Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i … · 2011-04-18 ·...

Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i Empresa Secretaria d'Indústria i Empresa Subdirecció General de Seguretat Industrial

Octubre 2010 Revisió 0 Pàg. 1 de 55

INSTRUCCIÓ 11/2010 SIE CRITERIS PER L’ELABORACIÓ I L’AVALUACIÓ DE L’INFORME DE SEGURETAT A PRESENTAR PELS ESTABLIMENTS AFECTATS EN NIVELL ALT PER LA LEGISLACIÓ VIGENT EN MATÈRIA

D’ACCIDENTS GREUS

ANTECEDENTS El Reial decret 1254/1999 de 16 de juliol de mesures de control dels riscos inherents als accidents greus en els quals intervinguin substàncies perilloses, BOE núm. 172 de 20 de juliol de 1999, i posteriors modificacions, mitjançant els Reials decrets 119/2005 de 4 de febrer, BOE núm. 36 de 11 de febrer de 2005 i 948/2005 de 29 de juliol, BOE núm. 181 de 30 de juliol de 2005, incorpora a l’ordenament jurídic estatal la Directiva 96/82/CE de 9 de desembre de 1996 modificada per la Directiva 2003/105/CE de 16 de desembre de 2003. L’article 9 del Reial decret 1254/1999 marca la necessitat, per part dels titulars dels establiments afectats en nivell alt, de presentar l’Informe de Seguretat. D’acord amb l’article 4 del Reial decret 1196/2003 de 19 de setembre, BOE núm. 242 de 9 d’octubre de 2003, pel que s’aprova la Directriu bàsica pel control i planificació davant el risc d’accidents greus en els que intervinguin substàncies perilloses, aquest Informe de Seguretat està format pels següents documents: la Informació Bàsica per l’elaboració dels Plans d’Emergència Exterior, la informació sobre la Política de Prevenció d’Accidents Greus i el Sistema de Gestió de la Seguretat així com l’Anàlisi de Risc. L’esmentat article 4 de la Directriu bàsica descriu el contingut d’aquest Informe de Seguretat i especifica en l’apartat 4.5 la necessitat que l’Informe de Seguretat sigui avaluat. A Catalunya, el marc general en matèria d’accidents greus està fixat en el decret 174/2001 de 26 de juny, DOGC núm. 3427 de 10 de juliol de 2001, que incorpora els requeriments del Reial decret 1254/1999, i posteriors modificacions, i que fixa la documentació preceptiva a presentar per part dels titulars d’establiments afectats per la Directiva de referència, i en particular, l’Informe de Seguretat. La llei 12/2008 de 31 de juliol de Seguretat Industrial, DOGC núm. 5191 de 8 d’agost de 2008, regula els aspectes relatius a la planificació del territori als voltants d’aquests establiments i el reglament que la desenvolupa, decret 30/2010 de 8 de març, DOGC núm. 5582 de 8 de març de 2010, estableix, en el títol sisè, els requeriments que han de complir les entitats avaluadores de riscos industrials per ser autoritzades a Catalunya per a dur a terme l’avaluació de l’Informe de Seguretat. En l’actualitat, el procediment d’avaluació de l’Informe de Seguretat es recull en una guia, nomenada Check list d’avaluació, elaborada i actualitzada al 2003 pel Institut Químic de Sarrià, una de les quatre entitats avaluadores de riscos industrials autoritzades a Catalunya. Aquesta tasca d’avaluació cobreix dos aspectes bàsics: per una banda, compren la revisió formal de la documentació per assegurar que s’ajusta al contingut marcat per la Directriu bàsica; per l’altra, de forma més concreta, pel que fa a l’Anàlisi de Risc, verifica la suficiència i adequació de les hipòtesis d’accident, completant-les en cas necessari; en delimita l’abast geogràfic mitjançant la determinació de les zones de planificació a efectes del control de les emergències: zones d’Intervenció i d’Alerta. A més, l’avaluació comprova la idoneïtat de les salvaguardes tecnològiques de les quals disposa el titular de l’establiment per fer front als seus riscos i genera les recomanacions que considera oportunes. La darrera actualització dels Informes de Seguretat, als cinc anys dels primers Informes de Seguretat elaborats d’acord amb la Directiva 96/82/CE, ha posat de manifest els següents aspectes:



Augment de les distàncies de planificació, en particular per les Zones d’Alerta, degut a la reducció dels llindars de concentració tòxica a rel de la publicació de la modificació de la Directriu bàsica al 2003.

Inclusió, en algun cas, de productes no classificats en els Informes de Seguretat. Selecció, en algun cas, d’hipòtesis catastròfiques molt poc probables. Discrepàncies de criteris en els càlculs de conseqüències (valors llindars per les dispersions

tòxiques en el cas de valors no definitius, variables meteorològiques d’una mateixa zona, equacions de Probit, etc.)

En el marc dibuixat, la present instrucció desenvolupa els criteris a tenir en compte per l’elaboració dels Informes de Seguretat i la seva avaluació. Té essencialment quatre finalitats. En primer lloc, pretén racionalitzar el procés de selecció de les hipòtesis d’accidents mitjançant: Aplicació d’un major realisme i representativitat. Determinació de les hipòtesis a considerar en l’elaboració del pla d’emergència exterior, atenent

a la seva freqüència d’ocurrència. En segon lloc, assenta els criteris per la determinació de les distàncies de planificació, mitjançant: Harmonització dels criteris de càlcul i models per obtenir resultats comparables d’un establiment

a l’altre. Apropament, sempre que sigui possible, als criteris de càlcul inclosos en la instrucció 14/2008

SIE per la realització de les Anàlisis Quantitatives de Risc. Cobertura de les necessitats que té l’elaboració del pla d’emergència exterior evitant duplicitats,

en particular per la delimitació de les zones d’evacuació. En tercer i quart lloc, fomenta la inclusió de les salvaguardes tecnològiques existents en les instal·lacions i estableix llindars de distàncies d’intervenció i letalitat que justifiquen l’adopció de salvaguardes addicionals a les existents per minimitzar el risc tant com raonablement sigui practicable.

Així mateix, s’incorporen els criteris resultants de set estudis contractats pel DIUE a consultores i avaluadores de riscos industrials per a completar determinats aspectes de la realització de les AQR i/o Anàlisis de Risc, les conclusions dels quals es troben penjades de la pàgina web de normativa del DIUE o Oficina de Gestió Empresarial (OGE)1 Addicionalment, per facilitar la gestió geogràfica de la informació, es requereix la presentació dels resultats de les distàncies de planificació, efecte dòmino i vulnerabilitat en format geocodificat, és a dir amb la indicació de les coordenades UTM dels orígens dels iniciadors/accidents, i en un suport informàtic idoni, tal com es detalla en l’annex d’aquesta instrucció Atesa la publicació del decret 82/2010 de 29 de juny, DOGC núm. 56655 de 7 de juliol de 2010 pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures, es troben en curs de realització, abans de l’entrada en vigor del decret, les accions de coordinació per garantir el compliment de les obligacions sectorials derivades de la Directiva Seveso que apliquen al PAU i les que marca, amb caràcter més general, aquest decret. Pel que fa al PAU com document auxiliar de l’Informe de Seguretat, es recalca en la instrucció tres aspectes: cal fonamentar el PAU en l’Anàlisi de Risc si més no pels possibles accidents amb substàncies perilloses; es necessari que reculli els resultats de l’estudi de l’efecte dòmino; i, per últim, com part integra del Sistema de Gestió de la Seguretat, la seva implantació s’ha de sotmetre als controls corresponents.

1 http://www.gencat.cat/diue/departament/normativa/industria/seguretatindustrial/seguretatinstallacions/accidentsgreus/index.html o http://www.gencat.cat/oge/documents/accidents/index.html



S’ha procurat, en un afany simplificador, que la present instrucció mantingui, en la seva estructura, certa similitud amb la instrucció 14/2008 SIE de metodologia per la realització de les Anàlisis Quantitatives de Risc. RESOLC Article 1- Objecte i camp d’aplicació.

A partir de la data d’aprovació d’aquesta instrucció, els Informes de Seguretat que es realitzin a Catalunya, d’acord amb els requeriments concrets del decret 174/2001 de 26 de juny i Reial decret 1196/2003 de 19 de setembre i en el marc general de la llei 12/2008 de Seguretat Industrial de 31 de juliol i decret 30/2010 de 8 de març que la desenvolupa, s’hauran d’elaborar/avaluar d’acord amb els criteris establerts en l’annex d’aquesta instrucció que s’anirà actualitzant periòdicament atenent a les propostes degudament justificades que puguin fer els agents implicats i que siguin validades pel DIUE. La revisió de la metodologia no suposarà, en cap cas, efectes retroactius en quant a procediments administratius finalitzats.

Disposició transitòria. Els Informes de Seguretat que, en el moment de la publicació d’aquesta instrucció, estiguin en curs de realització o d’avaluació, de forma demostrable, no seran subjectes als criteris fixats per aquesta instrucció. Disposició derogatòria. Es deixa sense aplicació el Check list d’avaluació de 2003. Disposició final. Aquesta Instrucció entrarà en vigor l’endemà de la seva aprovació. Barcelona, 29 d’octubre de 2010 El Secretari d’Indústria i Empresa Antoni Soy i Casals



ANNEX CRITERIS PER L’ELABORACIÓ I L’AVALUACIÓ DE L’INFORME DE SEGURETAT A PRESENTAR PELS ESTABLIMENTS AFECTATS EN NIVELL ALT PER LA LEGISLACIÓ VIGENT EN MATÈRIA

D’ACCIDENTS GREUS

INDEX

A. INTRODUCCIÓ....................................................................................................................... 5 B. ESQUEMA GENERAL DE L’INFORME DE SEGURETAT...................................................... 5 C. CRITERIS DE L’INFORME DE SEGURETAT.......................................................................... 7 D. CRITERIS PER L’ANÀLISI DE RISC (AR)............................................................................... 11

1. CRITERIS PER LA FASE 1 DE L’AR: IDENTIFICACIÓ DELS PERILLS D’ACCIDENTS GREUS.................................................................................................. 12

2. CRITERIS PER LA FASE 2 DE L’AR: SALVAGUARDES TECNOLÓGIQUES ............... 18

3. CRITERIS PER LA FASE 3 DE L’AR: CÀLCUL DE CONSEQÜÈNCIES..................... 20 4. CRITERIS PER LA FASE 4 DE L’AR: CÀLCUL DE VULNERABILITAT......................... 28 5. CRITERIS PER LA FASE 5 DE L’AR: SELECCIÓ DELS ACCIDENTS PEL PLA

D’EMERGÈNCIA EXTERIOR I RECOMANACIONS PER SALVAGUARDES TECNOLÒGIQUES ADDICIONALS........................................................................... 31

6. CRITERIS PER LA FASE 6 DE L’AR: RELACIÓ DELS ACCIDENTS GREUS................ 37

E. AVALUACIÓ DE L’INFORME DE SEGURETAT...................................................................... 39

1. PROCÉS D’AVALUACIÓ ................................................................................................ 39 2. CONTINGUT DE L’AVALUACIÓ.................................................................................... 40

Apèndix 1 Llistes de comprovació.......................................................................................... 45 Apèndix 2: Definicions............................................................................................................... 50 Apèndix 3: Bibliografia............................................................................................................... 53 Apèndix 4: Sigles ...................................... ................................................................................. 54 Apèndix 5: Pàgines web de referència.......................................................................................55



A. INTRODUCCIÓ. Aquest annex conté els següents punts: En l’apartat B es descriu l’estructura general de l’Informe de Seguretat (IS d’ara endavant). En l’apartat C s’inclouen els criteris per l’elaboració dels diferents documents que integren o

s’annexen a l’IS considerant, en particular: la notificació d’accidents greus, la Informació Bàsica per l’elaboració del pla d’emergència exterior (IBA d’ara endavant), la Política de Prevenció d’Accidents Greus (PPAG) i el Sistema de Gestió de la Seguretat (SGS), el Pla d’Autoprotecció/Pla d’Emergència Interior (PAU/PEI) i les dades de transport. Per la codificació dels criteris s’empren les sigles IS seguides d’un número correlatiu per referències posteriors.

En l’apartat D es detallen, en sis apartats que cobreixen les diferents fases d’execució del

document, els criteris generals que apliquen a la realització de l’Anàlisi de Risc (AR). En l’apartat E es recullen els requisits mínims de l’avaluació a realitzar per una entitat avaluadora

de riscos industrials autoritzada. B. ESQUEMA GENERAL DE L’INFORME DE SEGURETAT. D’acord amb l’apartat 4.1 del RD 1196/2003 de 19 de setembre, Directriu bàsica d’ara endavant o DB, l’Informe de Seguretat està compost per: Informació Bàsica per la elaboració dels plans d’emergència exteriors (IBA). Informació sobre la Política de Prevenció d’Accidents Greus (PPAG) i el Sistema de Gestió de la

Seguretat (SGS). Anàlisi de Risc (AR). L’estructura de l’IS es representa en la figura 1 annexa. La presentació de l’IS és preceptiva pels establiments afectats en nivell alt per la legislació AG en les següents situacions1: Establiment nou o canvi substancial en establiment existent per causes internes de l’activitat. Actualització inicial d’establiment existent que passa a estar afectat en nivell alt (des de una

situació inicial de no afectació AG o en nivell baix) per causes externes: canvis en la directiva Seveso (annex 1) o canvis en la classificació de substàncies (amb canvi d’afectació); també s’inclou en aquesta categoria els canvis substancials per causes externes en els quals es manté l’establiment en nivell alt (sense canvi d’afectació).

En cas de canvis no substancials que suposin modificacions en l’IS. Actualització periòdica obligatòria cada 5 anys. Addicionalment, és preceptiva la presentació de l’avaluació de l’IS en tots els casos esmentats amb anterioritat, llevat del tercer (canvis no substancials). En el primer cas cal presentar, també, l’Anàlisi Quantitativa de Risc (AQR) avaluada d’acord amb els criteris desenvolupats en la instrucció 14/2008 SIE que es troba disponible en la pàgina web de normativa del DIUE o OGE.

1 Veure el quadre 2 de les obligacions dels titulars en la pàgina web “document i impresos” de la Oficina de Gestió

Empresarial (OGE): http://www.gencat.cat/oge/documents/accidents/index.html.



Figura 1 Esquema general de l’Informe de

Seguretat

INFORMACIÓ BÀSICA PER L’ELABORACIÓ DEL PEE

A. INFORMACIÓ SOBRE LA ZONA D’INFLUÈNCIA.

B. INFORMACIÓ SOBRE EL POLÍGON INDUSTRIAL.

C. INFORMACIÓ SOBRE L’ESTABLIMENT.

D. INFORMACIÓ SOBRE LES SUBSTÀNCIES PERILLOSES.

ANÀLISI DE RISC

FASE 1 Identificació dels iniciadors d’accidents

FASE 3 Càlculs de conseqüències.

Determinació de les ZI, ZA i efecte dòmino.

FASE 4 Càlculs de vulnerabilitat.

Determinació de la letalitat 1% (i 0,1 % en l’interior d’edificis en cas de dispersió tòxica).

FASE 2 Descripció de les salvaguardes tecnològiques.

FASE 5 Selecció dels accidents per l’elaboració del PEE.

Requeriment de salvaguardes tecnològiques addicionals.

FASE 6 Relació d’accidents greus identificats.

Política de Prevenció d’Accidents Greus/Sistema de Gestió de la Seguretat



En tots els casos és necessari presentar amb caràcter addicional: la notificació d’accidents greus, el pla d’autoprotecció i les dades de transport d’acord amb la disposició addicional del decret 174/2001, llevat dels canvis no substancials en els quals aquesta documentació s’haurà de presentar només en el cas de modificar-se els documents com conseqüència del canvi. Per altra banda, el PAU i les dades de transport junt amb la PPAG i SGS s’han de presentar a la notificació de la posada en servei de l’establiment nou o canvi substancial quan hagi recaigut una resolució favorable a la sol·licitud de l’autorització ambiental1. C. CRITERIS PER L’INFORME DE SEGURETAT. S’inclouen una sèrie de criteris que apliquen a l’IS en cadascuna de les situacions en les quals s’ha de presentar i, a continuació, els relatius a cadascuns dels documents que en formen part o en són auxiliars. C1. Criteris generals de l’IS.

