Iniciació a l’edició de vídeo -...

of 32/32
Iniciació a l’edició de vídeo
  • date post

    09-Mar-2018
  • Category

    Documents

  • view

    215
  • download

    1

Embed Size (px)

Transcript of Iniciació a l’edició de vídeo -...

  • Iniciaci a ledici de vdeo

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 1

    Tutorial de VDEO

    Conceptes, cdecs, formats de vdeo i eines... El treball en vdeo comporta distints processos (captura, edici, codificaci, gravaci i reproducci).

    Captura s el procediment dintroduir vdeo a lordinador. Vies: cmera de vdeo, telfon mbil, un VCR (Video Cassette Recorder), un DVD, baixat dInternet, etc. Edici s el procediment de tallar, modificar, elaborar un clip de vdeo. Codificaci i renderitzaci s el procediment de compressi dun clip de vdeo i conversi en format digital definitiu. Gravaci s el procediment de traslladar el clip de vdeo a un sistema fsic (CD, DVD, etc.). Reproducci s la visualitzaci del clip de vdeo.

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 2

    Els discs ptics Tant ludio com el vdeo digital, en els darrers anys, han arribat a les nostres mans (o els hem emmagatzemat) en uns suports fsics que anomenem discs: els discs ptics. Tipus i caracterstiques dels discs ptics

    Discos no gravables. Sn els anomenats Rom, com el CD-Rom, el DVD-Rom o el BD-Rom. Aquests estan fabricats (estampats) en indstries del ram.

    Discos gravables. Aquests sn els que anomenem verges perqu permeten que

    els hi posem (gravem) informaci digital (udio, vdeo, imatges, documents, software, etc.).

    o CD-R. Nexisteixen de dues capacitats: 650 Mb i de 700 Mb, els de 12 cm. Els

    que solament tenen 8 cm, tenen una capacitat de 184 Mb. o DVD-R/DVD+R. Els de la referncia +R sn ms moderns i sn ms

    recomanables. La capacitat dambds (de 12 cm) s: 4,7 Gb (o de 8,4 Gb si sn de doble capa). [Els de 8 cm, emmagatzemen 1,4 Gb (o 2,8 si admenen la doble capa de gravaci].

    o BD-R. Els Blue-raytamb nhi ha de doble capacitat: 25 Gb i 50 Gb (en dues capes!). [Els de 8 cm, emmagatzemen 7,5 Gb (o 15,6)].

    Discos regravables. El propi nom indica la seva funcionalitat. El nombre de cops que es pot gravar/esborrar la informaci est entre 300 i 400.

    Tipus de gravadores

    Internes. Actualment sn les ms freqents sobre tot per gravar DVD i BD (gran qualitat!), ja que requereixen una alta taxa de transferncia de dades entre el PC (la CPU) i el dispositiu. s recomana utilitzar cables (interns dins la torre) SATA per la seva velocitat de transferncia, que pot arribar daqu poc a 6 Gbits per segon.

    Externes. Aquests dispositius utilitzen unes connexions Firewire (IEEE1394) o USB 2.0 (aviat seran USB 3.0). La versi 2.0 port arribar a una taxa de transferncia de 480Mbits/s (que equival a 60Mb per segon). Darrerament han comenat a comercialitzar-se dispositius externs amb connexions eSATA que poden arribar a una velocitat de transferncia de 300 Mbps.

    Consideracions legals Segons la llei de Propietat Intellectual es poden fer cpies privades dels discos de msica o pellcules sempre que es disposi de loriginal (comprat legalment, no en el top manta) i no es tingui la intenci dobtenir cap mena de benefici econmic (com seria vendren cpies). Aix, copiar en un disc una pellcula baixada amb un programa P2P (Peer to peer) com lAres, eMule, etc., del que no es disposa cpia original comprada legalment, s infringir la llei mencionada. Apart de tot aix, existeix el cnon per les cpies privades que, segons safirma, serveix per compensar als artistes per aquesta cpia privada...

