Informe anual de gestió del rector

Claustre de la Universitat de Barcelona 19 de desembre de 2017

2

Índex

Presentació.................................................................................. 3

La situació actual de la Universitat de Barcelona................... 3

Àrea d’Economia, Patrimoni i Societat ................................... 4

• Igualtat i Acció Social ....................................................... 5 • Àmbit econòmic ................................................................ 6 • Arts, Cultura i Patrimoni .......................................... ......... 8

Àrea de Recerca, Doctorat i Internacionalització.................... 10

• Recerca …………………………………………………. ......... 10 • Escola de Doctorat …………………………………….......... 13 • Observatoris i centres de recerca .................................... 14 • Política de divulgació científica .............................. ......... 14 • Projecció i internacionalització ........................................ 16

Àrea de Transformació Digital, Organització i Comunicació.. 16

• Secretaria General ……………………………………………. 17 • Organització …………………………………………………… 18 • Transformació Digital ......................................................... 20 • Comunicació ....................................................................... 22

Àrea de Personal ......................................................................... 23

• Personal d’Administració i Serveis ................................... 23 • Personal Docent i Investigador ......................................... 25

Àrea Acadèmica ........................................................................... 27

• Docència i Ordenació Acadèmica ...................................... 27 • Estudiants i Política Lingüística ........................................ 34 • CRAI ..................................................................................... 38

Cloenda ......................................................................................... 39

Annex. Taules estadístiques ...................................................... 41

3

Presentació És la primera vegada que tinc l’ocasió de presentar a aquest Claustre, com a rector, l’informe de gestió del meu primer any de govern, i vull començar agraint-vos la presència i l’atenció. Com ja vaig destacar en el programa electoral, aquest equip dona molta importància al retiment de comptes. Per aquest motiu, considero que la presentació de l’informe anual de gestió al Claustre és un moment especialment rellevant. Perquè em dona l’oportunitat de reflexionar sobre les actuacions desenvolupades durant l’any i de valorar en quina mesura hem assolit els objectius previstos. I, naturalment, per identificar en quins aspectes cal corregir les estratègies per tal de millorar-ne els resultats. Intentaré fer un repàs de les principals qüestions que afecten la vida de la Universitat de Barcelona. No pretenc ser, ni molt menys, exhaustiu, i compto amb vosaltres per comentar i ampliar —en la mesura que pugui— allò que us preocupi, a través de les preguntes i els comentaris que estimeu pertinents. L’acció de govern ha estat dirigida aquests primers mesos, com no podia ser d’altra manera, pel programa electoral que vaig presentar. Voldria recordar que aquest programa s’estructurava al voltant de quatre eixos: els valors; les persones; la docència i l’aprenentatge, i la recerca i el servei a la societat. Ara bé, també vull destacar que l’acció de govern, durant aquests primers mesos de mandat, ha estat molt condicionada per dos factors que han resultat clau: la presa de contacte amb la realitat existent i la situació política del país, sobretot a partir del mes de setembre. Entre les moltes possibilitats d’organització d’aquest informe, he triat seguir l’estructura següent: en primer lloc, faré referència a la situació en què es troba la Universitat de Barcelona i, en segon lloc, explicaré en detall quines han estat les iniciatives i les actuacions que s’han dut a terme en les diferents àrees de govern: Àrea Acadèmica; Àrea de Recerca, Doctorat i Internacionalització; Àrea d’Organització,

Transformació Digital i Comunicació; Àrea de Personal i, a l’últim, Àrea d’Economia, Patrimoni i Societat. La situació actual de la Universitat de Barcelona La Universitat de Barcelona ha mantingut durant l’any 2017 la seva posició de lideratge en la majoria d’aspectes dins del sistema universitari català. I això ha estat així malgrat la difícil situació econòmica, derivada d’un model de finançament totalment desfasat i gens favorable per a la UB. Val la pena recordar, en primer lloc, que a nivell acadèmic la Universitat de Barcelona aporta el 31 % dels estudiants de grau de nou accés, el 33 % del total d’estudiants de grau i el 35 % dels titulats de grau del sistema universitari català. Això vol dir que continuem suposant un terç del sistema. Aquesta posició destacada ho és encara més en relació amb l’activitat vinculada a la recerca. Només cal recordar —després en veurem alguna dada— que som la universitat que regularment apareix sempre ubicada en les millors posicions en els rànquings nacionals i internacionals, entre les universitats catalanes i espanyoles. La Universitat de Barcelona continua sent un dels centres de recerca estatals amb més productivitat científica; concretament, és el segon darrere del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC). En el període 2005-2014, els investigadors de la Universitat de Barcelona van publicar 45.796 articles, xifra que converteix la UB en la primera universitat estatal en producció científica. I tot això no és anecdòtic: respon a la feina ben feta de molts docents, molts investigadors i molts professionals. Però, malauradament, després de destacar aquest fet, em veig obligat a recordar quins són els dos reptes més importants als quals ens hem d’enfrontar en aquests moments: el problema del finançament i el relleu generacional.

4

El finançament, evidentment, és el nucli essencial dels problemes. El sistema està clarament infrafinançat. Per exemple, el romanent de tresoreria del conjunt d’universitats —que té en compte el conjunt de fons líquids, els deutes pendents de cobrar i les obligacions pendents, és a dir que indica la futura viabilitat econòmica— és negatiu en 181 milions. Excepte les tres universitats que estan fora de la província de Barcelona, la resta fa més d’una dècada que tenen aquest romanent negatiu. I, de les tres, la nostra és la que té una situació pitjor. Alguns càlculs que hem fet recentment ens confirmen que, per assegurar el funcionament ordinari, aquesta universitat necessitaria un increment del finançament públic d’uns noranta milions anuals. Per al conjunt d’universitats, els ingressos provinents de transferències corrents de la Generalitat de Catalunya representen poc més de la meitat dels recursos. Tenim un sistema en què les famílies aporten ja una quarta part del total d’ingressos. Mantenir el nivell en aquestes circumstàncies és molt difícil, i si de moment resistim és per la tenacitat del conjunt de treballadors de les universitats. Però aquest voluntarisme ha de donar pas a la sostenibilitat de la UB amb recursos suficients per acomplir la nostra missió institucional. Pel que fa al relleu generacional, cal destacar que l’inici de la crisi econòmica el 2008 va suposar una reducció molt dràstica de la despesa pública, que va obligar a abaratir el cost del professorat, mentre es dessagnava de personal permanent per la reducció dràstica de la taxa de reposició a les universitats públiques. En aquests moments, la mitjana d’edat del professorat de la UB és de gairebé seixanta anys i no tenim cap mena de possibilitat de desenvolupar estratègies pròpies de professorat. Però el relleu generacional no és només necessari i imprescindible en el cas del professorat, ho és també per al personal d’administració i serveis. En aquest cas, cal afegir un altre problema greu: la precarietat laboral. En el darrer any, han estat moltes les ocasions en les quals he mirat d’explicar aquests problemes a través dels mitjans de

comunicació. En concret, ho vaig expressar de manera molt clara i crua en un article publicat a La Vanguardia el 6-9-2017, sota el títol «Un futur sense universitats públiques?» Finalment, en aquesta descripció necessàriament breu de quina és la posició de la Universitat en el seu context, no vull oblidar que, al marge de les activitats de docència, recerca i transferència, la Universitat de Barcelona és un actor social de primer ordre, que té impacte en molts àmbits: en el de les activitats culturals, en el d’accions de solidaritat i en la col·laboració amb les institucions. I vull posar èmfasi en el fet que, si la UB aconsegueix aquests resultats, és gràcies a l’esforç de la seva comunitat universitària tot i que el pressupost del qual disposa és «limitat». Aquest finançament és molt inferior al que reben les universitats d’altres països que sempre situem com a referents. Si amb el finançament actual arribem a fer el que fem, hom pot imaginar el que podríem fer amb més recursos. Bé, finalitzada la breu exposició sobre la situació actual de la Universitat de Barcelona, a continuació explicaré amb detall quines han estat les iniciatives i les actuacions que s’han dut a terme en les diferents àrees de govern. Em referiré en primer lloc a l’Àrea d’Economia, Patrimoni i Societat, que comprèn tres vicerectorats (Igualtat i Acció Social; Economia, i Patrimoni, Cultura i Societat) i la Gerència. Àrea d’Economia, Patrimoni i Societat Vull començar aquest repàs als resultats obtinguts en cadascuna de les àrees de govern referint-me a l’activitat desenvolupada en el marc de les polítiques d’igualtat i acció social. Per primera vegada, la UB disposa d’un vicerectorat dedicat a coordinar les accions i iniciatives que es fan en aquest àmbit. En aquest moment estan sota una mateixa direcció política i això permet disposar d’una visió global sobre el compromís social que creiem que la UB ha de tenir.

5

Igualtat i Acció Social El fet d’incorporar aquest vicerectorat en els òrgans de govern de la UB fa que la visió del compromís social no es vegi com un aspecte col·lateral de la Universitat sinó que impregna tota la seva activitat. L’abast de l’activitat que desenvolupa la Universitat en aquest àmbit i la importància que té en la vida i els drets de les persones el situen com un eix estratègic del nostre govern i creiem que ha de ser palanca de canvi cultural en el tractament de la igualtat. En concret, pel que fa a les accions dirigides des del nou vicerectorat, cal destacar les següents: En primer lloc, s’han identificat i s’ha

donat visibilitat a les tasques que s’estan fent des de diferents ens, grups i unitats del conjunt de la UB. S’ha dut a terme una feina de posar en contacte i coordinar les diferents activitats i projectes que s’inscriuen en l’àmbit de la igualtat i l’acció social. Això ha suposat dedicar un esforç a conèixer i identificar les unitats, els grups de treball o les iniciatives que a títol individual s’estan duent a terme. És a dir, s’han dedicat esforços a «perimetrar» tot allò que ja s’està fent a la UB dins l’àmbit de la igualtat i l’acció social. S’ha començat a crear una xarxa (reunions, etc.) per tal de posar en contacte les persones que hi estan implicades. En molts casos, unes desconeixien l’existència de les altres. Per exemple, s’estan regularitzant reunions entre responsables d’aprenentatge servei, la Fundació Solidaritat UB, l’Oficina de Responsabilitat Social, Voluntariat UB, etc.

En segon lloc, dins l’àmbit de la igualtat,

cal destacar el següent:

• S’ha creat la Comissió d’Igualtat de la UB (com a comissió específica del Consell de Govern) i s’està treballant en:

l’elaboració del seu reglament;

l’elaboració del reglament pel qual s’han de regir les

comissions d’igualtat dels centres;

l’elaboració del tercer Pla d’igualtat de la UB, i

la reforma del protocol d’assetjament.

• S’està dinamitzant la comunicació amb mesures com ara la dinamització de la pàgina web de la unitat d’Igualtat, la potenciació de les xarxes socials per difondre continguts i la potenciació de la xarxa de relacions amb les entitats que treballen sobre l’eix de la igualtat, tant públiques com privades.

En tercer lloc, dins l’àmbit de la

sostenibilitat, cal destacar el següent:

El Pla de sostenibilitat de la UB ha arribat al seu cinquè any de vigència. Durant el curs 2016-2017 es van seguir desenvolupant les dues propostes orientades a millorar la quantitat i qualitat de la recollida selectiva, com el projecte Retorna UB, amb la posada en marxa del sistema de dipòsit, devolució i retorn d’envasos al Campus de Mundet i a l’Edifici Històric.

En la línia estratègica de la sostenibilització curricular, es poden identificar nombroses iniciatives d’integració de metodologies i continguts, col·laborant amb el Pla de sostenibilitat, com és el cas dels projectes d’aprenentatge servei duts a terme per l’alumnat de l’assignatura Desenvolupament Sostenible del grau de Ciències Ambientals durant el curs 2016-2017.

En quart lloc, vull destacar que la

Fundació Solidaritat UB ha impulsat nombroses iniciatives i projectes de cooperació, entre els quals destaquen:

• El programa de suport de la Universitat de Barcelona a persones refugiades i provinents de zones en conflicte, amb els projectes europeus RESCUE i InHere, a més del projecte

6

Mare Nostrum, o activitats de difusió com el Cicle de Cinema sobre Refugiats i l’exposició «Mare Nostrum: Europa davant la crisi del refugi», a la Facultat de Dret.

• El programa d’agricultura social a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que pot esdevenir un futur projecte d’agricultura social amb el Campus de l’Alimentació de Torribera.

• El programa d’intervenció socioeducativa a la zona nord del districte barceloní de Nou Barris i l’eix del Besòs.

• L’Observatori Solidaritat, un programa de la Fundació Solidaritat UB dedicat al seguiment de conflictes armats i drets humans.

En cinquè lloc, del vessant social

destaquem alguns dels projectes impulsats pel Vicerectorat d’Igualtat i Acció Social i coordinats per Voluntariat UB:

• La campanya «La Fam no fa vacances», del Banc dels Aliments, que va recaptar 3.201 kg i que va superar els quilos recollits l’any anterior.

• La campanya solidària «Recicla Cultura», amb la Fundació Servei Solidari i en col·laboració amb el CRAI, de recollida llibres com a donatiu. Els diners recaptats s’han destinat a la creació de 28 beques perquè persones en risc d’exclusió social puguin fer cursos de castellà, català o d’alfabetització.

Finalment, destacaré tres accions que

s’estan impulsant en coordinació amb altres vicerectorats i entitats:

• S’està impulsant, juntament amb el Vicerectorat de Personal Docent i Investigador, la creació de l’Ateneu-UB amb l’objectiu que els professors jubilats puguin mantenir una relació amb la UB que els permeti continuar gaudint d’alguns dels seus serveis i que els permeti disposar d’un espai de trobada on poder debatre, organitzar actes, etc. Hi ha hagut diverses reunions amb els

responsables d’Alumni UB i està prevista una reunió amb professors jubilats de diferents facultats per engegar el projecte.

• Des del Vicerectorat d’Igualtat i Acció Social s’ha impulsat el Conveni de col·laboració entre el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència, el Departament de Salut i la Universitat de Barcelona per a la cessió de mostres d’ADN de familiars de persones desaparegudes durant la Guerra Civil i el franquisme, amb finalitats d’identificació genètica.

• Promogut per Voluntariat UB, s’ha signat un acord marc de col·laboració entre la Universitat de Barcelona i la Fundació Síndrome de Down.

Finalitzada la descripció de les accions portades a terme pel Vicerectorat d’Igualtat i Acció Social, i seguint dins l’Àrea d’Economia, Patrimoni i Societat, faré referència a continuació a les accions de l’àmbit econòmic. Àmbit econòmic Les actuacions, durant el 2017, han estat vinculades a dues línies estratègiques: d’una banda, a incrementar el finançament de la UB i, de l’altra, a establir una política econòmica orientada a fixar criteris d’eficiència i equitat. En aquest sentit, començaré parlant del pressupost de la UB. El pressupost de la UB el 2017 ha estat de 371,6 milions d’euros, quasi el mateix que el 2016. Per àmbits d’actuació, la major part del pressupost es dedica a recerca (31,7 %) i docència (29,7 %). Segueixen en importància la gestió (19,5 %), la inversió en infraestructures (12,3 %) i les accions de transferència a la societat (6,8 %).

En l’elaboració del pressupost, un element important de distorsió ha estat com fer front al pagament del nou edifici de Dret, un compromís de l’anterior equip de govern. Aquest edifici va ser entregat l’abril de 2017 i té un cost de 41,5 milions d’euros a pagar en deu anys (el cost comprèn l’edifici i el seu manteniment). Anualment es pagaran dues quotes, que van decreixent en el temps. El

7

2017 s’ha fet front a dues quotes per un total de 4,6 milions (a més de l’IVA del conjunt de l’operació, que ascendeix a 4,2 milions). Després de llargues negociacions, s’ha aconseguit que la Generalitat es faci càrrec de 3,9 milions (quasi el 85 % del valor de les quotes de 2017, IVA exclòs). L’elaboració del pressupost ha de tenir en compte les dificultats pressupostàries de la Universitat de Barcelona, que ha patit una reducció de fons públics molt significativa al llarg de la crisi econòmica, tant en recursos per a infraestructures (la reducció ha estat no inferior als 40 milions d’euros) com en el percentatge que representa en el conjunt del sistema d’universitats públiques (en transferències corrents, en el període de crisi, la UB ha perdut el 22,4 % dels recursos que rebia, enfront del 19 % de mitjana del conjunt d’universitats catalanes). A partir de les xifres que acabem de comentar, és evident que l’obtenció de recursos es presenta com un element clau per poder dur a terme les diferents polítiques necessàries per a un funcionament eficient de la nostra universitat. El Vicerectorat d’Economia s’ha bolcat a donar suport a diverses iniciatives d’altres vicerectorats que poguessin suposar més ingressos per a la Universitat. Al respecte, cal destacar el suport a la vicerectora de PDI per obtenir recursos per finançar contractes d’investigadors postdoctorals. Aquests recursos eren de la UB i havien quedat retinguts a l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) quan el 2012 es produeix el fort increment de preus públics de matrícula. Així mateix, el Vicerectorat d’Economia ha participat en les negociacions per signar un conveni entre la Universitat de Barcelona i La Caixa per finançar beques postdoctorals. El 2017 ens han atorgat 400 mil euros, i tot just acabem de signar la renovació per al 2018. El 2017 s’ha signat un conveni amb el Banco Santander per dos anys, que ens ha de permetre ingressar 1,7 milions anualment. Si bé el conveni anterior era superior (2 milions), s’ha aconseguit que tots els recursos rebuts siguin de lliure disposició (només condicionats als àmbits temàtics establerts en el conveni), de manera que la

quantitat a disposició de la Universitat és pràcticament la mateixa que en el conveni anterior. Val a dir que algunes accions ja iniciades, vinculades al patrocini i l’esponsorització, han de permetre l’obtenció de nous recursos a partir de 2018. Així, el proper any es preveu millorar els recursos provinents d’Esports UB, reformar Alumni UB i crear una unitat de fund-raising que permeti diversificar les fonts d’ingressos i ajudar a obtenir recursos addicionals. Altres accions es refereixen a l’ocupació parcial de l’edifici de Can Jaumandreu per part de Barcelona Activa i a la reversió de la propietat de l’edifici Hèlix del Parc Científic de Barcelona (PCB) a la Universitat. D’altra banda, dins de les polítiques de millora de l’eficiència i l’equitat, el 2017 s’ha treballat en la reforma del sistema de finançament dels departaments. El nou model de repartiment d’ingressos s’ha presentat a la Conferència de Degans i es portarà al Consell de Govern que es convoqui per aprovar el pressupost de 2018. A banda de l’activitat econòmica pròpiament dita, des del Vicerectorat d’Economia s’han portat a terme altres accions durant l’any 2017, en col·laboració amb altres membres de l’equip de govern, entre les quals vull destacar les següents: 1) L’elaboració de la nova normativa de

càtedres i aules UB juntament amb la vicerectora de Docència i Ordenació Acadèmica, normativa que va ser aprovada en el darrer Consell de Govern.