IS-1 L’IS ha de contenir un capítol introductori en el qual constin de forma clara les circumstàncies que motiven la seva elaboració i presentació, d’acord amb la situació administrativa que es plantegi.

IS-2 En el cas d’un canvi substancial d’un establiment existent, es justificarà la

substancialitat del canvi en un apartat introductori amb referència específica a la instrucció 2/2002 DGCSI i posterior modificació mitjançant la instrucció 9/2005 DGEMSI. Cal tenir en compte que, en el cas de canvi no substancial, la documentació presentada (inclosa la notificació d’accidents greus) s’ha de cenyir a les instal·lacions objecte del canvi (modificació o ampliació), llevat que els canvis no permetin fer aquesta segregació de forma clara.

IS-3 Si es produeix un canvi d’afectació (establiment no afectat per la reglamentació

d’accidents greus que passa a estar-ho, en nivell alt, o que passa de nivell baix a alt), l’IS ha abastar totes les instal·lacions, com si es tractés d’un establiment nou.

IS-4 Si es produeix un canvi substancial, sense canvi d’afectació (establiment afectat en

nivell alt per la reglamentació AG que projecta ampliar les instal·lacions entrant en el supòsit 7 de l’apartat 2.1 de la instrucció 2/2002 DGCSI i posterior modificació), l’IS es pot centrar en les instal·lacions que motiven el canvi.

IS-5 L’actualització quinquennal de l’IS ha de ser un document complet i autosuficient que,

en particular, inclogui els canvis no substancials, realitzats en l’establiment d’acord amb la instrucció 2/2002 DGCSI i posterior modificació, des de la darrera presentació de l’IS. En aquest sentit, el capítol introductori del document ha de contenir la relació general dels canvis que presenta el document respecte de l’IS anterior tant pel que fa a les instal·lacions com per altres aspectes (canvi d’una equació de Probit, per exemple).

IS-6 El lliurament de l’IS s’ha de realitzar en dos exemplars: un, en suport paper i l’altre, en

suport electrònic que inclourà els llistats dels càlculs de conseqüències i vulnerabilitat (veure epígrafs 3.2.5 i 4.2.2) així com les fitxes descriptives EXCEL, o format compatible, dels resultats geocodificats dels càlculs de conseqüències: zones d’intervenció, alerta i efecte dòmino (veure epígraf 3.2.3); efectes dòmino amb abast fora dels límits de l’establiment (veure epígraf 3.2.4); letalitat (veure epígraf 4.2.1) i resum dels accidents a considerar en el pla d’emergència exterior (veure epígraf 6.2.1).



C2. Criteris generals segons document. NOTIFICACIÓ D’ACCIDENTS GREUS. NOT-1 La notificació d’accidents greus que acompanya l’Informe de Seguretat, imprès AG-1 i

documentació associada, ha de ser completa, datada i signada pel titular. NOT-2 En el cas d’una actualització periòdica d’un IS, la notificació d’accidents greus

presentada ha de coincidir amb la de la darrera actualització periòdica de l’IS i les notificacions posteriors que s’hagin produït en el període de 5 anys, com conseqüència de canvis no substancials.

NOT-3 Les notificacions d’accidents greus han de ser congruents amb els inventaris de

substàncies classificades legalitzades d’acord amb el reglament d’emmagatzematge de productes químics1.

NOT-4 En el cas en el qual la dada pugui ser especialment rellevant (establiment que entra en

nivell alt per la regla de l’addició) es detallaran els càlculs dels ratis realitzats. INFORMACIÓ BÀSICA PER L’ELABORACIÓ DEL PLA D’EMERGÈNCIA EXTERIOR. IBA-1 En la descripció de les canonades d’interconnexió del polígon, segons apartat B 1 e)

del document B, es precisarà l’origen i el destí, el material de construcció de la canonada, la quantitat màxima retinguda entre elements de seccionament i si l’accionament de les vàlvules de seccionament és automàtic o manual. S’agruparà la informació en forma de taula descriptiva segons model de la taula IBA.1.

Taula IBA.1- Descripció de les canonades d’interconnexió del polígon.

Identificació

de la canonada

Diàmetre Origen i destí

Material de construcció

Substància transportada

Situació i elevació (aèria,

enterrada)

Cabal, pressió i

temperatura d’operació

Punts de secciona-

ment

Tipus d’acciona-

ment (automàtic, manual)

Quantitat màxima

retinguda entre seccions

aïllables --- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

IBA-2 A efectes de l’apartat C2 b) del document C s’inclouran les dades d’aquelles

substàncies esmentades específicament en l’imprès AG-1, és a dir: a) Totes les substàncies de la part 1 de l’annex 1 (amb independència de les

quantitats presents).

b) Les tres substàncies esmentades en cadascuna de les categories de substàncies de la part 2 de l’annex 1.

IBA-3 Pel que fa a les especificacions tècniques dels tancs, segons apartat C2 c) del

document C, s’agruparà la informació en forma de taula descriptiva de tancs segons taula IBA.2.

1 Veure aclariments per l’aplicació del RD 1254/1999 en la pàgina web de “document i impresos” de la pàgina web de la

OGE.



Taula IBA.2-Descripció dels tancs.

Ítem del

tanc Substància Dimensions (volum

nominal i útil, diàmetre, alçada)

Tipus (vertical,

horitzontal)

Material i gruixos

Pressió de disseny i

treball

Calorifugat Tipus i qualitat

Tempera-ura de

disseny i treball

Vàlvules de seccionament i

tipus d’accionament

Diàmetre de

l’embranca-ment més

gran

--- --- --- --- --- --- --- --- --- ---

Pel que fa a les especificacions tècniques de les vàlvules de seguretat dels tancs, s’indicarà, a més de la pressió d’obertura i cota d’emissió, la presència, en el seu cas, de discs de ruptura,, segons model de taula descriptiva de la taula IBA.3.

Taula IBA.3-Descripció de les vàlvules de seguretat dels tancs.

Ítem del tanc

Ítem vàlvula de seguretat

Diàmetre hidràulic de l’orifici

Punt d’emissió

(atmosfera, col·lector o scrubber)

Cota d’emissió

Presència de disc de

ruptura

Pressió d’obertura

--- --- --- --- --- --- ---

Pel que fa a les cubetes de retenció, segons apartat C2 d) del document C, s’agruparà la informació en forma de taula descriptiva segons taula IBA.4

Taula IBA.4- Descripció de les cubetes dels tancs. Identificació de

la cubeta

Ítem dels tanc que

conté

Dimensions ( capacitat,

llargada, amplada, i altura) de la cubeta

Tipus de substrat

Existència de

pendent

Conducció a:

-- --- --- --- --- ---

IBA-4 Pel que fa als subministraments, segons apartat C3 a) del document C, s’inclourà

també la descripció dels subministres de nitrogen i vapor. IBA-5 El document D contindrà, com a mínim, les fitxes de les substàncies nombrades en

l’imprès AG-1, si bé el titular ha de disposar de totes les fitxes de les substàncies classificades incloses en l’annex 1 del RD 1254/1999 i posterior modificació.

IBA-6 A efectes de l’apartat a) punt 6 del document D, i d’acord amb el criteri interpretatiu B10

(2002) de AIDA (http://gandalf.dif.um.es/aida) (Ajuda a la interpretació de l’annex 1 del Real Decret 1254/1999), s’entén per substància generada les provinents d’una pèrdua de control en un procés industrial químic, no incloent les generades en incendis. S’inclou en aquesta definició la generació estequiomètrica de substàncies classificades (sense runaway).

IBA-7 Es poden presentar les fitxes de dades de seguretat (FDS) o Material Safety Data

Sheet (MSDS) sempre i quan continguin totes les dades requerides per la reglamentació vigent (reglament CE 1907/2006).

ANÀLISI DE RISC. Veure apartat D, epígrafs 1 a 6, de l’annex d’aquesta instrucció.



SGS/PPAG. PPAG-1 La Política de Prevenció d’Accidents Greus, pot ser un capítol o volum del Sistema de

Gestió de la Seguretat, però ha de quedar perfectament identificada com a tal, en forma de declaració de principis signada per la direcció de l’establiment.

PLA D’AUTOPROTECCIÓ PAU-1 Amb caràcter general, no serà necessària la presentació del PAU si la versió del

document requerida segons la situació administrativa concreta AG1 ja està disponible en el registre informàtic creat a l’efecte d’acord amb el decret 82/2010 de 29 de juny, pel qual s’aprova el catàleg d’activitats i centres obligats a adoptar mesures d’autoprotecció i es fixa el contingut d’aquestes mesures.

DADES DE TRANSPORT. TRP-1 Es presentaran aquestes dades requerides, d’acord amb la disposició addicional del

decret 174/2001, per les substàncies compreses en l’annex I del RD 1254/1999 i posterior modificació, de forma segregada de l’IBA, amb referència anual i en el següent format EXCEL o compatible segons taula TRP.1

Taula TRP.1- Descripció de les dades de transport

Núm. ONU de la

substància Origen

(adreça completa) Destí (adreça

completa) Mode (vaixell, viari

o ferrocarril) Total capacitat

unitat de transport (t)

Total anual (t)

--- --- --- --- --- --- .

1 Adaptat a l’AR en l’actualització periòdica quinquennal, per exemple.



D. CRITERIS PER L’ANÀLISI DE RISC AR-1 La realització de l’AR s’ha d’ajustar als criteris d’aquesta instrucció que remet, en

determinats aspectes, als resultats dels estudis encarregats pel DIUE a entitats avaluadores de riscos industrials (d’ara endavant entitats avaluadores o avaluadores) o consultores i que es troben disponibles en l’apartat 5) de la pàgina web de normativa del DIUE. S’assenyalen aquestes referències en negreta en el text.

AR-2 L’AR, tot i revestir una certa subjectivitat, ha de tenir, sota la responsabilitat del titular, una

vocació de permanència en el temps, en especial per aquelles instal·lacions que no canvien i amb independència dels canvis que es puguin produir en relació a la consultora o l’avaluadora. En aquest sentit, en el cas de l’actualització quinquennal de l’AR, han d’estar clarament justificat els canvis que es produeixin en la relació dels iniciadors d’accidents (eliminació, afegit o modificació) respecte de l’AR anterior1.

AR-3 En el cas de l’actualització quinquennal de l’IS, el capítol final del l’AR (fase 6) ha d’analitzar

els resultats obtinguts, comparant-los amb els del darrer AR i justificant, en el seu cas, les diferències, en particular per aquells abastos que puguin obligar a modificar el Pla d’Emergència Exterior (PEE), tant per un augment com per una reducció de les distàncies de planificació o vulnerablilitat.

AR-4 En el cas de l’actualització quinquennal de l’IS, de mantenir-se la vigència del plantejament i

resultats de determinats accidents, es podrà deixar constància de la circumstància, recuperant i aportant, tanmateix, tota la documentació que recolzi de forma completa els càlculs i d’acord amb els formats de presentació dels resultats i càlculs previstos en aquesta instrucció.

AR-5 Per garantir el caràcter complet, transparent i reproduïble de l’estudi, cadascuna de les

fases de l’AR haurà de donar lloc a la documentació mínima que s’indica en els apartats corresponents.

1 Atès que els criteris de selecció dels iniciadors d’accidents considerats en aquesta instrucció es mantenen bàsicament

respecte del check list anterior, llevat de casos puntuals segons taula 1,1, en tot cas, pel que fa a la modalitat de la fallada, l’aplicació de la instrucció en les properes actualitzacions de l’AR (2011-2012) no ha suposar, en aquest aspecte, un estudi ex novo, sense perjudici que es pugui aprofitar aquesta actualització de l’IS per racionalitzar l’estudi en els casos en els quals això sigui necessari i de forma expressament argumentada.



1. CRITERIS PER LA FASE 1 DE L’AR: IDENTIFICACIÓ DELS PERILLS D’ACCIDENTS

GREUS1 1.1 Criteris de la fase 1.

L’objectiu d’aquesta fase es la identificació dels iniciadors d’accidents a quantificar en l’AR. Inclou l’anàlisi completa dels iniciadors no quantificats i la justificació dels que s’han descartats. i. GENERAL F1-1 L’Anàlisi de Risc, en el marc de la directiva coneguda com Seveso, s’ha de centrar,

inicialment, en totes les substàncies classificades de l’annex 1 del RD 1254/1999 i posteriors modificacions d’acord amb la notificació d’accidents greus (imprès AG-1), amb independència que algunes d’aquestes substàncies puguin, posteriorment i per motius justificats, no donar lloc a cap accident quantificat. Els riscos no relacionats directa o indirectament amb substàncies classificades no seran inclosos en el document.

F1-2 Les substàncies que siguin solucions de substàncies classificades i que no estiguin

classificades com a tal a efectes de l’annex 1 del RD 1254/1999 i posteriors modificacions, com ara solucions d’àcid clorhídric, no es consideraran en l’AR (veure pregunta B-23 (2008) “Evaporació de substàncies aquoses” en la pàgina web de AIDA2).

F1-3 Les substàncies classificades de la notificació d’accidents greus (imprès AG-1) es

podran descartar, de forma argumentada, en el cas en el qual pel seu estat, la quantitat, la situació o el tipus de classificació no puguin donar lloc a cap accident greu (per exemple, substància tòxica per ingestió).

F1-4 Aquesta primera fase de l’AR és especialment crítica ja que condiciona el posterior

desenvolupament de l’estudi i, en particular, les distàncies per la planificació de les emergències exteriors. En conseqüència, han de quedar especialment documentats i reproduïbles els passos que es duen a terme a fi d’establir la llista dels iniciadors d’accidents.

F1-5 Per tal que l’AR doni resultats realistes a efectes de la planificació de les emergències a

l’exterior de l’establiment, la identificació del risc s’ha de regir per dos criteris bàsics: representativitat i realisme. El primer criteri de representativitat implica donar màxima cobertura a les substàncies classificades de l’establiment i activitats associades. El segon criteri de realisme suposa, per una banda, plantejar successos de probabilitat no remota, atenent a la consideració de l’apartat 4.4.1 de la Directriu bàsica i, a més, prendre en compte, de forma consistent, les salvaguardes de prevenció i mitigació que poden contribuir a reduir la freqüència o efectes del succés (veure epígraf 2.). Al mateix temps, l’AR ha de ser congruent amb l’Anàlisi Quantitativa de Risc.

F1-6 Cal analitzar sistemàticament i documentar els següents iniciadors d’accident:

iniciadors genèrics: pèrdues d’inventaris. iniciadors específics: fallades operacionals o successos externs.

1 Per mantenir coherència amb la nomenclatura emprada per la realització de l’AQR (veure instrucció 14/2008 SIE) i per la

seva coincidència, s’assimila els “perills d’accident greus”, segons indica la Directriu bàsica, als “iniciadors d’accidents greus” i així es denominen en la resta del text.

2 http://www.proaida.es/index2.php



Les pèrdues d’inventaris donaran lloc directament a uns iniciadors d’accidents genèrics quantificables les característiques de les quals es tracten en els criteris F1-7 a F1-8, mentre que els iniciadors d’accidents específics donaran lloc a una anàlisi sistemàtica de les seves causes, conseqüències a priori i salvaguardes tecnològiques, resultat de la qual es seleccionaran els que calgui quantificar, tal com es recull en els criteris F1-9 a F1-16.

ii. INICIADORS D’ACCIDENTS GENÈRICS F1-7 Definició dels iniciadors d’accidents genèrics. A diferència de l’Anàlisi Quantitativa

de Risc en la qual es necessari cobrir totes les tipologies d’iniciadors, per tots els equips de l’establiment, per a realitzar el càlcul del risc, els iniciadors d’accidents genèrics a considerar en l’AR han de ser tan sols representatius dels successos més probables que poden ocórrer en l’establiment sense cap voluntat d’exhaustivitat en quant a equip i tipologia amb la finalitat d’assegurar claredat i simplicitat. En aquest sentit, a més d’aplicar el criteri F1-8, es triaran els iniciadors de la llista que consta en la taula 1.1 annexa, segons les condicions específiques que apliquin al cas en estudi. La relació dels iniciadors d’accidents d’aquesta taula prové del BEVI 3.2 (veure referència bibliogràfica [21]) havent conservat per cada tipologia d’accident el de major probabilitat i descartat el/s més catastròfic/s, de probabilitat més reduïda, per garantir la coherència amb l’AQR.