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 3

    Fotogrames (frames, marcs, quadres, imatges) Un vdeo s una srie de imatges (fotografies) que passen a gran velocitat. El fotograma s la unitat en una seqncia o tros de vdeo que cont imatge i/o so. El fotogrames consten de dos camps, entrellaats. Cada camp est compost de lnies horitzontals. (Les lnies senars formen el camp 1 i les parelles, el camp 2). En la imatge adjunta, fotograma (mal codificat) que ens permet veure les lnies horitzontals que el formen. Freqncia dels fotogrames (fps, fotogrames per segon): Als EUA utilitzen el sistema de vdeo NTSC: cont 525 lnies i 60 camps per segon. s a dir, les imatges dun vdeo semeten a 30 fotogrames per segon. A Europa sutilitza el sistema de vdeo PAL: cont 625 lnies i 50 camps per segon. s a dir, les imatges semeten a 25 fotogrames per segon. Alta definici | High Definition (HD) Eleva el nombre de lnies. PAL, de 625 passa a 1250. NTSC, de 525 a 1080. Doble la quantitat de fps (de 25 a 60). Vertadera alta definici: 1080p presentaria 1080 lnies tot el temps, i en 60 fps. 720p presentaria 720 lnies tot el temps, i en 60 fps. En els EUA en transmissions de HDTV utilitzen 720p 60.

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 4

    El pes dels fitxers dudio i vdeo Les dades dels fitxers de vdeo i dudio ocupen molt espai. Sn molt voluminosos, sobre tot els de vdeo. Quan es va comenar a digitalitzar el so i les imatges en moviment, aquests fitxers, en estat natural, tendien a ser gegantins. Apart daquest problema despai (els discos durs no tenien la cabuda que ara tenen) hi havia el problema del hardware que havia de controlar una quantitat molt elevada de dades perqu ludio sescolts adequadament i el vdeo no es veis a salts (o pixellat). Per aquest motiu es va recrrer a la compressi de ludio i del vdeo. Ens referim a un tipus de compressi interna, sense necessitat de fer crrer manualment cap mena daplicaci. Quant ocupa un fitxer de vdeo sense compressi... Un segon duna gravaci duna cmera de vdeo DV, en format PAL, amb una mida de fotograma (marc o imatge) de 720 x 576 pxels i de 25 fotogrames per segon, requereix lespai segent: 720 x 576 x 25 x 3 (cada pxels necessita 3 bytes per anotar la informaci de color) = 29,66 Mb/s. Una hora daquest vdeo (sense comprimir), ocuparia una mica ms de 104 Gb! Si lhora de gravaci fos en HD (alta qualitat), el volum pujaria a 521,42 Gb (i parlem solament duna hora! I un llarg metratge acostuma a durar uns 90 minuts!). Els cdecs El terme cdec prov de la contracci codificador/decodificador (que equivalen a compressor/descompressor). El cdec seria aquell programa especfic que comprimeix (a lhora de desar la informaci dudio i/o vdeo) i que descomprimeix quan es vol reproduir aquest tipus dinformaci. Tipus de cdecs Amb prdua Sn els que al comprimir provoquen (alguna) prdua de qualitat en la imatge i el so. Sn els ms utilitzats. Sense prdua Sn els que al comprimir no provoquen cap prdua de qualitat en la imatge i el so. Per, la mida que poden aconseguir es diferencia poc del pes del fitxer original. Els cdecs (amb prdua) ms utilitzats sn DivX, XviD, MP3 i H.264

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 5

    Fitxers contenidors En el mn de ludio i el vdeo hi acostuma a haver alguna mena de confusi entre els cdecs, els formats i les extensions dels fitxers. s bo saber-ne la diferncia. Quan tenim un fitxer .avi, .mov, .mp4, o .3gp acostumem a dir que el clip que tenim s de format AVI, MOV, etc. Realment aquests fitxers sn ms aviat contenidors (dins seu contenen informaci dudio i/o de vdeo comprimida amb algun cdec dudio i algun cdec de vdeo, respectivament). Aix un fitxer AVI (Audio Video Interleave; udio i vdeo entrellaats) pot contenir un vdeo codificat en DivX i ludio codificat en MP3. O, altres fitxers AVI poden contenir un vdeo en Xvid i ludio en PCM. Sn fitxers contenidors els fitxers AVI, QuickTime (propietat dApple), Matroska (Open Source!) Els fitxers AVI tenen les extensions .avi Els fitxers QuickTime poden tenir les extensions .mov, .qt Els Matroska tenen les extensions .mkv (pel vdeo), .mka (per ludio) i .mks (pels subttols).

