada Manacor.

42 77 80. Son Ferriol.

McDONALD'S S'ARENAL.Celebra el teu ániversariamb nosaltres en un am-bient familiar. Avingudá na-cional, 34 (entre els bal-nearis 8 i 9). Tel. 491891.Srta. Susana.

Ca Na Puri. Pizzes des de500 ptes. Menús a 625 ptes.C/ Faust Bonafé, 65. Tel.429161. Son Ferriol.

Restaurant Amílcar. Cartaben assortida. Menús a 800ptes. C/ Amílcar, 14. Tel. 4927 64. S'Arenal de Mallorca.

RESTAURANT DELFINDORADO.Paelles, grae-llades de carn i de peix.Mení a 700 ptes.Joand'Áustria,13 Tel. 741095.Badia.

BAR RESTAURANTE AN-DREU. Cuina variada itapes. Sopars deportius ide companyia. Carrer de laGrua, 6 - Can Pastilla.

HEIWALIFEDIstribuldor(Supervlsor)

Líder en nutdcló celular sis 90Facl la saya comanda a Catl

CrespiAlexandre Rosselló,3 -5-407003- Palma de Mallorca

(Espanya)Tel.:(971)72 28 36 - 54 05 86

BUGADERIA Super Clean,rentam en sec i amb iagua,mantes, cobertors i tota laresta. C/. de sant Antoni• dela Platja, 8 - Can Pastilla.260370.

TINTORERIA CALTOR.Netetja de catifes, mantes,cortines, cobertors i totaclasse de peles de vestir.Carrer Torrent, 9 - S'Are-nal. Tel. 265447.

GRADUAT SOCIAL s'ofe-reix per treballar a asses-soria laboral, empresa osimilar. Estudis acabatssetembre 1993. Cridau de13 a 14 hores al 660668.

Jove que fa feina els ma-tins, cerca feina pels ho-rabaixes. Tel. 297067.

PNEUMATICS SON FERRIOL,equilibrats de rodes, canvide rodes i pegats, alineacióde direccions assistida perordinador. Avinguda delCid,73. te1.42 75 53 SonFerriol.

BUGADERIA OLIMPIA. Serveia hotels i Restaurants.Rentat de roba a particu-lars. C/ Titus Livi, 10. Tel.262960 Can Pastilla.

Botiga i pastisseria Ca'nManresa. Carrer Fábri-ca, 19. Palma. Tel.731631. «La qualitat perdamunt de tot».

BUGADERIA LLITERMA.toservei, rentat en sec i enbanyat, neteja de catifes,servei ràpid. Carrer Virgili,17 Tel. 26 63 31. CanPastilla.

ZEN-SHIATSU, teràpiamanual energética basadaen la medicina xinesa permantenir la salut, aug-mentar el benestar i enfortirtots els sentits. Ideal:09ercombatre l'estrés, les de-pressions i qualsevol des-equilibri físic, emotiu,mental o espiritual. Tel.264259.

FONTANERIA, gas, cale-facció i electricitat. Ins-tal.lacions CE. JU. Avingu-da del Cid s/n Tel. 427992Son Ferriol.

Persona cerca feina per fera casa; mecanografia, ce-

' rámica, llistes de correus...Tel. 29 70 67.Es confecciona o arreglaqualsevol peça de vestir,cortines coixins etc... Tel.771005.

Es passen treballs a má-quina i per ordinador. Ne-tedat i rapidesa. Tel.771005.

TELEVISORS, vídeos, ra-dio-cassettes, arreglam.ELECTRONICA J. GAR-CIES. Carrer FrancescFrontera, 10. Tel. 264335-Col' d'En Rabassa.

GABINET DE PSICOLO-GIA: Neurosis, trastorns decarácter, psicoterapiainfantil, depressió. Tel.427193

Gimnástica médica, DO.IN. Cada dilluns i dijous ales 2030. Organitza Grupde Dones de s'Arenal al'Escola valla del carrerDiego Zafortesa. Tel.260443- 269147 -264259.Pose't en forma!

BORSA DELMOTOR

SI DESITJA UN COTXEnou de la nostra gamma,vingui i en parlarem.AGENCIA OFICIAL RE-NAULT. Tel. 413867 -Son Ferriol.

ENSENYANCES

Cursos d'expressió corpo-ral 1994. Grups d'adults elsdilluns a les 18 hores.Grups de joves els dimartsa les 18 hores. Carrer Me-norca, 6. 5.500 ptes al mes.Tel. 750041-713262.

MESTRE, s'ofereix perfer classes particulars ofeina similar. Tel.467931.

Estudiant de Filologia ca-talana fa classes de repàsd'EGB i BUP, preferent-ment assignatures deIletres. Demanau per naCarolina al 299829.

Oferim de franc cursos bí-blics i subscripcions a re-vistes cristianes en català:Ajuda Evangélica dels Paï-sos Catalans. Ap. 1022Castelló 12005. Tel. 964-207607 (secció d'ensenya-ment).

de Mallorca 15 DE FEBRER DE 1994 19

Un sindicatcatalà

Climent Garau i Salva

Existia un sindicatque en Franco va formaramb tot s'obrer va ;ligarsense cap dificultat;hi havia sinceritatentre patró i obrer;mai cap problema hi hagué,reinava s'intimitat.

Unes grans finques muntarenels sindicats verticals;unes obres molt cabalsa on ses coses tractaven;els assumptes concretavenper tot aconteixement,havent hi enteniment,deixaven ses coses ciares.

Amb vagues amenaçavenal nostre Govern format;de lo que hagués acordatoposició Ii plantaven.Sempre es número pujavenper protegir els obrers,Ii resultava al revéstrobant ses matèries caras.

Cooperativas formarenses famoses comissionsallá dedins molts xuponsper guanyar s'hi aficaren;casa i articles trobarenque s'altre havia deixat;va ser com collir es blatque es seu dia sembraren.

Per ells cobrir-se de glori'a davant el gran fracàs,ara se han proposata vendre tot patrimoni;això quedará a sa historiper recorda el passata un llibre estampatun fet de trista memori'.

Es sindicats són molts bonsper desbaratar ses coses;d'això n'hi ha bones proves;han deixat molts trists records;van acumulant tresorses quatre que són puntals,paró no donen jornals,en els solcs, los senyen torts.

El vint-i-set de gener,mil nou cents noranta-quatreel sindicat donà marxaque vaga s'hagués de fer;alentant a tot obrerque això era la gran Ilum;com una torre de fumes final se resolgué.

Qué és que s'ha aconseguitamb so paro general?Tot torna a seguir igual,se menja es mateix bullit;amb molt jornal destruït,reportant molts de milionsescoltant ses comissions,fan tornar pudent es frit.

Quan Mallorca va pujaramunt amb so nou turisme,aquell home de gran visten es negoci es tirà,se va posar a reclutarpersonal de tota classe;això va ser una baseper un gros jornal guanyar.

De sa península veniena Mallorca a treballar;aquí ells varen trobarlo que més desitjarien;ban setmanal guanyarienper esser sol•licitats,per tots treballs empleats;per tota cosa servien.

S'empresari s'exposàagrupant molt personalgastant un gros capitalamb eines per emplear,se volgué aventurara sa gran situació;sent home emprenedoran això ell s'arriscà.

Aquell treball Ii donase pot dir, grans beneficisno existien ses crisis,sa petició abunda;ell se va enrevoltaraugmentant es personalun exercit molt cabalper a tota obra acceptar.

Sa política canviàformaren ses comissionsempleant altres patrons,tot se va modificar;tot finca ocupaUgeté i Comissions,de tot foren els senyorscosa que res los costé..

Una alarma aixecarenper reclutar molt d'obrer,recaptant molt de doblarque dins ses arques entraven;sa guerra li declararena s'empresa de valent,en es Govern tot momenttambé lo desafiaren.

Es sindicat Ugetéen es negoci entrariaa s'obrer ofeririapisos amb molt poc doblar;quaranta mil ne faré,que les pugueu disfrutar,alió ben vostre será,en tot vos protegiré.

Heu complida sa promesaque vàreu anunciar?Se tele mos va mostrar,tota sa vostra endemesa;heu demostrat sa flaquesai també sa mala Ilet.Ara disfressau es fet,

es gall ha perdut sa cresta.

Els mallorquins hem mesterformar un gran sindicatamb personal adequatper fer tota obra be;que no hi hagi foraster,per poder-nos controlar,Migar amb so catalàsa mateixa llengua té.

Mallorquí i català,tots som sa mateixa ruca,el Rei empleá sa manyaquan Mallorca conquista;també el valencià,forma part de sa coronaParlam es mateix idioma,que el Rei En Jaume deixà.

UN MISSER QUE NO VA AMISSA

Es Gall 29-1-1994

De troncs bastim una sitjai de sitges un Sitiar;

és una punyeta i mitjaqui malmet el català.

ho serás ben miserable,malgrat siguis un misser,

si t'apuntes a la tabladels qui estan dins l'estable

dominats per un ca mé.

Enfront d'una forastera75 de baixar-se els calçons

és tal volta fer carrera?Qué és ho diu la refranyera:

"Menjar olla de cabrons"."Pets qui envia merda espera",

per çó t'han fetes cançons.

Vull felicitar a n'Ainaque no deixa mai el tall;

jo m'afuu quan ella escaina,que per això som "Es Gall".

Més verdes n'han madurades:En Francesc de Borja Mollno va treballar de bades,quan tenia l'aigua al coll!Hi ha un grapat de grinsque farien mil gambades

per no sentir més vegades:A Mallorca, mallorquins!

LLUITEM!

A tots els defensors de la ¡lengua catalana

Xesc Perelló i FelaniLlubí - Octubre 1993

Mallorquins i catalansdefensem la nostra essència,obrem tots amb consciència

i lluitem com els forans.

Defensem la llengua catalana,no la deixem morir

ni molt manco absorbirper la llengua castellana.

Valencians i els de l'Algueremprau-la i conservau-la

i quan sortiu al carrerno tingueu por: utilitzau-la!

Si tots Iluitam aixíserá sempre reconegudaEspanya no será el botxí

perquè ja l'haurem perduda.

Diaris espanyolistesmés Ilavors en parlaran

no entendran aquests feixistesperquè nosaltres l'estimam.

. Si tot ens compenetramnotaran la nostra presència,

entre tots si ens ajudamaconseguirem la independència.

Si la independència aconseguimla llengua no será punyida

tendrá una llarga vidadins el país on vivim.

Des de Salses a Guardamari des de Fraga a Maó,

enmig de Catalunya i la marhe escrit aquesta cançó:

quatre barres representenel meu estimat país

i no dues com es presentael poble invasor val.

Del que tu dius jo me'n ric,perquè aquí sabem xerrar

en porrerenc, sollerici en mallorquí, ben bé ho dic,

i tot això és català.

Tot senador és de badesrepresentant a Madrid,

si només sap treure el pitper lapidar les teulades

-de ca-nostra. Ho has sentit?

Per unir amb Catalunyatots plegats nostres destins,basta ser, la frase acunya!,"a Mallorca, mallorquins!".

SENADORS SANATSEs Gall (7-Gener-94)

Toni Alemany, qué és que et passa?Per qué fas tant de soroll?

No ets beneit. O en véns de raça?O et creus el viu de la plaça

i que l'altre está ben foll?

Si estás seré cada dia,si el teu cap no está confús,

si a Rússia parlen en rus,per qué dius que a Andalusia

no xerren mai l'andalús?

Res de "bravo" a aquest Cañellasgermanet del President;

mai piula, sols sona esquellesper fer caramulls d'estellesdel parlar de nostra gent.

20 de Mallorca15 DE FEBRER DE 1994

En Biel Barceló ja fa quaranta-cinc anys que té una petitabenzinera al carrer Benet Ponsi Fábregeus de Ciutat. Ara, l'hamodernitzada i ha obert unabotiga amb el nom de CAMPSAEXPRES, una botiga estilamericà on es pot comprar detot i molt, a més de benzinasúper i mescla. Anau-hi, que usagradará. És única a Mallorca.

En Josep i n'Aina es casaren el passat dia 12 de juny a laPorciúncula. Feren el sopar de noces a Can Penasso. (FotoEstudi Gil)

Firma

Banc: Direcció: N.° entitat: N.° suc.: Compre n° .

En Miguel Frau i na Francisca Vidal es casaren el passat dia

23 d'octubre a la parròquia de Son Rapinya. Feren el sopar

de noces a Bini-Comprat. (Foto Artis)En Joaquim 1 na Marlola escasaren el passat dia 9 d'oc-tubre al monestir de la Por-clúncula. Feren el sopar denoces a l'Hotel Bellver. (FotoEstudl Gil).

Na Lina Adrover, filia del

fotògraf Cosme Adrover, va

fer una exposició de foto-

grafies a s'Escorxador elpassat mes d'octubre. Ara,la setmana passada, va tenirun nin al qui ha posat el nomd'Albert. Enhorabona.

de Mallorca 4p

BOLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓNom:

Carrer. D.P. Població: Tel.: M'interessa una subscripció:

Li SEMESTRAL 1.500 PTSRebut domiciliari a un banc

Ompliu aquesta tarja i enviau-la al

Camí de les Pedreres,30- S'Arenal

Equip de petanca de la categoria d'Honor del Bar Central de Son Gotleu,

lluiten per conservar la categoria ja que van els tercers per la coa. Al Bar

Central tenen quatre equips més: l'equips de primera G-A que va a mitjantaula classificatbria, l'equip de segona G-C que van segons, l'equip de ter-

cera G-F que també van segons i l'equip de dones que juguen a segona G-C i que van les segones per la coa.

Em Miguel Angel Cañas ha obert una botiga de salut ben a prop dela plaga Pere Garau. És una apotecaria especial on es poden trobar

teràpies naturals de plantes medicinals, cosmética, productes per

aprimar-se, material ortopèdic, parafarmácia i moltes coses més.

• "•

,

ZOO ,00~.9,07~~7.0" , /./

VV/

// z

rzY 2M11,