Infraestructura i finançament

39
Finançament del transport públic 5a Jornada AMTU Vic, 4 de març de 2009

description

Sr. Manel Nadal i Farreras, Secretari per a la mobilitat. Generalitat de Catalunya. Resum ponència: Com és tradicional a les Jornades AMTU invitem el responsable de Mobilitat del Govern de Catalunya per tal que ens doni la visió del moment sobre els plans d’infraestructures i serveis que està endegant, així com de les perspectives del finançament del transport públic al nostre país.

Transcript of Infraestructura i finançament

Page 1: Infraestructura i finançament

Finançament del transport públic

5a Jornada AMTU

Vic, 4 de març de 2009

Page 2: Infraestructura i finançament

755800

837868 887 911 935 935

600

650

700

750

800

850

900

950

2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Milions de Viatges

�Des de l’any 2001 a l’any 2008 la

demanda de transport a l’àmbit de l’ATM

ha crescut gairebé un 24%, tal i com

s’observa en el següent quadre:

Situació actuala la regió metropolitanade Barcelona (1)

Evolució de la xifra de viatges en el sistema de transport públic de la RMB (àmbit ATM)

Page 3: Infraestructura i finançament

Situació actuala la regió metropolitanade Barcelona (2)

� 935 milions de viatges .

� Un cost operatiu total del sistema de 1.257 milions d’euros (sense comptar la inversió en infraestructura ferroviària).

� El finançament d’aquest cost es basa en 2 conceptes:

� Uns ingressos per tarifes (venda de bitllets) de 577 milions d’euros (45% del cost total).

� Unes subvencions públiques de 700 milions d’euros (55% del cost total).

Cost mig per viatge de 1,36 €(bitllet senzill)

Page 4: Infraestructura i finançament

La comparativa entre la mitjana anual dels quatre

contractes programa (CP) acordats per l’ATM i la

previsió de l’any 2009, permet veure que el cost del

sistema de transport públic a la regió metropolitana

de Barcelona, finançat via tarifes i subvencions de

les administracions, ha passat de 507 milions

d’euros anuals en el CP 1998-2001 a 1.257 milions

d’euros anuals previst per a l’any 2009, tal i com

s’observa en el següent quadre.

507710

8591.076

1.257

0

200

400

600

800

1.000

1.200

1.400

MITJANA ANUALC-P 1998-2001

MITJANA ANUALC-P 2002-2004

MITJANA ANUALC-P 2005-2006

MITJANA ANUALC-P 2007-2008

ANY 2009

COST TOTAL

El creixement del cost del

sistema del període 1998-2001

a la previsió de l’any 2009 ha

estat del 148%.

Situació actuala la regió metropolitanade Barcelona (3)

Evolució del cost i el finançament del sistema en el període 1998-2009

Page 5: Infraestructura i finançament

L’evolució de les aportacions de les diferents

administracions al Contracte-Programa AGE-

ATM ha estat el següent, en milions d’euros:

� Les aportacions de les Generalitat de Catalunya i les Administracions Locals són les que

més s’han incrementat a partir de l’any 2004, ja que l’AGE ha tingut creixements més

moderats.

Mijana Anual 2000-2003

Mijana Anual 2004-2007

Mijana Anual 2008-2009

% Increment 2008-2009 / 2000-2003

Generalitat de Catalunya 111,228 213,411 266,566 139,7 %

Aj. Barcelona + EMT 71,890 125,041 168,659 134,6%AGE 96,612 137,832 169,867 75,8%

Situació actuala la regió metropolitanade Barcelona (4)

Consignacions pressupostàries de les AAPP (subvencions) al Contracte-Programa

Page 6: Infraestructura i finançament

En el cas de l’AMTU hem de recordar

que, per primera vegada, la

Generalitat de Catalunya dóna

ajudes als municipis de l’AMTU a

través del Contracte-Programa, a l’any

2007 per un import de 2,5 milions

d’euros i l’any 2008 per 6,0 milions

d’euros. El compromís per al 2009

situarà l’aportació en 6’95 milions .