    Nom Extensions Mltiples pistes de

    vdeo

    Mltiples pistes

    dudio

    Subttols Suporta mens

    (tipus DVD) AVI AVI No S S (amb soft

    extern) No

    Matroska MKV, MKA S S S En procs OGG OGG, OGM No S S No MP4 MP4 S S S S 3GP 3GP No S 3GPP

    Timed text No

    QuickTime MOV, QT S S S No

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 6

    AVI

    Abreviatura d'udio Vdeo Interleave (intercalat o entrellaat). Les dades dudio i de vdeo semmagatzemen juntes: un segment de dades de vdeo s seguit dun segment de dades dudio. La compressi en un AVI: Es basa en els keyframes o fotogrames clau que es copien sencers; mentre que de la resta dels fotogrames solament es grava algunes parts. Per aix en la compressi hi ha disminuci de volum del fitxer per, tamb, variaci (prdua) de qualitat o resoluci. Al descomprimir-se (decodificar-se en la visualitzaci) els fotogrames parcials es reconstrueixen a partir dels fotogrames clau. Com ms fotogrames clau tingui el vdeo ms qualitat (per llavors tindr ms volum o pes).

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 7

    CDECS DE VDEO EXTENSI (format d'emmagatzement)

    Caracterstiques

    CinePack Avi Antic cdec de Windows. En dess.

    DirectShow Asf/Wmv Cdec de Microsoft, basant en MPG-4. Bona compressi/qualitat. Propietari.

    DivX Avi Cdec basat en MPG-4. Alta compressi i qualitat.

    MPEG-1 (352x240)

    Mpg, Mpeg Utilitzat en Vdeo CD (VCD)

    MPEG-2 (480x480)

    Mpg, Vob Utilitzat en TV per satllit i DVD

    MPEG-4 MP4, Wmv Cdec de Microsoft dalta qualitat. (Origen del DivX).

    XviD Avi Basat en el Mpeg-4. Qualitat alta, alguns cops superior al DivX.

    MPEG-4 s un format contenidor estndard que est en desenvolupament i se lassocia a lalta definici HD. Les seves etapes senumeren en parts: MPEG-4 Part 2 (inclou Advanced Simple Profile, utilitzat per cdecs com el DivX, Xvid, Nero Digital, 3ivx i pel Quicktime 6). MPEG-4 Part 10 (engloba MPEG-4 H.264/AVC -Advanced Video Coding-, utilitzat pel x264 cdec, pel Nero Digital AVC, pel Quicktime 7, i pels nous formats demmagatzemen com el Blu-ray Disc). MPEG-4 Part 14 Les extensions que utilitza aquest contenidor sn mp4, m4a i m4v. Els telfons mbils utilitzen el contenidor 3GP que s una versi simplificada del MP4. RMVB s la sigla de Real Media Variable Bitrate. Es un format contenidor desenvolupat per RealNetworks a partir del format RealMedia. Es caracteritza per emmagatzemar dades amb bitrate variable (bitrate: quantitat de dades bits per segon) en lloc de constant. La seva extensi s .rmvb i utilitza uns cdecs de la casa Real i aconsegueix uns fitxers la meitat de petits que amb els cdecs habituals (DivX XviD), sense perdre qualitat. (Un vdeo de 700/800 Mb pot convertir-se en 380 Mb). FLV s un format contenidor propietari dAdobe que suporta vdeo codificat amb H.263 i H.264. Els vdeos que ofereix Youtube actualment tenen una resoluci de 320240. Darrerament han millorat la seva qualitat, via una nova compressi i ara molts tenen una resoluci ms gran: 480360. Els vdeos dalta qualitat (HQ) de Youtube abasten aquests: HQ18 480x270 cdec avc1 format / contenidor mp4 HQ35 854x480 cdec h264 format / contenidor flv HQ22 1280x720 cdec mp4a format / contenidor mp4