Taula 1.1-Iniciadors d’accidents genèrics a considerar en l’AR.

EQUIPS INICIADORS D’ACCIDENTS GENÈRICS AR

Tancs fixos /reactors/columnes/etc.

Fuita de l’equip per forat equivalent de diàmetre 10 mm .

Recipients mòbils de líquids

Trencament catastròfic llevat que es pugui justificar de forma clara que, per les característiques constructives del recipient, el succés es pot obviar. En tal cas, es considerarà un orifici de diàmetre 50 mm en la fase líquida).

Recipients mòbils de gasos comprimits, liquats o dissolts a pressió (botelles, bidons, cilindres, etc.)

Trencament parcial de la vàlvula de sortida del gas

Bombes/compressors Fuita de l’equip per forat equivalent al 10 % del diàmetre de la canonada.

Canonada Trencament parcial del 10 % del diàmetre amb un màxim de 50 mm (veure criteri F3-7).

Estacions de càrrega/descàrrega de camió o vagó cisterna

Trencament parcial del braç/mànega de càrrega/descàrrega (10 % del diàmetre amb un màxim de 50 mm).

Sistema de refrigeració amb amoníac

Fuita continua per forat equivalent de diàmetre 10 mm del tanc virtual acumulador de líquid de tot el inventari del sistema en les condicions de temperatura i pressió més desfavorables.

Magatzem interior Incendi del magatzem (veure criteris F3-23 a F3-25 ).

En el cas de considerar equips no recollits en la taula 1.1 s’empraran els iniciadors d’accidents de probabilitat més alta considerats en el BEVI.



F1-8 Nombre mínim d’iniciador d’accidents genèrics. Constaran, com a mínim, iniciadors d’accidents genèrics, amb la tipologia que es consideri més adient segons taula 1.1, per les següents substàncies classificades:

Totes les substàncies de la part 1 de l’annex 1 del RD 1254/1999 i posteriors

modificacions que superin el 80 % del llindar baix (columna 2). Una substància per cadascuna de les categories de la part 2 de l’annex 1 del RD

1254/1999 i posteriors modificacions, escollida per ser la més representativa, llevat del cas de substàncies tòxiques i molt tòxiques en el qual es formularan iniciadors d’accidents per les tres substàncies nomenades en l’imprès AG-11, sempre i quan la quantitat de la substància registrada en l’imprès AG-1 superi el 10 % de la columna 2.

En el cas en el qual la substància es pugui descartar d’acord amb el criteri F1-3 s’inclourà la justificació detallada d’aquesta decisió. A l’inrevés, si una substància no compleix amb els criteris anteriors i es considera que presenta un risc especial no contemplat, s’haurà d’incloure indicant, també, els motius que condicionen aquesta inclusió. Com conseqüència dels criteris F1-7 i F1-8, el conjunt dels iniciadors genèrics de l’AR no constitueix un llistat tancat únic com el l’AQR i revesteix un cert grau de subjectivitat que obliga a justificar amb claredat el procediment de selecció.

iii. INICIADORS D’ACCIDENTS ESPECÍFICS

F1-9 Definició dels iniciadors d’accidents específics. S’inclouen en aquest apartat dues categories: les fallades operacionals i els successos externs que puguin conduir a l’alliberament de substàncies classificades. L’efecte dòmino, inclòs en la segona categoria, es tracta de forma independent, d’acord amb el resultat de l’anàlisi de conseqüències (veure criteris F3-34 a F3-37 de l’epígraf 3.). En la taula 1.2 annexa consten exemples d’iniciadors de cadascuna de les dues categories.

Taula 1.2-Exemples Iniciadors d’accidents específics per l’AR.

SUCCESSOS INICIADORS D’ACCIDENTS ESPECÍFICS AR

Fallades operacionals Sobreplè. Runaway. Explosions internes en tancs. Fenòmens específics (BLEVE per escalfament extern, boilover, rollover, etc.) Fallades serveis. Altres.

Successos externs Naturals. Terratrèmols. Inundacions. Condicions meteorològiques extremes. Altres.

Tecnològics: Efecte dòmino interestabliment. Caiguda d’avió. Altres.

1 Veure l’apartat “document i impresos” de la pàgina web de la Oficina de Gestió Empresarial (OGE):

http://www.gencat.cat/oge/documents/accidents/index.html



F1-10 Procediment per la identificació d’iniciadors d’accidents específics. Amb caràcter general, per cadascuna de les dues categories de successos, caldrà plantejar, els iniciadors d’accidents factibles segons les característiques de l’establiment. En segon lloc, caldrà analitzar per cada iniciador i de forma sistemàtica, a més de les causes i efectes a priori de la seva ocurrència, els sistemes de prevenció, detecció i mitigació existents. Sobre la base d’aquesta anàlisi es seleccionarà, de forma justificada, els iniciadors d’accidents específics representatius de l’establiment.

F1-11 Iniciadors d’accidents específics deguts a fallades operacionals, Cal emprar una

metodologia potent com ara el HAZOP o equivalent (What if?, FMEA, etc.) per identificar els iniciadors d’accidents operacionals. En el cas d’establiments nous o canvis substancials en els existents, la no disposició d’aquest estudi donarà lloc a una recomanació per part de l’avaluadora per garantir la seva realització. Caldrà, també, poder justificar l’adopció de les mesures fruït del HAZOP o equivalent.

No caldrà que el titular inclogui el estudi HAZOP o equivalent en el seu AR però haurà d’estar a la disposició de l’entitat avaluadora.

F1-12 Iniciadors d’accidents específics per reaccions fora de control. El titular haurà de

demostrar, en primer lloc, que ha identificat, analitzat i quantificat aquests riscos mitjançant assajos específics realitzats sobre tots els processos duts a terme en l’establiment amb aquest risc potencial. Com a mínim s’haurà de poder documentar l’anàlisi mitjançant referències bibliogràfiques de reconegut prestigi sempre que siguin d’aplicació directa. S’hauran de documentar les causes i mesures de prevenció adoptades així com els sistemes de detecció i mitigació. Per a poder descartar determinats iniciadors d’aquest tipus es podrà recórrer a l’anàlisi de la seva freqüència mitjançant el traçat d’un arbre de fallades (veure criteri F1-15). En el cas de no resultar de probabilitat remota l’ocurrència d’aquestes reaccions, donaran lloc a iniciadors d’accidents a quantificar en la resta de fases de l’AR.

F1-13 BLEVE per escalfament de l’equip. Pel cas específic de la BLEVE per escalfament

extern de l’equip es podrà descartar el succés sempre i quan la instal·lació disposi de les salvaguardes indicades en el document “Salvaguardes per minimitzar les BLEVES en AR i AQR” penjat de la pàgina web de normativa del DIUE. Caldrà justificar de forma clara i documentada el compliment dels requisits per l’aplicació d’aquestes consideracions.

F1-14 Substàncies que reaccionen amb l’aigua. Es podrà descartar, en determinats casos,

el succés de reacció de la substància amb aigua sempre i quan la instal·lació disposi de les salvaguardes suficients. En el document de criteris “Salvaguardes per òxid d’etilè, amoníac i clorur de tionil en AR i AQR” penjat de la pàgina web de normativa del DIUE es mostra un exemple de procediment seguit pel clorur de tionil. Caldrà justificar de forma clara i documentada el compliment dels requisits per l’aplicació d’aquestes consideracions.

F1-15 Ús de l’arbre de fallades per descartar iniciadors d’accidents específics. Amb

caràcter general, es podrà emprar la tècnica de l’arbre de fallades (o tècniques alternatives de prestacions equivalents) per a descartar successos específics de probabilitat remota. L’anàlisi podrà ser qualitativa mitjançant la identificació del nombre de salvaguardes tecnològiques que han de fallar perquè es produeixi l’iniciador (minimal cut set) o quantitativa. Els successos iniciadors específics de probabilitat inferior a 10-6 /any o que requereixin la concurrència de més de quatre causes úniques i independents podran ser descartats.



F1-16 Iniciadors d’accidents específics deguts a successos externs. Es podran englobar

en un plantejament general per tot l’establiment, considerant de forma completa la tipologia de riscos identificats a través dels plans d’Emergència de Protecció Civil. Constaran també els accidents originats en altres establiments afectats per la legislació vigent en matèria d’accidents greus que puguin ocasionar un efecte dòmino dins de l’establiment d’acord amb la darrera comunicació que el titular de l’establiment hagi rebut del servei territorial del DIUE de la demarcació geogràfica corresponent al respecte (veure criteri F3-37 i instrucció 13/2004 DGEMSI.

iv. SUBSTÀNCIES PARTICULARS F1-17 Successos iniciadors per substàncies amb efectes mediambientals. Per les

substàncies amb les indicacions de perill H400/410/411/413 (frases de risc R50 o R51/53 segons les directives 67/548/CEE i 1999/45/CE), el titular haurà de realitzar un estudi específic emprant l’aplicatiu CIRMA de la guia de DGPCE1 o metodologia equivalent. En el cas en el qual el titular estigui afectat per la llei 26/2007 de 23 d’octubre de Responsabilitat Mediambiental (BOE núm. 255 de 24 d’octubre) i hagi dut a terme una Anàlisi Quantitativa de Risc Mediambiental, d’acord amb l’article 24, s’assenyalarà aquesta circumstància en l’AR i es podrà substituir l’aplicació de CIRMA per una síntesi dels resultats de l’AQR medioambiental. En qualsevol cas, caldrà dur a terme un estudi qualitatiu que analitzi les possibles causes, conseqüències i salvaguardes tecnològiques existents per evitar les causes o mitigar els efectes d’eventuals contaminacions accidentals.

F1-18 Successos iniciadors per substàncies cancerígenes. Les substàncies cancerígenes

que estan esmentades en la primera part de l’annex 1 del RD 1254/1999 i posteriors modificacions, presenten un risc de característiques diferencial: localitzat i amb efectes a llarg termini com conseqüència de l’exposició. En aquest cas, el titular haurà de procedir a un estudi qualitatiu individual que analitzi les possibles causes, conseqüències i salvaguardes tecnològiques existents per evitar les causes o mitigar els efectes d’aquestes substàncies sense perjudici del corresponent tractament en el cas en el qual la substància presenti alguna altra característica (toxicitat aguda per inhalació, per exemple). Alternativament, es podran sintetitzar els estudis que donin resposta als anteriors requeriments que s’hagin pogut realitzar en l’establiment en el marc del compliment d’altres obligacions legals, com ara en matèria de riscos laborals.

v. IDENTIFICACIÓ DELS ACCIDENTS FINALS F1-19 Per cadascuns dels iniciadors d’accidents, s’elaboraran els arbres d’esdeveniments

corresponents que condueixen als accidents finals. Es podran agrupar els arbres per tipologia d’iniciador. Han d’incloure, en el seu cas, les salvaguardes actives que apliquin d’acord amb l’epígraf 2. Finalment, els arbres d’esdeveniment no s’han d’avaluar de forma quantitativa

1.2 Documentació mínima de la fase 1.

1.2.1 Relació inicial dels iniciadors d’accidents genèrics. 1.2.2 Relació inicial dels iniciadors d’accidents específics. 1.2.3 Relació final dels iniciadors d’accidents específics retinguts i a quantificar, amb

justificació de les exclusions. 1.2.4 Annex amb els arbres de fallades corresponents als iniciadors d’accidents específics

descartats en el seu cas. 1.2.5 Estudi específic dels successos externs.

1 Guia para la realización del análisi del riesgo ambiental disponible en la pàgina web del Ministeri del Interior

http://www.proteccioncivil.org/es/Riesgos/Riesgos_Tecnologicos/Quimicos/Establecimientos_SEVESO/Publicaciones/.



1.2.6 Estudi específic de substàncies amb risc mediambiental. 1.2.7 Estudi específic de substàncies amb risc cancerigen. 1.2.8 Annex amb els arbres d’esdeveniments. 1.2.9 Quadre final dels iniciadors d’accidents genèrics i específics a quantificar i accidents

finals associats tal com es mostra en l’exemple annex. EXEMPLE: Quadre resum dels iniciadors i accident finals associats.

COORDENADES UTM DE L’ORIGEN DE

L’INICIADOR

INICIADOR D’ACCIDENT

X Y

ACCIDENTS FINALS SEGONS ARBRE D’ESDEVENIMENT

Incendi de toll

Flamarada Dispersió tòxica

Trencament parcial de la canonada de

major diàmetre connectada al

tanc T-26 d’acrilonitril

----

----

Explosió1

1 L’origen de l’explosió no coincideix amb l’origen de l’iniciador i s’haurà d’ubicar, d’acord amb el criteri F3-22, una vegada

dut a terme el càlcul de conseqüència (veure epígraf 3.).



2. CRITERIS PER FASE 2 DE L’AR: DESCRIPCIÓ DE LES SALVAGUARDES TECNOLÒGIQUES.

2.1 Criteris de la fase 2.

L’objectiu d’aquesta fase és la descripció detallada, amb caràcter general, de les salvaguardes de prevenció, control i mitigació existents en l’establiment per la gestió de les substàncies perilloses i, en particular, les aplicables als iniciadors d’accidents considerats. F2-1 Definició de les salvaguardes tecnològiques. Es consideren les salvaguardes

tecnològiques següents:

Les preventives que actuen sobre la freqüència de l’iniciador d’accident. Les de mitigació que actuen una vegada s’ha iniciat l’emissió de substància

classificada a l’exterior. Es desglossen en tres categories:

Mitigació passiva: existència de cubeta de retenció o drenatges, presència d’un edifici de contenció, etc.

Mitigació activa que condiciona la durada de les fuites: vàlvules de seccionament, etc.

Mitigació activa que redueix el cabal de gas a dispersar: sistemes d’escuma, cortines d’abatiment de gasos, etc.

F2-2 Descripció de les salvaguardes tecnològiques. En aquest apartat de l’AR caldrà

descriure en primer lloc les salvaguardes generals relatives a la gestió de les substàncies classificades que s’apliquen en l’establiment i que no siguin de caràcter obligatori com a conseqüència del compliment d’una reglamentació específica.

En segon lloc i, per cadascun dels iniciadors d’accidents resultant de la fase 1 de l’AR i accidents finals associats, en el seu cas, s’elaborarà un quadre descriptiu de les salvaguardes preventives i de mitigació aplicables al succés concret, d’acord amb la taula 2.1 annexa. La taula inclourà també la referència al procediment d’emergència aplicable segons el pla d’autoprotecció.

Taula 2.1-Descripció de les salvaguardes per cada iniciador d’accident.

DESCRIPCIÓ DE L’INICIADOR D’ACCIDENT:

CAUSES QUE PODEN OCASIONAR EL SUCCÉS(1):

SALVAGUARDES DE PREVENCIÓ:

SALVAGUARDES DE MITIGACIÓ PASSIVA:

SALVAGUARDES DE MITIGACIÓ ACTIVA CONDICIONANT DE LA DURADA DE LA FUITA:

SALVAGUARDES DE MITIGACIÓ ACTIVA REDUCTORES DEL CABAL DE GAS A DISPERSAR:

PROCEDIMENT D’EMERGÈNCIA SEGONS PAU:

(1) Per iniciadors d’accidents específics.

2.2 Documentació mínima per la fase 2. 2.2.1 Descripció de les salvaguardes generals relatives a substàncies classificades que

apliquen a tot l’establiment i que no siguin estrictament reglamentàries. 2.2.2 Quadre descriptiu de les salvaguardes aplicables a cada iniciador d’accident resultant

de la fase 1 de l’AR.



EXEMPLE: Quadre descriptiu de les salvaguardes tecnològiques.