Situació actuala la regió metropolitanade Barcelona (5)

Consignacions pressupostàries de les AAPP (subvencions) al Contracte-Programa

Page 7: Infraestructura i finançament

En els darrers anys el pes relatiu de les tarifes ha passat d’un 50% a un 41% en el finançament del transport públic, mentre les subvencions de les administracions públiques han augmentat la seva participació del 50% al 59%.En el següent quadre es pot veure, en valors relatius, el creixement tant de les subvencions de les administracions com de la recaptació:

50%

50%

54%

46%

55%

45%

56%

44%

59%

41%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

MITJANA ANUALC-P 1998-2001

MITJANA ANUALC-P 2002-2004

MITJANA ANUALC-P 2005-2006

MITJANA ANUALC-P 2007-2008

ANY 2009

% SUBVENCIONS % RECAPTACIÓ

Cal destacar la disminució en gairebé 10 punts del pes relatiu de les tarifes en el finançament del sistema, i per contra l’augment en la mateixa proporció del pes de les subvencions .

Situació actuala la regió metropolitanade Barcelona (6)

Evolució del cost i el finançament del sistema en el període 1998-2009

Page 8: Infraestructura i finançament

� El cost del sistema ha crescut un 67%, per ampliació i millora de l’oferta.

� Els Ingressos per venda de títols han augmentat un 45%

� Els viatges han crescut un 24%.

� L’Ingrés mig per viatge (TMP) ha augmentat un 17% (inferior a l’IPC del període que ha estat d’un 22,2%) per:

� la progressiva implantació de la Integració tarifaria des de l’any 2001.

� l’augment del pes relatiu dels títols socials de la 1ª corona.

Evolució del cost i delfinançament del sistemaen el període 2001-2007

Les subvencions han crescut un 77%

Page 9: Infraestructura i finançament

L’actual gamma de títols la podem dividir en 3 grups que tenen les següents característiques (dades 2007):

� Un 12% dels viatges aporten un 2% dels ingressos = Títols socials.� Un 70% dels viatges aporten un 63% dels ingressos = Títols integrats ATM.� Un 18% dels viatges aporten un 35% dels ingressos = Bitllet senzill i altres títols propis.

En definitiva, i tenint en compte que el cost mig per viatge és de 1,36 € (dades 2007):

� La gent gran (títols socials) no paguen pràcticament res (títols gairebé 100% subvencionats).� La majoria d’usuaris (títols integrats: T-10, T-50/30, T-Mes...) paguen un 40% del cost total de viatge.� La resta d’usuaris (bàsicament el Bitllet senzill), amb una tarifa mitjana de 1,25 Euros, són els que arriben a pagar gairebé el cost del viatge.

Gamma de títols

Page 10: Infraestructura i finançament

� Es va agafar el preu de l’any 2008 del

títol de més utilització a Barcelona, la

T-10 (que té una penetració del 71%

dels títols integrats ATM), i es va

comparar amb el preu dels títols

homogenis de la resta de ciutats (allà

on no hi havia títols de 10 viatges es

va agafar els títols de validesa

setmanal i es va suposar un nombre de

viatges comprés entre 10 i 15),

resultant els següents valors:

Comparatiu de tarifes entre Barcelona i 5 ciutats europees

Page 11: Infraestructura i finançament

Títol integrat vàlid per a tots els modes, que no p enalitza les correspondències entre ells.

T-10 d’una zona, de cost 7,20 €(7,77 € 2009)

0,72 €(0,77 € 2009)Barcelona

És un carnet de TCL, vàlid només per a aquest operador, l’únic de Lió.

Abonament de 10 viatges a 12,80 €1,28 €Lió

Títol emès per l’autoritat de transport, VOR i, per tant, vàlid per a tots els modes.La tarifa correspon a la zona central, de dimensions inferiors a la Zona 1 de la RMB.

Abonament setmanal de 14 €0,93 ÷ 1,40 €Viena

Títol vàlid per a metro, bus, tramvia, DLR i algunes companyies ferroviàries.El sistema tarifari de Londres funciona amb capping: calcula sempre la tarifa més barata de totes les possibles. Per això, el cost per a algun usuari podria resultar inferior a la xifra calculada.

