L' EXCURSIONISTABOLLETÍ MENSUAL

ISSOCIACIO CATALANISTA D'EXCÜRSIONSCIENTÍFICASFUNDADA EN J6 DI NOVÍMBUI DE 1876

AMY XII. • BARCELONA 3I DK JULIOL DE 1889. NÍM. 129.

CONDICIONS DE LA PUBLICACIÓ

SOCIS ENTRATS DURANT LO H

D. Ricart Cordoi

EXCURSIONS(Extracte.)

COLUUTD, BRUCH, LA GUARDIA, C* 'M MASSANA Y MARGANBLL, (oJi-

cial) 29 y 3o Juny 1889.—(Acabament.)Kn V any i375, lo castell y vila de CoUbdió fou donat per Gui-

llém Dufor!, en son testament, al monastir de Montserrat.Citicli quans d' hora tardaren en arribar á la iglesia del Bruch.

A(]uc¡x poblé que tant bon Uocb h assenyala la historia, está for-miii per tres barris ó agrupadons coneguts per Bruch de baix,del milj y de dalt, molt pocli distants uns d'altres. Los cafas ylloehs recreatius se troban en lo del mitj; la iglesia en lo d' abaix,en un soliiari turó, separai de la carretera y altras casas per lo tor-reni anomenat de la Illa, sens dubte perqué queda voltada de cor-re ins per tots costáis. Eslá sois la advocado de la Vergc delu Assumpció: de moderna consirucció, no ofereix res remarcablesi 110 es una pkü baptísmal del renaixement, d' clegant perfil.En la Rectoría sejlcgeix la data de 1673. Durant la invasió fran-

cesa íbu crcmada y saqueijada, així es que res se conserva enson arxiu, desaparegut per complert. Entre los objectes que '1 Sr.Rector, persona entussiasta y eniesa, los hi mostré, son dignesd' esment, varias armas de la etat de pedra trobadas en una amigasepultura de cá 'I Valles en dit poblé, un estrany y amicb sepelíparroquial en que están combináis formaní creu, Signum Bruch,¡untament ab motius d' ornamentado; y un llibre manuscrit, inc-dit, d' autor desconegut, intitulat: Historia de Catalunya desdeV any 1614 hasta 1644; sentint no disposar del temps suficientpera examinar detingudament son contingut.

Encara regnava animado en lo poblé, per haver celebrat, latesta preceden!, una patriótica reunió de pública protesta contra[o novell Codich Civil, tant impopular en totas las encontradas

Oeixat lo Bruch tardaren hora y mit¡a pera arribar á la parro-quia de Sant Pau de la Guardia, dalt de las serras en las estriba-cións del Montserrat, ahont hi arribaren poch abans de la posiude sol, pera ésser dit lloch fixat pera ferhi nit. Lo párroco MossenSüdurní Colomer no permeté que buscassen aeulliment en cap delas masías de k Guardia (puix d1 hostal no n' hi ha) sino que1 lsobliga á pcrmaneixer en la Rectoría, essent objecte de sa partde moltíssimas atencíóns per las que lo regracien coralment.Aceptada sa expontánea invitacíó, passaren lo restant de dia per-corrent los entorns de la Rectoría, admirant las bellcsas de sa alia-rosa posició. Visitaren la iglesia, sots la advocació de Sant Pau ensa conversió. Es de gust barroch y pot suposarse acabada en losigle passat, si s' ha de judícar per la data de 1773 que Deliren enuna pedra deis grahons que portan al altar major. En aqueix,dessota de la imatge de Sant Pau, hi ha un relleu que figura 1' actede sa conversió. En la pan de damunt del propi altar hi ha laimatge de Sant Míquel arcángel. Dintre del gust barroch era eixaltar una obra bastant notable; y dihem era, perqué sejjons los hiexplica lo Sr. Rector, en I 'any 1810 fou cremat pels francesos¡untament ab la Rectoría y documentado. Afortunadament liisti a mas sois destruhíren de mitj en avall, part que fou renovada abmes pobresa y menys gust que la superior que 's conserva encaraen tota sa integritat primera. Lo m¿s aniich d-1 eixa iglesia son

las campanas, una d'ellas porta en llegends gótica la data de13<>8. Lo Sr. Correrás y Candí tragué un dibuix de sa imitada yCQmpanar y paret del cementiri, qu' está junt á la iglesia.