2) La redacció d’una nova política de viatges. Juntament amb la Gerència, el vicerector d’Economia ha estat autoritzat per la Comissió Econòmica delegada del Consell de Govern per redactar una nova política de viatges, que es presentarà al primer Consell de Govern del 2018. L’objectiu principal de la reforma és millorar la satisfacció de la comunitat UB, ja que una enquesta encarregada pel Vicerectorat d’Economia mostra que entorn del 50 % dels membres de la comunitat UB estan disconformes amb la política actual pels problemes experimentats amb les

8

reserves de l’agència de viatges proveïdora del servei. La nova política busca flexibilitzar les reserves, de manera que els investigadors no estiguin obligats a usar l’agència de viatges que gestiona aquest servei (sempre que es donin determinades condicions).

3) L’establiment de la futura Clínica

Psicològica. Al llarg del 2017 s’ha treballat amb la Diputació de Barcelona per establir un conveni per a la cessió de l’edifici l’Espinalb, on hauria d’anar la Clínica Psicològica de la UB. La minuta del conveni ha estat aprovada ja pel patronat de la Fundació Josep Finestres (que gestionarà el centre) i el Consell Social de la UB. Restem a l’espera que ho aprovi la Diputació. Així mateix, s’ha acordat amb la Diputació no abandonar el Pavelló Rosa el 30 de novembre de 2017 sinó el 31 de desembre de 2019.

4) Sota el lideratge del vicerector d’Organització i PAS, l’establiment de reunions periòdiques amb les direccions i els representants sindicals de diverses fundacions de la UB (Parc Científic, Fundació Bosch i Gimpera, IL3 i Fundació Josep Finestres) per establir polítiques de grup per al conjunt de fundacions de la UB.

Finalment, faig una breu referència a les accions que el Vicerectorat d’Economia ja té previstes per al 2018 i que complementen les que s’estan desenvolupant des del 2017. Destaquen:

• Un seminari sobre sistemes de finançament de les universitats públiques, amb experts nacionals i internacionals, per liderar aquest debat en l’àmbit català davant el previsible canvi de model de finançament a Catalunya. Data: 22 de març de 2018.

• La compleció de l’ús de la comptabilitat analítica als serveis de la UB i extensió al Grup UB.

• Un nou concurs del corredor d’assegurances i de les assegurances de la UB i del Grup UB.

Un acord amb la Diputació de Barcelona per treballar en un nou conveni global per homogeneïtzar dates de cessió d’espais i edificis a la UB en un termini força llunyà.

Finalitzada la descripció de les accions portades a terme pels vicerectorats d’Igualtat i Acció Social i d’Economia i seguint dins l’Àrea d’Economia, Patrimoni i Societat, faré referència a les accions del tercer i últim vicerectorat que forma part d’aquesta àrea: Arts, Cultura i Patrimoni. Arts, Cultura i Patrimoni La creació, transmissió i difusió de la cultura, així com l’enriquiment del patrimoni intel·lectual, cultural i científic de Catalunya, són objectius estatutaris de la nostra universitat. En coherència, les arts, la cultura i el patrimoni s’han de considerar com un tot inseparable i com un dels elements estructurals, conformador i transformador de la nostra institució. Per fer efectius aquests compromisos, a més del manteniment de la programació d’activitats de caràcter cultural, al llarg del 2017 les activitats i les accions del Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni han tingut com a referent dues línies estratègiques, marcades prèviament. La primera, d’enfortiment del sentiment de pertinença i de participació de tots els col·lectius de la UB a través de les arts, la cultura i el patrimoni, i la seva repercussió en la societat. La segona, de reforçament i ampliació dels instruments de preservació, valoració i enriquiment del patrimoni de la Universitat de Barcelona, en tant que universitat històrica del país. Pel que fa a la primera línia estratègica (la pertinença, participació i repercussió social), vull destacar les accions següents: 1) La difusió, comunicació i espais de

trobada i participació. S’ha intensificat la informació i la difusió del fet artístic, cultural o patrimonial als diferents col·lectius de la Universitat i s’ha millorat la presència en els canals de difusió preexistents (intranet i butlletí setmanal Novetats UB) i en canals oberts de nou, com un web específic de cultura

9

(www.ub.edu/cultura/), complementat amb la presència en els mitjans La Vanguardia, La cultura no val res i Catorze.

Per a la programació de les activitats musicals, s’ha demanat el concurs del cor, l’orquestra i l’Schola Cantorum de la UB com a pas previ a una propera comissió de programació, i s’ha millorat l’adquisició d’entrades al Cicle de Música afegint un sistema virtual específic (Ticketea) per a aquesta activitat, amb l’objectiu que sigui més accessible i universal.

S’han obert espais de trobada per analitzar la situació del patrimoni cultural de la UB, les seves col·leccions i el possible futur museu de la UB, amb diferents reunions i jornades (al febrer, maig i juny de 2017), que han aplegat representants i responsables de les nostres col·leccions i que han estat obertes a tota la comunitat universitària, amb una reunió específica del Pla integral del jardí Ferran Soldevila.

2) Les activitats i accions pròpies i en col·laboració amb altres institucions. Les activitats programades i organitzades íntegrament pel Vicerectorat d’Arts, Cultura i Patrimoni han tingut com a eixos vertebradors l’enfortiment de la participació interna i la col·laboració amb les administracions públiques i les institucions privades. Així ha estat, per exemple, a les exposicions a la Sala Josep Uclés de Badalona o al Museu d’Història de Catalunya, en portar a terme els acords de sengles convenis de col·laboració. Els cicles de Música i de Dansa Contemporània, per la seva banda, han volgut conformar un nucli d’intèrprets del món acadèmic amb la presència, per primera vegada, de l’Escola Superior de Música de Catalunya i del Conservatori Municipal de Música de Barcelona.

Al llarg del 2017 s’ha incrementat de manera considerable la rellevància de la música a la UB i al nostre entorn social gràcies al conveni amb la Fundació Victoria de los Ángeles, per establir la seva seu a l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.

Així mateix, s’han fomentat de manera especial les activitats en les quals els col·lectius de la UB han estat alhora creadors i consumidors, a més d’agents actius de la seva promoció, difusió i programació. S’ha donat suport o s’ha col·laborat en l’organització de congressos, jornades i seminaris entre els quals destaquen les jornades «Elias Rogent i Barcelona: arquitectura, patrimoni i restauració», sobre Elias Rogent i la seva obra; «Words and music: celebrating the song of Bob Dylan and Leonard Cohen»; la IV edició del festival Barcelona Pensa, i la Segona Jornada Delícies d’Alícia: «Jabberwocky».

Pel que fa a la segona línia estratègica (la valoració, enriquiment i preservació del patrimoni de la Universitat de Barcelona), vull destacar les accions següents: 1) Les accions respecte de les

col·leccions i el museu de la UB. Arran de les jornades específiques sobre les col·leccions i el possible futur museu de la UB que han tingut lloc al llarg del 2017, s’han elaborat documents que expliquen de manera detallada la situació actual de cadascuna de les col·leccions i les necessàries accions de millora, dins d’un pla integral del patrimoni de la UB en què s’inclou el museu de la UB. Un patrimoni heterogeni i complex, amb característiques compartides, derivades del seu suport a la docència, la recerca, la transferència i la difusió, amb mancances evidents quant a la visibilitat interna i externa.

2) L’enriquiment i la preservació del patrimoni de la UB. Les accions paral·leles a les jornades sobre les col·leccions i el futur museu de la UB, que han implicat els deganats i les administracions de centre, han fet sorgir fons amagats i peces fins ara desconegudes del nostre patrimoni.

Així mateix, s’han fet treballs d’eliminació dels problemes de xilòfags del Paranimf de l’Edifici Històric i un tractament preventiu per a l’eliminació de fongs al Dipòsit de Reserva del CRAI, que continuarà amb el projecte de tractament

10

per a l’eliminació definitiva de les infeccions biològiques al Dipòsit, acció prevista al llarg del 2018. També per al 2018, amb partida pressupostària del 2017, es faran intervencions de conservació-restauració de les obres del Museo del Prado que tenim en dipòsit a la UB, atès que l’última es va fer l’any 2008.

Finalment, faré una breu referència a algunes de les accions més rellevants de difusió del nostre patrimoni cultural més emblemàtic, que ha tingut com a recursos el manteniment i l’ampliació de les visites presencials a l’Edifici Històric, a l’edifici de la Finca Pedro Pons i a l’edifici de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut del carrer de Casanovas, complementat amb el nou web per a la visita virtual de l’Edifici Històric, amb continguts ampliats i un nou format. També s’ha fet l’exposició «Els plaers de mirar: tresors del fons bibliogràfic de la Universitat» al Museu d’Història de Catalunya, del 16 de novembre de 2017 al 25 de febrer de 2018. Així mateix, la UB ha participat en el 48h Open House BCN amb cinc dels seus edificis: els Pavellons Güell, el Pavelló de la República, el Palau de les Heures, la Torre de la Creu (a Sant Joan Despí) i l’Hotel Alimara. Finalitzada la descripció de les accions portades a terme dins l’Àrea d’Economia, Patrimoni i Societat, em refereixo a continuació a l’Àrea de Recerca, Doctorat i Internacionalització. Àrea de Recerca, Doctorat i Internacionalització La Universitat de Barcelona impulsa des de fa ja uns anys una política d’excel·lència científica. Prova de l’èxit d’aquesta política és que, malgrat totes les dificultats econòmiques i restriccions administratives, la Universitat de Barcelona ocupa de manera consistent al llarg del temps una posició capdavantera en l’àmbit espanyol, i es compara favorablement amb universitats d’altres països que gaudeixen d’un finançament molt més generós. Com és ben sabut, és l’única universitat espanyola

membre de la Lliga Europea d’Universitats de Recerca (LERU) i, de fet, una de les dues del sud d’Europa. L’àmbit de la recerca comprèn quatre vicerectorats: Recerca; Doctorat i Promoció de la Recerca, i Projecció i Internacionalització. Em referiré a continuació a les accions dutes a terme durant l’any 2017 en aquesta àrea, començant per recerca, seguint amb el doctorat i acabant amb la projecció i internacionalització. Recerca Dins l’àmbit de recerca, la primera acció fa referència a l’equip humà.

S’ha avançat decididament en la implementació dels requeriments europeus en política de recursos humans (HRS4R). Aquest apartat afecta tot el PDI de la UB, però de manera molt específica les persones contractades amb càrrec a finançament específic. La UB ha completat en les darreres setmanes el mid-term review intern, identificant les accions ja completades així com aquelles que cal assolir per assegurar el manteniment d’aquest distintiu que identifica les institucions caracteritzades per la implementació del conjunt de bones pràctiques en aquest àmbit. La possessió de l’anomenat col·loquialment HR logo esdevindrà progressivament obligatòria per obtenir determinats fons europeus i altres fonts de finançament.

S’ha introduït un welcome pack (40.000 euros repartits en cinc anualitats, doblant la subvenció atorgada pel Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat (MINECO)) per als investigadors que s’incorporin al programa Ramón y Cajal, per tal de fer atractiva la nostra universitat en un context progressivament competitiu. Considerem la possibilitat d’estendre aquesta pràctica per facilitar la incorporació d’investigadors d’alt nivell (ICREA o similars).

Per primer cop i en dos casos concrets, s’ha utilitzat la figura legal d’investigador distingit per inserir investigadors amb fons propis de finançament amb o sense col·laboració de la mateixa UB. Aquesta figura té un potencial

11

recorregut important a la nostra institució, ja que podria permetre la incorporació de talent extern de molt alt nivell amb finançament finalista. La segona acció fa referència a l’avaluació de la recerca i, en concret, a la nova proposta de valoració del Pla de dedicació acadèmica (PDA) de recerca: s’ha completat pràcticament en la seva totalitat una nova proposta de valoració del PDA de recerca. Es preveu portar-la a la Comissió de Recerca i al Consell de Govern les properes setmanes. Aquest nou PDA coexistirà amb l’actual l’any 2018 i, si els resultats són satisfactoris, es preveu que serà vigent a partir de 2019. La tercera acció està centrada a reforçar les estructures de recerca. Em referiré en aquest punt al contracte programa de recerca: pel que fa al referit als centres, es va trametre en dues parts amb un total de 715.000 euros, que representen un increment global d’un 6,5 % enguany. Pel que fa al contracte programa dels instituts propis, s’ha tramès en els darrers dies una quantitat total de 772.000 euros, que representen un increment similar respecte a l’any anterior.

A més, s’han tramès subvencions addicionals als instituts propis que o ja han assolit o s’han presentat o s’estan presentant al programa d’unitats d’excel·lència María de Maeztu per afrontar les despeses que la seva participació representa. La UB valora molt especialment la consecució d’aquesta distinció per part de dues de les seves unitats i confia que aquest èxit es vegi ampliat en futures convocatòries.

Entre les previsions per al 2018 podríem esmentar l’establiment d’un contracte programa de recerca específic amb determinats departaments intensius en recerca que acullen investigadors incorporats a través de programes d’excel·lència. Aquest criteri, així com un pes més gran a la recerca en general, es donarà també en la subvenció als departaments a través del capítol 2, actualment en revisió.

S’ha iniciat una política de racionalització de les despeses de lloguer dels diferents grups UB que en l’actualitat es troben al Parc

Científic, amb especial cura que això no afecti de cap manera els seus resultats de recerca. Dins d’aquest procés s’ha de considerar també la recuperació per a la UB de l’edifici Hèlix, actualment en usdefruit pel PCB, a la qual ja ens hem referit. Passem ara a la quarta acció, referida a la renovació de la infraestructura científica. El 2016 es va rebre la concessió del MINECO d’un ajut d’infraestructures (tres microscopis confocals, una sala blanca a Ciències de la Terra i una consola per a la ICTS existent al PCB). Trobar el cofinançament que es necessita està resultant més complicat del previst, però confiem a tenir disponibilitat en breu per poder completar els concursos ja iniciats.

La Direcció General de Recerca (DGR) té previst llançar en breu una convocatòria d’infraestructures (mitjanes-grans), amb prioritat per a les que siguin compartides. La UB té previst apostar fort en el camp de la microscòpia electrònica.

La recerca que requereix experimentació amb animals està adquirint una importància i un volum molt considerables. La UB vol apostar decididament perquè es faci en les millors condicions possibles i amb el màxim respecte als principis ètics. Seria molt convenient disposar d’un estabulari central de cria que donés servei a tot el país, ja que milloraria extraordinàriament la competitivitat tant dels nostres departaments com dels instituts en què participem. La cinquena acció en aquest àmbit està centrada en els instituts propis i consorciats. L’equip de govern vol reforçar el paper de la Universitat en els instituts en què té presència en el patronat. El 2017 ha estat un any de renovació de direccions (el Dr. Elies Campo a l’Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) i el Dr. Gabriel Capellà a l’Institut d'Investigació Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL)) i actualment es troba en el procés de selecció d’un nou director a l’Institut de Recerca Biomèdica (IRB).

El 2017 s’han creat dos instituts: el BEAT (Barcelona Economic Analysis Team) i l’UBICS (Institut de Sistemes Complexos). En ambdós casos han rebut informes molt favorables i s’hi dipositen grans esperances.

12

El mateix any ha vist també la posada en marxa efectiva de l’Institut de Neurociències, amb un potencial científic evident.

El 2018 es preveu completar un procés de revisió a fons dels instituts propis.

La política d’instituts de la UB no significa en cap cas un menysteniment de la recerca que es fa als departaments. Cada estructura de recerca té el seu àmbit, i s’afavoriran només les iniciatives que representin un clar valor afegit i la possibilitat de captar més recursos, o els ajuts complementaris previstos per la DGR per a unitats de recerca, que s’espera que es convoquin el proper mes de gener. Una altra acció a destacar és el reforçament de l’Oficina de Projectes Internacionals de Recerca (OPIR).

Pel que fa als projectes de recerca internacional, els nostres investigadors han obtingut un èxit substancial en les convocatòries europees i per aquest motiu l’OPIR s’ha reforçat amb més personal, de manera que s’agilitzi la gestió dels projectes, en particular d’aquells que, des de fa un parell d’anys, la Comissió Europea exigeix que es gestionin a través de la UB. Faré també referència a la presència de la UB en els diferents rànquings.

Pel que fa als resultats de la recerca, l’evolució dels rànquings ha estat molt satisfactòria malgrat les dificultats. Podem esmentar com a molt significativa la posició 20 de la UB a nivell mundial (al rànquing Round University Ranking 2017), que mesura l’eficiència dels recursos en recerca (producció científica en relació amb el finançament). La següent universitat espanyola, la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), ocupa el lloc 71 en aquest rànquing. També és significatiu, per exemple, haver assolit el lloc 46 a nivell mundial en producció científica al rànquing University Ranking by Academic Performance 2017, on a més és la primera d’Espanya de manera molt destacada (la següent universitat, la UAB, està ubicada en el lloc 129, i la tercera, la Universitat de Val, al 210) i és la número 10 a nivell europeu.

En la darrera informació coneguda (desembre de 2017), en el RUR Rankings

Agency s’informa que la UB s’ha posicionat, per àrees, en les posicions següents:

• RUR Life Sciences: 28

• RUR Technical Sciences: 62

• RUR Natural Sciences: 89

• RUR Medical Sciences: 115

• RUR Humanities: 155

• RUR Social Sciences: 273 En una comparativa dels rànquings més prestigiosos amb altres universitats d’Espanya, s’observa que la UB és la més ben posicionada en nou dels deu rànquings analitzats, cosa que suposa una posició mitjana del 135. Tot això s’assoleix, cal repetir-ho, en un context economicoadministratiu en què el finançament per alumne, per exemple, és el més baix entre totes les universitats públiques catalanes i en un context de disminució dels pressupostos públics destinats al finançament de la recerca. Passo ara a centrar-me en una altra acció, relacionada en aquest cas amb l’ètica en la recerca i, més concretament, amb la revisió i atenció als comitès. Comitès Els comitès ètics de la UB no han tingut un funcionament totalment òptim. És en l’àmbit del Comitè Ètic d’Experimentació Animal en què es troben més dificultats, essencialment degudes a la manca de personal. Les darreres setmanes s’ha renovat el secretari del Comitè i s’ha reforçat l’estructura administrativa. Preveiem reforçar-lo encara més a començaments de 2018.

Dificultats semblants pateix la Comissió de Bioseguretat, que, com l’anterior, rep una càrrega creixent de treball.

Una mica diferent és la situació de la Comissió de Bioètica i Dret, amb altres necessitats, entre les quals, la de més mitjans, que ja s’han acordat.

La integració d’aquestes comissions i comitès dins de la recent creada Comissió d’Ètica de la UB és ara una feina prioritària. Així mateix, s’estan redefinint els mecanismes per evitar el plagi en

13

l’elaboració de tesis doctorals, mitjançant un software de reconeixement i l’establiment d’un protocol a seguir per a les denúncies de plagi. La voluntat de l’equip rectoral és de tolerància zero. Finalment, faig referència a la política de contractes predoctorals. Política de contractes predoctorals S’han introduït diversos canvis respecte a les convocatòries d’ajudes predoctorals anteriors. S’han unificat els procediments de les ajudes FI i APIF en un mateix calendari i uns mateixos criteris d’avaluació. Això permet un procediment més àgil i, sobretot, que en el moment dels contractes els candidats puguin decidir més ràpidament la seva elecció.

Pel que fa a les APIF (convocatòria pròpia de la UB), s’ha fet un esforç per mantenir el mateix pressupost que l’any anterior (3.100.000 euros), tot i el context pressupostari recessiu, com a opció política de l’equip de govern per mantenir la presència d’investigadors predoctorals a la UB. Per aquest motiu, ha estat possible convocar-ne 61 i 56 de noves el 2016 i 2017, respectivament, a banda del manteniment de totes les anteriors. Cal remarcar que la UB és la universitat catalana amb una política pròpia d’ajudes predoctorals més important. Els criteris per a la concessió s’han establert partint d’un mapa teòric dels departaments i instituts de recerca, en funció del nombre de vacants i de criteris de política científica. El 2017 s’han presentat 259 sol·licituds, de les quals n’han estat avaluades 213 (82,2 %) i n’han estat excloses 46 (17,8 %) per no ajustar-se a la normativa. Es podran donar, en conseqüència, un 25,3 % de les sol·licituds admeses.

Pel que fa a la convocatòria de FI, s’han presentat 266 sol·licituds, de les quals n’han estat prioritzades 196 (73,7 %) i no prioritzades 70 (26,3 %). Les qualificacions mitjanes de grau dels candidats han estat entre 6,50 i 9,54.

S’ha regulat el paper dels becaris FPU pel que fa a la docència als departaments i resta encara pendent una regulació global. S’ha començat a treballar, d’altra banda, per

redefinir l’estatus dels contractats predoctorals com a personal en formació. Em referiré a continuació a les accions dutes a terme en matèria de doctorat i d’observatoris i centres de recerca. Escola de Doctorat L’Escola de Doctorat ha iniciat una nova política, que pretén fer d’aquesta escola un lloc de política de doctorat més que no pas un lloc d’administració del doctorat, donant més protagonisme als centres i millorant els seus processos administratius per fer-los més àgils. Com a darrer objectiu, es pretén incrementar el posicionament de la UB com a primer centre del país en doctorat.

En aquesta línia, s’ha millorat substancialment el web de l’Escola, amb un llenguatge més adreçat als candidats a doctorat i als doctorands, i traduint-la al castellà i a l’anglès per millorar-ne la internacionalització. Durant el proper any caldrà treballar en els webs dels diferents programes de doctorat. S’ha iniciat també una nova política comunicativa, de cara als doctorands i als programes de doctorat, mitjançant xarxes socials, blogs i comunicació a través dels centres.

Amb la idea de millorar i agilitar els processos administratius i implicar més els centres, s’han delegat en ells les resolucions d’accés de doctorands amb titulació estrangera. En la mateixa línia, a inicis del 2018 es delegarà als centres la gestió econòmica dels tribunals de tesi doctoral i del pressupost dels programes de doctorat. S’està programant una aplicació per seguir tots els processos d’admissió i accés dels doctorands, que s’implantarà per a la propera matrícula, de juny del 2018.

Un dels punts bàsics a millorar és la formació en el doctorat. En aquest sentit s’està programant una oferta de càpsules formatives transversals que es començaran el febrer del 2018.

El 2017 ha estat un any amb un gran nombre de tesis doctorals llegides, a conseqüència de la finalització de diversos programes de doctorat del pla antic. La UB és la universitat amb un nombre més alt de doctorands. En concret, el 2015-2016 (darreres dades disponibles) s’han llegit a la nostra universitat el 32 % del total de tesis

14

doctorals de les universitats catalanes. Quant a alumnes matriculats, la UB té el 34 % del total de les universitats catalanes. Així mateix, en algunes àrees la UB té gairebé la meitat dels doctorands (arts i humanitats, 47,6 %; ciències de la salut, 46 %) i en les altres pràcticament un terç (ciències, 33,9 %; ciències socials i jurídiques, 31,5 %).

Un altre aspecte a destacar és que s’ha incrementat el nombre de doctorands industrials, i de doctorands amb menció internacional i amb cotuteŀla. El nombre d’alumnes estrangers és també significatiu.

Així mateix, l’Escola de Doctorat veu necessària una internacionalització més gran. Per això es proposa com una de les seves polítiques prioritàries aconseguir més internacionalització, tant dels mateixos doctorands (llançant properament la possibilitat que participin en programes Erasmus+) com per atraure alumnes de programes estrangers. Passaré ara a comentar les accions referents a observatoris i centres de recerca. Observatoris i centres de recerca S’ha analitzat la situació actual dels centres i observatoris. Actualment hi ha set centres de recerca, dels quals només quatre estan adaptats a la nova normativa i han tingut una avaluació externa abans de l’aprovació del Consell de Govern. Hi ha també tres centres de documentació. Quant als observatoris, n’hi ha onze, dels quals nou són propis i dos són interuniversitaris.

Durant el 2017 s’ha aprovat un nou centre de recerca i un nou observatori.

Cal fer notar que hi ha una gran diversitat de situacions pel que fa als centres i observatoris de recerca. Caldrà dissenyar una política de millora de la seva situació i, sobretot, definir la seva situació legal dins de la UB. Entre els centres adaptats a la normativa s’espera poder establir un contracte programa per al proper any per un mínim finançament. Per finalitzar la informació sobre l’Àrea de Recerca, Doctorat i Internacionalització, em referiré a la divulgació científica i a la projecció i internacionalització.

Política de divulgació científica La política de divulgació científica s’ha mantingut i ampliat a través de la Unitat de Cultura Científica (UCC+i), amb un programa d’activitats de divulgació científica sota la marca de «La UB divulga» coordinat pel Vicerectorat de Doctorat i Promoció de la Recerca.

Les diferents accions en aquest àmbit s’han centrat a intensificar les accions de divulgació, dotar-les de més estructura i, sobretot, fer més present la divulgació com un dels eixos de la política de recerca.

Com a novetat, cal destacar que el 2017 s’ha assignat per primera vegada un pressupost propi (30.000 euros) per a la UCC+i. S’ha creat la Comissió Assessora de Divulgació Científica, integrada per diferents divulgadors de la UB, amb l’objectiu d’impulsar més els programes de divulgació, assessorar-los i impulsar un reconeixement de la divulgació en el currículum dels investigadors de la UB i dins del PDA. Cal fer esment també de la política d’accés obert de la UB, que s’ha continuat i incrementat.

La UB és capdavantera en l’accés obert i la seva política es resumeix en el fet que, en la data d’elaboració d’aquest informe, té 15.455 articles al repositori institucional, 429 ajuts per publicar en accés obert, 9.317 documents publicats en accés obert i 6.476 tesis publicades el línia.

Com a element més destacat, s’ha portat a terme —enguany des del Vicerectorat de Doctorat i Promoció de la Recerca— una nova convocatòria d’ajuts per publicar en revistes científiques d’accés obert, emmarcada en la política de suport a la lliure difusió del coneixement. El pressupost d’aquesta convocatòria ha estat de 75.000 euros. D’altra banda, per coordinar la política d’accés obert de la UB s’ha creat una comissió de treball integrada pels vicerectorats i els responsables tècnics de les unitats implicades. La comissió haurà de dissenyar una política d’accés obert que haurà de tenir un paper més rellevant en la política de publicacions els propers anys.

Així mateix, des del CRAI s’ha continuat oferint informació i assessorament per publicar en accés obert («via daurada»), facilitant-la a través de les ajudes a

15

publicacions abans esmentades, i també s’ha incrementat l’accés públic mitjançant els repositoris («via verda»). Finalitzo aquesta part fent referència a la projecció i internacionalització. Projecció i internacionalització L’acció d’internacionalització s’ha centrat a establir aliances estratègiques regionals amb altres universitats, consorcis i administracions amb l’objectiu de potenciar les activitats de la UB.

En una primera fase els esforços s’han centrat en la regió mediterrània, amb la visió que la nostra universitat esdevingui una institució clau en les relacions acadèmiques i de recerca a la Mediterrània. Així, el passat mes de març es va crear, amb la Universitat d’Ais-Marsella, la Universitat “La Sapienza” de Roma i la Universitat Autònoma de Madrid, el Campus Transnacional del Nord del Mediterrani. En la mateixa línia s’ha potenciat la relació amb UNIMED, una xarxa que engloba 103 universitats de 23 països dels marges nord i sud del Mediterrani, i actualment s’està treballant també en una aliança amb la Universitat de Montpeller i altres del sud d’Europa amb la mateixa finalitat.

Una altra regió a la qual s’ha donat una importància estratègica ha estat l’Amèrica Llatina. A més de prosseguir amb la iniciativa del Campus de les Amèriques, finançat per la darrera convocatòria dels campus d’excel·lència internacional, s’ha impulsat la Unió Iberoamericana d’Universitats, una aliança estratègica de les cinc universitats més grans d’Iberoamèrica: la Universitat de Buenos Aires, la de São Paulo, l’Autònoma de Mèxic, la Complutense de Madrid i la de Barcelona. Fruit d’aquesta unió, que ha gaudit d’un suport específic del Banco Santander, durant el darrer any s’han fet tres cursos monogràfics: un a Buenos Aires sobre malalties infeccioses al febrer, un a Barcelona sobre smart cities al juny, i un a ciutat de Mèxic sobre biodiversitat, a l’octubre. També s’han finançat 17 projectes de recerca en els quals participen investigadors de les cinc universitats.

Així mateix, s’ha prosseguit amb l’establiment de convenis amb universitats

de tot el món i s’han publicat les usuals convocatòries d’ajuts per potenciar l’intercanvi de professorat i la mobilitat d’estudiants de grau, màster i doctorat. Les úniques novetats en aquest sentit són l’increment dels ajuts per a mobilitat amb l’Amèrica Llatina i amb Àsia.

Quant a la projecció pública de la nostra universitat, s’han revisat els indicadors d’internacionalització corregint deficiències en la transmissió i publicació de xifres en documents de la UB i en bases de dades nacionals i internacionals. També s’ha posat en marxa un programa de mecenatge per permetre la publicació d’obres de particular qualitat i obrir noves línies editorials.

Així mateix, amb l’objectiu de millorar i potenciar la mobilitat internacional, s’ha prosseguit amb l’establiment de convenis de mobilitat internacional tant a nivell general com específic de facultats.

El curs 2016-2017 va estar marcat per la celebració del 30è aniversari del programa Erasmus. La UB va acollir un dels actes de celebració d’aquest aniversari organitzat per l’agència nacional Erasmus, que va consistir en la trobada i intercanvi d’experiències de diferents generacions d’estudiants Erasmus espanyols i europeus.

La novetat més important d’aquest curs ha estat la implementació del nou programa de mobilitat Erasmus+ entre els països del programa i països associats, és a dir mobilitat amb països de fora de la Unió Europea (International Credit Mobility, acció KA107). El projecte s’ha iniciat amb 28 mobilitats d’estudiants: 13 estudiants de la UB han dut a terme mobilitats d’estudis a universitats de Bòsnia i Hercegovina, el Canadà, Rússia i Ucraïna, i 14 estudiants procedents d’universitats de Bòsnia i Hercegovina, Rússia, Ucraïna i la Xina han fet una mobilitat d’estudis a la UB. Pel que fa al programa Erasmus dins de la Unió Europea (UE), la tendència a l’augment del nombre de mobilitats d’estudiants de la UB es manté. El nombre d’estudiants en mobilitat d’estudis ha passat de 980 a 1.006 i, en el cas de les mobilitats de pràctiques, ha passat de 116 a 122. S’han rebut 1.190 estudiants Erasmus, dels quals 46 han fet una estada dins la modalitat de pràctiques. Aquestes xifres ens indiquen un bon balanç entre el nombre d’estudiants de la UB que

16

marxen a estudiar a altres universitats i els que venen de fora a estudiar a la UB. Dintre d’aquest programa també hem rebut 8 membres del PDI i 38 del PAS.

Pel que fa als convenis bilaterals signats amb universitats de països que no són de la UE ni associats i que, per tant, no poden participar en el programa Erasmus, la UB ha rebut 201 estudiants i n’ha enviat 132 mitjançant 161 convenis. A més, s’ha produït una vintena addicional de mobilitats d’estudiants en els dos sentits mitjançant els programes CINDA, de mobilitat entre universitats d’Espanya, Itàlia, Portugal i l’Amèrica Llatina, i entre les universitats que pertanyen al Grup de Coïmbra. A aquestes xifres podem afegir les 363 mobilitats finançades pels ajuts MOBINT de l’AGAUR i 3 estudiants de doctorat finançats per la Fundación Carolina.

Des del Campus d’Excel·lència Internacional s’han atorgat 18 beques internacionals per a doctorats de la Universitat de Barcelona, i 78 estudiants en formació de doctorat han fet estades formatives internacionals. Cal també destacar que 291 estudiants de la UB han fet una mobilitat del treball de fi de grau o màster. En aquests moments la Universitat de Barcelona té 11.175 estudiants estrangers de 120 nacionalitats diferents. En el marc de la convocatòria de mobilitat del Vicerectorat de Projecció i Internacionalització, destinada tant a professorat de la UB com estranger, s’han finançat 35 estades de mobilitat de professors de la Universitat per iniciar o consolidar projectes de col·laboració internacional. En el marc del conveni amb el consorci d’universitats del Council on International Education Exchanges (CIEE), dos professors han fet estades d’immersió lingüística a la Universitat Harvard (Estats Units) i la Universitat de Saint Andrews (Regne Unit).

En total, 145 professors estrangers —majoritàriament procedents d’universitats d’Itàlia, Portugal, el Brasil i l’Argentina— han fet estades a la Universitat de Barcelona. Amb l’objectiu d’atreure professorat de prestigi internacional, s’han finançat 13 d’aquestes estades, promogudes per la invitació de professors de la UB.

Dins la convocatòria del Grup de Coïmbra per a estades de joves professors i investigadors africans, s’ha acollit un investigador de Sud-àfrica. D’altra banda, s’ha tramitat la regularització de l’estada a la UB de 53 professors estrangers.

Pel que fa a la mobilitat del personal d’administració i serveis, 38 persones han fet estades de mobilitat dins el programa Erasmus+ i s’ha rebut un total de 24 treballadors d’altres universitats dins els programes Erasmus+ tant en la modalitat de mobilitats dins com fora de la Unió Europea. Paral·lelament, des de les facultats s’ha prosseguit amb les accions de mobilitat internacional, i en total s’han concedit 330 bosses de viatge. A això cal afegir 33 estades per períodes sabàtics. Finalitzada la descripció de les accions portades a terme dins l’Àrea de Recerca, Doctorat i Internacionalització, em referiré ara a la tercera àrea: Organització, Transformació Digital i Comunicació. Àrea de Transformació Digital, Organització i Comunicació Aquesta àrea està integrada per dos vicerectorats: Organització i Personal d’Administració i Serveis, i Transformació Digital. Formen part també d’aquesta àrea la Secretaria General, la Gerència i el Gabinet del Rectorat. Dins d’aquesta àrea es van assumir com a objectius a llarg termini:

• l’agilitació dels processos de presa de decisions, excessivament redundants;

• l’impuls de l’administració electrònica com a eina que ens permetrà, al mateix temps, més eficàcia i transparència en el govern;

• l’activació de processos participatius en la presa de decisions com a via amb la qual integrar les decisions en tota la comunitat universitària, i

• l’optimització de les estructures administratives de la UB que han patit suposats processos de reforma que o bé no tenien la capacitat econòmica indispensable per ser portats a terme o, encara pitjor, no havien estat

17

convenientment negociats amb els actors socials i no disposaven del plàcet del Consell social per ser implementats.

Respecte dels dos primers, la Secretaria General està ultimant el disseny dels diferents processos de decisió i els seus recorreguts per poder establir reformes en el seu moment. En aquest sentit, està resultant complex disposar, amb absoluta garantia, de tot el cos jurídic de la UB integrant les diferents modificacions adoptades per cada òrgan en exercici de les seves competències, ja que no sempre han estat canalitzades cap a Secretaria General. Respecte de l’administració electrònica, s’està treballant principalment en la implantació de la signatura electrònica en tots els processos possibles, però prioritàriament en tot el que fa referència a contractacions de personal. Per tot això ha estat crucial activar la Comissió d’Usos Electrònics. La descripció de les accions portades a terme dins d’aquesta àrea d’Organització, Transformació Digital i Comunicació seguirà l’ordre següent: en primer lloc, faré referència a l’àmbit d’actuació de la Secretaria General; en segon lloc, explicaré les accions en l’àmbit d’organització; en tercer lloc, les accions en l’àmbit de la transformació digital; i, finalment, en l’àmbit de la comunicació. Secretaria General La visió que tenim del model de govern de la Universitat de Barcelona és que sigui obert, accessible i participatiu a tota la comunitat universitària i a la societat en general. En conseqüència, hem definit els següents tres objectius estratègics al llarg del mandat:

• Impulsar un model de govern obert i de cultura ètica en la gestió.

• Simplificar la gestió administrativa i impulsar l’administració electrònica.

• Garantir i incentivar la participació de la comunitat universitària en l’activitat administrativa universitària: impuls normatiu i control de legalitat, i protecció de dades.

Les accions desenvolupades per la Secretaria General respecte a aquests tres objectius estratègics en aquest primer any han estat les següents: Pel que fa a l’objectiu d’impulsar un

model de govern obert i de cultura ètica en la gestió:

• S’han dissenyat els processos clau d’organització de la Secretaria General.

• S’ha portat a terme una anàlisi interna del Portal de Transparència de la UB i una comparativa amb altres universitats catalanes i espanyoles.

• S’ha fet la revisió del Reglament de la UB sobre l’aplicació de la Llei de transparència, de 2014, d’accés a la informació pública i bon govern; del funcionament del Portal de Transparència; de la Comissió de Seguiment del Bon Govern i Portal de Transparència, i l’estudi d’una proposta de Reglament que incentivi un nou model govern transparent i de cultura ètica en la gestió.

• S’està portant a terme l’actualització transitòria dels continguts del Portal de Transparència.

Pel que fa a l’objectiu de simplificar la

gestió administrativa i impulsar l’administració electrònica:

• S’ha generalitzat el procés de matriculació del curs 2017-2018 sense presentació de documents físics.

• S’ha implementat una aplicació única en totes les secretaries d’estudiants i docència de la UB per gestionar i redirigir les queixes i suggeriments, sense papers.

• S’ha posat en marxa el mòdul de Digitalització i Escaneig de Documents del Consorci d’Administració Oberta de Catalunya.

• S’està treballant en el projecte de desplegament de les adreces electròniques corporatives.

• S’ha avançat en el projecte per consorciar l’eina d’òrgans

18

col·legiats: gestió electrònica de les convocatòries, reunions i actes.

• S’està redactant la normativa reguladora de la política d’identificació i signatura a la UB (permetrà modificar el sistema de signatura d’actes de qualificació, substituint la signatura amb un certificat reconegut T-CAT per la signatura amb un sistema d’identificació + paraula de pas + codi addicional + Certificat de Dispositiu d'Aplicació).

Pel que fa a l’objectiu de garantir i incentivar la participació de la comunitat universitària en l’activitat administrativa universitària (impuls normatiu i control de la legalitat, i protecció de dades):

• S’han fet una anàlisi i un informe de l’impacte de la nova legislació de procediment administratiu i del règim jurídic del sector públic i legislació de transparència dins l’exercici de la potestat reglamentària en l’àmbit universitari.

• S’ha fet un estudi del procés normatiu reglamentari a la UB.

• S’ha revisat la normativa de professorat emèrit.

• Per a les fundacions del Grup UB, s’ha dissenyat un nou protocol de preparació de les juntes de patronat de les fundacions; s’ha regularitzat la composició dels patronats, i s’ha redactat el Protocol de seguiment i execució dels acords presos en els patronats.

• S’han fet un estudi i una proposta d’actuacions per adaptar els tractaments de dades de la Universitat al que estableix el Reglament europeu de protecció de dades 2016/679, de 27 d’abril de 2016 (creació del registre d’activitats de tractament de la UB, protocol d’actuació sobre la comunicació de les violacions de la seguretat de les dades, etc.).

Finalitzada la informació de les accions en l’àmbit d’actuació de la Secretaria General, passo a continuació a informar sobre les

accions dutes a terme en l’àmbit d’organització. Organització Sistema de Compliment Ètic i Normatiu i l’activació de processos participatius Quan parlem del Sistema de Compliment Ètic i Normatiu (SICEN) —conegut en l’àmbit anglòfon com Compliance System—, ens referim al conjunt d’actuacions i mecanismes interns per prevenir, i en la mesura del possible evitar, que es cometin conductes contràries no només a la normativa legal sinó també als valors de la institució i a les seves polítiques d’actuació. Hem de distingir nítidament dos àmbits d’actuació: (i) el Grup UB i (ii) la UB.

Pel que fa al Grup UB, cal assenyalar que des de fa temps les seves fundacions tenen uns requeriments legals quant a blanqueig de capitals i delictes de corrupció que requereixen una activació ràpida. Per a això, mitjançant acords dels patronats respectius, s’estan activant comitès de seguiment per a les obligacions de compliance, així com un calendari d’actuacions per posar-ho en funcionament al més ràpidament possible.

Amb la finalitat que la implementació sigui efectiva, tant l’Oficina de Control Intern com el delegat del rector d’organització han mantingut reunions amb les direccions de totes les fundacions per valorar el nivell de riscos i, al mateix temps, estan treballant amb l’IL3 en el desenvolupament d’un model que, salvant les peculiaritats de cada fundació, pugui ser exportat a totes.

Amb la finalitat d’activar el Compliance System en el Grup UB, es va generar un equip de treball format per la secretària general, el vicerector d’Economia, el vicerector d’Organització, la Gerència, l’Oficina de Control Intern i els Serveis Jurídics, que van entendre que, com a universitat, seria rellevant ser pioners en aquest terreny.

En l’àmbit de la UB, vam decidir aprofitar l’activació del Comitè d’Ètica per fer-lo operatiu mitjançant un sistema de compliment ètic i normatiu. Com a primer pas de vinculació del Comitè Ètic de la UB i del SICEN, hem de ser capaços de definir el

19

mapa de riscos de la UB mitjançant un procés d’anàlisi del risc al més participatiu possible. Se’n presentarà un que mostrarà en quins àmbits creu la UB que hi ha riscos més probables i amb més potencialitat d’impacte negatiu. A partir d’aquí, serà el codi ètic el que ens mostrarà quins protocols hem de generar i activar per evitar d’una manera proactiva aquestes zones d’alt risc. Optimització de les estructures administratives

L’equip de govern té, entre les seves línies estratègiques, l’optimització de la seva organització, amb la finalitat de ser més eficaç i eficient i de millorar l’experiència dels usuaris. En aquest sentit, podem parlar de dos projectes afrontats durant aquest any: d’una banda, el tancament del projecte de Facultat d’Humanitats i Ciències Socials i l’exploració de vies de col·laboració i compartimentació de les estructures administratives entre les facultats de Biblioteconomia, Filologia, Filosofia i Geografia i Història, i, d’altra banda, el disseny del marc organitzatiu dels òrgans de govern.

Al febrer d’aquest any el Consell de Govern va assumir que el mandat que ell mateix havia activat un any abans de creació de la Facultat d’Humanitats i Ciències Socials estava extingit sense haver culminat amb èxit i, per tant, aquest projecte de fusió es donava per acabat. No obstant això, el mateix Consell de Govern va creure oportú, en el moment en què concloguessin els processos electius de deganat en les facultats afectades, crear un comitè —amb representació de tots els col·lectius de la comunitat universitària— que estudiés les vies de cooperació, coordinació, col·laboració i compartició d’estructures administratives de les facultats implicades.

Un cop resolts els processos electius, el comitè s’ha conformat i ha creat un subcomitè que presentarà en breu un projecte al plenari, i ha obtingut del Consell de Govern una ampliació del termini d’execució fins al juny de 2018 tenint en compte que els processos electius van concloure el passat mes novembre.

Pel que fa a l’altre projecte afrontat, el marc organitzatiu dels òrgans de govern, cal assenyalar que la modificació organitzativa

de qualsevol administració també demana un tractament seqüencial, amb un desglossament per fases d’aquest repte, ja que pretendre abordar-les de cop abocaria a un fracàs més que segur. Per això, s’han establert quatre fases d’actuació:

1) Marc organitzatiu dels òrgans de govern 2) Marc organitzatiu de les facultats 3) Desglossament dels organigrames i les

unitats 4) Impactes en la relació de llocs de treball

(RLT)

En la primera fase, es defineix un marc organitzatiu d’òrgans de govern que no té, a hores d’ara, cap impacte en els salaris; que no comporta la creació de cap nova plaça, i que, fins no s’articuli i es desenvolupi la negociació pertinent amb la representació social i l’aprovin els òrgans competents, no implica cap modificació de l’RLT.

Per poder abordar aquesta primera fase, s’ha pres com a base la realitat organitzativa actual, cosa que ha comportat dos hàndicaps:

En primer lloc, cal dir que hi ha més de 700 unitats reconegudes a les aplicacions econòmiques, però que en l’anàlisi del llistat s’han detectat duplicitats, extincions, etc.

En segon lloc, no es disposa d’un organigrama oficial de la Universitat de Barcelona que serveixi com a punt de partida. Per tant, la primera tasca ha estat depurar les unitats existents i concretar quines eren vigents per tal de tenir un punt de partida.

Un cop definida aquesta realitat, la vocació del marc organitzatiu dels òrgans de govern s’ha ajustat als principis següents:

En primer lloc, funcionament per àrees de govern: l’equip de govern s’organitza en cinc àrees temàtiques que integren diversos vicerectorats, la qual cosa comporta que sovint un mateix vicerectorat estigui present en diverses àrees. Es fuig, doncs, d’un funcionament compartimentat i divisional, per anar vers un funcionament basat en la integració i la transversalitat.

En segon lloc, distinció entre dependències orgàniques i

20

funcionals: en el marc organitzatiu i relacional del govern i direcció de la Universitat, les interaccions entre els vicerectorats, els centres d’activitat, les direccions i les unitats són molt transversals: quasi tots treballen en diferents àrees de govern en un moment o altre.

Pel que fa a les direccions i les unitats, s’ha assignat una sola dependència orgànica a cadascuna i s’han ressenyat una o diverses dependències funcionals d’acord amb les responsabilitats de cada àmbit i els fluxos relacionals més habituals.

En tercer lloc, gerència integrada a l’equip de govern: davant els dos paradigmes clàssics d’estructura de gerència mínima o àmplia, s’ha optat per una estructura de gerència sòlida, amb una forta presència orgànica dels àmbits nuclears i naturals d’una gerència, i que tingui vincles funcionals amb tota la resta d’àmbits en funció de les seves responsabilitats i integrada plenament en l’equip de govern.

En quart lloc, simplicitat: s’ha optat per un disseny bàsic que reflecteixi únicament fluxos relacionals essencials, fugint d’ambicions exhaustives que puguin generar confusió.

El segon àmbit d’actuació de l’Àrea d’Organització, Transformació Digital i Comunicació és el de la transformació digital, al qual em referiré a continuació. Transformació Digital Les iniciatives en transformació digital s’organitzen en dos eixos:

D’una banda, la millora de l’experiència de l’estudiantat, el professorat i el personal d’administració i serveis. Aquestes iniciatives estan destinades a incrementar la productivitat dels diferents col·lectius i facilitar les tasques que els són pròpies. L’experiència d’usuari fa referència a tota la relació de l’usuari amb el servei o procés, això inclou les emocions, la intuïció o la connexió que l’usuari sent

quan es troba immers en la interacció amb el servei. Es prima la simplicitat del procés i la facilitat d’ús de les interfícies, que propicia el disseny centrat en l’usuari.

D’altra banda, la millora de l’excel·lència operativa. Les iniciatives en aquest eix estan destinades a millorar l’eficiència operativa de la Universitat. Des d’aquest punt de vista, es busca maximitzar el retorn de la inversió realitzada i maximitzar la qualitat del treball realitzat minimitzant l’esforç.

El Vicerectorat de Transformació Digital, a part d’impulsar les iniciatives que li són pròpies, dona suport a la resta de vicerectorats propiciant la reenginyeria dels processos i procediments i proposant iniciatives disruptives de millora a través de la tecnologia. Referent a la política d’inversions en equipament informàtic personal, s’ha fet un gran esforç per millorar la inversió, dels 0,8 milions d’euros de l’any 2017 a una planificació de despesa d’1,3 milions d’euros, disposats en 1.671 equips nous, 442 per a aules i 1.229 per a personal, per a l’any 2018. Aquesta inversió permetrà reduir l’obsolescència del parc i millorar els equipaments d’aula.

Respecte a la resta d’inversions en infraestructures tecnològiques, cal destacar l’impuls de la hibridació del centre de processament de dades (CPD) tant al núvol com físic. S’han fet inversions amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica i d’espai del CPD físic, i s’ha promogut la virtualització d’aplicacions per tal de millorar el temps de càrrega dels sistemes operatius a l’aula i les aplicacions.

Referent a la seguretat, s’han canviat els tallafocs per tallafocs d’última generació i s’ha millorat la infraestructura de comunicacions del cor de processament.

S’impulsa la reestructuració de l’àrea TIC, que dona servei a desenvolupaments mixts interns-empresa i a l’explotació de serveis gestionats externament mitjançant la creació efectiva de la figura del cap d’explotació.

21

S’ha iniciat un estudi sobre l’escletxa digital en els diferents col·lectius universitaris amb l’objectiu de dissenyar una formació corporativa adient que permeti fer un ús efectiu de les eines corporatives, identificar necessitats, així com per entendre i diagnosticar la situació actual en capacitats digitals per tal d’adequar el disseny i les experiències d’usuari necessàries als diferents col·lectius.

S’ha dissenyat un programa de formació en metodologies Agile. La ràpida resposta a les necessitats i als canvis i el valor del prototipatge ràpid són alguns dels principis que regeixen les metodologies àgils de desenvolupament de projectes. Amb la creixent demanda de respostes tecnològiques a les necessitats de tots els col·lectius, s’ha impulsat un programa de formació en aquest tipus de tècniques per tal que l’àrea de tecnologies estigui capacitada amb una de les més modernes metodologies de desenvolupament. El programa s’ha iniciat al setembre d’enguany i consta de tres fases: introducció general a les metodologies àgils, ampliació dels conceptes Agile per a gestors i caps de projectes, i acompanyament en la posada en marxa d’aquestes metodologies.

Dins del conjunt d’iniciatives emmarcades en l’impuls de l’administració electrònica, enguany s’ha potenciat el procés de gestió de l’expedient electrònic de l’estudiant juntament amb l’Àrea Acadèmica i Docent. A principis d’any s’inicia el projecte que permet la digitalització completa del procés de matrícula de l’estudiant. A les secretaries de centre es despleguen els escàners que permeten fer còpies autèntiques. Aquesta mesura, juntament amb la interoperabilitat de sistemes que permet automàticament recollir i validar les dades d’identificació, família nombrosa, etc., són un pas decisiu per tenir tot l’expedient digitalitzat. Aquesta mateixa iniciativa permetrà també iniciar el projecte de registre electrònic, que permetrà la completa digitalització del procés de registre a la Universitat.

S’ha migrat el correu al núvol. Aquesta operació pretén reforçar l’operativa 24/7 d’un servei que requereix la màxima atenció, i a més ha de permetre emfatitzar i simplificar l’accés i l’ús d’un conjunt d’eines

corporatives de planificació, compartició, seguiment i sincronització del treball en grups.

El projecte amb nom en codi LifeUB és un projecte que s’inicia juntament amb el Vicerectorat d’Estudiants per tal de revitalitzar la vida universitària fora de l’estricta activitat acadèmica. Aquest projecte es troba en fase d’estudi de viabilitat i es pretén portar-lo a terme durant el proper any.

Es volen redissenyar els processos d’identificació i signatura digital. Juntament amb la Secretaria General, s’impulsa el marc normatiu que defineix els processos d’identificació i signatura digital i que ha de permetre el redisseny i la simplificació dels tràmits i procediments. El primer procés que s’ha canviat és el de la signatura d’actes de qualificació, que s’espera que estigui actiu en el nou format el mes de febrer del 2018. Aquesta iniciativa simplificarà el procés de signatura d’actes per part del personal docent i investigador.

Si les dades que hi ha a la Universitat són un dels actius més valuosos que tenim, la seva seguretat i integritat es converteix en una prioritat. Aquest convenciment, reforçat per l’enfortiment de la regulació europea referent a la protecció de dades de caràcter personal (General Data Protection Regulation), que entrarà en vigor el proper 25 de maig del 2018, fa que haguem d’estar preparats com cal. A tal efecte s’està creant una unitat de Ciberseguretat, que ha d’auditar els sistemes i aplicacions de l’organització, analitzar els riscos i establir mesures preventives, vetllar per la seguretat de les nostres dades i desenvolupar projectes enfocats a millorar les competències que li són pròpies.

Entre les iniciatives que afecten positivament tant per tenir una millor organització com per millorar la productivitat personal i l’experiència d’usuari, es volen destacar les accions següents:

Programa Data-driven University. Les dades que es custodien a la nostra institució són un dels actius més valuosos. El programa Data-driven University pretén incentivar i promoure la cultura de dades

22

Dins del marc d’aquest programa, s’estan elaborant els dos primers productes basats en dades, que corresponen als quadres de comandament del rector i dels degans. Una primera versió de la plataforma informacional nodrirà aquests quadres de comandament donant les dades en temps real que tant el rector com els degans necessiten per poder prendre les decisions que els són pròpies.

S’està treballant en la reenginyeria de la plataforma de gestió de la recerca (antics GREC, GPR, etc.) per tal que tingui més prestacions, una interfície més simple i sigui més usable.

El Campus Virtual és una de les eines més importants per donar suport a la docència. S’està treballant en una interfície que permeti desconnectar el flux de dades institucional de la plataforma de Campus Virtual. Aquesta operació ens permetrà connectar la institució amb qualsevol plataforma de gestió de l’aprenentatge. S’ha iniciat també el projecte de migració del Campus a una plataforma al núvol. Amb aquesta mesura, no només millorarà l’operativa del Campus, és a dir, la velocitat de resposta, capacitat, suport 24/7, sinó que també permetrà l’accés a noves eines analítiques, de formació per competències, així com el suport a metodologies semipresencials i no presencials. En aquesta línia, s’aprofitarà aquest procés per redissenyar i millorar la interfície i l’experiència d’usuari.

Finalment, es vol esmentar especialment l’inici d’un programa d’accessibilitat a les aplicacions i recursos docents.

El tercer i últim àmbit d’actuació de l’Àrea d’Organització, Transformació Digital i Comunicació és el de la comunicació. Comunicació Considerem que la comunicació és clau en qualsevol organització. Entre moltes raons, principalment perquè tot comunica: comunica el web de la Universitat, comunica la presentació que fa qualsevol professor, comunica la publicitat institucional,

comunica el rector en una roda de premsa, comunica la intranet, comunica qualsevol vídeo institucional, comunica el logotip, comunica la manera de gestionar una trucada en qualsevol departament, comuniquen les instal·lacions, etc. Les persones elaborem, en gran part, una imatge de qualsevol institució per la seva manera de comunicar. Per aquesta raó, la comunicació institucional té un paper transcendental per aconseguir donar la imatge que es vol transmetre a la ciutadania. I per tant, s’han de cuidar tots i cada un dels detalls, per petits que siguin. No es pot deixar res a l’atzar ni a la improvisació. La UB comunica les 24 hores del dia per molts i diferents canals. La comunicació de la UB ha de ser coherent en tots els àmbits i ha d’evitar qualsevol dissonància entre el que es vol transmetre i el que es transmet, si l’objectiu és generar credibilitat i confiança amb els diversos interlocutors. Tenir un missatge clar, senzill i concret i saber quins són els canals necessaris en cada moment per fer arribar la informació eficaçment és bàsic. L’objectiu de l’equip ha estat donar un gir de 180 graus a la comunicació de la UB, tant interna com externa. L’altre tema clau a abordar ha estat la reestructuració de l’Àrea de Comunicació. A nivell organitzatiu, la diagnosi inicial va identificar com a punts febles principals:

la dispersió de les unitats,

la manca d’una política comunicativa definida, i

la manca de coordinació amb les facultats i els centres.

Tenint en compte aquesta situació de partida, les primeres accions empreses en l’àmbit de la comunicació durant el 2017 han estat les següents:

Nomenament d’un portaveu. En aquest cas, ha estat el cap del Gabinet del Rectorat.

Creació d’una macroàrea per a la comunicació corporativa. Creiem que no té cap sentit que les unitats implicades en la creació i difusió de la

23

imatge de la UB depenguin de diferents vicerectorats, ni que els criteris i la imatge a l’hora de comunicar audiovisualment no s’estableixin amb uns únics criteris i directrius.

Una altra línia d’acció ha estat la de treballar la comunicació de forma transversal, de manera que totes les àrees que són necessàries en determinats projectes hi estiguin implicades. Aquesta línia d’acció ja s’ha començat a posar en pràctica amb resultats molt positius. Citem cinc exemples que ens semblen molt representatius, tots liderats pel cap del Gabinet:

Creació, disseny i execució del vídeo d’inici de curs: Audiovisuals, Comunicació, Màrqueting i la secretària general, Belén Noguera.

Disseny, formats i continguts per modernitzar la intranet: Entorns Web, Comunicació i Màrqueting.

Disseny, formats i continguts per modernitzar el web: Entorns Web, Comunicació, Màrqueting i els vicerectors Oriol Pujol i Rafael Martínez, entre altres persones que hi han fet aportacions.

Disseny, formats i continguts web i correus de benvinguda als nous estudiants: Entorns Web, Comunicació i Màrqueting.

Acció de benvinguda als nous estudiants: Màrqueting i Comunicació.

Cal destacar també que un dels elements que s’ha treballat més de manera col·lectiva durant aquest any en l’àmbit de la comunicació és la consciència que per comunicar bé és imprescindible saber què es vol comunicar. La proposta que fem, venint d’on ve la política comunicativa de la UB, es fonamenta en tres pilars: la modernitat, la transparència i la potenciació del sentiment de pertinença. Estem convençuts que tot allò que comuniqui la UB ha de pivotar sobre aquests conceptes, associats a més a més a uns determinats valors: compromís, esforç, orgull, tenacitat, llibertat, solidaritat i il·lusió, entre d’altres.

Finalment, una altra idea que considerem important perquè la UB guanyi visibilitat és posicionar-la com una entitat social, que transcendeixi l’àmbit universitari i que sigui veu i motor de canvi en defensa de determinats valors i que marqui l’agenda mediàtica. Finalitzada la informació de les accions més rellevants de l’Àrea d’Organització, Transformació Digital i Comunicació, passem ara a l’Àrea de Personal. Àrea de Personal Aquesta àrea està integrada per dos vicerectorats: Organització i Personal d’Administració i Serveis, i Personal Docent i Investigador. Forma part també d’aquesta àrea la Gerència. La descripció de les accions portades a terme dins d’aquesta àrea seguirà l’ordre següent: en primer lloc, faré referència al personal d’administració i serveis i, a continuació, em referiré al personal docent i investigador. Personal d’administració i serveis (PAS) Quan ara fa un any vam prendre possessió, el principal problema amb què ens enfrontàvem era l’enorme temporalitat de la plantilla —més d’un terç— i la necessitat de rejoveniment. En aquest sentit, tenint en compte les limitacions derivades de la legislació pressupostària en matèria de convocatòria de places, cobra especial rellevància la necessitat de negociar amb les principals seccions sindicals un acord marc d’estabilització, acord en el qual s’integra la no interrupció contractual a la qual la UB sotmetia més de cent treballadors i que requerirà abordar qüestions com ara que els temporals estiguin sobre plaça vacant, o poder trobar una solució satisfactòria per a totes les parts amb els potencials indefinits no fixos, o que el govern integri en els seus plans de solució de la temporalitat en les administracions públiques, mitjançant taxes de reposició de més del 100 %, el PAS de les universitats amb xifres reals. Espero i desitjo que el primer trimestre del 2018 puguem anunciar aquest acord.

24

Una segona acció en l’àmbit de l’organització ha estat la creació de la Comissió de Coordinació de Política Social del Grup UB.

Els vicerectors d’Economia i d’Organització i PAS han unit esforços per conformar i coordinar —de fet la UB no n’és part— la Comissió de Coordinació de Política Social del Grup UB amb la presència de tots els directors i gerents de les fundacions i dels col·legis majors i de tots els seus representants sindicals. De l’activitat duta a terme per aquesta comissió, destaca:

L’extensió del règim de conciliació de la vida laboral: es tracta d’un acord marc que s’aplicava només a la Fundació Bosch i Gimpera i que s’ha estès a totes les altres.

La posada en marxa d’un projecte de política de formació del Grup UB: mitjançant l’activació d’un comitè previ de treball es va culminar un projecte que es va presentar a la Comissió de Coordinació perquè l’aprovés. L’acord suposa poder compartir els esforços de formació de cada fundació amb la resta dels treballadors del grup.

La tercera acció rellevant fa referència a l’activació i el desenvolupament dels concursos número 183 a 193.

Entre l’1 de gener i el 31 de desembre de 2017, el Servei de PAS de la Direcció de Recursos Humans tindrà activades 472 places en concurs. Això suposa al voltant de 700 peticions individuals per concursar —lògicament, algunes a més d’una plaça— i l’activació d’uns 200 tribunals, que suposa mobilitzar al voltant de mil actius (vegeu l’annex).

D’una banda, han passat bastants anys sense activar concursos i, d’altra banda, la necessitat, per requeriment d’una sentència a resultes d’una denúncia de la Junta de PAS, de desmuntar un sistema de carrera professional basat en un mecanisme de cooptació mitjançant comissions de servei encadenades en lloc d’una carrera professional basada en la igualtat, el mèrit i la capacitat, ha generat un al·luvió de procediments que, gestionats tots alhora, pràcticament col·lapsa el funcionament quotidià del servei.

Com a quarta acció faré referència a les negociacions desenvolupades amb la Junta del PAS funcionari i/o el Comitè d’Empresa del PAS laboral. Al llarg d’aquest any, a més de les lògiques negociacions sobre els concursos recentment referits, s’ha negociat, entre altres qüestions, sobre el calendari laboral; les modificacions mínimes però imprescindibles de l’RLT; els acords d’execució de la sentència respecte de la roba de treball; el seguiment del Pla de jubilació parcial; un acord amb el Comitè per paralitzar un procés judicial i intentar aconseguir un acord que evités el judici i permetés activar un concurs per extralimitació d’encàrrecs; funcionarització del personal laboral que treballa en biblioteca; l’oferta pública d’ocupació, i sobre la borsa d’interins (vegeu l’annex). Com a darreres accions en aquest àmbit, em referiré:

En primer lloc, a l’acord amb UGT i CCOO sobre l’activació de la borsa de treball: el setembre d’aquest any, la Gerència i el Vicerectorat d’Organització i PAS han signat amb CCOO i amb UGT un acord que regula l’activació d’unes proves amb les quals generar una borsa de treball i acabar amb contractacions de temporals que no estaven sotmeses a cap criteri de borsa de treball i que podien, en la seva selecció, resultar absolutament arbitràries.

En segon lloc, a l’activació de l’oferta pública d’ocupació 2009 més la derivada de la disposició addicional IV de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP): a més de la lògica oferta d’ocupació pública de 2017, que s’activarà en una convocatòria conjunta amb l’oferta d’ocupació pública de 2016, s’ha negociat i acordat la convocatòria de les places que compleixen els criteris de la disposició addicional IV de l’EBEP i s’ha rescatat, prèvia a la seva caducitat, l’oferta pública de 2009, suspesa en la seva execució. Aquesta darrera es convocarà per separat.

El segon àmbit d’actuació de l’Àrea de Personal és el del personal docent i

25

investigador, al qual em referiré a continuació. Personal docent i investigador (PDI) He de començar dient que, en aquest àmbit, l’any va iniciar-se amb dificultats, atès que el pressupost del 2017 no complia els requeriments legals ni quant a quantia monetària ni, el que era més preocupant, quant a nombre de PDI (equivalent a temps complet), que està congelat des del 2014. Sobretot els anys 2015 i 2016, es va incrementar el nombre d’efectius, que porta en paral·lel un increment del pressupost per a PDI, fins a arribar a la superació dels dos topalls actuals en l’elaboració del pressupost del capítol 1. Aquest fet va obligar a iniciar una anàlisi de necessitats acadèmiques, ajustos de dedicació i optimització dels recursos per tal que, en primer lloc, es fes palesa la voluntat de la UB d’ajustar-se als dos topalls que ara per ara s’imposen a les administracions públiques, i en segon lloc arribar a una situació, a final d’aquest any, que permetés treballar amb un pressupost dins dels marges legals que no ens marqui les actuacions sobre professorat enfront de la Direcció General d’Universitats, com ha ocorregut durant aquest any, on el marge de maniobra per a la negociació de l’oferta pública d’ocupació ha estat nul. L’anàlisi va mostrar que l’augment dels equivalents a temps complet era conseqüència d’una inflació del professorat associat del 24 % en els darrers dos anys, i per tant de la incorporació de professorat temporal. Una anàlisi de la plantilla i de la programació docent també va mostrar que es podien optimitzar recursos docents tant millorant l’organització acadèmica com la força docent disponible en cada departament i àrea. Aquest dos aspectes es van treballar amb els departaments i els centres, i aquest esforç compartit ens ha conduit a aconseguir, a data d’avui, reduir els equivalents a temps complet per sota del topall legalment establert i, si aquesta dada es manté, afrontar l’any 2018 en unes condicions millors (que no òptimes) per poder establir un pla d’acció del professorat

proactiu i no reactiu com ens ha obligat la situació aquest 2017. La situació descrita s’ha anat construint sobre la base d’una crisi econòmica que ha impactat directament en les universitats, i de manera dramàtica en l’Àrea de Personal (PDI i PAS). Durant els darrers anys, la política de professorat que s’ha pogut desenvolupar ha provocat inestabilitat i frustració en les legítimes expectatives acadèmiques i docents del personal docent i investigador de la UB. El professorat permanent ha sofert els últims anys una reducció continuada. Les limitacions en la taxa de reposició i en els pressupostos han lesionat greument la nostra plantilla de PDI. La impossibilitat de reposar els efectius perduts i de fer contractes permanents ha portat a un progressiu descens del professorat permanent i a l’increment de les contractacions no permanents i, en la seva majoria, a temps parcial, és a dir a la interinitat. Tot l’entorn ha portat a augmentar la precarietat i l’envelliment de la plantilla. La mitjana d’edat del professorat permanent és de 59 anys, amb una previsió de jubilacions forçoses en els propers anys (fins al 2022) del 14 % de la plantilla actual, només tenint en compte el professorat permanent. A banda, una altra de les conseqüències principals d’aquesta situació han estat les dificultats importants per desenvolupar una carrera docent i investigadora continuada i sòlida, amb les consegüents implicacions que tot això comporta en el desenvolupament personal i familiar de les persones que s’han vist afectades al llarg dels últims anys per aquesta situació. Davant d’aquesta situació, resulta absolutament necessari configurar una plantilla de PDI que permeti corregir les debilitats detectades, tot cobrint les necessitats docents i investigadores pròpies d’una universitat pública de prestigi internacional. Per aconseguir-ho, és imprescindible establir la proposta de carrera docent i investigadora de la UB fixant les condicions d’accés, selecció i promoció del personal docent i investigador d’una manera transparent i global, en el marc d’una plantilla ordenada i ajustada als reptes que la UB haurà d’afrontar en el futur, entre els quals es troba en lloc preeminent el necessari relleu generacional.

26

Cal implementar en aquest marc un pla d’actuacions realistes i coherents amb els nostres objectius com a expressió de la nostra autonomia universitària i que garanteixi l’acció docent, el creixement de la recerca i de la transferència, tant quantitativament com qualitativament. Aquest pla d’actuació preveurà dos eixos principals, que han de donar resposta a, d’una banda, l’estabilització i promoció que han quedat truncades els darrers deu anys i, de l’altra, el rejoveniment de la plantilla, amb la incorporació de nou professorat que marqui el relleu generacional imprescindible.

El pla de contingència inclourà mesures de promoció i estabilització: en un període de tres anys (si les condicions de taxa de reposició i pressupostàries no canvien), es pretén reduir de manera significativa la precarietat del professorat a temps complet, la incorporació a places estructurals de professorat associat quan estigui justificat i la promoció del professorat permanent.

En relació amb la promoció, des de la UB, i a través dels diferents fòrums en què és present (CRUE, Mesa d’universitats, etc.), impulsarem un canvi de la normativa tant estatal com catalana per tal d’afavorir unes millors condicions per a la promoció del professorat permanent. En el segon punt del pla d’actuació de professorat, es desenvoluparà el pla de contractació/captació de professorat basat en la carrera acadèmica plantejada seguint el model de professorat que en aquest moment marca la Llei d’universitats, és a dir, iniciant-se en la figura de personal docent i investigador a temps complet, o bé en figures específiques segons l’àrea de coneixement, per exemple associats mèdics per incorporar-se a places vinculades en ciències de la salut. L’oferta pública del 2017, d’acord amb el nombre de jubilacions (taxa de reposició), permetrà l’estabilització/incorporació de 59 professors agregats i la promoció a catedràtic de 29 professors. Pel que fa a la retenció i estabilització del professorat, enguany s’ha aconseguit que tots els contractes a temps complet temporal que finalitzaven obligatòriament s’autoritzessin com a agregats interins,

sense necessitat d’endegar un pla específic de retenció de talent com en anys anteriors. Així mateix, s’han incorporat un 90 % dels professors i investigadors contractats a través d’aquests programes de retenció de talent, tant de recerca com de docència, a places d’agregat interí. En el marc del programa Ramón y Cajal, i seguint les directrius marcades pels pressupostos generals de l’Estat, s’està desenvolupant la convocatòria d’11 places d’agregat permanent, que es generen mitjançant investigadors Ramón y Cajal als quals els finalitzava el contracte durant aquest 2017, així com investigadors amb els requisits per accedir a aquesta convocatòria, propiciant l’estabilització de 4 investigadors en situació de retenció de talent o amb contractacions a temps parcial. Finalment, pel que fa a la incorporació de nou professorat temporal a temps complet, cal destacar que enguany s’ha establert com a principal vehicle l’oferta de places de lector mitjançant el PSH (26 en total) per tal d’assegurar la continuïtat de les incorporacions de nou professorat cap a llocs permanents, dins de les figures de lecturer elegible, evitant l’ús del PSH per a l’estabilització de professorat no permanent. Tot i així, un nombre reduït de les possibles incorporacions es durà a terme a través de places de lector (10). Els requisits per accedir-hi s’han d’anar homogeneïtzant fins a poder assegurar també la continuïtat de les places de lector UB. Durant aquest any s’han abonat o s’ha aprovat l’abonament dels endarreriments a professorat agregat dels complements de recerca pactats pel 2016 (no pagats) i 2017. Resta únicament l’últim pagament acordat per al 2018 per tal de complir l’acord del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC). Així mateix, s’han incrementat en quantia i en nombre (en un 20 %) els ajuts per a mobilitat per a professorat no permanent per afavorir la internacionalització i la desvinculació necessària per accedir a una plaça permanent, i, molt important, per concursar de forma competitiva a qualsevol tipus de plaça. Finalitzada la informació de les accions més rellevants de l’Àrea de Personal, passaré a

27

referir-me a les accions de l’Àrea Acadèmica. Àrea Acadèmica Pel que fa a l’organització, cal destacar que l’Àrea Acadèmica comprèn dos vicerectorats: d’una banda, el de Docència i Ordenació Acadèmica i, de l’altra, el d’Estudiants i Política Lingüística. Em referiré a continuació a les accions específiques que durant aquest darrer any s’han portat a terme en aquesta àrea. Començaré per l’Àrea de Docència i Ordenació Acadèmica i a continuació faré referència a l’Àrea d’Estudiants i Política Lingüística. Docència i Ordenació Acadèmica En tot cas, m’agradaria començar recordant que reivindiquem el valor de la docència, que és la part de la nostra dedicació que ens permet tenir un contacte directe amb els estudiants. Defensem que la docència en cap cas pot ser considerada com una càrrega, sinó com una dedicació. Aspirem que la nostra universitat sigui reconeguda per una formació de qualitat, que el seu objectiu principal sigui la millora continuada de la seva oferta docent, de la seva metodologia, del seu professorat, així com de la gestió dels processos relacionats amb la docència i la seva avaluació. La informació sobre l’Àrea de Docència i Ordenació Acadèmica seguirà l’ordre següent: en l’àmbit docent faré referència al nou Programa de Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge, i seguiré amb una explicació del que s’ha fet el darrer any en l’àmbit de la formació de grau, màster universitari, estudis propis i formació complementària. Finalitzaré la informació sobre aquesta àrea fent referència a un servei que, si bé és absolutament transversal, depèn orgànicament del Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica: el Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI).

Programa de Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge (RIMDA) L’antic Programa d’Innovació i Millora de la Docència (PMID) s’ha transformat en el Programa de Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge. Aquest programa es basa en els tres eixos presents en els programes d’innovació docent més avançats: la innovació, la recerca sobre la pràctica innovadora i la millora en la formació pedagògica i didàctica del professorat. Un dels aspectes més destacats d’aquests programes és el vincle que estableixen entre formació del professorat i processos de desenvolupament i innovació curricular i de desenvolupament institucional. Es tracta d’elaborar i desenvolupar projectes conjunts d’innovació docent de manera que la seva experimentació (recerca) redundi en la formació dels docents i en la millora de la seva docència. Es pretén així millorar de manera simultània el coneixement del professorat sobre la seva docència, el seu treball docent, i la UB com a institució educativa.

Les accions que s’estan desenvolupant a aquest efecte són les següents:

En primer lloc, un estudi sobre l’impacte dels projectes d’innovació docent en l’aprenentatge durant el trienni 2013-2015 encarregat a especialistes de la UB en recerca educativa per analitzar l’impacte en els aprenentatges dels 94 projectes aprovats i amb informe final lliurat en aquest període. Els objectius de l’estudi són:

• conèixer el context d’aplicació de la innovació docent;

• identificar les línies d’innovació majoritàries de la UB, i

• analitzar l’impacte en l’aprenentatge dels estudiants dels projectes d’innovació docent desenvolupats en el trienni.

L’informe general, que ja està finalitzat, es presentarà el gener del 2018. Totes les variables es presenten desagregades per facultats, cosa que permetrà que cada centre conegui l’estat la seva realitat respecte a la qüestió de la

28

innovació docent i es puguin prendre decisions fonamentades en evidències.

La segona acció consisteix en la creació

de la Comissió d’Avaluació de la Innovació de la UB (CAIDUB).

L’avaluació de la innovació docent és un dels pilars per millorar la qualitat de la docència i constitueix un element fonamental per detectar necessitats de millora i dissenyar i desenvolupar les actuacions corresponents. En aquesta línia, ha de tenir una relació estreta amb les actuacions de formació del professorat universitari i amb el foment de la millora continuada i ha de contribuir de manera destacada a valorar i reconèixer la tasca docent del professorat, entre altres accions que cal desenvolupar en el marc de la política docent de la Universitat de Barcelona.

Per tal que tot això sigui possible, els processos d’avaluació de la innovació docent han d’oferir suficients garanties de rigor i credibilitat, assolir amplis estadis de generalització i vincular-se amb els procediments sistemàtics de gestió de la informació i de garantia de qualitat que la Universitat de Barcelona vagi desenvolupant.

A proposta de la vicerectora de Docència, Dra. Amelia Díaz, el mes de juny del 2017 es va crear la Comissió d’Avaluació de la Innovació Docent de la Universitat de Barcelona. Aquesta comissió té com a finalitats:

• assessorar el Vicerectorat de Docència en l’estratègia de recerca, innovació i millora de la docència i l’aprenentatge a la Universitat de Barcelona;

• avaluar la innovació docent a la UB;

• vetllar per la qualitat de la docència i l’aprenentatge a la UB, i

• internacionalitzar la innovació docent que es desenvolupa a la UB.

El 27 de juny del 2017 va aprovar el seu reglament de règim intern amb la finalitat de fomentar l’eficàcia, el rigor i la transparència dels processos d’avaluació dels projectes d’innovació docent i augmentar el valor afegit de la

Comissió en termes d’orientació i assessorament en el disseny dels projectes. Està formada per set doctors de la Universitat de Barcelona amb àmplia experiència en docència i en innovació docent acreditada i reconeguda.

La tercera acció consisteix en la creació

de projectes d’innovació docent de titulació, de centre i de campus. Amb l’objecte de fomentar el treball interdisciplinari, s’ha obert una línia de treball que tracta d’impulsar la transversalitat, interdisciplinarietat i difusió de la innovació docent a la UB. Es tracta de fomentar projectes d’innovació docent que transcendeixin els límits que els determinaven fins ara i els contextos en què s’han vingut desenvolupant; és a dir, grups d’innovació docent i departaments. En aquesta línia, s’estan treballant els projectes següents:

• Projecte Campus Bellvitge. S’està treballant amb 66 professors i professores del Campus de Bellvitge pertanyents a totes les seves titulacions (Medicina, Infermeria, Odontologia i Podologia) per desenvolupar projectes d’innovació docent en línies d’innovació docent com ara Aula Invertida, aprenentatge basat en problemes, simulació avaluadora Accreditation Council on Optometric Education (ACOE), i simulació formativa. Aquests professors desenvoluparan el seus projectes d’innovació docent en equips els membres dels quals han de pertànyer a més de dos titulacions per garantir la interdisciplinarietat i augmentar l’impacte de les innovacions realitzades. Els grups que es formin en cada línia tindran un assessor que els acompanyarà durant el procés d’aplicació de la innovació.

• Projecte Química. Des del deganat de la Facultat de Química s’està desenvolupant un procés de detecció d’interessos i necessitats respecte a la innovació docent. A

29

partir d’aquesta anàlisi es procedirà de la mateixa manera que al Campus de Bellvitge.

• Projecte “Portafoli” Medicina (Clínic). S’està treballant en la implantació del “portafoli Mahara” a la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. El projecte pilot s’està desenvolupant en una assignatura troncal.

• Projecte Aula Invertida. S’està treballant amb 50 professors i professores de totes les facultats per desenvolupar el primer projecte d’innovació docent a escala UB consistent en explorar les virtualitats pedagògiques de tres dels enfocaments d’aula invertida més utilitzats en l’educació superior: Peer Instruction, Just in Time Teaching i Team Based Learning.

Com a quarta acció en l’àmbit de la

innovació docent, cal destacar la creació del portal d’innovació docent de la UB. S’està treballant en el disseny d’aquest portal, que ha de permetre la integració dels diversos procediments que es desenvolupen en el Programa de Recerca, Innovació i Millora de la Docència i l’Aprenentatge, com ara gestió de projectes d’innovació, assessorament i formació del professorat en documentació, i reflexió sobre la innovació desenvolupada i gestió del coneixement docent generat. Es tracta de migrar d’un context reactiu i fragmentat a un de proactiu i integral.

Finalment, com a cinquena i última acció

en aquest àmbit, cal destacar el treball conjunt amb l’Institut de Ciències de l’Educació (ICE) de la UB. La política docent que marca el Vicerectorat de Docència preveu i integra els tres eixos presents en els programes més avançats en la formació del professorat universitari: la formació pedagògica i didàctica, la innovació docent i la recerca en docència universitària. Un dels aspectes més destacats d’aquests programes és el vincle que estableixen entre formació del professorat i processos de desenvolupament i

innovació curricular i de desenvolupament institucional.

Una de les estratègies fonamentals per al desplegament d’aquesta política és el funcionament coordinat de les diverses instàncies de la UB que s’encarreguen de la formació del professorat, de la innovació docent, de la recerca en docència universitària i del suport a la docència. Per acostar-nos a aquesta meta, s’ha començat a treballar amb l’ICE per identificar les accions i els projectes en què es pot iniciar un treball conjunt. S’han desenvolupat reunions de treball amb la direcció de l’ICE i del Programa de Recerca en Docència Universitària (REDICE) en les quals ja s’han identificat accions en què es pot donar la col·laboració entre RIMDA i ICE. Més concretament, en el màster propi de Formació del Professorat s’han acordat accions de col·laboració amb les quals es facilitarà al professorat que cursi aquest programa la transformació dels seus treballs de fi de màster en projectes d’innovació docent amb un reconeixement ad hoc del programa RIMDA. Finalitzada la informació sobre les actuacions en l’àmbit de la docència, a continuació faig referència a l’oferta formativa de grau, màster universitari, estudis propis i formació complementària. Graus i màsters L’oferta acadèmica del curs acadèmic 2017-2018 ha estat de 72 graus, als quals cal sumar 10 opcions d’itinerari simultani, i de 154 màsters oficials, en un context d’estabilització tant de l’oferta com del nombre d’alumnes matriculats. Pel que fa als graus, aquest curs la UB ha rebut un total de 14.041 sol·licituds en primera opció per les 11.103 places ofertes. La matrícula definitiva de nou accés s’ha situat en 11.269 estudiants. Estem, per tant, davant d’un escenari en què la relació entre places ofertes als graus i matrícules efectuades, tret d’excepcions en graus concrets, està plenament assolida. Cal destacar també que la UB rep l’assignació de cada cop més estudiants

30

amb excel·lents qualificacions a les proves d’accés a la universitat. Així, aquest curs 2017-2018, 273 alumnes han estat assignats a 37 de les titulacions ofertes per la UB amb una nota d’admissió superior a 13 punts sobre els 14 possibles. La matrícula de grau d’aquest curs 2017-2018 s’ha situat, a final d’octubre, en 42.480 estudiants, dels quals 38.603 ja estaven matriculats el 15 de setembre, en el moment de l’inici de les classes, sent aquest un objectiu prioritari a assolir en els processos de matriculació de la casa, que han permès, a tall d’exemple aquest any, matricular més de 25.000 alumnes la setmana del 4 al 8 de setembre, amb resultats de matrícules per hora en els moments àlgids de gairebé mil matrícules per hora. Durant aquest any s’ha treballat també en la nova oferta de graus per al curs 2018-2019, de la qual destaquem els nous graus d’Imatge Mèdica i Radioteràpia; Producció Musical; Cinema i Mitjans Audiovisuals; Empresa Internacional, i la transformació d’Enginyeria Geològica, al qual s’afegeix el component ambiental. Està prevista també la implantació de dos nous itineraris dobles: Dret-Criminologia i Dret-Relacions Laborals. Pel que fa a les titulacions de màster, l’oferta del curs 2017-2018 s’ha enriquit amb els màsters d’Innovació i Emprenedoria en Enginyeria Biomèdica, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, i amb el de Producció i Emprenedoria de Continguts Digitals, del centre adscrit ENTI. En el terreny dels màsters interuniversitaris no coordinats, cal destacar l’aparició de dos nous màsters Erasmus Mundus: Mercats Globals, Creativitats Locals, de la Facultat d’Economia i Empresa, i Física Nuclear, de la Facultat de Física. També s’han incorporat els nous màsters interuniversitaris de Biologia, Genòmica i Biotecnologia Vegetals, de la Facultat de Biologia, Estudis Avançats en Disseny, de la Facultat de Belles Arts, Paleobiologia i Registre Fòssil, de la Facultat de Ciències de la Terra, i Psicologia de l’Esport i de l’Activitat Física, del centre adscrit INEFC. Les titulacions de màster de la nostra universitat per a aquest curs 2017-2018 han rebut 10.127 sol·licituds de preinscripció, de les quals se n’han consolidat 8.005, que

s’han transformat en 3.472 matrícules d’alumnes nous, mantenint-se en les xifres dels darrers anys. El nombre total d’alumnes matriculats en màsters a finals del mes de novembre està situat en 5.393 alumnes, els mateixos que el curs passat en les mateixes dates. Durant aquest any s’ha treballat també en la nova oferta de màsters per al curs 2018-2019, de la qual destaquem el màster d’Empresa Internacional; el màster d’Educació en Territoris Rurals; l’Erasmus Mundus de Nanociència i Nanotecnologia; el d’Estudis Avançats en Arqueologia; la reverificació de Gestió de Continguts Digitals i Cirurgia Podològica; l’interuniversitari de Gestió d’Àrees de Muntanya, i els màsters de centres adscrits: Diplomàcia i Organitzacions Internacionals (del CEI) i Enginyeria de l’Esport (interuniversitari de l’INEFC amb la Universitat de Vic). Dins aquest apartat dedicat a la informació sobre graus i màsters, és imprescindible fer una referència especial al procés d’acreditació d’aquests estudis. D’acord amb la legislació vigent, totes les titulacions universitàries oficials han de passar, abans dels sis anys a comptar des de la seva verificació inicial (o darrera acreditació), en el cas dels graus i doctorats, i abans dels quatre anys, en el cas dels màsters, per un procés d’acreditació. Durant el curs 2014-2015, la UB va iniciar el procés per acreditar els graus i màsters universitaris, començant per unes poques titulacions. Durant el curs 2015-2016, es va estendre el procés, implicant ja la majoria de centres. I, finalment, el curs 2016-2017 es va generalitzar, de manera que la majoria de titulacions de grau i màster ja han passat la primera acreditació. Val a dir que resta pendent el procés d’acreditació dels programes de doctorat que es van verificar més tard i que, per tant, hauran de passar aquesta acreditació en els propers anys. El procés d’acreditació es fonamenta en l’autoinforme que elaboren els responsables del centre i una visita al centre per part d’un comitè d’avaluació extern (CAE) designat per l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya. Per tant, es basa

31

en una avaluació interna i una avaluació externa. Entre el mes de maig del 2014 i el mes de novembre del 2017, han completat el procés d’acreditació un total de 138 ensenyaments de grau i màster. D’aquests 138 ensenyaments (59 graus i 79 màsters), podem fer una valoració força bona dels resultats obtinguts en aquestes avaluacions:

Cap ensenyament no acreditat.

L’11 % d’ensenyaments acreditats amb condicions (15 % de graus i 9 % de màsters).

El 59 % d’ensenyaments acreditats (61 % de graus i 57 % de màsters).

El 30 % d’ensenyaments acreditats en progrés vers l’excel·lència (24 % de graus i 35 % de màsters).

Aquests resultats són sensiblement millors que els globals referits al conjunt del sistema universitari català: 29 % acreditats en condicions, 40 % acreditats i 31 % acreditats en progrés vers l’excel·lència. Si parem atenció als sis estàndards considerats en el procés d’acreditació, val la pena fixar-se en les diferències:

Estàndard 1. Qualitat del programa formatiu, 0 % excel·lència.

Estàndard 2. Pertinència de la informació pública, 22 % excel·lència.

Estàndard 3. Eficàcia del sistema de garantia interna de la qualitat de la titulació, 16 % excel·lència.

Estàndard 4. Adequació del professorat al programa formatiu, 44 % excel·lència.

Estàndard 5. Eficàcia dels sistemes de suport a l’aprenentatge, 29 % excel·lència.

Estàndard 6. Qualitat dels resultats dels programes formatius, 32 % excel·lència.

Passem ara a informar sobre els estudis propis i la formació complementària.

Estudis propis i formació complementària La UB disposa d’un ampli ventall de formació no reglada adreçada tant a l’alumnat propi com a la societat (Escola d’Idiomes Moderns, Estudis Hispànics, Universitat de l’Experiència, Gaudir UB, Els Juliols, International Summer School). Els darrers anys s’ha fet un esforç per intentar assimilar el funcionament acadèmic d’aquesta oferta a la de les titulacions reglades. No obstant això, l’actual oferta de cursos propis és desigual des del punt de vista de la qualitat. La manca d’ordenació d’aquesta oferta pròpia dificulta la seva promoció i la visibilitat clara de la marca UB. Les actuacions dutes a terme el darrer any en matèria d’oferta formativa han estat guiades per tres objectius:

Garantir que la UB sigui un referent per a l’aprenentatge al llarg de la vida.

Revisar l’actual oferta pròpia per tal d’articular-la en una oferta ordenada i estratègicament definida.

Promoure la formació permanent i fidelitzar així l’alumnat de la UB al llarg de la seva vida.

En aquest sentit, s’està fent un intens treball conjunt i coordinat entre les diferents unitats responsables de la formació a la Universitat de Barcelona. És important destacar que s’està fent una anàlisi detallada de l’oferta formativa total de cada centre i que, des de l’Àrea Acadèmica, s’han fixat ja dates de reunions amb els diferents equips deganals a partir del mes de gener per tal d’analitzar conjuntament no només l’oferta formativa sinó també les possibles actuacions per captar nous estudiants. Tres han estat les unitats implicades en aquesta oferta formativa: l’Agència de Postgrau, l’IL3 i l’Àrea de Formació Complementària. Agència de Postgrau El canvi d’equip rectoral va comportar també un canvi a nivell de l’Agència de Postgrau, que va passar de dependre jeràrquicament del rector únicament a fer-ho també funcionalment del Vicerectorat de Docència

32

i Ordenació Acadèmica. Això obre un marc molt més clar, en el sentit de la relació de les titulacions pròpies amb els màsters universitaris en especial, la qual cosa es valora molt positivament a l’hora de posar en marxa diferents accions que l’Agència ja tenia endegades o que es posaran en marxa en el futur. Tenint en compte també aquestes consideracions i l’estat actual dels projectes i les accions posades en marxa per l’Agència, es van establir les propostes d’accions incloses en cadascuna de les línies estratègiques per al curs 2017-2018: potenciació de l’oferta, etiqueta d’excel·lència i internacionalització. El setembre passat es van començar a fer una sèrie de visites als diferents centres, amb l’objectiu principal de potenciar l’oferta. Les visites s’allargaran en el temps per poder fer reunions en tots aquells centres que s’han considerat dins l’acció de posada en marxa. A les reunions convocades pels degans hi estan convidats els caps de departament i de grups de recerca, que són coneixedors de possibles potencialitats perquè estan a prop del professorat i dels seus temes de treball, per la qual cosa poden ser font d’idees. A les reunions s’expliquen diverses qüestions sobre projectes, accions i avançament general sobre postgrau i formació continuada. Tot això i els canvis normatius i d’orientació promoguts per l’Agència de Postgrau en particular i la UB en general també s’explicaran en una reunió o jornada amb els directors de cursos que està programada per al segon semestre del curs 2017-2018. S’està desenvolupant el projecte de cerca de l’oferta de cursos de postgrau per paraules clau i l’aplicació informàtica corresponent. Aquesta acció està íntimament lligada a la del disseny de grans agrupacions de cursos (propis, oficials, reglats i no reglats), que és una antiga aspiració, amb l’objectiu que l’estudiant potencial copsi tot el que la Universitat de Barcelona pot oferir i trobi allò que més cobreixi les seves expectatives dins un marc global de l’oferta.

Altres accions directament relacionades amb l’oferta pròpia que s’estan desenvolupant en aquest curs acadèmic són la valoració dels possibles partners abans de signar convenis per a la realització de cursos conjunts i la modificació de l’estructura i el desenvolupament de la formació universitària específica. També es preveu posar en marxa el pla pilot de desenvolupament d’itinerari lliure, una acció que té com a objectiu que l’estudiant pugui configurar els seus estudis segons les seves necessitats i expectatives. Quant a metodologies docents, s’està treballant en la potenciació de la formació semipresencial i a distància, per la qual cosa cal incentivar la virtualització de cursos i posar a l’abast del professorat les eines necessàries per fer-ho. En aquest sentit, s’està elaborant un estudi de necessitats de virtualització amb la finalitat de determinar quines millores fan falta en les eines TIC de què disposa la UB, i es participa en el grup de treball sobre aquests temes liderat pel vicerector de Transformació Digital. Durant aquest any 2017 s’ha estat treballant en el disseny i la posada en marxa de l’etiqueta UB d’excel·lència per a cursos propis, amb l’objectiu de fer valer l’oferta de cursos propis i potenciar-ne la millora. A partir del proper mes de gener se seguirà el procediment establert en les bases per a l’obtenció de l’etiqueta, de manera que es preveu que a finals de març s’hagi resolt la primera convocatòria. S’està desenvolupant també el Sistema de Garantia Interna de la Qualitat (SGIQ) per a cursos propis. Es començarà amb el disseny, que es farà en col·laboració amb l’Agència de Polítiques i Qualitat de la UB, comptant també amb els centres que han manifestat interès a participar en el projecte com a centres pilot (Facultat de Dret i Facultat d’Economia i Empresa). Pel que fa a la internacionalització, s’ha continuat treballant des de les xarxes en les quals participa l’Agència de Postgrau de manera activa per a la internacionalització de l’oferta i del professorat de la Universitat de Barcelona. Els contactes amb els ambaixadors esperem que puguin ajudar a donar a conèixer l’oferta pròpia de la UB en diferents països. El desenvolupament del

33

Sistema Intern de Garantia de Qualitat dels cursos propis i la distinció d’alguns cursos amb l’etiqueta d’excel·lència de la UB un cop aprovats els protocols i procediments corresponents i la posada en marxa de les accions seran un bon suport per a la promoció de l’oferta. D’altra banda, durant aquest curs s’està fent la revisió i millora de les enquestes a estudiants, professors i gestors que participen en els cursos propis de la UB; per fer-ho, es treballa juntament amb el Gabinet Tècnic del Rectorat. Com a resum del curs 2016-2017 cal dir que en els sis consells executius es van aprovar un total de 845 cursos i es va informar de 55 activitats de curta durada. D’aquests cursos, 188 eren vinculats; per tant l’oferta real va ser de 657 cursos. El 43 % dels 657 cursos van ser màsters; el 85,8 %, cursos que permetien l’obtenció de títols propis, i el 42 %, cursos d’extensió universitària. Per centres, el 39,2 % correspon a cursos de l’IL3. Destaquen la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, amb un 21,7 %, i la Facultat de Dret, amb un 8,3 %. Institut de Formació Contínua- IL3 Com ja he comentat també en intervencions anteriors, un dels canvis que hem portat a terme aquest any és en la direcció de l’Institut de Formació Contínua. Aquest canvi ha suposat també un canvi en la relació d’aquest institut amb la resta d’unitats relacionades amb la formació de la Universitat de Barcelona, ja que des del primer moment la línia de treball ha estat absolutament coordinada amb el Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica i, per tant, amb l’Agència de Postgrau. L’IL3 s’ha marcat com a objectiu prioritari el treball conjunt amb les facultats de la Universitat, per determinar quina és l’oferta més adequada de cara a formar nous perfils professionals o en àmbits de treball, i també per a l’ampliació de modalitat formatives. En aquest sentit, és fonamental l’explicació als equips deganals per entendre tant els serveis de l’Institut (comercials, de màrqueting i de suport) com el seu coneixement en desenvolupament de modalitats en línia i semipresencial, i, per

tant, d’aquesta forma poder determinar conjuntament oportunitats formatives. Per això s’han començat els contactes amb diverses facultats, i en algun cas ja s’està treballant per concretar accions específiques a curt termini. Una altra línia que des de l’Institut s’ha considerat important impulsar és la cerca de projectes educatius internacionals. En aquesta línia s’ha treballat en dos sectors: d’una banda, concretar projectes que busquin finançament europeu per al 2018 i, de l’altra, potenciar els contactes ja existents a Llatinoamèrica a través d’organismes internacionals. Per a això ha estat bàsic tornar a reprendre relacions i xarxes de contactes, i amb la finalitat de tenir una visió global tot aquest treball s’ha centralitzat en una àrea de projectes de formació continuada internacionals que, a la vegada, s’està coordinant amb els diferents agents interns de la mateixa Universitat. Aquest any 2017 a l’IL3 s’han posat en marxa 281 programes en formació oberta, dels quals 137 eren de modalitat en línia, 112 de modalitat presencial i 32, semipresencials. Això ha significat donar servei a 4.166 estudiants. Pel que fa a la formació corporativa, s’han posat en marxa 138 programes de formació, que han donat servei a 1.651 estudiants. Formació complementària Durant aquest any 2017 l’activitat de l’Àrea de Formació Complementària s’ha centrat, com en anys anteriors, en l’activitat de les següents institucions o programes: Escola d’Idiomes Moderns, Estudis Hispànics, Els Juliols, Gaudir UB i Universitat de l’Experiència. Els darrers mesos s’ha estat treballant en una reformulació de l’Àrea que, a banda de possibles canvis organitzatius, afectarà el disseny i la formulació d’alguns dels seus programes, com ara Els Juliols. Si bé els darrers anys s’ha aconseguit mantenir un nombre d’estudiants i de cursos molt considerable, creiem necessari un canvi en alguns aspectes. En aquest sentit, des del Vicerectorat de Docència i Ordenació Acadèmica s’ha fet un informe en

34

el qual s’analitzen Els Juliols en comparació amb altres cursos d’estiu de diferents universitats i s’apunten algunes línies estratègiques de reflexió per al futur. Algunes d’aquestes línies de necessària reflexió són:

Repensar l’oferta de forma global i estratègica i no deixar-la únicament en mans de les propostes rebudes. Ser proactius respecte a la propostes de cursos. Buscar criteris que equilibrin el rigor acadèmic i l’interès social.

Augmentar el ventall de fórmules formatives: nombre de dies i horaris, diversificació de l’oferta entre les diferents setmanes i augment del nombre de setmanes.

Apropar Els Juliols a la societat i al territori, tal com fan les altres ofertes, treballant amb els actors públics i privats per crear aliances i aconseguir formes de finançament més extenses i més productives.

Augmentar clarament l’oferta destinada a la societat civil i als professionals, buscant una oferta atractiva i equilibrada entre els públics específics i generalistes, ajustada també a les seves disponibilitats reals en temps i forma.

Millorar la transmissió de la informació, aprofundir i seguir en la línia dels canvis de presentació del web i les millores tècniques.

Donar visibilitat a la història d’Els Juliols fent valer la marca UB i la seva trajectòria.

Finalitzada l’exposició sobre l’Àrea de Docència i Ordenació Acadèmica, a continuació faig referència a l’Àrea d’Estudiants i Política Lingüística amb l’ordre següent: en primer lloc, mostraré algunes dades sobre els programes de beques, seguiré amb informació sobre l’atenció als estudiants, sobre la relació de les titulacions amb el món laboral, i finalment faré referència a l’Observatori d’Estudiants.

Estudiants i Política Lingüística Política de beques En relació amb la política de beques, cal assenyalar que, amb l’objectiu de garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés i seguiment d’estudis d’educació superior, la UB reforça els ajuts del Ministeri amb diversos ajuts finançats amb el seu propi fons. Així, convoca la bkUB que, en les seves tres modalitats, beneficia un bon nombre d’estudiants. El curs 2016-2017 s’han donat 66 ajuts a l’estudi en el cas de dificultats econòmiques sobrevingudes, 232 ajuts per pagar la matrícula de crèdits matriculats per segona vegada i 298 ajuts per a l’estudi d’una tercera llengua. Malgrat la situació econòmica de la UB, el curs 2017-2018 s’han destinat a la convocatòria de la bkUB 250.000 euros, que ve a ser equivalent a les quanties destinades en cursos anteriors. Pel que fa a la beca Equitat (UB), que té com a objectiu la minoració dels preus dels crèdits dels estudis universitaris segons el llindar de renda i que convoca l’AGAUR sense fons públics, el curs 2016-2017 va arribar a 9.673 estudiants, 6.646 dels quals eren beneficiaris de la beca general del Ministeri d’Educació, Cultura i Esport. A més, per atendre estudiants amb una discapacitat important i facilitar-los l’estudi i, en general, la vida acadèmica, s’ha creat i convocat una nova beca aquest curs 2017-2018. Aquestes beques venen a completar les diverses ajudes que convoquen Ministeri i Generalitat com ara la beca general, que és la que arriba a més estudiants, els ajuts a família nombrosa, discapacitats i altres, els descomptes per matrícula d’honor, les beques de col·laboració o les beques AGAUR de suport a la docència. Atenció als estudiants L’atenció als estudiants ha estat també un dels objectius fonamentals de la nostra política. En aquest sentit, cal fer esment de la magnífica feina del Servei d’Atenció a l’Estudiant (SAE), que desenvolupa programes d’orientació universitària i de

35

col·laboració amb els centres d’educació secundària. Aquests programes inclouen:

Més de 200 visites a centres de secundària, que en total arriben a més de 12.000 estudiants.

La participació en 14 fires nacionals, entre les quals destaquen el Saló de l’Ensenyament (80.000 visitants, 35.869 exemplars amb informació sobre els graus distribuïts, 58 estudiants col·laboradors en tasques d’informació) i el Saló Futura (6.000 visitants, 3.682 llibrets distribuïts de màsters oficials i propis).

El suport a les facultats en les diferents activitats que impulsen per donar a conèixer els seus títols als estudiants de batxillerat i de cicles formatius, en concret, a partir d’activitats pràctiques de diversos tipus (28 en 11 centres), premis a treballs de recerca (9), jornades de portes obertes, etc.

També l’atenció i la comunicació als estudiants és un dels eixos als quals des del SAE es dona resposta: s’atén des del portal Món UB, que rep actualment uns 22 milions de visites l’any, i es dona resposta a les quasi 45.000 consultes que es fan a través dels diversos canals, ja sigui per correu electrònic, telèfon o de forma presencial. Un esment especial mereixen també els programes d’atenció a l’alumnat amb necessitats especials que es coordinen a través de la unitat de Programes d’Integració del SAE. Es realitzen accions d’acollida, assessorament i seguiment, així com la gestió dels recursos personals i tècnics que requereix aquest alumnat. Cal tenir en compte que el curs 2015-2016 el nombre d’alumnes amb discapacitat matriculats en algun dels ensenyaments de la Universitat de Barcelona, dels quals es té constància, era de 730, que representava el 43 % dels estudiants amb discapacitat matriculats a les universitats presencials de Catalunya, i un nombre creixent d’alumnes amb necessitats especials s’incorporen cada any a la Universitat de Barcelona. Pel que fa a la inserció laboral del nostres estudiants, l’equip de govern treballa per enfortir els vincles amb els mons

professionals de referència augmentant les pràctiques externes dels estudiants, vetllant per la seva qualitat, optimitzant-ne la gestió a través de la millora del GIPE i donant suport als diversos programes d’ocupabilitat concretats en fires i jornades per tal d’assolir aquests objectius. Així, pel que fa a les pràctiques externes, durant el curs 2016-2017 s’han gestionat un total de 14.903 pràctiques en empreses i institucions —tant de caràcter públic com privat— i de tots els àmbits del coneixement. D’aquestes pràctiques, 10.686 són curriculars i 4.255 són extracurriculars, en què han participat 12.636 estudiants, algunes emmarcades en programes potents com el de les Beques Santander - CRUE - CEPYME. Aquestes dades són lleugerament superiors a les del curs passat. D’altra banda, a través del conveni signat entre les universitats catalanes i la Secretaria d’Universitats i Recerca per a la millora de l’ocupabilitat i la inserció dels estudiants i titulats, i en alguns casos en col·laboració amb les facultats, durant el curs 2016-2017 es van organitzar 258 activitats diferents, sobretot d’orientació professional i de prospecció empresarial i intermediació laboral, i menys de mobilitat professional internacional i emprenedoria. En aquestes activitats hi van participar 7.380 estudiants i titulats. De fet, malgrat que encara tenim camí per recórrer en aquest aspecte, la UB presenta bones dades. Així, en l’apartat d’ocupabilitat del rànquing QS (QS Graduate Employability Rankings 2017), la UB apareix com la primera universitat espanyola: se situa, pel que fa a la contractació dels graduats, entre la 61 i la 70 del món. Aquest lloc destacat en ocupabilitat és referendat pels resultats de la UB a l’Enquesta d’inserció laboral de la població titulada de les universitats catalanes (6a edició) publicada per l’AQU Catalunya. Per finalitzar les accions en l’àmbit estudiantil, dedicaré unes paraules també a un tema d’especial importància per a aquest equip de govern: l’Observatori d’estudiants

36

Observatori d’Estudiants L’equip de govern està treballant per donar un nou impuls a aquest observatori, a partir de tres principals línies de treball:

En primer lloc, la realització d’estudis temàtics amb interès per a la Universitat, línia que té com a objectiu mantenir i impulsar els estudis temàtics que durant els darrers anys ja es venen desenvolupant a l’Observatori. Es tracta d’estudis focalitzats en temes concrets que són d’interès per a la mateixa Universitat i en què participen tant professors i investigadors com estudiants. La participació dels darrers anys ha inclòs la pràctica totalitat de les nostres facultats i s’espera continuar amb aquesta transversalitat. Aquesta línia romandrà oberta a noves possibilitats d’ampliació i a noves propostes d’estudis temàtics.

En segon lloc, la recerca sobre vida i aprenentatge a la universitat. En aquest sentit, es pensa a construir instruments de recollida de dades amb la col·laboració i l’assessorament d’investigadors internacionals de reconegut prestigi. La intenció primera és convertir l’Observatori de l’Estudiant en un centre de recerca sobre educació superior de referència, i obrir tot un ventall de possibilitats d’investigació sobre qüestions vinculades a la formació universitària. També val a dir que una de les principals intencions és informar les diferents facultats sobre què pensen i consideren els seus estudiants sobre tot un ventall de qüestions de vida i aprenentatge a la universitat.

En tercer lloc, posar en marxa la comunitat d’estudiants, que pretén crear un espai en què els estudiants de la UB formin comunitat en el sentit més ampli i profund del terme. Mitjançant aquest espai, principalment virtual, es pensa obrir propostes que vagin des de la creació de grups d’estudiants amb algun interès cultural i social fins a la discussió de temes socialment controvertits, passant pel plantejament de propostes formatives no acadèmiques i lúdiques. La principal intenció és que els estudiants de la UB

tinguin un espai no merament acadèmic i que no sigui principalment informatiu, és a dir, un espai propi de participació i intercanvi d’informació, i per tant de creació de comunitat universitària.

Passem a continuació a l’àmbit de la política lingüística. Política lingüística Aquest any s’ha elaborat el Pla de llengües 2017-2020, que la Comissió de Política Lingüística ha aprovat el 21-11-2017. El Pla de llengües té com a missió establir i desenvolupar la política lingüística a la Universitat de Barcelona durant els propers tres anys, tenint en compte que la nostra universitat ha assumit el compromís de combinar la seva clara projecció internacional amb la seva responsabilitat especial envers la llengua catalana. Aquest doble compromís té dues implicacions directes: d’una banda, incorporar el multilingüisme en el si de la institució com a resultat del context que estableix l’actual espai europeu d’educació superior, amb les consegüents mobilitats (acadèmica i professional); de l’altra, com una de les principals institucions acadèmiques de Catalunya, reiterar el compromís amb la societat catalana de protegir, usar i promoure la llengua pròpia de Catalunya, tal com ja preveuen l’Estatut de la UB i el Reglament d’usos lingüístics. El Pla de llengües aprovat recull més de 60 accions que es desenvoluparan en quatre àmbits: el de la informació i la comunicació institucionals, el de la gestió i l’administració, el de la docència i, finalment, el de la recerca, la transferència de coneixement i la divulgació científica. El desplegament del Pla de llengües de la Universitat de Barcelona preveu dues línies de treball que s’han de desenvolupar de manera simultània:

La primera, l’oferta formativa en català, castellà, anglès i altres llengües. Preveu actuacions diferenciades segons els tres col·lectius que formen la comunitat universitària: professorat, personal d’administració i serveis, i

37

alumnat. L’oferta inclou el Pla de formació de llengua catalana, dels Serveis Lingüístics; el Pla de formació d’espanyol per a estrangers, d’Estudis Hispànics; el Pla de formació de terceres llengües, de l’Escola d’Idiomes Moderns, i el Pla de formació en idiomes per a la internacionalització de la docència, sobretot d’anglès, de l’Institut de Ciències de l’Educació. Al costat d’aquests plans de formació, destaca el suport dels centres d’autoaprenentatge de llengües dels Serveis Lingüístics.

La segona línia de treball fa referència als programes d’acompanyament lingüístic adreçats al professorat, el personal d’administració i serveis, i l’alumnat. Cada programa integra el catàleg de tots els serveis i recursos que la Universitat de Barcelona ofereix als tres col·lectius per mitjà dels Serveis Lingüístics, Estudis Hispànics, l’Escola d’Idiomes Moderns i l’Institut de Ciències de l’Educació. Tots els programes d’acompanyament lingüístic fan visible la llengua o llengües del servei o recurs, que esdevé un element clau de tria de l’usuari. Aquests programes s’estan acabant d’enllestir i abans de final d’any es publicaran al web del Portal de Llengües.

No voldria acabar aquest apartat dedicat a l’àmbit dels estudiants sense fer referència als esports. Esports El foment de l’activitat esportiva té un paper important en el compromís de vetllar per una universitat saludable. La UB té instal·lacions esportives que ofereixen espais i la possibilitat de practicar esport. Disposa de les condicions necessàries per poder promoure l’exercici de l’esport entre tots els membres de la comunitat universitària. Al mateix temps, l’esport, a través de les competicions universitàries en les quals participen equips de la UB, constitueix una part inseparable de la imatge de la UB que cal cuidar i potenciar. La unitat d’Esports UB promou l’activitat física, l’esport i els hàbits de vida saludables tant per als estudiants com per a la resta de

la comunitat universitària i ho du a la pràctica mitjançant diversos programes d’activitats, entre els quals destaquen les Lligues Universitàries de Barcelona i els Campionats de Catalunya Universitaris. I cal insistir que també en esports la nostra universitat és capdavantera. Així, la Universitat de Barcelona gestiona des del 2012 la competició universitària de totes les universitats de la ciutat de Barcelona. En termes de participació, som els primers en equips inscrits a les Lligues Universitàries de Barcelona amb 64 dels 124 equips inscrits el curs 2016-2017. Enguany esperem la participació de 132 equips. I igualment som els primers en medalles en els Campionats de Catalunya Universitaris en esports individuals i col·lectius. En efecte, en aquests campionats, que són la competició de referència en el món universitari català i que enguany arriben a la trenta-tresena edició, la Universitat de Barcelona participa amb 12 equips i més de 300 esportistes de 20 modalitats diferents, amb l’objectiu de mantenir, un any més, el lideratge com a primera universitat catalana en medalles obtingudes i esportistes premiats. El curs passat 9 esportistes de la UB van ser guardonats, incloent-hi la distinció de millor esportista universitària absoluta (la judoka Marta Alsó, campiona d’Europa universitària a Coïmbra aquest estiu i estudiant a l’INEFC Barcelona). Pel que fa al medaller, la UB es va proclamar vencedora, amb un total de 89 medalles (31 d’or, 27 de plata i 31 de bronze). A més, la Universitat de Barcelona està impulsant un conveni entre totes les universitats catalanes per donar entitat a l’esport català universitari, i és també la universitat impulsora de la UNIRUN, la gran cursa de les universitats catalanes, que el 4 de març del 2018 celebrarà la quarta edició i que l’any 2017 ha convocat fins a 3.000 participants, dels quals 789 ho han fet vestint els colors de la UB. La cursa està oberta a tothom que hi vulgui participar. La UB aspira a arribar al miler d’inscrits i aconseguir la que seria la seva quarta victòria absoluta. Aprofito l’ocasió per animar-vos a tots a participar-hi, com vaig fer jo mateix en la passada edició i com tornaré a fer en la propera.

38

Finalment, faig referència a les accions més rellevants del CRAI, en els seus diversos àmbits d’actuació, d’aquest últim any. CRAI Com a primera acció, destaco l’atenció a l’usuari i l’assegurament de la seva satisfacció:

El servei virtual d’atenció a l’usuari ha atès 5.338 consultes.

S’han rebut 576 queixes, suggeriments i agraïments.

La segona acció ha estat facilitar l’accés als recursos d’informació:

Les pàgines web del CRAI han rebut 2.647.259 visites.

S’ha adaptat la interfície del web del CRAI a dispositius mòbils, ja que molts usuaris els utilitzen.

S’ha implantat una nova versió del portal Revistes Científiques de la Universitat de Barcelona i una nova interfície també adaptada a dispositius mòbils.

S’ha posat en marxa una nova visualització de la base de dades Marques d’impressors del CRAI Biblioteca de Reserva.

La tercera acció ha consistit a gestionar el préstec:

S’han prestat i renovat 597.186 documents i equipaments.

S’han gestionat préstecs PUC (entre biblioteques de les universitats catalanes) i préstecs interbibliotecaris (entre biblioteques espanyoles i estrangeres).

La quarta acció ha estat la de donar suport a la docència:

S’han atès 4.951 peticions de suport a la docència.

La formació d’usuaris ha donat servei a més d’11.000 assistents.

S’ha remodelat la pàgina web del servei de formació per donar informació sobre els cursos d’informació del CRAI.

S’ha actualitzat la pàgina del TACTIC, on, a més, s’ofereix un recull d’eines TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) i TAC (tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement), així com una secció de píndoles formatives i un dossier digital de materials elaborats des del servei de Suport a la Docència.

La cinquena acció ha consistit a donar suport a la recerca:

S’han atès 6.038 peticions d’assessorament i suport a la recerca.

S’ha actualitzat la pàgina web per representar la implantació de l’accés obert al Termòmetre de l’accés obert.

Al març va tenir lloc el taller OpenAIRE a l’Edifici Històric sobre els aspectes legals de les dades de recerca.

En aquests moments al repositori institucional hi ha 9.317 documents en accés obert, 6.476 tesis doctorals i 15.455 articles.

Cal destacar també el treball dut a terme amb els 30.000 exemplars rebuts en donacions aquest any, així com la ingent feina de catalogació de més de 50.000 documents i de digitalització de més de 8.000 documents.

39

Cloenda He començat aquest discurs dient que pretenia fer un repàs de les principals qüestions que han afectat la Universitat de Barcelona durant aquest any 2017. Ja he fet esment en diferents moments de l’informe, i amb més detall, a les dificultats derivades del que podríem denominar «condicions de contorn». Això té a veure, sobretot, amb els problemes de finançament que patim, d’una banda, i amb les dificultats per aplicar el principi d’autonomia universitària a la nostra política de professorat i de personal. Les restriccions que ens venen donades impedeixen desenvolupar cap mena d’estratègia. I això vulnera, clarament, aquest principi d’autonomia universitària. Però voldria aturar-me un moment per recordar també que l’acció de govern ha resultat molt condicionada, sobretot a partir del mes de setembre, per la situació política del país. No és ara el moment de revisar la llista d’esdeveniments greus quan han succeït en les darreres setmanes, ni la llista de comunicats, actuacions i posicionaments que hem fet a nivell institucional en relació amb aquests esdeveniments. Però no podem obviar que vivim moments d’un extrema gravetat per al nostre país. Estem assistint a una confrontació política i jurídica sense precedents des de l’aprovació de la Constitució l’any 1978, confrontació que és el resultat d’una espiral d’accions i reaccions que sembla que ningú no pugui aturar. En aquest context, voldria destacar que, per sobre de tot, hem defensat cinc principis bàsics:

La defensa del diàleg com a forma de resoldre els problemes polítics.

La defensa dels drets fonamentals i de les llibertats democràtiques.

La defensa de les institucions catalanes.

La necessitat de mantenir la bona convivència i la seguretat de tots els membres de la comunitat universitària.

La defensa de l’autonomia universitària.

Mantenir aquestes posicions, sense decantar-se per una o altra opció política, no és gens fàcil. I sovint genera una posició que

no agrada a cap de les parts. En aquest sentit, voldria destacar l’esforç de generositat que han demostrat les deganes i degans de totes les facultats d’aquesta universitat per arribar a consensos que han permès també a la Universitat parlar amb una sola veu. Potser és sobrer recordar que aquests posicionaments institucionals, per definició, no poden coincidir amb cap de les opinions que puguem tenir i defensar cadascú de nosaltres a nivell personal. Representen, per això mateix, un exemple que és possible generar un consens sobre allò que considerem bàsic, a partir del diàleg i de la defensa de posicions no sempre coincidents; justament allò que en tots els nostres comunicats hem volgut destacar com a element que caracteritza la universitat: la capacitat de buscar l’acord a través del diàleg, del debat, de l’ús de la raó i de l’esperit crític. L’altra cosa que crec que ens caracteritza, i que avui crec que també és important de fer valer, és precisament la diversitat. Diversitat a molts nivells, però també diversitat ideològica i política dels seus membres, que no ha suposat mai un problema per col·laborar en l’assoliment d’objectius compartits. Aquesta és la meva màxima aspiració: que les lògiques diferències de parer no ens impedeixin continuar treballant per assolir objectius cada cop més ambiciosos per a la nostra universitat. En aquest sentit, vull compartir amb tots vosaltres que, al darrer Consell de Govern, el Dr. Rubiralta va plantejar la possibilitat de posposar la celebració d’aquest Claustre fins a després de les eleccions. El motiu adduït era separar clarament la valoració de l’informe de gestió del Rector de la valoració de la situació política, sobretot tractant-se de l’informe del primer any de mandat. Si bé li agraeixo el seu comentari, ajornar aquesta convocatòria hagués suposat celebrar el Claustre la segona quinzena de febrer i no complir, per tant, el mandat legal de celebrar dos Claustres cada any. Com ja vaig expressar en el Consell de Govern soc el Rector de tots i totes i confio plenament en el criteri i responsabilitat dels membres d’aquest Claustre a l’hora de

40

separar clarament la valoració de l’informe de gestió del Rector, de la valoració de la situació política. En aquest informe he tractat de resumir tota la feina d’aquest primer any, un seguit d’accions realitzades per tot l’equip de govern, però que no haguessin estat possibles sense la col·laboració de totes i cadascuna de les unitats d’aquesta casa, de totes i cadascuna de les persones que treballen en la nostra universitat.

Permeteu-me, abans de concloure aquest informe, que expressi el meu agraïment a tots els membres de la comunitat universitària (estudiants, professorat i personal d’administració i serveis) pel treball diari i per la col·laboració en l’avenç de la nostra institució. Quedo ara a la vostra disposició per a qualsevol pregunta que vulgueu plantejar sobre el contingut d’aquest informe. Moltes gràcies.

41

Annex. Taules estadístiques

42

Taula 1. Oferta acadèmica

Oferta acadèmica 2014-2015

2015-2016

2016-2017

% de variació

Graus 67 71 73 8,96 Màsters universitaris 141 145 151 7,09 Màsters universitaris Erasmus Mundus 7 7 7 0,00 Doctorats 48 48 48 0,00 Màsters propis 253 252 273 7,91 Postgraus propis* 401 452 476 18,70 Cursos d’extensió universitària 97 86 93 -4,12 Cursos de la Universitat de l’Experiència 11 12 13 18,18 Cursos de l’IL3 599 514 540 -9,85 * Inclou cursos superiors universitaris, cursos d’expert i diplomes d’especialització o postgrau. Millora i innovació docent 2014-

2015 2015-2016

2016-2017

% de variació

% de docència en català 66,4 65,6 65,2 -1,78 % de docència en terceres llengües 7,3 9,1 7,7 6,21 Grups consolidats d’innovació docent 71 71 78 9,86 Grups d’innovació docent 26 27 16 -38,46 Projectes d’innovació docent concedits 55 51 33 -40,00 Projectes d’innovació docent finançats 35 31 30 -14,29 % de PDI participant en projectes d’innovació docent / PDI ETC 16,5 29,6 25,9 57,13

% de PDI participant en formació de l’ICE 56,5 70,3 73,1 29,42

Avaluació docent del professorat 2014 2015 2016 % de variació

Professors potencialment avaluables (en convocatòria ordinària) 495 508 468 -5,45

Sol·licituds d’avaluació admeses 338 391 363 7,40 Professors avaluats 327 372 337 3,06 Professors avaluats favorablement (en convocatòria ordinària) 302 346 321 6,29

% de professorat presentat en relació amb els professors potencialment avaluables (convocatòria ordinària)

69,9 77,8 77,6 10,97

% de professors avaluats favorablement en relació amb els potencialment avaluables (convocatòria ordinària)

61,0 68,1 68,6 12,42 Enquestes d’opinió de l’alumnat 2014-

2015 2015-2016

2016-2017

% de variació

Valoració global del professorat de grau 7,14 7,20 7,22 1,12 Valoració global del professorat de màster universitari 7,56 7,62 7,72 2,12

Valoració global de les assignatures de grau 6,87 6,88 6,85 -0,29 Valoració global de les assignatures de màster universitari 7,20 7,22 7,32 1,67

43

Taula 2. Estudiants Estudiants totals 2014-

2015 2015-2016

2016-2017

% de variació

Estudiants totals de grau 44.420 43.568 42.961 -3,28 Estudiants totals de màster universitari 4.865 5.300 5.539 13,85 Estudiants de màster universitari / total d’estudiants de grau 0,11 0,12 0,13 17,72

Investigadors en formació 5.431 4.774 4.890 -9,96 Estudiants de cursos de postgrau 8.693 8.801 9.123 4,95 Estudiants d’extensió universitària 2.279 1.304 1.263 -44,58 Estudiants de formació continuada (IL3) 14.696 21.040 19.195 30,61

Estudiants equivalents a temps complet (ETC)

2014-2015

2015-2016

2016-2017

% de variació

Estudiants ETC de grau 38.363 37.796 37.199 -3,03 Estudiants ETC de grau / PDI ETC 10,02 9,78 9,48 -5,37

Estudiants nous 2014-2015

2015-2016

2016-2017

% de variació

Estudiants nous de grau 10.418 10.420 10.353 -0,62 Estudiants nous de màster universitari 3.417 3.573 3.667 7,32 Estudiants nous de grau i màster universitari / total d’estudiants de grau i màster universitari 0,28 0,29 0,29 2,98

Estudiants titulats 2014-2015

2015-2016

2016-2017

% de variació

Estudiants titulats de grau 7.430 7.215 7.245 -2,49 Estudiants titulats de grau / estudiants nous de grau 0,71 0,69 0,70 -1,88

Estudiants titulats de màster universitari 2.472 2.866 3.121 26,25 Estudiants titulats de màster universitari / estudiants nous de màster universitari 0,72 0,80 0,85 17,65

Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)

44

Taula 3. Recerca 2014 2015 2016 % de

variació Fons de recerca captats en convocatòries competitives i no competitives (milers d’euros) 87.209 88.988 107.326 23,07

% d’ingressos derivats dels programes marc europeus sobre el total d’ingressos per recerca i transferència de tecnologia de la UB

4,1 11,3 12,9 216,87

% d’ingressos derivats de la Fundació Bosch i Gimpera sobre el total d’ingressos per recerca i transferència de tecnologia de la UB

11,5 9,8 11,7 1,39

2014 2015 2016 % de variació

Instituts de recerca propis i instituts universitaris propis 14 14 17 21,43

Centres de recerca i centres de recerca especials 11 — 3 -72,73

Instituts de recerca participats 10 10 10 0,00 Instituts de recerca interuniversitaris 2 3 4 100,00 Observatoris propis 10 10 10 0,00 Centres de documentació propis 3 3 3 0,00 Grups de recerca consolidats 301 301 303 0,66

2014 2015 2016 % de variació

Projectes de recerca actius 930 892 997 7,20 Sol·licituds de patents prioritàries 15 20 12 -20,00 Extensions internacionals de patents (PCT) 15 14 17 13,33 Patents en fase nacional a l’estranger 24 59 38 58,33 Empreses de base tecnològica de nova creació 3 7 4 33,33 Publicacions científiques 5.180 5.186 5.381 3,88 Publicacions científiques / PDI ETC 1,36 1,35 1,39 2,07 Tesis doctorals llegides 752 1.131 1.158 53,99 Tesis doctorals llegides / investigadors en formació 0,14 0,21 0,24 69,64

Trams de recerca (categories CU, CEU, TU, TEU, agregats, lectors, emèrits, emèrits per jubilació anticipada)

5.804 5.880 5.914 1,90

Trams de recerca / trams teòrics 0,54 0,55 0,57 5,56 Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)

45

Taula 4. Personal docent i investigador 2015 2016 2017 % de

variació Total de PDI 5.311 100% 5.529 100% 5.715 100% 7,61

Catedràtics d’universitat 529 10,0% 499 9,0% 479 8,4% -9,45 Catedràtics d’escola universitària 20 0,4% 18 0,3% 17 0,3% -15,00 Titulars d’universitat 1.234 23,2% 1.181 21,4% 1.138 19,9% -7,78 Titulars d’escola universitària 168 3,2% 144 2,6% 138 2,4% -17,86 Catedràtics contractats LOU 1 0,0% 2 0,0% 2 0,0% 100 Professors agregats 368 6,9% 424 7,7% 472 8,3% 28,26 Professors lectors 142 2,7% 126 2,3% 134 2,3% -5,63 Professors col·laboradors 15 0,3% 10 0,2% 3 0,1% -80,00 Professors col·laboradors permanents 76 1,4% 80 1,4% 87 1,5% 14,47

Associats 1.837 34,6% 2.058 37,2% 2.235 39,1% 21,67 Associats mèdics 526 9,9% 591 10,7% 638 11,2% 21,29 Ajudants 3 0,1% — — — — — Altres investigadors 155 2,9% 184 3,3% 189 3,3% 21,94 Emèrits del Pla de jubilació anticipada 174 3,3% 144 2,6% 109 1,9% -37,36

Altres 63 1,2% 68 1,2% 74 1,3% 17,46 PDI equivalent a temps complet (ETC) 3.829 3.864 3.923 2,47

PDI amb vinculació permanent 2.396 2.348 2.333 -2,63 % de PDI amb vinculació permanent sobre el total de PDI 45,1 42,5 40,8 -9,51

PDI doctor 3.635 3.703 3.782 4,04 % de PDI doctor sobre el total de PDI 68,4 67,0 66,2 -3,31

Trams de recerca 5.880 5.914 5.966 1,46 Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)

46

Taula 5. Entorn i societat 2014-2015 2015-2016 2016-2017 % de

variació Alumni UB 5.060 5.103 5.371 6,15 Universitat de l’Experiència 929 1.114 1.249 34,45 Aules de la Gent Gran 3.877 4.003 4.057 4,64 Cursos d’estiu 1.168 1.543 1.720 47,26 Gaudir UB 397 1.086 2.867 622,17 Escola d’Idiomes Moderns 5.331 4.659 4.141 -22,32 Estudis Hispànics 1.768 2.417 743 -57,98 Voluntaris participants a Voluntariat UB 2.290 2.447 2.246 -1,92

Esports UB 6.561 6.009 4.384 -33,18 Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)

47

Taula 6. Posició de la UB als rànquings Posició

estatal Posició europea

Posició mundial

Academic Ranking of World Universities (ARWU) 201-300 Times Higher Education (THE) World University Rankings 3 100 201-250

QS World University Rankings 1 64 156 Best Global Universities 1 24 81 Center for World University Rankings (CWUR) 1 103 University Ranking by Academic Performance (URAP) 1 46 National Taiwan University Ranking (NTU) 1 18 64 Scimago Institutions Rankings (Higher Education) 1 37 151 UI GreenMetric World University Ranking 5 — 59

2015-2016 2016-2017 2017-2018

Times Higher Education (THE) 174 201-250 201-250 QS World University Rankings 166 160 156 Academic Ranking of World Universities (ARWU) 151-200 151-200 201-300

Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)

48

Taula 7. Personal d’administració i serveis 2015 2016 2017 % de

variació Total de PAS 2.283 2.264 2.255 -1,23 PAS funcionari 987 954 920 -6,79 PAS laboral 1.296 1.310 1.335 3,01 Ràtio de PAS/PDI 0,43 0,41 0,4 -6,98 Ràtio de PAS/PDI equivalent a temps complet 0,60 0,59 0,58 -3,33

Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR) Taula 8. Personal d’administració i serveis per categoria Funcionaris Funcionaris Interins Total Grup A 53 3 56 Grup B 142 32 174 Grup C 370 0 370 Grup D 143 174 317 Grup E 3 0 3 PAS funcionari 711 209 920 Laborals Fixos Temporals Total Grup I 169 167 336 Grup II 133 94 227 Grup III 213 333 546 Grup IV 152 56 208 PAS laboral 667 650 1.317

PAS eventual 0 18 18

Total UB 1.378 877 2.255 Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)

49

Taula 9. Acció social 2014-2015 2015-2016 2016-2017 % de

variació Beneficiaris del programa bkUB 505 426 463 -8,32

Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR) Taula 10. Gènere Estudiants 2014-2015 2015-2016 2016-2017 % de

variació Estudiants de grau 61,50 61,60 61,90 0,65 Estudiants de màster universitari 62,70 61,40 61,60 -1,75 Titulats de grau 67,00 66,70 65,11 -2,82 Titulats de màster universitari 61,80 61,00 62,58 1,26

Investigadors en formació 2014 2015 2016 % de

variació Investigadors en formació 57,40 57,00 57,65 0,44 Tesis doctorals llegides 52,93 57,50 57,80 9,21

Personal docent i investigador 2015 2016 2017 % de

variació Total de PDI 45,50 45,70 45,10 -0,88 Catedràtics d’universitat 20,79 19,60 19,60 -5,74 Titulars d’universitat 43,84 43,80 43,90 0,13 Professors agregats 48,64 47,20 47,30 -2,76 Associats 50,35 50,70 51,30 1,88

Investigadors principals en projectes de recerca 2014 2015 2016 % de

variació Investigadors principals en projectes de recerca 38,20 39,80 40,50 6,02

Personal d’administració i serveis 2015 2016 2017 % de

variació Total de PAS 64,30 63,60 63,80 -0,78 PAS funcionari 81,20 81,30 81,50 0,37 PAS laboral 51,50 50,70 51,30 -0,39

Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)

50

Taula 11. Evolució del pressupost Evolució 2015 2016 2017 % de

variació Pressupost 367.065 371.692 371.676 1,26

Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR) Taula 12. Pressupost 2017 Pressupost 2017 371.676 Ingressos

Cap. 3 Taxes i altres ingressos 125.559 Cap. 4 Transferències corrents 225.935 Cap. 5 Ingressos patrimonials 5.929 Cap. 7 Transferències de capital 14.253 Despeses

Cap. 1 Despeses de personal 270.503 Cap. 2 Compra de béns i serveis 66.454 Cap. 3 Despeses financeres 2.863 Cap. 4 Transferències corrents 8.171 Cap. 6 Inversions reals 21.796 Cap. 9 Passius financers 1.889

Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)

51

Taula 13. Escola de Doctorat 2014-2015/

2014 2015-2016/

2015 2016-2017/

2016 % de

variació Nombre de programes de doctorat 48 48 48 0,00

Investigadors en formació 5.431 4.774 4.890 -9,96 Investigadors en formació amb nacionalitat estrangera 31,5% 30,9% 29,9% -5,08

Tesis doctorals llegides 752 1.131 1.158 53,99 Investigadors predoctorals 546 546 584 6,96 Projectes de programes de doctorat industrial 9 15 16 77,78

Càtedres temàtiques amb conveni vigent 19 20 17 -10,53

Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)

52

Taula 14. Activitat internacional Estudiants 2014-

2015 2015-2016

2016-2017

% de variació

Estudiants de nacionalitat estrangera 10.446 10.981 11.278 7,96 % d’estudiants de grau amb nacionalitat estrangera 5,4 5,7 5,8 7,26 % d’estudiants de màster universitari amb nacionalitat estrangera 25,2 37,3 37,0 46,96

% d’investigadors en formació amb nacionalitat estrangera 31,5 30,9 29,9 -4,96

% d’estudiants de màster propi amb nacionalitat estrangera 26,0 25,2 25,7 -0,97

Estudiants de nacionalitat estrangera acollits en programes d’intercanvi 1.749 1.761 1.754 0,29

% d’estudiants estrangers acollits en programes d’intercanvi sobre el total d’estudiants de grau i màster universitari

3,5 3,6 3,6 1,14

Estudiants de la UB a l’estranger en programes d’intercanvi 1.111 1.255 1.293 16,38

% d’estudiants de la UB que fan estades a l’estranger mitjançant programes d’intercanvi sobre el total d’estudiants de grau i màster universitari

2,3 2,6 2,6 17,37

Personal docent i investigador 2014-

2015 2015-2016

2016-2017

% de variació

PDI de nacionalitat estrangera 179 208 250 39,66 % de PDI de nacionalitat estrangera 3,4 3,8 4,4 29,79 Professorat de nacionalitat estrangera acollit en programes d’intercanvi 183 205 145 -20,77

% de professorat estranger acollit en programes d’intercanvi sobre el total de professorat 3,4 3,7 2,5 -26,37

Professorat de la UB a l’estranger en programes d’intercanvi 50 111 134 168,00

% de professorat de la UB que fa estades a l’estranger mitjançant programes d’intercanvi sobre el total de professorat

0,9 2,0 2,3 149,05

Convenis 2014-

2015 2015-2016

2016-2017

% de variació

Nombre de convenis internacionals 2.856 3.117 3.376 18,21 Elaboració: Gabinet Tècnic del Rectorat Font: dades estadístiques de la memòria i indicadors (web GTR)