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 8

    Cdecs dudio Wav s un dels formats ms antic creat per Microsoft i IBM per emmagatzemar udio sense comprimir i per tant perdre qualitat. Acostumen a ser uns fitxers pesats. Acostuma a utilitzar una taxa freqncia de mostratge (frecuencia de muestreo/ sampling rate) de 44,1 KHz. Aix equival a la mateixa qualitat dun CD dudio (CD-A). [Freqncia de mostratge: Quantitat de mostres per segon que sanoten dun senyal (de so, per exemple) analgic, per convertir-la en valors digitals. Les habituals en udio sn 44,1 KHz, 48 KHz i darrerament 96 KHz per gravacions dalta qualitat]. MP3 El format MPEG-1 Audio Layer 3 (conegut abreujadament com a MP3) s el format compressor ms popular dels darrers anys. s un sistema de codificaci dudio amb prdua, per que queda ocult a loda hum. El que es fa desaparixer del fitxer dudio sn aquells sons que queden ms enll del que pot percebre laudici humana. El sistema MP3 s lhabitual per comprimir ludio de les pellcules en AVI. WMA Es un format propietari de Microsoft. El Windows Media Audio engloba de fet quatre cdecs diferents: WMA, WMAPro, WMA Lossless (sense prdua) i WMA Voice). El WMA pot incloure una protecci anticpia coneguda amb les sigles DRM. AAC LAdvanced Audio Coding t la denominaci tcnica MPEG-4 Part 3. s el successors del MP3 que va ms enll en possibilitar fins a 48 canals dudio, ms 16 canals de greus, 16 de dileg i fins a 16 de dades. s un sistema que facilitar les programacions multiidioma. Els iPod est fent molt popular aquest tipus de format. Tamb sha introdut en la consola de joc Sony PlayStation 3, en la Wii de Nintendo i en telfons mbils com alguns model de Nokia. Altres cdecs dudio menys coneguts sn: OGG de la casa Vorbis (www.vorbis.com) Formats compressors dudio sense prdua: FLAC Free Lossless Audio Codec (flac.sourceforge.net) Monkeys Audio Aquest format utilitza lextenci .ape (www.monkeysaudio.com) Ambds formats aconsegueixen reduir la mida dun fitxer dudio prcticament a la meitat, sense prdua... Aquests dos sistemes de compressi sn els recomanats per fer molt bones cpies dels CD dudio originals que possem.

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 9

    Els cdecs dudio i de vdeo del PC

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 10

    Els cdecs dudio...

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 11

    Els cdecs de vdeo...

    Podem cercar ms cdecs (dudio o vdeo) a Softonic.com

    Alguns dels packs de cdecs recomanats sn: K-Lite o ffdshow.

    http://www.xpcodecpack.com/

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 12

    Reproductors de vdeo BS Player

    Media Player Classic

    KM Player

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 13

    Reproductor de Windows Media

    Editors de vdeo

    VirtualDub eina per capturar, editar i codificar vdeo. Gratut.

    http://www.virtualdub.org/

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Descobreix... el mn de la imatge digital 14

    Movie Maker. Gratut.

    Studio 12 (Pinnacle) [HD] Programa comercial (Shareware).

  • Tutorial 2Curs Iniciaci a ledici de vdeo

    rea de Capacitaci Digital Estudis dInformtica, Multimdia i Telecomunicaci

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 2

    Tutorial de VDEO (2)

    Edici de vdeo digital

    Editar vdeo en un PC s modificar el vdeo.

    Sanomena edici no lineal de vdeo a ls de lordinador per editar vdeo. (Ledici lineal s el mtode clssic dedici emprat en les productores cinematogrfiques).