L1 endcmá, ohída missa primera, guiáis per lo propi MossenSadurní, que es molt práctich de aquells llochs, se dirij¡irenenvers cá 'n Massana y la derruhida iglesia de St, Pau vell com laconeixen en la Guardia. Lo cantí que emprengueren es un cor-riol entre las serras, conegut per Camí de las torras, perquépassa per un col! que separa lo Puig Ferrán d' un altre puig, encada hú de quins cims n'hi ha duas construhídas durant las lluytascivils de nostre sígle. Arribats á eix coJl, deixaren lo corriol peraenfilarse al Puig Ferrán, d'ohont s'ovira tola la carretera que delBrtich vá á Manresa y lo lloch ahont en 1' any r8o8 obtinguerennosires passa ts la victoria contra Is impertáis q u na in mortal isa tson nom. Allá lo Sr. Catarineu tregüé un apunt de las serras delMontserat y lo Sr. Carreras altre de St. Pau vell que 's presentavadult d' un espadat puig á son enfront, damunt del hostal y fontde cá 'n Massana. Empresa la baixada y arribats áeixdarrer lloch,se trabaren ab un gran casa!, mitj fortalesa y basiant malmés,ahont habita un hostaler que paga arrendament al gobern, sonactual GQenyOí No h i ha m es deta 11 digne d es me n t que un elo~"qüent en alt gran, y es lo escut del Abat de Montserrat y la datade 1791, damunt la porta d' entrada. Com hostal es lloch índicot,per biíurcarse allí las carreteras: una vá á Montserrat passant perSia. Cecilia y voltant tota la montanya y 1'altre á Manresa,distan! d1 allí unas duas horas.

Dalt d' un petitíssim turó separat de la casa per la carreteril,hi ha un foní quadrat y en sos ánguls quatre rodonas torras, cons-truhit de rajols, en las guerras civils, al presen! en estat deplo-rable. Lo viarany prés per anar á St. Pau vell passa per junt á

1 h bell y á cp pr poch rnenys que abando

p jpert á cada -causa d ésser poch rnenys que abandonat, se pert á cad

rnoment y á no ésser lo Sr. Rector se 'n haurían separat á cadapunt, ab lo que segurament no haurían passat per unas rocasahont vegeren entalláis en ellas alguns grahons, restos del passat.

La iglesia de St. Pau vell está enrunada del tot: son campanarno existeix y sas campanas son las descritas á la iglesia de laGuardia, Algún fragment de volta, que 's conserva encara, ab sa

— 268 —

xorma apuntada, dona a compcndre la ausencia de las cotist ruc™cións románicas, creyent que tal vegada siga obra del seglc xiv.

paret en peu, y altres á flor de ierra.Com desde tois los llochs enlayrats del Montserrat, se descu-

b re ixd ' a l l í un dílatctt panorama. Lo Sr. Carreras tragué undibuix deis dos forts y un del Puig Ferrán, al enfront. Aquí sedespediren del Sr. Rector, emprenent per un corriol que per allípassa y 's dirigeix pels peus de las rocas del Momserat, cap al col!de Port ó de Porcfts, per dessoia de la Roca foradada. Eix camí sevegeren obligáis á deixarlo pera agafar la carretera fins al collanomenat del Oliver de Marganell, ó sia fins lo primer catni decarro que 's troba á poebs passos del indret de la foradada, cjmíque al cap d un quart de seguirlo los porta á la antiquíssimamasía de! Oliver, la primera del terme de Marganell venintd' aquell cantó. Descansáis allí y haventhi pres quelcom, per unviarany baixaren cap á U valí, ahont se troba lo poblé de Marga-nell, arribanthí ja á la m¡t¡a hora peí pintoresch molí de la Bis-u&t• emolassat en la unió dT un fresca 1 torrent ab la riera de ^^ai~ganeli y atravessadas las ayguas d' un y altre per pusseras (icpedra, se n'entraren á la vessant de las opo^adas montanyas, alpeu de ¡a que, esiá la principal agrupado de casas de dit termemunicipal. La iglesia parroquial, baix la advocado de Sant Esteve,está un quart mes avall d' aytals casas, essent molt porh notuble,probablement del segle xvi ab fragments posteríors, mancanihiencara terminarse lo campanar. No obstant, guarda una joyad' art ab la eren parroquial de plata, d' hermós estil gótich florit,ab algún petit detall que denota ¡a la influencia del renaixemem.probablement deis sirles xv ó xvi. En lo revers detrás de la imaigcde Jesús hi ha la de María Santíssima.

Visitada la iglesia parroquial de Sant Esieve molt, sentiren nopoguerse arribar ai antíquíssim monastir tie Sta. Cecilia per tro-barse fora d' ¡tinerari, Sta. Cecilia era pertenencia tic la parroquiade Marganell, empero Mossen Pere Sallent, lo rector que hi ha víaabans. del actual, la vengué á Montserrat, cambiant 1' aniichsegell parroquial, qu1 era de lia uto ab la imatge de Sta. Cecilia yla inscripció «parroquia de Santa Cecilia y Marganell» ab un

9altre de fusta que es lo usat avuy dia, ostentant la de St. Esleve yrciul «parroquia de San Esteban de Marganel.»

