IntersindicalQuaderns de l’administració pública valenciana · núm. 28 · (2) · Època II · Febrer 2006

Allioli

Es podria pensar que hi ha una conspiració darreredels acords signats en matèria retributiva per a 2006,tant si parlem dels acords de la Mesa General del’Administració de l’Estat com el de la Mesa Generalde la Generalitat. Però si acceptem que això és cert,hauríem de concloure que tant el partit socialista comel popular fan la mateixa política... retributiva.

En efecte, tots els acords s’assemblen. Tenen encomú la seua complexitat (una clàusula d’augmentgeneral més un o diversos fons addicionals, per a unconcepte o un altre, més un altre fons per a un pla depensions), més el fet que els avalen els dos granssindicats institucionals i CSIF.

A més, hi ha una altra característica que els unifi-ca: introdueixen els fons addicionals per a plans depensions dins dels pactes sobre retribucions. Per a

disimular, expliquen que els sous del personal públicvan a augmentar en un percentatge que suposa unarecuperació de poder adquisitiu, sempre que en eixedígit es sume el fons per al pla de pensions.

Així ens van entretenint les il·lusions, mentre elsfabulosos augments retributius es veuen convertits,gràcies a la inflació, en una pujadeta que a penes per-met mantenir el poder adquisitiu.

Per això, la conclusió no pot ser una altra més quealguns sindicats estan més interessats en la constitu-ció de fons de pensions que en promoure la inclusióde clàusules de revisió salarial en els acords salarialsen el sector públic. Tot el contrari que en el privat, onés la primera prioritat.

> 6

Els acords promouen els fons de pensionsprivats, no les clàusules de revisió salarial

I el quatre per cent?

Els sindi-cats diuenque calrecuperarpoderadquisitiuDistintes organitzacionssindicals han protestatconjuntatment enfront delMinisterid’AdministracionsPúbliques i de laGeneralitat per les acti-tuds antidemocràtiques deles administracions en lanegociació col·lectiva. Elssindicats denuncien lapèrdua de poder adquisitiuen 2006, l’alta precarietatlaboral i els processos pri-vatitzadors en els serveispúblics. Els acords sig-nats, en l’àmbit estatal i alPaís Valencià, preveuenincrements salarials queno compensen els efectesde la inflació i, a més,creen un nou elementsalarial diferit, mitjançantles aportacions a plans depensions. Els sindicats cri-tiquen la centralització dela negociació col·lectiva,que amb la reforma de laLlei 9/1987, pretén deixarrepresenten més del 50%del personal empleat

> 4

> 4Tribunal deEstrasburgo¿Es necesario adherirse alrecurso presentado ante elTribunal Europeo de losDerechos Humanos?

> 7La negociació nodóna fruitEn l’Administració delConsell de la Generalitatles meses sectorials nosón satisfactòries

> 9Nou règim disciplinariComparativa de l’antic i elnou règim disciplinari delpersonal del’Administració de Justícia

> 10El Plan Conciliasabe a pocoEl Plan Concilia suponeuna mejora para laAdministración del Estado,pero no hay para tanto

> 11Normalitat i dicapacitatSegona part de l’estudisobre les barreres que hand’afrontar les personesdiscapacitades

ALLIOLI

No serà el resultat de la negociació enles diferents meses sectorials les quesalvaran la gestió de l'actual consellerde Justícia, Interior i AdministracionsPúbliques. Ni la mesa sectorial deFunció Pública ni la de Justícia podenpresentar resultats afalagadors, ni pera la gola dels polítics, sempre delero-sos d'una bona foto en la premsa, niper a la millora substancial de lescondicions laborals del personal alservei de la Generalitat. Poden dir, itindran raó, que hi ha hagut més reu-nions que mai, i tindran raó: s'harecuperat un ritme de reunions de lesmeses sectorials que mai s'haviad'haver perdut. Però la falta de con-sens entre sindicats i administració alvoltant dels assumptes tractats i, enespecial, la falta d'entitat d'aquestsmateixos assumptes, fan que la nego-ciació haja de ser considerada, com amolt, una part grisa de la gestió delconseller Miguel Peralta.

Això per no parlar de la MesaGeneral, en la que la baralla internadel Partit Popular el va dur al ridícul,convocant una reunió per a no oferirres -el zero patatero-, una altra per aratificar un acord celebrat fora del'àmbit negociador -en el PAVACE-,que va caldre repetir per haver-la con-vocat saltant-se tots els terminis ifinalment una altra en la que la con-selleria d'Administracions Públiquesva fer el paperot de donar la cabotà aun pacte al que havien arribat unsaltres. Moltes reunions, poc de for-ment.

La gestió de les convocatòriesTanmateix, no podem afirmar sensefaltar a la veritat que la gestió de l’e-quip d'Administracions Públiques sigaun fracàs. A la acreditada falta d'espaiper a la maniobra en la negociació,han contraposat una bona gestió del

dia a dia i, en particular, de l'ofertapública de 2004 i les convocatòries deconcursos i de proves selectives queaquesta implica. La funció pública esmou, això és indubtable; com ho ésque sense la decidida aposta d'aquestequip a la conselleriad'Administracions Públiques això nohaguera passat.

No tot el que s'ha fet, però, éssatisfactori. En la llista del deu calanotar l'ordenació de les borses, queno ha tingut tot el consens que caldriaper l'empeny en mantenir els procedi-ments especials de selecció, i tambéla modificació de la Llei de la FuncióPública Valenciana per la lleid'Acompanyament dels Pressupostosde 2006, que no ha estat negociada nimolt menys pactada amb els sindicatsa pesar de la tan cacarejada negocia-ció de la nova llei que volen fer (estem10 anys fent una llei...).

Qui se'n recorda dels subalterns?Menció a banda mereix la qüestió dela promoció interna del personal sub-altern. Víctimes dels canvis de norma-tiva, la convocatòria del procés de pro-moció intern -el primer que afectavade veres al col·lectiu- s'ha retardat endos anys sobre el calendari previst ipactat entre l'Administració i elsSindicats. Quan finalment es convoca,retalla injustificadament expectativesde part del personal. La convocatòriaés per reconversió, però d'aquesta esdeixa fora els vigilants, els subalternssupervisors i els subalterns residents.Absurde i arbitrari.

La nau de funció pública navegaamb bastant drap al vent, però qües-tions com les exposades poden llastarel vaixell fins la paràlisi. Haurien deprendre nota i rectificar, que és desavis.

EDITORIALS

E la nave va...

2 / 28 / FEBRER 2006

ÈÈPPOOCCAA IIII -- NN..ºº 2288 ·· FFeebbrreerr 22000066 ·· SSIINNDDIICCAATT DDEE TTRREEBBAALLLLAADDOORREESS II TTRREEBBAALLLLAADDOORRSS DDEE LL’’AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓPPÚÚBBLLIICCAA VVAALLEENNCCIIAANNAA.. IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ((SSTTAAPPVV--IIvv)) ··DDIIRREECCTTOORR:: Joan Blanco · CCAAPP DDEE RREEDDAACCCCIIÓÓ:: Rafa Miralles · RREEDDAACCCCIIÓÓ::Antoni P. Alegre, Josep V. Bomboí, Toni Carrasco, Blai Doménech, AdelFrancés, Macu Gimeno, Pilar Santos · MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ:: Jordi BoludaRREEVVIISSIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA:: José Orozco · AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ,, RREEDDAACCCCIIÓÓ II PPUUBBLLII--CCIITTAATT:: Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. T. 963919147 · F. 963924334 ·allioli.stepv@intersindical.org · http://stapv.intersindical.org · IIMMPPRRIIMMEEIIXX:: ·Bronte Graf, S. L. · Cullerers, 18. Alaquàs. · T. 961515017 · TTIIRRAATTGGEE:: 20.000exemplars · IISSSSNN:: 1576-0197 · DDIIPPÒÒSSIITT LLEEGGAALL:: V-1.454-1981 · FFRRAANNQQUUEEIIGGCCOONNCCEERRTTAATT:: 46/075 IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ((SSTTAAPPVV--IIvv)) ·· AALLAACCAANNTT::Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12. 03005 · T. 965985165 · AALLCCOOII:: Jordi de SantJordi, 16-B. 03804 · T. 965523151 · AALLZZIIRRAA:: Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600· T. 962400221 · BBEENNIICCAARRLLÓÓ:: Plaça de l’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 ·EELLXX:: Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 · CCAASSTTEELLLLÓÓ:: Marqués deValverde, 8. 12003 · T. 964269094 · GGAANNDDIIAA:: Sant Pasqual, 13 - 1r dta. 46700 ·T., F. 962950754 · VVAALLÈÈNNCCIIAA:: Juan de Mena, 18. 46008 · T. 963919155 · XXÀÀTTIIVVAA::Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067

La substitució dels símbols identifi-catius de l’organització en els últimsmesos deixa pas ara als canvis en elprincipal vehicle d’expressió delSindicat. Amb vora tres dècades depublicació ininterrompuda, elsQuaderns de l’Ensenyament del PaísValencià sofreixen, a partir d’aquestnúmero, canvis substancials en laseua presentació. Canvia l’aspectede la capçalera —passa a la històrial’emblemàtic disseny de Jarque— icauen els seus guionets interiors —All-i-oli—, que en el seu momenttambé pretenien reflectir la suma desensibilitats integrades en elSindicat. Ara som ALLIOLI, un projecteque renova el seu aspecte exteriorperò que aposta avui, com el primerdia, per la informació més completa iles anàlisis més rigoroses, sempreal servei de les treballadores i elstreballadors de l’ensenyament valen-cians, destinataris i protagonistesprincipals d’aquest producte perio-dístic.

Com es pot comprovar, el nouALLIOLI adopta diversos canvis. Larevista incorpora a totes les seuespàgines la tipografia i l’estil presentsen el nou logotip del Sindicat, obradel reconegut dissenyador PepeGimeno, aprovat l’any passat. Lapublicació incorpora el color de laprimera a l’última plana. Destaca, aprimera vista, la contundent massacromàtica de la portada, un color

que anirà canviant en cada número.La informació de la portada es con-centra en menys temes i guanya pesla imatge i els titulars, i totes lespàgines van impreses a dues tintes.Disminueix el pes de les informa-cions, descarregades per la presèn-cia de columnes blanques a l’esque-rra, concebudes per a facilitar la lec-tura de les distintes peces.S’amplien algunes seccions i s’hiincorporen noves firmes per a man-tindre vius el dinamisme i la renova-ció característics. Finalment, el nouALLIOLI experimenta un incrementdel 50 per cent en les seues pàginesi passa a 24.

Tot plegat, representa l’esforçorganitzatiu més important afrontatper la política de comunicació delSindicat en tota la seua història. Ladirecció de l’organització va apostarfa anys per refermar els nostres mit-jans, una mesura que ha anat refor-çant-se amb la incorporació a l’Àreade Comunicació de professionals irecursos, i que ens permet que elnostre treball arribe de manera méseficaç a tot el col·lectiu. Aquestaaposta comunicativa del Sindicat esveu ara notablement impulsada perl’estrena d’aquest ALLIOLI, unaempresa que caldrà ajustar i polir enles pròximes edicions, i que tindrà enl’acollida que li dispensen les lecto-res i els lectors el principal espill onmirar-se per a continuar avançant.

Anem d’estrena

Intersindical Valenciana ha rebutjat eltext de reforma de l’Estatutd’Autonomia del País Valencià pactatpels membres de la ComissióConstitucional del Congrés delsDiputats, tot i que no nega l’avanç querepresenta la creació de la Carta deDrets Socials, la capacitat de laPresidència de la Generalitat per adissoldre les Corts i convocar noveseleccions o l’eliminació del nombremàxim de membres del Consell.

Els darrers esdeveniments hanfrustat els anhels de les valencianes iels valencians de comptar amb unEstatut que superara l’actual marcautonòmic i que progressara cap a ladescentralització política i administra-tiva, i permetera a les institucionsvalencianes decidir i aplicar polítiquespúbliques pròpies o avançar en elreconeixement d’un Estat plurinacio-nal, pluricultural i plurilingüístic.

La fórmula “idioma valencià” queincorpora el nou Estatut no respon acap criteri acadèmic, lingüístic o cien-tífic i s’oposa, per tant, a tota la comu-nitat acadèmica i universitària. Ésinacceptable que un text legal es posi-cione obertament contra de la ciènciai la lingüística. Què hauria passat si lesCorts Generals s’hagueren atrevit aincloure en qualsevol norma legal untext que contradiguera i negara elsaber científic universalment acceptaten temes matemàtics, físics o geolò-gics? Com és possible, aleshores, quees contradiga la veritat científica en un

assumpte cabdal com el nom de lallengua dels valencians? D’altrabanda, també costa d’entendre queels mateixos que diuen defendre laConstitució espanyola, en afrontaraquestes qüestions lingüístiques s’o-posen a les reiterades sentències delTribunal Constitucional que validen launitat de la llengua catalana i l’ús aca-dèmic del terme català per referir-sea la nostra llengua.

Pel que fa a la fixació de la barreraelectoral en el 5% —dins o fora del’Estatut— es tracta d’una mesura cla-rament antidemocràtica que preténdeixar fora del Parlament la veu demilers de ciutadanes i ciutadans.

A falta d’una anàlisi més detingudade tot l’articulat —que no aprofita l’avi-nentesa per a establir un marc valen-cià de relacions laborals que servisca,entre altres objectius, per a fixar lescondicions de seguretat de les treba-lladores i els treballadors— aquest noés el nou Estatut per què apostem. Lareforma legal s’ha fet una vegada mésen clau política espanyola i ha pesatmés el clima polític de crispació queles necessitats de les valencianes i elsvalencians.Finalment, des de la Intersindicalreclamem el dret a opinar i decidirsobre la reforma de l’Estatut valenciàmitjançant un referèndum. És curiósque els mateixos portaveus del PartitPopular que alcen la veu per exigiruna consulta sobre l’Estatut català, laneguen al valencià.

Un Estatut en clau espanyola

Marieta

FEBRER 2006 / 28 / 3

A l’institut li diuen Marieta. Desde fa temps és subalterna-resi-dent, primer amb contracte labo-ral i després d’uns quants anysfuncionària.

Li agrada la seua faena, tantajoventut al seu voltant, tantscrits, rialles, corregudes, bara-lles o nervis dels deixebles. No liimporta, més bé al contrari: “Nocregues, són una bufanada d’ai-re fresc”. Les relacions quemanté amb el professorat i tot elpersonal del centre són bones,no pot dir que es porte malamentamb ningú. I encara que pel fetde ser resident en l’institut sesent lligada al seu lloc treball, noli importa.

El pis, xicotet, és suficient pera ella i la seua gata. És clar quefa anys que voldria una casa prò-pia, però després de buscar ibuscar —“als barris perifèrics ials pobles, ni pensar mirar d’al-tres ¡imagina’t els preus!”—encara no ha trobat res que espuga ajustar al seu pressupost.Un punt a banda són els bancs,que no volen donar crèdit a unapersona de la seua edat i amb elseu sou... “Vaja, Marieta, quecom no guanyes més diners nopots ni plantejar-te tindre unacasa teua. Sort que estàs sola,perquè amb el teu sou malament

podries mantindre ningú...”.Marieta sap que l’anomenat grupE és el parent més pobre i obli-dat de l’Administració.

Fa temps que Marieta estàinteressada en poder promocio-nar i passar a formar part delgrup D, “que tampoc és que esti-ga ben pagat, però almenys sónuns pocs dinerets més”. Quan el2004 va eixir l’oferta pública d’o-cupació una llumeneta d’espe-rança se li va encendre en veureque per fi podria presentar-se ala promoció interna. Cal saberque en el grup E no hi ha hagutcap promoció real.

Com que és treballadora comningú no sap, des que va eixirl’Acord, i perquè no vol deixar-hoper a última hora, Marieta aprofi-ta per a estudiar a tota hora.Passa els caps de setmana capfi-cada entre els temes de funciópública, la Constitució... Ella,cabuda com és, prefereix estu-

diar més del que toca, ha de pre-parar-se molt bé perquè sap queés la seua oportunitat i no volperdre-la.

Fa uns mesos que de formaregular truca al sindicat pregun-tant si ha eixit la convocatòria deles proves. El 29 de desembre,per fi, quan ningú no s’ho espe-rava, es va publicar en el DiariOficial. Contenta i amb nervis, lallig de cap a peus i no s’ho creu.¿És una innocentada? Els subal-terns que aproven l’oposició esquedaran als seus llocs, però elssubalterns residents, subalternssupervisors i els vigilants ¡hau-ran de superar a més un con-curs!

