COMERCI,4L

Mut3•ELÈCTRICA-MOBLES

Electrodomèstics - So I imatge - TelecomunicacionsMuntatge Audio Automòbil - Antenas Parabòliques

DELEGAT DE ZONA TELEFUNKEOP -T.V. Vídeo, Hl-FI

Suministrament Elèctric per a Professionalse

Carrer Botánlc Blanor, 22- Tel. 26 65 8807600 S'ARENAL DE MALLORCA

• Compra-Venda d'Automòbils• Rentat automàtic en 10 minuts• Canvi d'Olis

Ctra. Militar, 21707600 s'ArenalVAVAIVT L'AMBULATORITU. 26 56 18

11190 Ala

IVIT57711 im ilimw

e' (;

gran varietat de brol1adors4cisterna, estátues, jardineres i

is per decorar el jard£

EL SEUSERVEI olivett ARA MÉS APROP

VENDA I SERVE TéCNICOFICIAL Ordinadors, maquines electrbniquesamb pantalla, fotocopiadores, registradores,télex, fascímil i accessoris

Papereria FERBOLisboa, 6 S'ARENAL

Tel. 26 07 35 DE MALLORCA

S'Arena 1de Mallorca

PUBLICACIO INDEPENDENT DE LA COMARCA DE S'ARENAL ANY. IX NÚMERO 184 1 DE DESEMBRE PREU: 75 PTES.

Un exemplar d'aquest periòdic será re--

galat a totes les famílies de s'Arenal-Llucmajor. La quinzena que ve el regala-rem a les famílies de s'Arenal-Ciutat. Elscomerciants d'aquesta zona que hi vulguin,fer publicitat poden telefonar al 265005 cv,passar l'anunci al fax 269941.

NOVA OFICINA,Carrer Trasimen, cantonada Quartér

Tel. 26 53 74S'ARENAL DE MALLORCA

Telèfons útils a

S'Arenal

A la part de

Ciutat

13'30 i 15'00 Bombera Residencia de l'assegurança social Creu Roja de Ca'n Pastilla Policia Nacional Policia Municipal Policia Municipal de S'Arenal La Porciíuicula Tele-Taxi Radio-Taxi-Platja

Ala part de

Llucmajor

Ajuntament 660050Oficina de S'Arenal 264071Bombera 660756Policia Municipal 661767Guardia Civil - 264121Taxi 263745-263538

• Parròquia. , . 263265Aigua potable a domicili 261426Associació de Vcinats 265005Gruta Sampol 264193Scrvici Municipal d'algues SOGESUR 262493

Ajuntament 727744'Iota casta de desperfectes a la vía pública (entre les

727643-727644281250-290017

289100264040

091092

490503260002401414755440

S'Arenal444 de Mallorca

Aquest periòdic suri cada quinzedies. Se pot tobar als quioscos deS'Arenal, Ca'n Pastilla, Es Col!, SonFerriol i Sant Jordi Subscriviu-vos-hi

BOLLETI DE SUBSCRIPCIÓ

Nom ir

Carrer

Població Tel.

M'interessa una subscripció:

O SEMESTRAL 900 Ptes.

Forma de pagament:

O Rebut domiciliat a un Banc

Banc Suc.

Compre n.° Titular

E Comptat Firma

Ompliu aquesta tarja i enviau-la al Cami

Camí de les Pedreras, 132, s'Arenal

•1111111MTenis ArenMIME

"Vt°f1

GIMNÀS • JUDO TAEKWONDOMANTENIMENT • CULTURISME

TLFS.: 263112 - 263834PISCINES SOLÀRIUMS TOBOGANS

S'Arenal•91 de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989

Honrem els impulsors llucmajorersÉs digne de tot elogilo que jo vos contaré:s'obra que han sabu-

/da ferparqué quedi dins me-

/mória;té un sello de victòriaa dins es ram des fus-

/ter;sa feina deixen molt

/béi és gran se trajectó-

/ria.

Es Germans Mójer se/diuen

aquests mestres arte-/sans

que partiren com es-/tranys

i avui d'aquest fet ne/viuen.

De tot d'una, com par-/tiren

no tenien cap doblar,paró varen saber ferlo que ses novel-les

/diuen.

En Llorenç Mójer he/de dir

lo que en sa vida va/fer:

Començà de merca-/der

i va desviar es camí;compra un petit sentíper poder serrar pos-

/tetesper fer-ne caixa i cai-

/xetespel sabater bé servir.

Amb sa dona comen-/çà

aquesta noble labori en es carrer Majoruna casa va comprar.Amb això se va em-

/penyarper poder guanyar do-

/blers,

va posar molt d'inte-/res

pels gastos poder/afrontar.

Des matrimoni sortídos fills i també una

/filia,com un ram de marga-

/lidapuresa va existir.Tota flor d'aquell jardímolt bé se va cultivar.Dolors se saborejáde rosa i de geramí.

Els dos fills que va/tenir

varen prendre de fus-/ters,

posaren tot interésen sa serra i es senfí,i de ben prest varen

/partirde forma desmesura-

/da,pegaren tal esprinta-

/da:ningú se'n pogué ave-

/nir.

Quan amunt va haver/pujat

en Llorenç Mójer, es/pot dir,

sa dona se va morirde fatal enfermedat.Va quedar desgombo-

/latperdent sa dona tan

/bona,era guapa i resoltade grossa amorosidat.

El món ja no existiaper ver quedat trans-

/tornat,a pesar de ser tractatmolt bé des fills i sa

/filia;es gran consol que

/tenia

era anar a passari llàgrimes derramardalt sa tomba molt de

/dia,perquè allá es consu-

/mialo que més va estimar.

Es negoci s'ampliade forma desmesura-

- /dai a pesar de sa gran

/casamolt petita los torna.No hi podien col-locartot es gran materiali molta de gent a jornaltambé allá s'aficá.

Varen comprar un/local

i també molt grosterre-

/no¡¡'ampliaren sense

/frenoa camí de s'Arenal.Maquines per tot me-

/nestralallá se instal-larien,quaranta obres teniencobrant tots un bon

/jornal.

Es Mójers bé se pot/dir,

que han estat molt/mariners:

han posat tot s'interésen sol client bé servir.Fan ells un treball molt

/fiperquè no es puguin

/queixar.Això és el seu obrar.Són honrats. Fort se

/pot dir.Si dins Mallorca hi ha-

/g uéshomes tan empren i-

/dors,els molts de treballa-

/dorsguanyarien molts do-

/blers;seria un gros progrésper sa Nació aixecar;per això hem de han-

/raraquests dos Ilucmajo-

/rers.

es gran deport des/futbol.

S'han estés per tot/redol

per exaltar Llucmajor,tenen ells sello d'ho-

/nor:el seu pensar així ho

/vol.

Es president de l'Es-/panya

en Joan càrrec cobríi, de fet, se feu Iluirdemostrant se seva

/manya;va fer una gran cam-

/panyai s'equipo amunt puja;el varen galardonarper trobar que s'ho

/guanyava.

Sou dignes de tot/elogi

a dins es ram des fus-/ters,

d'obrers ningún ne té/més:

heu batut es repertori.Vos he posat a s'his-

/tori!per ser dignes dad-

¡mirar.Molta gent hi pensaráquan estareu a la

/glori!Llucmajor té ben pre-

/sentsobrar des vostre

/padrí,Mestre Pep, ell va

/tenires càrrec de Presi-

/dent;va ajudar en tot mo-

/menta fomentar es futbol;va partir ell ben tot sol,va demostrar esser

/valent.Un tità va esser es

/padríen tot lo que se posa.Una teu lera muntài va establir es Pilarí.Un gran impuls va

/tenirdurant es temps de sa

/vida.Gran fortuna amassa-

/riaAmb tot es digne con- i amb tothom molt bé

/sol /complí.en sa vida ha lluitat,també han ells fomen-

/tatCliment Garau i Salva

4-11-1989

S'ARENAL DE MALLORCA. Publicació independent de la Comarca de s'Are-nal. Edita: Associació de Veïns. Director: Mateu Joan i Florit. Depbsit LegalPM-473-80. Imprimeix Hora Nova, S.A. Publicitat i subscripcions: Camí de lesPedreres, 132- Apartat de correus 124 - 07600- s'Arenal de Mallorca. Teléfcm:265005. FAX 269941

LES MILLORS MARQUESD'EUROPA, A

carretera ~ter, 299telefon: 26 15 72

-S'ARENAL - MALLORCA

SABATAINFANTILJUVENIL

Un luxeal seu abast •

SÁrenal41? de Mallorca

1 DE DESEMBRE DE 1989

Editorial

Vatualmón, de forastersSi ens atenem a les estadístiques, a Balears per cada habitant de procedenciaespanyola hi ha encara tres indígenes. Aixó vol dir que, contràriament al que moltsde mallorquins pensen, els forasters no són majoria ni de prop fer-hi. El PadróMunicipal d'habitants de l'any 1986 va presentar els resultats següents. A Balears hiha: 140.569 espanyols (21'4%) i 515.206 indígenes, ja siguin de les tribus illenques,del Principat o del País Valencià. L'estudi de la població espanyola desplaçada aBalears es pot abordar des de diverses perspectives. Si ens atenem al lloc deprocedencia constatam que les dues fonts d'origen més importants són Andalucíaamb 68.030 (48%) i Castilla-La Mancha amb 20.660 (31%) (1). Anotem de passadaque a Balears hi ha una població estimada de sis a set mil gitanos (2). En canvi, siens fixam en el grau d'instrucció d'aquestes persones, l'enquesta realitzada per laUniversitat de les Illes Balears va aportar el següent resultat:

a n alfabets en qualsevol 'lengua 8%

estudis prirnaris 70%

estudis secundaris 15%

estudis superiors 8%

D'aquestes dades, la primera conclusió que crida l'atenció és que la majoria ab-soluta dels espanyols vinguts a Balears tenen una formació elemental (78%), mentreque els que tenen estudis superiors són minoria (8%). Avui dedicarem atenció espe-cial a aquesta elite altament instruida (quadres especialistes, tècnics, militars,magistrats, professors etc.) i deixarem per a una altra ocasió l'anàlisi de la granmassa d'immigrants que han vingut a cercar a les colònies d'ultramar unes millorscondicions de vida que no trobaven a la seva terra. Dit això a mena de preàmbul, en-cetam de bell nou un tema bonyerrut que segurament alçarà terreta i farà aguantarl'alè a més d'un. Simón Bolívar va classificar els colonitzadors, en un primer mo-ment, en dos tipus d'exercits: el de les armes i el de la burocràcia. Aquest últim,"todavía más temible", está constituït per la ingent massa de funcionaris, mestres, jut-ges, magistrats, empleats de Correus, de duanes, etc. que tenen la missió en-comanada d'organitzar i dirigir la sobreexplotació económica, l'espoliació fiscal, ladepredació de recursos naturals i treure els indígenes de les tenebres de la super-stició, l'antropofágia i l'estat salvatge: "Levantarán quince o veinte mil hombres quedisciplinarán prontamente con sus jefes, oficiales, sargentos, cabos y soldadosveteranos. A este ejército seguirá otro todavía más temible, de ministros, em-bajadores, consejeros, magistrados, toda la jerarquía eclesiástica y los grandes deEspaña, cuya profesión es el dolo y la intriga, condecorados con ostentosos títulos,muy adecuados para deslumbrar a la multitud: que derramándose como un tor-rente, lo inundarán todo arrancando las semillas, y hasta las raíces del árbol de lalibertad de Colombia. Las tropas combatirán en el campo; y éstos desde susgabinetes, nos harán la guerra por los resortes de la seducción y el fanatismo" (3)Si més no, aquests mots de Bolívar coincideixen amb els d'Alexandre Joan For-cades, actual Ministre d'Hisenda del Govern Balear, qui en un accés de valentia ad-mirable, l'abril de1988 fer unes declaracions destinades a esdevenir històriques:"Hem d'-adóptar una actitud reivindicativa i fins i tot independentista davant elgovern de Madrid. No hem de tenir por de defensar la nostra autonomia i elsnostres diners. Ja n'hi ha prou d'anar amb temors i de mantenir-nos dins d'una ac-titud de colonialisme" (4), "¿Com podem acceptar com a bona l'Espanya de Castel-la, si ens va ser imposada per la foro de les armes? ( ) hem sofert la dictadurasucursalista que ens imposaven els funcionaris i els militars vinguts de fora" (5).

Ja ho hem dit, doncs, funcionaris i rnilitars són l'avantguarda de la colonitzacióespanyola. Aquests dos elements, d'ençà del Decret de Nova Planta (1715), han tin-gut prou temps de produir efectes devastadors dins el conjunt de la poblacióindígena i avui són els responsables dels sentiments d'inferioritat, d'autoodi i de cul-pabilitat, que juntament amb la por engalavernen el cos social de la tribu. Llegim aL'ala de la calma de Santiago Russinyol: "A Palma, a més dels palmesans, com queencara no s'ha pogut escapar d'esser "capital de província", hi ha una mena desenyors, que solen esser tots forasters que, per anomenar-los en bloc, se'n diu "ele-ment oficial". En detall, no se sap qui són. Són els que manen, els que administren,els que fan creure, els qui escriuen bandos, els que engiponen reglaments; els quedirigeixen les coses, els que van a la processó, els que no tenen encomiendas i se lesposen així que poden, els que reben els barcos de guerra, els que van a jurarbandera, els que els fan fills adoptius, els que fan festa de l'arbre i els quepresideixen els "toros"; són caps de dol, caps de partit, caps de tot i caps de loaltre, i són els que porten el tàlem i presideixen els banquets i són l'"adorno" de lapoblació i la classe decorativa" (6) El putrefacte emblanquinat, Miguel Villalonga,va escriure a Miss Giacomini (1934): "Tan sólo el elemento oficial -militares,empleados de Hacienda: gente forastera- acude de vez en cuando al malecón donde

atracan los vapores correos, para despedir o recibir algún conocido" (7). Anysabans ja havia escrit Miguel dels Sants Oliver: "romangueren aquí tropes espanyolesamb carácter permanent i vingueren empleats castellans, començàrem a rebre-hotot de Madrid, a considerar-ho tot superior i en conseqüència a imitar-ho. DeIlavors ençà data la influència que podem anomenar "forasterisme. (...) els primersllocs abans reservats als illencs, es veren regits ara per peninsulars constantmentremoguts" (8). Aquests mots datats l'any 1901 i referents al Decret de Nova Plantasón avui ben vigents. Precisament perquè d'aquest tema ningú no gosa parlar i comdeia Russinyol "En detall, no se sap qui són" (9), a continuació us oferim una llistaelemental extreta de la premsa d'alts càrrecs de l'administració colonial i el seu llocd'origen.

Cap Superior de Policia: Diego Téllez Ramírez, Tánger 1942 (Bat. 13.111.1989), Cap del sector aeri de

Balears: Alfonso del Río y Sánchez del Villar, Sevilla 1932 (Bal. 15.IV.1989), Delegat d'Hisenda:

Pedro Gollonet Carnicero, Granada 1945 (Bal. 6.IV.1988), Delegat del Govern (1982-1989): Carlos

Martín Plasencia, Ponferrada 1946, Secretari del Delegat del Govern: Félix Marín Leiva, Madrid 1945

(DM 25.XI.1988), Comandant General de Balears: Antonio Vázquez Gimeno, Segovia 1929 (Bat.

12.X.1989), Director Provincial de '1'reball: Fernando Villalobos, Madrid 1952 (1)16 22.1.1989), Ex -degà

de la Facultat de Filosofia i Lletres: Camilo José Cela Conde, Madrid 1946, Director de la presó de

Palma: Joaquín Mejuto Sesto, Santiago de Compostela 1938 (DM 7.V111.1988), Subdirector d'Insalud:

Francisco de Asís Jové Domínguez, Madrid 1955 (BAL 14.1V.1988), Ex-director del Centre Ter-

riotrial de TVE a Balears: Eduardo Olano, Navarra 1951 (UH 19.IV.1989) etc. D'altres: Director de

l'Aeroport: Pedro Meaurio, President de l'Audiència: Angel Reigosa, Cap de la Guàrdia Civil: An-

tonio Blanes García, Director Provincial de Telefónica a Balears: Jaime González, de Trànsit: Javier

Coromina, Jutge que ha posat en llibertat Jaime Martorell: Angel Santiago Martínez etc. També l'ad-

ministració indígena presenta molts forasters, si bé en un percentatge molt inferior, com: José Luis

González Ortea, etc. etc. Com exemple de colonitzadors d'esquerres citarem Manuel Cámara,

Secretari General de CCOO, nascut a Pastrana (Guadalajara) l'any 1948, i Ana María San José, jutges-

sa del jutjat núm. 14 (El Día 1.V.1988).

Entre el colonitzador i el colonitzat hi ha sempre un llaç corredor, una mena decordó umbilical dolorós, que al darrer costa moltíssim rompre. Un cop trencat,però, s'ha iniciat un camí sense retorn. L'única manera de desfer-se d'unes estenal-les que ens escanyen la gola, és identificar l'enemic, increpar-lo pel seu nom, ban-dejar els eufemismes, refregar les ferides i deixar a lloure la força exacerbada del

ressentiment acumulat durant segles i segles. Aixe, és desafiar l'horror, el temor,l'abisme de l'angoixa i de la castració. El colonitzat té por, molta por. I no només del'aparell repressiu desplegat per l'invasor ans també de la seva pròpia fúria insensataque tem no poder controlar. Més prest o més tard, però, els mallorquins haurem deplantar cara als espanyols i desafiar-los amb totes les conseqüències. Mil vegades pit-jor que una agressió directa, són les resistències internes (dubtes, vacil.lacions,retrets d'autocástig, etc.) que, inculcades gota a gota durant segles de colonització,ara encongeixen els músculs i els tenrums del caníbal que tanmateix está decidit areconciliar-se amb el gust primitiu per la carn crua i el braç de gitano. A con-tinuació, talment un ritus tribal on es conjuren els mals esperits, una catarsi brutalon es dilueixen a través de la paraules, sensacions traumàtiques allunyades de la con-sciencia pels mecanismes de repressió, direm en veu alta i per escrit els dimonisfamiliars que emmordassen l'esperit de la tribu i la mantenen reclosa dins la presóinfame de l'esclavitud i el servilisme més degradant. Vegem quines són les carac-terístiques més importants de l'alt funcionariat desplaçat a la colònia:

Primer: PROVISIONALITAT: La majoria de funcionaris forasters vénen de ros-segons i de mala gana. Naturalment això es tradueix en una malsofridura Isuport-

SArenalde Mallorca1 DE DESEMBRE DE 1989

Editorial

able que es descarrega sobre el primer indígena que, per descomptat, no té culpade res. Aiximateix aquests funcionaris només pensen en la data de retorn i es plan-tegen l'estada a la colònia com un mal glop a passar com més aviat millor i amb eltnínim de maldecaps possibles. Ja ho va dir Russinyol: "els que formen la classed'"element viuen d'esperar... el traslado" (10) Aixó explica, per exemple, ladeixadesa, l'absentisme laboral i l'apatia de l'administració de justícia que veu comun any rera l'altre s'acumulen els expedients. I qui diu Justícia pot dir Correus,Sanitat, etc. Angel Reigosa, president de l'Audiència, així ho ha reconegut: "El fun-cionari que no és mallorquí a Mallorca, menorquí a Menorca i eivissenc a Eivissa,si té possibilitats d'anar-se'n a la seva terra, se'n va. (...) Ara mateix, hi ha deuvacants de jutges a Balears. Són gent que va venir a passar l'any, se va "descon-gelar", com deim en el nostre argot, i després se n'ha anat. (...) el funcionari que veper a un any no té el mateix entusiasme que el que arriba amb la intenció dequedar-se de per vida. És de sentit comú. Per a mi, la mobilitat de funcionaris és elproblema que tenim més específic a Balears" (11). Aquesta situació ha esdevinguttan greu que s'ha detectat dins la pròpia policia espanyola un mercat negre de com-pra-venda de places, al preu de tres milions de pessetes, ja que Balears és con-siderat una destinació "non grato" i de "càstig" (12).

Segon: DEPÓSIT DE MEDIOCRES I DE CAD IAVERS: Els funcionaris forastersdestinats a la colònia no pensen arrelar a les illes i aspiren a tornar a la metrópoliper motius familiars, d'inadaptació, econòmics etc.. Sens dubte un dels més impor-tants és el de l'ascensió dins l'escala professional, ja que és clar que les colònies sónmolt Iluny i la metrópoli, per definició, les tracta amb indiferáncia i oblit. Un direc-tor provincial que té ambicions d'ascendir a ministre, per exemple, el primer quefarà será fugir i anar-se'n destinat a llocs més pròxims al poder, que és d'allà on sur-ten els recanvis de ministres, presidents de Govern, etc. Lluís Roura, al seu llibrel'Antic Règim a Mallorca assenyala: "Dels 26 Comandaments Generals que va tenirl'illa al segle XVII - des de 1715 (de 1713 a 1715 n'hi va haver tres)- només un eramallorquí, i el seu comandament va esser amb carácter provisional. Dels 17Regents de l'Audiència cap d'ells va ser mallorquí, i només dues places de les cincdels oïdors eren reservades a mallorquins. Per altra part, com ho demostren es-tudis recents, el lloc que ocupava Mallorca en la carrera administrativa del'Espanya borbònica, tio era, precisament, destacat. L'Audiència de Mallorca eraconsiderada de menor categoría" (13). Anotem també que si un funcionari forasterdecideix quedar-se a viure a la colònia ho fa generalment per una de dues: o és uninepte absolut que sap que a Madrid no el posaran ni com a bidell per estamparuna pòlissa damunt un imprès, mentre que en canvi a la colònia ocupará un lloc des-tacat del virregnat, o és una persona cremada que ja no aspira a remuntar es-calafons dins l'administració pública i que, per contra, ha decidit vegetar a lacolònia gaudint de les meravelles del clima i del paisatge tropical: la mar, xirimoies,ananassos, discoteques, cocoters, platges, vida nocturna, sexe fàcil , boixar assegurat,bananes, esquí aquàtic, havaneres, pesca submarina, palmeres emergint de l'aiguaetc.: "Su hermoso virreinato se desvanecerá como un sueño, y el señor Gobernadordejará de ser omnipotente para convertirse en un cesante vulgar, que arrastra susnostalgias del paraíso perdido por las lobregueces del Ateneo y las antesalas de losMinisterios" (14). Queda clar, dones, que la colònia és un magatzem de mediocres,un porxo destartalat on la metrópoli hi acaramulla tots els trastos inútils i incom-petents. L'any 1881, el federals mallorquins deien: "rechazamos las imposicionesmadrileñas que nos ponen a merced de cualquier muchacho atolondrado que sellama gobernador o delegado del gobierno" (15).

Conclusió: la colònia és la suma dels següents factors: pocs recursos' econòmics al'hora de fer inversions públiques en infraestructures o servicis, mala administració,incompetència i desidia, que dóna com a resultat un quadre caòtic i purulent, és adir, el caos, can Bum on tot va fot qui fot i visca el rei! Vegem-ho:

SON DURETA (assistència sanitària): Sobre el desgavell d'aquest hospital es podriaescriure un llibre sencer. Ara tan sols em limitaré a fer una antologia de titulars depremsa: Sindicats, usuaris i polítics coincideixen de denunciar el caos hospitalari de Son Dureta

(D16 21.IX.1989). Les comares denuncien manca de material per assistir els parts (Bal. 19.IX.1989).

Les comares ratifiquen les deficiències de la unitat de parts (BAL. 21.IX.1989). La unitat de parts: ins-

tal.lacions esperpéntiques (BAL. 23.IX.1989). Denúncia del CSIF per anomalies en els mètodes

d'esterelització (DM 23.IX.1989). Accident d'una infermera en travelar en un forat de Son Dureta

(BAL. 22.IX.1989), El PSM denuncia que les obres de Son Dureta han estat adjudicades i realitzades

irregularment (D16 20.IX.1989). "Son Dureta és tan petit i insuficient que no está adequat a la

població de Mallorca", segons declaracions del Cap d'Administració, doctor Abizanda (D16

31.VII.1989). La manca de personal i l'afluència de turistes empitjoren el seivici de Son Dureta (Bal.