Obsequiáis á pendre quelcom per lo Rector Mossen JoanDülmau, marxaren per diferents corriols, á cosa de mit¡dia, en-vers la capella románica de Sant Jaume, distani uns vint y cinchminuts, emplassada al mitj d' un plá, voltada de vinya y oliverasá iir de pisiola de la riera de Marganell en terme municipal deCasrellbell, mes sufragánea de Sant Esteve. Es una senzilla capellarománica que exteriorment *se conserva en tota sa puresa, men-tada en escripturas del segle xvi, mes que interiorment ha estatmalmesa ab restauracións posteriora, de las que las que trobareninscritas com á mes notafcles foren las deis anys 1669, 1868 yi8 ;5 . Avuy dia pertany á la familia Oller, coneguda en lo paísper Pujolet. Escapáis é la destructora obra de la restaurado pic-tórica, se conservan un hermós quadro de Sant Jaume y un alire,probablement deis sigles xvi ó xvii.

Al passar per davant de la masía que pertany á en Joseph Vilaimeligcnt pagés de la encontrada, alcalde de Castellbell, se agregaoís excursionistas pera mostralshi la capella románica de St. ['¿rede Vílamaritssituada damunt déla 'riera de Marganell, en \aguadrade Vilamarits y pertanyent al terme de Monisirol que en aquelllloch fá un reclau, entrantsen pels de Castellbell y Marganell y se-parantlos. Lo camí que 'ls hi porta, passa per davant de cá /' Ahi-na de Vilamarits y puja á la serra vuit minuts després de trobadala font íie dita casa, cuasibé al costal del camí de ferradura y dres-seru de Montserrat á Manresa. La capella de Sant Pere es romá-nica, d' un sol ábside lá dins no hi poguerem entrar per noteñir la clau á má| ab espadanya, tenint la porta á un deis costats.Perú entrarhí se fá precis atravessar lo cemeniM tancat per unaparct y portal de fusta. Está ben situada en la vessant d' una mon-üinya dita de la Cova Santa, per haverhi una petita cova ahont enlemps de guerra, quan lo bosch magestuós s' estenía per eixos ser-ruis, diu que serví de refugi segur á la gent de sos cncontorns.

A un tir de pistola de Sant Pere, ul altre cantó del dit camí deManresa, forma la montanya un plá, en una carena molt venteija-da, conegut en lo país peí Serrat deis morís, del qué es pro-pietari lo qui 'ls ho mostrá ó sia lo Joseph Vila, quj á despit

de las neus que blanqueijan son cap, té '1 cor jove y pié d' entus-siasme per tot lo que pcriany á sa patria y sa encontrada. Allí nosmostrá gran nombre de caixas primiiivas contenini ossos y calave-ras: ne vegcren de iotas midas. Están formadas de Itosanas depedra posadas al cosiat unas de las ahras sense ajumarlas cap ar-gamassa ó material. Están totas ellas de cara al Orient. Ja abans, á

es teta d' una sola pessa de pedra enfondida, que per sas dimen-sions denota haver contingut un eos petit. En lo cantó oposat, daltla muntanya, vejeren blanquejar ta capella de Sant Cristofol, dequina consiruccíó cap nova se 'n pogueren emportar, y per! altrapart la circunstancia de fer á peu tant llarch trajéete, los impediasepararse massa del camí com haurían volgut en algunas ocasíóns.

A mitja hora de Sant Pere arribavan á la masía de cá'tt Brunety á un quart llarch de caminar mes, eran al hostal de Castellbell,essent lo camí hermosejat per la riera de Margandl que joguinejaper las rocas y reflexa la verdor del bosch que s' estén en lo cantóoposat al camí.

Castellbell, conegut já de la ASSOCIACIÓ, fou lo lerme de la excur-sió: y pujant en lo iren derrer" que retorna á Barcelona, donarenper ben empleáis los dos días visitant alguns llochs lan interes-sanis com desconeguts y per tant dignes d' estudi.

CON DK TH L SFOHB y CE ; (oficial), 20 al 3o de

y 9Asistencia deis Srs. Faura, Auléstia y Casades.

Lo día 20 á las 8 h. 23 m. del mati, sortíren dits senyorsaquesta cíutat, en direccíó á Tárrega, ab lo tren correu de MadriLo temps se presenta nuvolós, regnant una temperatura de 22fenise lo camí ab alguns iniérvals de pluja. S' arriba á Tárregnla 1 h. 23 m. trobantse al peu de ia estació la tartana que poná Ariesa de Segre, que per rabo de la competencia entre 'ls tartaners, avuy lo preu del viatge varía entre 1 peseta á 6 rals. Lo cotxde Tremp no surt fins entre 6 y 7 del vespre, portanthi també, ecompetencia, una tartana. Preus: 5 y 3'5o pts. respectivament.

Ab tal de fer ab mes comoditat lo viatge, se llogá una tartan

— 2 7 ' —

fins á Artesa, ahont devia fershi nit. Recomanable es la Fonda deEspaña, que 's troba al saltar de la estació. Dcsprés d1 haver recor-regut la vila, en qtte, com á molt notable, deuhen citarse la casp úiglesia del siglo xm, existents en lo tipich carrer de Cervera, y lagrandiosa iglesia parroquial que apar del xvn, deixáren la poblu-ció, y prenent la carretera de Tremp, se dirigíren, envers las 3 dela tarde, cap á Ariesa de Segre. Durant una bella estona, segueixla carretero una línea perfectament dreta, llísiant de blanquinosarutila la extesa plana d' aquella pan del Urgell, mágre terrer, sen-se un árbre, ahont en aquest temps hi rossola lo blat,- principalconreu dé la monótona encontrada.

Ais 3o m. de Tárrega s' ovira lo lloch de Claravalls, d' aspeciepobre, com quasí tois los pobíes del Urgell, trobantse ais IO m. 1'embrancameni ab lo camí d' Osó ¡tres quans distan!.) Puja suau-

accidemació á la plunura, descubríntse, al lluny, envers lo S. E.,escampadas las vilas de Tárrega, Verdú, Vilagrassa, Sta. María yaltres petíts llogarcts y casas, que distráuhen la nucsa de la inmen-sa plana, destacantse en V horisó, en la part de Poneni, la granserralada del Montsech. Al cap d1 una hora y mítja de catni, seveu j'a la vila d' Agramunt, mes enllá Puigvert, á la dreta pujant,tenint á la pan oposadu, la serra d' Almenara, ab sa alta torra, so-ta de la que, la fosca renglera de vegetado senyala lo pás del Ca-n;il d1 Urgell. A las 4 b 37 m. s' entrava en la vila d' Agramunt,seniuda prop lo riu Sió, cridant 1' esment, en sa meteixa pona,una font monumental, de pedra, obra ben curiosa del sigle xvm.Lo temple parroquial, si la vila en si no meretxés íer deturar alviatjer, obliga ais excursionistas á detenirsbi una estona. Admira-ren sa riquíssima portada en la qué ]' ari románich hi deixá 1' úl-tim esfors de sa prodigiosa fantasía, conservan!, empero, en 1' in-terior de la fábrica, tota la severitai d' aquell esiíl, així com en lo

Al bell puní d' entrar los excursionistas en la plassa de la igle-sia, quedaren agradablement detinguts per rahó de la professó delCorpus que en aquell moment eíxía del temple. Lo quadro queallavors se desplega á llur contemplado fou bellissim. La gentada

omplia la plassa y sos pontos; los balcons y Bncstras, adornáis deviroladas mantas y cobrcllits, casi no donavan cabuda ais mira-ilors; per damunt de la multitut onejavan las altas banderas de lasConfrarias y ' ls brodats penons deis Colegís, pujant á son extrcmla boniquesa del conjunt, en lo moment d' apareuer lo S, S. Sa-grament, sota blanquissim talem, en la soperba portada, que 'lsraigs del sol cayent de la tarde, dauravan d' un modo soberana-ment artísticn. Lo grave só de las campanas, los acorts de ]a nom-brosa copla, y ']s xiscles de las aurenetas, barrejanise en concert,o o ii u van gloria a lJeu enscm ps que a ni m 3 va n la tradicional y re~lidiosa solemni tat. La anticua vila, vestida ab sas ¡¿alas, contribuíaá donar to á la fesia.

(Continuará).

NOVASAb especial complacencia ha vist aquesta ASSOCIACIÓ publicada c

1 ultim Bollpti oficiíil €clcsiástich de la Diocessis de vicn. la notanilis

lógícldel Senyor Bísbe d' aquella Seu, referent al Museu Arqueo

, . . . , íest Bolletí,) donant disposicions merecedoras del mescaluros aplaudiment, referents á la conservado y recull de tots los (>b¡cc-tes de valor artísttch-arqueológich, dignes de figurar en dit rfluseu pera

la Patria; las últimas disposicions donadas en protecció del art religiós

tots los esperiis verdaderament ilustráis y que estiman las genuinas

tibie amor á un passat tan glori.ós, cora, fins poch há, de sobras des

La AssociAció, donchs, faltaría á son deber si no reiteres una vegada

vicn, per sa ultima mostra de superior ílustració y verdader patriotiS"me; y per aiió, uneix sa veu á la de las corporacions, periódichs y partí-cula rs que, ab acradosa unanimitat. han expressat tais sentimems alI'rtlat íigatá.

imitadors en totas las Diócessis del país, ab lo qual se lograría un medípoderos, y tal vegada únich, pera evitar lo vergonyós especia ele de

inans de traficante ó dH ignorants poseedors de verdaders tresors, qual