O siga que, Marieta, resultaque ara si et presentes a la pro-moció interna i aproves has d’a-nar a un altre lloc, la qual cosavol dir que també hauràs de dei-xar la casa. Sense pis propi,sense expectatives de podercomprar-te res i al preu queestan els lloguers, quina opciópots triar? Quedar-te com estàs,en el grup E, amb residència, oaspirar a promocionar al grup Dper a perdre-la?

Marieta, decebuda un altravegada més, li pregunta a la gentdel sindicat: Què puc fer?

Macu Gimeno

OPINIÓ

Comisión de servicios:desorganización administrativaPilar Santos del Àguila

DES D’ALACANT

¿Cómo se encuentra la organizaciónde los puestos de trabajo después demas de 10 años de desorganización?Los funcionarios se encuentraninmersos en un laberinto del que nose sabe cómo ni cuando se encontrarála salida. A veces, de repente, sinesperarlo -el tiempo pasa muy rápidoy produce un efecto "olvidadizo" en laspersonas-, llega una resolución de laDG de Administración Autonómica porla que finaliza la comisión de serviciosy se produce un efecto dominó que, enel mejor de los casos solo afecta a dospersonas, a quien le finaliza y a quienocupaba su puesto en comisión deservicios o con un nombramientointerino.

Cuando una recuerda la alegríaque le produjo la Sentencia por la quese obligaba a la Administración acumplir el Decreto 33/99 -duraciónmáxima de la comisión de servicios deun año prorrogable por un año más yconvocatoria de la plaza a concurso deméritos-, esa alegría se convierte enpesar.

Aunque actualmente nos encontra-mos en proceso de regularización defuncionarios, el tiempo y la escasez demedios personales no juega a nuestrofavor. Como representante de estaorganización sindical suelo asistir alos actos de toma de posesión deriva-dos de concursos de méritos o de pro-cesos selectivos y compruevo que el80% de las personas ya tienen prepa-rada una comisión de servicios en otropuesto.

En algunos casos el puesto que seofrece en comisión no ha salido a con-curso o éste no se ha resuelto y supo-ne normalmente mayor retribución.Se entiende perfectamente a quiensolicita o acepta una comisión enestos casos.

En otros casos es laAdministración la que ofrece a los fun-cionarios algún puesto con el fin deevitar el cese de una persona interina.Lo más desagradable de la situaciónes que, en la mayoría de los casos, alos jefes les da igual el destino de losfuncionarios interinos. Lo que real-mente les preocupa es que, por elefecto dominó, queda una vacante y laConselleria de Hacienda no emita elinforme de la existencia de créditoadecuado y suficiente, imprescindiblepara cubrir la plaza. Así están los ser-vicios, con una plantilla sobre el papelde 60 puestos y una dotación real desólo 45 funcionarios.

¿Culpables? Los responsables polí-ticos de Administraciones Públicas yde Hacienda de los últimos años, sinduda, que no han aprovechado elempeño, dedicación y esfuerzo de losfuncionarios del àrea de FunciónPública, que no tienen tiempo ni demirar qué hora es.

Per un plat de llentillesJoan Blanco

EL MORTER

En els anys huitanta, José MªMaravall, llavors ministre socia-lista d'Educació, impulsava laLlei Orgànica del Dret al’Educació (LODE). La llei asse-gurava el finançament dels cen-tres educatius privats mitjançantel règim de concerts. Amb ellema “Llibertat de l’ensenya-ment”, es va produir una enormemobilització auspiciada per ladreta social i política.S’anunciaven calamitats per alscentres privats, però la realitatesdevingué molt més grata i laconcertació assegurà el finança-ment dels centres i, amb el pasdel temps, l’extensió i el creixe-ment continu. Els titulars(patrons) dels centres privats,majoritàriament religiosos,guanyaren, a més del finança-ment, el conjunt d’atribucionsque qualsevol empresari posse-eix sobre la seua empresa:garantia de drets i limitació dedeures.

Vint anys després, ara amb laLOE, torna a repetir-se la juga-da, amb els mateixos jugadors iescenari. També tenim un minis-teri socialista (si bé no amb lamajoria absoluta de 1982) i unprojecte de llei que no posa enqüestió la doble xarxa de centressostinguts amb fons públics, niqüestiona els mecanismes habi-tuals del seu funcionament. Alcontrari, augmenta els recursosde l’enseyament privat i equiparaels seus recursos amb els de laxarxa pública. I, tanmateix, lamobilització torna a repetir-se.Ara, fins i tot les sotanes purpu-rades ocupen el carrer.

La barreja d’organitzacionsque promouen la mobilització esrefugia darrere de diferents inte-ressos, des de l’odi visceral alPSOE fins a la defensa de deter-minats col·lectius. Però la ideamajoritària és la de sempre, mési millors recursos per a l’empre-sa privada a canvi de menys imés diluits controls de la seuatasca.

I ara, com fa vint anys, elgovern no s’atreveix a defensarels seus compromisos amb l’es-cola pública. I els problemes delpassat, s’agreugen. I la dreta sapque el PSOE no s’atrevirà aenfrontar-se amb ella. Per això,mentres els uns mantenen l’a-menaça, els altres preparen elsaquet.

I l’esquerra social?Una part important de l’es-

querra fa vacances o mira cap aun altre costat. Per davall, laimpotència de la seua militànciaque no s’acaba de creure que lesseues organitzacions no els con-voquen a defensar els seus prin-cipis ideològics vitals. I nonomés el partit en el poder, sinótot un seguit d’organizatcionsrepresentatives dels treballadorsi les treballadores de l’ensenya-

ment, de pares i mares, de lasocietat...

En nom d’un suposat pacteper l’educació que donarà esta-bilitat al sistema, la majoriad’organizatcions progressistesvaloren “raonablement positiu”el pacte polític assolit en unasetmana del mes de novembre.Fins i tot algunes organitzacions,incomprensiblement, es mostrendisposades a fer-se l’harakiridavant d’altres organitzacions dela dreta sindical o social. Per noparlar d’un any treballant peruna llei que, d’acord amb elscompromisos electorals delPSOE, havia de servir per a fer,de l’ensenyament públic, l’eix delsistema educatiu. Un any dedebats, de propostes en elConsell Escolar de l’Estat, ambel MECD, amb els grups parla-mentaris i, en una setmana,quasi tot s’esfuma. I tot el móntan content.

Finançament directe i finança-ment paral·lel; admissió de l’a-lumnat; concertació de trams noobligatoris; augment de ràtios;renúncia a la laïcitat... tot s’igno-ra.

Només la situació de crispaciópolítica explica tanta renúncia. Alfinal l’ensenyament “pagarà” elssuposats vidres trencats per lareforma constitucional, els esta-tuts, la situació d’Euskadi.Pensen que cal reduir l’enfronta-ment. La crispació passarà, peròels seus efectes en l’escolapública romandran.

I el professorat?Malgrat les declaracions

voluptuoses sobre el gran paperdel professorat en la nova llei, elcas és que aquest hi és el granabsent. Una llei és una bonaocasió per millorar el sistemaeducatiu, però també per amillorar les condicions del pro-fessionals que, dia a dia, assegu-ren el seu funcionament. Elresultat, molt de fum i pocscompromisos. I el professorat dela privada, pitjor considerat.

En aquestes condicions els 60euros compromesos, que sem-pre seran benvinguts, no deixende ser un plat de llentilles.

El mateix plat de llentilles quel’escola pública haurà de pagar.

Pau i estabilitat en el sistemaeducatiu? Ja ho veurem si ésaixí. Ja sabem massa bé que sóninsaciables. I també sabem queRoma...

4 / 28 / FEBRER 2006

STAPV-IvDe los comunicados de prensase deduce que CCOO "denuncia"la vulneración por el estadoespañol de los arts. 6 (tutelajudicial efectiva), 11 (libertadsindical) y 14 (prohibición dediscriminación) del ConvenioEuropeo de Derechos Humanos.

El Tribunal Constitucional(TC) español inadmitió el recur-so de amparo presentado anteel mismo por CCOO contra laestimación, por parte delTribunal Supremo, de un recur-so de casación que casa la sen-tencia de la Audiencia Nacional,que a su vez estimaba la pre-tensión de cumplimiento delAcuerdo retributivo del año1.994.

No habiendo un pronuncia-miento expreso por parte delTC, el Tribunal de DerechosHumanos (TDH) puede, sinentrar en el fondo del asunto,disponer que el propio TC admi-ta a trámite el recurso deamparo y se pronuncie sobre elmismo, sin perjuicio que poste-riormente, si la resolución fueracontraria a los intereses deCCOO pudiera de nuevo plantearla cuestión ante el propio TDH.No obstante ello, parece que laspretensiones de CCOO no vanen dicho sentido, sino que pre-tende que el tribunal de

Estrasburgo se pronuncie sobreel fondo de la cuestión, es decir,el cumplimiento del Acuerdo delGobierno español.

La demanda se ha admitido, ¿ledan la razón a CCOO?La admisión a trámite de unademanda debe ser lo normal sise han cumplido los requisitosformales: que se hayan agotadolas vías de recursos internos,no sea anónima ni igual a otrademanda examinada anterior-mente por el Tribunal, que nosea incompatible con las dispo-siciones del Convenio y que nosea, de forma manifiesta, malfundada o abusiva.

Por lo tanto, en éste caso, laadmisión, lejos de lo que pre-tende hacer ver CCOO, no supo-ne un análisis previo del fondodel asunto, sino el cumplimien-to de unas meras formalidades.

¿Ha de personarse el personalpara ser indemnizado?CCOO ha puesto gran empeñoen la personación del mayornúmero posible de empleadospúblicos, sobre la afirmación deque sólo los personados puedenser indemnizados. Lo bien cier-to es que dicha argumentaciónsuena a un verdadero "banderínde enganche", pero carece devirtualidad: la resolución queadopte el TDH afectará a todo elcolectivo de funcionarios, porcuanto su base es la virtualidadde un Acuerdo del Gobiernoespañol. Sobre la posibilidad de

indemnización particular a los"personados", el art. 41 delConvenio sólo contempla laposibilidad de una "satisfacciónequitativa" (satisfaction équita-ble), para los casos en que sedeclarara la existencia de viola-ción del Convenio o susProtocolos y el derecho internodel estado español sólo permi-tiera una reparación imperfectade las consecuencias de dichaviolación.Ésta satisfacción equitativa sólocorresponde a la "parte perjudi-cada". Por ello, tanto por consi-derarse "parte perjudicada" atodos los funcionarios públicos

afectados por el Acuerdo, comopor cuanto la reparación porparte del estado español de lasconsecuencias de la supuestaviolación, podría ser de forma"perfecta", esto es, cumpliendolos términos del Acuerdo indi-cado y pagando lo debido atodos los funcionarios públicos,lo cierto es que, de haber una

indemnización, la misma seríagenérica y para todos los afec-tados por el Acuerdo, cuyoincumplimiento ha motivadouna supuesta violación de losderechos humanos.

¿Tiene posibilidades el recurso?Aunque como empleados públi-cos deseemos que el recursoprospere, la dificultad de pros-perabilidad del recurso, sinentrar a analizar los términosdel mismo, es muy importante.El porcentaje de posibilidadesque el mismo obtenga un avalsatisfactorio es mínimo, porcuanto parece poco probableque pueda entenderse que lasresoluciones dictadas por losórganos judiciales del estadoespañol vulneran los derechoshumanos, por más que sepueda discrepar de sus funda-mentos.

A pesar de la profusión denotas informativas, noqueda claro qué es lo quepide CCOO ni porqué losempleados deben adherirse

El recurso de CCOO ante el TribunalEuropeo de Derechos Humanos

SERVEIS PÚBLICS

IntersindicalLes organitzacions sindicalsANPE, CIG, ELA, IAC, IC, SAE,CEMSATSE i IntersindicalValenciana (STEs-i), que repre-sentem una majoria sindicalalternativa, volem donar a conèi-xer al conjunt del personalempleat públic, així com al con-junt de la ciutadania, el nostremés enèrgic rebuig a la políticaque en matèria de FuncióPública vénen practicant els dis-tints Governs, tant de l'Estatcom de les diferents ComunitatsAutònomes, durant el presentany.

En aquests àmbits, i amb massafreqüència, s'obvia la negociacióreal adoptant-se un sistemahabitual d'imposició de les con-dicions de treball per al personalempleat públic. Per això, reivindiquem::

n RReeccuuppeerraacciióó ddeell ppooddeerr aaddqquuiissiittiiuu ddeellss ssaallaarriissDe nou, el Govern central impo-sa un increment general de lesretribucions fixes en un 2%, laqual cosa augmenta la pèrdua depoder adquisitiu acumulat alllarg de massa anys pel personalempleat públic, suposant unaveritable “baixada de sou”. Proposem l'aplicació d'una clàu-sula de revisió salarial, prenentl'IPC passat com referència i larecuperació paulatina de lespèrdues acumulades en elsúltims anys.

n AAccaabbaarr aammbb llaa pprreeccaarriieettaattllaabboorraall eenn lleess aaddmmiinniissttrraacciioonnssppúúbblliiqquueessEl manteniment per part de lesadministracions públiques(AAPP), d'altes taxes de tempo-ralitat entre els empleats públicsincideix negativament en la qua-litat dels serveis públics que laciutadania demanda.

Exigim que es desterre la tem-poralitat en les AA.PP. i s'elimi-nen les diferències de condicionsde treball entre el personalempleat públic.

n CCoonnttrraa llaa pprriivvaattiittzzaacciióó ii eexxtteerr--nnaalliittzzaacciióó eenn eellss sseerrvveeiiss ppúúbblliiccss Durant 2005, les diferentsAdministracions han continuatprivatitzant i subcontratant unapart important dels serveis através de fórmules jurídiqueslegals que han de desaparèixer.Aquestes actuacions suposen untransvasament de fons públics amans privades, que busquenl'obtenció de beneficis i no laqualitat dels serveis públics. Per això, exigim una reorientaciód'aquestes polítiques. Que no esprocedeixca a externalitzacions,privatitzacions i subcontracta-cions, comprometent-nos a com-batre aquestes polítiques.

n LLaa jjoorrnnaaddaa ddee 3355 hhoorreess hhaa ddeesseerr uunnaa rreeaalliittaatt eenn ttootteess lleessaaddmmiinniissttrraacciioonnss ppúúbblliiqquueess..I aquesta reducció de jornada hade dur aparellat el consegüentincrement de llocs de treball pera no deteriorar la qualitat delservei públic.

n UUnn ssiisstteemmaa ppúúbblliicc ddee ppeennssiioonnssReivindiquem un sistema públicde pensions que es gestione desde l'àmbit públic evitant que ins-

titucions privades es lucren através de la seua gestió.

n UUnnaa nneeggoocciiaacciióó ccooll··lleeccttiivvaarreeaall ii ddeesscceennttrraalliittzzaaddaa eenn lleessaaddmmiinniissttrraacciioonnss ppúúbblliiqquueessEns oposem a l'actual reformade la Llei 9/87 d'Òrgans deRepresentació en les AAPP, quees pretén tramitar en beneficidels sindicats CCOO, UGT, i CSI-CSIF, a través de la qual lamajoria del personal empleatpúblic, i les organitzacions sindi-cals que els representem, veu-rem molt limitada la capacitatd'acció. Considerem que aquesta refor-ma suposa l’establiment d’unmonopoli sindical per a les orga-nitzacions sindicals esmentades. Exigim la descentralització de lanegociació col·lectiva, tant anivell sectorial com territorial,dotant de capacitat negociadoraa aquelles organitzacions real-ment representatives en cadaàmbit. Totes aquestes raons reuneixenals sindicats signants del pre-sent document amb la intencióde fer arribar a tot el personalempleat públic, en els seus cen-tres de treball, els objectiusexposats. És per això que realit-zarem quantes accions siguennecessàries.

Octubre de 2005

Manifest sobre la negociació col·lectiva del personal empleatpúblic

Recuperar el poder adquisitiuSERVEIS PÚBLICS

La argumentación deCCOO sobre la persona-ción del mayor númeroposible de empleadospúblicos suena a un ver-dadero "banderín deenganche", pero la reso-lución del TDH afectaráa todos los funcionarios

FEBRER 2006 / 28 / 5

OPINIÓ

Toni CarrascoCon la Admisión a trámite, porel Tribunal de Derecho Humanosde Estrasburgo, de un recursode amparo de la Federación deEnseñanza de CCOO, continúa elculebrón que comenzó con lafamosa sentencia de laAudiencia Nacional que recono-cía el incumplimiento, por partedel primer Gobierno del PP, delacuerdo firmado en el 94 y queestablecía una subida salarial,para el personal empleadopúblico, igual a la subida del IPCprevisto para los años 95, 96 y97.

En el año 2000, cuando sepublicó la sentencia, desdevarios sindicatos se hicieron lla-mamientos para que se hicieranpeticiones individuales de sucumplimiento (subida del sueldoy cobro de los atrasos).

Algunos sindicatos ofrecíanllevar la petición a cambio de laafiliación o de pagar a sus ase-sorías. No informaban que dehacerse realidad, el cobro seharía de forma negociada ygeneralizada ¿Se imaginan dosmillones de personas haciendovaler el mismo derecho deforma individual o un Gobiernopagando todo ese dinero sinprevisión presupuestaria?

Tampoco informaban estossindicatos, que el propioGobierno ya había recurrido laSentencia y que el resultadomás probable era el de su anu-lación, como así fue.

Cinco años más tarde, denuevo aparece la Sentencia yuna campaña paralela de publi-cidad.

Pero, mientras tanto, ¿qué ha

sucedido?En el año 99, CSIF y CCOO fir-

maron un Acuerdo con una subi-da para el año 2000 del 2%,cuando el IPC había subido en el99 un 2’9% y el mismo año 2000el IPC subió un 4’1%.

En noviembre de 2002, UGT,CSIF y CCOO firmaron un nuevoAcuerdo con subidas netas paralos años 2003 y 2004 de un 2’7%anual. En el 2002 el IPC habíasubido un 3’5% y subió un 3’1%y un 3’5% en los dos años de

vigencia del Acuerdo.Para el año 2005 otra vez se

nos subió, con Acuerdo de losmismos tres sindicatos, un 2’7%cuando el coste de la vida habíasubido un 3’5% el año pasado.

Este año, el Gobierno ya hafirmado con UGT, CSIF y CCOOun Acuerdo para que en el año2006 tengamos una subida netadel 3’05%. Este año la inflaciónya va por el 3’7% y se prevé quesupere el 4% a final de año.

Particularmente, estoyencantado con que se siga en lanoble tarea de convencer a lostribunales del mundo de que enel año 97 se nos birló parte denuestro salario. Pero lo querealmente me preocupa es queal mismo tiempo se hayan fir-mado, desde alguna organiza-ción sindical y de manera conti-nuada, pérdidas del poderadquisitivo del personal emplea-do público, en forma de acuer-dos que, estos sí, se han venidocumpliendo año tras año (2000,2003, 2004, 2005 y ahora 2006).

No sólo han firmado recortessalariales en los Acuerdos. Depaso asumieron la limitación delas ofertas públicas de empleo,hicieron la vista gorda a los pro-cesos de privatización y externa-lización en las AdministracionesPúblicas y favorecieron el nego-cio de los planes privados depensiones secuestrando lo quedebía ser parte del salario del

personal empleado público paraasegurar la inversión en ellos.

¿Dónde están los tribunalesante los que se pueda interpo-ner un recurso contra los sindi-catos que firman pérdidas depoder adquisitivo? ¿A dóndedeben dirigirse las empleadas yempleados públicos para denun-ciar que hay sindicatos que fir-man acuerdos sin contar connadie? ¿Ante quién se denunciaque hay sindicatos que hacennegocio, como empresa gestoradel Plan de Pensiones de la AGE, con el dinero de su personal?

Por favor no me defiendanmás en los tribunales. Cuentencon los trabajadores y trabaja-doras, movilícense y no lo fir-men todo. Aunque a ustedes lesparezca mentira, decir no tam-bién es una opción.

Provoquen cambios en lasleyes para asegurar, de formarotunda, que el personal emple-ado público no pueda perderpoder adquisitivo y que no sepuedan privatizar los serviciospúblicos.

A lo mejor entonces no hacefalta ir tanto a los tribunales. Alo mejor entonces todo está másclaro.

Per l’abril de 2005, es van ferpúbliques les conclusions de lacomissió nomenada per estudiarles propostes sobre el futur EstatutBàsic del Personal Empleat Públic.En aquests moments, es coneix unesborrany del projecte de llei queaplegarà, en una sola norma jurídi-ca, totes les disposicions de rang

legal que afecten el règim de laFunció Pública —Llei deFuncionaris Civils de l’Estat, Llei30/84 de Mesures per a la Reformade la Funció Pública, Llei deRepresentació i Negociació delPersonal al Servei de lesAdministracions Públiques…—ampliant el seu àmbit al conjuntdel personal empleat públic, siga

funcionari o laboral. Curiosament, no inclou contin-

guts sobre incompatibilitats, comen principi suggeria la comissióque va fer l’estudi, raó per la qualla llei d’incompatibilitats no s’hiintegraria i seguiria vigent amb laincorporació d’una lleu variació. Eltext de l’Estatut és de gran impor-tància, puix emmarcarà el modeld’ocupació pública, les condicionsde treball de tot el personalempleat públic, els drets i deures i,implícitament, el model d’adminis-tracions públiques. L’esborranyestatutari es fonamenta fidelmenten les conclusions de la comissió(ALLIOLI 186, juny 2005). De fet, hiha multitud de paràgrafs que sónuna còpia literal de l’informeesmentat.

Encara que no és pròpiamentuna llei de mínims, hi ha determi-nats punts no considerats abans,però que estaven regulats en algu-nes de les lleis que substitueix. Enprincipi, la regulació es reserva pera futures lleis autonòmiques i derègim local, i per a legislació espe-cífica del personal del’Administració general de l’Estat iper als estatuts específics del per-sonal sanitari o docent, entre d’al-tres.

L’Estatut no esmenta assumptesregulats per la legislació quereemplaça, com ara la jornada, elspermisos o les llicències. Tampocno es refereix al nombre i als

àmbits dels òrgans de representa-ció, que sí que recull l’actual Llei9/87. Igualment, no defineix ni elscossos ni les escales, temes quees traslladen a les distintes admi-nistracions. No té en compte —icaldria que ho fera— aspectes comsalut laboral, drets socials, conci-liació de la vida personal familiar ilaboral (relacionada amb jornada,permisos...). Per al personal labo-ral es fa referència contínuamentals respectius convenis col·lectius.Així mateix, especifica, per al per-sonal funcionari, les tasques queels corresponen en exclusivitat, lesquals no poden ser objecte de con-tractació laboral.

Plana sobre tot l’esborrany laidea de l’avaluació del treball —i

amb això tota la tira de la qualitat,l’eficàcia...— unida a les retribu-cions o la promoció professional.L’articulat inclou referències a lesdiscriminacions per gènere, raça,orientació sexual i d’altres tipus.Com a novetat, també pren en con-sideració la violència de gènere entemes, com ara la mobilitat o lesexcedències. Així mateix, recull lacreació d’un nou tipus de personal,el directiu —no cal que siga funcio-nari— amb unes condicions de tre-

ball no regides per la negociaciócol·lectiva i avaluat amb criteris deproductivitat. Sobre l’accés a lacondició d’empleat públic, no fa apenes cap referència als mèritsper experiència.

S’elimina el grup E, per tant, hihaurà quatre subgrups de classifi-cació per al personal funcionari,segons la titulació requerida. Açòno ha de servir per a la privatitza-ció dels llocs de treball relacionatsamb aquest grup E, com les tas-ques de neteja, bugaderia, vigilàn-cia o manteniment. Les paguesextraordinàries, les fixa amb lesretribucions bàsiques i les comple-mentàries, excepte les lligades al’avaluació.

Quant a la negociació col·lectivaadopta el que es preveu en lamodificació de la Llei 9/87: la MesaGeneral de les administracionspúbliques i la desaparició de lairradiació dels resultats electoralsd’un àmbit a un altre en les admi-nistracions. No fixa el nombre dejuntes de personal que hi ha d’ha-ver per cada àmbit. Desapareixencom a objecte obligatori de nego-ciació les ofertes d’ocupació i elsprocediments d’accés. També hi haarticles que apel·len a un codi deconducta, amb uns principis èticsper al personal empleat públic, amés del règim disciplinari, tal comva proposar la comissió.

Text íntegre de l’avantprojecte del’Estatut Bàsic de l’Empleat Públicen: www.intersindical.org/stepv

Apunts sobre l’esborranydel projecte de Llei del’Estatut Bàsic del’Empleat Públic

Les ombres de l’Estatut bàsicFUNCIÓ PÚBLICA

L’Estatut no esmentaassumptes regulats perla legislació que reemplaça, com ara lajornada, els permisos oles llicències

Por favor no me defien-dan más en los tribuna-les. Cuenten con los tra-bajadores y trabajado-ras, movilícense y no lofirmen todo. Aunque austedes les parezcamentira, decir no tam-bién es una opción

JOAN BLANCO

La sentencia del 97

6 / 28 / FEBRER 2006

“Per una escola pública valencia-na, democràtica, laica i de quali-tat”. Aquest era el lema que vatraure al carrer prop de vint milvalencianes i valencians en diver-ses localitats del país.Arran del procés de tramitacióparlamentària de la Llei Orgànicad'Educació (LOE), diveres organit-zacions feren públic un manifestamb les prioritats que han deguiar la millora del sistema educa-tiu.

Entre les organitzacions convo-cants es troba Escola Valenciana,els MRP, STEPV-Iv, CGT, Sindicatd’Estudiants, BEA, CEPEC,Valencians pel Canvi, EUPV, BLOC,ERPV, PCPV, Els Verds del PaísValencià, Els Verds–EsquerraEcologista i Espai Alternatiu.

Per a superar les deficiènciesdel sistema educatiu, que són res-ponsabilitat dels governs delsúltims 15 anys, proposaven:

Un sistema educatiu quegarantisca l'equitat i la igualtatd'oportunitats i la compensacióde desigualtats; igualtat en l'ac-cés i en l'escolarització; la xarxade centres públics com a eix ver-tebrador del sistema; un ensen-yament públic de qualitat ambrecursos humans i materials pera atendre adequadament la diver-sitat de l'alumnat; transparència,participació i gestió democràticaen els centres; ensenyament laicbasat en els valors de respecte ide solidaritat i que valore la his-tòria, la cultura i la llengua delsvalencians. L'ensenyament con-fessional de la religió ha d’estar

fora del currículum.

Manifestació el 14-DPer tot això, convocaren el 14

de desembre tota la comunitateducativa, les forces socials i polí-tiques i tota la ciutadania perquèse sentira amb força la veu d’unaàmplia majoria social en favor del’Escola Pública: una escola públi-ca, valenciana, democràtica, laica ide qualitat, la millor garantia per aconstruir una societat més equita-tiva, integrada i solidària.

Les manifestacions, celebradesal llarg de tot el país, foren un èxitorganitzatiu i de participació, quecal atribuir en gran manera a latasca de l’STEPV-IntersindicalValenciana, únic sindicat amb pre-sència real en el sector educatiud’entre els convocants.

La Intersindical encapçala la mobilització a favor dels serveis públics

SERVEIS PÚBLICS

STAPV-IvEl procés de consulta sobre laconformitat amb l’Acord sobremesures retributives dels emple-ats públics en l'exercici 2006, de25 d'octubre de 2005, de la mesageneral de negociació de laGeneralitat s’està desenvolupantsense problemes i té prevista laseua finalització a finals del mesde febrer. Tot i que inicialment ladata prevista era finals d’any, elfet que lacampanya de consultal’hagen dut a terme exclusiva-ment les delegades i delegats deSTAPV, junt a que els sectors deSanitat i Ensenyament hagenretardat l’inici de la campanya perdiversos motius (l’un per estar enaltres negociacions i l’altre per-què les Juntes de Personaldocent han decidit que serienelles les que s’encarregarien dela consulta) són raons que hanmotivat la prórroga fins el finaldel segon mes de l’any.El punt principal de discrepànciaentre les persones favorables icontràries a l’acord és l’establi-ment d’un fons per a un pla depensions privat. A hores d’ara,una primera aproximació a lesdades -encara parcials- dóna quemés del 80% de les instànciespresentades són contràries aaquest acord per eixe motiu.

Com expressar-te si no ho has fet encara?La consulta s’està realitzant enforma d’una instància que es pottrobar en la pàgina web del sindi-cat (http://stapv.intersindical.org) ies pot demanar a les seus delSindicat. Cal omplir-la amb lesdades personals i manifestar lliu-rement si es dóna la conformitat al'acord signat el 25 d'octubre, sino es dóna o si es prefereix l’abs-tenció.Cal presentar la instància perregistre d'entrada. Hi ha diversesopcions:- Presentar-la i després fer arri-bar una còpia al Sindicat per a laseua comptabilització.- Donar la instància al represen-tant de l’STAPV que vaja al centre.El Sindicat es compromet a pre-sentar-la al més prompte possi-ble i tornar-ne la còpia.

Cal participarTant si estàs a favor del contingutde l'acord com si no ho estàs, lateua opinió és necessària. Senseella, el resultat de la consulta potser insuficient. Si no participes enla consulta, altres podran seguirprenent decisions per tu. Lademocràcia —en aquest cas lademocràcia sindical— necessitala participació de totes i tots.En l'STAPV-Iv, tu decideixes.

Avança la consulta sobre elPla de Pensionsde la Generalitat

SERVEIS PÚBLICS

Adel FrancésLes clàusules de revisió salarialHi ha, però, motius per a l’espe-rança: a la Mesa General del’Administració l’Estat, on CCOOha rebutjat signar el acord dedesenvolupament de l’acordretributiu de setembre, sota l’ar-gument que en retribució directa-en la nòmina- no s’anava arecuperar poder adquisitiu.L’Acord deixa l’augment per alsfuncionaris de l’Estat en un3,7%, que per pura coincidènciaés el mateix que la inflació de2006.

L’altre fet positiu és que CSIFva rebutjar legalitzar amb laseua signatura l’acord de laMesa General de 25 d’octubrepassat, negociat d’esquenes a larepresentació majoritària delstreballadors públics al si delPAVACE.

Que a CCOO li semble inac-ceptable un 3,7% per als funcio-naris de l’Estat però acceptableun 3,75% per als de laGeneralitat, i que al PaísValencià CSIF rebutge el queaccepta en l’Estat pot semblaruna incoherència però més valque una part dels grans sindi-

cats comence a adonar-se queestan caiguent en la trampa deles negociacions sobre retribu-cions.

On està el 4%?La propaganda respecte dels

acords ha repetit fins l’infinit quel’augment retributiu de 2006 éssuperior a un 4%. Tanmateix, lesnòmines de gener només s’hanincrementat en un 2%. Les dife-rències entre els percentatgesde la propaganda i de la realitatestan en les pagues extres i elsplans de pensions. La pujada delsou es dilueix en les paguesextres completes, i la resta, quepot ser el percentatge quepemeta la recuperació del poderadquisitiu, desapareix en fons depensions sense control.

A la Generalitat tardarà encobrar-se el 0,7%L’acord de 25 d'octubre incre-mentava les retribucions en un0,4 % de la massa salarial perrevisió salarial; 0,3% per a lamillora de la qualitat i un 0,3 %per al pla de pensions. La mesasectorial de Funció Pública es vareunir el 19 de gener per a con-

cretar eixes mesures. La propos-ta de STAPV era elrepartimentlineal de les quantitats resul-tants d'aplicar el 0,3 y el 0,4%,respectivament. L'Administracióha proposat que el fons del 0,3%tinga un repartiment lineal i eldel 0,4% un repartiment propor-cional. Podria haver-se arribat aun acord eixe mateix dia, però laconselleria d'Economia i Hisendava certificar malament la massasalarial de 2005 i la de Justícia iAdministracions Públiques no vaproposar la fórmula per alrepartiment proporcional delfons del 0,4%. Hauria de calcu-lar-se sobre el total de les retri-bucions de cada persona/lloc detreball. Si es pren com a criteride proporcionalitat el comple-ment específic (CE), és undesastre: per a cada persona elCE suposa un percentatge dife-rent del total de retribucions, deforma que el resultat serà pro-fundament injust: cobraran més(no ja en euros, sinó proporcio-nalment) aquells llocs que tenenuns CE més elevats, en detri-ment dels que els tenen mésbaixos.

Els acords promouen els fons de pensionsprivats, no les clàusules de revisió salarial

Aspecte de la manifestació per l’Escola Pública del passat 14 de desenbre a València/J.B.

FEBRER 2006 / 28 / 7

Adel FrancésEl 12 de desembre es reunia laMesa Sectorial de Funció Públicaper tractar sobre el pas del perso-nal de la Inspecció de ServeisSanitaris i de Salut Pública a lesinstitucions sanitàries dependentsde la Conselleria de Sanitat, aixícom les relacions de llocs de tre-ball (RLT).

RReellaacciioonnss ddee llllooccss ddee ttrreebbaallllTots els sindicats es van negar adonar el vistiplau a les RLT. S’hi vamanifestar la ineficàcia de l’actualprocediment de la comissió decondicions de treball (CCT), quecrea frustració en les organitza-cions sindicals que presenten pro-postes i molt més en el personalque no veu cap resposta a lesseues reivindicacions que habi-tualment són més que justes.L’Administració va admetre que elprocediment no és satisfactori ique, per això, havia proposat la

modificació de la normativa queregula la CCT.STAPV ha anunciat la presentaciód’un recurs contra les RPT, entrealtres raons pel fet que, contrave-nint la Llei de la Funció PúblicaValenciana, tots els llocs de cap deservei de la Conselleria de Territorii Habitatge estan classificats per ala seua provisió per lliure designa-ció.

EEll ppaass aa iinnssttiittuucciioonnss ssaanniittààrriieessPel que fa als decrets presentatsper la Conselleria de Sanitat, quesuposen el pas de determinat per-sonal a institucions sanitàries,STAPV va rebutjar donar-los el vis-tiplau per la indefinició amb quèqueda la situació de les personesafectades, que mantenen la condi-ció de personal funcionari, i nopassen a ser considerades com apersonal estatutari. Això provocaràque passen a configurar un grupestrany de funcionaris rodejats

d’estatutaris. Aquesta situació cla-rament anòmala comportarà queel col·lectiu puga ser desconside-rat en la Mesa Sectorial de Sanitat,amb l’agreujant que se li aplicaràla normativa i els acords que afec-ten la resta de personal funcionari.D’altra banda, no queda gens clarani tan sols la situació del personalen el registre de Funció Pública, i,en conseqüència, si poden retor-nar a l’Administració del Consellmitjançant concurs o reingrés.Pel fet que aquests assumptesafecten dues meses sectorials,STAPV ha proposat constituir unamesa tècnica dependent de la MesaGeneral perquè treballe els docu-ments i que, finalment, aquestaúltima la instància prenga elsacords que considere procedents.Per la seua part, en paraules d’unrepresentant de l’Administració, laGeneralitat es nega, rotundament,a “perdre més temps” en l’assump-te. A pesar de l’oposició majoritàriadels sindicats, l’Administració vaconsiderar complit el tràmit denegociació d’ambdós decrets, demanera que continuarà el seu trà-mit.

Finalitza sense acords la Mesa Sectorial deFunció Pública de 12 dedesembre

L’Administració aprova unilateralment les relacionsde llocs de treball i la transferència a Sanitat

ADMINISTRACIÓ DEL CONSELL

Blai DoménechL'any 2000 STAPV-Iv va engegarla seua pàgina web, segregada dela que en 1997 va crear l'STEPV.Va ser una iniciativa modestaque, amb el pas dels anys, haanat adquirint major rellevància iampliant constantment els con-tinguts oferits a les treballadoresi els treballadors en general. Unascens que ha anat en paral·lel al'augment de la utilització de lestecnologies de la informació enl'àmbit concret dels serveispúblics.La pàgina web s'actualitza cadadia, durant tota la setmana, inclo-sos els dies festius, i suposa unesforç continu que el Sindicatporta a cap amb l'únic objectiu degarantir que la informació arribea tot el món, sense cap limitació.Per aquesta raó, la web és, sensecap dubte, la millor garantia dedemocratització informativa.Estructura de la webLa pàgina web sindical abastatots els àmbits de la GeneralitatValenciana, i incorpora també unapàgina dedicada concretament alsector de Justícia, o a tambél'Administració de l'Estat, on esrecull tota la informació i publica-ció del BOE i DOGV, així comtambé els concursos de trasllatsnacionals i les distintes meses denegociació.Destaquen com a elements relle-vants d'informació els relacionatsamb acords reglamentaris,acords administració-sindicats,normativa, ministeris...Així mateix, cal destacar altresblocs d'informació. Un és laCCoonnffeeddeerraacciióó SSTTEEss--iinntteerrssiinnddiiccaall,secció en què s'informa d'aspec-tes que estan relacionats amb la

vida interna de STES-i com amodel sindical i dels altres sindi-cats confederats. PPeerrssoonnaall contéuna informació exhaustiva sobreborses de treball, ofertes d'ocu-pació pública, oposicions, con-curs de trasllats. DDooccuummeennttaacciióó,presenta una àmplia secció sobrebase legal, BOE i diaris oficials.CCoommuunniiccaacciióó, on incloem elscorreus electrònics que enviemdiàriament, la revistaIntersindical, campanyes socials.FFoorrmmaacciióó, que conté les convoca-tòries trimestrals de la EscolaSindical de Formació MelchorBotella, així com els cursos deformació que convoca l’IVAP; i,finalment, hi trobem IInnffoorrmmaacciióó,referent a enllaços d'interés,enllaços oficials, residències detemps lliure o també MUFACE iMUGEJU.Nous continguts en la pàginaDes de l'any 2004, s'hi han incor-porat noves seccions, com araNNoovveettaattss ddiiààrriieess, BBoorrsseess ddee ttrree--bbaallll, CCaappççaalleerreess DDOOGGVV,CCoonnccuurrssooss, LLllooccss ddee ttrreebbaallll, PPllaadd''eessttaabbiilliittaatt, PPllaannss dd''ooccuuppaacciióó,RReeggllaammeennttss oorrggàànniiccss, BBaasseelleeggaall...

Visites a la webEl creixement ha mantingut unritme constant i continu, des deles 5.000 visites de l'any 2000, les25.000 del 2003, fins a arribar ales 150.000 de 2005. Alguns dies,relacionats amb processos d'opo-sicions o concursos, els accessos

han superat, de molt, les duesmil visites, la qual cosa demostraamb claredat la confiança quegenera la pàgina com a elementd'informació.

FelicitacionsAl llarg dels anys que estem ope-ratius han estat moltes les com-panyes i els companys que enshan enviat agradables missatgesque ens fan seguir amb mésànim com, per exemple:"Us felicite per aquesta pàgina.Crec que és la millor que s'hi pottrobar, sobretot per l'accessibili-dad i senzillesa de plantejament.Tant de bo la informació de laGeneralitat Valenciana ho tinguésen compte, 7/04/04". O aquestaltre: "És la primera vegada queenvie un correu electrònic, peròben sovint acostume a visitar lavostra pàgina web (per cert mol-tes felicitats), perquè sempre hitrobe allò que cerque, 15/03/05".

La pàgina web s’actualitza cada dia i suposa un esforç continu, amb l’únic objectiude garantir que la informa-ció arribe a tot el mónsense limitacions

La web sindical, una eina necessària

ADMINISTRACIÓ DEL CONSELL

Ciutadans desegona, funcionaris desegonaToni Alegre

OPINIÓ

Entre els factors que comptenper a considerar-se de 1a o 2acategoria, com a usuari del'Administració Pública o com aempleat públic, està el lloc deresidència, és a dir, la distànciaque hem de recórrer per a efec-tuar determinats tràmits o actua-cions davant de l'AdministracióPública i sempre amb les despe-ses de desplaçament al nostrecàrrec.Per posar-ne un exemple, pen-sem en un organisme públic, elSERVEF, i els habitants d'unacomarca, els Ports, els quals pera realitzar els seus tràmitsdavant d'aquest organisme hande recórrer una distància d'anadai tornada en alguns casos supe-rior a 100 km i sempre amb lesdespeses al seu càrrec. STAPV-Ivproposa com a solució a aquestaproblemàtica l'establiment d'ofi-cines mòbils itinerants o buscaruna major implicació dels ajunta-ments amb la col·laboració en lagestió d'altres administracionspúbliques.Però si mirem la problemàticades del punt de vista del funcio-nari, la situació continua sent lamateixa. Per seguir amb l'exem-ple del SERVEF, pensem en qual-sevol funcionari de qualsevolpoblació. Les despeses de des-plaçament de la seua població deresidència a la població en quèes realitze un curs de formacióde l'IVAP o el SERVEF serantambé al seu càrrec. Pensem queel trajecte Vinaròs-Castelló-Vinaròs són 160 km, que el fun-cionari haurà de pagar de la seuabutxaca.És un contrasentit quel'Administració Pública oferiscaaccions formatives per als seusfuncionaris, però no oferisca, encanvi, solució als problemes quees deriven de la participació enaquestes accions formatives.L'STAPV-Iv, a través de la Juntade Personal del SERVEF, hademanat a la direcció del SER-VEF la comarcalització dels cur-sos formatius del SERVEF o elpagament d'aquests desplaça-ments, però la contestació hasigut negativa argumentant ladirecció del SERVEF que ni eldecret 24/97 sobre indemnitza-cions per raó del servei ni altresnormes legals emparen el paga-ment d'aquests desplaçaments.En conseqüència, tant el nostresindicat i com el conjunt del per-sonal de la Generalitat hauremde continuar pressionantl’Administració i buscant solu-cions per tal que no hi haja niciutadans ni funcionaris de sego-na per raó del seu lloc de resi-dència.

8 / 28 / FEBRER 2006

CAPÍTULO VI Reglamento Orgánico (1996)

Artículo 84. Faltas muy gravesa) El ejercicio de cualesquiera de las actividades incompatibles conla función de oficial, auxiliar o agente, establecidas en el artículo 79del Reglamento, salvo las que puedan constituir falta grave conarreglo a lo dispuesto en el artículo 85, e), del mismo. b) El abandono injustificado en el desempeño de sus funciones(art. 417.3 LOPJ). c) La ausencia injustificada por más de diez días, del lugar de resi-dencia en que presten servicios (art. 417.4 LOPJ). d) La comisión de una falta grave, cuando hubiera sido anterior-mente sancionado por otras dos graves dentro de un período de unaño. e) El incumplimiento del deber de fidelidad a la Constitución en elejercicio de su función. f) Toda actuación que suponga discriminación por razón de raza,sexo, religión, lengua, opinión, lugar de nacimiento o vecindad, ocualquier otra condición o circunstancia personal o social. g) La infracción del deber de guardar secretos sobre las actuacio-nes judiciales en los casos establecidos en las leyes. h) El incumplimiento de la obligación de atender los serviciosesenciales en caso de huelga, excepto los representantes sindica-les. i) La violación de la neutralidad o independencia política, utilizandolas facultades atribuidas para influir en procesos electorales decualquier naturaleza y ámbito. j) La obstaculización al ejercicio de las libertades públicas y dere-chos sindicales. k) La realización de actos encaminados a coartar el libre ejerciciodel derecho de huelga. l) La participación en huelgas, a los que la tengan expresamenteprohibida por la ley. m) Los actos limitativos de la libre expresión de pensamiento,ideas y opiniones.

Artículo 85. Faltas gravesa) Las palabras o actos de grave desconsideración a los superioresen su presencia, en escrito que se les dirija, o con publicidad (art.418.1 LOPJ). b) La ausencia injustificada por más de tres días del lugar de resi-dencia en que presten servicio, en un mismo mes (art. 418.4 LOPJ). c) El retraso injustificado y reiterado en el desempeño de sus fun-ciones. d) La comisión de una falta de carácter leve, habiendo sido sancio-nado anteriormente por otras dos leves, cuyas anotaciones nohubieran sido canceladas (art. 418.9 LOPJ). e) El ejercicio de cualquier actividad de las consideradas compati-bilizables a que se refiere el artículo 79, b), de este Reglamento,sin obtener cuando esté prevista la pertinente autorización o,habiéndola obtenido, con falta de veracidad en los presupuestosalegados.

Artículo 86. Faltas levesa) La falta de respeto a los superiores que no constituyan faltagrave (art. 419.1 LOPJ). b) La desconsideración con iguales o inferiores (art. 419.2 LOPJ). c) Cuando no guarden la debida consideración a los que acudan aellos en asuntos relativos a las funciones de su cargo. d) El retraso en el despacho de asuntos cuando no constituya faltagrave (art. 419.3 LOPJ). e) La ausencia injustificada por más de un día y menos de cuatrode su lugar de residencia (art. 419.4 LOPJ). f) Las infracciones en el cumplimiento de los deberes propios desu cargo establecidos en la Ley y en este Reglamento, cuando noconstituyan infracción grave (art. 419.5 LOPJ). g) Las faltas repetidas de puntualidad dentro del mismo mes sincausa justificada. h) El incumplimiento de la jornada de trabajo sin causa justificada.

NUEVO RÉGIMEN DISCIPLINARIO (RD 796/2005)

Artículo 7.Faltas muy gravesa) El incumplimiento del deber de fidelidad a la Constitución en el ejercicio de la función pública.b) Toda actuación que suponga discriminación por razón de sexo, raza, religión, lengua, opinión, lugar de naci-miento o vecindad o cualquier otra condición o circunstancia personal o social.c) El abandono del servicio.d) La emisión de informes o la adopción de acuerdos o resoluciones manifiestamente ilegales, cuando se causeperjuicio grave al interés público o se lesionen derechos fundamentales de los ciudadanos.e) La utilización indebida de la documentación o información a que tengan o hayan tenido acceso por razón de sucargo o función.f) La negligencia en la custodia de documentos que dé lugar a su difusión o conocimiento indebidos.g) El incumplimiento reiterado de las funciones inherentes al puesto de trabajo o de las funciones encomenda-das.h) La utilización de las facultades que tenga atribuidas, para influir en procesos electorales de cualquier naturale-za y ámbito.i) El incumplimiento de las decisiones judiciales cuya ejecución tengan encomendada.j) La desobediencia grave o reiterada a las órdenes o instrucciones verbales o escritas de un superior, emitidaspor este en el ejercicio de sus competencias, referidas a funciones o tareas propias del puesto de trabajo del inte-resado, salvo que sean manifiestamente ilegales.k) La utilización de la condición de funcionario para la obtención de un beneficio indebido para sí o para un terce-ro.l) La realización de actividades declaradas incompatibles por la ley.m) La inobservancia del deber de abstención, a sabiendas de que concurre alguna de las causas legalmente pre-vistas.n) Los actos que impidan el ejercicio de los derechos fundamentales, de las libertades públicas y de los derechossindicales.ñ) El incumplimiento del deber de atender los servicios esenciales en caso de huelga.o) El acoso sexual.p) La agresión grave a cualquier persona con la que se relacione en el ejercicio de sus funciones.q) La arbitrariedad en el uso de autoridad que cause perjuicio grave a los subordinados o al servicio.r) Las acciones y omisiones que hayan dado lugar en sentencia firme a una declaración de responsabilidad civilcontraída en el ejercicio de la función por dolo o culpa grave.s) La comisión de una falta grave cuando hubiese sido anteriormente sancionado por otras dos graves que hayanadquirido firmeza, sin que hubieran sido cancela das o procedido la cancelación de las anotaciones correspon-dientes.

Artículo 8. Faltas gravesa) La desobediencia expresa a las órdenes o instrucciones de un superior, emitidas por éste en el ejercicio de suscompetencias, referidas a funciones o tareas propias del puesto de trabajo del interesado, salvo que sean mani-fiestamente ilegales.b) El incumplimiento de las decisiones judiciales cuya ejecución les ha sido encomendada, cuando no constituya faltamuy grave.c) El abuso de autoridad en el ejercicio de sus funciones cuando no constituya falta muy grave.d) La negligencia en la custodia de documentos, así como la utilización indebida de estos o de la información queconozcan por razón del cargo, cuando tales conductas no constituyan falta muy grave.e) La tercera falta injustificada de asistencia en un período de tres meses.f) La negligencia o retraso injustificado en el cumplimiento de las funciones inherentes al puesto de trabajo o delas funciones encomendadas cuando no constituya un notorio incumplimiento de estas.g) El ejercicio de cualquier actividad susceptible de compatibilidad, conforme a lo dispuesto en la Ley 53/1984, de26 de diciembre, sobre incompatibilidades del personal al servicio de las Administraciones públicas, sin obtenerla pertinente autorización o habiéndola obtenido con falta de veracidad en los presupuestos alegados.h) La falta de consideración grave con los superiores, iguales o subordinados, así como con los profesionales ociudadanos.i) Causar daño grave en los documentos o material de trabajo, así como en los locales destinados a la prestacióndel servicio.j) La utilización inadecuada de los medios informáticos y materiales empleados en el ejercicio de sus funciones yel incumplimiento de las instrucciones facilitadas para su utilización, así como la indebida utilización de las clavesde acceso a los sistemas informáticos.k) Las acciones u omisiones dirigidas a eludir los sistemas de control de horarios o a impedir que sean detecta-dos los incumplimientos injustificados de la jornada de trabajo.l) Dejar de promover la exigencia de la responsabilidad disciplinaria que proceda al personal que integre su ofici-na, cuando conociera o debiera conocer el incumplimiento grave por este de los deberes que le corresponda.m) Obstaculizar las labores de inspección.n) Promover su abstención de forma claramente injustificada.ñ) El reiterado incumplimiento del horario de trabajo sin causa justificada.o) La comisión de una falta de carácter leve si hubiera sido sancionado anteriormente por resolución firme porotras dos leves, sin que hubieran sido canceladas o procedido la cancelación de las correspondientes anotacio-nes.

Artículo 9. Faltas levesa) La falta de consideración con los superiores, iguales o subordinados, así como con los profesionales o ciudada-nos, cuando no constituya una infracción más grave.b) El incumplimiento de los deberes propios de su cargo o puesto de trabajo o la negligencia en su desempeño,siempre que tales conductas no constituyan infracción más grave.c) El retraso injustificado en el cumplimiento de sus funciones cuando no constituya falta más grave.d) La ausencia injustificada por un día.e) El incumplimiento del horario de trabajo sin causa justificada cuando no constituya falta grave.

El 23 de julio de 2005 el BOE publicaba el RD796/2005, de 1 de julio, por el que se aprueba elReglamento general de régimen disciplinariodel personal al servicio de la Administración deJusticia. El reglamento varía considerablementediversos aspectos con respecto al anterior,tanto en el procedimiento para instruir losexpedientes disciplinarios como en la califica-

ción de las faltas e imposición de sanciones. Elcuadro adjunto compara la normativa actualcon el tratamiento de las faltas previsto en elderogado Reglamento de oficiales, auxiliares yagentes de 1996.La nueva disposición mantiene las sancionesdisciplinarias de apercibimiento, suspensión deempleo y sueldo, traslado forzoso fuera del

municipio de destino y separación del servicio.Para su determinación se tendrá en cuenta: a)La intencionalidad; b) El perjuicio causado a laAdministración o a los ciudadanos; c) El gradode participación en la comisión de la falta; d) Lareiteración o reincidencia.

Análisis del nuevo régimen disciplinarioJUSTÍCIA

La nueva y la vieja reglamentación, cara a cara

El Acuerdo entre el Ministerio de Justicia y los sindi-catos de 22/12/2005 establece que durante esta legi-latura se modificará el régimen disciplinario y la

LOPJ en el sentido siguiente:a) El traslado forzoso solo se podrá aplicar para fal-tas muy graves.

b) La suspensión de empleo y sueldo será de hastatres meses en las faltas graves y de tres meses aseis años en las muy graves.

FEBRER 2006 / 28 / 9

ENSENYAMENT PÚBLIC

Josep A. BomboíL’avantprojecte de llei orgànicade modificació de la LleiOrgànica 6/1985, d’1 de juliol,del Poder Judicial (LOPJ), enmatèria d’organització de l’ad-ministració de justícia, plantejala modificació de l’organitzaciójudicial mitjançant la creació dela justícia de proximitat.

Aquesta reforma pretén crearuns òrgans judicials a les ciutatsde més de 175.000 habitants,seguint el model dels jutjats depau, amb variacions derivadesdel medi urbà en el qual desen-volupen la seua funció i, pertant, amb la consegüent elevacióde la importància dels assump-tes que se’ls atribueix.

El nomenament dels jutgesde proximitat correspondria alConsell General del PoderJudicial, a proposta dels con-sells autonòmics de Justícia(que també preveu aquest avant-projecte), entre una terna apro-vada pel ple de l’Ajuntament.Aquests jutges, llicenciats endret amb una experiència míni-ma de sis anys, formarien partdel poder judicial, sense pertàn-yer al cos únic de l’article 122.1de la Constitució, i tindrien elmateix estatut dels jutges imagistrats de carrera.

Finalment, a més del mèrit pera l’ingrés en la carrera judicialpel torn de juristes, es faria unareserva de llocs per als proce-dents d’aquests jutjats.

CompetènciesEn l’ordre civil, aquests jutgesconeixeran de la substanciacióen primera instància, resolució iexecució dels processos, i de lesfuncions de conciliació i media-ció, que expressament els atri-buïsca la llei, per exemple enels juís de desnonament o ver-bals de fins a 3.000 euros.

En l’ordre penal, tindran atri-buïda la competència en prime-ra instància del coneixement,resolució i execució dels juís defaltes, amb exclusió d’aquellsque corresponguen als jutjats deviolència sobre la dona.

Provisió de llocs de treballL’article 33 de l’avantprojectemodifica l’article 435 de la LOPJi estableix, en el punt 5, que lescomunitats autònomes ambcompetències en matèria de jus-tícia determinaran l’estructurade l’oficina judicial dels jutjatsde proximitat i la provisió delsllocs de treball per funcionarisde les comunitats autònomes ode les entitats locals.

Aquest és, potser, el puntmés conflictiu amb els interes-sos i drets dels treballadors del’administració de justícia. Amés, el punt és contradictori

amb l’apartat 4 del mateix arti-cle que estableix que “els llocsde treball de l’oficina judicialsols podran ser coberts per per-sonal dels cossos de funcionarisal servei de l’administració dejustícia i s’ordenaran d’acordamb el que estableixen les rela-cions de llocs de treball”.

Si no es corregeix aquestaqüestió, es pot donar la parado-xa que funcionaris que no per-tanyen a aquests cossos podrientramitar procediments judicialsd’una complexitat superior, acausa de les seues competèn-cies, la dels mateixos jutjats depau de poblacions de més de7.000 habitants (els quals dispo-sen de personal de justícia). Estracta, per tant, d’un punt inac-ceptable.

Per tant, és necessari defen-sar que, en casos com aquest,els llocs de treball, en elsòrgans judicials de nova creació,es cobrisquen per personal fun-cionari al servei de l’administra-ció de justícia.

Així mateix, també cal insistiramb fermesa en la reivindicacióde l’augment general del nom-bre de places per als funcionarisde l’administració de justícia i dela necessària millora del serveipúblic, a més de la mobilitat i lapromoció professional d’aquestcol·lectiu.

L’avantprojecte de modificació de la LleiOrgànica del Poder Judicialproposa la reforma de l’organitzaciójudical.

Jutjats de proximitatJUSTÍCIA

STAPV-IvLa implantació de la Llei deMesures sobre la Violència con-tra les Dones ha suposat la crea-ció de jutjats especialitzats i l’a-tribució d’aquestes competèn-cies a determinats jutjats d’ins-trucció. Els mitjans personals imaterials, però, s’han revelatinsuficients i es va carregantl’excés de treball sobre el perso-nal sense cap solució a la vista.

El cas de CastellóEl president de l’AudiènciaProvincial de Castelló, CarlosDomínguez, va sol·licitar perl’octubre al Tribunal Superior deJustícia (TSJ) l’adopció de mesu-res per a fer front al col·lapsedel jutjat d’instrucció número 5de Castelló, especializat com ajutjat de violència sobre la dona.Aquest jutjat, a més de ser com-petent en els assumtes de vio-lència de gènere «que son muycomplejos porque 600 casosequivalen a 8000 diligencias yrepresentan una dedicación del90% del trabajo de lamagistrada», també ha de trami-tar altres assumptes penals irealitzar la guàrdia una setmanade cada cinc. Com a conseqüèn-cia d’això, la prioritat delsassumptes del jutjat -una mitja-na diària de tres casos-, està

ocasionant retards en la resta deprocediments i per això s’haarribat a una situació decol·lapse. La junta sectorial dejutges d’instrucción de Castellóreconeix la «situació decol·lapse» del jutjat i ha sol·lici-tat al TSJ, al Ministeri deJustícia, al Consell General i a laGeneralitat la «inmediata crea-ción de un Juzgado de ViolenciaSobre la Mujer exclusivo en elpartido judicial de Castelló». També el conseller de Justícia,Miguel Peralta, s’ha mostrat endiverses ocasions partidari decrear jutjats de violència contrala dona a Castelló i en altrespartits judicials, així com elsegon jutjat exclusiu per aValència.

Compliment de l’horari La sobrecàrrega de treball delsjutjats competents en violènciade génere obliga els funcionarisa prolongar el seu horari laboralla major part dels dies, encaraque això no fa que la situaciómillore. STAPV s’ha reunit en diversesocasions amb jutges i personaldels diferents cossos per fer elseguiment dels informes i l’ac-tuacions realitzades sobre lagreu situació d’aquests jutjats. STAPV ha defensat en les reu-nions que ha mantingut amb elsecretari autonòmic de Justícia,Fernando de Rosa, la necessitatimperiosa de procedir a incre-mentar significativament les

plantilles de personal.Lamentablement, el secretariautonòmic ha insistit que la pos-sible solució al drama que estanpatint els treballadors no esresol amb un augment de planti-lla simplement. Ha proposat, encanvi compensacions econòmi-ques de 5 punts només per a dosfuncionaris que duen a termeguàrdies mensualment.Donada la falta de solucions, elsfuncionaris han optat, finale-ment, per pressionar amb elcompliment escrupolós de l’ho-rari. Així, es va fer en algunsdies d’octubre i novembre.

L’amenaça d’expedientsLes treballadores i els treballa-dors dels jutjat de violència con-tra la dona número 1 de Valènciaes va dirigir per escrit al secre-tari autonòmic per rebutjar lasolució de l’administració, perinsuficient.La resposta, no solament no hasigut satisfactòria per al millorservei públic, sinó que suposauna amenaça d’obertura d’expe-dients disciplinaris als funciona-ris que, eventualment, no com-pliren el seu deure -qüestió quemai havia plantejat el personalafectat.Amb els jutjats de violència con-tra les dones tenim un proble-ma: esperem que el secretariautonòmic no serà un altre.

El secretari autonòmic deJustícia contesta a les pro-testes del personal funcio-nari amb amenaces d’ex-pedients disciplinaris

Fan falta més jutjats de violènciacontra les dones

JUSTÍCIA

Josep A. BomboíEl Juzgado de lo Contencioso-Administrativo nº 2 de Granadaha dictado (14 de marzo de2005), una sentencia por la queanula la resolución de laConsejería de Justicia yAdministración Pública enGranada y reconoce el derechodel recurrente a percibir la can-tidad reclamada por los periodosen los que ejerció la habilitaciónpara el ejercicio de funcionespropias del cuerpo deSecretarios Judiciales.La sentencia valora las diferen-cias existentes entre la habilita-ción y la sustitución, siemprerefiriéndose al régimen anteriora la Ley Orgánica 19/2003, quedeja sin efecto las habilitacionesconcedidas al amparo del art.282.1 de la LOPJ 6/1985.Para resolver la cuestión, separte de la distinción, a efectosretributivos, de las normas apli-cables al personal al servicio dela Administración de Justicia,entre lo que se denomina susti-tuciones internas a lo que sonsustituciones por personasexternas. Las primeras se pro-ducen cuando un funcionario esllamado a desempeñar otrasfunciones dentro del mismoórgano o en otro órgano, simul-taneándolas con las propias desu función, lo que conlleva unaacumulación de funciones a laspropias. Dicha situación estácontemplada en el art. 12 delR.D. 1616/1989 (RCL 1990\8) quereconoce a los Oficiales que des-empeñen funciones deSecretario cuatro puntos cuandosustituyan a Secretarios deJuzgados servidos porMagistrados, y tres puntos cuan-do sustituyan a Secretarios delos demás Juzgados de PrimeraInstancia e Instrucción y deMenores.No hay razón alguna que justifi-que que los Oficiales que desem-peñan sólo sus funciones perci-ban las mismas retribucionesque aquellos otros Oficiales que,además de sus funciones, debanrealizar actuaciones para las quehan sido habilitados.Las habilitaciones tenían unafinalidad de interés general ypúblico, pues estaban pensadaspara permitir la buena marchade la Administración de Justicia,que se hubiera visto obstaculiza-da si no pudiera estar presenteen determinadas actuaciones elSecretario Judicial, previendo lanorma para estas situaciones losmecanismos de las sustitucionesy habilitaciones, e incurriría laAdministración en enriqueci-miento injusto, a costa del traba-jo adicional de sus Oficiales, sino les abonase la mayor cargade trabajo y de responsabilidadque han llevado a cabo.

Sentencia sobrelas habilitacionespara ejercer desecretario

JUSTÍCIA

10 / 28 / FEBRER 2005

ALL I PEBRE

El acuerdo sobre condiciones de trabajo no resiste una compara-ción con otros pactos,dentro y fuera de España

STERM-IntersindicalSegún el ministro Sevilla "ElPlan contempla importantesnovedades y las medidas másavanzadas de nuestro país enesta materia" , pero lo cierto esque en Cataluña los padres ten-drán un permiso retribuido deun mes, mientras que el planconcilia concede 10 días. Noestá mal que sea tan fácil y entan poco tiempo conseguir elobjetivo de "tomar parte plena-mente, y en las mismas condi-ciones, del cuidado de los hijos".Un poco optimista, ¿no?.

Cuentan que el permiso delactancia se podrá sustituir porun permiso de cuatro semanas.No dan la opción de sumar"cuatro semanas más de permi-so materno" , sino que ofrecenla posibilidad de sacrificar elpermiso de lactancia "a cambiode". Se sigue con 16 semanas,cuando en Andalucía ya tienenconcedidas las 20 semanas.

Mantiene el mismo puesto de

trabajo durante dos años el per-sonal empleado público que pidaexcedencia por cuidado de hijoso personas dependientes. EnBaleares se amplía a tres años.

Si bien amplía la edad de loshijos a 12 años para acceder a lareducción de jornada, las retri-buciones siguen siendo reduci-das en la misma medida que eltrabajo, cuando en Cataluña, sireduces la jornada en 1/3, lasretribuciones son del 100%durante un año, una vez disfru-tados los permisos de paterni-dad y maternidad.

Parece que el señor ministrono ha estudiado los desarrollosde la ley en las autonomías.Claro que igual es que no consi-dera Andalucía, Cataluña,Baleares, Euskadi, Cantabria...cosa suya. Sus leyes mejoranbastante este plan que pretende"ser una fábrica de derechos yoportunidades".

Dice el ministro que el PlanConcilia está en línea con la

normativa de los países denuestro entorno. En Suecia yNoruega el permiso de materni-dad es de 51 semanas; Austria:54; Alemania: 32; Dinamarca:24. Tampoco ha estudiadomucho las condiciones de loseuropeos y europeas en estamateria.

Todas estas comparacionessolamente son ejemplos deleyes de conciliación de la vidafamiliar y laboral. Todas, en suconjunto, son bastante mejoresy benefician a mucho más per-sonal público ya que el PlanConcilia solo afectará a unos500.000 trabajadores y trabaja-doras de la AGE.

Se podían haber estirado unpoco más y haber hecho mejo-ras innovadoras con financiaciónsuficiente, con concreciones enmateria de recursos humanos,como las sustituciones quehabrá que realizar en los casosde reducciones de jornadas, opermisos maternales o paterna-les. Podrían haber crear máscomedores escolares, creadoequipamientos sociales que

garanticen el cuidado de niñas yniños así como la de las perso-nas mayores y personas disca-pacitadas: escuelas 0-3 años ycentros de día.

Señor ministro, su plan nosdeja sabor a poco, a casi nada.

El Plan Concilia nos deja con sabor a poco

ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT

Publicada la creació delcos d'AdvocatsEl 12 de desembre, es va publicarla Llei 10/2005, d'AssistènciaJurídica a la GeneralitatValenciana. La llei crea el nou cosd'advocats i advocades de laGeneralitat Valenciana. De nou, sesepara una part del personal delgrup A d'administració general perconstituir un cos d'administracióespecial. STAPV manifesta lesseues reticències a la creació decossos sense l'existència d'una lleide cossos general que done cohe-rència al sistema de funció públicade la Generalitat. No obstant això,hi va donar el seu vistiplau, adver-tint que seria la darrera vegadaque ho faria, i que ho feia, per con-sideració al fet que els sistemesd'accés del personal que fins almoment de l’inici del procés ateniales funcions de representació idefensa en juí al nou cos van serconsensuats amb el personal, ambuna variació respecte a la primeraproposta de la Generalitat bastantsignificativa.

Les plantilles de lesescoles infantils augmentaranSTEPV-Iv ha signat un acord en laMesa Sectorial d’Educació quesuposa una millora dels centresd'educació infantil i dels col·legisque imparteixen aquesta etapaeducativa. Una millora que és con-seqüència de la campanya que elSindicat va posar en marxa, fa unparell d'anys. Una campanya enpositiu, per la millora i dignificacióde l'educació infantil, sense dema-gogia, una campanya per a unir.L’acord suposa 500 mestres més ales escoles d’Infantil i Primària il’ampliació en una trentena en lesescoles infantils.

Aquestes escoles de primercicle de la Generalitat tindran, apartir de l’1 de setembre, un noumodel de plantilla -que fins arano existia-, que consistirà en unmestre per centre, un educadord'infantil per unitat (aula) i unmés per cada tres unitats. Elperíode de transició de lesactuals plantilles a les novess’ha de negociar entre els sindi-cats i l'administració educativa.

Un element important de l'a-cord és la consideració de lesactuals escoles infantils en cen-tres educatius abans de l'1 desetembre de 2006. Aquesta reivindi-cació històrica s'ha aconseguit grà-cies a la pressió dels sindicats i delpersonal de les escoles.

Però encara falta fer moltafaena. El Sindicat demana una lleique regule l'educació infantil alPaís Valencià, un mapa escolar del'educació infantil i la creació d'es-coles infantils públiques arreu delnostre territori. Aquest mapa had'incloure l'adequació dels centres,la reducció de les ràtios, i la dota-ció de personal addicional per al'atenció de l'alumnat mitjançantprogrames educatius singulars(compensació educativa, immersiólingüística o PEBE).

Manifest de les educado-res i educadors d’Infantili EspecialSTAPV promou l’organització deles educadores i els educadorsd’Infantil i d’Educació Especial.Com a primera fita, el col·lectius’ha proposat la redacció d’unmanifest que reculla mesuresurgents com la dependènciaadministrativa exclusiva de laConselleria d'Educació; la defini-ció clara de les funcions del llocde treball per posar fi a les cons-

tants interpretacions arbitràries;la dotació de personal per asubstitucions, vacants i lesnecessitats que sorgeixen en elscentres; l’avaluació dels riscs pera la salut i l’adopció de mesurespreventives amb l'intervenció delServei de Prevenció de RiscsLaborals Docent…

El Sindicat, d’acord amb elcol·lectiu, no descarta la convo-catòria de mobilitzacions.

La nova ordre de borsesprima el personal disca-pacitatEl DOGV de dimecres, dia 25 degener, publicava l'Ordre de 17 degener de 2006, de la Conselleriade Justícia, Interior iAdministracions Públiques,sobre regulació de borses d'ocu-pació temporal per a proveirprovisionalment llocs de treballde l'administració del GovernValencià. L’ordre inclou una nova barema-ció que afegeix punts al personaldiscapacitat de les borses. Per aborses de treball que encara nos'hagen constituït, caldrà pre-sentar la documentació acredita-tiva de la minusvalidesa junt

amb la resta de mèrits. El per-sonal integrat en una borsa exis-tent que tinga reconegut algungrau de minusvalidesa suscepti-ble de ser baremat ha hagut depresentar una instància per al'actualització de la seua bare-mació.

EL 5% de nomenamentsA més d'això, la nova ordre afe-geix una clàusula que disposaque, per a garantir el 5% de l'o-cupació temporal per al personaldiscapacitat, quan en una deter-minada borsa s'hagen dut aterme 19 nomenaments i no hihaja entre ells cap discapacitat,el següent nomenament es por-tarà a cap amb el primer disca-pacitat que integre la borsa.Podeu trobar-ne més informacióen les webs següents:http://stapv.intersindical.org i ahttp://www.pre.gva.es/DIARIOC-GI/BASIS/DIARIO/WEB/INSER-CION_DOGV_V/DDW?W%3DCO-DIGO_INSERCION%3D%272006/699%27

FEBRER 2006 / 28 / 11

- Classificació Internacional deDeficiències, Discapacitats iMinusvalues. OMS, 1980.- Recomanació R(92)6 sobre unapolítica coherent per a la rehabilita-ció de les persones amb discapaci-tat. Consell d’Europa, 1992.- Comunicació de la Comissió iResolució del Consell sobre laIgualtat d’Oportunitats de lesPersones amb Minusvalidesa. UnióEuropea, 1996.

- Classificació Internacional delFuncionament, la Discapacitat i laSalut. OMS, 2001- Enquesta sobre discapacitats,deficiències i estat de salut 1999.Resultats Detallats. InstitutoNacional de Estadística (INE), 2002. - La discapacitat en xifres. IMSER-SO, 2002- Les discapacitats a Espanya:dades estadístiques. Reial Patronatsobre Discapacitat, 2003

- Llei d’Igualtat d’Oportunitats, No-discriminació i AccessibilitatUniversal de les Persones ambDiscapacitat (LIONDAU). Espanya,2003.- Enquesta nacional de salut 2003.Avanç de resultats. InstitutoNacional de Estadística (INE), 2004.- Estudi col·laboratiu espanyol demalformacions congènites. Anuariestadístic d’accidents. DireccióGeneral de Trànsit.

- Estadística d’Accidents de Treball.Ministeri de Treball i AssumptesSocials.- Programa de Detecció d’AccidentsDomèstics i d’Oci. Institut Nacionalde Consum.- Llibre Blanc sobre l’atenció a lespersones en situació de dependèn-cia a Espanya. Ministeri de Treball iAssumptes Socials. 2005. - La discapacitat i les seues tipolo-gies. Antoni Jiménez Lara.

Més informació

“El problema radica en el fracàs de la societat ide l’entorn creat per l’ésser humà per ajustar-sea les necessitats i aspiracions de les personesamb discapacitat i no en la incapacitat d’aques-tes persones per a adaptar-se a les demandesde la societat”

Harlan Hahn, 1993

La discapacitat es conceptua com un problemaal mateix temps social i personal, que requereixno sols atenció mèdica i de rehabilitació, sinótambé recolzament per a la integració social, ala qual han de donar-se respostes mitjançanttractaments individuals i acció social, i la seuasuperació requereix tant ajustaments personalscom canvis en l’entorn.

Model mèdic i model socialEl model mèdic enfoca la discapacitat com unproblema “personal” causat directament per unamalaltia, un traumatisme o qualsevol altra alte-ració de la salut i que requereix assistènciamèdica i de rehabilitació en forma d’un tracta-ment individualitzat, prestat per professionals.En aquest model, l’actuació sobre la discapacitatestà dirigida a facilitar l’adaptació de la persona ala seua nova situació. En l’àmbit polític, la res-posta fonamental és la de modificar i reformar lapolítica d’atenció a la salut.Les respostes des del model mèdic se centrenen l’individu i les seues limitacions, sense consi-derar els efectes i interelacions entre l’entornsocial i la realitat biològica. Per tant, ofereixen

solucions exclusivament mèdiques (prevenció ocura/adaptació), sense considerar-ne unes altresde caràcter social (acceptació de la diferència,igualtat de drets, etc.). Davant d’aquesta orienta-ció, les persones amb discapacitat rebutgen quela seua situació siga qualificada d’“anormal” illuiten per passar a ser considerats com a part iexemple de la diversitat de la humanitat. El model social enfoca la qüestió des del punt devista de la integració de les persones amb disca-pacitat en la societat, i considera que la discapa-citat no és un atribut de la persona, sinó un con-junt complex de condicions, moltes de les qualsestan originades o agreujades per l’entorn social.La solució ha de vindre, per tant, des de l’acciósocial, i la societat té la responsabilitat col·lectivade realitzar les modificacions necessàries a l’en-torn per facilitar la plena participació en totes lesesferes de la vida social. En l’àmbit polític,aquesta responsabilitat es configura com unaqüestió de drets humans.

Una nova concepció de la discapacitat L’any 1980 l’Organització Mundial de la Salut(OMS) va proposar una classificació general icomprensiva de la discapacitat que plantejavades d’una visió dels seus orígens mèdics i desalut fins a les manifestacions en els diversosaspectes la vida. Aquesta classificació, conegudacom a CIDDM (Classificació Internacional deDeficiències, Discapacitats i Minusvalideses), hasigut de gran valor i s’ha utilitzat sovint en esfe-res com ara la rehabilitació, l’educació, l’estadís-tica, la política, la legislació, la demografia, la

sociologia, l’economia i l’antropologia. La CIDDMposa èmfasi, per primera vegada, en l’entorn físici social, un factor fonamental de la discapacitat.Respecte al fenomen de la discapacitat, laCIDDM distingeix tres nivells diferenciats: a) lesdeficiències, conseqüències permanents de lesmalalties i accidentes en el nivell corporal, fisio-lògic o orgànic; b) les discapacitats, restriccionsen l’activitat d’un individu degudes a qualsevoldeficiència; i c) les minusvalues, situacions dedesavantatge, derivades de deficiències o disca-pacitats, que limiten o impedeixen participar odesenvolupar rols socials en nivells consideratscom a normals.En 2001 l’OMS va redactar una nova referència: laClassificació Internacional del Funcionament, laDiscapacitat i la Salut (CIF–CIDDM-2). AquestaCIF ha passat de ser una classificació de les con-seqüències de les malalties (versió 1980) a unaclassificació dels components de la salut. La CIF,que comprén tots els aspectes de la salut i unsaltres de relleu per al benestar, es vàlida per aqualsevol persona, quan no presente cap disca-pacitat, raó per la qual té una aplicació universal. Les faltes de previsió en el disseny del medi físici les estructures socials injustes restringeixen lespossibilitats de participació i lesionen els dretsde les persones amb discapacitat. No cal dir queuna concepció de la discapacitat que estigueracentrada solament en els aspectes negatius o derestricció representaria una visió fragmentària iesbiaixada de la realitat.

La normalització de la discapacitatLes barreres dels treballadors i usuaris discapacitats (II)

SALUT LABORAL

12 / 28/ FEBRER 2006

Conclusiones del estudio sobre las radiaciones

Campos electromagnéticos y salud laboralRespuesta a una denuncia de la comunidad educativa

El Sindicato ha presentado las con-clusiones de su estudio sobre lasradiaciones no ionizantes de fre-cuencia extremadamente baja(FEB). Las radiaciones podríanafectar al personal del CP Tomásde Villaroya y a nueve centros másen el entorno de los barrios valen-cianos de Patraix-Jesús.

n LLaa rraaddiiaacciióónn ddee FFEEBB yy eell eessppeeccttrroo eelleeccttrroommaaggnnééttiiccooRadiación significa energía trans-mitida por ondas. Las ondas elec-tromagnéticas son ondas de fuer-zas eléctricas y magnéticas gene-radas de forma natural (luz del sol,estrellas) o artificial (maquinaria,líneas eléctricas, etc.). El conjuntode radiaciones se conoce comoespectro electromagnético, y sedivide en dos regiones principales:la ionizante (RI) y la no ionizante(RNI). Toda radiación puede expresarsepor su longitud de onda y su fre-cuencia. La RI (rayos x, rayos cós-micos...) tiene frecuencias altashasta 1024 y longitudes de ondamuy corta y es capaz de romper lasmoléculas de los átomos —laradioactividad—. Sin embargo, laRNI tiene una frecuencia de ondamás baja (de 0 Hz a 1015) y longitu-des de onda larga. Nos referiremosexclusivamente a la parte másbajas de la RNI, la denominadaFrecuencia Extremadamente Baja(FEB) y, dentro de ella, a la de fre-cuencia entre 0 y 50 Hz y de longi-tud de onda de unos 5.000 Km, uti-lizada para la generación, distribu-ción y uso de energía eléctrica. Estacorresponde precisamente a lademanda del centro educativo.Los límites de exposición quemarca la normativa es de 5000V/m. y de 100 ÌT (microtesla, unidadde medida de la densidad del flujo

magnético). No abordamos losriesgos en procesos industriales(soldadura, calentadores de induc-ción,..), ni los de telefonía móvil.

n SSaalluudd yy rraaddiiaacciioonneess eelleeccttrroommaaggnnééttiiccaass ddee FFEEBBEste tema alcanza un grado eleva-do de controversia técnica, social ypolítica. Por ello, una síntesis delas principales investigacionesexcede ampliamente el objetivo delartículo. Remitimos directamente ala sección de Salud Laboral de laweb del Sindicato. Los estudios delaboratorio no demuestran categó-ricamente que la exposición dentrode los niveles recomendados signi-fique un riesgo para la salud. Noobstante, se han mostrado deter-minados efectos en condiciones deexposición generalmente intensasy/o prolongadas. Los CEM no parecen capaces deinducir los cambios molecularesnecesarios para la aparición delcáncer, pero no se descarta suefecto como agentes facilitadoresdel proceso neoplásico (en glándulapineal, ritmos circardianos desueño y vigilia, modificaciones demelatonina,..). En este sentido seinclinan las conclusiones del pro-yecto europeo Reflex, de 2004,cuando observan “modificación dela expresión de numerosos genes yproteínas a niveles de exposiciónmuy reducidos”.Los estudios epidemiológicos noson concluyentes. Hay quiendefiende que hay una asociacióndébil o inexistente entre exposicióna los CEM y cáncer. No hay eviden-cias de laboratorio y además noexiste un mecanismo biológico queexplique esta relación causal.Organismos encargados de la pro-tección contra la RNI (ICNIRP) rei-teraron en 1994 la ausencia de

efectos nocivos (exposiciones tran-sitorias de hasta 2000 mililT (eslas)y exposiciones a largo plazo a den-sidades de hasta 200 miliT). Ahora bien, hay evidencias entre laexposición en el domicilio y elaumento de leucemias infantiles,según las investigaciones realiza-das por A. Ahlbom y S. Greenlanden el Instituto Karolinska deEstocolmo. Un informe del Consejo Nacionalde Protección de la Radiación delos EEUU recomienda un límite deseguridad de 0,2 microteslas. En investigaciones sobre saludlaboral se mantiene la controversiaen idénticos términos. No hay fuer-za, ni consistencia, ni especificidadde la asociación exposición e inci-dencia de cáncer según los crite-rios científicos. Sin embargo, unestudio de la Universidad deCarolina del Norte muestra unaasociación con tumores, principal-mente leucemias, cáncer de mama,o tumores de sistema nerviosocentral, que da pie a investigadorescomo P. Belmonte o GómezPerretta a solicitar la reducción delos valores límite de exposiciónplanteados en el Real Decreto1006/2001 (valor límite 100 µT,microteslas) o a dar un créditomayor a estas últimas investigacio-nes porque son “independientes delas empresas eléctricas”. Ante laincertidumbre científica, hay unani-midad en que las investigacioneshan de proseguir. Desde el Sindicato concluimos, conI. Orive, que las investigacionescientíficas constituyen por ahorauna muy seria advertencia de lospotenciales efectos adversos de losCEM emanados de las FEB, tantode las líneas de alta tensión comode los aparatos eléctricos. Nopuede obviarse dos situacionesarriesgadas. La primera, individual:los portadores de marcapasosdeben asesorarse del riesgo. Lasegunda, afecta a todo el entorno:el aislante eléctrico presente en lasubestación de Patraix(Hexafluoruro de Azufre, SF6)puede producir, por descomposi-ción térmica, gases altamente tóxi-cos en caso de incendio.

n PPrriinncciippiioo ddee pprreeccaauucciióónnIntersindical Valenciana ha sidoclara y contundente: mientras exis-ta una incertidumbre científicasobre los efectos para la salud sedebe actuar bajo el principio deprecaución. Este principio se abor-

da en el Tratado de la ComunidadEuropea (DOC.COM 2.2.2000, apar-tado 2, artículo 17). Se debe utilizarla mínima emisión técnicamenteposible (ALARA/ALATA). La experiencia histórica exige noreincidir en la farsa de las “eviden-cias científicas”. Cabe recordar elantecedente del tabaco, del cual nose reconoce su carácter canceríge-no hasta 1994, aunque sus efectosse conocían en secreto desde losaños 50. En dos sentencias recientes, enBurriana y Murcia, el TribunalSupremo ha fallado contra laempresa Iberdrola y le ha exigido“exposición cero de CEM” deltransformador situado bajo lavivienda de una familia. Adoptar elcriterio de precaución supone, almenos:- Fomentar e incrementar lasinvestigaciones independientes.- Reducción de los índices de expo-sición a los mínimos posibles(ARALA) según FMP y Ministerio deSanidad y aumento de las distan-cias de seguridad (Suiza: 1 ÌT). - Implicación directa de laGeneralitat en la seguridad y saludlaboral. Cumplimiento del protoco-lo firmado con las organizacionessindicales en febrero del 2005.Elaboración del Plan de Prevenciónsegún la Inspección de Trabajo enrespuesta a la denuncia de los sin-dicatos del Comité de Seguridad ySalud Laboral.- Implicación de Ayuntamientos,Comunidades Autónomas yAdministración del Estado en unamesa de diálogo que permita laelaboración de nueva normativaestatal, nacional y municipal quesustituya la actualmente en vigor.- Paralización de las obras deconstrucción de la subestación dePatraix para eliminar el riesgo a lacomunidad educativa del CP Tomasde Villarroya, entre otros de centroseducativos del barrio.- Compromiso con la formación enla institución educativa y en todoslos àmbitos sociales, incluída lafamilia. Los problemas no sólo seresuelven identificando a quien másculpa tiene. Se debe considerar lainterdependencia de todos los fac-tores, entre los cuales no es menorla demanda creciente de energíaeléctrica y su consumo desmesura-do.

José Luis González MeseguerEl claustro del CP Tomás de Villarroya de la ciu-dad de València comunicó a finales de 2005 lainstalación de una línea de alta tensión, alimen-tada a 220.000 voltios, a cinco metros de lasaulas, con la pretensión de formalizar unadenuncia ante las autoridades de Sanidad. Elcentro se manifiestó preocupado por los efectoscontra la salud que puede provocar la exposicióna los campos electromagnéticos (CEM) de los500 estudiantes y las 56 personas que trabajan

en elcentro.IInntteerrssiinnddiiccaall VVaalleenncciiaannaa está comprometida his-tòricamente en la defensa de la comunidad edu-cativa ante los efectos negativos de las radiacio-nes. En 1983 el STEPV realizó una campaña desensibilización para eliminar los pararrayosradiactivos de los centros. Ya en 2001, la Junta de Personal de los ServiciosCentrales de la Generalitat, presidida por unmiembro de STAPV, consiguió la intervención delServicio de Prevención de Riesgos Laborales en

la DG de Servicios Sociales a propósito de untransformador. Aunque el transformador no seretiró, se tomaron determinadas medidas de ubi-cación y el Servicio de Prevención dió explicacio-nes al personal sobre la realidad de los riesgosque se asumian.Desde hace unos meses, el Sindicato colabora enlas campañas dirigidas a reducir la distancia delas antenas de telefonía móvil de los espaciosconsiderados sensibles.

SALUT LABORAL

Mobilitzacions contra de la subestació eléctrica en Patraix. / ARXIU

FEBRER 2006 / 28 / 13

ACTES I CONVOCATÒRIES ESCOLA DE FORMACIÓ

Un centener de persones van assistirel dimarts 24 de gener en la seu delsindicat, a València, a la inauguracióde l’exposició d’aquarel·les “Duesterres, dos paisatges”, d’AntonioMedina. La mostra de Medina obri elnou espai cultural Els DimArts de laIntersindical, concebut com a plata-forma per a difondre creacions artís-tiques en els àmbits de les arts plàs-tiques, la literatura, la fotografia, etc.La majoria de la societat té escassesoportunitats de gaudir amb exposi-cions, activitats literàries i altres pro-postes culturals i cíviques de qualitat.Al País Valencià moltes d’aquestesactivitats es rebutgen sovint si nointeressen als poders polítics i eco-nòmics. Els DimArts de laIntersindical, una programació cultu-ral lliure i autònoma, es posa a ladisposició de tota l’afiliació delSindicat i oberta també a la participa-ció dels ciutadans i les ciutadanes.Els DimArts volen presentar els cre-adores i creadors culturals silenciatsde manera sistemàtica pels espaisculturals institucionals i les corpora-cions econòmiques i financeres. ElSindicat ha presentat públicamentuna crida que convida a la participa-ció: “Si pintes, modeles, fotografies,escrius o tractes de comunicar lesteues sensacions amb qualsevolforma d’expressió artística i pensesque tenen la suficient qualitat artísti-ca per a compartir-les, no ho dubtes:posa’t en contacte amb nosaltres.Ara, el teu sindicat disposa d’unespai cultural propi: els DimArts”.

AllioliL’aprenentatge en línia, una inno-vadora modalitat d’estudi en lasocietat de la informació, s’haincorporat als models de formacióde la Federació de Sindicats deTreballadors del País Valencià.Aquesta modalitat d’aprenentatgeelimina els desplaçaments físics,es realitza d’acord amb el propiritme i dins del temps disponible i,sobretot, permet construir i com-partir, tot sense grans coneixe-ments d’informàtica. L’aula virtualde l’Escola Sindical de Formació(ESF) Melchor Botella ofereixmodalitats de formació sobre edu-cació intercultural i aules d’acolli-da, estimulació primerenca o cur-sos de valencià.L’ESF, constituïda en l’anteriorCongrés, entén la formació “vincu-lada a la millora de les condicionslaborals i a la qualitat dels serveispúblics amb una gestió amb totaltransparència i de forma democrà-

tica. La formació interna ha de ten-dir a cohesionar les persones queformem els diferents sindicats dela Federació. Pel que fa a la forma-ció permanent o contínua, un dret icom un deure de totes les treballa-dores i de tots els treballadors, ésobligació de l’Administració posartots els mitjans al seu abast perquèes faça dins de l’horari laboral, aprop dels centres de treball, quearribe a tothom i no excloga cappersona per la seua situació admi-nistrativa o contractual, perquè sigade qualitat i gratuïta. No obstantaixò, la falta d’oferta formativa, l’ac-cés no democràtic als cursos, lesnecessitats dels col·lectius mésdesafavorits i la petició d’introduirnous continguts formatius de quali-tat aconsella participar de maneracrítica en les activitats de formaciócontínua, tot assumint explícita-ment aquesta contradicció”. Més informació: www.escolasindical.org

‘Els DimArts de laIntersindical’, un nouespai cultural a València

L’aprenentatge en línia, nova modalitat de formacióde l’Escola Melchor Botella

Rosa ClementEn col·laboració amb l'Escola deFormació Melchor Botella,Intersindical Valenciana va organit-zar un curs sobre elaboració dePlans d’auto protecció als centresde treball en el qual van participar60 delegats de comités de Salut iPrevenció de riscos laborals. Elcurs, va respondre a les necessitatsde formació davant la manca derespostes de l’Administració en lamatèria, va ser impartit per desta-cats especialistes. Els ponents vandestacar que la normativa actualobliga els responsables dels cen-tres a elaborar un Pla d’autoprotec-ció per al personal, tot i que lespersones responsables d’elaboraraquests plans no disposen de laformació adequada. Amb aquestaactivitat, el Sindicat aposta nova-ment per millorar la capacitaciódels responsables dels centresdavant situacions d’emergència.Els plans d’autoprotecció han decomptar amb una avaluació delsriscos existents en els centres detreball i una descripció dels mitjansmaterials i humans existents per afer front a una emergència. Els

plans també han de coordinar lestasques pròpies d’aquestes situa-cions i ser assajats per a detectarpossibles anomalies.

Una coordinació necessàriaEls tècnics ponents van reconéixerque la legislació amb què s’elabo-ren els plans d’autoprotecció plan-teja problemes greus per a la seuaexecució. Aquestes dificultats pro-voquen que des de l’Administracióes rebutge sovint els plans remesospels responsables dels centres queintenten substituir amb bona volun-tat la formació que els nega lamateixa Administració. D’altra banda, es va plantejar lanecessitat de coordinar els agentsimplicats en els plans d’autoprotec-ció i de recórrer a la normativalegal que regula l’elaboració delsdocuments. De manera monogràfi-ca, el curs va servir per a identificarles actuacions que cal plantejardavant un incendi o altres emergèn-cies. També es va ressaltar laimportància del cap d’Intervenció, lapersona encarregada de donar laalarma i avaluar-la.

La Intersindical va organitzar un curs sobre elaboració de Plans d’autoprotecció

El 3 de desembre, es reunien a Xàtiva(la Costera) el Consell Nacional del’STAPV-Iv i el Consell Federal de laFederació de l’STPV (Ensenyament,Sanitat i Administració Pública),màxims òrgans sindicals entre con-gressos. Una quarantena de repre-sentants de tots els sectotrs de l’ad-ministració pública valenciana, de lesdistintes comarques, van analitzar elprocés de negociació en la MesaGeneral i les mobilitzacions sobre elspressupostos 2006, la negociació del’Estatut Bàsic del Empleat Públic...així com la preparació de línies d’ac-ció sindical per al 2006. També es vaactualitzar la composició delSecretariat Nacional, incorporantnoves persones responsables de l’ac-ció sindical en sectors coml’Administració de Justícia, laGeneralitat o la Salut Laboral. A lavesprada, els 90 representants delssindicats de la federació van analitzari debatre les línies d’elaboració delspressuposts de l’organització per a2006; la presentació del debat delCodi Ètic de la Federació; les propos-tes d’acció sindical sobre els pressu-posts de la Generalitat i les retribu-cions 2006. Els òrgans sindicals vanestudiar les línies estratègiques deles eleccions sindicals previstes apartir del primer trimestre del curs2006/07.

Reunits el ConsellNacional de l’STAPV-Iv ide la Federació de l’STPV

El dimarts 7 de març, a les 19.30 h,s’inaugura la segona exposició delsDim-Arts de la Intersindical amb unamostra que reuneix pintures del’Equip Coca, constituït en 1992 perConcha Daud i Carmen Miralles.L’obra col·lectiva d’aquesta parella depintores valencianes conjumina, apartir d’una experiencia d’investiga-ció participativa, dos llenguatges pic-tòrics en una dialèctica comuna.Concha i Carmen pinten en el mateixquadre i despleguen composicionsplàstiques amb diferents temàtiques.Recorren a tècniques i formats diver-sos per a expressar, per mitjà desèries temàtiques situades entre lafiguració i l’abstracció, idees i con-

L’obra de l’Equip Coca enla segona mostra delsDimArts

A CASA NOSTRA

ceptes materialitzats en la sensibleargumentació codificada que proposal’art. L’Equip Coca ha desplegat unatasca didàctica que busca la recepti-vitat de les persones en diferentscontextos i que promou el debat enentorns educatius. Les seues exposi-cions s’han pogut contemplar encentres d’ensenyament, cases decultura, associacions culturals i ajun-taments, entre d’altres.

Inauguració de la primera mostra dels DimArts. / ANTONIO MEDINA

14 / 28 / FEBRER 2006

Tirant lo BlancJoanot Martorell i Martí Joan de GalbaBromera, Alzira 2005 (44a e.) 198 p.

Aquesta adaptació de Tirant lo Blancrecull la part central de la novel·la,és a dir, les intrigues amoroses entreTirant i Carmesina (i altres personat-ges) a palau i l’alliberament deConstantinoble de l’assetjamentmoro. Adaptada per FrancescMachirant, el llibre compta amb unaintroducció a càrrec de Vicent J.Escartí i està bellament il·lustradaper Manuel Boix. Possiblement és laversió més llegida pel nostre jovent (iper molts adults) de Tirant lo Blanc.La primera edició és de l’any 1990,coincidint, doncs, amb el cinqué cen-tenari de la seua publicació. I ja enporta 44! Marc Candela.

Tirant lo BlancJoanot MartorellCol. El Micalet GalàcticBromera, Alzira 2004 (17a e.) 61 p.

Pensada per a infants a partir de 12anys, en poc més de 60 pàgines tro-bem resumit tot el llibre original. Laversió en aquest cas és de JosepFranco i les il·lustracions són acompte d’Enric Solbes, col·labora-dor habitual de Bromera. Ambaquesta versió es pretén apropar elslectors més joves al nostre clàssicuniversal per excel·lència i, deretruc, al món medieval. Per acon-seguir-ho, les il·lustracions deSolbes imiten l’estil dels manuscritsmedievals. Les dèsset edicions delllibre corroboren l’acceptació de lesaventures de Tirant entre els nos-tres infants. M.C.

Tirant lo BlancJoanot MartorellBromera, Alzira 2005 150 p.

En format gran i de gran qualitat ibellesa, Bromera presenta la darre-ra aportació a la difusió de Tirant loBlanc. Es tracta d’una nova adapta-ció, a càrrec ara de Josep Palomero,que compta, de nou, amb les il·lus-tracions de Manuel Boix, de granbellesa i impacte visual. Aquestaadaptació abraça tot el llibre origi-nal, a diferència d’aquella primeraversió de 1990 i les il·lustracions espresenten ara a tot color. Unamanera ben suggestiva d’endinsar-se en les aventures del nostre cava-ller més universal. M.C.

El triomf de TirantJosep Lluís Sirera, Rodolf SireraCol. Teatre. Bromera, Alzira 2000157 p.

De la mà dels prolífics germansSirera, l’adaptació de la novel·la allibret d’òpera ha estat aprofitadaper a reflexionar sobre la fama. Així,es parteix de la mort de Tirant i esrevisa la seua vida des que decideixinstruir-se en el món de la cavalle-ria fins que esdevé el més grancavaller de la cristiandat. Però lafama té un preu —tal com li recordaGuillem de Varoic— en renunciar ala vida tranquil·la i anònima: lamort. L’òpera dels germans Sirera,amb l’aportació musical d’AmandBlanquer, fou estrenada l’any 1992en el Teatre Principal de València.M.C.

Quatre maneres d’apropar-nos al Tirant

Josep Antoni FluixàSi els valencians fórem un pobleinfluent a Europa i al món, la nostranovel·la seria un autèntic referent,com ho són, per exemple, El Quijotede Cervantes o les obres deShakespeare. I també ho seria si,almenys, els valencians no fórem tanpoc amants de la nostra llengua i tanpoc respectuosos amb la nostra histò-ria i les nostres tradicions.

El cas és que tenim, entre altres lli-bres clàssics, la novel·la Tirant loBlanc escrita per Joanot Martorellque, segons alguns crítics, no la vaacabar d’escriure i per això mateix –enmorir l’any 1468– passà a mans deMartí Joan de Galba, que –encara queaixò s’ha discutit molt darrerament–intervingué en la redacció dels últimscapítols i la va fer imprimir a Valènciael 1490. La novel·la tingué molt d’èxit ies convertí en lectura habitual de lagent culta de l’època, però, per causeshistòriques, l’obra s’oblidà. Els valen-cians dels segles XVI, XVII i XVIII, comja és sabut, van patir una progressivadecadència, sobretot, cultural.

Per sort, des de la Renaixença capací, els valencians hem tornat a recu-perar, amb dificultats, la nostra auto-estima com a poble diferenciat i hi ha

hagut estudiosos de la nostra història ide les nostres creacions artístiquesque s’han preocupat de donar-les aconéixer. Per això, entre altres accions,s’ha reivindicat el Tirant lo Blanc, queha estat de nou reeditat i, a horesd’ara, per exemple, podem llegir-nel’original en l’edició que Martí deRiquer va fer per a l’editorial Ariel itambé, entre altres, en les edicionspublicades per la GeneralitatValenciana, a càrrec d’Albert Hauf, i laInstitució Alfons el Magnànim, acàrrec de Vicent Josep Escartí.

Però aquestes són edicions per alectors ja habituats a llegir i que podenfer l’esforç grat de fer-ho en llenguat-ge antic: sens dubte, un plaer indes-criptible, ja que és un autèntic goigpronunciar unes paraules que sonen,alhora, clàssiques i íntimes. No obs-tant això, Tirant lo Blanc és una histò-ria de ficció apassionant, divertida itrepidant que narra les aventures d’unmagnífic cavaller bretó que triomfacom a guerrer a Anglaterra i que deci-deix recórrer el Mediterrani vivintgrans peripècies i anècdotes pròpiesd’un soldat valent i arriscat fins a arri-bar als dominis de l’Imperi Grec ontroba l’amor de la princesaCarmesina. Mereix, per això mateix,

ser coneguda per tots i, en aquestsentit, se n’han fet també edicions,més o menys, completes amb un llen-guatge actualitzat. En aquest aspecteés digna de recomanar, entre altres, laque va fer la revista El Temps ambadaptació a càrrec de Joan Pellicer iRosa Giner, i il·lustracions de XavierMariscal, i que ha estat publicadarecentment per Tres i Quatre.

Amb tot, la necessitat de divulgarencara més una obra imprescindiblecom és el Tirant ha fet que se n’hagenfet també versions, en els últims anys,destinades a joves estudiants.Aquestes edicions se centren, devegades, en una part de la novel·la–aquella que jutgen més interessant–com és el cas de la que preparàFrancesc Machirant per a Bromera, obé resumeixen tota la trama en uncentenar pàgines. L’objectiu és donar aconéixer l’obra i despertar l’interésperquè, en un futur, el lector senta lacuriositat de llegir-ne l’original. Enaquest sentit, és molt encertada l’a-daptació de Joan Sales publicada perColumna, o la de Jordi Tiñena, aLaertes, o la dels mateixos JoanPellicer i Rosa Giner, publicada perTres i Quatre a la col·lecció «LlibresClau». També resulta interessant laversió d’Isabel Grifoll, publicada perTeide, sobretot perquè té un planteja-ment molt didàctic. Totes aquestesversions són, a més, útils com un pri-mer contacte per a qualsevol lector noespecialitzat.

Però la conveniència de divulgarencara més el Tirant lo Blanc, tal icom es fa amb altres obres en altrescultures, ha fet que se n’hagen fettambé edicions per a infants i adoles-cents, com ara la publicada fa anysper Edicions Proa amb excel·lentsdibuixos de Manuel Boix i amb text deMaria Aurèlia Campany. O com les quehan estat publicades més recentment,

entre les quals s’ha de citar la versióde Josep Franco, publicada perEdicions Bromera l’any 1990 a lacol·lecció «El Micalet Galàctic» i queés, sens dubte, una de les més llegi-des al País Valencià. L’edició, a més,compta amb unes il·lustracions moltsuggeridores i elegants d’EnricSolbes. I, per sort, darrerament enca-ra se n’han publicat més com araTirant lo Blanc contat per als infants,amb text de Rosa Navarro, aMarjal–Edebé, molt apta per a l’educa-ció primària, i el Tirant lo Blanc enversió de Josep Palomero i il·lustra-cions de Manuel Boix, a Bromera, unaobra més per a joves.

Molt interessants són també, peraltra banda, els intents de difondre elTirant a través d’altres mitjans nonarratius, com ara l’adaptació a còmicque van fer Jaume Fuster i el dibuixantSento Llobell i que va publicar Tres iQuatre i la revista setmanal El Temps.Com tampoc no s’han d’oblidar duesiniciatives bastant ben aconseguidesde portar la magnífica història deTirant lo Blanc a l’escena: és a dir, alteatre. L’escriptora Maria AurèliaCampany, ja esmentada, en va fer unaprimera adaptació l’any 1971, que vaser estrenada per la companyia alcoia-na La cazuela, i l’autor Josep M. Beneti Jornet en va fer una altra que titulàHistòria del virtuós cavaller Tirant loBlanc, i que publicà Edicions 62. Unaobra, aquesta última, molt digna dellegir i que tingué un gran èxit depúblic, la qual cosa demostra que, enessència, allò que conta l’obra, allò quetransmet, els sentiments i les aventu-res que ens vol fer viure, són, encaravigents, perquè, sens dubte, continuasent una gran ficció per a tots.

Mestre i escriptor. Director de la FundacióBromera per al Foment de la Lectura

‘Tirant lo Blanc’, una gran ficció per a totsANY TIRANT

El Tirant lo Blanc és, sensdubte, la millor novel·lavalenciana, però, per des-gràcia, no es coneix tantcom es mereixeria per laseua qualitat en relació aaltres obres clàssiquesescrites en qualsevol altrallengua.

MANUEL BOIX.

FEBRER 2006 / 28 / 15

ENXARXATS

Voluntariat.net és una iniciativa ori-ginada des del sector associatiu,amb l’objectiu d’orientar personesde qualsevol edat interessades en elmón del voluntariat.Voluntariat.net també és un recursa la disposició de les organitza-cions de voluntariat, com a instru-ment d’acollida a futurs voluntarisper informar-los i aclarir-los con-ceptes bàsics per tal que empren-guen un nou camí com a volunta-ris. Aquest lloc web está promoguti dinamitzat per organitzacionsespecialitzades en la lluita contrael càncer, immigració, Cáritas,disminuits, desenvolupament rural,sords, Creu Roja, dones, cecs, dro-godependències, pensionistes ijubilats, Unión Romaní. Comptaamb el suport del Ministeri deTreball i Afers socials.

ESCRIT AVUI

AA.DD. PPuueebbllooss.. RReevviissttaa ddeeiinnffoorrmmaacciióónn yy ddeebbaattee.. Núm. 16,juny. Madrid 2005.

Especial sobre “La educación enel siglo XXI: retos y perspecti-vas”, coordinat per José A.Antón, autor del treball sobrecultura laica. Xavier Lluch, sobreels projectes interculturals al’escola, planteja el perill de“separar el debat sobre la diver-sitat cultural de la lluita contrala marginació i la pobresa”.Jaume Carbonell reflexiona enaquest treball sobre les políti-ques i les reformes educatives idenúncia el condicionament del’economia neoliberal en lespolítiques educatives de l’esque-rra. Leslie Toledo adverteix que“l’educació no canvia el món: poti cal que canvie les persones iaquestes sí que canvien el món”.(www.revistapueblos.org).

Manuel Sifre. LLlleenngguuaa ii ddiiaalleeccttee..Bromera. Alzira 2005. 121 pàgs.

Hi ha conceptes complexoscarregats de connotacions i quehi solen tindre una història llar-ga darrere. Aquest darrer lliura-ment de la col·lecció “Essencial”,d’Edicions Bromera, fa una apro-ximació als conceptes de llenguai dialecte des d’una perspectivacontemporània. De maneraespecífica s’hi repassa, amb unaatenció especial a la situació delvalencià, la gestació de les varie-tats lingüístiques que avui consi-derem que són llengües i quinaés la relació que mantenen ambels dialectes. Manuel Sifre ésdoctor en filologia catalana i pro-fessor de la Universitat Jaume Ide Castelló. La seua activitatinvestigadora se centra en la fle-xió verbal.

Helènia LópezEEll bbaarrrrii ddee PPaattrraaiixx,, aa llaa cciiuuttaatt ddeeVVaallèènncciiaa,, ffaa mmeessooss qquuee eessttààeennffrroonnttaatt aammbb IIbbeerrddrroollaa ppeerrqquuèèddeemmaannaa,, aatteenniinntt--ssee aall pprriinncciippiieelleemmeennttaall ddee pprreeccaauucciióó,, qquuee llaassuubbeessttaacciióó ddee ttrraannssffoorrmmaacciióóeellèèccttrriiccaa qquuee ll’’eemmpprreessaa ccoonnss--ttrruueeiixx eenn eell sseeuu bbaarrrrii ii eell ccaabblleeqquuee ttrraannssppoorrttaa ll’’eenneerrggiiaa eess ttrraass--llllaaddeenn lllluunnyy ddee lleess zzoonneess rreessii--ddeenncciiaallss.. EEllss vveeïïnnss ddee PPaattrraaiixxeexxiiggeeiixxeenn aallss ggoovveerrnnaannttss qquueevveettlleenn ppeell sseeuu ddrreett aa llaa ssaalluutt,, uunnddrreett ffoonnaammeennttaall rreeccoolllliitt eenn llaaCCoonnssttiittuucciióó,, ii qquuee ddeeffiinniissqquueenn uunnmmooddeell ddee cciiuuttaatt ccoohheerreenntt aammbb uunnddeesseennvvoolluuppaammeenntt ssoosstteenniibbllee..EEnnttrree eellss sseeccttoorrss cciiuuttaaddaannss ffaavvoo--rraabblleess aall ttrraassllllaatt ddee llaa ssuubbeessttaa--cciióó eellèèccttrriiccaa ddeessttaaqquueenn eellssccllaauussttrreess,, lleess aassssoocciiaacciioonnss ddeemmaarreess ii ppaarreess ii eellss ccoonnsseellllsseessccoollaarrss ddee ttootteess lleess eessccoolleess iiiinnssttiittuuttss ddee llaa zzoonnaa,, aaffeeccttaattss ppeerrddiissppoossaarr dd’’iinnssttaall··llaacciioonnss pprròòxxii--mmeess aa llaa ssuubbeessttaacciióó oo ppeerr eessccoo--llaarriittzzaarr aalluummnnaatt eenn llaa sseeuuaa zzoonnaadd''iinnfflluuèènncciiaa.. AAqquueessttaa ééss llaa ccrròònnii--ccaa dd’’uunnaa lllluuiittaa cciiuuttaaddaannaa qquueeeennccaarraa ccoonnttiinnuuaa..

Primavera de 2005. Es posen enmarxa unes obres en el solarque l’empresa Iberdrola, empre-sa patrocinadora de la Copa del’América, té al barri de Patraix.Entre els veïns circulen comen-taris optimistes: “Hi han comen-çat a fer el jardí projectat”. Larealitat és molt diferent: s'hiestà construint una subestacióde transformació elèctrica (de220 mil a 20 mil volts) que,segons diversos estudis, hauriad'estar situada a un mínim de220 metres de tota zona habita-da. Comença la història d'unaresistència.

Pel maig, d’una reunió de pre-sidents de les comunitats mésproperes a les obres sorgeix ungrup que organitza la base d’unincipient moviment veïnal. Laconferència de Raúl de la Rosa,un expert reconegut en temesrelacionats amb l’electromagne-tisme, augmenta la consciènciadel veïnat de la perillositatpotencial de la subestació per ala salut de la població, sobretotper als més menuts. Altresexperts mundials en temes desalut i electromagnetisme donensuport a l’exigència veïnal detraure la subestació del barri

perquè, asseguren, “està demos-trada la relació existent entrel'exposició continuada a campselectromagnètics i malalties comla leucèmia, el càncer o lesdepressions”.

La primera manifestació delveïnat de Patraix, l’1 de juny, ésun èxit. El moviment comença acréixer: assemblees periòdiquesen un parc, soroll de cassolespels carrers i rogles de veïnspreocupats que parlen sobre lasituació i en prenen consciència.De manera espontània, veïns iveïnes expressen en el carrer elseu malestar i les seues queixesamb pintades pels murs.L'Ajuntament de València enviasistemàticament els serveis deneteja per esborrar-les totes.Tots els partits polítics de l'opo-sició donen suport els veïns i enel plenari de l'Ajuntament, afinals de juliol, es vota la paralit-zació de l'obra, vetada per lamajoria absoluta del PartitPopular, que s’oposa a la pro-posta.

El rebuig a la construcció dela subestació elèctrica en unbarri assentat i l'exigència deltrasllat de la subestació a unaubicació allunyada de les zonesresidencials continua eviden-ciant-se en distintes manifesta-cions de protesta del veïnat. El12 de juliol, un comboi escortatper la policia amb cinc granscamions que transporten mate-rials per a l'obra intenten deixarla seua càrrega de matinada.Amb crits de “No passaran”,centenars de veïns els impedei-xen l'entrada. Quan els granscamions es retiren l'alegria delsveïns és indescriptible. Però l’a-legria durarà poc. Els mateixoscamions hi tornen l’endemàacompanyats per un impressio-nant dispositiu de policies antia-valots amb cascs i escuts. Lamateixa nit es produeixen lesprimeres detencions de veïns.Des de llavors, totes les setma-nes hi ha entrades de camions ien totes elles els veïns mostrende manera pacífica el seu rebuiga la subestació d’Iberdrola.

A l’estiu, el problema s’esténa altres zones. Aprofitant lesvacances dels veïns, Iberdrolaobri una rasa per diferentscarrers del barri Senabre, per oncircularan els 220 mil volts. Elsveïns d’aquest barri acorden totseguit sumar-se a les protestes.

L'última gran descàrrega dematerial, també amb la resistèn-cia dels veïns, té lloc el 25 denovembre a les 6 del matí. Entotes les mobilitzacions, entreelles dues manifestacions multi-tudinàries pel juliol i l’octubrepels carrers del centre deValència, el barri de Patraixaconsegueix la simpatia demolts ciutadans i ciutadanes,però sense el suport del governmunicipal.

Crònica d’una lluita ciutadana

El barri de Patraix contra la subestació elèctrica

Mobilització al barri de Patraix / ARXIU

FENT CAMÍ

Amb la propera irrupció a lessales de cine comercials de lapel·lícula Tirant lo Blanc, l’interésdel gran públic envers la figura deTirant sofrirà un augment sensi-ble. Tot i que la semblança entrela ficció cinematogràfica i la vidanovel·lesca dels personatges de latrama manuscrita serà llunyana,aquesta web ens aproxima a l’o-bra i l’autor duent a terme unaedició en línia amb la idea que “esvagi apropant el somni d’unaBiblioteca Universal accessible atothom des de qualsevol lloc i enqualsevol moment”. Per què no?

Tirant lo Blanchttp://www.fut.es/bdt/tirant/

Voluntariathttp://www.voluntariat.net

16 / 28 / FEBRER 2006

L’ÚLTIMA

És més que suficient donar una ullada als diarisde cada dia, escoltar qualsevol noticiari o simple-ment fer una passejada pels nostres carrers, perconstatar que vivim en una societat molt violenta.En efecte, les guerres, el saqueig organitzat delsrecursos dels països pobres, el malbaratamentdels recursos naturals, la pobresa extrema enmigde l’opulència són solament algunes de les mani-festacions més paleses.

Però en les societats eufemísticament anome-nades avançades, les classes dominants hanintentat fer un ús molt selectiu d’aquesta violència,relacionant-la amb unes causes alienes a lamateixa configuració de la societat que, de vega-des, es veuria assetjada per perills exteriors, cosaque justificaria l’existència d’un fort aparell repres-siu destinat, en darrera instància, a la defensa delsseus interessos particulars. Tot aixó és ben sabut i

no cal estendre’s més. No obstant això, quedavendues grans institucions al marge d’aquesta situa-ció de violència: la família i el món del treball.

Pel que fa a la presentació de la família, laimatge de l’oasi de pau emmascara sovint uninfern per als seus membres més febles: dones,infants i persones grans. La visibilitat d’aquestproblema ha fet que la societat prenga mesures:llei contra la violència de genere, llei de dependèn-cia i d’altres disposicions que, amb més o menysfortuna, tracten de posar remei a aquest flagell.Caldrà, doncs, estar vigilant sobre tot això.

Què passa al món del treballAquest és un escenari exclusivament productiu pera les classes posseïdores, però, alhora, també esconfigura com una zona de conflictes d’interessosclassistes per al moviment obrer . No cal aprofun-

dir en aquesta disjuntiva perquè, com a sindicat, ésprecisament la perspectiva dels treballadors i lestreballadores la que ens dóna sentit. Peró si calreflexionar més sobre la violència en el món deltreball, tant d’aquella que s’expressa de formamés visible i dramàtica, per exemple els quatremorts diaris en accidents laborals, els contractesporqueria, els acomiadaments massius..., sinótambé sobre aquelles formes de violència méssubtils, peró no menys agressives. Ritmes de tre-ball inhumans, condicions físiques inadequades detemperatura, soroll, llum..., poc o gens de controlsobre la feina, excessiva responsabilitat, compe-tència extrema entre la mateixa gent treballadora,agressions a mestres, entre companys, gran diver-sitat i complexitat entre l’alumnat i les seues famí-lies....

Els STEs organitzen unes jornades sobre laviolència en els centres de treball

Desvelar la violència

3 de març

1. Viure la violència. Taller Erika i Cinthia Trejo.2. La mediació, com a eina de tre-ball. Flor Hoyos. Isabel Viana.3. Grups de risc i violència. Doménec Ortolà. Rubén Belandía.4. La violència en la societat. Jaime Pastor Verdú.

4 de març

5. La violència en el treball.La Violència física.José Luís González Meseguer.La Violència Psicològica. FranciscoFuertesL’assetjament sexual en el treball.Rubén Belandía.6. ¿Existeix violència organitzacio-nal? José Mª Avilés. José Luís González. 7. Una conseqüència especialmentnefasta: el bourn-out . Joana Fornes Vives.8. Violència de gènere: la morbilitatdiferencial. Carme Valls.9. Per una convivència democràtica iun treball saludable: Educació. La violència escolar.José Mª Avilés. Angels Martínez.Justícia i Administració Pública. Concreció sectorial de la problemàti-ca i de les alternatives.Vicente Cervantes. Encarna García.Josep Bomboí.Sanitat. Concreció sectorial de laproblemàtica i de les alternatives.Rosa Pérez. Joana Fornés.Indústria, Comerç i Serveis. La participació dels treballadors i lestreballadores en la implantació de laprevenció per a la millora de les rela-cions laborals en les empreses.Vicente Higón Ballester.

5 de març

10. La responsabilitat del’Administració i de l’empresariatrespecte a la violència laboral. JoséLaguarda Rodrigo.11. Per una convivència democràticai un treball saludable: conclusions. Debat per sectors.Posada en comú general i conclu-sions.

Més informació i inscripcions: seusdel sindicat iwww.intersindical.org/jornada

Visibilitzar tota la violència, més o menys amagada, intentar entendre les causes que la provoquen, disminuir-neles conseqüencies i eliminar-ne les causes són algunes de les motivacions que han dut la IntersindicalValenciana, juntament amb la Confederació d’STE, a organitzar unes jornades sobre La violència en els centresdel treball. Les jornades se celebraran a la ciutat de València els dies 3, 4 i 5 de març. La voluntat d’aconseguirunes relacions de treball més justes, i precisament per aixó més saludables, s’ho mereix.

JORDI BOLUDA