DESCRIPCIÓ DE L’INICIADOR D’ACCIDENT: Trencament parcial de la canonada de major diàmetre connectada al tanc T-26 d’acrilonitril.

CAUSES QUE PODEN OCASIONAR EL SUCCÉS: Iniciador d’accident genèric.

SALVAGUARDES DE PREVENCIÓ: Allunyament respecte altres tancs d’inflamables.

SALVAGUARDES DE MITIGACIÓ PASSIVA: Cubeta de retenció

SALVAGUARDES DE MITIGACIÓ ACTIVA CONDICIONANT DE LA DURADA DE LA FUITA:

Vàlvula de seccionament en la canonada amb tancament automàtic per senyal 2/3 dels detectors d’inflamabilitat dins de la cubeta.

SALVAGUARDES DE MITIGACIÓ ACTIVA REDUCTORES DEL CABAL DE GAS A DISPERSAR:

Evaporació de toll: sistema automàtic d’escuma proteínica en la cubeta.

Dispersió tòxica: -

PROCEDIMENT D’EMERGÈNCIA SEGONS PAU: Veure pàgina 37 del PAU.



3. CRITERIS PER LA FASE 3 DE L’AR: CÀLCUL DE CONSEQÜÈNCIES. 3.1 Criteris de la fase 3.

L’objectiu d’aquesta fase és la determinació de les àrees de planificació d’emergència i d’efecte dòmino associades als accidents finals que es deriven dels iniciadors d’accidents seleccionats en la fase 1 de l’AR. El càlcul s’ha de realitzar, de forma justificada, incloent les salvaguardes tecnològiques existents en l’establiment i identificades en la fase 2 de l’AR. i. GENERAL F3-1 Caldrà facilitar una informació detallada per garantir la reproductibilitat i transparència

d’aquesta fase de l’estudi: CD amb els càlculs de conseqüències de tots els accidents finals (veure epígraf 3.2.5), incloent el conjunt de les dades d’entrada als simuladors. També s’hauran de facilitar les fitxes descriptives EXCEL o compatible dels resultats geocodificats dels càlculs de conseqüències: zones d’intervenció, alerta i efecte dòmino (veure epígraf 3.2.3) i efectes dòmino amb abast fora dels límits de l’establiment (veure epígraf 3.2.4).

F3-2 Només caldrà descriure en la introducció d’aquesta fase aquells criteris de càlcul de

conseqüències que s’apartin, justificadament, dels criteris generals aplicables a aquesta fase i que s’exposen en els apartats que segueixen.

F3-3 Les substàncies classificades seran tractades en l’AR d’acord amb els riscos que

presenten segons les indicacions de perill assignades. Així, una substància combustible i tòxica, s’ha de tractar d’acord amb aquest darrer risc, mentre que una substància inflamable i tòxica s’ha d’analitzar d’acord amb tot dos riscos, sense perjudici en aquest segon cas que, per les seves característiques, es consideri menyspreable algun d’aquests riscos, aspecte que s’haurà de justificar detalladament (substàncies inflamables de baixa reactivitat segons BEVI 3.2).

ii. CONDICIONS METEOROLÒGIQUES F3-4 S’empraran les dades corresponent a l’estació meteorològica més propera a

l’establiment contingudes en les fitxes del document “Dades meteorològiques” penjat de la pàgina web de normativa del DIUE. Caldrà referenciar de forma clara i documentada les dades emprades.

F3-5 Es consideraran les dues condicions meteorològiques següent (dades globals -

diürnes i nocturnes agrupades – segons pàgina 2 de les fitxes de dades meteorològiques de la pàgina web de normativa del DIUE) :

Estabilitat Pasquill més probable en l’estació meteorològica de referència amb la

velocitat mitja de vent per aquesta estabilitat. Estabilitat Pasquill F amb la velocitat mitja de vent per aquesta estabilitat.

En el cas de coincidir la més probable amb la F, es prendrà la segona més probable. El criteri és el mateix que per l’AQR. Veure exemples en l’epígraf 5.2.

iii. MODELS DE CÀLCUL DE CONSEQÜÈNCIES F3-6 Per a la realització dels càlculs de conseqüències es farà servir, amb preferència, i a

efectes d’harmonització dels càlculs: ALOHA1 de la EPA (especialment per les dispersions tòxiques), així com la versió actualitzada d’EFFECTS (EFFECTS 8). En el

1 Veure criteri F4-3.



cas en el qual, per les característiques específiques de la substància, sigui més adient aplicar un model ad hoc, s’emprarà aquest model justificant aquesta necessitat. En qualsevol cas, s’haurà d’especificar els codis i versions emprades.

iv. DETERMINACIÓ DEL TERME FONT

Condicions de la fuita F3-7 Pel trencament de canonades, es considerarà únicament el cas més probable de

trencament parcial, amb independència del diàmetre de la canonada. Es considerarà el 10 % del diàmetre nominal de la canonada amb un màxim de 50 mm tal com s’ha indicat en la taula 1.1 de l’epígraf 1. El mateix criteri aplicarà en el cas de mànega/braç de càrrega/descàrrega de cisterna o vagó.

F3-8 Es considerarà, amb caràcter general, el nivell més habitual d’emplenat dels equips per

a dur a terme el càlcul del terme font.

Durada de la fuita F3-9 Per determinar la durada de les fuites es tindran en compte les salvaguardes

tecnològiques de mitigació condicionant de la durada de la fuita descrites en l’epígraf 2, d’acord amb els temps indicats en la taula 3.1.

Taula 3.1-Temps de durada de les fuites d’acord amb les salvaguardes.

CONDICIONS TEMPS DE FUITA (MINUTS)

Detecció i actuació completament automàtics (no és necessària cap actuació de l’operador) 2

Detecció automàtica i actuació remota (des de sala de control) 10 Detecció automàtica i actuació manual 30

Es podrà emprar un temps de durada de la fuita menor que 2 minuts si es pot

demostrar, de forma documentada, la presència i temps d’actuació d’un dispositiu amb un temps de resposta menor (exemple: vàlvula d’excés de flux).

Addicionalment, es podrà considerar un temps de durada de la fuita de 2 minuts per les

operacions de càrrega /descàrrega de cisterna amb presència de l’operador, en el cas en el qual es compleixin els cinc requisits que estipula el BEVI 3.2 en l’apartat 4.6.1 Aquest criteri serà extensible a les operacions manuals de transvasament de líquids que compleixin aquests mateixos criteris.

En el cas en el qual no existeixin elements per aturar la fuita, es suposarà el buidat

complet de l’equip i elements associats, en el seu cas o buidat parcial que correspongui a 30 minuts.

1. (a) Presència de l’operador durant tota l’operació amb visió directa sobre el braç o la mànega de càrrega o

descàrrega. (b) Garantia de la presència de l’operador mitjançant un sistema de home mort o procediment específic. (c) L’accionament del botó de parada d’emergència, en cas de fuita, durant l’operació està inclòs en el procediment. (d) L’operador està entrenat i coneix el procediment (e) El botó de parada d’emergència està ubicat d’acord amb els estàndards de forma que garanteix una intervenció

curta amb independència de la direcció de la fuita.



Cabal de fuita

F3-10 En el cas en el qual el cabal de fuita sigui significativament variable en el temps, i que el model de càlcul faciliti la informació del cabal de fuita a diferents intervals (EFFECTS), s’emprarà, per definir el cabal mig de fuita (Qrel), la simplificació següent: per productes inflamables i tòxics: 0,2 Mrel/Drel1 i 0,2 Mrel/Drel2 respectivament, essent:

Mrel: massa total de producte alliberada en els 30 primers minuts després de la

pèrdua de contenció. Drel1: temps necessari per vessar el primer 20 % del total vessat. Drel2: temps necessari per vessar el segon 20 % del total vessat.

El temps de durada mig de la fuita Drel s’obté dividint la quantitat total vessada en 30

minuts pel cabal calculat d’acord amb les fórmules anteriors: Mrel/Qrel.

En el cas en el qual el model no faciliti el valor del cabal a diferents intervals de temps (ALOHA), s’emprarà el màxim valor ponderat (Max Average Sustained Release Rate).

F3-11 Per determinar la quantitat de gas alliberada en l’expansió d’un gas alliberat de forma

instantània es seguirà el criteri del Purple Book expressat en la taula 4.8 en funció de la fracció de flash per tenir en compte la fracció d’aerosol.

Tolls

F3-12 Per la determinació de l’extensió de toll es considerarà una extensió màxima de

superfície terrestre de 1.500 m2 i 10.000 m2 en cas de vessament al mar. F3-13 En cas de tolls no confinats, es suposarà un espessor de toll mínim de 10 mm. F3-14 Per determinar la superfície en cas d’incendi amb ignició immediata, es podrà utilitzar la

superfície d’equilibri sempre i quan sigui inferior a la superfície màxima disponible per l’existència d’elements limitant tal com voreres, murs, drenatges o pendents. Aquesta superfície es calcularà com A = Q/y’ on:

A: superfície de l’incendi (m2). Q cabal màssic de fuita (kg/s) y’: tassa de combustió del producte (kg.s-1.m-2)

Cabal d’evaporació

F3-15 Per fuites en fase líquida es considerarà la quantitat total vessada durant el temps de la

durada de la fuita per determinar l’origen del cabal d’evaporació. F3-16 Per determinar el cabal mig d’evaporació es tindrà en compte la quantitat de gas

alliberada durant el temps de durada de l’evaporació. F3-17 Es tindrà en compte el document “Salvaguardes per la reducció de l’evaporació en

l’AR i AQR” penjat de la pàgina web de normativa del DIUE, per determinar la durada i cabal d’evaporació des de toll. Caldrà justificar, de forma clara i documentada, el compliment dels requisits per l’aplicació d’aquestes consideracions. En cas de no disposar-se de cap salvaguarda, es considerarà el cabal d’evaporació calculat sense factor de correcció durant un temps màxim de 30 minuts.

F3-18 Per determinar el cabal d’evaporació de solucions classificades de substàncies des de

toll es tindrà en compte el document “Tractament de solucions en l’AR i AQR”



salvaguardes per la reducció de l’evaporació en AR i AQR” penjat de la pàgina web de normativa del DIUE. Caldrà justificar de forma clara i documentada l’aplicació d’aquestes consideracions.

Cabal a dispersar

F3-19 En el cas en el qual existeixin salvaguardes per a reduir el cabal de gas/vapor a

dispersar com ara cortines d’abatiment de gasos, es tindrà en compte el document “Salvaguardes per la inclusió de prestacions de les cortines en l’AR i AQR” penjat de la pàgina web de normativa del DIUE. Caldrà justificar de forma clara i documentada el compliment dels requisits per l’aplicació d’aquestes consideracions.

Explosions

F3-20 No es considerarà l’explosió de quantitats de gas entre límits d’inflamabilitat inferior a 1

t. F3-21 Es calcularan els efectes de sobrepressió mitjançant el model EFFECTS Multi Energy

emprant la corba 6 i es considerarà un valor de confinament per defecte de 0,08 d’acord amb el punt 4.8 del PB.

F3-22 Els efectes de la sobrepressió es situaran, a efectes de la seva representació gràfica i

gestió pel pla d’emergència exterior, en el punt mig del segment amb origen en el punt de la fuita i final en l’abast del LEL, considerant la direcció dominant del vent, en l’estabilitat atmosfèrica més probable i en situació diürna (pàgina 3 de les fitxes meteorològiques de la pàgina web del DIUE). Les coordenades UTM d’aquest punt seran les indicades en les taules descriptives que situïn l’explosió. Addicionalment, el plànol assenyalarà en traç discontinu els possibles orígens de l’explosió (cercle centrat en el punt de fuita i radi igual a la meitat de l’abast del LEL). Alternativament, els efectes de la sobrepressió es representaran en el punt d’ignició més probable que es pugui trobar el núvol en la direcció dominant del vent (estabilitat atmosfèrica més probable i situació diürna) en la seva dispersió fora dels límits de l’establiment indicant en el plànol la resta de possible punts d’ignició en altres direccions. En aquest darrer cas, s’haurà de descriure el punt d’ignició més probable i les seves coordenades UTM seran les indicades en les taules descriptives que situïn l’explosió.

v. INCENDIS DE MAGATZEMS INTERIORS F3-23 Es consideraran com a tals els magatzem interiors de recipients mòbils que puguin

existir en els límits d’un establiment industrial AG i que, de forma individual, siguin classificats d’acord amb la seva composició màxima en quant a substàncies classificades (quantitats superior a la columna 2 de l’annex 1 del RD 1254/1999) o com conseqüència de la regla de l’addició respecte de la columna 2.

F3-24 En el cas en el qual el magatzem interior, tal com s’ha definit en el criteri F3-23,

contingui substàncies de la part 1 de l’annex I del RD 1254/1999 que tinguin les indicacions de perill H224/5/6 o H220/1 o H242 o H250 (o frases de risc R10, R11, R17 o R12 segons les directives 67/548/CEE i 1999/45/CE) o substàncies de les categories 6, 7 o 8 de la part 2 per sobre del 1 % del llindar de la columna 2, es plantejarà el succés de l’incendi del magatzem. Es determinarà la intensitat de la radiació tèrmica alliberada pel cos negre de geometria equivalent al del magatzem.

F3-25 No es considerarà l’iniciador de dispersió dels fums tòxics com conseqüència de

l‘incendi. .



vi. LLINDARS PER LA DEFINICIÓ DE LES ZONES DE PLANIFICACIÓ I EFECTE DÒMINO

F3-26 Es determinaran les zones d’intervenció, alerta i d’efecte dòmino d’acord amb els valors llindars que fixa la Directriu bàsica i que es reprodueixen a continuació.

ZONA D’INTERVENCIÓ ZONA D’ALERTA EFECTE DÒMINO

150 mbar·s 100 mbar·s Ona sobrepressió

125 mbar 50 mbar

160 mbar EXPLOSIÓ

Projectils 95 % a 10 mbar·s 99 % a 10 mbar·s

TOXICITAT Concentració

tòxica

AEGL-2 o ERPG-2/PAC-2 o TEEL-2

(segons criteris de l’apartat 2.3.1.3 de la DB)

AEGL-1 o ERPG-1/PAC-1 o TEEL-1

(segons criteris de l’apartat 2.3.1.3 de la DB)

INCENDI Radiació Tèrmica

250 (KW·m-2)4/3·s 115 (KW·m-2)4/3·s 8 kW / m2

F3-27 Per les substàncies que puguin donar lloc a dispersions tòxiques s’inclourà una taula

que contingui els índexs de toxicitat disponibles, la data de referència, el seu caràcter i valors per a diferents temps d’exposició. Per la realització dels càlculs es tindrà en consideració la preferència que marca la Directriu bàsica: AEGL>ERPG>TEEL. Addicionalment, no es podran emprar els valors d’AEGL que no siguin finals, llevat del cas que no estiguin disponibles cap dels altres dos altres índexs (veure referència bibliogràfica [19]).

F3-28 En el cas en el qual no estiguin disponibles cap dels valors llindars

AEGL>ERPG>TEEL, s’emprarà el llindar de la concentració del IPVS1 per la determinació de la zona d’Intervenció, segons la informació que facilita el NIOSH (http://www.cdc.gov/niosh/idlh/intridl4.html). Caldrà indicar aquesta circumstància en l’estudi i justificar-la.

F3-29 Llevat del cas recollit en el criteri F3-28, caldrà justificar les concentracions tòxiques

emprades d’acord amb la guia de DGPCE relativa a dispersions tòxiques2 en funció dels temps de pas dels núvols.

F3-30 Es considerarà un temps d’exposició de 20 s pel càlcul de la dosi tèrmica, d’acord amb

el BEVI. F3-31 Per les dispersions de substàncies inflamables es determinarà l’abast de la

concentració corresponent al límit inferior d’inflamabilitat (LEL) per definir la zona d’intervenció i es considerarà el 50 % del LEL per la zona d’Alerta.

F3-32 Pels dolls de foc es considerarà com zona d’intervenció l’abast del doll sense que

calgui fixar el límit de la zona d’Alerta. F3-33 En el cas en el qual l’orografia no sigui plana es tindrà en compte aquesta

circumstància i es comentaran els possibles efectes respecte de les dispersions de gasos/vapors inflamables/tòxics. En el cas de núvols pesants s’indicarà, si més no, l’altura del núvol assolida en el límit de la zona d’Intervenció.

1 Concentració Immediatament Perillosa per la Vida i la Salut o (concentració màxima per la qual un subjecte exposat

durant un període de temps de 30 minuts, pot escapar sense símptomes greus ni efectes irreversibles per a la salut. 2 Guia para las zonas de planificación para accidentes graves de tipo tóxico disponible en la pàgina web del Ministeri del

Interior http://www.proteccioncivil.org/es/Riesgos/Riesgos_Tecnologicos/Quimicos/Establecimientos_SEVESO/Publicaciones/.



vii ANÀLISI DE L’EFECTE DÒMINO

F3-34 Efecte dòmino intraestabliment. Aquesta anàlisi correspon al titular de l’establiment.

sobre base a les distàncies d’efecte dòmino determinades per cadascuns dels accidents finals susceptibles de generar un efecte dòmino per radiació tèrmica, sobrepressió o projecció de fragments. D’acord amb la instrucció 13/2004 DGEMSI, cal:

Determinar els equips de l’establiment que queden dins de les zones d’efecte

dòmino així definides. Adoptar les mesures adients per cadascun dels equips generadors/receptors de

l’efecte dòmino intraestabliment per a prevenir/mitigar els efectes. Incloure en el PAU/PPAG/SGS els possibles d’efecte dòmino i les corresponents

mesures de prevenció i mitigació. Verificar que l’AR conté, directa o indirectament, el càlcul de les conseqüències

d’aquests efectes dòmino. Extrapolar, com a mínim de forma estimada i conservadora, el resultat de l’anàlisi

de l’efecte dòmino a tots els equips de l’establiment en condicions semblants. Documentar els resultats de l’estudi en un suport gràfic clar.

F3-35 Per a determinar els abastos de l’efecte dòmino associat al fenomen de les BLEVEs es

tindrà en compte l’abast de la sobrepressió que generi l’explosió (160 mbar). Pel que fa als dolls de foc, es considerarà el seu abast. No serà necessari delimitar zona d’efecte dòmino per les flamarades atesa la curta durada del succés. En el cas de les explosions es tindrà en compte el criteri F3-22 pel que fa als possibles punts d’ignició i situació geogràfica.

F3-36 Els resultats de l’estudi de l’efecte dòmino que donin lloc a un abast fora dels límits de

l’establiment es recolliran en una taula justificativa EXCEL o compatible tal com es mostra en l’epígraf 3.2.4 tant pels accidents originals com pels extrapolats.

F3-37 Efecte dòmino interestabliment. Aquest estudi és competència del DIUE. Serà

realitzat sobre la base de l’estudi de l’efecte dòmino intraestabliment i, en particular, la taula esmentada en el criteri anterior, F3-36, i validada o esmenada per l’avaluadora d’acord amb els seus propis resultats. Consistirà, d’acord amb la instrucció 13/2004 DGEMSI, en la comunicació als establiments afectats dels efectes que puguin generar en altres establiments afectats per la Directiva o que puguin rebre d’aquests establiments. La comunicació donarà lloc, per part del titular, a la seva inclusió en l’AR (veure criteri F1.16), PPAG, SGS i PAU.

viii ANÀLISI DE RISC PER L’ELABORACIÓ DEL PLA D’EMERGÈNCIA INTERIOR O PLA

D’AUTOPROTECCIÓ F3-38 Els resultats d’aquesta fase 3 junt amb els corresponents a la fase 4 seran els

fonaments del pla d’emergència interior o pla d’autoprotecció pel que fa a accidents associats a substàncies perilloses.

3.2 Documentació mínima de la fase 3.

3.2.1 Relació de les taules amb les dades bàsiques per la justificació del càlcul del terme font

per cadascun dels iniciadors d’accident. Veure exemple annex.



EXEMPLE: Taula descriptiva del càlcul de conseqüència d’un iniciador d’accident. INICIADOR DADES DEL TANC DADES DE L’ ESCENARI DE LA FUITA

Fuita confinada: ----- Dimensions de la cubeta (m): A X B X C Naturalesa del sòl: ----- Rugositat: ----- Temperatura del sòl (ºC): ----- Estació meteorològica de referència:--- Humitat: ----- Temperatura ambient (ºC): ----- Condició meteorològica més probable: D/4 m/s1 Condició meteorològica F: velocitat de vent 2 m/s SALVAGUARDA DE MITIGACIÓ PASSIVA: cubeta de retenció TERME FONT Temps de durada de la fuita: ----- Cabal mig de fuita: ----- Quantitat alliberada: : ----- SALVAGUARDA DE MITIGACIÓ ACTIVA CONDICIONANT DE LA DURADA DE LA FUITA: detectors d’inflamabilitat i tanca automàtica de vàlvula de seccionament. TERME FONT EVAPORACIÓ/DISPERSIÓ INFLAMABLE Cabals mig d’evaporació calculat D/4 i F/2 (kg/s): --- Temps de durada de l’evaporació: --- Cabals d’evaporació corregits D/4 i F/2 (kg/s):---- Temps de durada de l’evaporació: --- FACTOR DE REDUCCIÓ DEL CABAL:--- SALVAGUARDES ACTIVES DE MITIGACIÓ: escuma AFF TERME FONT EXPLOSIÓ Quantitat de gas entre LI D/4 (kg):

Trencament parcial de la canonada de major diàmetre connectada al tanc T-8 d’estirè

Producte: ----- Quantitat màxima del tanc (t):----- Quantitat normal (t):---- Temperatura d’emmagatzematge (ºC):--- Pressió d’emmagatzematge (bar): ---

Quantitat de gas entre LI F/2 (kg):

3.2.2 Justificació dels càlculs associats a la presa en consideració de les salvaguardes actives

de mitigació per reducció del cabal d’evaporació o a dispersar d’acord els documents “Tractament de solucions en l’AR i AQR”, “Salvaguardes per la reducció de l’evaporació en AR i AQR” i “Salvaguardes per la inclusió de prestacions de les cortines en l’AR i AQR” penjats de la pàgina web del DIUE.

3.2.3 Resultats dels càlculs de ZI, ZA i ZD. Tant el titular de l’establiment com l’avaluadora

facilitaran una fitxa descriptiva que estarà també en suport EXCEL o compatible (veure criteri IS-6) i que contindrà la següent informació: identificador de l’iniciador de l’accident, coordenades UTM del seu origen, tipus d’accident final i radis de ZI, ZA i ZD segons es mostra en la taula annexa.

1 Les dades meteorològiques ressenyades ho són a títol d’exemple. En un cas real hauran de ser les corresponents a la

zona en estudi d’acord amb els criteris F3-4 i F3-5.



EXEMPLE: Fitxa descriptiva EXCEL o compatible dels resultats del càlcul de conseqüències ZI, ZA i ZD d’un iniciador d’accident.


L’INICIADOR/ACCIDENT

AREES DE PLANIFICACIÓ EMERGÈNCIA I EFECTE DÒMINO

RADI ZI (M)

RADI ZA (M)

RADI ED (M)


X Y


D/41 F/2 D/4 F/2 D/4 F/2 Incendi de toll ---- ---- ----

Flamarada --- --- --- --- NA ---- ----

Dispersió tòxica --- --- --- --- NA

Trencament parcialde la canonada demajor diàmetreconnectada al tancT-26 d’acrilonitril ----2 ---- Explosió --- --- --- ---- ---- ----

NA: No Aplica.

3.2.4 Resultats de l’anàlisi dels efectes dòmino amb afectació fora de l’establiment. Tant el titular

de l’establiment com l’avaluadora facilitaran una fitxa descriptiva que estarà també en suport EXCEL o compatible (veure criteri IS-6) i que contindrà la següent informació: identificador de l’iniciador de l’accident, coordenades UTM del seu origen, tipus d’accident final i radis de ZD amb afectació a l’exterior de l’establiment segons es mostra en la taula annexa.

EXEMPLE: Fitxa descriptiva EXCEL o compatible dels resultats del càlcul de conseqüència ZD dels accidents amb un efecte dòmino a l’exterior de l’establiment.

COORDENADES UTM

DE L’ORIGEN DE L’INICIADOR/ACCIDENT

INICIADOR DE L’ACCIDENT

X Y


RADI DEL EFECTE

DÒMINO (M)

---- ---- Incendi de toll ----

Trencament parcialde la canonada demajor diàmetreconnectada al tancT-26 d’acrilonitril

----2 ---- Explosió ----

3.2.5 Llistats dels càlculs de conseqüències. Tant el titular de l’establiment com l’avaluadora

facilitaran en un CD els càlculs de conseqüències realitzats en aquesta fase de l’AR per totes les condicions meteorològiques considerades i llindars (veure criteri IS-6) incloent el conjunt de les dades d’entrada als simuladors.

3.2.6 Plànol de representació dels efectes dòmino amb afectació a l’exterior. Inclourà, a una

escala adequada, els iniciadors esmentats en l’epígraf 3.2.4.


zona en estudi d’acord amb els criteris F3-4 i F3-5. 2 L’origen de l’explosió s’ubicarà d’acord amb el criteri F3-22.



4. CRITERIS PER LA FASE 4 DE L’AR: CÀLCUL DE VULNERABILITAT 4.1 Criteris per la fase 4.

L’objectiu d’aquesta fase és la determinació de les àrees de letalitat 1% associades als accidents finals que es deriven dels iniciadors d’accidents seleccionats en la fase 1 de l’AR. El càlcul amplia els resultats de la fase 3 de l’AR. F4-1 Amb caràcter addicional a les zones d’intervenció, alerta i efecte dòmino es

determinarà l’abast de la dosi letal 1% (DL 1) pels efectes de radiació tèrmica, sobrepressions i dispersions tòxiques associats als accidents de l’AR.

F4-2 En el cas de les dispersions tòxiques, generades en l’establiment i amb efecte potencial

a l’exterior d’aquest, es determinarà, addicionalment, l’abast corresponent a la dosi letal 0,1 % en l’interior d’eventuals edificis situats a l’exterior dels límits de l’establiment. El valor de 0,1 % de letalitat és l’emprat, a efectes de la planificació de les emergències exteriors, per delimitar la zona d’evacuació. Es realitzarà el càlcul considerant dos graus de ventilació de l’edifici: 0,5 i 1 renovacions per hora i un valor de Probit de 1,91 (veure referències bibliogràfiques [5] i [14]).

F4-3 En el cas de dispersions tòxiques es determinaran aquests abastos considerant el

concepte de dosi per ponderació de la concentració i temps d’exposició real al pas del núvol. La versió 5.2.3 de l’ALOHA realitza el càlcul de la dosi en l’exterior i interior dels edificis i, en conseqüència, coneguda la dosi d’interès, per tanteig es pot determinar a quina distància s’assoleix a l’aire lliure o en l’interior d’edificis.

F4-4 En el cas de flamarades i dolls de foc no serà necessari el càlcul de vulnerabilitat al

considerar-se com zona d’Intervenció l’envoltant de la ploma del LEL i abast del doll respectivament (veure criteris F3-31 i F3-32).

F4-5 Per les dispersions tòxiques s’utilitzaran les equacions de Probit disponible en el

document “Taula de probits a emprar en el AR i AQR” que penjen de la pàgina web del DIUE. En el cas en el qual l’equació de Probit no consti en la taula del web s’empraran, amb caràcter provisional fins a la seva validació, els valors de Probit que sí constin directament el BEVI o que es puguin derivar d’acord amb la pagina metodologia de que esmenta el BEVI: http://www.rivm.nl/milieuporaal/bibliotheek/databases/probitrelaties.jsp. Aquesta darrera circumstància s’haurà d’indicar en l’estudi i s’haurà de documentar l’equació de Probit finalment emprada.

F4-6 En la taula 4.1 annexa es resumeixen els llindars de letalitat a considerar en els AR.



Taula 4.1-Resum dels llindars de letalitat a considerar.

ACCIDENT DL 1

(Dosi letal 1%)

DL 0,1 (dosi letal 0,1%)

Incendi de toll Y = 2,67

Probit Y= -36,38 + 2,56 ln (t.I4/3)(1) t ≥ 20 s

(I = 9,8 kW.m-2)

Doll de foc -(2) BLEVE Y = 2,67

Probit Y= -36,5 + 2,56 ln (t I4/3) (1) t = duració del fenomen

Flamarada - (3) Explosió 300 mbar

NA

Dispersió tòxica Càlcul de la dosi D (Cn*t) (4) Y = 2,67

Probit Y= a + b ln D

Càlcul de la dosi D (Cn.t) (4) Y = 1,97

Probit Y= a + b ln D NA. No Aplica

(1) t (s) i I (W. m-2) (2) No es calcula ja que la zona letal 100 % letal correspon a l’abast del doll de foc que defineix la zona d’intervenció. (3) No es calcula ja que s’empra l’abast del LEL com zona d’intervenció, coincident amb l’envoltant del núvol incendiat. (4) a, b i n segons la substància d’acord amb: “Taula de probits a emprar en el AR i AQR” que penja de la pàgina web del

DIUE.

4.2 Documentació mínima de la fase 4. 4.2.1. Resultats dels càlculs de vulnerabilitat. Al igual que en l’epígraf 3.2.3, tant el titular de

l’establiment com l’avaluadora facilitaran una fitxa descriptiva, que estarà també en suport EXCEL o compatible (veure criteri IS-6) i que podrà ser un afegit a la inclosa en l’epígraf 3.2.3 amb els resultats d’aquesta fase. Contindrà la següent informació: identificador de l’iniciador de l’accident, coordenades UTM de l’origen, tipus d’accident final i valors de dosi letal 1% (0,1 % per dosis tòxiques letals dins d’edificis) segons es mostra en la taula annexa.

EXEMPLE: Fitxa descriptiva EXCEL o compatible dels resultats del càlcul de conseqüència d’un iniciador d’accident.


INICIADOR/ACCIDENT

AREES DE LETALITAT (m)

RADI DL 1 %

(M)

RADI DL 0,1% (INTERIOR

EDIFICI) (M)

INICIADOR DE L’ACCIDENT

X Y


1D/4 F/2 D/4 F/2 Incendi de toll ---- NA

Explosió --- --- NA ---(1) ---(1)

---- ----

Dispersió tòxica. --- --- ---(2) ---(2)

Trencament parcialde la canonada demajor diàmetreconnectada al tancT-26 d’acrilonitril

----2 ---- Flamarada --- --- NA NA: No aplica (1) Número de renovacions per hora de l’edifici: 0,5. (2) Número de renovacions per hora de l’edifici: 1.


zona en estudi d’acord amb els criteris F3-4 i F3-5. 2 L’origen de l’explosió s’ubicarà d’acord amb el criteri F3-22.



4.2.2 Llistats dels càlculs de vulnerabilitat. Tant el titular de l’establiment com l’avaluadora facilitaran en un CD els càlculs de letalitat realitzats en aquesta fase de l’AR (veure criteri IS-6) incloent el conjunt de les dades d’entrada als simuladors.



5. CRITERIS PER LA FASE 5 DE L’AR: SELECCIÓ DELS ACCIDENTS PEL PLA D’EMERGÈNCIA EXTERIOR I RECOMANACIÓ PER SALVAGUARDES ADDICIONALS.

5.1 Criteris de la fase 5. L’objectiu d’aquesta fase és la selecció dels accidents que cal considerar en el pla d’emergència exterior sobre la base de la seva freqüència i d’acord amb l’apartat 4.4.1 de la Directriu bàsica. Addicionalment, es fixa un criteri de distàncies de la zona intervenció i dosi letal del 1 % a partir de les quals l’avaluadora ha de recomanar l’estudi de salvaguardes tecnològiques addicionals per reduir les distàncies de planificació. F5-1 Per l’elaboració del pla d’emergència exterior es consideraran, únicament, d’acord amb

l’esquema de decisió inclòs en la figura 2 annexa, els accidents associats als iniciadors amb una freqüència d’ocurrència superior o igual a 10-6/any.

F5-2 En el cas de les BLEVES de tancs fixes i camions/vagons cisterna no es tindrà en

compte la freqüència de l’iniciador, és a dir que no s’aplicarà el filtre del requadre 4 de la figura 2 passant directament del requadre 3 al 6. Tampoc s’aplicarà als incendis de magatzems.

F5-3 La freqüència de l’iniciador serà determinada d’acord amb el BEVI (veure referència

bibliogràfica [21]) pels iniciadors d’accidents genèrics i mitjançant la tècnica de l’arbre de fallades o altra tècnica equivalent o font d’informació que s’haurà de documentar, pels iniciadors d’accidents no genèrics. En cap dels dos casos es tindran en compte els arbres d’esdeveniments. En la taula 5.1 es recullen les freqüències base dels iniciadors d’accidents genèrics a considerar en l’AR segons la taula 1.1.



1 Identificació de l’iniciador

d’accidents.

5 L’avaluadora ha de recomanar al

titular l’estudi de la inclusió de salvaguardes tecnològiques

addicionals per reduir la freqüència o les conseqüències

de l’accident d’acord amb el principi ALARP.

FI

NO

SI

3 Determinació de la freqüència de l’iniciador de l’accident, tenint en compte que si

l’accident correspon a una dispersió tòxica s’han d’incloure en el càlcul les condicions meteorològiques segons criteri F5-4.

SI 41

Freqüència de l’iniciador

≤

10-6/any?

6 Accident amb ZI ≥ 1.500 m

O DL1 ≥ 300 m?

7 Inclusió de l’accident en el pla

d’emergència exterior.

NO

Figura 2 Esquema per la selecció dels accidents a considerar

per l’elaboració del pla d’emergència exterior i recomanació de l’estudi de salvaguardes

tecnològiques en l’avaluació.

2 Identificació de l’accident i

(succés final i de l’arbre d’esdeveniment)

8 Darrer accident de

l’iniciador?

1 La pregunta no aplica ni al cas de BLEVES de tancs fixes o camions/vagons cisterna ni als incendis de magatzems, passant-se directament del requadre 3 al 6.

NO

SI



Taula 5.1-Freqüències base dels iniciadors d’accidents genèrics a considerar en l’AR.

EQUIPS INICIADORS D’ACCIDENTS

GENÈRICS AR FREQÜÈNCIA BASE

REFERÈNCIA BEVI 3.2

Tanc a pressió aeri o enterrat: 10-5/any

Apartat 3.4.3 i 3.5.3 pàgines 32 i

34.

Tancs fixos /reactors/columnes/etc.

Fuita continua de l’equip per foratequivalent de diàmetre 10 mm.

Tanc atmosfèric d’emmagatzematge, procés i reactor

o columna de destil·lació: 10-4/any

Apartat 3.6.3, 3.9.3, 3.10.3

pàgines 37, 45 i 47

Recipients mòbils de líquids

Trencament catastròfic llevat que espugui justificar de forma clara que perles característiques constructives del’equip el succés es pot obviar. En talcas es considerarà un orifici de diàmetre 50 mm en la fase líquida).

10-5/any i recipient Apartats 8.7.3 i 8.7.5 pàgines

86/87.

Recipients mòbils de gasos comprimits, liquats o dissolts a pressió (botelles, bidons, cilindres, etc.)

Trencament parcial de la vàlvula desortida del gas

5.10-7/any i recipient -

Centrifuga : Amb segells: 5.10-5/any

Sense segells: 4,4.10-3/any

Bombes/compressors Fuita de l’equip per forat equivalent al10 % del diàmetre de la canonada.

Recíproca: 4,4. 10-3 /any

Apartat 3.11.2 pàgina 50

5.10-6 /any.m per diàmetre < 75 mm

2.10-6 /any.m per diàmetre de 75 mm a 150 mm

Canonada Trencament parcial del 10 % deldiàmetre amb un màxim de 50 mm(veure criteri F3-7).

5.10-7 /any.m per diàmetre >150 mm

Apartat 3.8.2

pàgina 42 (canonada aèria).

10-7/hora

per braços de càrrega/descàrrega

Estacions de càrrega/descàrrega de camió o vagó cisterna

Trencament parcial del braç/mànega de càrrega/descàrrega (10 % del diàmetreamb un màxim de 50 mm). 4.10-5/hora

per mànegues de càrrega/descàrrega

Apartat 3.15 pàgina 59.

Sistema de refrigeració amb amoníac

Fuita continua per forat equivalent dediàmetre 10 mm del tanc virtualacumulador de líquid de tot el inventaridel sistema en les condicions detemperatura i pressió mésdesfavorables.

Ídem tanc a pressió. Ídem tanc a pressió

F5-4 En el cas d’iniciadors de fuites tòxiques s’inclourà en la determinació de la freqüència

de l’iniciador, la probabilitat de les dues condicions meteorològiques a tenir en compte segons criteri el F3-5. Per determinar la distribució percentual entre els dues condicions meteorològiques s’agruparan, per una banda, les categories d’estabilitat de Pasquill A/B/C/D i, per l’altra, E/F/calma. Addicionalment, s’imputarà un factor de 1/5 atenent a l’existència de sectors en la direcció del vent (veure referència bibliogràfica [20]). Veure exemples en l’epígraf 5.2.

F5-5 En el cas en el qual les distàncies de zona d’intervenció (ZI) o dosi letal 1% (DL 1) de

l’accident sobrepassin els valors indicats en la figura 2, l’avaluadora haurà de recomanar al titular de l’establiment l’estudi de l’adopció de salvaguardes tecnològiques addicionals. Aquest estudi del titular es supeditarà, en tot cas, a una anàlisi



cost/benefici i la reducció del risc serà tan baixa com raonablement sigui practicable (ALARP).

5.2 Documentació mínima per la fase 5.

5.2.1 Taula justificativa dels accidents exclosos del pla d’emergència exterior com conseqüència de la seva freqüència.

EXEMPLE 1: Trencament total d’un recipient mòbil de propilenimina.

INICIADOR DE

L’ACCIDENT

FREQÜÈNCIA DE L’ INICIADOR ACCIDENTS DESCARTATS EN

EL PLA D’EMERGÈNCIA

EXTERIOR Trencament total d’un recipient mòbil de propilenimina

Freqüència base: 10-5/any (BEVI revisió 3.2 , apartats 8.7.3 i 8.7.5 pàgines 86/87). El recipient mòbil de líquid no té característiques constructives d’especial protecció.

Freqüència particular: El recipient mòbil es emmagatzemat en l’interior d’un edifici i es

manipula durant l’operació de descàrrega en l’exterior durant 8 hores/mes. Tenint en compte que són 150 els recipient mòbils, la probabilitat del succés és:

10-5/any * 8 h/mes * 12 mesos/any * 8760-1 any/h * 100 recipient mòbils = 1,10.10-5/any

Factor meteorologia per l’accident de dispersió tòxica d’acord amb el criteri F5-4 i

F3-5: Condicions atmosfèriques a considerar en l’AR (estació: Amposta, Montsià; dades globals, segons pàgina 2 de la fitxa penjada en la pàgina web DIUE): Estabilitat Pasquill més probable: D, amb 37,6 % i velocitat mitja de vent 6,21 m/s. Estabilitat Pasquill F amb 29,5 % i una velocitat mitja de vent 1,63 m/s

Agrupació de les condicions atmosfèriques: Estabilitat D o assimilables (A/B/C): 57,8 % i velocitat de vent 6,21 m/s. Estabilitat F o assimilables (E i calma): 42,2 % (100-57,8) i velocitat de vent 1,63 m/s Direcció del vent: *1/5

Freqüències finals de l’iniciador a considerar per l’aplicació de la figura 2 a

l’accident de fuita tòxica

D/6,21 m/s: 1,10.10-5 * 57,8 % * 1/5 = 1,27.10-6 > 10-6 F/1,63 m/s: 1,10.10-5 * 42,2 % * 1/5 = 9,28.10-7< 10-6

Dispersió tòxica per trencament total d’un recipient mòbil de propilenimina en categoria d’estabilitat F i 1,63 m/s de velocitat de vent.



EXEMPLE 2: Trencament parcial d’una canonada de 30 m de clor de diàmetre 150 mm

INICIADOR

DE L’ACCIDENT

FREQÜÈNCIA DE L’ INICIADOR ACCIDENTS DESCARTATS

EN EL PLA D’EMERGÈNCIA

EXTERIOR Trencament parcial d’una canonada de clor de 30 m de longitud i diàmetre 150 mm

Freqüència base: 2.10-6/m. any trencament del 10 % del diàmetre (BEVI apartat 3.8.2 pàgina 42).

Freqüència particular: La canonada està sempre plena i té una longitud de 30 m. La

freqüència resulta:

2.10-6/ m. any * 30 m = 6.10-5/any Factor meteorologia per l’accident de dispersió tòxica d’acord amb el criteri F5-4

i F3-5: Condicions atmosfèriques a considerar en l’AR (estació Constantí, Tarragonès; dades globals segons pàgina 2 de la fitxa penjada en la pagina web DIUE): Estabilitat Pasquill més probable: F amb 38,1 % i velocitat mitja de vent 1,57 m/s. Estabilitat Pasquill segona més probable: D amb 25,6 % i una velocitat mitja de

vent 4,08 m/s Agrupació de les condicions atmosfèriques: Estabilitat D o assimilables (A/B/C): 51,9 % i velocitat de vent 4,08 m/s. Estabilitat F o assimil. (E/calma): 48,1 % (100-51,9) i velocitat de vent 1,57 m/s Direcció del vent:: *1/5

Freqüències finals de l’iniciador a considerar per l’aplicació de la figura 2 a

l’accident de fuita tòxica:

F/1,57 m/s: 6.10-5/any * 48,1 % * 1/5= 6,23.10-6> 10-6/ any

D/4,08 m/s: 6.10-5/any * 51,9 % * 1/5= 5,77.10-6> 10-6/ any

No aplica.



EXEMPLE 3: Trencament d’un braç de descàrrega d’una cisterna d’acrilonitril.

INICIADOR DE

L’ACCIDENT

FREQÜÈNCIA DE L’INICIADOR ACCIDENTS DESCARTATS

EN EL PLA D’EMERGÈNCIA

EXTERIOR

Trencament parcial d’un braç de descàrrega d’una cisterna d’acrilonitril.

Freqüència base: 3.10-7/hora trencament del 10 % per ser un braç de descàrrega (BEVI apartat 3.15 pàgina 59).

Freqüència particular: Es realitza una descàrrega trimestral de durada 1,5 hores.

3.10-7/ h * 1,5 * 4 = 1,8.10-6/ any Factor meteorologia per l’accident de dispersió tòxica d’acord amb el criteri F5-4 i

F3-5 Condicions atmosfèriques a considerar en l’AR (estació de Cerdanyola del Vallès; dades golbals, segons pàgina 2 de la fitxa penjada en la pàgina web del DIUE): Estabilitat Pasquill més probable: F, amb 33,8 % i velocitat mitja de vent 1,36 m/s. Estabilitat Pasquill segona més probable: D amb 18 % i una velocitat mitja de

vent 2,8 m/s

Agrupació de les condicions atmosfèriques: Estabilitat D o assimilables (A/B/C): 47,3 % i velocitat de vent 2,8 m/s. Estabilitat F o assimi. (E/calma): 52,7 % (100- 47,3) i velocitat de vent 1,36 m/s Direcció de vent: *1/5

Freqüència final de l’iniciador a considerar per l’aplicació de la figura 2 a

l’accident de fuita tòxica:

- F/1,36 m/s: 1,8.10-6/ any * 52,7 % * 1/5= 1,90.10-7 < 10-6/ any

- D/2,8 m/s: 1,8.10-6/ any * 47,3 % * 1/5= 1,70.10-7 < 10-6/ any Freqüència final de l’iniciador a considerar per l’aplicació de la figura 2 a

l’accident d’incendi, flamarada, explosió:

1,8.10-6/ any > 10-6/ any

Dispersió tòxica per trencament parcial d’un braç de descàrrega d’una cisterna d’acrilonitril en categories d’estabilitat F i 1,36 m/s i D i 2,8 m/s.

5.2.2 Taula resum dels accidents que, segons la figura 2, requereixen de salvaguardes

tecnològiques addicionals.



6. CRITERIS PER LA FASE 6 DE L’AR: RELACIÓ DELS ACCIDENTS GREUS.

6.1 Criteris per la fase 6. L’objectiu d’aquesta fase és la classificació dels accidents estudiats en l’AR per la seva utilització per l’elaboració del pla d’emergència exterior. F6-1 Es relacionaran en aquest apartat, únicament, els accidents a considerar per

l’elaboració del pla d’emergència exterior, segons criteris especificats en la fase 5 de l’AR.

F6-2 La classificació dels iniciadors es durà a terme d’acord amb l’accident els efectes del

qual tinguin major abast i considerant les condicions meteorològiques més desfavorables, en el seu cas.

F6-3 Atès que les definicions de la DB de categoria d’accident en relació amb la definició de

les zones de planificació no permeten una clara equivalència i sense perjudici que en situació real d’emergència, d’acord amb les dades concretes de l’accident, es pugui dur a terme aquesta classificació, es classificaran els accidents, a efectes de l’AR, d’acord amb l’abast de la seva zona d’intervenció d’acord amb els criteris F6-4, F6.5 i F6.6.

F6-4 Es consideraran com accidents de categoria 1 aquells accidents pels quals la zona

d’intervenció no sobrepassi el límit de l’establiment. F6-5 Es consideraran accidents greus de categoria 2 aquells accidents pels quals la zona

d’intervenció sobrepassi menys de 100 m el límit de l’establiment. F6-6 Es consideraran accidents greus de categoria 3 aquells accidents pels quals la zona

d’intervenció sobrepassi més de 100 m el límit de l’establiment. F6-7 La relació d’accidents es presentarà en forma de taula segons el model de l’epígraf

6.2.1.

6.2 Documentació mínima per la fase 6. 6.2.1. Al igual que en l’epígraf 3.2.3, tant el titular de l’establiment com l’avaluadora facilitaran

una fitxa descriptiva, que estarà també en suport EXCEL o compatible (veure criteri IS-5) amb el recull dels accidents a considerar per l’elaboració del pla d’emergència exterior. Contindrà la següent informació: identificador de l’iniciador de l’accident de major abast, coordenades UTM de l’origen, tipus d’accident i radis de ZI, ZA, ZD, letalitat 1% (exterior) i letalitat 0,1 % (interior edificis per dispersions tòxiques) i categoria, segons es mostra en la taula annexa.



EXEMPLE: Fitxa descriptiva EXCEL o equivalent dels accidents categoritzats a considerar en el pla d’emergència exterior.

COORDENA- DES UTM DE L’ORIGEN DE L’INICIADOR

AREES DE PLANIFICACIÓ EMERGÈNCIA I LETALITAT


X Y

ACCIDENT FINAL DE MAJOR

ABAST

RADI ZI

(M)

RADI ZA (M)

RADI ZD (M)

RADI DL 1 %

(M)

RADI DL 0, 1 % INTERIOR EDIFICIS

(M)

CATEGORIA DE L’ACCIDENT

Trencament parcial de lacanonada demajor diàmetreconnectada altanc T-26d’acrilonitril

---- ---- Dispersió tòxica en categoria d’estabilitat D/4 m/s

---- ---- NA ---- ----(1)

----(2) ---

NA: No Aplica (1) Número de renovació per hora de l’edifici: 0,5. (2) Número de renovació per hora de l’edifici: 1.

6.2.2 Plànols de conseqüències dels accidents recollits en la taula de l’epígraf 6.2.2. a escala 1:5.000 o més detallada, llevat dels casos en els quals per la magnitud dels abastos no sigui factible.



E. AVALUACIÓ DE L’INFORME DE SEGURETAT

1. PROCÉS D’AVALUACIÓ. El procés d’avaluació de l’IS constarà de dos aspectes segons es descriu en els apartats següents. Pre-avaluació que comporta:

Visita a l’establiment, llevat que estigui en fase de projecte. Revisió formal de la documentació aportada pel titular de l’establiment. Emissió del document de pre-avaluació per verificar que la documentació s’ajusta als

requisits de la Directriu bàsica, segons llistes de comprovació incloses en l’apèndix 1 d’aquesta instrucció.

Sol·licitud d’informació complementària al titular, en el seu cas. Avaluació, pròpiament dita, que consisteix en:

Revisió del procés de selecció dels iniciadors d’accident. Revisió de l’adequació del crivell de determinats iniciadors d’accident específics. En el cas en el qual durant l’avaluació es proposin nous escenaris d’accident, es

comunicaran al titular de l’establiment i se li requerirà la informació necessària pel càlcul de conseqüències.

Verificació de l’adequació de les salvaguardes tecnològiques disponibles. Verificació de l’adequació de la inclusió de les salvaguardes tecnològiques en els càlculs

de conseqüències per compliment dels requisits fixats en els estudis específics penjats en la pàgina web de normativa del DIUE.

Verificació dels càlculs de conseqüències i vulnerabilitat amb la determinació de les zones d’intervenció, alerta, efecte dòmino, dosi letal 1 % pels fenòmens de radiació tèrmica, sobrepressions i dispersió tòxica i dosi letal 0,1 % (en l’interior edificis, només en el cas de dispersions tòxiques).

Verificació de la idoneïtat de la selecció dels accidents per l’elaboració del pla d’emergència exterior i categorització.

Conclusions. Recomanacions de l’avaluació d’acord amb els resultats obtinguts i, en particular, per

aplicació del criteri indicat en la figura 2 de la fase 5 pel que fa a la necessitat de l’estudi, per part del titular, de l’adopció de salvaguardes tecnològiques addicionals.

Les avaluacions seguiran els mateixos criteris que els estipulats en els apartats B, C i D d’aquesta instrucció.



2. CONTINGUTS DE L’AVALUACIÓ

El document de l’avaluació ha de ser autosuficient però concís. Haurà de tenir una estructura en tres parts segons s’indica en la figura 3 annexa. PART A: REVISIÓ DE L’INFORME DE SEGURETAT I DOCUMENTS ASSOCIATS. A.1 Cronologia i límits d’avaluació.

S’introdueixen els antecedents i motius que porten a realitzar l’avaluació (establiment nou, canvi substancial o actualització periòdica) i es descriuen les accions dutes a terme per l’entitat avaluadora (visita a l’establiment, preavaluació, etc.). També s’inclou la relació dels documents avaluats amb indicació de les seves dates i revisions.

A.2 Breu descripció de l’establiment.

2.1 Entorn S’ubica l’establiment, objecte de l’estudi, les vies de comunicació que hi condueixen i es descriuen breument els voltants. Es presenten les dades meteorològiques aplicables segons l’estudi “Dades meteorològiques” penjat de la pàgina web de normativa del DIUE. 2.2 Instal·lacions Es realitza una breu descripció de les activitats generals realitzades a l’establiment i de les instal·lacions amb substàncies classificades. S’indica el nombre de persones que poden ser present en l’establiment per torns de treball. En el cas de projecte de canvi substancial en l’establiment es descriurà, breument i amb claredat: la situació actual de l’establiment i les instal·lacions objecte del canvi. En el cas d’actualització quinquennal de l’IS es descriuran els canvis inclosos respecte de l’anterior IS tant pel que fa a les instal·lacions com per altres canvis (per exemple canvi en un llindar de càlcul). Igualment en el cas de mantenir-se la vigència de determinades hipòtesis d’accident es tindrà en compte el criteri AR-4.

2.3 Substàncies classificades.

Es recull el contingut de l’imprès AG-1 i es presenta un quadre resum de les característiques físiques i químiques de les substàncies classificades de l’establiment segons model annex.



Figura 3 Esquema general de l’avaluació de

l’Informe de Seguretat

PART: REVISIÓ DE L’IS I DOCUMENTS ASSOCIATS

A1. CRONOLOGIA I LÍMITS DE L’AVALUACIÓ

A2. BREU DESCRIPCIÓ DE L’ESTABLIMENT I SUBSTÀNCIES CLASSIFICADES

A3. COMENTARIS SOBRE LA REVISIÓ DE LA NOTIFICACIÓ D’ACCIDENTS GREUS, IBA, PAU,

SGS/PPAG I DADES DE TRANSPORT.

PART C: ANÀLISI DELS RESULTATS, CONCLUSIONS

I RECOMANACIONS

FASE 1 Identificació dels iniciadors d’accidents

FASE 3 Càlculs de conseqüències.

Determinació de les ZI, ZA i efecte dòmino

FASE 4 Càlculs de vulnerabilitat.

Determinació de la letalitat 1% (i 0,1 % en l’interior d’edificis en cas de dispersió tòxica).

FASE 2 Descripció de les salvaguardes tecnològiques.

FASE 5 Selecció dels accidents per l’elaboració del PEE

FASE 6 Relació d’accidents greus identificats

C1. Anàlisi dels resultats

PART B: REVISIÓ DE L’AR

C3. Recomanacions

C2. Conclusions



PROPIETAT SUBSTÀNCIA

Número CAS --- Pes molecular --- Densitat del vapor (relativa a l’aire) --- Pes específic del líquid, kgm-3 (20oC) --- Punt de fusió, ºC --- Punt d’ebullició normal, ºC --- Flash point, ºC --- Límit inferior d’inflamabilitat, % --- Límit superior d’inflamabilitat, % --- Classificació de la substància segons reglament 1272/2008 UE (indicacions de perill) o directives de classificació (frases de risc)

---

Constant a del Probit1 --- Constant b del Probit --- Constant n del Probit --- Punt d’autoignició, oC --- Pressió de vapor a 20ºC, atm --- Calor específica líq. Teb, J·kg-1·K-1 --- Calor de vaporització Teb, J·kg-1 --- Viscositat de líquid a 20ºC, N·s·m-2 ---

A.3 Comentaris sobre la revisió de la notificació d’accidents greus, IBA, PAU, SGS/PPAG i dades de

transport.

Conté el resultat de la revisió de la notificació d’accidents greus i dels documents IBA, PAU, SGS/PPAG i dades de transport sobre la base de l’aplicació de les llistes de comprovació incloses en l’apèndix 1 d’aquesta instrucció. Aquestes llistes s’inclouran com annex a l’avaluació. Addicionalment, es tindrà en compte: L’avaluació es limita a la comprovació formal dels documents PPAG i SGS per assegurar

que s’ajusten al contingut especificat en la Directriu bàsica. La implantació de la PPAG i SGS es verifica en el dictamen de seguretat a realitzar per un organisme de control.

L’avaluació del PAU es limita a la comprovació formal de la inclusió dels accidents

resultants de l’AR i en especial dels resultats de l’estudi de l’efecte dòmino, sense perjudici de les competències de Protecció Civil. La implantació del PAU es verificada per l’organisme de control en el dictamen de seguretat, d’acord amb la instrucció 6/2003 DGCSI.

PART B: REVISIÓ DE L’AR. Aquest apartat de l’AR s’ajustarà a l’estructura en fases descrita en l’apartat D d’aquesta instrucció, presentant sempre els resultats comparatius del titular de l’establiment i els obtinguts per l’avaluadora. Addicionalment, es tindrà en compte: L’avaluadora haurà de verificar la representativitat dels iniciadors d’accidents seleccionats

d’acord amb els criteris F1-7 i F1-8, requerint, en el seu cas, que es completi aquesta fase de l’AR.

En el cas d’avaluació conjunta de l’AR i AQR, l’avaluadora haurà de valorar la congruència entre

els iniciadors d’accidents dels dos documents.

1 Probit disponible en el document “Taula de Probits a emprar en el AR i AQR” que penjen de la pàgina web del DIUE.



Respecte de l’estudi de l’efecte dòmino l’avaluador haurà de verificar, d’acord amb la instrucció 13/2004 DGEMSI, els següents aspectes:

Que el titular de l’establiment ha calculat de forma adient les distàncies d’efecte dòmino

per cadascun dels accidents considerats en l’AR. Que el titular ha analitzat els equips de la instal·lació que queden dins de les zones

d’efecte dòmino així definides. Que ha pres les mesures adients per cadascun dels equips generadors/receptors de

l’efecte dòmino per a prevenir/mitigar els efectes. Que s’han inclòs en el PAU/PPAG/SGS els possibles d’efecte dòmino i les corresponents

mesures de prevenció i mitigació. Que l’AR conté, directa o indirectament, el càlcul de les conseqüències d’aquests efectes

dòmino. Que el titular ha extrapolat, com a mínim de forma estimada i conservadora, el resultat de

l’anàlisi de d’efecte dòmino a tots els equips de la instal·lació en condicions semblants. Que els resultats de l’estudi queden documentats en un suport gràfic adequat (veure

epígraf 3.2.6).

L’avaluació inclourà la fitxa descriptiva EXCEL o compatible descrita en l’epígraf 3.2.4 validada d’acord amb els seus càlculs que serà emprada pel ST del DIUE per realitzar les comunicacions dels efectes dòmino interestabliment, previstes en la instrucció 13/2004 DGEMSI, als titulars d’establiments. Veure criteri F3-37.

PART C: ANÀLISI DELS RESULTATS, CONCLUSIONS I RECOMANACIONS. C.1 Anàlisi dels resultats.

Es comenten els resultats obtinguts en quant a comparativa amb els resultats del titular de l’establiment i respecte dels obtinguts en l’anterior IS, en el seu cas. Se’n analitzen breument les causes. Es fa èmfasi sobre els accidents amb major abast.

C.2 Conclusions.

S’hauran de comentar els següents aspectes:

Ajust de l’estudi als requeriments legals. Adequació de l’anàlisi de risc. Realisme i representativitat dels accidents greus identificats. Idoneïtat de les salvaguardes tecnològiques. Accidents que requereixen de salvaguardes tecnològiques addicionals segons

epígraf 5 de l’apartat D. C.3 Recomanacions.

Les recomanacions de l’avaluació seran de tipus general (amb termini fins la propera actualització periòdica de l’IS) o específiques. En aquest darrer cas, el ST del DIUE donarà terminis al titular de l’establiment per la seva implantació en la resolució que s’ha d’emetre a la recepció de la documentació d’accidents greus d’acord amb la instrucció 15/2001 DGCSI.



ANNEXOS DE L’AVALUACIÓ: L’avaluació contindrà els següents annexos: ANNEX 1: Llistes de comprovacions (segons apèndix 1 d’aquesta instrucció). ANNEX 2: CD amb els llistats complets dels càlculs de conseqüències i vulnerabilitat (epígrafs 3.2.5 i

4.2.2) inclosa la totalitat de les dades d’entrada als simuladors; fitxes descriptives EXCEL o compatible de determinació de les ZI, ZA, ZD (epígraf 3.2.3); efecte dòmino fora de l’establiment (epígraf 3.2.4); letalitat (epígraf 4.2.1) i resum dels accidents pel pla d’emergència exterior i categorització (epígraf 6.2.1).

ANNEX 3: Suport gràfic en paper de les ZI i DL 1 % dels accidents a considerar en el PEE.



Apèndix 1.

LLISTES DE COMPROVACIÓ.

I. INFORMACIÓ A SUBMINISTRAR PER L’INDUSTRIAL (IBA). S’han afegit a les taules, en lletra cursiva, les dades addicionals requerides d’acord amb els criteris de l’apartat C.

DOCUMENT A SI NO Observacions A: Informació sobre la zona d’influència. A. 1 Informació i dades a aportar per l’industrial A.1.1 Geografia.

a) Localització de l’emplaçament indicant: Longitud i latitud arrodonides al segon arc més proper. Coordenades UTM. Municipi o qualsevol altre divisió política necessària Relació de l’emplaçament respecte a qualsevol element notable, natural i obra humana (rius, etc.).

b) Mapa de l’entorn de l’emplaçament a una escala convenient, contenint: Demarcació dels límits de la propietat de la instal·lació industrial i indicació de la seva superfície.

Emplaçament i orientació de les principals estructures de la instal·lació industrial, degudament identificades.

Indicació del Nord geogràfic. Carreteres, línies de ferrocarril i corrents d’aigua que travessen la zona.

c) Topografia de la zona. A.1.2. Plànol topogràfic a escala 1/10.000 o superior on s’indicaran:

Corbes de nivell amb una equidistància adequada. Punt referit a les coordenades UTM.

DOCUMENT B SI NO Observacions B: Informació sobre el Polígon industrial. Document a elaborar conjuntament per

tots els industrials que formen el polígon. B.1: Plànol d’implantació .

a) Corbes de nivell a una distància adequada. b) Límits i identificació dels establiments que integren el polígon. c) Accessos d’entrada i sortida del polígon: carreteres, camins, vies

fèrries, zones portuàries, etc.

d) Barreres naturals i artificials: canals i rases (amplada i profunditat), murs i tanques(altures, característiques), edificis de control en els accessos, etc.

e) Xarxes de canonades d’interconnexió entre establiments, indicant-ne les següents propietats:

Origen i destí Material de construcció Quantitat màxima retinguda entre seccions aïllables Fluid que transporten. Cabal, pressió i temperatura. Punts de possible seccionament. Tipus d’accionament (manual o automàtic) Diàmetre. Situació (aèries, soterrades) i elevació

f) Sismicitat de la zona del polígon segons la norma de construcció sismorresistent.



DOCUMENT B SI NO Observacions B: Informació sobre el Polígon industrial.

Document a elaborar conjuntament per tots els industrials que formen el polígon.

B.2: Convenis o pactes d’ajuda mútua (PAM).

a) Empreses que el subscriuen. b) Abast. c) Mitjans humans i materials. d) Estructura i operativitat.

DOCUMENT C SI NO Observacions C: Informació sobre l’establiment

Informació relativa a les instal·lacions, persones i processos involucrats en l’activitat industrial.

C.1: Identificació de l’establiment.

1. Raó social i adreça. 2. Adreça completa de l’establiment industrial. 3. Activitat o activitats segons CNAE. 4. Plantilla total i per torns de treball. C.2: Descripció de les instal·lacions i activitats.

a) Resum del procés o processos de fabricació, amb indicació expressa de:

1. Substàncies que hi intervenen, inclosos els intermedis. 2. Operacions que constitueixen el procés i les seves

característiques.

b) Relació de substàncies i/o productes classificats, indicant:

1. Procés o processos en què intervenen. 2. Pressió i temperatura en el procés i en emmagatzematge. 3. Transformacions físiques que poden generar riscos. 4. Transformacions químiques que poden generar riscos. 5. Quantitat màxima retinguda entre seccions aïllables,

susceptible d’una fuita accidental, amb indicació de pressió i temperatura.

c) Especificacions mecàniques dels tancs d’emmagatzematge de substàncies o productes classificats, indicant:

Ítem Substància Tipus (horitzontal/vertical) Diàmetre de l’embrancament major

1. Volum nominal i útil 2. Pressió i temperatura, nominals i de disseny 3. Dimensions, materials i gruixos. 4. Tipus i qualitat del calorifugat. 5. Enumeració de les vàlvules de seguretat, indicant el diàmetre

hidràulic de l’orifici. Precisar si descarreguen a l’atmosfera, a un col·lector d’una torxa, o un altre sistema d’eliminació de gasos residuals.

Pressió d’obertura Presència de disc de ruptura Cota d’emissió

6. Enumeració i situació de les vàlvules seccionadores d’accionament a distància.

d) Descripció de les cubetes, indicant: Tipus de substrat

1. Tipus, capacitat i productes emmagatzemats. 2. Dimensions. 3. Existència de pendents i línies d’evacuació de fluids.

Conducció a:



DOCUMENT C SI NO Observacions C: Informació sobre l’establiment

Informació relativa a les instal·lacions, persones i processos involucrats en l’activitat industrial.

f) Safates de canonades (“racks”) i conduccions de fluids, pròpies de la planta o d’interconnexió amb d’altres, indicant:

1. Naturalesa del fluid. 2. Pressió i temperatura. 3. Punts de possible seccionament. 4. Diàmetre. 5. Situació (aèries, soterrades, ..) i elevació.

g) Pressió, temperatura i cabal dels productes classificats en els punts de recepció i expedició.

C.3: Serveis de l’establiment.

a) Subministres externs de: 1. Electricitat i altres fonts d’energia. 2. Aigua 3. Altres substàncies líquides o sòlides

Nitrogen Vapor

b) Subministres dins de l’establiment: 1. Producció interna d’energia, subministrament i

emmagatzematge de combustible

2. Xarxa interna de distribució elèctrica. 3. Subministrament elèctric d’emergència. 4. Aigua calenta i altres xarxes de distribució de líquids. 5. Sistemes de comunicació. 6. Aire per instrumentació.

c) Altres serveis: 1. Sistema de tractament de residus. 2. Xarxa de clavegueres i sistemes d’evacuació d’aigües

residuals.

3. Dispositius de control i recollida d’aigua contra incendis. d) Serveis de vigilància:

1. Estacions meteorològiques. 2. Serveis de control d’accessos i detecció d’intrusions.

C.4: Plànols d’implantació.

a) Plànol general de la planta, a escala recomanada 1/2000 (entre 1/500 i 1/5000), indicant:

1. Zones de recepció i expedició de substàncies i productes classificats, assenyalant els punts de càrrega i descàrrega.

2. Unitats de procés 3. Tancs d’emmagatzematge, amb indicació de la seva capacitat,

dimensió i contingut.

4. Safates de canonades i conduccions de fluids, pròpies de l’establiment o d’interconnexió amb d’altres.

5. Serveis generals, escomeses i sistemes de recollida i tractament de residus

6. Accessos a la planta. 7. Barreres naturals i artificials. 8. Nord de la planta i nord geogràfic.

b) Plànols parcials (subdivisions de l’anterior) a escala recomanada 1/250 (no inferior a 1/500), necessaris per representar més detalladament els dipòsits d’emmagatzematge i les unitats de procés descrits al plànol anterior. A més a més s’indicarà:

1. Corbes de nivell, amb una equidistància màxima de dos metres.

2. Elevacions dels diferents elements. En tots els plànols, al menys un punt estarà referit al sistema de coordenades UTM.



DOCUMENT D SI NO Observacions D: Informació sobre substàncies perilloses

Informació relativa a les propietats físiques i químiques i toxicològiques de les substàncies perilloses.

a) Relació de substàncies indicant: Número CEE i categoria:

1. Primera matèria 2. producte auxiliar 3. producte intermedi 4. producte acabat 5. subproducte o residu 6. Producte que es pugui formar com a resultat d’una pèrdua de control

sobre processos químics (veure IBA-6).

b) Informació sobre: 1. Identificació. 2. Composició. 3. Identificació de perills. 4. Primers auxilis. 5. Mesura de lluita contra incendis. 6. Mesura en cas de vessament accidental 7. Manipulació i emmagatzematge. 8. Control d’explosió / protecció individual 9. Propietats físiques i químiques. 10. Estabilitat i reactivitat. 11. Informació toxicològica 12. Informacions ecològiques. 13. Consideracions relatives a la eliminació. 14. Informació relativa al transport. 15. Informacions reglamentàries. 16. Altres informacions d’interès.

II. POLÍTICA DE PREVENCIÓ D’ACCIDENTS GREUS I SISTEMA DE GESTIÓ DE LA SEGURETAT

Informació a subministrar per l’industrial SI NO Observacions PPAG Reflecteix els objectius en matèria de prevenció d'accidents greus. Reflecteix els principis d'actuació. Reflecteix el compromís de la direcció. Signatura al PPAG. SGS Organització i personal. Identificació i avaluació dels riscos d'accidents greus. Control de l'explotació. Adaptació a modificacions. Planificació davant situacions d'emergència. Seguiment dels objectius fixats. Auditoria i revisió.



III. PLA D’AUTOPROTECCIÓ (PAU)

Informació a subministrar per l’industrial SI NO Observacions PLA D’AUTOPROTECCIÓ 1. Anàlisi del risc.

Descripció general. Avaluació del risc. Plànols de situació.

2. Mesures i medis de protecció. Medis materials. Equips humans. Mesures correctores del risc. Plànols específics.

3. Manual d’actuació en emergències. Objecte i àmbit. Estructura organitzativa de resposta. Enllaç y coordinació amb el pla d’emergència

exterior. Classificació d’emergències. Procediments d’actuació e informació.

4. Implantació y manteniment. Responsabilitats i organització. Programa d’implantació. Programa de formació i ensinistrament. Programa de manteniment. Programa de revisions.

IV. DADES DE TRANSPORT DE SUBSTÀNCIES CLASSIFICADES. Segons la taula TRP.1

Núm. ONU de la

substància Origen

(adreça completa) Destí (adreça

completa) Mode (vaixell, viari

o ferrocarril) Total capacitat

unitat de transport (t)

Total anual (t)

--- --- --- --- --- ---



Apèndix 2.

DEFINICIONS.

Amb caràcter addicional a la DB, article 1.2 definicions, s’inclou a continuació una relació del termes emprats en aquesta instrucció. Iniciador. esdeveniment intern o extern anòmal que pot conduir a un accident. Un exemple de succés iniciador seria la fallada d’un sistema de refrigeració, una fuita, etc. Un iniciador de fuita d’un producte inflamable pot donar lloc a un accident de tipus flamarada segons les condicions en les que es produeixi. Successos Iniciadors genèrics. Són els que consisteixen en postular una pèrdua d’inventari, total o parcial, en equipament (recipient/canonada, etc.) en diferents llocs (fase líquida, fase gas). Aquests iniciadors es poden considerar com a “genèrics” i deguts de fet a causes “estàndard” és a dir que poden, en principi, aplicar a qualsevol equip, de qualsevol establiment. Successos Iniciadors específics. També consisteixen en una pèrdua d’inventari, però es caracteritzen per a ser molt específics de l’establiment. En aquesta instrucció es consideren dues categories: les fallades operacionals i els successos externs. Causes de l’iniciador. Són els successos que poden donar lloc a l’ocurrència de l'iniciador. Per un iniciador de tipus fuita poden ser per exemple: trencament d’una canonada per fallada del material, error operatiu en realitzar una purga en un equip, etc. Es poden analitzar aquestes causes mitjançant un arbre de fallades en el qual l’esdeveniment TOP de l’arbre és l’iniciador i els successos bàsics són les possibles contribucions a les causes. L’obtenció dels minimals cuts sets (mcs) de l’arbre de fallades identifica la llista de les causes suficients i necessàries. Salvaguarda tecnològica de prevenció de l'iniciador. Sistema tècnic que permet reduir la freqüència d'ocurrència d'un determinat iniciador. S'inclouen en aquesta categoria per exemple: enclavaments de seguretat, dobles confinaments, etc. Salvaguarda tecnològica de mitigació d'un accident. Sistema tècnic que permet reduir la quantitat de substància classificada emesa a l'exterior un cop s'ha produït l'iniciador. S'inclouen en aquesta categoria els sistemes de mitigació passiva com ara les cubetes de retenció i les actives. En aquest darrer cas es desglossen: les salvaguardes de mitigació actives que redueixen el cabal de fuita, una vegada es produeix la pèrdua de contenció, com ara les vàlvules de bloqueig (que depenen de diferents factors com la presència de detectors, posició, temps de reacció de l’operador, etc.) i les salvaguardes de mitigació actives que redueixen el cabal de gas/vapor a dispersar com ara cortines de dilució de gasos, sistema d’escuma, etc. En la figura 4 annexa es representa, per a més claredat, la situació de cadascuns dels conceptes anteriors en una cadena accidental.



Cal remarcar que, si cal, també es pot emprar la tècnica de l'arbre de fallades per a obtenir la probabilitat de funcionament correcte de les salvaguardes tecnològiques. Escenari de l’iniciador. És el lloc real on es produeix l’iniciador. En el cas d’una fuita inclou en particular les següents dades: Tipus de retenció: existència de cubeta, pendents, tipus de substrat, sistema d’evacuació del

producte, etc. Proximitat d’equips o punts d’ignició. Elements de detecció i d’avis: detectors de gasos, vigilància permanent de l'operador, alarmes, etc. Elements d’intervenció automàtica (vàlvules d’excés de flux, cortines d’aigua) o manuals (vàlvules

de seccionament manuals o automàtica).

ACCIDENT

SA

LV

AG

UA

RD

A

TE

CN

OL

OG

ICA

D

E P

RE

VE

NC

IÓ

CA

US

A D

E

L'IN

ICIA

DO

R

ARBRE DE SUCCESSOS O

D’ESDEVENIMENTS

ARBRE DE FALLADES

Exemple: Sobre emplenat de

tanc

Exemple: fallada de l’indicador de nivell

Exemple: ignició

retardada

Exemple: explosió

INIC

IAD

OR

INIC

IAD

OR

FACTOR CONDICIO-

NANT 1

FACTOR CONDICIO-

NANT 2

CA

US

A

SALVAGUARDA TECNOLÒGICA DE MITIGACIÓ

Exemple: cortina d'aigua

Figura 4 Esquema general de relació entre els arbres de fallades i els arbres

d’esdeveniments



Condicions d’ocurrència de l’iniciador. Consideracions que es postulen per a completar la definició del succés iniciador. Hi entren: Condicions de partida de la instal·lació. En el cas de fuita per exemple s’ha de definir la quantitat de

producte en l'equip (inventari) des d’on es produeix la fuita, condicions físiques o químiques del producte que s’allibera (composició, temperatura, pressió, etc.)

En cas de fuita parcial el diàmetre equivalent a considerar. Condicions meteorològiques: temperatura, velocitat i direcció del vent, categories d’estabilitat, etc. Funcionament o no de determinats sistemes de seguretat o de mitigació. Terme font. S’entén per tal la substància alliberada a l’exterior com a conseqüència d’un accident final. Està caracteritzada per una quantitat o cabal en unes determinades condicions físiques i químiques. El càlcul de conseqüències (fase 3 de l’AR) s’origina amb la determinació del terme font.



Apèndix 3.

BIBLIOGRAFIA [1] Wash 1400. U.S. Nuclear Regulatory Commission: An Assessment of Accident Risks in U.S.

Commercial Nuclear Power Plants.NUREG-75/014. 1975. [2] Canvey-An investigation of potential Hazards from the operations in the Canvey Island/Thurrock

area. HMSO, London UK. Heatlh and Safety Executive. 1978. [3] A risk analysis of six potentially hazardous industrial objects in the Rijnmond Area. A pilot study.

D. Reidel, Dordrecht, The Netherlands and Boston, MA. Rijnmond Public Authority. 1982. [4] Guidelines for chemical process quantitative risk analysis. CCPS. AIChE. 1989. [5] Evaluation of temporary safe havens. Paul R. Jann. Journal of Loss prevention in the Process

Industries. Vol. 2. Gener 1989. [6] Consequences of exposure to toxic gases following industrials disasters. Journal of Loss

Prevention in the Process Industries. 1991 Vol. 4 July. [7] Methods for the determination of possible damage. CPR 16 E. “Green book”. Committee for the

Prevention of Disasters. Segona edició de 1992. [8] Metodologías para el análisis de Riesgo. Visión General. Métodos Cuantitativos para el análisis

de riesgos. Métodos Cualitativos para el análisis de riesgos. Guías técnicas de Dirección General de Protección Civil. 1994.

[9] Methods for determining and processing probabilities. CPR 12 E. “Red Book”. Committee for the Prevention of Disasters. Segunda edición de 1997.

[10] Methods for determination of physical effects. CPR 14 E. “Yellow Book”. Committee for the Prevention of Disasters. Segona edició de 1997.

[11] Hazardous materials transportation risk analysis. Rhyne. 1999. [12] Guidelines for quantitative risk assessment. CPR 18 E. ”Purple Book”. Committee for the

Prevention of Disasters. Primera edició 1999. [13] Análisis del riesgo en instalaciones industriales. Ediciones UPC, Barcelona 1999. [14] Analytical expressions for the calculation of damage using probit methodology. Vilchez JA et al.

Journal of Loss Prevention in the Process Industries 14 (2001). [15] Guía técnica para las zonas de planificación para accidentes graves de tipo tóxico. Dirección

General de Protección Civil. 2003. [16] Guia para la realización del análisis del riesgo ambiental. Dirección General de Protección Civil.

2003. [17] Llista de comprovació de la informació requerida en l’informe de seguretat. Institut Químic de

Sarrià. 2005. [18] Guidance on the preaparation of the safety report to meet the requiremnts of Directive 96/82/EC

as amended by Directive 2003/105/EC (Seveso II). Major Accident Hazard Bureau. 2005 [19] Jornadas técnicas sobre zonas de planificación para accidentes industriales que originen

incendios, explosiones i nubes tóxicas. Preguntas fomuladas en los coloquios. 30 i 31 de mayo de 2006.

[20] Propuesta de criterios básicos a considerar para la planificació de emergencias en el entorno de empresas afectades por la reglamentación de Accidentes Graves. TNO. Juny 2009.

[21] Reference manual BEVI risks assessment. RIVM. Versió 3.2 (01.07.2009).



Apèndix 4.

SIGLES AG: Accident Greu. AQR: Anàlisi Quantitativa de Risc. AR: Anàlisi de Risc. BEVI: Manual per la realització de les AQR. RIVM. Versió 3.2 disponible en la pàgina web del

DIUE. BLEVE: Acrònim de Boiling Liquid Expanding Vapour Explosion. DB: Directriu bàsica pel control i planificació davant el risc d’accidents greus en els que

intervinguin substàncies perilloses (RD 1196/2003 de 19 de setembre, BOE núm. 242 de 9 d’octubre de 2003).

DL 1 %: Dosi letal 1 %. DL 0,1 %: Dosi letal 0,1 %. IBA: Informació Bàsica per l’elaboració del Pla d’Emergència Exterior. IPVS: Concentració Immediatament Perillosa per la Vida i la Salut IS: Informe de Seguretat. LEL: Límit inferior d’inflamabilitat. OGE: Oficina de Gestió Empresarial. PAU: Pla d’Autoprotecció (o PEI: Pla d’Emergència Interior). PB: Purple Book. Manual per la realització de les AQR disponible en la pàgina web del DIUE. PPAG: Política de Prevenció d’Accidents Greus. SGS: Sistema de Gestió de la Seguretat. ST: Servei Territorial. ZA: Zona d’Alerta. ZD: Zona de l’efecte Dòmino. ZI: Zona d’Intervenció.



Apèndix 5.

PÀGINES WEB DE REFERÈNCIA AIDA: http://www.proaida.es/index2.php1 ALOHA http://www.epa.gov/ceppo/cameo/aloha.htm

Criteris addicionals per la realització de les AR/AQR (pàgina web de normativa del DIUE): http://www.gencat.cat/diue/departament/normativa/industria/seguretatindustrial/seguretatinstallacions/accidentsgreus/index.html Dirección General de Protección Civil y Emergència (Estat). http://www.proteccioncivil.org/es/Riesgos/Riesgos_Tecnologicos/Quimicos/Establecimientos_SEVESO/Publicaciones Environemental Protection Agency (EPA): http://www.epa.gov/oem/content/cameo/aloha.htm Oficina de Gestió Empresarial (OGE): http://www.gencat.cat/oge/documents/accidents/index.html Valors AEGL (EPA): http://www.epa.gov/oppt/aegl/pubs/chemlist.htm Valors de AEGL, ERPG i TEEL http://orise.orau.gov/emi/scapa/chem-pacs-teels/aegls-erpgs-teels.htm Metodologia per determinar Probits http://www.rivm.nl/milieuporaal/bibliotheek/databases/probitrelaties.jsp Valors de IPVS http://www.cdc.gov/niosh/idlh/intridl4.html

1 La pàgina ha estat desmuntada però s’espera que les preguntes i respostes que hi constaven fins a la data es pengin en

la pàgina web de la Direcció General de Protecció Civil i Emergència de l’Estat.

Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i … · 2011-04-18 ·...

Documents

Transcript of Generalitat de Catalunya Departament d’Innovació, Universitats i … · 2011-04-18 ·...