Abonament setmanal de £ 24,20. 2,04 ÷ 3,06 €Londres

És un títol integrat, vàlid per a tots els modes de transport.Carte Orange setmanal, a un cost de 16,80 €1,12 ÷ 1,68 €

És un títol de la RATP, només vàlid per a un viatge metro o dos viatges bus - bus.Malgrat aquesta limitació, representa un 70% de les vendes.

Carnet de 10 viatges “t+” a 11,40 € 1,14 €París

El carnet de 10 viatges només és vàlid per a l’STIB, l’operador principal.Abonament de 10 viatges

1,12 €Brussel·les

ObservacionsTítol consideratCost d’un desplaçament

Evolució del cost i delfinançament del sistemaen el període 2001-2007

Page 12: Infraestructura i finançament

Per tenir en compte la repercussió del nivell de vida en la comparativa dels preus dels títols entre les diferents ciutats, es va calcular la tarifa equivalent tenint en compte el nivell de la renda disponible a cada regió:

0,72(0,77 2009)

0,720,77 (2009)

113.488CatalunyaBarcelona

1,021,281,2617.003Roine - AlpsLió

0,68÷ 1,020,93 ÷ 1,401,3718.536Viena i Baixa Àustria

Viena

1,18÷ 1,772,04 ÷ 3,061,7323.383Londres interior

Londres

0,740,72 ÷ 1.08

1,141,12 ÷ 1,68

1,5520.912Illa de FrançaParís

1,011,121,1114.977Regió de Brussel·les

Brussel·les

Tarifa equivalent (€)

Tarifa nominal (€)

Ràtio respecte de Barcelona

Renda personaldisponible 2004 (€/

any)

Regió consideradaCiutat

La conclusió és que, fins i tot tenint en compte el diferent poder adquisitiu de les ciutats analitzades, el títol més habitual té un preu inferior a Barcelona que a les ciutats de referència.

Comparatiu de tarifes entre Barcelona i 5 ciutats europees

Page 13: Infraestructura i finançament

Àmbits del Sistema Tarifari Integrat:� Usuari: definició de la zonificació, gamma de títols i

preus� Operadors: sistema de distribució i compensació� Tecnologia: sistema de venda i validació� Gestió: recollida, tractament i anàlisi de la informació

de vendes i validació

Àmbit usuari Àmbit operadors

Àmbit tecnologia Àmbit gestió

� Zonificació: modificacions de les 5a i 6a corona d’acord amb la capil·laritat de la capital comarcal.

� Gamma de títols i preus: els actuals del STI de l’àrea de Barcelona per a la comarca del Bages.

� La majoria d’operadors ja tenen implantat el sistema magnètic.

� Temps d’implantació del sistema magnètic en aquells operadors que no en disposen: 6 mesos

� El traspàs a la tecnologia sense contacte es faria conjuntament amb el de l’àrea de Barcelona, amb l’horitzó d’integració tarifària a Catalunya l’any 2012.

� Els dos operadors ferroviaris (FGC i Renfe) ja estan integrats.

� Gran part dels operadors de les comarques centrals ja estan actualment integrats (Autocars Julià, Transports Castellà ...).

� Operadors no integrats: signatura de convenis IT.

� Operadors parcialment integrats: signatura convenis de compensació tarifària.

� Incorporació al sistema de gestió d’integració tarifària de Barcelona.

� Incorporació a la Mesa de la Cambra.

Integraciótarifària a lescomarques centrals

Page 14: Infraestructura i finançament

Zonificació actual

Page 15: Infraestructura i finançament

Nova zonificació

Page 16: Infraestructura i finançament

Població total

No inclosa STI actual

% població no inclosa

Nombre municipis

No inclosos STI actual

% municipis no inclosos

Anoia 111.655 14.793 13% Anoia 33 21 64%

Bages 176.846 87.617 50% Bages 35 30 86%

Total 288.501 102.410 35% Total 68 51 75%

Àmbit total STI: Població ∆∆∆∆% Àmbit total STI: Municipis ∆∆∆∆%

Actual 5.243.223 Actual 202

Ampliació 102.410 Ampliació 51

5.345.633 2% 253 25%Dades població 1.1.07

Població i municipis

Page 17: Infraestructura i finançament

El Pont de Vilomara i Roc (5E)