    En el procs dedici organitzem i reordenem les escenes no seguint el procs temporal en qu sha gravat la pellcula.

    Hi ha material complementari plugins que ofereixen elements nous (text, efectes, transicions) a incorporar al vdeo en procs dedici. (Alguns gratuts, altres comercials).

    El resultat segons el programa (i el maquinari) emprat pot ser d'alta qualitat.

    Windows Movie Maker Windows Movie Maker s un programa dedici de vdeo que Windows incorpora en el seu sistema operatiu.

    Editar vdeo consisteix en seleccionar, ordenar i retallar clips de vdeo.

    Enllaar clips de vdeo amb transicions. Introduir-hi efectes. Introduir, combinar o canviar el so. Posar ttol i text (a pantalla completa o en sobreimpressi). Incloure imatges fixes (a pantalla completa o en sobreimpressi) Introduir so (veu) o

    msica.

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 3

    Projecte i pellcula Projecte s el fitxer generat amb el programa dedici de vdeo (com el WMV) i s amb el qual podem anar editant i modificant. Pellcula s el fitxer de vdeo definitiu que ja no podem, en principi, editar ni modificar. s el que ja est a punt de ser visualitzar en un reproductor de vdeo. s recomanable anar desant el projecte, aix evitarem que en cas de problema (bloqueig del PC) perdem el que hem fet. Per comenar, sempre sens demana que fem un nou projecte. Tauler de tasques (Panel de tareas)

    Les tasques a fer es poden dividir en tres etapes:

    1. Entrar el material (clips de vdeo, imatges i/o udio o msica). Un clip de vdeo s un tros de vdeo.

    2. Editar els clips de vdeo (ajuntar-los, tallar-

    los, introduir-hi efectes, transicions, text, etc).

    3. Crear la pellcula (ajuntar tot els clips de vdeo amb les manipulacions introdudes) i gravar-la (en el disc dur, en un CD, DVD, etc.)

    Entrar el material La captura de vdeo es pot fer des dalfgun dispositiu de vdeo (Reproductor DVD, reproductor VHS; cmera de vdeo, etc.)

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 4

    WMV pot importar vdeo bsicament de formats avi i mpg.

    No importa mov ni 3gp, per exemple.

    Fent clic sobre els clips de vdeo, ajudant-nos amb la tecla Ctrl, podem elegir els clips desitjats... Comena la importaci dels vdeos que hem seleccionat...

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 5

    Atenci a dues icones fonamentals: Tasques/Tareas i Colleccions. Des daquestes icones podrem anar a unes opcions o a unes altres... Darrera de Colleccions hi tenim tots els clips de vdeo que hem importat.

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 6

    Observa la imatge segent:

    Hem seleccionat un clip de vdeo. Aquest est (aparentment) tallat per escenes. Segons la longitud i el canvi de colors i llum dels fotogrames hi haur ms o menys escenes. Lescena seleccionada, apareix en el visor del clip; on veiem la duraci del clip (en la imatge 2,17 segons). rea del Gui grfic

    rea de lEscala de temps

    Lrea de Gui grfic s per iniciar la feina; per polir-la utilitzarem lEscala de temps.

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 7

    Comencem la feina! Sols hem de triar una escena i arrossegar-la amb el ratol al lloc que volem... Per exemple...

    Editar la pellcula En lapartat Editar la pellcula tenim bsicament tres opcions: Els efectes de vdeo Les transicions de vdeo Els ttols o crdits del film Les transicions es colloquen entre els clips de vdeo. Els efectes actuen sobre un clip de vdeo.

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 8

    Les transicions (un cop arrossegades al lloc que toca)...

    Els efectes... En la imatge segent clips amb distints efectes (algun amb ms dun efecte).

    Els ttols... WMV permet posar text a diferents llocs de la pellcula: al principi, al final (els crdits), abans dun clip o en un clip...