8.VI11.1989). L'INSALUD treu a concurs la reforma de Son Dureta tres anys després d'anunciar-la

(DM 13.VI.1989). Les mares de nins d'ué laciants obligades a deixar Son Dureta per manca d'espai

(UH 24.V111.1989). L'INSALUD dcu a les farmácies de Balears quasi 500 milions de pessetes (id). El

menjar de Son Dureta és dolent, fred i escàs, Segons un informe presentat a l'Insalud (Bal.

18.XII.1988). Overbooking al servici d'urgéncies de Son Dureta (Bal. 5.111.1989). La pluja que va caure

durant el passat cap de setmana va inundar part de l'UCI de Son Dureta (D16 15.XI. 1988). La

porteria de Son Dureta evacuada durant tres hores en rompre's una canonada del sótil (DM

17.XI.1988). El 70% dels usuaris opinen que les instal.lacions de l'INSALUD són deficients (DM

11.1.1989). L'INSALUD incapaç d'executar els mil milions que va dedicar a Son Dureta (DM

22.IV.1989). Balears quintuplica la mitjana estatal en nombre d'assegurances mediques privades (Bal.

11.1.1989), etc. etc. POLICIA: Gerardo García reconeix la manca de policies a Balears (bal.

3.X.1989). Els funcionaris de policia espanyols consideren Balears com "destinació de càstig" i existeix

un mercat de compra-venda de places per sortir-ne al preu de tres milions de pessetes (D16.

28.111.1989). Madrid deixa Mallorca sense traductors a les comissaries durant l'hivern (Bal.. 2.V.1989).

L'únic traductor dels desset jutjats de Balears dimiteix per esgotament (Bal. 4.V.1989) Balears és la

Comunitat Autónoma on més ha augmentat la criminalitat durant el darrer any (D16. 16.IX.1989). La

descoordinació i la manca de mitjans deixen sense resoldre deu casos d'homicidi (D16. 21.XI.1988).

Segons el SDP (Sindicat Democràtic de Policia) a Eivissa s'està instal.lant la mafia internacional (D16.

6.VII.1989) i la situació d'Eivissa capital ha esdevingut "apocalíptica" ja que tan sols hi ha un cotxe

per patrullar, el 60 % dels residents estrangers ho són de manera il.legal i l'auxili en carretera només

compta amb dos motoristes de trànsit per a tota lilIa (U11. 21.X.1988). Balears és una de les com-

unitats amb més elevats índexs de delinqüència rural i com a causes principals destaquen la manca de

mitjans i de coordinació (El Día, 15.IV.1988). Així i tot el "virrei" Martín Plasencia va presentar

quatre mesos després recurs d'anticonstitucionalitat davant la possible creació de la policia rural

indígena (UH. 7.V111.1988), etc. ADMINISTRACI6 DE JUSTÍCIA: Vuit jutjats de Balears

queden paralitzats per la "fugida" de jutges o per manca de personal. El President de l'Audiència

qualifica la situació de precaria (DM. 30.X1.1988), L'Associació de Juristes de Balears ha denunciat el

caos de l'administració colonial de justícia, que durant l'any 1987 s'ha caracteritzat per l'agreujament

dels problemes detectats ja des de temps immemorials: "massificació d'assumptes i manca de fun-

cionaris. Els expedients acumulats ja són 33.000" (D16. 13.V.1988). A Eivissa hi ha acumulats ex-

pedients sense resoldre des de l'any 1.982. Maria Cava, delegada del Col.legi d'Advocats, ha dit: "la

bolla de cada vegada se fa més grossa" (D16. 5.V11.1989). Reigosa qualifica d'angoixosa la situació per

manca de locals on ubicar els nous òrgans judicials (D16. 22.Vi.1989, etc. etc.

A Mallorca existeix un sentiment independentista i antiforaster molt arrelat queafecta fins i tot els militars mallorquins encara avui a sou de l'exèrcit espanyol. Homha pogut comprovar durant el servid militar l'odi atàvic de molts oficials i subofi-cials mallorquins contra els seus homònims forasters. Fet que ens porta a afirmarque molts d'aquests militars són Ahmeds Ben Bellas potencials (16) ja que ells mésque ningú pateixen en pròpia carn vexacions i insults racistes com "polaco". Fins itot el gonella Gabriel Alomar Esteve conta a les seves Memòries com durant els mo-ments més delicats de la guerra de 1936, en qué la cosa estava bruta i el triomf d'enFranco no era clar, els alts comandaments militars illencs sublevats se plantejaren lahipòtesi de declarar la independència de les Balears: "muchos altos militares de laIsla opinaban que antes que caer bajo la dictadura soviética, mejor seríamos inde-pendientes bajo el protectorado conjunto de ingleses e italianos, porque unos yotros, por tradición, no dejaban de tener muchos simpatizantes en les Baleares"(17). Cal incidir en el fet que aquesta profunda aversió als espanyols és general alconjunt dels nadius i no limitada a determinats sectors com pugui esser la clas-sificació política convencional dretes / esquerres. Vagin com a exemples lesdeclaracions efectuades, per una part, pel sacerdot de la tribu Miguel Gayá i Bauzá,datades l'any 1900: "Quan un ven els desacerts i les torpeses que han comès elsgoverns de cinquanta anys en aquesta banda, i examina les notícies que mos duenels repatriats, per foro un se ven obligat a pensar si tendrien raó els cubans ifilipins de no voler esser espanyols" (18), les del també bruixot Bartomeu Oliver,capellà de Sencelles, efectuades fa pocs dies: "jo el que vull és una Mallorca delsmallorquins i no dels andalusos ni dels extremenys. (...) trob que el centralisme ensdomina, i avui per avui som encara una colònia" (19), o, per citar un exempled'esquerres, els mots dels republicans federals mallorquins que, tot i escriure enespanyol, l'any 1881 deien el següent: "A las Baleares le ha cabido hasta ahora muymala suerte y bien puede asegurarse que en Madrid se nos trata como una colonia.Si fuéramos a examinar uno por uno los funcionarios que nos han venido de lametrópolis, pocos merecerían el cariñoso recuerdo de los isleños" (20).

És de suma importància no oblidar això en cap moment: l'aversió mallorquins-forasters, catalans-espanyols, va molt més enllà de les diversitats ideològiquesperqué aquesta incompatabilitat es basa sobre la relació podrida que suposa totcolonialisme. Cal retenir tot hora aquesta idea dins el cap a ti que després no hihagi sorpreses desagradables ni frustracions com les que se'n dugueren els falangis-tes mallorquins de 1936 quan també ells, tot ingenus, s'estavellaren de cap contra laparet del menyspreu i del racisme espanyol. Fa pocs mesos, Antonio Colom, direc-tor del diari Baleares l'any 1948, reconeixia confús i perplex: "me enfrenté al jefeprovincial del Movimiento, Pardo Suárez. En uno de los despachos diarios golpeé

con estrépito su mesa y le dije: "Ya estoy cansado de ti, de que insultes a los mallor-quines, de que digas que no nos entiendes y de que nos castrarías a todos. Estoyharto de que te metas con mi trabajo, de que me digas lo que tengo y lo que notengo que hacer" (21).

SArenal41 de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989

Editorial

Insistim, doncs: a Balears existeix un sentiment antiespanyol arrelat mol fondo queen qualsevol moment pot explosionar amb fúria volcánica. Precisament perquèMadrid coneix molt bé aquest impuls, s'ha inventat la guerra mallorquí- català, amena de maniobra de distracció sota la qual amagar l'autèntic i veritable problema:mallorquí-foraster. L'any 1839 el polonés, Carles Dembowski, de viatge per Mallor-ca va escriure: "A la societat mallorquina, la gent no es considera espanyola, sinómallorquina, sempre mallorquina. L'antipatia dels mallorquins de rala pels seusgermans continentals és encara tan viva que no és res de l'altre món, sobretot a lesfamílies més antigues, trobar persones que bravegen no tan sols de no haver anatmai a Espanya, sinó de no haver escrit una carta a ningú que hi visqui" (22). Estáclar que aquest sentiment primari és una diadema bruta que encara no ha assolitl'expressió a través d'un corrent de pensament o d'un moviment polític organitzat.Però del que no hi ha dubte és que aquesta foro telúrica existeix i de cada dia esmanifesta més atrevidament. Exemple recent, les declaracions de Pau Borràs, Direc-tor General d'Esports de la Comunitat Autónoma, que va contestar així, lesdeclaracions fatxendoses del forasteret Cortés Elvira, director del CSD: "és laclàssica visita del centralista madrileny que ve a les colònies en període electoral.(...) No hi ha instal.lacions esportives als centres escolars, amb la paradoxa quesom Púnica comunitat autónoma amb llengua pròpia que no tenim transferènciesd'educació" (23). Sí senyor! Així se xerra! Però què putes s'han cregut aquests mer-dosos madrilenys que se moririen de fam si no los pels doblerets que ens foten ambels imposts! Per als indecisos, caldrà recordar que Bel Peñarrubia, al seu llibre Mal-lorca contra el centralisme, va parlar d'"el separatisme instintiu com a conseqüènciade l'espoliació" i el va concretar en una sèrie de punts:

a) Rebuig furiós dels funcionaris forasters: Per als mallorquins anar a una finestretade l'administració colonial, ha estat de sempre un suplici i una tortura. El tòpic delfuncionari forasteret no falla quasi mai: cregut, lleteret, petulant, inepte, estúpid,xupatintes, cridaner i , sobretot, curull d'odi contra la llengua indígena: "actitud im-perialista dels empleats forasters, en aquest cas "punxes", recaptadors d'imposts deportes, envers el català: "Se dona es cas de que un pobre pagès, vell o jove, sequeixa de que es punxa li fa malbé una panera o li espenya un covo de fruita i totd'una es fiel engabiat, Ii diu: "No ladre V. ¿Hable V. castellano! Cállese la boca"(24). "El poble català, com el mallorquí, ha estat tradicionalment en contra delsfuncionaris" (25). "A Mallorca hi ha hagut tradicionalment una oposició al fet queels empleats de l'administració local fossin forasters" (26).

b) Oposició visceral als imposts i a les contribucions: Madrid ha entès sempre elsPalos Catalans com una llimona a sucar i unes mamelles a munyir. Les queixes delsdirigents actuals de les tribus catalanes: Gabriel Canyelles, Alexandre Joan For-cades, Jordi Pujol etc. contra l'espoliació troben molts antecedents segles enrera.L'any 1883, els federals catalans denunciaven: "Las provincias no somos paraMadrid més que un recurso, un manantial de riqueza, una mina explotable; bajoeste solo aspecto se nos mira y se nos considera, y por eso no se toma en cuentanuestra actitud, ni se espera a conocer nuestro sentido" (27). Continuam amb BelPeñarrubia: "Damunt Mallorca pesava una desproporcionada càrrega contributiva,desproporcionada als seus recursos i fruit del desconeixement estatal de la realitatillenca" (28). "A nombrosos pobles i barris de Ciutat es negaven a pagar els con-sums. De vegades L aegativa anava acompanyada d'agressions contra els tanodiats empleats de consum, coni passà a Lloseta, Maria de la Salut, Felanitx, a lesportes de Ciutat, etc. Durant el període revolucionad del 1869, Hisenda amenaçàque cobraria les contribucions encara que fos amb l'ajuda de la força pública" (29).

c) Aversió a les companyies forasteres, per exemple, el Banc d'Espanya: "Fou unaconstant dels mallorquins de l'època la malfiança envers les companyies comer-cials i bancs forasters. Aquesta malfiança es basava en la constatació que lesempreses forasteres s'enduien els doblers o guanys, fora de Mallorca, i que mai noinvertien a l'illa, i en el cas de les societats de crèdit, molt sovint es negaven a des-canviar en metállic". (30).

d) Hostilitat dels mallorquins contra les quintes i el servici militar: Els indígenes mal-lorquins, sobretot els pagesos més pobres, sovint foren emprats per Espanya, com acarn de canó barata per dur-los a morir a les seves estúpides guerres colonials,Cuba i Filipines, per exemple. Vet ací l'origen del rebuig popular al servici militarque encara avui perdura: "El poble mallorquí sentia des d'antic, en concret des deldecret de Nova Planta, un rebuig del servici militar. (...) Per diverses raons foumolt difícil acostumar els mallorquins al servei militar. En primer lloc hl havia lapor que sentien com a illencs de sortir de l'illa; i en segon, com a catalans de Mal-lorca, l'aversió a anar a un país castellà" (31).

A continuació, no vull estar-me de fer una breu reflexió sobre l'expressió popularque simbolitza precisament l'independentisme instintiu dels mallorquins: Forasters:barco de rejilla! D'antuvi he de dir que aquesta expressió meravellosa té molt malafama i gairebé sempre ha estat qualificada de racista, això si no ha estat consideradatabú. Valentí Puig, per exemple, va escriure: "¿Hay algo más pedestre que una im-aginación popular capaz de inventarse ese portento definido como "barco de rejil-la?" (32), Sebastià Serra: "Jo, essent nacionalista, mai no proposaria que ficassinels immigrants dins un barco de rejilla. (...) els immigrants s'han d'integrar dins lanostra societat, per() no tenim cap dret de rebutjar-los, ni a fer-los bromesdespietades sobre la seva situació" (33), Josep Ma Llompart per la seva banda vaqualificar els grafflti amb l'esmentada expressió de "sinistra" (34) etc. L'opiniónegativa que tenen tots aquests mallorquins citats demostra fins a quin punt elcolonitzat se presumeix sempre culpable i com el colonialisme ha calat de fondodins el modes de pensament i ha assolit ja la categoria de reflex adquirit. Perquè, aveure, si analitzam amb detenció aquesta expressió descobrim que participad'idèntica estructura de la mundialment famosa "Yankees go home". Basta veure queambdues són pensades en la llengua del colonitzador per mor que la ment popularque les va inventar volia que aquel] s'assabentás molt bé del seu significat.¿S'atreverien a qualificar de racista la frase "Yankees go home" en boca d'un viet-namita tots aquells que han dit llamps i pestes del "Barco de rejilla"? Per a mi no hiha dubtes: "Barco de rejilla" no té res de racista. Al contrari, és el crit desesperatd'una tribu en perill d'extinció. Es un bramul de legítima irritació tan sols capaçd'esser proferit per una intel.ligència privilegiada i genial, gloriosa i sublim, lamateixa ment popular que ha produït les "Rondalles", el "Cançonel' i les insuper-ables glosses brutes i pornogràfiques de la Revetla de Sant Antoni gloriós.

TREBALLADORS ESPANYOLS VINGUTS A LES COLÒNIES: Res no tenim con-tra vosaltres! Us han portat enganyats a aquesta terra generosa que a tots plegatsens dóna de menjar! Esser foraster no és una qüestió de llinatges ni d'origen. Alcontrari, bàsicament és una qüestió d'actitud! Recordau-ho: ningú no es potsostreure a l'oblit i a l'explotació despietada de la metrópoli! José Martí, líder de la

independència de Cuba, era fill de pare valencià, però així i tot va entendre queMadrid explotava indistintament tant l'indígena com l'immigrant, i per això mateixes va posar al capdavant de l'emancipació cubana!

MALLORQUINS! Ha arribat l'hora de desmuntar els mites de la colonitzacióespanyola! LA SITUACId ÉS DESESPERADA! En aquests moments ja quasi totala costa és propietat estrangera. Som la Comunitat Autònoma on més va créixerl'any passat l'índex de criminalitat (35). Fins i tot fonts del Ministeri espanyol deDefensa reconeixen la relació directa entre delinqüència i immigració: "son lassegundas generaciones de immigrantes las más proclives a la delincuencia" (36). Ahores d'ara el 76% dels toursoperadors europeus ja són propietaris, totalment o par-cial, de les empreses turístiques de Balears (37) etc. etc

MALLORQUINS! Pujau als terrats i a les atalaies Que sonin els tams-tams de latribu! Que els senyals de fum travessin Mallorca de cap a cap! Posau en marxa elstele-faxs i els telèfons sense fil! Un sol missatge, un únic sant i senya: BARCO DEREJILLA! BARCO DE REJILLA! Ni gitanos, ni forasters! A ca una puta la màfiaestrangera de la droga que es fa amo i senyor de les Illes. Mallorca per als mallor-quins! Catalunya per als catalans!

NOTES: (1) "Les Migracions a les Balears", Govern Balear, Institut Balear d'Estadística, gener

1989, pág. 59. (2) UH 17.VI.1988). (3) Simón Bolívar, "Escritos políticos", Alianza Editorial, Madrid

1983, pág. 56. (4) AVUI 4.IV.1988. (5) EL TEMPS 18.IV.1988. (6) Santiago Russinyol, "L'illa de la

calma", ed. Selecta, Barcelona 1974, pág. 68. (7) Miguel Villalonga, "Miss Giacomini", Miguel Font

editor, Palma 1986, pp.108-109. (8) Santiago Russinyol, Ob. cit. pág. 68. (10) Id. id. pág. 71. (11) D16

15.1.1989. (12) D16 28.111.1989. (13) Lluís Roura, "L'antic règim a Mallorca", Conselleria d'Educació i

Cultura del Govern Balear, Palma 1985, pp.45-46. (14) Miguel Villalonga, ob. cit. pág. 89. (15) Bel

Peñarrubia i Marqués, "Mallorca contra el centralisme (1868-1910)", Curial, Barcelona 1980, pág. 69.

(16) Ahmed Ben Bella (Marnia, 25.XII.1918), Brigada de l'exèrcit francés integrant d'un batalló

colonial, va esser condecorat a la Campanya a Italia durant la II Guerra Mundial. Retornat a la seva

terra es va convertir en un dels líders decisius de la independència argelina. (17) Gabriel Alomar Es-

teve, "Memorias de un urbanista. 1939-1979", Miguel Font editor, Palma 1986, pp. 18-19. (18) Bel

Peñarrubia, ob. cit. pág. 197. (19) DM 10.X.1989. (20) Bel peñarrubia, ob. cit. pág. 180. (21) Vegeu

"Baleares especial 50 aniversario", 13.VII.1989, pág. 184. (22) UH 9.111.1986. (23) UI-I 24.X.1989. (24)

Bel Peñarrubia, ob. cit. pág. 118. (25) Id. id. pág. 141. (26) Id. id. pág. 144. (27) Id. id. pág. 75. (28)

Id. id. pág. 143. (29) Id. id. pp. 149-150. (30) Id. id. pág. 156. (31) Id. id. Pág. 161. (32) Valen tí Puig,.

DM 21.11.1988. (33) Sebastià Serra entrevistat per Llorenç Capellà, Brisas núm. 116, 9.VII.1989. (34)

J.Ma Llompart, Baleares 29.IV.1989. (35) DI6 16.IX.1989. (36) DM 8.X1.1989. (37) DM 18.XI.1989.

Jaume Sastre

SÁrenal4y de Mallorca6 - 1 DE DESEMBRE DE 1989

Ligi

ANTONIO ALEMANY: un puput de cresta molla!(Desena part)

Jaime Martorell és un bereiol esguerrat a qui el cer-vell ha botit qui sap a on. La descripció que existeixsobre ell: "Hombre con ideas ultramontanas", "falangis-ta a la antigua usanza", "mantiene como pocos la nos-talgia del antiguo régimen franquista", "se excita confacilidad, pero su irritación llega a su punto máximocuando escucha teorias independentistas de los PaïsosCatalanes, tema que literalmente le saca de quicio"(306). juntament amb l'explicació pública que va ferdesprés que una empremta digital seva s'hagués trobata la llauna de benzina localitzada vora el repetidor deTV3 objecte de l'atemptat: "Yo he ido a Alfabia desdehace muchísimos años, entre otras cosas porque elpaisaje es bellísimo. Por cierto, unos días antes delfuego purificador había estado allí con tres amigos.Pero justamente hacía mucho viento, así que despuésde dar una vueltecita regresamos hacia abajo. En unrecodo del camino decidimos pararnos a almorzar.Antes de regresar, encontré una lata de gasolina, ycomo un niño cualquiera que tiene ganas de jugar, lacogí y la lancé al aire para saber en qué direcciónsoplaba el viento. La lata entró dentro de la cerca delrepetidor" (307), ens permetem apuntar que ens trobamdavant una ment sotragada per desvariejos de tipushipotímic (ultraemotivitat, indignitat, ruina, autoodi...),pèrdua de contacte amb la realitat, refugi en el passatfranquista, crisis reiterades d'irritació amb agitaciódestructiva i d'ansietat i una conducta pueril i fora detot dubte molt pròpia de la senectut més xaruga: "comoun niño cualquiera que tiene ganas de jugar". Martorellpresenta, doncs, la simptomatologia típica d'un vellbavós que un cop perdut el control vessical i el controlde l'esfínter anal, és afectat d'enuresi "mental": emissióinvoluntària i repetida d'orina i d'encopresi "verbal":emissió involuntària i persistent d'excrements. Precisa-ment aquesta incontinència oral fa que la seva actitudsigui digna d'agraïment per dos motius : primer, perquècada acció seva, cada paraula que diu, el desacreditadavant l'opinió pública i contribueix a exacerbar lanostra combativitat i la consegüent moral de victòria; isegon, perquè amb la seva actuació beneita ha com-promés i ha deixat al descobert tota la trama que des dedarrera la roca, mou els fils de l'anticatalanisme a Mal-lorca: Antonio Alemany, El Día, etc. De bell nou,dones, gràcies, moltes gràcies, Jaime Martorell! Ets unmón! Mai no podrem agrair-te el que has fet perdestruir el gonellisme!

El botifarra Antonio Alemany és depositan i d'un con-flicte irresoluble com és voler conciliar dos elements in-discutiblement incompatibles: mallorquí i foraster,català i espanyol. De fet, no deim res de l'altre mónquan el mateix Alemany l'any 1975 va reconèixer: "com-partesc, també, l'opinió de Gaziel, quan va afirmar quea Espanya mai no ha existit el separatisme, sinó l'expul-sionisme" (308). Ara que torna sovintejar l'opiniósegons la qual el nacionalisme català s'ha de com-prometre en l'acció de govern de Madrid, convé recor-dar aquesta crua veritat histórica: els catalans mai noserem espanyols, i no perquè no vulguem esser-ho, sinóperquè encara que volguéssim mai no ens hi han tractatni ens hi tractaran. Desenganyau-vos d'una puta vegada,negrets emblanquinats que viviu en l'esperança d'esseradmesos algun dia dins els cercles hermètics de la blan-cor! En bona hora us ho recordam: només us espera lafrustació i l'esquizofrènia! Ja ho va dir Mossèn AntoniMa Alcover l'any 1916: "com mos tracten es castellans,es madrilenys? Quin cas fan es madrilenys dets escrip-tors mallorquins? En fan cas omís, en prescindeixen,els-e desprecien (...) Escriviu-hi, mallorquins, en cas-tellà per donar gust an es madrilenys, per merèixer-nees més solemne despreci! ¿Quin cas feren d'En Quad-rado, que quasi sempre escrigué en castellà? Lo quehan fet molts de castellans és estat saquetjar-lo tansols. És el mateix Menéndez Pelayo que tira en caraaixò an es castellans. ¿Quin cas han fet a Madrid de D.Tomás Aguiló, que escrigué tan admirablement i tanten castellà? ¿Quin cas han fet es madrilenys de D. An-toni Frates, un escriptor tan notable, tan genial? Hem

sentit dir que, com publicava es seus llibres, n'enviavaun an es llibreters de Madrid, i mai pogué aclarir silos hi venien ni res del nat del món. Per això mos fantanta de compassió es mallorquins que escriuen en cas-tellá... Per tenir més lectors. Es senyors d'aquelles ter-res les peguen es gran porro, no cuidant-se de comprar-los i manco de llegir-los es llibres. Això es sa paga queen reben aquells malanats?" (309). Aquests mots,vigents com un porc sanat de fresc, al capdavall, confir-men una regla d'or de l'esquema colonial sistematitzadaper Albert Memmi al llibre ja citat abans, Retrat delcolonitzat: "El primer intent del colonitzat és canviar decondició canviant de pell. (...) L'aspirant a l'assimilacióarribará a cansar-se del preu exorbitant que ha depagar, i del qual no acaba mai d'eximir-se. (...) És elcolonitzat qui primer desitja l'assimilació i és el colonit-zador qui la hi nega" (310). Preneu, doncs, Ilum de naPintora, escriptoretxos, periodistes, polítics, artistes demerda que somniau triomfar a la metrópoli (AlbertBoadella, Terenci Moix, Joan Manuel Serrat, CristóbalSerra, Luis Ripoll, Basilio Baltasar, Juan Pla, EduardoJordá, José Carlos Llop, etc., etc.). En el millor delscasos, el màxim qualificatiu que us atorgaran será el de"aldeanos, lugareños y provincianos!".

Antonio Alemany, obstinat de voler assolir un objec-tiu impossible, ha engirgolat un discurs que, com unmeló podrit, fa aigua pels quatre costats i no s'aguantaper cap caire. Vegem, per una part fa una sèrie deretrets als mallorquins i els qualifica d'ignorants, incultsi analfabets pel fet de permetre, entre d'altres coses, ladestrucció del paisatge i de l'arquitectura tradicionalmallorquina: "Los mallorquines que solemos ignorar lonuestro" (311), "Por qué hay este divorcio entre intelec-tuales y sociedad? ¿Por qué pintan tan poco y tienentan escasa relevancia?" (312), "Los mismos estranjerosque viven entre nosotros han dado más pruebas deamor a las cosas mallorquinas que los propios mallor-quines" (313), "Porque al final, los desastresurbanísticos perpetrados y los paisajes masacrados nosólo ocultan intereses especulativos en quienes actúanen connivencia culposa en quienes lo permiten. Ocultanalgo más grave: ausencia de sensibilidad cultural, ig-norancia supina de lo que representa cada piedra, cadaperspectiva, cada vista de Mallorca. Son los quedestruyen porque no aman y no aman porque ignoran."(314). Ben mirat, però, qué són tots els defectes queAlemay retreu a la seva pròpia tribu, més que efectespernicials conseqüència de tota colonització. Preguntamnosaltres: ¿Qui és el responsable que els indígenes noconeguin les nocions més elementals sobre la sevahistòria, llengua i cultura? ¿Qui ha prohibit per dret deconquesta que els mallorquins sàpiguen qui és AnselmTurmeda, Berenguer d'Anoia, Blai Rexach o Guillemde Sagrera? ¿Qui ha sembrat la divisió entre els illencsa base d'enfrontar Ciutat contra Part Forana, lul.listes imarrells, Canamunts i Canavalls, nobles i pagesos,gonelles i catalanistes, etc.? ¿Qui ha fomentat el recel ila desconfiança entre les masses i els intel.lectuals sor-gits d'elles? ¿Qui ha provocat les seculars lluites intes-fines entre mallorquins? ¿Com es pot valorar una cosaque s'ignora? ¿Qué han après a l'escola generacionssenceres de mallorquins sobre la seva pròpia terra?¿Com es pot criticar que un mallorquí no valori CalaMondragó, el poblat talaibtic de Capocorb o s'Albuferad'Alcúdia, si ningú no li ha ensenyat a veure més quequatre pedres yenes que fan nosa o un bassiot d'aiguabruta i moscards que cal tapar i aplanar? Bé doncs,totes aquestes preguntes tenen una sola resposta:Espany. La colonització espanyola és la culpable de totaquest desgavell que només té un nom: genocidi.

Antonio Alemany vol esser espanyol i du entre cella icella la idea d'intentar demostrar que això és factible:"mi condición de mallorquín que cree en la autonomía,no era incompatible con la condición de español, entreotras razones porque no estaba dispuesto a renunciara una España que -compartiendo glorias, alegrías,sufrimientos, vivencias comunes, proyectos ysolidaridades- Mallorca y los mallorquines habríamosayudado a configurar a lo largo de siglos de Historiasucesivament vivida en común" (315). A partir d'aquí,però, ja no sap com lligar el trencaclosques. Vegem,

per un cantó ha de reconèixer que "el uso del mallor-quín retrocede en amplas capas de población balear"(316), però per altra no deixa de potenciar la llenguaforastera: "Tienen razón algunos comunicantes alquejarse de que en la exposición sobre la Casa RealMallorquina los textos comunicativos sólo estuvieranredactados en mallorquín" (317); per una banda no volabdicar de la idea d'esser espanyol i diu que "todo estode "pais balear" me parece una cursilada enorme"(318), però per altra, com ja hem vist, l'any 1975 vareconèixer que el tema no és una qüestió deseparatisme sinó d'expulsionisme i després s'ha vistobligat a fer una teringa de declaracions com "auténticaagresión fiscal por parte del gobierno a los ciudadanosde estas islas" (319). Com queda prou demostrat,doncs, Antonio Alemany és una bufeta de sobrassadacurulla de contradiccions tan insostenibles que en qual-sevol moment pot fer un pet merder i haver-hipeladures i escapcions per tot. Caparrut com un aset detragí, ell está entossudit a considerar-se espanyol, tan-mateix, per?), sobre els forasters ha arribat a escriure:"Y si los socialistas están en Cort es gracias a los an-daluces, conviene recordarles de una vez que esto nofue en su día ni es ahora Andalucía (...) De fueravendrán que de tu casa te echarán" (320), "MarioMorales nos cuenta que en un mitín de Alberti en SonGotleu, los asistentes comenzaron a abuchear cuandolos músicos desgranaron unas notas de melodías mal-lorquinas. (...) No solamente no se integran, sino quede alguna manera son hostiles a una prosperidad quees la que hace posible que ellos prosperen. Cuandoabucheaban la música mallorquina estaban abuchean-do todo lo que esta música representa: una cultura,una lengua, una tierra que les son ajenas" (321).

Antonio Alemany dins la campanya d'intoxicardeliberadament l'opinió pública, ha volgut implicar in-directament l'APLEC amb les accions armades deTERRA LLIURE contra l'Administració coloniald'Hisenda: "Basta comprobar el lenguaje, los tonos ylas virulencias verbales y conceptuales de algunos colec-tivos catalanistas, la fulminación del discrepante, elsitemático anti-españolismo, la insistencia en presen-tar la administración estatal como "administracióncolonial", la falsificación de nuestra Historia como sinuestras islas nada tuvieran que ver con España nihubieran participado en su configuración o lademonización de cualquier mallorquinisnio nocatalanista, para comprender que las acciones deTerra Lliure en nuestra isla no son sino el pase de lateoría a la acción, del verbo al hecho" (322). Aquestsmots d'Alemany són fantàstics perquè revelen una sèriede coses d'extraordinària importància: primer, confir-men l'absoluta pobresa d'arguments i de llenguatge del'anticatalanisme que es veu obligat tothora a copiar-nos descaradament. Exemples, el concepte DIMONIT-ZACIO, que abans d'esser emprat per l'APLEC mai nohavia estat usat per Alemany: "la demonización de laNueva Planta" (323); i, segon, perquè definitivamentdesemmascaren la seva filldeputeria de desviar respon-sabilitats cap al catalanisme quan, ell mateix en per-sona, l'any 1982 va escriure: "Las "urgencias" de SonDureta es lo más aproximado a los hospitalesafricanos malos" (324), l'any 1984 va tornar escriureper dos cops en tres dies: "Ya hemos denudado elcarácter de limón fiscal que tienen estas Islas para elgobierno y para los ayuntamientos, especialmente losde gestión socialista. El mallorquín, menorquín eibicenco somos remorientes sólo aptos para ser vam-pirizados por un Estado incompetente y manirroto"(325), "El socialismo que padecemos -y nunca mejorempleada la palabra- en estas islas es un socialismo deimportación y ajeno a la inmensa repetimos, inmensamayoria de la població autóctona. Si este socialismoconsigue estúpidament empobrecernos la ola dexenofobia que va a invadir nuestras tierras conmoverálos cimientos del Puig Major. Atención a la profecía"(326), i l'any 1985 en un editorial titulat, ni més nimanco que "Trato colonial", deia: "El Estado ha venido

SÁrenal41 de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989

ANTONIO ALEMANY

prestando a nuestras islas unos servicios públicos a unnivel inferior al 50 por ciento de la media nacional. Noes de extrañar que el Conseller Soler -con razón son-rojada que debería provocar el sonrojo de los socialis-tas del gobierno- califique la situación como de trato"colonial" (327). Com quedam, dones: ¿qui és el respon-sable que a Mallorca hi hagi indígenes més cremats queun misto que foten bombes contra l'administraciócolonial d'Hisenda? ¿Com s'atreveix Antonio Alemany,després d'haver escrit tot això, a dir que col.lectiuscatalanistes insisteixen de presentar l'administració de

l'Estat de colonial? ¿Es pot tenir la cara més dura? ¿Espot ser més mala pécora?

Tot seguit parlarem de coses greus, molt greus. Através de la formidable xarxa d'espies catalans infiltratsdins el Ministeri de Defensa espanyol, hem sabut que aMadrid el CESID, de fa uns mesos segueix amb ex-tremada preocupació la revista S'Arenal de Mallorca, enconcret "El puput de cresta molla". Bé dones, aramateix els serveis espanyols ja podenobrir fitxa policial a Antonio Alemany com"peligrosísimo, destacado y contumaz agitadorseparatista" per mor d'haver escrit els mots abansreproduïts i que seguríssim, al seu moment, els varenpassar per malla.

Antonio Alemany és un botifarra mesquí i repelencque desesperadament s'aferra al darrer consol de veureque un lacai cirabotes li fa netes les sabates amb es-copinades: "Por cierto, mientras Martínez saca lustre amis zapatos, medito sobre el Born y su uso" (328).Aquesta ánima de cadafet, nostálgica dels privilegisfeudals en qué vivia la noblesa, manté el principi aris-tocrátic que diu que temps passats són sempre millors:"Els radicals com Hoggart i Williams han fet sevasense cap mena de sentit crític, l'opinió aristocráticasegons la qual el passat va esser dominat per una altacultura que ara está degenerant" (329). Una mínimaanàlisi dels desqualificatius que usa més sovint (cursi,vulgar, mal gusto, tonterías y frivolidades, bárbaros,cretinos, mossons, polis entrats en costura, indocumen-tados...), vora l'opinió que ha expressat sobre els palausde la noblesa, confirmen aquesta tesi. Alemany, de lamateixa manera que ha defensat les Ultimes deixallesdel feudalisme a Mallorca com són els alous: "Esposible que deban reformarse algunos aspectos delalodio, pero no hay razón alguna para cargarse una delas más venerables instituciones de nuestro DerechoCivil que, al gozar de publicidad Registral, es unacarga parfectampnte conocida y libremente aceptada"(330), ha volgut donar una imatge de si mateix de"senyor" de gran cultura: "Me estoy pegando un panzónde leer" (331), "tres novedades que adquirí el otro díaesperan mi voracidad lectora" (332), posseïdor d'una ex-quisida sensibilitat: "me encantan estas manifestacionesmusicales que, además, son casi todas de cámara. Esdecir, música refinada, culta, absolutamente elitista,escrita para ser tocada en los salones y destinada a serescuchada por públicos reducidos" (333) i a qui unasimple mala audició és capaç de produir un malestar detres dies: "No sé si será por culpa de las reformas quese han hecho o porque el Auditórium nos ha acos-tumbrado a la excelencia, pero todavía recuerdo laaudición de la Novena de Beethoven, creo que por la or-questa Nacional y Coros, que fue sencillamente unacatástrofe desde el punto de vista acústico. El malhumor me duró tres días" (334). Antonio Alemany, defet, però, no s'adona que és un ridícul provincia debaixa estofa que presenta tots els tics més grotescos dela noblesa pròpia d'un país colonitzat com són:

a) Pobríssimes referències culturals (Ortega y Gas-set, Bergson, Laín Entralgo, Julián Marías, StuartMili...) mal apreses i digerides a les universitatsmetropolitanes, Deusto, per exemple.

' b) Desdeny, que ell ha qualificat d'"ombliguismo", en-vers la pròpia raga: "Las islas -todas- son mundos cer-rados, practicadoras entusiastas del ombliguismo ycuyos problemas suelen agotarse y circunscribirse a suestricto entorno" (335) i mitificació absurda, ridícula ixarona de la metrópoli, Londres en aquest cas, perquèés clar, segons el bufa Antonio Alemany, a la metrópoli,a diferència de la selva, la gent no fa pudor, tot ésnetedat, no hi ha mai accidents i tot sempre va com unaseda: "Londres es civilización, discreción y buen gusto.Se nota que ha sido -y, en ciertas cosas, aun lo es- capi-tal del mundo. Londres -además de sus parques,tradiciones vivas, National Gallery, Museo Británico yorquesta de cámara- es, sobre todo, sus tiendas. Losmuebles son bonitos, las camiserías perfectas, las telasimpecables, las corbatas elegantes, las lanas decalidad. Los tes que venden, vestidos de chaqué losdependientes, en Fortum and Mason, únicos. Y losAfter-shave y lavandas de Penhaligons o del menorquínFloris, inimitables. Londres es una ciudad decaprichos. De caprichos de buen gusto" (336).

c) Ús d'una llengua espanyola absolutament postissai anacrónica. Alemany és un estufat sense plomes querelaciona el coeficient intel.lectual dels mallorquins ambla capacitat d'amollar locucions ressonants en forasterque, naturallment ha d'incloure un roi seguit deparaulps recercades que deixin amb un pam de bocal'interlocutor: "Doña Paquita Ramírez es hija de un sar-gento primero de artillería, murciano de nacimiento, yde una afamada comadrona indígena. De su padreheredó -junto con su apellido inmaculado- esa pas-mosa facilidad de hablar en lengua castellana, quetanto prestigio le proporciona entre las señorasindígenas. De su madre, algunos modismos locales, queempañan a veces la pureza de su lenguaje, y buennúmero de relaciones sociales entre la nobleza y la bur-guesía.

Sin duda el fuego romántico de doña Paquitaobedece a la sangre murciana que corre por sus venas.Como hija de militar, la maestra se educó en un am-biente de honor: profesa el culto del deber y de las par-rafadas retumbantes. Se vanagloria de hablar alcorazón antes que al entendimiento. Y, como esnatural, no la entiende nadie. Pero deslumbra y aturdea fuerza de agitarse y de hablar sin ton ni son. Lasseñoras indígenas -incapaces de sostener un diálogo encastellano- confían mareadas y admiradas, laeducación de sus hijas a esta profesora elocuente ydinámica" (337).

d) Aquest botifler, més arrogant i cregut que unanoca que acaba de fer un ou de dos vermells, presumeixde cosmopolita i de coneixedor del món: "Estuve lasemana pasada en Madrid cumpliendo con ese rito delos isleños de salir de vez en cuando para airearse lacabecita" (338). I és que ja ho hem comprovat milvegades: no hi ha res més insuportable que un putanegret que retorna a la jungla després d'haver passatuns ches d'esbarjo a la metrópoli! El fet insignificantd'haver fet una copa als bars de moda, haver topat pelcarrer amb un personatge il.lustre, haver comprat el dar-rer disc i fullejat dins l'avió la darrera novetat editorial,con fereixen automàticament a aquest negret uns fumsde superioritat que mirará per damunt l'espatlla durantun parell de setmanes tot quant altre congénere estrobi: "Me interroga Elena Checa, periodista deRadiocadena, sobre mi reciente viaje a París y del cualdaba noticias a los lectores en la edición de ayer. Noconoce esta gran capital europea y le aconsejo que sub-sane cuanto antes este desconocimiento" (339)

Signa: APLEC (Associació de Professors en LlenguaCatalana, illes Balears i Pitiüses) Ap. de Correus 1351.

NOTES: (306) Baleares 30.IV.1989. (307) Id. 14.V11.1989.

(308) A. Alemany entrevistat per Llorenç Capellà, ob. cit. pp. 22-23.

(309) Antoni Ma Alcover, Article publicat a La Aurora, 1.V11.1916.(310) Albert Memmi, ob. cit. pp. 186-191. (311) A. Alemany, "Un

libro importante", D16 26.XI.1988. (312) Id. "Nuestros intelec-tuales", D16 15.X1.1988. (313) Id. "De la inmigración", Sovint núm.18 (11.VI.1986) pág. 4. (314) Id. "El paisaje como cultura", D1613.V1.1989. (315) Id. "Dos coloquios", D16 16.V.1989. (316) Id."Decálogo para la paz lingüística", D16 25.1V.1989. (317) Id.(Brújulas), "Cooficialidad", El Día 11.1.1984. (318) Id. (Tiresias),'Tutzó", El Día 30.IX.1982. (319) Id. (Editorial), "Cornudos yapaleados", El pía 15:VII.1984. (320) Id. "Esto no es Andalucía",D16 4.IV.1984. (321) Id. "De la inmigración" ob. cit. pp. 4-5. (322)Id. (Editorial), "Anatomía de un proceso terrorista", D1626.VII.1989. (323) Id. (Salutati), "Revisar muchas cosas", D1617.X.1989. (324) Id. (Editorial), "La asistencia sanitaria enBaleares", El Día 8.VIII.1982. (325) Id. id. "Nos vampirizan", El Día13.VII.1984. (326) Id. id. "Cornudos y apaleados", ob. cit. (327) Id.id. "Trato colonial", El Día 16.11.1985. (328) Id. "Pasearse porPalma", D16 17.X.1989. (329) J.A.C. Brown, "Técnicas de per-suasión", Alianza Editorial, Madrid 1981, pág. 297. Traduit al catalàdes de la versió espanyola. (330) A. Alemany (Brújulas), "Losalodios", El Día 30.X.1984. (331) Id. "Unos malos modos", D1610.X.1989. (332) Id. "Pipas y discriminación", D16 3.X.1989. (333)Id. "signos externos", D16 4.VI11.1988. (334) Id. "Le echaremos demenos", D16 19.X1.19138. (335) Id. "Salir fuera", D16 28.111.1989.(336) Id. "Miedo", D16 14.XII.1988. (337) Miguel Villalonga, "MissGiacomini", Miguel Font editor, Palma 1986, pp. 119-120. (338) A.Alemany, "Repensar Mallorca", D16 21.11.1989. (339) Id. "Miedo",ob. cit.

Continuará (Reservau el pròxim número de s'Arenal de Mallor-ca al vostre quiosc).

Le Commandard

MARCHANDET SES CONIPAGNONS 11AHMKS

A THAVERS L'A FRIQUENO1110.115ES

ItIUSTRATIONS Histoire complete et onecdotnit-•

de ic Miasion

11111 IMIT

MICHEL MORPHY

Escena clàssica de l'esquema colonial: comandaments (orasteis

dirigint tropes indígenes que, en un moment determinat, seran

teledirigides contra les pròpies masses de les quals provenen. Al

• Marroc els cossos d'indígenes integrats dins l'exèrcit espanyol rebien

el nom de "Flarcas" i "Tabores".

L'ELL kIDIO

MÉS DE 7.000 TÍTOLS

\ 4, t'OLA etrInwtrI

4t .:1 ,b1:414.

e,t,drla

dbrwises1‹, .1

4.'4~1 ,Itt

VIDEO CINE BALEARCarrer Berga, 54

VIDEOTECA BALEARCarrer de Sant Cristòfol, 24

VÍDEO CLUB MALLORCACarrer Joaquim Verdaguer, 15

S'ARENAL DE MALLORCA

BOTIGA DE MODESRIU CENTRE, DE LES MERAVELLESCARRER DE L'EXERCIT ESPANYOL, 2

DEVORA EL PONT DELS JUEUSTEL.: 269665 - 492458

Un servei queés un símbol

• Segons Joan Caries Muntaner,"l'Informatiu balear es manté inal-terable com a eix i símbol de l'e-missió. L'informaria balear esmuté amb el mateix nom i, a més,identificat amb la resta de la pro-gramació en l'enteniment popular.La gent no distingeix espais o pro-grames: tot és Informara, balear,un nom que s'ha fet familiar entreels habitants d'aquesta comunitatautónoma. I a molta honra. perquel'Informatiu balear és la raí) d'es.ser del centre territorial. I.a TVE.Balears gira al voltant d'aquest in-formatiu que ara ha aconseguit in.troduir-se dins la programació es.tel.lar dela primera cadena, a les20.20 hores, en un moment de má-xima audiencia, amb l'informatiubalear.2". .

¡MALLORQUINS

CIT Al. DI.,-1 16 DE 13,-1LEARES!.

orla vocaciú ue,sta no pot *quedar ira- pkinel

e:.(4abriel Barech") que fot defora Antonio Aleffi. anv,,si'nô que :fins lot l'han lis.e1004::dill$: l'empresa rel

••••••:::

01;,ZS/IN7'(),NT/l),-1LE:áfi,VVY?

tytrg;:::11144it.j1ble que ha convra.t:::Or 0,11414igres en

111:1-2!0.1::: :áUl:Irrorisnw. 1>s, a 1 acollit" tot l'any 1979 contra e Govern:

y.conLra

tnšabic 41.40410.0.110::(eütélnv 194, en una clara voluntat dinciaciÓ al tcrrorismc, va qualiicar la

mr TV3 Mallorca de: 'supondría, si se nos 1001::la presló,. una:

iDEIXAR

fatbol

1 DE DESEMBRE DE 1989Stkrenal49 de Mallorca

Desè aniversari de l'Informatiu Balear» de TVEquesta setmana, el cent-re terri-torial de TVE a les Illes ha ce-lebrat els deu anys d'emissió

del principal espai, l'Informatiu bale-ar,'que dóna nom a tota la programa-ció.

En aquests moments, el centre terri-torial de TVE-Balears compta ambmés de setanta persones i unes accep-tables condicions técniques que li per-meten l'emissió pròpia. S'ha avançatmolt. però encara falta resoldre la con-nexió amb les illes menors, perquè lesnoticies i reportatges de Menorca, Ei-vissa i Formentera s'han d'enviar peravió a Ciutat de Mallorca, en no ha-ver-se instal.lat encara els radioenlla-los que permetrien enviar el senyal di-rectament. S'ha quantificat i elaborat

el projecte técnic per a aquests ra-dioenllacos, que es podrien instal.lardurant 1990.

Les coses han canviat molt. Fa deuanys no existia el centre territorial.L'elaboració de l'Informatiu balear eracomplicada, tal com ha recordat aral'actual director de TVE-Balears, JoanCarles Muntaner.

Les filmacions no es feien en els ví-

deos que s'utilitzen actualment, sinóque s'emprava pel.lícula de 16 mil.lí-metres. A Ciutat de Mallorca funcio-nava una petita redacció que s'encar-regava de coordinar la tasca dels col-laboradors i corresponsals.

Les pel.lícules s'enviaven per avió aMadrid. Als laboratoris de Prado delRey eren revelades i processades.Amb els guions. que es transmetienper télex —el fax encara no existia—,

es muntava el programa a les moviolesi s'hi posava la veu.

Lemissió encara era més complexa.Un cop s'havia muntat tot el progra-ma, cap a les 13.30 hores. la cintas'havia de portar a corre-cuita al con-trol central de Prado del Rey, que en-viava el senyal a Tibidabo. Aquest horemetia al centre de TVE situat a Al-fábia, i, a partir de les dues del migdia,es produïa el miracle que i s'emetial'Informatiu balear.

El director de TVE-Balears destacaque des del primer dia la [lengua catala-na ha estat el vehicle de comunicació.La tasca institucional i noinalitzadorade TVE-Balears, com a televisió públi-

ca, ha estat diáfana: "Vam rebre COOZS

per catalanistes i encara és l'hora queels que teóricament ens havien de de -tensar moguin un dit per fer-ho".

El turisme. tema habitual del'Informarla balear'

CARRER DE BERGUES, 23

Sa lltattal - MALLORCAIr 26 65 49

Metalúrgica ARENAL

143

PERE CANALS I QUETGLES

Reixats, Baranes, Ferro Forjat, Tre-balls en Alumini, Treballs per a obres,

Soldadura EléctricaCarrer Mallorca, 10 - Tel. 49 0115

S'ARENAL DE MALLORCA

BANCA IM MARCH

de s'Arenal us desitjaBones Festes

Carrer Republicans, 16Tels. 26 11 47 - 26 32 93 S'ARENAL

PAPERERIA I PERFUMERIA

eTtettért

Juguetes del Pare Noel idels Reis

TOTGRAFIC

Carrer Maria A. Salvé (Edifici «Los Soles»)

Tel. 49 16 54

Fax 26 00 47

07600 S'ARENAL

PEIXATERIA

CARMEPeix fresc i congelat

Carrer Berga, 32 - Tel. 26 90 64S'ARENAL DE MALLORCA

Consciència cristiana, consciènciaecológica

Les elcccions europees enregistraren un fort augment de presencia

dels ecologistes de vàries famílies en el Parlament. També creix la cons-ciencia ecológica un poc per tot. També és cert que n'hi ha que en fanbefa, que van a la seva, que per fer un duro, molt duros, rompen el quefaci falta. Ja sabem que quan es romp la vida o la bellesa es corromp lapersona, la societat.

Aquests darrers temps han estat temps, també per les esglésies cris-tianes, temps d'ecologia. L'Asamblea ecuménica Pau i Justícia, celebradaa Basilea, ha tractat a fons el problema des d'una perspectiva cristiana.Diu en Joan Gomis, que sol estar ben informat, que finalm nt el tema«integritat de la creació» no figurará en el títol de l'Assemblea per pres-sions dels bisbes alemanys, temerosos que això afavorís els «verds» del

seu país, que ja se sap son coneguts com esquerrans.No sé si és veritat; fa pensar que es pugui llançar un rumor d'aques-

ta mena. Es tracta tal volta de recordar que els catòlics no hem estat elsprimers que ens hagim prés seriosament els advertiments i propostesdels ecologistes. Hem de confesar-ho. I esmenar-nos. La consciencia cris-

tiana exigeix una consciencia ecológica.La dita Assemblea de Basileá, amb totes les esglésies cristianes, pot

ajudar a adonar-nos que la defensa del dret a un medi ambient sá no ésnomés una mesura de bona política, ni quelcom dels ecologistes i verds,sinó alguna cosa a la qual el cristianisme no hi pot ser indiferent. Ansel contrari.

«Cal lluitar, diuen en el seu missatge, contra la illusió que l'explota-ció de la natura no té límits. Les relacions pacifiques amb la naturalesaens exigeixen de renunciar a les estructures econòmiques o socials quesiguin una amenaça per a la vida. Hem tornat a constatar en el curs dela trobada que el consum actual de les reserves naturals i de l'energiaha de ser reduït amb decisió. Això exigeix de nosaltres un estil de vida

senzill, radicalment transformat».El Déu de la vida ens demana que lluitem contra tot allò que la mor-

tifica, que la mata: la fam, la miseria, la guerra, l'explotació de la natu-ra... La nostra pi-011a vida i la de les generacions futures es troba en pe-rill ara mateix. Déu ens diu: Faceu justícia, posau pau, salvau la creació!

Bartomeu Bennitssar

SArenal41 de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989

Canal 9 es veurà alconjunt de Catalunyaa les Mes a primersd'any

Marta Lasa/asBARCELONA — L'entitat Amics deTV V té previst que a començamentsde l'any que ve la televisió valencianaes vegi amb normalitat a la major partdel territori del Principat, segons hainformat a l'AVUI el dirigent de l'enti-tat, Joan Garcia Codina. Així mateix,Acció Cultural del País Valencia(ACPV) ha anunciat que el Canal 9 espodrá rebre a les illes Balears abans deNadal.

El primer repetidor que fa possiblela recepció de les emissions del Canal9 valencia a Catalunya va ser posat enfuncionament dimarts passat i fa pos-sible la recepció al Tarragonés i elBaix Camp. A partir d'aquí Amics deTVV tenen la intenpió d'anar instal-lant els repetidors que permetin la re-cepció a les altres comarques.

Amics de TVV va informar ahiroficialment, mitjançant un comuni-cat, sobre l'entrada en funcionamentdel repetidor de la Mussara, que per-met captar les imatges del Canal 9 ales comarques del Sud de Catalunya.En aquest comunicat s'afirma queigualment será possible en el futur, "si-gui sintonitzant aquesta freqüència, si-gui en el moment que funcioni el ree-missor de Retevisió al Mont Caro", re-bre el senyal de la televisió valencianaa les comarques del Montsià i Baix

Ebré al mateix temps que al nord delPais Valencia. Aixi mateix, el comuni-cat expressa l'esperança "que aquestainiciativa aturi qualsevol recel sobre lavoluntat de coexistencia i col.labora-ció de les dues televisions, TVV iTV3" i dugui la direcció de TVV a"complir la voluntat de monolingüís-me majoritàriament expressada", fentles emissions en valencia.

ACPV va valorar ahir molt positi-vament l'arribada de les emissions deTVV al Principat tot recordant laseva col.laboració, junt amb Amics deTVV, en aquesta iniciativa. ACPV varecordar que fins dos anys després que

es poses en funcionament TV3 a Ca-talunya les seves emissions no van ar-ribar al País Valencia, mentre queTVV només fa un mes que funciona ija es comerlo a veure al Principat.Per altra banda, també va recordarque TV3 va trigar quatre anys a co-brir tot el territori valencia.

Les pròximes accions previstes perAmics de TVV es dirigiran a organit-zar una recollida de diners que perme-tin finançar la instaLlació de nous re-petidors. Aquesta crida per aconseguirrecolzament econòmic anirà dirigidatant a Ajuntaments com a particulars,mitjançant un compte corrent obertamb aquesta finalitat.

Europa PresaALMERIA

A ntonio Fernández Sáez, regi-dor, de l'Ajuntament d'Alme-ria que es va presentar a les

llistes d'Izquierda Unida i posterior-ment es va passar al grup mixt, denun-ciará el passat franquista de CamiloJosé Cela, premi Nobel de literatura,al Tribunal de Drets Humans del'Haia, a l'ONU i al Parlament Euro-peu, segons va fer saber a través deldiari El Ideal. Les denúncies que pre-sentará Fernández Sáez es basen en elsuposat oferiment que va realitzarl'autor de La colmena a les autoritatsdel règim franquista per convertir-seen confident.

Per avalar aquesta acusació, el re-gidor adjuntará a les seves denúnciesuna instancia presumptament reme-sa per Camilo José Cela i datada el30 de març de l'any 1938 a la Coru-nya. La carta va adreçada al comis-sari general d'Investigació i Vigilan-cia de la Direcció del Servei Nacio-nal de Seguretat.

Contingut per desmentir

En aquest document, afirma Fernán-

dez Sáez, l'avui premi Nobel indicaque, per haver viscut tretze anys aMadrid, creu estar en disposició d'o-ferir dades sobre persones i conduc-tes que puguin ser d'utilitat per alMoviment Nacional. En la instancia,Cela sol.licitava l'ingrés en el CosNacional d'Investigació i Vigilanciaper haver estat declarat inútil totalper al servei militar pel tribunal m&dic militar de Logronyo. El contin-gut de la missiva "no ha estat maidesmentit" per Camilo José Cela, se-gons el regidor.

Fernández Sáez pensa, segons pu-blica el rotatiu, que des del punt devista dels drets humans "Cela no ésuna persona recomanable per ser pre-mi Nobel". El regidor, que no entra enjudicis sobre la qualitat literària de l'o-bra de l'escriptor corunyés, espera queels organismes internacionals esmen-tats examinin "el passat feixista deCela, de la mateixa manera que es vafer amb Kurt Waldheim". El regidorde l'Ajuntament d'Almeria va precisarque, com a ciutadá espanyol, tenia l'o-bligació moral d'adoptar aquesta pos-tura de denúncia d'aquest fet davantl'opinió pública.

Un regidor d'Almeriaacusa públicamentCela de co•laboraramb el franquisme

SÁrenalde Mallorca1 DE DESEMBRE DE 1989

Catalunya órica (7)Dr. Damut Contesti Sastre a zennacar O.S.S.

A manera d'epíleg

Es hora d'acabar. Desitjaria que aquest escritcontribuís o clarificar idees.

Catalunya, territori ben definit, ho és històricament

i, per tant, jurídica i políticoment; igual que qualsevol ultrade les grans regions en que queda constituïda l'Espanya —

les Espanyes — amb lo Reconquesta. No és més ni menys queArogó, que Astúries, que Navarra o que Castella o Lleó... i lodependencia envers els Froncs —també Castella ho fou de

Lleó— va esser cosa transitòria, perquè comencó lo

Reconquesta ello sola i solament bastant després, ambl'ajudo franca i amb Carlemany, reté homenatge feudal aaquello Monorquia, homenatge que acabó amb Wif red I iconsolida so independencia amb Borrell. Són fets indubtablesque no diuen res en contra de l'existència de Catalunya coma entitat histórico—político de per si, com a nacionalitat;

tompoc no depengué per res d'Aragó, encara que sí formaspart —fou fundadora— de la federació coneguda comCorona d'Aragó... i té una brillontíssimo història, no menor

que qualsevol de les altres nacionalitats hispàniques.Indubtables són tumbé els lligams que uneixen

Catalunya amb les nostres illes, les Bolears. S'han d'evitar elsdos extrems:

o) Els qui sostenen que els baleàrics no som ultracoso que cotalons i, per tant, els vindria molt bé que ensintegrássim com una comarca més del Principat de Catalunya

i governats des de Barcelona...b) Els qui negont tota relació, tant d'origen com

d'idioma, amb els catalans, no volen saber res d'ells,sostenint que no tenim res a veure ni amb el Principal ni ambels catalons, parlant sovint d'un "imperialisme catalanista"...

Per o mi, ambdues actituds són rebutjobles i per-nicioses.Els hobitadors de les Balears procedim, almenys en

so mejor proporció, de les terres de Catalunya. Sí, també n'hihagué que vingueren del Llenguadoc, de la Provenca,d'Aragó... pera lo proporció majoritària era la corresponenta Catalunya, sobretot gent del Rosselló i de l'Empordà, d'on,per cert, s'aixecaren en massa per onor o Mallorca. 1 l'acordde reconquerir—la fou pres per les Corts Catalanes... i pocsanys després de la Conquesta, vista la insuficiencia depoblació, es produí una altra onda de repoblodors ques'establiren a Mallorca, i aquesta segona repoblació, defini-tivo, fou tota de catalans i la registra taxativament Muntaner.

I per molt que hi hagués hobitadors provinents d'oltres llocs,l'element humà, cultural... dominant fou el català, i no hi hoperquè negar—ho. Per era banda, els qui ho neguen, pareixque és una deshonra per a ells provenir de Catalunya! I lo

I lengua que aquí es va estendre fou la catalana delsrepobladors, que naturalment donó lloc o unes formesdialectals... com posso amb totes les llengües del món.

L'element predominant, aquí, fou el cataló, i crec

que amb molla d'honra. 1sense renunciar, per lo nostra port,a cop dels altres elements que, juntament amb el català, hi

com en totes les repoblacions.Aro bé, el fet de descendir, majoritóriament, de

catalans —d'una i ultra banda deis Pirineus— no vol dir quenosoltres, els baleors, siguem catolans, almenys en un sentitestricte. Per comparació, els australians i neozelandesosprocedeixen majoritàriament d'Anglaterra i l'element predo-minant —en tots els aspectes— fou l'anglès... igual passa a

Nord — américa, i no per aixa direm que els ianquis, elsaustrolions i els neozelandesos siguin pròpiament anglesos.En tot cas, i molt honorablement, descendeixen d'anglesosi pertanyen a la cultura británica... idó cosa semblont passaamb els habitants de les Balears, i crec que no hi ha d'haver

inconvenient per acceptar—ho.Els balears som, en la mojar proporció i com a

element predominant, descendents de catalans i culturalmentpertonyem o la Catalanitat.

Tot això no suposa que siguem catalans pròpiamentdit, ni suposa cap subordinació a Catalunya.

Precisament els historiadors registren uns trets diferencialsper part dels illencs —organització, costums, Ileis, etc.—respecte del Principat, ja dintre del mateix segle XIII...diferencies més comprensibles encaro amb el fet de lainsularitat. I les nostres illes mal no es consideraren formantpart del Principat, ni rebien ordres de ses autoritats, ni tenienlo mateixa organització, ni la mateixa legislació... constittiirensempre, i des del primer moment, regne de per si, amb totesles conseqüències, federal, en unió equiprincipal, ambCatalunya i Aragó, com més tord ho seran igualment amb elsregnes de Valencia, Sicília, Sardenya...

Descendir de catalans i pertànyer culturalment a loCatolanitat no significa subordinació respecte del Principal,ni que no tinguem lo nostra pròpia personalitat. Una cosa nolleva l'altra.1 lo nostra llengua és la catalana, amb totes lesvarietats de vocables dialectals que es vulgui — també lestenen a la mateixa Catalunya— i que s'han de conservar i nohi ho perquè fer ridiculeses intentant imitar el parlar, l'accent,barceloní; el nostre és tan legítimament català com el deBarcelona, l'empordanès o el rossellonès. I si a la nostrallengua, per sobre tots els seus dialectes o modismescol.loquials, com a conjunt i sistema gramatical, li deimcatalà, no és per caprici, ni és tampoc —voldrio que quedóciar!— per subordinació alguna envers Catalunya, ni per"imperalisme catolá", ni per res de semblant... Li deim, al

conjunt lingüístic, "(enlucí- catala6a simplement per roa

histórica, págu"I va néixer, tinqué SOS inicis, a Catalunya,

concretament a l'Alta Catalunya, la pirinenco... i no per resmés! Algun nom hem de donar al conjunt del nostre idioma—que no és el Ilemosí, ni el provençal, ni cap d'altre— que

si hagués nat a Aragó, per exemple, Ii diríem aragonés. Es

tracto d'un nom convencional, per mera roló histórica, de lomateixa manera que al conjunt idiomótic del castelló, 'leonés,extremenys, ondalús, peruó, argentí, etc. li deim castellá

ningú no hi té res o dir— ¿Per qué? Simplement perquè va

néixer a Castella. ¿Hi ha cap inconvenient perqué facem igual

amb el calda i els seus dialectes?Finalment, sobent la nostra catalanitat i sabent que

en lo gran mojoria procedim, els balears, de Catalunya, s'hade pensar que si vinguérem aquí, el 1229 amb don JaumeI o uns anys després amb la segona onada de repobladors,tenim uno història ja d'abans de les esmentodes repobla —

cions. Aquesta histório anterior, i sense renunciar o cap delselements que encaro hi pugui haver, no és ultra que la deCatalunya. Ben gloriosa, no ho dubteu!

Per tant, tot el que s'ho dit en aquestes pagines,en una breu síntesi, sobre lo Marca Hispánico i loReconquesta, sobre Otger, sobre els Nou barons, sobre lesresistències de Montgrony, sobre els Cinc Castells, sobre elsCavallers d'Egara, sobre Wifred 1 i sos descendents, sobre lesgestes de Catalunya en temps de Ramon Berenguer III iRamon Berenguer IV; sobre tot el que hem dit d'abans delsprimers anys del segle XIII és història nostra i ben nostra, tantnostra com ho és dels catalans, o sigui, deis qui quedarena Catalunya.

I no és precisament atiant odis i rancúnies entrenaturals de les nostres illes i naturals del Principal com farempatria... es tracto de recordar millor tot el que ens uneix iens pot unir més, no el que pot separar—nos. Deixem parlar,per acabar aquest escrit, Verdaguer, omb el seu poema a unspoetes catalans que es trobaven a Mallorca, glosont l'oliveramallorquina com a símbol de pau:

L'orbre on es recolzavael venerable Ramon,quan l'obra gran somniavade la conquesta del Món.

Allá, davant l'ombra santa,mallorquins i catalans,com dos rebolls d'una planto,dau—vos per sempre les mans.

S'Arenal de Mallorca, juliol de 1989

* CARNISSERIA

* XARCUTERIA

* PEIX FRESC iCONGELAT TOTEL DIA

* FRUITES IVERDURES ALSMILLORS PREUS

* LICORERIA

* BODEGA

* SABATES IMOLTESSECCIONS MÉS

:JE ri.ro mi Li

t 1•

21.01 "le-o g o .71# •

I.

'e, X6'

I

N I DAVANT EL BALNEARI 8 e

tt

45,

L'HIPERMERCAT MES GRAN DE S'ÁlINAL

HIPER ARENAL

LAS MARAVILLAS

SI VENIUA L'ARCADA

PER L'AUTOPISTA HI HA4 O 5 CAMINS

RESTAURANT

CARRETERA DE S'ARENAL (CANTONADAAVINGUDA DE SON RICO)

TELÈFON: 261450/54S'ARENAL DE MALLORCA

LA CARTA ESTÁ EN CATALÀ

OBERT TOT L'ANY

-C ARRE TERA DEL ARENAL

j 1nr:

, - - + MARBELLA

3 C1

•

o

SArenalde Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989 iii

El bàsquet a la Porciúncula té un nom:Esteve Ferrer

El passat dio 28 d'octubre, o l'esglésio del conventde Llucmajor, es varen casar Joan Jume f:rancisca Ciar,fills de Gregori Jame i Magdalena Femenies, frbp'retorílIdels•Magatzems Femenies,i de Miguel Ciar i Jerónia Pptr,- Ipropietaris de les Benzineres Llucmajor. El sopcir de noceses va fer a l'hotel Cosmopolitan.

Sempre ens ha agradat més la sinceritat que lamodèstia, la veritat que lo falsa humilitat. Totes aquestesdades les m'ho proporcionat una persona que, al final, novolia ni sortir o la Mista de noms. Idó t'aguantes, amic Esteve.El que firmo aquest article, al cap i o la fi, som jo...

I anem al tema. Des de fa cinc anys, el bósquet ala Porciúncula ha tengut una persona que ho duu a dins i queha sabut imprimir—lo al cor dels al.lots i, sobretot, al.lotes.Els resultats finals han estat diversos, penó el fet primordialés aquest: avui, a la Porciúncula, tenim tota uno estructu-ració del bósquet més de 70 persones que Iluiten, trebal-len i defensen els colors del centre en aquest esport. I queno és bo, aix15`.)

Anem per ports, l'estructuració afecta aquestsnivells:

1. Escola básquet, amb al.lots i al.lotes de primer i vuitèd'EGB, els quals entrenen i dirigeixen Antoni Dorder i LluísAlberola. Es tracto d'iniciar els joves en la práctica d'aquestesport. Encara no juguen federats i només practiquentorneigs entre col.legis; Voy passat en foren campions deMallorca. D'entre els millors, es seleccionen 12 jugadors, peròhi intervenen els col.legials que ho demanin.2. Equip Infantil, ja federat, el componen 14 jugadores de 12i 13 anys, les quals estan entrenades per Esteve Ferrer i hanguanyat tots els partits que han jugat fins ara. Per exemple,davant l'Alcúdia, com 17-80 al seu favor.3. Equip Cadet, de 14 a 15 anys, jugant a lo Higa federadade lo Primera Divisió Femenina. Diuen que la sort no lesacompanya pel que fa als resultats i que és precisament ala prórroga quan perden els partits. Ens ho creim. Les entrenoAntoni Dorder. Amb al.lotes ton guopes, és igual perdre...!4. Juvenil Femení, a partir dels 16 anys, les entrena ToloSansó i de sis partits jugats n'han guanyat quatre. Les vàremveure aquests dies passats jugar am l) les jugadores del

nostre amic Marcel.lí Got, coordinador i cap de serveis delsesports de la Comunitat Autónoma de les Illes Balears i, enaquest cas, entrenador de básquet femení del seu poble,Sóller. Totes jugaven com a professionals. Resultats, entredones, que passin dels seixanta punts no solen ser freqüents,per ombdues parts.

Com dèiem al començament, el bàsquet o loPorciúncula té un nom propi, Esteve Ferrer. Idó sí,

però... En pleno harmonia i de mutu acord, l'actual coordina-dor general s'anomena Josep Lluís Sonsebostion. Hi ho moltafeina per saber dur endavant tota aquesta activitat delbàsquet. Uns són els tècnics, d'altres dirigeixen, d'altrescoordinen. Tot un equip d'entrego i acció perqué prop d'uncentenar de joves surtin a la pisto de joc i , després, a la delo vida, preparats i sense el més mínim complex de ridículo d'ineficàcia.

(Text: Adolfo de V. Fotos: Valeriono)

GALERIESCOMERCIALPONENTPAPERERIA UNIVERSALDiaris, revistes i papers

BAZAR-FERRERIA BADIATot alió que heu de menester pel vostre bricolage

HAMBURGUESERIAPAJAR° CARPINTEROMenjars, begudes i bona companyia

SUPERMERCAT BALAArticles per menjar i per beure

Carrer Joan d'Austria, 9Carrer Admira!! Viera, 1BADIA GRAN

..rtabir

Shrenal47 de Mallorca1 DE DESEMBRE DE 1989

Breu itinerari del rock catalàEl panorama del rock

en català ha experimen-tat en els darrers dosanys un considerableaugment, tant pel que faa la quantitat com a laqualitat. Hores d'ara enstrobam davant una músi-ca rock feta en catalàd'una qualitat prou bonaque, a més, ens ofereixun ventall de possibili-tats estilístiques real-ment ampli, encara quepotser insuficient. Aixíens trobam tot un seguitde grups que fan rock enla nostra llengua arreudels PaTsos Catalans,encara que són nomésalguns grups del Princi-pat els que han aconse-guit un nivell més alt dequalitat, i la primerapassa cap a la sortida del'anonimat: enregistrardiscs.

Aquests grups vandes dels que podemconsiderar com a pre-cursors del rock en cata-là, la COMPANYIAELÉCTRICA DHAR-MAR, integrats en unprincipi al moviment dela nova cançó i que vanevolucionant, a poc apoc, cap el rock, peròsense abandonar elsseus «orígens medite-rranis», fins a les darre-res aparicions discogrà-fiques dels més recentsgrups. Tornant a la«dharma», hem de dirque la seva darrera«perla» musical és unL.P. titulat «Fibres delcor», del qual n'han fetun vídeo-clip de la cançó«contra el fusell, un so-mriure» i que representauna passa definitiva enla Ilarga i dilatada histò-ria d'aquest grup, de la

11~111~1112151¢4,

qual l'episodi més negreva ser, sens dubte, lamort del seu vocalista,líder i ánima del grup,Esteve Fortuny, l'any1986.

Entrats els 80, ésquan comencen a apa-rèixer els grups del prò-piament dit pop-rock ca-talà. Els primers repre-sentants són el grup vi-gatá DUBLE-BUBLE,amb el seu primer álbumtitulat «Urbi et orbi»(1984), seguit d'altresdos: «Clava't» (1986),que inclou la cançó ambel mateix títol, amb lletrade Maria Jaén i que ésuna auténtica meravella,i el seu darrer L.P. titulat«Vides exemplars»(1988), poc després, a fi-nals del 1988, el grup esdisolia; el seu estil el po-dríem definir com atecno-pop.

Un altre grup destacatés els DETECTORS,que si bé comencen fentun pop mol influenciatpel tecno, com és el casdel seu primer L.P., pas-sen a una mescla de popi rock and roll molt dignaal seu segon L.P. titulat«Un cop de sort», ambcançons tan meravello-ses com la que dóna títolal disc, «Bourbon & gin»o «Quan l'alba quedaIluny».

Després apareixen enescena els B-30, un grupque té en el mercat tresdiscs llargs, dels quals eldarrer és «Si avui és di-marts això és la terra»(1989), i es podria dird'ells que practiquen unpop-rock amb influen-cies reagge.

I així arribem als saba-dellens LA MADAM, que

fan un pop fresc suau idivertit, del qual en sónexemple clar els seusdos L.P. titulats «Sensepressa» (1987) i -Micosi mones- (1989) i unmaxi que varen treure afinals del 87 amb el títol«Creus que és una bonaidea?»

L'any 1988 fa la sevaaparició el grup amb,potser, més qualitat detots els que canten encatalà, em referesc aSAU... que prové delpoble del mateix nom ique es presenta amb unprimer L.P. titulat «Nopuc deixar de fumar»(1988) i just un any des-prés surt al mercat elseu segon llarg durada,que amb el títol «Per laporta de servei» (1989)representa la consolida-ció d'aquest grup quepractica un pop brillant iben elaborat, amb uneslletres molt suggestives.En són un bon exemplecançons com: «Deu milanys i un dia», «No henascut per militar»,«Temps difícils» o«Només ho faig per tu».

També ens cal es-mentar el grup de rockexperimental catalàGREC, que ja té al mer-cat un primer treball enforma de long play titulat«Humans», o els SANG-TRAiT, que fan un heavysenzill i de molta quali-tat, que es pot sentir alseu primer L.P. anome-nat «Els senyors de lespedres» (1989); o delgrup tarragoní ELSPETS, que van de roca-billy i que al seu primertreball inclouen cançonstan sabroses com: «Non'hi ha prou amb ser ca-

talà», «Terra-billy», «Tude qué vas?» o «Ves-pres». O altres grups icantants com: D-CLAM,TR, BOCANEGRA,Frank Dube, LauraMartí, BCN, LA TRIBU,PUB STROCK, KING-KAMEA-MEHA, o el ca-talà del Nord Cris Ca-yird, o els valencians:KARTUTX, KANALLES,i QUATRE MIL SOMPROU, o els menor-quins: CORC, LAFOSCA I ESTEPES.

Els bilingües

Hi ha alguns grupsque, tot i que no desen-volupen la totalitat delseu treball en !lenguacatalana, mereixenesser anomenats aquípel fet de tenir gran partde la seva obra en català

i perquè aquesta ésd'una bona qualitat,como és el cas dels bar-celonins N'GAI N'GAI,que han fet dos L.P. encatalà, titulats »Blau deroig» i «Fotomaton», elsanys 1987 i 1989 res-pectivament; o els desa-pareguts DESPERDICISCLINICS, amb un L.P.biblingüe amb el títol ge-nèric de «Collons» i ambcançons anomenadesde forma tan suggerido-ra com «Boixos nois»,

«Catalunya lliure», «ElServei Militar» o«Arbitres contra elBarça» ¿o els manaco-rins OCULTOS (ex-AMAGATS) que han edi-tat un mini-L.P. amb trescançons en català; i mésrecentment els gironinsSOPA DE CABRA que

tan sols amb un L.P. handespertat un interés inu-sitat i han fet un caramulld'actuacions arreu delPrincipat. Potser la raócal buscar-la en cançonsamb un rock and roll di-vertit, molt influenciat pelcountry americà, com«l'Empordà», «El boigde la ciutat», o «No hi hacerní». D'ells ha dit uncrític musical que són lagran esperança del rockcatalà.

Amb tot aquest pano-rama aquí descrit, mésles noves aparicions iaportacions que vaginsorgint, ja no hi ha excu-sa, potser la manca dedifusió podria ser l'única,i qui no es mou en catalàés perquè no vol.

Tomeu Martí i Florit.

BANC DE CRÈDIT ALEAR, ES CRÈDITMOLTS D'ANYS I QUE SIGUIN BONSOFICINES A LA NOSTRA COMARCA:

LLUCMAJOR: PLAÇA D'ESPANYA, 40TLF.: 660100 -660051

S'ARENAL: CARRER D'AMÍLCAR, 8TLF.: 261312 - 160042

S'ARENAL: AVINGUDA DE MIRAMAR, 25TLF.: 267462- 2,64112

CAN PASTILLA: PLAÇA DE PIUS IX, 3TLF.: 265450 - 267160

BANC DECREDIT BALEAR

(ELS NÚVOLS Gb1.1F<I,CINANTg

1n1 1 411.kál

MOLT BELLG

MOBLES AUXILIARSMoblament Infantil-JuvenilMódulsi Llibreries per a Sala-MenjadorMurals amb mirall per a EntradetesConjunts per a Sales d'EstarTresillos, Raconeres i Sofás Llit-Niu

Carrer Exercit Espanyol, 7Tel. 26 16 29

S'ARENAL DE MALLORCA

LEPANTO, SA.

COMPANYIA D'ASSEGURANCES I REASSEGUFtANCESAVINGUDA ARGENTINA, 18- PRINCIPAL

TELÈFONS: 231306 -285321

PREUS ESPECIALS PER A LA GENT DELA COMARCA DE S'ARENAL

N\i//

d~di .'° -ZNI"›

LA REVISTA QUE DIU EL QUE ELSMALLORQUINS PENSEN PF.Ró NO

S'ATREVEIXEN A DIR

SUBSCRIVIU-VOS-HI

TEL. 26 50 05

?RE 1111111MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

Palma de Mallorca.Expoalció MagatremCarrer Atilda Uuts Salador, 14 Carrer de Sócrates, $(C" M'u)Teléf": 75 14 31 75 54 45 Teléf": 27 11 61- 27 79 95Telefax: 75 81 32 Tekfu: 24 93 09

Cala d'OrExposickAvinguda de Bélgica,14Telèfon: 65 75 62

%gateenPongan de Son Castelló- Gran Vta AnimaTeléf": 29 N 04Telefax: 75 95 27

MagarzemPollgon de Can Vakro4 de non mire, 11Teléf: 20 666Telefax: 75 81 30

LlucmaJar°Reina brkal exposkióCurar del bisbe Rol& 29Telèfon: 66 01 50 . 66 01 54T'Id": 66 05 98

S'ArenalExpolió!. I magatzemCarretera Militar, 522Teléf": 26 22 38Telefax: 49 27 67

MagatzemCarretr a de Calonge. Cala d'Or, Km. 1.500Teléfon: 65 12 10 . 45 S2 21Telefax: 64 34 25

PortaresMagatzemCarretera de Campos,"Telèfon: 64 71 05Telefax: 65 79 61

.454CIENSORE5

A5IPIE "

MUNTATGE 1 CONSERVACIOEL NOSTRE ASCENSORISTA!

C/. MARINETA, 7- TEL.: 266232 - 54 - s'ARENAL - (MALLORCA)

N.. moLT

SEN Si BLES

Shrenal 1 DE DESEMBRE DE 1989 4PY de Mallorca

S'Arenal de Mallorca

delinqüent ataca dos policiesUn conegut delin-

qüent andalús, que jo hasgfert dotze detencions aMallorca, ho estot detingutper la policia de s'Arenalacusat de robatori. Els dosfuncionaris policiols que fe-

ren el servei resultaren feritsamb lesions que necessito—ren assisténcio médico, coma conseqüència de l'ogressióque potiren per port deldetingut.

José Antonio MM.,

de 35 anys i conegut omb elmalnom de "el Feito", eracercat per lo policia com opresumpte autor d'un roba-tori efectuat en una habito—ció d'un hotel del correr del'Exèrcit Espanyol, així com

també se l'acuso de serl'autor del robatori efectuato un xalet de s'Arenal, valo-rat en un milió de pessetes.

Quan dos agentsde policio inter-ceptaren "el Fei-t o" , oquest

s'escapó i va ser perseguitpels dos agents quel'agof oren en pocs minuts. Eldelinqüent andalús va res-pondre amb ogressions físi-ques als agents fins que vapoder ser immobilitzat.

Mar Ces b

m arhalla

'14 11-0

0:04131 I

rorre~eureurs, "eiss

Llti 1 DE DESEMBRE DE 1989SArenal SArenaI

1 DE DESEMBRE DE 1989 15 441 de Mallorca 444 de Mallorca

RESTAURANTG/LAELLA

. ill11111-GotP' cuma inaseerarrn.

Ca'n

erdera

í

s o OficialCALITAR, 185

NO VOLEM SER FORASTERS DINS CA NOSTRA

-Oferiu-nos el servei en la nostra llengua.No ens obligueu a no tornar.

Assessorament lingüístic gratuítCordialment, /'T •

APLEC, Apt. Correus 1351 PALMA

G Mcentro óptIcoMEDITERRANEO

TEL.: 49281

n

'-6 46 -

C raurpsi nte Franciscoarít

e

ri GeneralMobles de Coml

2. a

44111111KEIYA DE rErnx WIS

laCaixan

HORSOUDINGA D

DARRER MAR D'ARA11111 • 11 •111•111

mar ola Ma Arábiga

O Mar Jónica i nya

Mar de Java

e

Veracruz

Cala Deja

bit eby.ewCarrer Grua,

La Ribera

Ibrilia lizo •

Tokio Joe'sDisco-Pub

Bus

era de S'Arenal

u

~mur,TriePhonee/0er

METI

UNTelephone

BusuS

1s4.

RESTAURANT

C/. Bartolome Robe(entre Balnearios 1 y

Tel. 26 16 12CAN PASTILLA - Raya de

6anatenTé 2660 01

BIERSTRASSE-

Club NáuticoEl Asead

Tala, (071 .) 20 74 SO 54

EDEN PARCLA DISCOTECA

MALLORQUINA

DE

CA'N PASTILLA 311k 41111~11~ 11~ -111111111~1111111

,RALLA'amanalassauraseuasecuomn

~Amabus» ajar ruort amo aura

1 1111401100 - IS el , 45 1,2

IttSTAURANTI -

r—

Carrer de l'ArenalComplexe CristinaTit. 26 11 49

ri)14C119101154%PenyaMallokuinista

L'ESTRELLA

Petits anundsAquests anuncis poden ser remesos a le nostra re-

dacció, Camí Canteras 132. Tel. 265005 i a total lesagencies de Publicitat.

Cada paraula, 10 pessetes.

INMOBILIÁRIA

MIlAYINGUALCOMPRA-VENDA

LLOGUER DE TOTACLASSE DE BÉNSINMOBILIÁRIS

Carrer de SanCristoRd, 16Tel. 26 92 50S'ARENAL

IMMORIARIABALEAR C.I.

A,11,11.DARIECARRER DE SA FONT, 66TELFS.: 662402 -662411FAX.: 662161LLUCMAJOR

CRISTALLERIALLUCMAJOR

Acristal.laments d'Obres - Miralls -Vidres de color - Decorats - Vidreres

Artístiques.Ronda de Migjorn, 105. Tel.: 661493

LLUCMAJOR (Mallorca)

ANUNCIAU-VOS DE FRANC A S'ARENAL DE MALLORCA

Nom:Cognom:

D.N .1.TELF:

ATENCI cs -Escriviu un sol ariuncl per cupó.-Useu Iletres majúscules.-Estrivlu dina_elrequattre el ten_

TEXT:

mp I i aquesi cupoienviau o a:S'ARENAL DE MALLORCA: Cami de te PedTeTes,132-07600 -

SES CADES DE S'ARENAL

1 DE DESEMBRE DE 1989Shrenal45, de Mallorca

BORSAIMMOBILIARIA

CAN PASTILLA plantabaixa tipus xalet dues al-tures, 3 dormitoris, 2sales de bany, saló-menjador amb foganya,cuina amb rebost, 200m2 . de jarinds, dues pla-ces perls catxes, prop dela mar, zona tranquila.18.900.000 ptes. Tlf.:230468.

PISOS I XALETSper Hogar a la comarca

de s'Arenal.FIQUES SASTREBARCELO

Carrer M110,15.Tel. 260649.

S'Arenal de Mallorca

Necessit solar d'un mile-nar de metres quadratsa s'Arenal. Tel.: 265590.

LLOC ESTUDI per hores.Máxima discreció i serietat.Tel. 404218.

CAN PASTILLA, davantl'Hotel Oasi, lloc primer pismolt gran, apte per dispen-sari, agència de viatges...Tels. 469424 - 468493, de13 a 16 hores.

SANT JORDI, terreny rús-tic, 11.250 m 2 ., 4500.000ptes. MIR - AMENGUAL.269250.

CERC solar, mínim 200metres guodrots, a dinss'Arenal. Tel. 26 14 26 i 7401 72.CONTESTADORS AUTO-MATICS, telèfons sensemans, telèfons sense Bis.ELECTRONICA EL GAU-CHO. Carrer Mallorca, 2.Tel. 2634 23.

TRANSPAS LOCAL gran,al carrer Trasimen de s'A-renal Actualment serveixd'oficina. Telèfons 268201-490152.

TRASPAS restaurant peruna tercera pan del seuvalor, per no poder aten-dre. Contracta indefinit.Local que pot servir perqualque altre negoci. Tel.710087.

CAN PASTILLA, lloc apar-tamento de tres dormitoris.Tel. 460689.

ES MOLINAR. Pis en fincade tres anys, tres dormito-ris, venc per sis milions,dos milions i mig d'entrada.Tel. 249775.

ES MOLINAR, venc pis alcarrer del Tinent Torres.Quatre milions vuitcentesmil ptas. Tel. 242531.

TRASPAS discoteca en fun-cionament, omb molt derenom, o s'Arenal. Informesal telèfon 26 34 40.

ES TRASPASSA local oprimero finjo de s'Arenal.Lloguer de 25.000 ptes. Tel.26 48 81.

S'ARENAL, llogam local percotxeria o magatzem, situatdorrera lo sala de festesBavaria, prop del balneari 8.Tel. 66 02 53 i 66 05 52.Llucmajor.

VENC PIS amoblat, dedues habitacions dobles, ales Palmeres. 4.000.000 depessetes. Telf. 264167.

TRASPAS LOCAL de 250rri2 a l'altura del balneari 8de S'Arenal, per tres mi-lions de pessetes, lloquer70.000 ptes. Tel. 261671.

ARENAL, 2 pisos fets 1 desol, 6 dormitoris, 2 banys,gran cuina, amoblat.10.000.000 ptes. MIR -AMENGUAL. 269250.

ARENAL, 4 dormitoris, 90m2. de terrassa, vistes atota la badia, sense mo-bles. 8.400.000 ptes. MIR -AMENGUAL. 269250.

LES MERAVELLES, dú-plex 100 m. 3 dormitoris,zona tranquilla, sense mo-bles. 15.000.000 ptes. MIR- AMENGUAL. 269250.

ARENAL, pis 3 dormitoris,100 m2., amoblat, moltbones vistes. 8.500.000ptas. MIR - AMENGUAL.269250.

ARENAL, planta baixa, 150ma., nova construcció, 3dormitoris. 10.500.000ptes. MIR - AMENGUAL.269250.

BADIA GRAN, xalet ados-sat, 3 dormitoris, novaconstrucció. 14.000.000ptes. MIR - AMENGUAL.269250.

CAN PASTILLA, pis 2 dor-mitoris, amb terrassa, amo-blat. 5.400.000 ptes. MIR -AMENGUAL. 269250.

ARENAL, locals de novaconstrucció. 14.000.000 a30.000.000 ptes. MIR -AMENGUAL. 269250.

U RBANITZACIO SATORRE, solar 1.000 m2 .,primera línia„ tancat, edifi-cable 300 m2 . 12.600.000ptes. MIR - AMENGUAL.269250.

DAVANT el Palau delRei a Marivent venc es-tudi. Dos milios de pes-setes al comptat. Tlf.:410522.

LES PALMERES, solar1.140 m2., tancat.5.800.000 ptes. MIR -AMENGUAL. 269250.

ZONA LLUCMAJOR, rústi-ca, 2 quarterades, casa, 1dormitori, sala - menjadoramb ximeneia, porxadatancada, 700 arbres frui-ters, regadiu per goteig.14.000.000 ptes. MIR -AMENGUAL. 269250.

EL PIL.LARI, hostal 300m 2 ., planta baixa, 10 habi-tacions, gran cuina indus-trial, 3 sales, equipat com-pletament. MIR - AMEN-GUAL. 269250.

ZONA SON VERI, plantabaixa amb jardí, 100 m 2 .habitables, 20 de terrassa,100 de jardí. 12.600.000ptes. MIR - AMENGUAL.269250.

ZONA SON VERI, traspàsgelateria a 50 metres de laplatja, bal. 9. Traspàs res-taurant bal. 8-9 a 50 metresde la platja, mott ben mun-tat. Venc bar 160 m 2 ., cate-gorja primera especial, bal.9. MIR - AMENGUAL.269250.

ARENAL, traspàs souvenir,supermercat, bona situa-ció, contracte indefinit.16.000.000 ptes. MIR -AMENGUAL. 269250.

SNAT JORDI, en construc-ció, entrega de claus a fi-nals d'any, 110 ml., traster,ximeneia, garatge opcio-nal. 10.000.000 ptes., facili-tats. MIR - AMENGUAL.269250.

LLOGUERS zona CanPastilla - Arenal, aparta-ments, xalets per a la tem-porada d'estiu o per a totl'any. MIR - AMENGUAL.269250.

APARCAMENT al carrerXabec de Can Pastilla. Tru-cau hores de menjar i per lanit. Tels. 462228 -463051.

APARTAMENT amb unahabitació doble i una indivi-dual, lloc per temporada oper mesos a Can Pastilla.Tel. 460689.

LES PALMERES. Llocapartament amoblat i nou.Dues habitacions dobles ipiscines comunitàries. Tel.465935, horas d'oficina.

S'ARENAL, entre els bal-nearis tres i quatre, a pri-mera línia, lloc pis amb dosdormitoris. Tel. 232810.

CAN PASTILLA directa-ment del constructor,venda de xalets ados-sats, plantes baixes i du-plez. Tel.: 272265.BELLAVISTA, venc aparta-ment 3 dormitoris, bany, lli-gador, traster, energiasolar, jardí, vista a la mar, a15 minuts de Ciutat. Tel.710704.

TRANSPÁS consultoride telèfons i licoreria aCan Pastilla. Tlf.:261368.

SON FERRIOL NOU xa-lets adossats, 140 m`. 3 -4 dormitoris, 2 sales debanys, 80 m 2 . de jardíns,acabast de primera,claus en ma, 12.500.000ptes. Facilitats Tlf.:726285.SON FERRIOL casa deforavila 116 m 2 . cons-truits, porxos, pou, safa-reix 1.800 m 2 de te-rreiny, Ilum, teléfon.15 000.000. Tlf.:230616.SON SARDINA casaplanta baixa quatre dor-mitoris, cuina amb re-bost, portassa, trispolsde gress, fusta del nort.14.700.000. Tlf.:725234.VENC 'libres vells. Tlf:267138.

SA TRANPASSA localde 360 m'. al carrer SantCritófor de s'Arenal. Im-premta Graficart. Tlf:268964.

BADIA BLAVA xalet dinstrast de 700 m2 ., 4 dor-mitoris, 2 sales debanys, lligador, 2 fogan-yes. 20.000.000. Tlf.:230616.

SON FERRIOL NOU xa-lets adossats a estrenar,3-4 dormitoris, 2 salesde banys, 190 rrf. de jar-dins 11.700.000 ptes.Tlf: 710137.

BADIA BLAVA xalet dedues altáries, 3 dormito-ris, 2 sales de bany,cuina amoblada, façanaa dos carrers, 300 rn 2

d'hort. 11.000.000 ptes.Tlf: 710700.

BADIA GRAN xaletsclau en ma, 3 dormitorisdobles, bany i lligadorcuina amoblada, menja-dor amb foganya, jardins13 200.000 ptes.

BORSA DELMOTOR

Seat Ibiza, PM-N. 700.000Ptes. Panda Marbella, PM-N, 530.000. VolkswagenPolo, PM-N, 680.000. Seat127, quatre portes, PM-P,85.000. Seat 127, PM-XFura, 75.000 Ptas. Telf.248914- Son Ferriol.

SI DESITJA UN COTXEnou de la nostra gamma,vingui i a parlarem.AGENCIA OFICIAL RE-NAULT. Tel. 4 13 86 7 -Son Ferriol.

ANIMALS DECOMPANYIA

CONSULTORI VETERI-NARI. Carrer Exercit Es-panyol, 23 - baixos. Tels.491736 - De di-lluns a divendres, r4P 17 a20 hores.

CLINCA VETERINARIAS'ARENAL. Dr. Daniel A.Magrini Consulta al carrerJoaquim Verdaguer, 17.Dematins de 10 a 13'30.Horabaixes de 16'30 a 20.Tel. Clínica: 490153. Tel.urgències: 207919.

TRADICIÓ,ART

I CULTURA Pássat per un museu únic

i compra artpel teu regal de Nadal.

Passat i present es donen la màa la IV FIRA D'ARTESANIA I D'ANTIQUARIS ,

Del 2 al 10 de desembre, BALEART'89.Vingui al Recinte Ferialdel Polígon de Llevant.

Horari de: 11 a 20 hores.

i1ALEAFt7;( 89IV FIRA D'ARTESANIA I D'ANTIQUARISDEL 2 AL 10 DE DESEM BRE • PALMA DE MALLORCA

A 'FERALInstitucio Fenal de les Bolears

,vGOVERN BALEAR

CONSELLERIA DE COMERÇ INDUSTRIA

SÁreenal47 de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989

1ENTRE CAN PASTILLA is'Arenal, cerc nau indus-trial o solar gran, per cons-truir-n'hi una. Tel. 261246.

NECESSIT Magatzem,casa vella o solar a SesCadenes, Pil•larí o Merave-lles. Ofertes al 261246 -261052.

Rústica de regadiu de-vers s'Aranjassa, 10.000metres quadrats, casalegilatzada que necessi-ta reformes al molí, safa-reig. Possibilitat d'elec-tricitat. 11.000.000 ptes.Facilitats. Tel.: 715131 i740236.

PERRUOUERIE.

PERRUQUERIA de sen-yors Can Paco. Carrer Vir-gili, 1 - Can Pastilla.

MAKA Perruquera. Pedi-cura i manicura. BotbnicGermà Bianor, 19. Tel.260756.

MIQUELA PERRUQUE-RA. Neteja de cutis, mani-cura i pedicura. CarrerMallorca, 3 - S'Arenal. Tel.263423.

JAUME, barber de Ses Ca-denes. Tel 262065.

BLANCA Perru quer a.Gran i General Consell,36- S'Arenal. Tel. 265109.

VIATGESVIATJES S'ARENAL

Billcts d'avió i de vaixellVols xárterCrediviatge.

Lloguer de cotxes.Reserves per telèfon i en-trega de billets a domicili.Telèfons: 266673-261265.

S 'Arenal.

VIATGES XALOKI. Bit-llets de vaixell i d'avió.Telèfon: 267450.

VENDESVENC NAU 250 m 2 . a s'A-renal. Tel. 268111. Dema-nar per Agustí.

VENC CASA gran, 1.000rn 2., cente Llucmajor, ca-rrer de Sant Pau. Tel.260164.

VENC BOT de fibra de 10pams descobert amb motor

,fora borda de 750 CVMercury». Tel. 262769.

Ref. Miguel.

VENC ciclomotor Mobylet-te Liberty, color blaumetal•litzat, amb intermi-tents, per 55.000 ptes. Tel.238981.

OUS FRESCSde gallina rossa

Servici a restaurants ihotels cada tres dies.Preus interesants.

Granja Acosta.Llucmaior

Tel. 660432.

LLIBR.,A DE VERD ENBLAU. Llibres en ca:alá i encastellà. Especialitat enlectures juvenils i infantils.Comandes de llibres en 24hores. Avinguda del Cid,56. Te!. 248360 - Son Fe-rriol

VENC FordScort-Laser 1.300, PM-AB. 600.000 ptes. Bon est.Tel. 66 01 25.

PERSONALS

FADRINA, 28 anys, mo-rena, alta, estudis supe-riors, apartament; vol-dria conèixer jove treba-llador, senzill, alt, per afins seriosos. 247912.

VIUDA, 55 anys, casa,bons estalvis, atractiva,educada; voldria conèi-xer senyor sense vicis ique li agradi la casa pera amistat seriosa.710087.

JOVE, 1'78 d'alçada,atractiu, estudis univer-sitaris, 27 anys, cotxe;voldria conèixer senyo-reta guapa i simpática,per a amistat seriosa.Apt. 10.237 Palma.

VIUDA, 60 anys, since-ra, visc en un poble; vol-dria conèixer senyor boper a amistat sincera.Apt. 10.093 Palma.

FUNCIONARI, 34 anys,atractiu, moré, alt; vol-dria conèixer al.lotaamorosa i atractiva, pera fins matrimonials. Apt.10.237 Palma.

SEPARAT, 45 anys, ros,ulls verds, cotxe i pis;voldria conèixer senyo-reta, no importa el seuestat civil, per a amistatsincera. Apt. 10.093Palma.

ESTUDIANT, 23 anys,alta, rossa, simpática;voldria conèixer joveeducat i sincer, per aamistat seriosa i durado-ra. Apt. 10.237 Palma.

ASTROLEG, 32 anys,alt, robust; voldria conèi-xer senyoreta bonica,educada i que li agradil'astrologia per sortir idur una amistat seriosa.Apt. 10.237 Palma.

OFICINISTA, 30 anys,atractiu, bon nivell cultu-ral; voldria conèixer sen-yoreta atractiva, educa-da, per una bona amistatseriosa. 710087.

PEDIATRA, 45 anys, alt,atractiu, de bon cor; vol-dria conèixer senyoretasimpática i educada pera amistat seriosa i finsmatrimonials. 710087.

ATS, 34 anys, fadrina,de poble; voldria conéi-xer jove d'uns 37 anys,alt, educat i treballador,per a amistat sincera ifins seriosos. 710087.

PROFESSOR, 34 anys,divorciat, sense vicis,cotxe i barca; voldria co-néixer senyoreta alta,educada, no importa elseu estat civil, per aamistat sincera. 247912.

EMPRESARI, 35 anys,fadrí, físicamente agra-dable, alt, bon nivell decultura; voldria conèixersenyoreta alegre i de ca-rácter bondadós per aamistat sincera. 247912.

FADRINA, cuinera, alta,bona presencia; voldriaconèixer senyor d'uns56 anys per fer sortidesamb fins matrimonials.247912

ITALIANA, 25 anys, alta,guapa, educada; voldriaconèixer jove alegre i aqui agradi la casa per feruna bona amistat i ambfins seriosos. 247912.

MECANIC, 25 anys, tre-bailador, alt, atractiu,cotxe i moto; voldria co-nèixer senyoreta educa-da i alegre, per a amistatseriosa. 710087.

SEPARADA, 39 anys,guapa, educada, bon ca-rácter; voldria coneixersenyor comprensiud'uns 44 anys, no impor-ta estat civil, per unabona amistat. 710087.

Petits anuncis

MENJARS CASOLANS

TROPO

rOt i~,

SOM ESPECIALISTESEN XOT I PORCELLAFEIM PRESSUPOSTS

PER A BATETJOS,COMUNIONS I BODESAPARCAMENT PROPI

ELS DILLUNSTANCAT

AVINGUDA DECARLES V - TEL.: 661117

LLUCMAJOR

SArenal4 Mallorca1111 1 DE DESEMBRE DE 1989

Si et vols casar o aconseguir una bona i neta amistat, no li donis més voltes.No dubtis més ja que el que no aconsegueix mitjançant els serveis del Centred'Orientació Matrimonial, «La Pareja Unida», no ho aconsegueix de cap altramanera.

Comprova-ho vosté mateix/a. Ajudam a tothom de la mateixa manera: fa-drins/nes, viudos/es, separats/des, divorciats/des, alts i altes, grossos i grosses,prims i primes i guapos i lletjos.

Ves a l'avinguda Comte de Sallent, 17, Pral-1.tel. (971)71 0087.Al Centre Matrimonial «La Pareja Unida» disposam d'una gran quantitat

de senyoretes i senyors entre 50 i 72 anys que volen trobar la seva mitja taron-ja, o una amistat formal.

A vosté, senyor o senyora, si també ho desitja, podeu rebre ajuda de «La Pa-reja Unida» a l'avinguda Comte de Sallent,.17, Pral-1.

PERSONALSSENYORA, viuda, sensefills ni problemes, vida aco-modada. Cerc senyor fins a65 anys, dinàmic, juvenil.Bona amistat de moment,per formar una llar.710087.

CUBANA, vida tranquilla,estalvis, pis propi, afeccio-nada a les novelles demisten, lectura informativa.Voldria trobar parella, sen-yor honrat, de 46 a 60anys. Cridar al 710087.

ELECTRICISTA, separatlegal, dues filies, em sem-bla que estic vivint unsomni que sempre es repe-teix, em veig tot sol senseesperances de trobar-te,cridar, no ho dubtis, ensajuda re m. 710087.

ESTRANGERA de 25anys, atractiva, esvelta,165 d'alçada, vol conèixermallorquí fins a 29 anys.Fins seriosos. Cridau al710087.

VENC ORDINADOR Spec-trum, 128 K, amb quarantajocs. 37.500 pessetes. Tel.260064.

SENYOR atractiu, corpu-lent, professió superior, ca-pital elevat, fortuna perso-nal; em trob sol, voldria re-lacionar-me amb algú peramistat / família; senyoretaeducada. 710087.

DIVORCIADA, 48 anys,alta, atractiva, idealista,cultura general, viso sola,fills independents, impor-tants estalvis, alguns nego-cis; voldria trobar senyor boper formar parella. 710087.

ADMINISTRATIVA, d'i-dees ciares, ingressos ele-vats, senzilla, elegant, alta,atractiva; vull formar pare-lla senyor educat perfins matrimonials. 710087.

DIVORCIAT, 44 anys, 187d'alçada, bona preséncia,cultura àmplia, cap vici,amable; vull formar una fa-mília amb senyora senzilla,que li agraden els animals,el camp i la casa. 710087.

CUINER, alt, guapo, bonfísic, 90.000 ptes. al mes,estudi propi, cotxe, sol,béns importants, m'agra-den els animals, la muntan-ya, els toros; senyoretasemblant. 710087.

MODEL de perruqueria, 43anys, alta, cabells llargs,morena, bonica, cultura ge-neral, molt senzilleta;només vull amistat ambsenyor bo i amable. Possi-bles fins seriosos. Apt.10.237 (Palma).

DIRECTOR GERENT, 50anys, sense problemaseconomics, voldria conèi-xer senyora, no importa sité fills, fins seriosos matri-monials. Crida'm al710087.

SEPARADA legal, 27 anys,negoci propi, estudis mit-jans. xalet, cotxe, molt bo-nita, senzilla. No vull serenganyada. Senyor honrati educat. 710087.

SEPARADA, 38 anys, pis,estalvis, som morena, ele-gant, guapa. No tenc fills isom amant de la llar. Vuilsenyor fins a 48 anys ambl'esdevenidor resolt. Apt.10236- Palma.

SENYOR, 48 anys, sepa-rat, donant de sang i òr-gans, interessat a conèixermallorquina, víuda, separa-da o fadrina, tenc casa icotxe, sense fills. Apt.10236 - 07090 - Palma.

VIUDA, 56 anys, estrange-ra, estudis universitaris, ye-nes llicenciatures, vidaacomodada. Voldria formarparella amb senyor, 56 a70 anys, sa, actiu. Indife-rent fills. 277990.

FADRI, important càrrec,34 anys, importants bénseconòmics, estudis, pis aPalma. Voldria casar-meamb senyora o senyoretaintel•ligent, bona presencia.277990.

SEPARADA, resident aPalma, feina segura, estu-ds mitjans, varis idiomes,amant de la llar, nins,camp. Voldria formar unafamilia amb senyor de 30 a40 anys, seriós. 710087.

VIUDO, 56 anys, alt, fort,apassionat, bondadós.M'agrada la dona amb per-sonalitat, timidesa. Senyo-ra d'aquesta qualitat, for-mar parella o matrimoni.277990.

SEPARADA, 32 anys, aviatobtindré el divorci. Voldriaamistat de moment, senyorseriós, Ileial, 35 a 49 anys,no importa el seu estat civil.277990.

FADRI simpàtic, de mitjanaedat, seriós, educat, sensevicis, independent. Cerc'dona simpática, original,d'idees claras, per fer-lafeliç en matrimoni. 277990.

SEPARADA legal, 51 anys,176, dinámica, elegant, se-riosa. Voldria senyor res-ponsable, bo i simpàtic.Llar. 710087.

VIUDA, 67 anys, casolana,varis negocis de comesti-bles, neta, m'agrada la mú-sica romántica, marxosa.Voldria amistat amb senyorseriós, actiu, simpàtic. Finsseriosos. 277990.

VIUDA, 59 anys, senzilla,sense problemas, simpáti-ca, sembla que tenc menysanys. Vull continuar feliç-ment amb un senyor sem-blant. 277990.

FADRI, som forner, honrat,et faré molt feliç, formaruna família. Tenc 38 anys,estatura mitjana, amorós.277990.

VIUDA, 58 anys, seriosa,posició social alta, impor-tants béns, sana. Vull demoment amistat amb sen-yor dialogant, amb bonsfins, 59 a 60 anys. 277990.

COMERCIANT, 45 anys,fadrina, sese fills, no tencfamília a Mallorca i em trobmassa sola. Voldria feramistat formal amb senyorbo. 277990.

SEPARADA, 44 anys, 176,prima, atractiva, capital ele-vat, elegant, bon cor. M'a-gradaria fer amistat o for-mar parella amb senyor de50 a 55 anys. 277990.

MILITAR, esdevenidor as-segurat, culta, presència,serietat. Em vull casar ambsenyora intel•ligent, bonapresència, amb cultura, de30 a 40 anys, alta. 710087.

FADRI, 45 anys, madri-leny, resident a Palma,béns importants, colleccióde gran valor, distingit.Cerc senyora amb cultura,elegant. Formar família.277990.

MALLORQUI, 39 anys, fin-ques, casa rústica, negociselèctrics, varis idiomes.Vull senyoreta per casar-me, bona, intelligent, des-parta, de 25 a 40 anys.710087.

FADRI, culta, cotxe, pis aPalma, finques, bona per-sona, simpàtic, formal. Vullformar una familia ambsenyora de 31 a 46 anys,intel•ligent. 710087.

CARACTER AGRADA-BLE, 37 anys, bona pre-sència, viuda, vul refer lameya vida amb senyor res-ponsable, honest, de grancor, indiferent posició.710087.

PERRUQUER, 28 anys,alt, moré, bona presencia,educat, formal, fadrí, sombo, m'agrada passejar i lavida tranquilla. Voldria co-nèixer al•lota bona, senzi-lla. Fins seriosos. 710087.

SOM UNA SENYORAVIUDA, distingida, 65 anys,no em falta res, posicióeconómica resolta, m'agra-da viatjar, som alegre, sim-pática, penó estic molt sola,necessit un company fidel,educat, per conviure ple-gats. Cridau al 710087.Fins formals, seriosos.

SENYOR ADVOCAT, 65anys, bona presència, 172d'alçada, prim. Estic sepa-rat, tenc la vida resolta,sense cap tipus de proble-ma econòmic, paró sí eltenc de soledat, d'estima-Ció. M'agradaria molt trobaruna bona dona, que em po-gués fer feliç, de momentuna bona amistat, fins se-riosos. 710087.

SENYORA DE NEGOCIS,42 anys, bona presència,163 d'alçada, activa, treba-lladora, a causa de la meyafeina no puc conèixer gairegent per estar moltes horesocupada. M'agradaria co-nèixer cavaller formal,bona persona, per tenir, demoment, una bona amistat,no importa estat civil, finsseriosos. 710087.

MESTRE D'ESCOLA, aPalma, 34 anys, fadrí, ma-llorquí, cabells negras, 180d'alçada, bona presència,estic cansat d'estar sol,tenc amigues paró no pare-lla, interessada a conèixer-me per tenir, de moment,una bona amistat, noméshas de cridar-me al710087.

CRISTALLERIAEL ESPEJO

VIDRERESENLPLOMADES,

GRAVATS ARTÍSTICS.VIDRES DE

SEGURETAT,TANCAMENT DEGALERIES AMB

ALUMINI! CRISTALL,VIDRES I MIRALLS ENGENERAL, MAMPARES

DE BANY.CARRETERA DEMANACOR, 428

CASA BLANCA- TLF.: 249039

FADRI, mitja edat, alt,guapo, professió immillora-ble, 320.000 ptes. al mes,propietari finques i immo-bles; cerc senyora de 30 a40 anys amb les idees cla-res, estudis i formal.277990.

MESTRE D'OBRES, 39anys, alt, amb estudis su-periors, esdevenidor resolt,vida acomodada, atractiu;cerc senyora / senyoretasimpática, bona, semblantedat, neta, fins formals.710087.

EMPLEADA D'AJUNTA-MENT, 26 anys, 173 d'al-çada, bonica, amb estudissuperiors, idealista, finsmatrimonials; senyor senzi-II, molt bo, sense vicis, net.Apt. 10.237 (Palma).

SENYORA, 56 anys, cabe-lls castanys, atractiva, 1'72d'alçada, aspiracions, es-criure, teatre, agradableconversa, senzilla, com-prensiva; senyor amb finsamistat / formar una famí-lia. 710087.

ARIES, impulsiva, optimis-ta, divertida; feina pròpia,sense problemas; voldriaconèixer jove de fins a 33anys per una possible his-tòria d'amor. 710087.

PINTOR de professió,músic d'hobby; voldria co-nèixer senyoreta fins a w3anys que li agradi la música

un poc la bohémica.277990.

SArenal491 de Mallorca

FADRI de mitjana edat, lameya feina és la construc-ció, 200.000, cotxe, xalet,m'agraden els esports, lacasa. Senyora 35/50 anys,fins matrimonials. 247912.

MALLORQUI, 30 anys,180 d'alçada, estudis uni-versitaris, pis, cotxe, fadrí,voldria fer una amistad se-riosa, senyoreta fadrina /viuda, sense problemes.Apt. 10.093- Palma

VIUDA, 31 anys, atractiva,intel.ligent, 180.000 al mes,pis propi, xalet, i casa grana Eivissa. T'oferesc el meuamor, la meya comprensió.Senyor formal 34/40 anys.247912.

ESTUDIANT, esportista,m'agrada la muntanya,m'apassionen les regates;contactaria amb allotaamb els mateixos gusts.Exclussiva amistat.247990.

PILOT d'aviació d'edat, físi-cament atractiu, 180 d'al-tária, está interessat en co-neixen allota de 17 a 22anys per bona amistat i siés possible conviure, viat-jar i disfrutar de la vida. Cri-da'm a1710087.

CAP DE VENDES, 36anys, bona presència,cotxe, xalet, resident apoble, amb un gran esde-venidor; em falta amor, es-timació; senyora / senyore-ta formal, amb fins matri-monials. 710087.

INDUSTRIAL, 57 anys, es-tatura mitjana, simpàtic,natural de Cáceres, visc aPalma, totes les comodi-tats; em falta el teu amor,senyora comprensiva, edu-cada, indiferents fills.277990.

VIUDO, 60 anys, encarafaig feina, 90.000 ptes. almes, algunas cases, cotxe,fill casat, m'agraden elstoros, els esports, viatjar;senyora jovial amb ganesde viure. Crida'm al710087.

PROPIETARI FABRICA,43 anys, alt, mallorquí,170.000 ptes. al mes, estal-vis elevats, prim, cabellsnegres, bona presérida, in-quietudes culturals; vull for-mar parella amb senyoraresponsable. 247912.

PER IL•LUMINARLA SEVA LLAR

ELÉCTRICANYEGOSJaume Balmes, 45Telèfon 29 56 18

07004 Ciutat de Mallorca

SoIAIGES

rendi

Bitllets d'avió I de vaixell.Vols sedera.CredIviatgs.

Lloguer de cotxes.Reserves per teléfonlentrega de ballets a

domIc111. Amilcar,16.Tela. 266673-261265.S'Arenal de Mallorca.

JOIERIARELLOTGERIA

MARINACARRER, SALUT, 21

TEL.: 262415S'ARENAL DEMALLORCA

LOCUTORS 1 LOCUTO-RES de ràdio que sàpi-guen parlar en mallorquíse necessiten. Tlf.:462626.

DONA d'una quarentenad'anys s'ofereix per ferneteja per hores a S'Are-nal. Tlf.: 491042.

TALLERDE

COSTURA

ESTRELLAFeim confeccions i tot

tipus d'arreglos

Carrer Terral, 36 baLxos(davant l'Hotel México)S'ARENAL DEMALLORCA

Shrenal41 de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989

PERSONALS GASTRONOMIAENGINYER, 27 anys, elmeu cor batega cada diamás fort perquè sàpiguesque et necessit, no sents elseu batee?! Doncs acosta'tmés, et necessit, dona, tuserás el que més apreciaráel meu cor, ánima, pensa-ment i altres. Com abansmillor, fins totalment sedo-sos. 710087

PROFESSORA D'IDIO-MES, voldria conèixer l'ho-me dels seus somnis, unhome que sàpiga el que ésuna dona de la llar, brunade cabells llargs, ulls ne-gres, 31 anys. Crida'm al710087.

FADRI, 24 anys, professióimportant, 145.000 ptes. almes, pis i cotxe propis,salut excellent, nacionali-tat italiano - espanyola;cerc senyoreta formal,intelligent, per fins sedo-sos. Apt. 10.237 (Palma).

SEPARAT, 29 anys, ma-llorquí, 180 d'alçada, prim,ulls negres, estudis nor-mals, afidó a la música il'arqueologia; senyoretaamb fins semblants, amis-tat / matrimoni. 710087.

FRUTALESLLUCMAJOR

Arbres fruitersAvets de Nadal

PalmeresPlantes interiorl

exteriorCarretera de s'Arenal

a l'entrada de Llucmajor

TRACY YOUNGHOME CRAFT

Fundes per atresillos, llits, etc.

Cortines a mida

Tot per la sevaLlar, Hotel o Bar

Carrer Maten Rotger, 29-2

Tel. 264381 s'Arenal

Shrenalely de Mallorca

265005

McDONALD'S S'ARENAL.Celebra el teu aniversariamb nosaltres en un am-bient familiar. Avinguda na-cional, 34 (entre els bal-nearis 8 i 9). Tel. 491891.Srta. Susana.

RESTAURANT DELFINDORADO. Bode:, comu-nions, dinars d'empreses.Dini per un milenar depessetes. Carrer Joand'Austria, 13- Badfa Gran.

RESTAURANT SA BO-LERA. Cuina feta comDeu mana. Si frissau, novenguen. Cura Acapulco,4. Sortida, n. 3 - Les Mera-velles. Tel. 265188.

OS CANTEIROS RES-TAURANT. A casa galegado Ca'n Pastilla. Comidase vinhos galegos. Av. Bar-tomeu Riutort, s/n. Tel.262674 - Ca'n Pastilla.

CAFETERIA COSMOPO-LITA. Pop a la galega. Pei-xos, marisc i cama. Vinhosda terra galega. Terra, 44S'Arenal de Mallorca. Tel263099.EL PARADIS DE L'HAM-BURGUESA. Hamburgue-ses, salxitxes i pollastres al'ast. Marbela, 43. Devorael quarter de la Policia Na-cional.

RESTAURANT JAMAICA,cuina mallorquina, especia-litat en paelles. CarreteraMilitar, davant rambulatori.Tel. 262923. S'Arenal.LA COVA DEL TORO.Cuina típica mallorquina,pa amb oli i pernil, cara-gols, tripes, frit, truita deriu, gambes, paella. CarrerArrecife davant la mar. Ciu-tat Jardí.

GT AL MARACAIBO,cuina mallorquina casola-na. Devora les Escoles deCan P.1011a. Tel. 2 ,13017.

BAR RESTAURANT AN-DREU. Cuina variada i ta-pes. Sopars deportius i decompanyonia. Carrer de laGrúa, 6 - Ca'n Pastilla.

XINA ORIENTAL. Menjars ibegudes xineses. Carrerde Joaquim Verdaguer, 12.Tel 266721, s'Arenal.

RESTA.1..: -n ANT CAN TIATALECA. Porcella rostida,xot rostit i altres especiali-tats. Presuposts per abodes i comunions. Avin-guda de Caries V. Tel.660297 - Llucmajor.

RESTAURANT - TORRA-DOR LLUCMAJOR. Xot iporcella rostida. Avingudade Caries V, cantonadaCarretera de Campos Tel.660'39 - Llucmajor.

CAFF. CA'N RLAGAN.Berenars i sopareis Llocde trobada dels pagesos delPla de Sant Jordi. Tel.411266 - Casa Blanca.

SERVEISPROFESSIONALS

Jardiner diplomat. Cons-trucció i conservació de jar-dins. Endreç de Palmeres iinstal.lació de regadiu.Telf.- 490321. S'Arenal.

PAPERERIA CERVERA.Material escolar i d'oficina.Llibres de comptabilitat.Cardenal Rossell, 82 - Colld'En Rabassa.

NEUMATICS SON FE-RRIOL, equilibrats derodes, canvi de rodes i pe-

•ts. Avinguda del Cid, 73.413155- Son Ferriol.

Dona de fer feines s'ofereixper hores de Sant Jordi ienrevoltants. Teff.- 642494.

DOS CAMBRERS autò-noms professionals. Ser-veis extres a hotels, serveidiari a l'hora que sia, s'ofe-reixen. Tel. 263042.

SENYORA de neteja, s'o-fereix a 600 ptes. l'hora.Telf. 413269 - 770348.

CUINER de 25 anys cercafeina. Telefonar a partir deles 5 de l'horabaixa al268675.

DONA de fer feines perhores s'ofereix a s'Arenal iCala Blava. Tel. 265838.

PER REPARTIR propa-ganda o similars m'oferesc,tenc experiència. Tel.266332.

FERRERIA DE N'ANTO-NI SEGUI. Ferro i alumini.Carrer de Castillejos, 53.Tel. 262592. Coll d'En Ra-bassa.

BALL DE BOT, al.lota joveen dóna classes. Grups re-duïts. Econòmic. Per infor-mació: 416445. Demanauper na Maite.

LLUCMAJOR, pneumàticsJoan Servera, correges detot tipus, bateries, equili-brats, pegats ràpids i pe-gats de coberta en calent.Ronda Migjorn, s/n. Tel.660089.

CUINER amb experièncias'ofereix per hores o de nit.Barbacoes, cafeteries, res-taurants o particulars. Tel.268675.

PLANXISTERIA. pintura,mecánica. Taller "SANFRANCISCO". Camí deSon Fangos. Tel. 4903 14-Es PiLlarí.

INSTAL.LACIONS elèctri-ques sanitàriesCE.JU.CB., instal.ladorsoficials de gas ciutat, propàI butà. Carrer Marqués deTenerife, 77. Tel. 242593

Ferriol.

AL.LOTA s'ofereix per tenircura de nins i per fer netejaper hnroq Trilenr es ves-pres. Bárbara. Tel. 271316.

GUARD NINS a ca meya.Bon tracte. Tel. 266834.

TELEVISORS, vídeos, ra-dio-cassettes, arreglam.ELECTRONICA J. GAR-CIES. Carrer FrancescFrontera, 10. Tel. 264335-Coll d'En Rabassa.

DONA DE NETEJA se ne-cessita. Tel. 265005.

SENYORA s'ofereix per aservici domèstic 4 dios

setmana. Tel.

MATERIAL DE CONS-TRUCCIO, rajoles i pavi-mentació. JOSEP MARTI-NEZ. Carrer Canonge M.Rotger, 9. Tel. 260091.

AL.LOTES de 15 a 19anys, necessit per tenircura d'oficina. Necessariidiomes, mecanografia isimpatia. Tel. 710087.

TINTORERIA CALTOR.Netetja de catifes, mantes,cortines, cobertors i totaclasse de peçes de vestir.Carrer Torrent, 9 - S'Are-nal. Tel. 265447.

BUGADERIA Super Clean,rentam en sec i amb iagua,mantes, cobertors i tota laresta. C/. de sant Antoni dela Platja, 8 - Can Pastilla.260370.

PNEUMATICS BRASIL,pegats ràpids, bateries, co-rreges de ventilador, cam-vis d'oli, greixar, rentats demotor. Carretera de Mana-cor, 391 - Son Ferriol. Tel.270645.

ARREGLAM rentadores,màquines registradores, si-dio-cassettes de cotxes,porters electrónica. Elec-tronica EL GAUCHO. Ca-rrer Mallorca, 2. Telèfon:263423.

TINTORERIA-BUGA-DARIA. Super Clean.Cobertors, flassades i tottipus de roba. CarrerSant Antoni de la Platja,8. Tlf.: 260370 Can Pas-tilla.

BUGADERIA I tintoreríaLaunderette. Rentau vósmateix. Rentat en sec. Ca-rrer Sant Antoni de la Plat-ja,8. Tel. 260370 Can Pas-tilla.

MAGATZEM DE PINSOS,adobs i cereals. Distribui-dor de pinsos PIEMA. Avin-guda del Cid. 77. Tel.243725 - Scn Ferio!.

MESTRESSA s'ofereix percuidar nins a ca meya des'Arenal. Horari a convenir.Tel. 262197.

DONA de fer feines s'ofe-reix per hores. Tel. 269225.

SÁrenal4ý de Mallorca

265005

ENSENYANCES

r- RANCES i anglès, clas-ses particulars a s'Arenal.Tel. 269946.

IDIOMES 92TRADUCCIONS

TÈCNIQUESCLASSES D'ANGLES,

ALEMANY 1 ESPANYOLPREUS ECONÒMICS

CARRER DE BARTOMEUCALAFELL, 6' BAIXOS

TELF.: 49199807600 S'ARENAL

FRANGES, ANGLES, ale-many, classes particulars,conversació per a princi-piants, zona s'Arenal.263881.

AcademiaBARCELO

49 19 16

MECANOGRAFIAB, D

OPOSICIONES BANCACALCULO

C. BALEARES,25.2

'EilAre13131

T'oferim cursos de pro-gramació en:

BASICdBASE III PLUS

COBOLTURBO - PASCAL

TURBO -CTURBO - BASIC

BASIC2 •*(el de l'AMSTRAD PC)1 de formació d'usuarisen:

ABILITY 2000OPEN ACCESS II

SYMPHONYLOTUS 1-2-3.

LOCO SCRIPT.A més d'un Ilarg etcéte-

ra, pots aprendre:BANCA

MECANOGRAFIACOMPTABILITAT

IDIOMESREPÀS.

Carrer Balears, 25-2-1.Tel. 491916 - S'Arenal deMallorca.

PROFESSOR de dibuixtècnic necessit. Tel.262276.

GIMNAS ESPADAS. Ca-rrer del Duc de Rubí, 3 -Son Ferriol. Gimnástica demanteniment, Karate,Judo. Telf. 418709. Profes-sors titulats.

fi

Josep Guia, la constànciade l'independentisme

Josep Guia és membre del Patronat de la Univer-sitat Catalana D'Estiu. Doctor en Matemàtiques, ésprofessor de la Universitat de València on, essentvice-rector, va dirigir l'elaboració dels Estatutsd'aquesta Universitat.

Joana Lladó - El Mirall110DA

SOM ESPECIALISTES EN TALLES GRANSCarrer Amílcar, 15 (cantonada carretera Militar)

Tel. 26 13 27 - 07600 s'Arenal de Mallorca

SÁrenal4,,V de Mallorca

•1

C/. Maria Antònia Salva, 38 -S'AR ENAL (MALLORCA)Tel. 26 74 50 - 54 - FAX:26 90 00

SORTEJEN AQUEST MESUN CAP DE SEMANA A

LONDRESPER A UNA PERSONA

CANARIESAvió, hotel i trasllats des de.. 25.900 pts.

PARISAvió, hotel i trasllats des de.. 45.400 pts.

AMSTERDAMAvió, hotel i trasllats des de.. 50.000 pts.

CUBA9 dies de cala en el paradís de l'avifauna

Coto de cala Viramas

Preu: 208.800 pts.

vadzio• •S.8 SÁrenal

O. A. T. 047 444 de Mallorca

Nom

Domicili

Ciutat El sorteig se celebrará el darrer dia hábil de cada mes

davant notari. Els treballadors de «Viatges Xaloki» i elscol.laboradors de «S'Arenal de Mallorca» no podranparticipar en aquestos sorteig

Enviau aquest retalls aViatges Xaloki: Cl. Maria A ntánia Salvá,38S'ARENAL

Shrenalde Mallorca20 1 DE DESEMBRE DE 1989

Entre els anys 1974 i 1976 va esserel corresponsal i distribuidor, a Valen-cia, de la revista clandestina Avui, delServei d' Informació Catalá. Durantaquest període va tenir una destacadaactuació política com a un dels organit-zadors i portaveus del Consell Demo-cràtic del País Valencià (1975-1976) ide la Taula de Forces Polítiques i Sindi-cals del País Valencià (1976-1977).Membre del Comité Executiu delPSAN des del 1975 i militant del Movi-ment de Defensa de la Tena, ha estatdetingut, multat i processat reiterada-ment, sota la dictadura franquista i sotala democràcia espanyola. Ha escrit endiverses revistes i ha publicat diversosllibres que són d'obligada referenciaper a comprendre la trajectòria del'independentisme català(*).

- Com veus, avui, la unitat política delsPaïsos Catalans?- És evident que aconseguir la unitatpolítica d'un poble que no té cap estruc-tura independent és un projecte de fu-tur. Ara no hi ha unitat política delsPaïsos Catalans sinó que és una reivin-dicació aconseguir la independenciaper al poble català. Que tengui un estatpropi és una reivindicació inexcusable.Per a mi independencia és sinònim desupervivencia. Les llengües i els poblesque les parlen no poden continuar exis-tint al cap d'unes guantes generacionssi no tenen un estat propi que garanteixila seva existencia.

- Partint d'aquestscriteris, quin creusque és el paper queha de jugar la can-didatura de Catalu-nya Lliure?- Per tal de prefigu-rar i de lluitar peruna estructura polí-tica, per un estatpropi, els partitshan d'organitzar-seen el territori onvolen aconseguir aquesta independen-cia. En aquest sentit nosaltres propug-nem una opció única de totes les terrescatalanes, de tot Catalunya. No té gairesentit lluitar per la unitat política i estarnomés en un tros d'aquest àmbit; si esvol construir la nació catalana política-ment s'ha d'estar prefigurant aquestaunitat política a través de les organitza-cions, estructurades en tot el territorique ara lluiten per ella. Com els pobles

que lluiten per la seva llibertat, hem depropiciar organitzacions d'allà on esvol construir l'Estat propi, de Salses aGuardamar i de Fraga a Maó, comigualment hi ha moltes organitzacionsculturals per salvaguardar la llengua, laliteratura... Això que és tan lògic per a

la cultura, per a la política encara ho hade ser més.- Quin creus que és el paper de partitscom Esquerra Republicana, Conver-gència, PSM...?- Són partits del ventall del nacionalis-me que no es plantegen ser independen-tistes ni estar implantats en tot l'àmbitnacional. En aquest sentit tenen man-cances evidents. No seran aquests par-tits els que portaran i garantiran la su-pervivencia del nostre poble. Són, però,partits de la terra i en tot cas el meucombat contra els partits que represen-ten l'espanyolisme.- Et consideres optimista?

- Sí. Som prop de set milions de catalans, un dels pobles més nombrosos detot Europa dels que encara no tenen es-tat propi.- Ets més partidari d'anomenar Catalu-nya que Pasos Catalans?- Sobre això he escrit un parell de llibres: És molt senzill: digueu-li Catalu-nya; València, 750 anys de nació cata-

lana. Però la idea no és original meya;entre els precedents hi ha molts de ma-llorquins, molts de valencians que ano-menen Catalunya a la terra habitada pertots els catalans.- A la gent de les Illes, atès el poc con-venciment que es tenen de ser Catalu-nya, els podries argumentar més aques-ta denominació?

- Lleida o Tortosa tenien també aquestrecel respecte de la Catalunya Vella. Ésdurant els anys trenta quan EsquerraRepublicana de Catalunya i els granspolítics Macià i Companys aconseguei-xen que Tortosa i Lleida deixin deveure's com a forans del nucli català.En l'època nacional de la nostra histò-ria, quan no estàvem ocupats per exér-

• Independència éssinònim de supervivència.

Les llengües i els poblesque les parlen no podencontinuar existint si no

tenen un estat propi quegaranteixi la seva

existència

cita ni per pobles estrangers, els dipu-tats de Mallorca formaven part de lesCorts Catalanes. Trobaríem molts dedocuments que icrediten la Catal'anitatde les. Illes i que els seus habitants sóncataians.- El fet de conscienciació per part delpoble, és un procés?- No és un procés totalment lineal nitampoc ràpid. Fa' falta que una genera-ció jove assumeixi aquestes idees i lesimpulsi. Els processos d'anul.lació i derecuperació de les nacions costen mol-tes de generacions. Estem fent camí perarribar-hi però els enemics fan tambépasses en sentit contrari posant barreresa la catalanitat de Mallorca o de Valen-cia.

• Els processosd'anul-lació i de

recuperació de lesnacions costen moltes de

generacions

- Si can viam una mica de tema de con-versa... .qui consideres que és "català"- á una de les preguntes més interes-sants i més difícils de contestar. D'una

manera objectiva i tal com poden mi-rar-nos des de la UNESCO, de qualse-vol universitat europea, des del'exterior, els catalans són els catalano-parlants. Pern es comporta com a catalàaquell que té consciencia de ser de laterra i de no ser de cap altra condiciónacional. Et diria que no és català el 611de catalans sinó aquell qui garanteix béamb els seus fills , deixebles o generaci-ons successives la continuïtat del fetcatalà. Aquesta és la prova que val perals jueus, apatxes, per als bascos i per aqualsevol altre poble.- Com ens veuen des de l exterior?- Com a poble sense Estat. L'única for-ma de ser reconeguts internacionalmentés a través de la potencia que puguitenir la reivindicació independentista.

• És evident queaconseguir la unitat

política d'un poble que noté cap estructura

independent és un,.projecte de futur

Josep Gula. Ha estat detingut, multat i processat reiteradament, sota ladictadura franquista i sota la democràcia espanyola.

MIQUEL CLAR

ARMERIACarrer Exèrcit Espanyol, 5

Tel. 26 38 96 S'ARENAL DE MALLORCA

Molts balcons de la façana de la residencia del Liceo tingueren penjada la bandera esteladadurant tots els dies que duré l'UCE. (11.1ustració de Jaume Vallbona).

El rètol d'aquest carrer dedicat a Ramon Llull és escrit, com quasi tots, en llengua francesa. És

remarcable l'actitud que reivindica l'ús del català. (Il.lustració de Jaume Vallbona)

ERALLERIAIESTERIDEALICA

ANTONI SEGUÍDESITJA ALS SEUS CLIENTS I AMICS UNES

BONES FESTES I MILLOR ANY NOUMÁNPARES DE BANY-BALCONADES-PORTES-

FINESTRALS-BARRERESREDES ARTÍSTIQUES

CARRER DE CASTILLEJOS, 53. TEL.: 26259207007 COLL D'EN RABASSA

Cdoloi sedal CROISSANTERIE - HELADERIA

FRUTOS SECOS

C/. Amilcar, 16 - B

07600 - Arenal

Teléfono 26 89 32

Palma de Mallorca

Pintures

LARA MUERESPlàstics, Esmalts

Vernís, EmpaperatsCarrer Metge Francesc Aulet, 88-2A

Carrer Gómez Ulla, 20Tlfs.: 660938 - 662035. Llucmajor

JUTLANDIA TOURS - S.A. G.A.T. 1783

Carrer Miramar, 25- bis. Tlf.: 263585 - 07600 S'AIIENAL DE MALLORCA

Mèxic CANCUN CaribSort. Setmanals Nov/Maig

Des de 115.500 ptesGratis 28 setmanaPAQUET EXCURS

EST MP 1 8 SETMANA

LONDRES des de 17.900 ptes

Tota ITALIA aleoSort. Setmanals Nov/Març

52.900 ptes. 9 dies.Pensió completa

Barcelona, Niça, Pissa, Roma,Napols, Pompeia, Capri,Assís, Siena, Florencia,

Venecia, Milà, Montpeller

S'Arenalde Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989

Josep Guía, la constànciade l'independentisme

Un poble que sols reivindica autonomiano compta internacionalment perquèautonomisme és una variant regionaldintre de l'Estat en el qual está diluïtaquest poble. Els catalans som febles enaquesta presència internacional perquèencara el moviment independentista

• Un poble que solsreivindica autonomia

no comptainternacionalment

perquè autonomisme ésuna variant regional

català no s'ha enfortit suficientment,com passa a Irlanda, al País Basc i aaltres.- De la detenció de Macià Manera, quéen dius?- La detenció i empresonament de Ma-ciá Manera amb l'acusació de pertànyera Terra Lliure és una fita en la històriadel nacionalisme a Mallorca. És unadesgràcia que es voldria evitar però quedissortadament és inevitable perquè entots els pobles que lluiten per la llibertatl'ocupant reprimeix, i de fet des deltemps de la transició és freqüent la re-pressió política contra els independen-tistes.- Els catalanistes "moderats", lluiten al

teu costat?7 Teòricament estan entre l'espanyo-lisme i l'independentisme però crec quecada vegada es posen més al costat delsindependentistes que són els qui méspateixen la repressió.- Creus que en el fons lluiten per lamateixa causa?- Si la causa és la independència, crecque no. Però lluiten per la catalanitatsense plantejar-se més qüestions. /11

Universitat Catalana d'Estiu, Prada

1989

( 5 ) Dades extretes de la contraportada delseu llibre Es molt senzill: digueu - li Catalu-

nya (5a. edició) Ed. El Llamp. Barcelona1988.

L'amo de Can Prunes és n'Alfred Ximenis, qui té l'establiment a nom de laseva dona. Es de remarcar l'anticatalanisme de n'Alfred Ximenis, que vaorganitzar a Can Prunes el sopar de fatxes de recolzament a Jaime Marto-rell, presumpte incendiari del repetidor de TV3, quan el jutge foraster el vaposar en llibertat condicional fa quatre o cinc mesos. A aquest sopar, esveu que va donar aliments en bon estat, cosa que lamentam profundament.

S'Arenal de Mallorca

Dos encaputxats armats ambescopeta roben a un hotel

SArenal4 de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989

Tancament de Can Prunes pertenir aliments en mal estat

Després d'una in-vestigació efectuada perinspectors de la Conselleriade Sanitat, el restaurant deCan Prunes ha estat tancatper tenir aliments en molestat.

La decisió de laConselleria es baso en di-verses denúncies efectuodesper clients del restaurant, elsquals es consideraren afec-tats a causa d'haver menjataliments en mal estol enaquest restaurant.

Estudi sociològicselaborats per tècnics delministeri de Defensa hanaportat algunes conclusionssobre les causes que duenels joves a delinquir. Unad'elles és lo immigració.

Segons aquestsestudis, en aquelles provín-cies on es registra una granafluència d'immigrants s'hipresenta un tipus de delin-qüència de característiquesmolt similars. Generalmentsón les segones generacionsdeis immigrants les risproclives a la delinqüéncia.

Les principalscauses són la manca de

.Efectius de loGuardia Civil de Llucmajorhan detingut cinc menors,d'edats entre els 11 i els 15anys, acusats de cometrenombrosos robatoris .en

Can Prunes haviaduit a terme, aquests darrersmesos, uno intensa campo-nyo de menjars a baix preu,amb una nombrosa respostaper port de la clientel.lo.

Després d'haverefectuat el decomís delsaliments que el restauranttenia emmagatzemats, laConselleria de Sanitatcomençat les investigacionsdestinades a saber la proce-dència d'aquests aliments,per si hi hagués algun tipus

mitjans econòmics establesper virur amb un mínim deseguretat i lo impossibilitatd'integrar-se en lo societaton han nascut, però que nosenten com a seva.

En el cas de Ma-llorca, l'idioma pot repre-sentar un problema més ol'hora d'integrar els imrni-

grants. D'aquesta manera,surt el jove delinqüent queroba per poder dur unesdespeses molt superiors alsingressos deis seus pares. .Amés, aquest jove delinqüentactua emparat en lo impos-sibilitat de ser jutjat i em-

aquesta zona.Els joves delin-

qüents han estat posats adisposició del Tribunal Tute-lar de Menors.

de deficiències en el submi-nistrament.

Les denúnciesefectuades contra Con Pru-nes han estat fetes perestrangers, alguns delsquals han hagut de ser ate-sos al seu país d'origen.Entre els denunciants no hiho cap mallorquí. Els preusde Can Prunes rebentaven elmercat dels altres restau-rants, i aquests no es podienexplicar perquè podien posaraquests preus tan barats.

presonat per ser menord'edat. Només en casos ex-trems ingressará en un re-formatori.

Dos individus ar-mots amb una escopeta decanons retallats i que orno-aoven les seves cares ambunes caputxes assaltaren unhotel ole s'Arenal el passatdia 6 de novembre.

Els delinqüentsamenaçaren el conserge denit i l'obligaren a asseure's al'escala, mentre els assal-tants agafaven la caixa for-ta.

Els Madres sortirenal correr amb lo caixa forta.

A foro els esperava un nitredelinqüent amb un cotxeengegat. Un representant del'hotel assaltat assenyalàque a dins la caixa hi haviauns dos milions de pessetes,en moneda esponyolo i endivises, així com diversosdocuments.

La policia ja téalgunes pistes i s'espera quelo detenció d'aquests tresdelinqüents es faci efectivoen pocs dies.

Francisco S.M., de19 onys, i Jacinto G.C., de 24anys, patiren un accident decirculació o l'encreuamententre lo carretera del Coll il'autopista quan intentavenfugir d'un cotxe policial queels estuvo seguint des delcorrer del Cardenal Rossell.

El vehicle ocupatpels dos joves delinqüentshavia estat robot anterior-ment a una casa de lloguerde cotxes. El responsabled'aquesta empresa valoré enunes cinc-centes mil pes-setes els danys causats alcotxe.

Cinc integrantsd'una familia resident alMolinar han estat detingutsperla Guardia Civil ocusatsde dedicar-se a lo vendo desubstancies estupefaents.

Després que laGuardia Civil efectuás elpertinent registre de la casadels acusats, s'incautarencinc-centes quaranta dosisde cocaína, cent-setanta-quatre capses de tronqu'll-

Els dos joves, queno patiren ferides de consi-deració, varen ser traslla-dats a les dependènciespolicials ones negaren aparlar amb els policies queels havien detingut. JacintoG.C. té un historial de 25actes delictius.

La policia va sor-prendre els dos joves dins unvehicle denunciat com arobot i es disposaren a in-terceptar-lo, en aquell mo-ment, els detinguts accelo -ren i començà la persecuciópolicial.

itzants, una escopeta decanons retallats del calibredotze, set cartutxos i quasicent mil pessetes en efectiu.

Els cinc detingutssón Francisco C.P., de 34anys, José F.C., de 37 anys,Francisco F.C., de 18 anys,Manuela F.C., de 17 anys, iAntonio Miguel HM., de 37anys. Tots ells tenen omplisantecedents deVIdius.

Coll d'en Rabassa

Dos joves tenen un accidentamb un cotxe robat

Llucmajor

Detenció de cinc menorsacusats de robar

SÁrenal41 de Mallorca

LA REVISTA CATALANA DE MÉSDIFUSIÓ A LES BALEARS

La immigració genera violència

Son Ferriol

Detenció d'una famíliaper t'irle de drogues

almacenesfemenías

Almacenes Femenías, S.A. Materials de ConstruccióPOLIGON DE LA VICTORIA:

Gran Via Asima, 1- Tels. 20 47 62 i 20 47 02PALMA CENTRE:

Carrer d'Aragó, 139- Tels. 27 23 56 i 27 23 64S'ARENAL:

Correr de Diego Zaforteza, I -Tels. 26 00 87 i 49 16 IILLUCMAJOR:

Ronda de Migjorn, sin. - Tel. 66 07 01

El prestigi aconseguit perALMACENES FEMENIAS

és el resultat de 50 anys de qualitat,servei professionalitat.

ALMACENES FEMENIASposa a la seva disposició tot tipus de

materials de construcció,destacant les rajoles i paviments,

no només pels seus beIlLssimsdLssenyssinó també per la gran varietat

d'estils que ens ofereix aquesta prestigiosafirma mallorquina.

ALMACENES FEMENIASdemostra la seva professionalitat

acostant als residents d'aquestesles més importants marques

nacionaLs i internacionals.

GERMANSLLANERAS

Excavacions * Desmuntaments

Carretera Militar, 116- Telf. 49 10 16LES CADENES (s'Arenal de Mallorca)

RÁDIO ASSOCIACIÓDE CATALUNYA

105 - FM

CRISTALLERIALLANTERNERIA

FORN CRISSanejament, installacions en general,

reparacions servei ràpid i garantit

Carrer Titus Livi, 7Telèfons 261368-261398-261901-261930

CAN PASTILLA

Instal-lacionssanitáries

Calefacció- Gas

Curar Formentera, 5

Tele. 26 26 20 -26 85 03S'ARENAL DE MALLORCA

Shrenal41, de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989 23

El servei policialefectuat per agents des'Arenal ha impedit la vendad'una prostituto austríaca de32 anys per dos milions depessetes.

La policia va de-tenir tres ciutadans alema-nys acusats de ser els au-tors: Rolf L. de 38 anys,Mario W., de 23 anys, i

Un conductor suï-cida, que circulava en sentitcontrori, provoca l'accidentd'un turisme, conddil perJosep Antoni Sánchez, de 31anys, el qual anava acom-panyat de Manuela Verdera,de 29 anys. En un intent per

Isabel B.C. ha estatdetinguda per la Guardia Civilcom a presumpte autora dela falsificació de marquescomercials de roba esporti-va, així com per estafa iinfracció dels drets d'autor ila propietat industrial.

Al local comercial

Wolfgang P. de 32 anys, aixícom l'austríaca Sonia N., de34 anys.

Aquestes quatrepersones estan acusades dediverses estafes continuadesmitjançant l'ús de trovellersxecs i torgetes de crèditprocedents de robatoris.

Un d'ells, WolfgangP., esta reclamat per la

evitar la collisió, el vehiclexocà contra les tanques deprotecció de l'autopista i vafer unes .voltes de campana.

Els fets succeïrenel passat 15 de novembre,prop del quilómetre 3.100 del'autopista, anant cap a

d'Isabel, situat a Can Pasti-lla, la Guardia Civil .hi trobà1.614 peces esportives fal-sificades de les marques"Boss", "Adidas", "Nike","Benetton" i "Kappa", va-lorades en quasi cinc milionsde pessetes.

justicia de Bonn, Munich iEnskirchen, amb nombrososantecedents per delictescontra lo propietat, induccióa la p'rostitució i estupre.

Rolf L.,per la sevabanda, va estar implicat enun cas de narcotràfic aPollença, l'any 1987.

Aquestes quatrepersones vivien a un hotel de

s'Arenal. Varen veure comuna furgoneta Diane 6, decolor groc, es dirigia direc-tament cap o ells.

"La vaig veurequan era a poca distancia denosoltres —segons el relat deJosep Antoni—. Anava to-talment recta i en capmoment va fer intenciód'esquivar—nos per no xo-car. Només vaig poder voltarel volant, però el cotxe pegao les tanques i férem unesvoltes de campana".

El turisme, un AlfaRomeo vermell, queda boicoten terra, penó els seus ocu-pants no perderen en capmoment lo consciència. LoGuardia Civil de trànsit acudíimmediatament al lloc delsfets després que el conduc-tor d'un comí els donasl'avís.

Cola Baya i es dedicaven ales estofes abans esmenta-des. Posteriorment es sobéque Sonia N. ero explotadoper Wolfgang P., el qualestovo tractant amb el pro-pietari d'un club de senyore-tes de Palma per vendre—liels drets sobre Sonia. Havienarribat a un acord de dosmilions de pessetes.

Els dos acciden-tats asseguren que es sal-varen perquè duien posat elcinturó de seguretat, "somvius de miracle", declaróManuela, la qual, des de dinsel cotxe boicot, veié com lafurgoneta passava senseaturar—se.

Els dos acciden-tots no han patit lesionsgreus, només contusions alcap i les espatles i diferentsferides als braços i els peus.L'Alfa Romeo quedó com-pletament destrossat.

S'Arenal de Mallorca

La Policía evita la vendad'una prostituta per dosmilions de pessetes

Can Pastilla

Detenen una banda defalsificadors de roba

S'Arenal de Mallorca

Un conductor suicida provocaun accident a l'autopista

••••••••IIMMIRESETenisArena

GABINET MEDICASSESSORAMENT I CONTROL F1SIC-ESPORTIU

OBESITAT I CELULITISORIENTACIÓ DIETÉTICA I DE NUTRICIÓ

LASERTERÁPIAACUPUNTURA I AURICULOPUNTURA

TRACTAMENT MÈDIC PERSONALITZAT DE LADESHABITUD AL TABAC

CONSULTA: DIMARTS I DUOUSDOCTORA: MARGARIDA ARROM

TELS.: 263&34 - 263112PADLE TENNIS BADMINGTON

ESMERES@• MMMMMME MES

; EMIR

SArenal47 de Mallorca

LA REVISTA QUE DIU EL QUE ELSMALLORQUINS PENSEN PERO NO

S'ATREVEIXEN A DIR

SUBSCRIVIU-VOS-HI

TEL. 26 50 05

Shrenal4> de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989

S'ARENAL DE MALLORCA, TLF: 265005

CENTRE DE RECONEIXEMENTMÈDIC-PSICOLÒGIC

MOLINARCertIfIcats carnet de conduir

I Illcéncia d'armes

Cada dia de 18 a 20 horas

Carrer Xadá, 17- Tel. 41 77 51 - ES MOLINAR

DR. BARTOMEU FONTCOL.LEGIAT N.° 251

METGE DENTISTA

PASSEIG MIRAMAR, 33-1°-2" - TEL.: 264152

S'ARENAL DE LLUCMAJOR

(731Centre òptic

MEDITERRANICarrer Botànic Blanor, 3 A

Tel. 49 28 14S'ARENAL DE MALLORCA

(22n aLGoDon)

KADIMAMODA JOVEN PARA VER

Si USAS GAFAS' ALGODON"UN CORSA "DON ALGODON" PUEDE

SER TUYO

Ho veu així:PERQUE NO HI VEU:

VZGILIELS SEUS ULLS.

CLINICADENTAL

Dra. Pilar Oto MaríaMETGE ODONTÒLEG

Antonio García; 14Tel. 66 02 8307620 LLUCMAJORMALLORCA(Baleares)

1 DE DESEMBRE DE 1989WIrenaldidt.:1112Wir ca

Manifest esportiu arenalerSintetitzar tota l'activitat esportiva arenalera és

gairebé impossible. Aro estam en plena temporada i tant lespistes de básquet i de futbolet, com els camps de futbol iels circu .its de control de corregudes i d'atletisme en general,tots treballen al màxim, sobretot durant els caps de setmana.

Una oroya fefaent del fet que els nostres veïns des'Arenal s'ho prenen seriosament lo podem veure en aquestafotografia: Josep Antoni Mudorra, David Ordóñez i MiguelTorrens (els tres de s'Arenal) encapçalen la marxa entre elspolígons. No només s'hi participo, també s'aconsegueixenprimers llocs. Enhorabona, Miguel Bujoso, entrenador delCol.legi Públic de s'Arenal.

Pera, no estam aquí precisament per donarenhorabones. ¿Per qué?

A s'Arenal falten pistes, falten camps d'esport id'otletisme, falten instal.lacions esportives, falta organitzacióimportant, falta unió entre els vells, falten tantes cosesrelacionades amb qualsevol esport... ¿Saben, vostès, queaviat es començaran les obres d'un nou poliesportiu obert aCalviá, amb un pressupost ja aprovat de 400 milions depessetes? ¿I que aquest nou poliesportiu es taró afegit alpoliesportiu cobert que ja hi ha a Colviá, on es centralitza total'activitat del mini—básquet, bàsquet, hándbol, futbolet ifutbol—sala, natació, gimnàstica, arts marcials, etc.?

¿Saben que molts dels nostres atletes de s'Arenalestan fitxant per clubs tan llunyans de la nostra zona comel Colònia—Pollença i tot per falta d'una organització as'Arenal, per falta d'instal.lacions adequades, per faltad'inversions en l'esport, que acabarien fent el bé per o lapromoció de l'esport en aquesta zona tan abandonada depropis i estranys?

Manolo Blanco, per exemple, un dels entrenadorsmés joves i de més bon futur que actualment hi ha a Mallorca,en el camp de l'atletisme, está fent feina i triomfant al ClubColónia— Pollença. ¿Quan a s'Arenal possará a ser la primerapotència illenca en resultats i inversions, essent—ho, com hoés, en la recaptació d'imposts? Manolo Blanco, comsegurament saben, viu a s'Arenal i treballa al Col.legi de laPorciúncula..

Des 'del passat 23

Categoria dobles

d'octubre fins al 4 de

Primers: Miguel González i

novembre d'enguany s'ho

Rafel Luna.

celebrat al Tenis Son Verí el

Segons: Santiago Fernández

IV Torneig de Tennis s'Arenal, i Enric Bendito.amb trenta—dos

Tercers: Caries Santos i Pere

participants. Rojano.['entrega de

Quarts: Joan Oliver i Migueltrofeus i el sopar es

Servera.

celebraren el passat

dissabte, dia 4 de novembre, Categoria singles

a les instal.lacions del Tenis

Primer: Rafel Luna.

Arenal. La direcció agraí als

Segon: Joan Revuelta.

participants i col.laboradors

Tercer: Antoni Clan

la seva presència i espera

Quart: Josep Tomás (ceda

que als propers torneigs es per Miguel González).pugui tornar a comptar ambla seva presència. Categoria fémines

Aquesta és la

Primera: Marina Fernández.classificació del

Segona: Marike Teitsma.

toeneig:

Tercera: Esmé Reviens.

¿Quan un poliesportiu de campanetes a la zona delgran Arenal? Ni potencial hurná, ni capacitat de Ilocs de feina,ni de generació de divises i diners ens fa cap falta... ¿On sónels nostres cops pensants, els nostres dirigents de pro?

Si defensam el patrimoni dels pins i de les coles,com s'ha de fer, fins a l'extrem del que ho passat amb Cala

Mondragó, ¿quan i com defensarem i fins a on el patrimonimés sagrat del nostre col.lectiu hurna?

S'Arenal de Mallorca, en molts sentits, és una torrede Babel, amb la confusió de Ilengües, interessos

i partidismes, i amb la autoimmolació de l'egoisme més atroçper bandera. Es facil esgrimir el profetisme de la denúncia;però seria suicido no fer—ho. Es cámode demanar solucionsdes de la tranquillitat i el no compromís, per() més còmodei menys eficaç és ignorar la nostra situació real creuar elsbraços per veure—les passar.

¿Quan s'Arenal de Mallorca es mobilitzará com unsol poble, com un sol cor, per defensor els interessos comuns,més per integrar—nos que per dividir—nos, més per fer queper desfer, més o la recerca del que ha de ser de tots quedel que és de cadascú?

L'esport i la caréncia d'instal.lacions adequades,soloment comparant—ho amb altres pobles de Mallorca, ésun sol exemple de la situació en la qual ens trobam. ¿Valen,per seguir amb el tema, que els esmenti com ja fa anys váremser peoners en la práctica de lo gimnástica rítmica i que, ara,per falta de poliesportius coberts, ja no es practica lagimnástica rítmica en aquesta zona? ¿Saben que lesentrenadores, les gimnastes... i els títols s'han decantat capa Palma i Colviá?

Un cop més S'ARENAL DE MALLORCA posa el dit ola llaga en defensa del nostre poble. S'Arenal, en moltsd'aspectes és un polvorí. Doncs bé, ¿saben quina és la metxaperquè exploti, per mobilitzar—nos, per unir—nos i acabar fentpoble, el que necessitom? L'esport, i si no al temps...

(Text: Adolfo de V. Fotos: Voleriono).

Les pilotes per adisputar el torneig foren unagentilesa de Tot Sport.

Bartomeu Socies i Pol de Ciutat fa una vintenad'anys va jugar a Primera Regional a s'Arenal.Ara, ha tornat al nostre poble com a entrenadorde l'equip de Tercera Regional, un equip que vaen una posició mitjanera a la taula classificatóriai serveix per proveir de jugadors a l'equip de Ter-cera Nacional arenaler.

IV Torneig de Tennis a s'Arenal

Domiá Tomás Morlá, delegatde la nova oficina de «La Jerónia Pons, primera donaCaixa» a s'Arenal directora de sucursal d'un

BAMIA

OEPALMA

URBANI ACSA TORRE

Sortida prolongació autopista.A la carretera de s'Arenal al Cap Blanc

quilòmetre 71 50.Venda de solars devora la mar.

Visites: cada dia manco els dimecres.

DE LA MILLOR LLET,EL MILLOR

BATUT DE XOCOLATA

Envassos no retornables d'1/5 I de litreBatut de xocolata amb la garantia de Palma CremProduïda a s'Arenal de Mallorca

N.R.S.I. 1500983-pmGRANJAS SAYJA RAMADERAHORT DE CAN SASTREFinal autopista de s'ArenalTels. 26 38 14 - 49 10 61 - 49 11 51SES CADENES DE S'ARENAL

1 DE DESEMBRE DE 1989S'Arenal

de Mallorca

Aquesta setmanapassada, "la Caixo" ho obertuna novo oficina devoro laplaça Major de s'Arenal; estásituada en un lloc freqüentatper la gent i que estavamancat d'oficines bancàries.Aquesta nova oficina repre-senta la consolidoció defini-tivo d'una barriada que enels darrers anys ha vist coms'hi traslladava el mercat imolts de comerços i establi-ments diversos.

Amb aquest motiu,hem tengut uno entrevistaamb Dorniá Tomás, un Iluc-majorer de 35 anys que haviscut pràcticament tota laseva vida a s'Arenal.

—Com ha estat elteu nomenament?— Ha estat fruit

d'una experiéncio de 4 anyscom o delegat o Son Clodero;han considerat que jo era lopersona més odequada perfer—se càrrec d'aquestaoficina que está situada a lameya barriada.

—Tu sempre hasestat un capdavanter dins elpoble de s'Arenal...

Al teatre de laPorciúncula i com a comen-çament de la companya "UnHivern o Mallorca", s'hi vafer un acte musical on espogueren escoltar obres de

— Efectivament, deben jove vaig entrar al ClubS'Ajuda, que organitzavo lesfestes de s'Arenal; vaig esserel fundador del Club Parro-quia' Tots Junts; actualmentsom el responsable del Crupde Teatre Picodís, des'Arenal. Sempre m'haagradat fer coses per al meupoble.

—Supós que estáscontent d'hover tornat as'Arenal i, o més, com adelegat de "la Caixa".

- Estic contentperquè puc tornar a ca meyai perqué així podré servir alsmeus veïns, no solament desdel punt de visto social, sinótambé en el terreny econò-mic.

— Qualque cosamés?— Vull agrair a

S'ARENAL DE MALLORCAi'oportunitat que em dóna depoder—me dirigir a tots elsvgns de s'Arenal per posar-me o la seva disposició coma delegat d'aquesta novaoficina de "la Caixa", itambé personalment.

Hdendel i de Bach. Lacte foupatrocinat per lo Conselleriade Turisme i el Foment deTurisme de Mallorca.L'entrada va ser gratuita i hiassistí un nombrós públic.

Dies passats, a lasala d'actes de la Cambra deComerç, la junta generalextraordinaria del'Associació Empresarial deRestauració de Mallorca esreuní per elegir nou presi-dent.

Antoni Ferrer, pre-sident sortint que haviapresentat la seva dimissió jafa uns mesos, fou concís enel seu parlament, demanantque l'associació "ha deseguir el comí emprés".

En principi noméshi havia la candidaturad'Antoni Gil, pera a damerohora es presentó també una

ala candidatura, encapça-lada per Francesc Bonnín.

Com a resultat dela votació i per amplia ma-joria —41 vots contra 3— elsenyor Gil sortí elegit presi-dent de l'Associació Empre-sarial de Restauració deMallorca. Francesc Bonnínimpugné lo votació al.legantque no havia el quórumnecessari per poder feraquest tipus de votacions.

Antoni Gil és elpropietari de diversos res-taurants, defensor de lagastronomia balear i mem-bre d'importants cofrariesgastronárniques.

banc a s ArenalDe les quaranta dones que treballen al BCB n'hi ha bastantsque ocupen un lloc de responsabilitat, des del departamentde Personal al d'estrangers, etc. Com a directora d'unaoficina és la primero d'aquesta entitat bancaria.

Fa setze anys que treballa al Banc de Crèdit Balear.Va estor més de tres anys com apoderada d'aquesta oficinai durant els dos darrers anys ha passat per diferents oficinesde les més grans (Palmanova, Son Gotleu). A causa delconeixement de lo zona i pel fet de viure des de fa més dedos anys a Badia Blava i pel seu coneixement de la realitatde s'Arenal, es va pensar en Jeránia Pons Isern com lapersona més idònia per susbtituir el Director sortint, JoanCrespí.

Antoni Gil, nou presidentde l'Associació deRestauració de Mallorca

S'Arenal de Mallorca

Concert a la Porciúncula

Interessant publicació editada per la Conselleria d'Agricultura i Pesca

El Ubre Blau de la Pesca Balear

Davant d'un nom-brós públic que ompliacompletament lesinstal.lacions de la sala detestes Tito's, la boutiqueManhattan presenta lacol.lecció, en exclusiva," tardor—hivern 89" de ladissenyadora Maite Liébono.

En la desfilado hiparticiparen dotze modelsfemenines i sis de masculins.

La línia, segons expressà lopf-apio modista, "resultoprincipal i extremadamentavantguardista, sense caureen el tòpic del'extravagància". La mostraha constituït lo principal ex-posició de Moite Liébana aMallorca. Aquests dies,Francisca Ruiz obrirá o Pal-ma la primera franquicia"Moite Liébana" de Mallorca.

SArenal41t de Mallorca 1 DE DESEMBRE DE 1989 En

No tots els dies ens trobem amb fets, notícies osuccessos dignes de publicar en aquestes pagines. I és quetotes les notícies o esdeveniments no són noticiables, noperquè no ens vulguem sotmetre a l'atenció dels nostreslectors, sinó perquè moltes d'aquestes notícies no tenen

interés.Doncs bé, avui creiem que la cosa paga la pena,

perquè és uno noticio que interessa a tota la societat balear,no només als homes del mar, als biòlegs o als oceanagrafs.Aquesta noticia és que lo Conselleria d'Agricultura i Pesca delGovern Bolear acaba de publicar el Llibre Blau de lo PescaBalear. Una interessant publicació que consta de 253 pagines,on es contempla un anàlisi de les activitats i de laproblemática del sector pesquer. Una planificació d'ordenacióracional i una proposta de reforma.

El Llibre Blau comen() amb un escrit del DirectorGeneral de Pesca i Cultius Marins, on agraeix a diversespersones relacionades amb el mor, la pesca i la investigaciómarino que han contribuït, a través d'informes, publicacions,converses i dades estadístiques, a la redacció d'aquest

interessant llibre—inf arme.El sumar .' del llibre consta de quinze capítols i un

De la mà de la Botiga Manhattande s'Arenal

La moda de MaiteLiébana ve a Mallorca

petit epíleg. Al llarg d'aqueas capítols podem llegir i adonar—nos, per exemple, que les illes Balears tenen el seu origenen el plegament Alpí, emergint com uno continuació de losería Bética. Una amplia plataforma uneix Mallorca i Menorca,amb un fons d'unió inferior als 200 metres de profunditat,quedant separades per les Pitiüses per fons superiors als 800metres.

Més endavant, el !libre informa de les diferents artsde pesca de les illes, oixi com fa una relació per ordred'importància de la flota pesquera dels diversos ports de lesBalears. A Mallorca, a part de Palma amb les seves 110embarcacions pesqueres, hi ha ports de pescadors a Andratx,Sóller, Pollença, Alcúdia, Colo Ratjado, Portocristo, Porto—colom, Santanyí i la Colònia de Sant Jordi.

Hi trobarem bombé, en aquest !libre, diversesoí-Migues sobre la capturo i el rendiment de les diversesespècies marines de les aigües balears. La majoria de lescaptures es comercialitzo a lo Llotja de Palma, que és lomajar quant a lo contractació de peix fresc a l'illa.

S'hi diu, al [Libre, que la pesca de la l'agosta éseconòmicament la més important per a la flota d'arts menors.Les captures de l'agosta tenen un sistema tradicional decomercialització, essent el de la vendo directa a l'embarcaciódel detallista als diversos restaurants, peixateries i mercat.

També es fa esment de la pesca de coral, sobretotdel coral vermell, que és el que generalment s'utilitza en lanostra indústria de joieria, encaro que actualment aquestcoral s'importa ja elaborat d'Itàlia (Torre de Greco) i de Taiwan(Formosa).

Es descriu la composisió de l'escullera artificial dela badia de Palma (noticia informativa que donava S'ARENALDE MALLORCA en edicions anteriors).

Es fa referència a lo pesca esportiva, la sevaproblemática i reglamentació. Com també es toca el temo dela contaminació de l'aigua per diverses causes, per exemple,les aigües residuals urbanes, les aigües industrials i agrícolesabocades al mar, els hidrocarburs, el turisme, l'ocupació dela costa, lo motonáutica costera, etc.

En fi, creiem que aquesta publicació ens ajudará alsno entesos en la matèria o comprendre l'enorme riquesa delsfons marins, per així no depredar—los tant com ho veníemfent, essent per als homes del mar un !libre d'inestimableajudo en la seva professió. Manolo Monjón

S'Arenal constructiuFo exactament sis mesos i mig en aquestes

mateixes pagines de S'ARENAL DE MALLORCA denunciávem lasituació d'impasse en qué es trobava el nostre Col.legi Públicde s'Arenal. Podeu llegir tot el reportatge, i fins i tot uno micad'humor intencionat (1). Ida, com són les coses: poquessetmanes després lo revisto S'Unió de s'Arenal també se'nva fer ressò. I el que és més important encaro: després d'unesvisites de la presidenta de l'APA del col.legi al delegat delGovern a Mallorca, les obres del futur col.legi de s'Arenal esreprengueren Aquesta és lo bono noticio que elstranscrivim avui.

"Defensor del pueblo. Madrid, septiembre de 1989.Dña Julia Llopis Pérez. Colegio Público s'Arenol—Palma (...)Estimada Sra. Llopis: En relación a su quejo (...) leinformamos que (.1 la Dirección Provincial de Educación yCiencia de Baleares (...) nos comunico lo siguiente: (...) Eneste momento ya se han reiniciado las obras cuyaterminación está prevista en el mes de febrero de 1990. Encuyo momento se procederá al amueblado del Centreo yocupación del mismo.

Esta Dirección Provincial lamento la serie deincidentes que han retrasado las obras de este centro (...)

Agradeciéndoles la confianza que nos ha demos-trado, le saluda atentamente, Alvaro Gil—Robles y Gil,Delegado."

A començaments del proper any, ida, ja ho tendremtot o punt per estrenar. S'ARENAL DE MALLORCA hi será també,com pertoca, a la beguda de cavo i la menjada de coca ambverdura.

Gràcies a tots i , principalment, a tu, senyora JúliaLlopis Pérez, perquè ens consta totes les passes que hasdonat, totes les angoixes que has hagut de vèncer i tots elsmoldecaps i incomprensions que has suportat per arribar finsa aquest èxit final. Enhorabona a tota l'APA ita Direcció delCol.legi Públic de s'Arenal perquè mai t'han deixat solo. Ienhorabona a tot —s'Arenal de Mallorca, perquè finalmenttendrá un centre de categoría per als al.lots i al.lotes defamílies més pobres i tan dignes com les altres que rebenuna educació en condicions humanes i d'eficàcia.

(1) Cfr. S'ARENAL DE MALLORCA, 15—V-1989; pág. 21.S'ARENAL DE MALLORCA, 1—VI— 1989; pág. 23.

(Text: Adolfo de V. Fotos: Valeriono)

S'Arenal de Mallorca

Es preveu prolongar elcarrer de la Marineta

s'hauran d'expropiar algunsterrenys, cosa que pot duruns certs problemes. Pera,amb aquesta obro, el trànsitdels carrers de l'Exèrcit Es-panyol i de l'Avinguda Naci-onal—Republicans es veurádescongestionat.

Entre els projectesdel consistori Ilucmajorer hiho el de prolongar el correrde la Morineta, creuant elcorrer del Torrent i enllaçantamb el correr Cannas.

Per fer aquestesobres als carrers esmentats

Durant aquest mes de desembre, les senyores s'empiulen més que mai a laperruqueria de na Blanca de s'Arenal.

Shrenal41 de Mallorca28 1 1 DE DESEMBRE DE 1989

Na Magdalena i na Francisca de la Croissanteria DOLÇ I SALAT de s'Arenaltendran obert aquest hivern. Loteria Nacional

SORTEIG DE NADALN2 000200

OBSEQUI DE

CUCUTSABATA INFANTIL I JUVENIL

El portador participa amb la quantitat de

VINT-I-CINC Pessetes al numero

30.845del sorteig de dia 22 de desembre de 1989.

El Dipositorl:

CUCUT Sabata Infantil i Juvenil

Carretera Militar, 299 - S'ARENAL

La sabateria Cucut de s'Arenal obsequia als seus clients amb participa-cions de la Loteria de Nadal. A nosaltres també ens va obsequiar; en volemdonar les gràcies públicament.

Els germans Canals han agafat les brilles a lesmoltes celebracions i entregues de trofeus delClub de Tennis Son Verí de s'Arenal.

Na Xisca Sbert ha obert una oficina de Mare Nos-trum a s'Arenal-Ciutat.

Qualsevol alumne d'EGB sap que a aquests rè-tols hi ha faltes d'ortografia, però els funcionarisde la Conselleria d'Obres Públiques no hosaben. Senyor Saiz: feis fora aquesta gent iposau funcionaris que hagin fet EGB. Vos faranquedar mes bé que els que teniu. l feis corregirels rètols de la nostra comarca. Feis complir laLlei de Normalització Lingüística d'una puta ve-gada.

CanterasCanteres

Els turistes es demanen: és que retura la gent de

Mallorca o que? Aquí és l'únic lloc del Mon on elsretols diuen la mateixa cosa dues vegades!