El Pont de Vilomara i Roc - ManresaPREUS ABANS

ITPREUS AMB IT % ESTALVI

Bus interurbà 1,4Bus urbà 0,77

Total 2,17 1,54

El Pont de Vilomara i Roc - Barcelona1,353,1

Total 4,45 3,1

1,54

3,1

29%

30%

Moià (5F)

Moià - ManresaPREUS ABANS

ITPREUS AMB IT % ESTALVI

Bus interurbà 3,4Bus urbà 0,77

Total 4,17 2,1

Moià - Barcelona

Total 7 3,1

7

50%2,1

3,156%

Sant Fruitós de Bages (6D)

Sant Fruitós de Bages - ManresaPREUS ABANS

ITPREUS AMB IT % ESTALVI

Bus interurbà 1,35Bus urbà 0,77

Total 2,12 0,77

Sant Fruitós de Bages - Barcelona1,353,3

Total 4,65 3,3

3,3

0,7764%

29%

Exemples de costper l’usuari

Page 18: Infraestructura i finançament

Cardona (6E)

Cardona - ManresaPREUS ABANS

ITPREUS AMB IT % ESTALVI

Bus interurbà 4,15Bus urbà 0,77

Total 4,92 1,54

Cardona - Barcelona

Total 12,85 3,3

12,85

1,5469%

3,374%

Artés (6E)

Artés - ManresaPREUS ABANS

ITPREUS AMB IT % ESTALVI

Bus interurbà 1,9Bus urbà 0,77

Total 2,67 1,54

Artés - Barcelona

Total 9,55 3,3

9,55

1,5442%

3,365%

Sant Salvador de Guardiola (6E)

Sant Salvador de Guardiola - ManresaPREUS ABANS

ITPREUS AMB IT % ESTALVI

Bus interurbà 1,4Bus urbà 0,77

Total 2,17 1,54

Sant Salvador de Guardiola - Barcelona1,43,3

Total 4,7 3,3

1,5429%

3,330%

Exemples de costper l’usuari

Page 19: Infraestructura i finançament

� La compensació dels desplaçaments interns a la comarca del Bages suposaria 1.014.577,85€.

� La compensació dels desplaçaments Bages-RMB, 188.414,09€ , ho assumiria l’ATM de Barcelona.

Compensació delsserveis que s’integren

Page 20: Infraestructura i finançament

S’han considerat serveis total o parcialment dins àmbit

AMTU

Actuacions delDepartament (1)

Actuacions del 2008 en l’àmbit AMTU d’acord amb el PTVC 2008-2012

Serveis exprés

�Vilanova i la Geltrú-Barcelona

�Barcelona-aeroport-Sitges-Vilanova i la Geltrú

�Sitges-Barcelona

�Vic-Barcelona

�Palau-solità i Plegamans-Barcelona

�Caldes de Montbui-Barcelona

Serveis de vertebració

�Sant Vicenç dels Horts-Sant Boi de Llobregat (L61)

�Sant Vicenç dels Horts-Molins de Rei-Sant Feliu de Llobregat (L60)

Serveis comarcals

�Igualada-Jjorba-Calaf

�Vilanova i la Geltrú-Cubelles

�Sant Llorenç Savall-Castellar del Vallès-Sabadell

�Palau-solità i Plegamans-Sabadell

La inversió del DPTOP durant el

2008 en noves actuacions en

l’àmbit de l’AMTU ha estat d’uns

2.000.000 €

Page 21: Infraestructura i finançament

ACTUACIONS PTOP

La inversió del DPTOP durant el

2008 en noves actuacions en

l’àmbit de l’AMTU ha estat d’uns

2.000.000 €

Actuacions delDepartament (2)

Actuacions del 2008 en l’àmbit AMTU d’acord amb el PTVC 2008-2012

Serveis singulars

�Mataró-Granollers-aeroport de Girona

�Hospital del Mataró (Argentona-Mataró)

�Hospital de Calella de Mar (Canet de Mar-Calella, Pineda de Mar-Calella, Sant Cebrià-Sant Pol-Calella)

�Hospital d’Igualada (Calaf-Jorba-Igualada-Santa Coloma de Queralt)

�Hospital de Sant Boi de Llobregat (Sant Feliu de Llobregat-Molins de Rei-Sant Vicenç dels Horts)

Coordinació de bus urbà-interurbà

�Canet-Sant Pol-Calella

�Argentona-Mataró

�Vilanova i la Geltrú-Prat de Vilanova-Cubelles

�Palau-solità i Plegamans-Sabadell

�Vic-Gurb-Calldetenes

Page 22: Infraestructura i finançament

ACTUACIONS PTOPActuacions delDepartament (3)

Actuacions previstes per al 2009 en l’àmbit AMTU d’acord amb el PTVC 2008-2012

S’han considerat serveis total o parcialment dins àmbit AMTU

�Bus llançadora dels polígons industrials de Castellbisbal i Sant Andreu de la Barca

�Ullastrell-Terrassa

�El Masnou-Barcelona

�Manresa-Barcelona

�Caldes de Montbui-Palau-solità i Plegamans-Mollet del Vallès-Granollers

�Polígons de Viladecavalls

�Sant Cugat del Vallès-Barcelona

�Rubí-Barcelona

�Terrassa-Barcelona

�Sabadell-Barcelona

�Mollet del Vallès-UAB

�UAB-Badia-Barberà del Vallès-Sabadell

�Lledoners (Manresa)

�Hospital de Mollet del Vallès

�Barberà del Vallès-Badia-Hospital Taulí de Sabadell

�Sant Quirze del Vallès-Hospital de Terrassa

�Rubí-Sant Cugat del Vallès-Cerdanyola

�Vacarisses-Terrassa

�Sant Quirze del Vallès-Sabadell

�Santa Perpètua de Mogoda-Barcelona

�Milllora del servei a Pl- Can Sant Joan

Page 23: Infraestructura i finançament

� Durant l’any 2008, s’ha continuat amb

l’execució dels contractes-programa

2006-2009 amb les empreses

concessionàries, fet que ha suposat per

l’exercici 2008 una inversió de 3,4

MEUR amb un total de 18 empreses ,

en l’àmbit AMTU.

ACTUACIONS PTOPActuacions delDepartament (4)

Contracte-Programa 2006-2009 en l’àmbit AMTU

Page 24: Infraestructura i finançament

� El Departament de Política Territorial i

Obres Públiques ha atorgat durant el 2008

1,1 MEUR en ajuts per a la millora del

transport públic urbà de viatgers en autobús.

� La convocatòria ha beneficiat un total de

17 ajuntaments , dels quals 3 són de l’àmbit

AMTU:

ACTUACIONS PTOPActuacions delDepartament (4)

Ajuts per a la millora del transport públic urbà de viatgers en autobús

Municipis Import (EUR)

Vic 38.044Manresa 36.584Blanes 33.235Total 107.863

Page 25: Infraestructura i finançament

PLA DE RODALIESDE BARCELONA

2008-2015

� És l’expressió de la nova política d’infraestructures i transports que s'estableix amb l’aprovació del PEIT.

� Assumeix les directrius d’actuació per al medi urbà i metropolità que planteja el PEIT en un marc de “mobilitat sostenible”.

� Defineix i programa les actuacions en la xarxa ferroviària d’interès general en l’àmbit dels serveis de Rodalies.

� Modernitza, renova i incrementa la capacitat de la xarxa.

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies deBarcelona 2008-2015 (1)

Page 26: Infraestructura i finançament

� Des de 1989 s’ha triplicat la demanda, que ha passat de 42 M a 125 M viatgers/any el 2006 (*)

� Dels 140.000 viatgers/dia laborable del 1989, es va assolir 410.000 en 2006

(*) Es descarta a efectes d’aquests anàlisi el 2007 per la situació excepcional

Creixement sostingut del 5’2% anual

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies deBarcelona 2008-2015 (2)

Augment de la demanda

Page 27: Infraestructura i finançament

Infraestructura

� Nova línea C-7 Martorell -

l’Hospitalet (en servei, 2005).

� Nova línea C-10 Estació de França -

Aeroport (en servei, 2006).

� 4 noves estacions.

Material mòbil

� 41 unitats més (+26,5%) entre 2004 i

2008. Fins a 196 trens.

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies deBarcelona 2008-2015 (3)

Augment de l’oferta

Page 28: Infraestructura i finançament

+39,0 %+2.462.0008.784.0006.322.000Places x km

+9,7 %+1.535.00017.385.00015.850.000Km / any

+7,6 % +55777722

Circulacions diàries

+26,5 %+41196155Unitats de trens

∆ %∆ Total20082004

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies deBarcelona 2008-2015 (4)

Augment de l’oferta

Page 29: Infraestructura i finançament

+239%501,7 M€711,9 M€210,1 M€Total

+303% +230,3 M€306,2 M€75,9 M€Material mòbil

+202%+271,4 M€405,7 M€134,2 M€Infraestructura

∆ %∆ Total2004-20081999-2003

La inversió dels darrers 5 anys multiplica per 3’5 la dels 5 anys anteriors.

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies deBarcelona 2008-2015 (5)

Augment de la inversió: 100 MEUR més cada any

Page 30: Infraestructura i finançament

ACTUACIONS PTOPPla de rodaliesDe Barcelona2008-2015 (?)

Evolució de l’oferta1992-2008

Page 31: Infraestructura i finançament

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies de

Barcelona 2008-2015 (6)

Comparativa oferta-demanda

� Entre 1992 i 2004 la demanda ha

crescut molt per sobre de l’oferta

(5,2% acumulat anual davant a un

3,6% acumulat anual).

� Entre 2004 i 2008 s’ha incrementat

el ritme de creixement de l’oferta

(8,6% acumulat anual) per tractar

d’adaptar-se a la demanda existent,

que seguia creixent al mateix ritme).

Page 32: Infraestructura i finançament

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies de

Barcelona 2008-2015 (7)

Aparcaments dissuasoris

� El Pla incorpora un programa específic

d’actuacions en matèria d’aparcaments dissuasoris

en estacions de la xarxa de rodalies de Barcelona.

� S’actua en 15 estaciones, la qual cosa suposarà

un increment de 6.891 places.

Estació de Mataró

Línia Estació Places Tipus

C1 Blanes 438 Superfície

C1 Llavaneres 82 Superfície

C1 Premià de Mar 599 Subterrani

C2 Sant Vicenç C. 141 Superfície

C2 Vilanova i la G. 1.478 Altura

C2 Sitges 100 Subterrani

C2 Castelldefels 1.129 Superfície

C2 Gavà 280 Altura

C2 Viladecans 1.026 Subterrani

C2 Granollers centre 348 Altura

C2 Cardedeu 518 Superfície

C2 Llinars del V. 300 Superfície

C3 Parets del V. 86 Superfície

C3 Granollers-Canovelles 80 Superfície

C4 Barberà del V. 286 Altura

Total 6.891

Page 33: Infraestructura i finançament

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies de

Barcelona 2008-2015 (8)

Nous intercanviadors

� El Pla contempla la construcció

d’11 nous intercanviadors, 5 dels

quals són una nova estació:�Martorell

�Sagrera-Meridiana (nova estació)

�El Prat de Llobregat

�Sabadell Nord

�Arc de Triomf

�Barberàà-Cerdanyola (nova estació)

�La Torrassa (nova estació)

�Aeroport T-Sud (nova estació)

�San Cugat

�Sagrera (nova estació)

�Passeig de Gràcia (remodelació integral)

Imatge extreta deEl Periódico

Page 34: Infraestructura i finançament

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies de

Barcelona 2008-2015 (9)

Ampliació de la xarxa i desdoblament de vies

Actuacions en noves línies:� Nova línia Castelldefels-Cornellà� Nou accés a l’aeroport del Prat� Túnel de Montcada

Desdoblaments:�Barcelona-Vic�Arenys de Mar- Blanes (on sigui viable per la proximitat a la costa)

Page 35: Infraestructura i finançament

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies de

Barcelona 2008-2015 (10)

Estudis per a l’ampliacíó de la xarxa

� Inici dels estudis per a la definició

i la programació d’una línia orbital

ferroviària .

Page 36: Infraestructura i finançament

ACTUACIONS PTOPPla de rodalies deBarcelona 2008-2015 (11)

Inversió (4.000 MEUR)

Programa d’infraestructures (3.050 MEUR)�Modernització de les infraestructures existents (510 MEUR)

�Noves línies i desdoblaments (2.540 MEUR)

Programa d’estacions (950 MEUR)�Modernització d’estacions (350 MEUR)�Nous intercanviadors (500 (MEUR)�Noves estaciones (50 MEUR)�Aparcaments dissuasoris (50 MEUR)

3.050

950

Infraestructures Estacions

MEUR

Page 37: Infraestructura i finançament

VIATGES VIATGESANY ANY núm. 2008 2007 absoluts %

Metro 376,37 366,37 10,00 2,73%Bus TB 194,87 210,50 -15,64 -7,43% Total TMB 571,24 576,88 -5,64 -0,98%FGC 81,05 79,06 1,99 2,52%Renfe Rodalies 114,39 117,12 -2,73 -2,33%Tramvia 23,17 20,86 2,31 11,09%Autobusos EMT 74,46 71,62 2,84 3,96%Autobusos DGTT 29,24 29,21 0,03 0,10%Autobusos urbans 40,89 40,05 0,85 2,12%TOTAL 934,45 934,79 -0,34 -0,04%

SERVEI INTEGRAT 924,99 924,48 0,51 0,05%SERVEI NO INTEGRAT 9,45 10,31 -0,85 -8,26%(dades en milions)

∆ ∆ ∆ ∆ 08/07

Servei no Integrat: Bus Turístic, Tramvia Blau i AreroBus

Demanda de transportpúblic l’any 2008

Page 38: Infraestructura i finançament

* Servei no Integrat: Bus Turístic, Tramvia Blau i AreroBus

Font: Sistema de Gestió Integració Tarifària. Les dades del

servei no integrat facilitades per TMB i EMT

VIATGES VIATGESGENER GENER núm.

2009 2008 absoluts %Metro 30,554 32,314 -1,760 -5,45%Bus TMB 15,874 16,330 -0,456 -2,79% Total TMB 46,428 48,644 -2,216 -4,56%FGC 6,698 6,899 -0,200 -2,90%Renfe Rodalies 8,602 9,306 -0,704 -7,56%Tramvia 1,887 2,003 -0,116 -5,79%Autobusos EMT 5,766 6,410 -0,644 -10,04%Autobusos DGTT 2,298 2,629 -0,331 -12,60%Autobusos urbans 3,273 3,575 -0,301 -8,43%TOTAL 74,953 79,465 -4,512 -5,68%

SERVEI INTEGRAT 74,584 78,960 -4,376 -5,54%SERVEI NO INTEGRAT 0,368 0,505 -0,136 -27,00%(dades en milions)

∆ ∆ ∆ ∆ 09/08

*

Demanda de transportpúblic el gener de 2009

Page 39: Infraestructura i finançament

Evolució de viatges en transport públic

Abs. Base 100 Abs. Base 100 Abs. Base 100

2001 1.500,4 100 755,4 100 184,6 100

2002 1.513,8 101 800,1 106 189,1 102

2003 1.543,9 103 837,1 111 192,9 104

2004 1.555,2 104 868,2 115 197,6 107

2005 1.591,8 106 886,7 117 203,9 110

2006 1.623,0 108 910,7 121 208,9 113

2007 1.630,6 109 934,8 124 209,3 113

2008 1.598,1 107 934,5 124 203,6 110

Dades de viatges en milions

DEMANDAMadrid Barcelona València

Demanda de transportpúblic a les grans àreesmetropolitanes