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 9

    Treballant amb ms precisi... Per treballar amb ms precisi (i poder modificar la longitud dels clips, per exemple), caldr treballar amb lEscala de temps. En aquest sistema comptem amb leina zoom, que ens ser molt til... Tallar un clip Colloquem el lector del clip o regleta del temps i prmer sobre el bot de dividir, del reproductor. El resultat s immediat Escurar un clip (sense tallar-lo) Sols cal posar-se en un dels dos punts negres dels extrems del clip i arrossegar...

    s obvi que un clip mai el podem allargar, si abans no lhem escurat.

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 10

    Eliminar un clip de vdeo... Sols caldr seleccionar-lo i prmer la tecla Supr. Introduir text Pot ser convenient, al principi dun film posar-hi un ttol... El ttol passa a incorporar-se davant del primer clip...

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 11

    Ms sobre la introducci de text... Podem modificar el ttol dun vdeo canviant els colors (del text i del fons) aix com introduir-hi moviment (animaci). Sn moltes les possibilitats danimaci..., caldr fer proves per veure quina sadequa ms al contingut del vdeo.

    Pel que fa a la font, el color de fons, mida, etc., tenim tamb una opci al respecte.

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 12

    Text sobre un clip de vdeo...

    El resultat pot arribar a ser interessant... Pel que fa a lopci dels crdits, les possibilitats poden arribar a ser espectaculars...

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 13

    Silenciar el so dels clips s probable que alguns cops no ens interessi mantenir el so que cont el propi clip, ja que pensem posar un udio que acompanyi tota la pellcula. Per aix, pot ser convenient silenciar el so de cada clip. s fcil fer-ho amb el bot dret del ratol, un cop obert el signe + que acompanya el terme Vdeo en lEscala de temps. Sols caldr seleccionar el so i silenciar-lo. Observa, en la imatge segent, les ones de so que encara estan presents en el clip Jasn, en canvi a Cantando bajo la lluvia han desaparegut (solament es veu una lnia horitzontal). Introduir udio en un clip de vdeo Caldr, primer, importar ludio... Els tipus de fitxers dudio que podem inserir sn aquests...

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 14

    Un cop triat, solament sha darrossegar a la pista pertinent... Cal observar, en la imatge segent, que ludio s ms llarg que el clip de vdeo. Caldr aleshores escurar-lo. Tamb podem tallar-lo amb el mateix sistema que hem utilitzar per tallar clips de vdeo... Pot ser recomanable posar ludio al final de tot del projecte, perqu pugui abastar tot el clip...

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 15

    Introduir imatges en la pellcula El procediment a seguir s igual que amb els clips de vdeo i ludio: importar. Un cop collocades en la collecci, sols sha de triar la imatge i arrossegar-la a la pista de vdeo. Per defecte, el WMM dona un temps de durada en la presentaci de la imatge en la pellcula. Per podem allargar-lo si es vol. Un cop fets els darrers arranjaments, ja podem anar a la darrera etapa. Enllestir la pellcula Les opcions que permet WMM sn les ms comunes: Desar en el PC Gravar en un CD Enviar al Web Desar en la cmera de vdeo digital (Enviar per correu electrnic no s

    recomanable, per bloqueig de la bstia ats el pes del vdeo)

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 16

    Desar-lo en el PC El programa ens donar informaci sobre el vdeo resultant. Format de fitxer (wmv), mida, fps, etc.

    Tamb podem triar altres opcions... Segons el que triem, el fitxer resultant tindr unes o altres mides...

  • Antoni Albert __Treballant el vdeo

    Iniciaci a ledici de vdeo rea de Capacitaci Digital 17

    Un cop feta lelecci, el PC comenar a crear la pellcula. Segons el tipus delecci, pot ser molt recomanable deixar el PC que treballi (desconnectat dInternet; sense salvapantalles, amb lantivirus desactivat, etc. a fi que la RAM pugui disposar de tota la seva potencialitat i res destorbi el procs de renderitzaci o creaci del vdeo). La darrera finestra del WMM ser aquesta:

    El resultat ser com aquest...: