IEF Trending Topics - iefweb.org

Bitcoin,les claus

del seu preu

Número 1Desembre 2017

IEFTrendingTopics

Juan Barenys González

Stagee IEF 2017Premi Extraordinari de Batxillerat

Damià Querol Bonet

Director Executiu IEFDirecció AcadèmicaIEF Trending Topics

Miquel Noguer Alonso

Jordi Martínez Llorente

Referées

www.iefweb.org

#IEFTrendingTopics

Novembre 2017

ÍndexIntroducció

1. Què són les criptodivises?1.1. Història de les monedes, el patró or, el paper moneda i l’aparació dels bancs centrals

2. Bitcoin2.1. Com funciona?2.2. Blockchain2.3. Bitcoin sobrevenint algunes debilitats del paper moneda 2.3.1. Criptodivises per democratitzar els diners

2.4. Controvèrsies

3. Tipus de criptodivises

4. Bitcoin: Oferta i demanda4.1. Oferta 4.1.1. Diferenciació amb les monedes tradicionals

4.1.2. Com s’introdueixen nous Bitcoins en l’economia

4.1.3. Oferta monetària en el temps

4.1.4. Bitcoin “mining”

4.1.5. Bitcoin com a “commoditiy”

4.1.6. Estat actual

4.2. Demanda 4.2.1. Transaccions que afecten el preu del Bitcoin

4.2.2. Acceptació general de la moneda

4.2.3. Regulació del govern

- Índex bitlegal.io

- Unió Europea

- Estats Units

- Resta del món

4.2.4. Notícies d’esdeveniments afectant: factor reputacional

5. Bitcoin Cash5.1. Per què una nova criptodivisa?5.2. Crítiques i controvèrsies5.3. Estat actual

6. Conclusió

Annex: Evolució en el preu de les principals criptodivises

#IEF

Tren

ding

Topi

cs

Novembre 2017

#IEF

Tren

ding

Topi

cs

Introducció

Introducció

En els últims temps, les criptodivises s’han erigit com un possible mitjà alternatiu de paga-ment i intercanvi que ha cridat l’atenció de governs, entitats financeres, empreses i del públic en general. Aquest interès per les criptodivises no sembla haver minvat i cada cop hi ha més gent que es pregunta si en poc temps podríem fer totes les nostres transaccions amb aquest tipus de monedes.

Aquest document pretén explicar d’una manera senzilla les principals característiques de les diferents criptodivises i alguns factors que afecten al seu preu de mercat.

El document presenta la següent estructura:

En el primer capítol es descriurà què són les criptodivises: una història de les monedes, el patró or, el paper moneda, les targetes de crèdit i dèbit i finalment l’aparició de les criptodivi-ses. A continuació, es farà referència a les avantatges de Bitcoin sobrevenint algunes debilitats del paper moneda i els bancs centrals, per acabar parlant d’un aventatge que ofereix Bitcoin: l’accés a liquiditat per part d’alguns actors que fins al moment els hi estava vetat.

En el segon capítol passarem a comentar específicament de Bitcoin, mencionant dues de les seves principals característiques: el seu funcionament com a mediador en una transacció i la tecnologia blockchain.

En el tercer capítol s’exposaran els diversos tipus de criptodivises actualment amb una major capitalització de mercat. S’explicaran de manera breu les diferències tècniques entre i les millores que suposen respecte de Bitcoin.

En el quart capítol es fa una distinció entre factors que afecten l’oferta i la demanda de Bitcoin, que pot ser estès a una gran part de les criptodivises. En el cas de l’oferta, s’estudiaran les diferències que aquesta presenta amb les monedes tradicionals, com s’introdueix nous Bit-coins en l’economia, la característica de l’oferta monetària en el temps, la funció de “minar”, el paper de Bitcoin com a matèria primera (commodity) i l’estat actual de l’oferta. En el cas de la demanda, s’exposaran les transaccions que afecten el preu d’aquesta, l’acceptació general de la moneda i la regulació del govern. En aquest últim apartat hi trobarem una selecció de les principals novetats reguladores de diferents països, classificades segons si pertanyen a la Unió Europea, als Estats Units, o a altres indrets del món (Canadà, Xina i Japó). A continuació, un re-cull de notícies rellevants que han tingut una incidència històrica en el preu de la criptodivisa.

En el cinquè i últim capítol s’exposarà exclusivament de Bitcoin Cash, una nova criptodivisa sorgida originalment d’un hard fork1 realitzat a la xarxa Bitcoin. Es parlarà de les raons que van dur a la creació d’aquesta nova divisa com també d’algunes controvèrsies i crítiques en les quals s’ha vist involucrada.

1 Un hard fork o partició és el procés que es dóna quan hi ha un desacord o un canvi de normes entre els usuaris d’una criptodivisa i aquesta es divideix en dos sistemes que operen paral•lelament. Quan això s’esdevé, el ledger o llibre major es replica en els dos costats. Per a més informació sobre hard fork vegeu “5. Bitcoin Cash” i sobre el ledger o llibre major vegeu “2.2 Blockchain”.

Novembre 2017

1.Què són les criptodivises?1.1. Història de les monedes, el patró or, el paper moneda i l’aparició dels bancs centrals

Amb l’objectiu de contextualitzar i entendre millor l’aparició de Bitcoin, podria ser útil fer un breu repàs històric al que ha estat el comerç i la seva monetit-zació al llarg dels segles. Es podria establir una distin-ció històrica1 entre cinc sistemes d’intercanvi. Ex-plica com cada nou sistema ha estat una actualització de l’anterior i en quina mesura l’ha millorat. Aquestes categories són: el bescanvi directe, la moneda d’or o metalls preciosos, el paper moneda, les targetes de crèdit i dèbit i, l’última de totes, les criptodivi-ses.

La primera de totes és el bescanvi, és a dir, intercan-viar productes o serveis directament amb d’altres pro-ductes o serveis2 . Aquest era el sistema típic usat pels nostres avantpassats durant l’Edat Antiga i Mitjana: un individu satisfeia les seves necessitats (comprava un producte o servei, per exemple, algú que compra-va gra) satisfent ell mateix les necessitats d’algú altre (oferint un altre producte o servei, per exemple, algú que venia els derivats de la llet que el seu ramat de cabres generava).

La segona és l’aparició de la moneda o els metalls preciosos. El bescanvi va ser la forma dominant de comerç fins al segle I d.C., quan tenim constància de l’existència d’importants i àmpliament acceptades monedes, començant amb l’auerus a l’Antiga Roma. En els segles successius, la van succeir com a moneda de referència en el comerç mundial el sòlid a l’Imperi Bizantí (segle IV al XII), el florí de Florència (segle XIII al XV), el florí alemany o gulden (segle XVII al XVIII), el real de ocho espanyol (segle XVIII al XIX), el pound anglès (segles XIX al XX) i finalment el dolar americà (segles XX fins a l’actualitat)3 .

1 Antonopoulos, A. M. (2014). Mastering Bitcoin (Second Edi). Sebastopol, CA: O’Reilly Media, Inc.2 Smith, A. (2012). Wealth of Nations (English Ed). Wordsworth Editions Ltd.3 Glyn, D. (2002). A History of Money: From Ancient Times to the Present-Day (3rd Ed.). University of Wales Press.

Algunes d’aquestes monedes eren fetes directament d’or, plata o altres metalls preciosos i el seu valor era intrínsec, és a dir, la quantitat d’or, plata o altres que constava que contenien valien el seu equivalent en termes de la moneda. Per exemple, en temps de l’emperador Juli Cèsar, una unitat d’auri contenia en ell mateix 8 grams d’or4. Per tant, les podem classificar dins el grup de monedes fetes de metalls preciosos, que contenen un valor intrínsec en sí mateixes.

Unes altres d’aquestes monedes anteriorment esmen-tades pertanyen a la tercera categoria, doncs van ser convertibles (almenys durant un temps) a una quanti-tat fixa d’or, en el que es coneix com a sistema patró or o gold standard system. Durant els anys 20, per exemple, un dolar americà equivalia a 0,05 unces d’or. El patró or va estar en vigor durant algunes dècades però va ser finalment abandonat per tots els països al llarg del segle XX5 .

Al segle XVI van aparèixer els primers certificats es-crits en paper que equivalien a una quantitat fixa d’or. La seva plena implementació en el comerç inter-nacional, però, no es va consolidar fins al cap de 400 anys6.

Font: St. Louis Fed (FRED), GoldMoney 1

4 Duncan-Jones, R. (1994). Money and Government in the Roman Empire. Cambridge University Press.5 Mundell, R. A. (1997). Currency areas, common currencies, and EMU. American Economic Review, 87(2), 214.6 Flandreau, M., & Jobst, C. (2009). The empirics of international currencies: Network externalities, history and persistence. Economic Journal, 119(537),

© Institut d’Estudis Financers (IEF). 2017

2

És per això que en les últimes dècades el sistema predominant ha estat el de paper moneda o fiat currency. En aquest, els bancs centrals tenen el mo-nopoli per ampliar o reduir l’oferta monetària, sense estar lligats a un tipus d’intercanvi fixe amb cap valor (tampoc l’or). Per aquesta raó, en comparació amb el patró or i d’altres, el valor de la moneda es basa ex-clusivament en la confiança del públic en que el banc central no ampliarà massa l’oferta monetària per tal que aquesta mantingui el valor i no es depreciï, amb l’objectiu d’assolir els seus tres objectius: servir de ve-hicle d’intercanvi, com a unitat comptable i com a magatzem de valor7.

La quarta categoria, les “monedes de plàstic” és una actualització de l’últim sistema de pagament. A partir dels anys 80, en comptes d’intercanviar di-ners en efectiu, també sorgeix la possibilitat de pagar mitjançant un nou vehicle on les entitats financeres, supervisades per organismes governamentals i amb un sistema comptable centralitzat, valida les tran-saccions que es realitzen entre el diversos agents. És el que s’anomena targetes de crèdit o dèbit, depe-nent de l’ús comptable que se li doni. De qualsevol manera, els intercanvis en targetes de crèdit només afecten a la forma de pagament, doncs la moneda que se segueix utilitzant és aquella que és proveïda pels bancs centrals.

La seva total implementació va ser més ràpida que la del paper moneda. Tanmateix, encara es va trigar uns anys en ser un sistema de pagament vàlid a molts llocs del món8.

Font: Federal Reserve & Census Bureau

Finalment trobem les criptodivises, un nou siste-ma de pagament que permet realitzar transaccions d’individu a individu (peer-to-peer) sense la necessi-tat d’un sistema centralitzat que validi la operació9. Passarem ara a veure algunes característiques de Bit-coin, la primera criptodivisa que va aparèixer i que actualment té la major capitalització de mercat de totes les criptodivises.

7 Asmundson, I., & Oner, C. (2012). What is money? Finance & Develop-ment, (September).8 Calem, P. S., & Mester, L. J. (1995). Consumer Behavior and the Sticki-ness of Credit-Card Interest Rates. The American Economic Review, 85(5)9 Vegeu “2.2 Blockchain”

Pel que fa a política monetària, com ha fet notar el vicepresident per la supervisió de la Fed, Randal Quarles10, si el grau d’acceptació de Bitcoin i altres criptomonedes segueix creixent i, per tant, també el seu ús, això podria suposar una amenaça per la política monetària dels bancs centrals, donat que el públic utilitzaria una moneda de la qual no poden controlar-ne l’oferta.

És per aquest motiu que ja hi ha propostes per crear unes criptodivises controlades pels bancs cen-trals (Central Bank Cryptocurrencies) en quant a la seva oferta però on la validació de les transaccions es realitzés de forma descentralitzada11. És a dir, man-tenir el component del ledger descentralitzat però amb una oferta de moneda controlada. La més fa-mosa d’aquestes propostes és el Fedcoin12 , una CBCC controlada per la Reserva Federal dels Estats Units.

2. Bitcoin

2.1. Com funciona?

Donat que Bitcoin és la criptodivisa amb una capi-talització de mercat més gran i la primera que va aparèixer13, analitzarem a continuació la seva història i el seu funcionament.

L’usuari conegut com Satoshi Nakamoto (conside-rat el “pare fundador” del Bitcoin) va introduir les primeres 50 unitats de Bitcoin en circulació l’any 2009, essencialment per demostrar que el seu mè-tode, basat en un sistema de blockchain descentralit-zat, podia funcionar. La posada en marxa de Bitcoin la van realitzar voluntaris i entusiastes del món de la informàtica. L’interès va créixer fins al punt que Bitcoin va començar a cotitzar al 2010 a una borsa japonesa online, Mt. Gox14.

La millor manera d’explicar com es realitza una tran-sacció en Bitcoins és comparant-ho a com es fa amb un sistema de pagament tradicional com ara les tar-getes de crèdit.

10 Lam. E., (2017). What the World’s Central Banks Are Saying About Bitcoin. Bloomberg.11 Bech, M., (2017). Central bank cryptocurrencies. Bank for International Settlements.12 Koning, JP., (2016). Fedcoin: A Central Bank-issued Cryptocurrency. R3 Reports.13 Vegeu “3. Tipus de criptodivises”14 Trautman, L. (2007). Virtual Currencies; Bitcoin & What Now After Liberty Reserve, Silk Road, and Mt. Gox? Richmond Journal of Law & Technology, 20(4).


3

Una transacció que es realitzi amb targeta de dèbit o crèdit, ha de passar forçosament per un sistema centralitzat per a què pugui ser validada i efectuada. És a dir, sempre hi intervé una tercera part: o bé el propi banc i/o les empreses que fabriquen les targetes (Visa, Mastercard, American Express...). Tan-mateix, en el cas d’una criptodivisa, per exemple el Bitcoin, la validació d’aquesta transacció es descentralitza en un sistema de llibre major públic fiscalitzat per una xarxa d’ordinadors15.

En resum, el principal avantatge que té una moneda com el Bitcoin respecte a qualsevol altre mitjà de paga-ment és que s’elimina completament qualsevol intermediari i és aquest conjunt d’ordinadors i no pas cap institució qui valida la transacció16.

En els paràgrafs següents s’explica d’una manera més àmplia com funciona blockchain (la xarxa d’ordinadors que valida transaccions) i que és la que s’usa en el cas de Bitcoin i altres criptodivises17.

2.2. Blockchain

Aquest sistema de llibre major públic anteriorment esmentat s’anomena blockchain i es podria resumir el seu funcionament de la següent manera.

En el cas de Bitcoin, la seva blockchain és una base de dades distribuïda, no centralitzada en cap punt, que s’actualitza cada 10 minuts amb més dades i inputs. Cada blockchain és una base de dades en xarxa, quelcom comparable amb Internet però més segur, amb un objectiu específic18.

D’aquesta manera, qualsevol bloc (píndola d’informació dins d’una cadena de blocs: blockchain) que s’uneixi a la cadena del sistema ha de ser vali-dada, és a dir, ha d’estar conforme amb tota la infor-mació prèvia present a la blockchain. Amb cada nou bloc (transacció, actualització o dada), la cadena és completament actualitzada i validada d’una manera descentralitzada per tots els usuaris, cosa que la fa una eina d’emmagatzematge molt segura.

La blockchain que sustenta la xarxa bitcoin presenta diferents mecanismes per evitar errades com el dou-ble spending (o prevenció de que es gastin els ma-teixos diners en dos transaccions diferents) i l’ordre amb que les transaccions es realitzen19.

15 Vegeu “2.2 Blockchain”16 How does Bitcoin work? (April 11th 2013). The Economist.http://money.cnn.com/infographic/technology/what-is-Bitcoin/ 17 Vegeu “2.2 Blockchain”18The great chain of being sure about things (October 31th 2015). The Economist.19 Driscoll, S. (2013). How Bitcoin Works Under the Hood. http://www.imponderablethings.com/2013/07/how-bitcoin-works-under-hood.html

Especialment pel que fa a aquest segon aspecte, les transaccions a blockchain estan protegides per una “carrera matemàtica” que enfronta l’atacant (aquell que vol realitzar una transacció en desacord amb les regles de blockchain) amb la resta de la xarxa.

Una conseqüència de que els blocs es construeixin un a sobre de l’altre és que les transaccions al final de la cadena són més segures, donat que l’atacant haurà de superar la xarxa durant una quantitat de temps més gran per tal de reemplaçar els blocs20.

En definitiva, aquest element dinàmic i la seva descentralització, permeten que aquesta tecnologia sigui extremadament eficient emmagatzemant dades ordenades en el temps sense la possibili-tat de poder revisar-la o modificar-la. Seria altament costós o impossible refer tota la informació prèvia continguda a blockchain. Els usuaris poden tenir més seguretat, transparència i un major control sobre el flux de dades21.

El seu principal avantatge, doncs, és la possibilitat de validar transaccions entre dues parts, sense que cap agent pugui actuar de manera oportunista, i sense que aquestes hagin de validar-les un agent centra-litzat.

Aquesta verificació descentralitzada ens ofereix un control sobre les dades prèviament desconegut a Internet. En certa manera, podria comparar-se amb transferir el món físic al món digital. Per exemple, podem assegurar-nos que un usuari específic és l’únic beneficiari d’un Bitcoin i ningú més, de la mateixa manera que quan entreguem físicament un bitllet a algú el deixem de tenir nosaltres i passa a ostentar-lo l’altra persona.

La primera blockchain distribuïda va ser la concep-tualitzada per Satoshi Nakamoto per donar suport i com a principal estructura de la criptodivisa que ell mateix va crear, el Bitcoin. Cal dir, però, que més enllà de Bitcoin s’han creat altres blockchains, a platafor-mes com Airbnb, al mercat de l’electricitat, al mercat immobiliari... totes elles amb l’objectiu de registrar i validar transaccions d’una forma descentralitzada22.

20 Driscoll, S. (2014) The Essence of How Bitcoin Works. http://www.im-ponderablethings.com/2014/09/the-essence-of-how-bitcoin-works-non.html21 Grinberg, R., Primer, B., Ecosystem, B., Sustainable, I. B., & Issues, L. (2012). Bitcoin: an innovative alternative digital currency. Hastings Sci. & Tech22 Narayanan, Arvind; Bonneau, Joseph; Felten, Edward; Miller, Andrew; Goldfeder, Steven (2016). Bitcoin and cryptocurrency technologies: a com-prehensive introduction. Princeton: Princeton University Press.


4

2.3. Bitcoin sobrevenint algunes debilitats del paper moneda

Aquest últim sistema on els bancs centrals són els únics autoritzats per imprimir paper moneda és avui en dia el majoritàriament vigent a tots els països. El Bank Of International Settlements va elaborar un informe l’any 2016, on s’afirmava que cada dia es realitzen transaccions en monedes controlades pels bancs centrals (la més important d’elles: el dò-lar, seguida de l’euro, el yen, la lliura esterlina...) per valor de 5,1 trilions de dòlars enfront dels $100 milions realitzades en Bitcoins23.

Font: Bank for International Settlements (BIS)

Cal recordar que una gran part d’aquestes monedes que al llarg de la història s’han implementat sota el control de bancs centrals han perdut gairebé tot el seu valor24.

Tal i com veurem posteriorment, en el cas de Bit-coin l’oferta de moneda presenta unes carac-terístiques especials: la forma en que es produeix l’augment de l’oferta monetària en el cas de Bitcoin és una de les grans diferències que la criptodivisa presenta respecte dels seus predecessors25.

És per aquest motiu que alguns analistes han coin-cidit a assenyalar que la política monetària expan-siva duta a terme pels bancs centrals en les dè-cades posteriors a la crisi ha afavorit l’aparició de criptodivises, doncs aquesta ha contribuït a la progressiva pèrdua de credibilitat que les monedes tradicionals han experimentat26.

23 Bank for International Settlements (2016). Triennial Central Bank Survey.24 Helleiner E. (2003). The Making of National Money: Territorial Curren-cies in Historical Perspective . Cornell University Press.25 En el capítol “4.1 Oferta de Bitcoin” s’explicarà amb més detall quines són aquestes característiques i en quin grau diferencien Bitcoin del paper moneda.26 European Central Bank ECB (2012). Virtual Currency Schemes. www.ecb.europa.eu

David Lee Kuo Chen, del Sim Kee Boon Institute for Fi-nancial Economics, es refereix en el seu llibre “Hand-book of Digital Currencies” a aquest fenomen27.

Exposa com les criptodivises han captat l’atenció de molts inversors en un moment en el qual la política d’expansió monetària duta a terme pels bancs cen-trals d’arreu del món han fet pujar el preu dels actius. Donat que la reversió d’aquesta política mo-netària presentava un alt grau d’incertesa pel que feia a les seves conseqüències les criptodivises han despertat l’interès d’aquells que no se sentien còmodes amb una moneda nacional suportada per un gran quantitat de deute, en comptes d’actius, d’alguns governs centrals.

D’altra banda, és prudent a l’hora de determinar si Bitcoin es convertirà o no en una moneda de referèn-cia, donat que actualment és essencialment un actiu especulatiu en tant que cap bé o servei es valora prin-cipalment en Bitcoin. Els inversors, doncs, tindrien Bitcoin com un actiu i la seva apreciació rauria en l’expectativa de que esdevindrà un mitjà d’intercanvi establert.

Font: Board of Governors of the Federal Reserve System (US)

És cert que, comparat amb la volatilitat del dòlar o l’euro, els volums de volatilitat al mercat de Bitcoin són preocupants, doncs històricament han pogut dis-posar de monedes força més estables. Tanmateix, a països de l’Amèrica Llatina com Veneçuela o Brasil, la moneda dels quals experimenta volatilitats superiors o similars però amb una pèrdua de valor constant28, aquest factor no serà dissuasiu per al seu ús. Es po-dria dir, per tant, que la volatilitat és relativa.

27 Lee Kuo Chen, D. (2015). Handbook of Digital Currency: Bitcoin, Innovation, Financial Instruments and Big Data. Sim Kee Bon Institute for Financial Economics, Singapore Management University.28 Reuters (2017). Venezuela’s January-September inflation 536 percent: National Assembly. https://www.reuters.com/article/us-venezuela-economy/venezuelas-january-september-inflation-536-percent-national-assembly-idUSKBN1CB25L


5

2.3.1 Criptodivises permetent l’accés a liquiditat

Una altra de les funcions importants de les criptodi-vises que alguns autors posen en valor és la capaci-tat d’aquestes per permetre l’accés a liquiditat i finançament a actors que prèviament no en tenien. Això es déu al funcionament de les transaccions en criptodivises que, com veurem posteriorment, con-sisteixen únicament un contracte privat entre dues parts, que permet l’intercanvi entre individus elimi-nant qualsevol intermediari29.

Podem il·lustrar-ho amb dos exemples concrets que ho corroboren:

1) A l’any 2012, PayPal bloquejava l’accés a usuaris de més de 60 països del món, que no podien pagar ni cobrar amb aquest mecanisme. Alhora, un gran nombre d’entitats financeres presentaven restric-cions similars. És per aquesta raó que Wordpress, la plataforma líder en serveis de blogging i allotjament web, va emetre al Novembre d’aquell mateix any un comunicat on es deia que “no trobaven just que un blogger d’Haití, Etiopia, Kenia hagués de tenir un accés restringit a la blogosfera degut a la impossibilitat de rebre pagament”.

Per aquest motiu van permetre pagar als bloggers en Bitcoins donat que era “una moneda digital que, al no tenir cap autoritat central, no hi ha cap manera de bloquejar l’accés a països que es troben fora d’aquesta xarxa”30.

2) Encara un altre exemple, a Afghanistan, les dones segueixen sense poder tenir comptes bancaris propis. Si mai cap dona arriba a guanyar diners ha de trans-ferir-los obligatòriament i per llei al compte del seu marit, pare o germà. Això suposa uns costos de tran-sacció enormes inclús per enviar petites quantitats de diners. Film Annex, una institució educativa artística que paga cada any a 300,000 bloggers voluntaris que contribueixen al seu blog, conscient de les dificultats d’aquestes col·laboradores, va començar a utilitzar Bitcoins per poder pagar a les contribuïdores afganes31.

Hem vist doncs, algunes de les bones intencions i l’èxit que han tingut les criptodivises a l’hora de per-metre liquiditat a alguns agents concrets que d’una altra manera tindrien més difícil l’accés a aquests di-ners. En contrast, veurem ara algunes controvèrsies en què la criptodivisa s’ha vist involucrada.

29 Vegeu 2.2 Blockchain30 Skelton, A. (2012). Pay Another Way: Bitcoin. Retrieved from https://en.blog.wordpress.com/2012/11/15/pay-another-way-Bitcoin/31 Vigna P., Casey M.J., (2015), Cryptocurrency: How Bitcoin and Digital Money are Challenging the Global Economic Order, Random House Group

2.4. Controvèrsies

Un dels principals i primers usos de Bitcoin va ser el de ser usat com a moneda al mercat negre de drogues il·legals. The Silk Road32 era un dels principals llocs webs on aquestes operacions es realitzaven.

L’FBI va tancar la web a l’Octubre de 2013 i va arrestar el seu fundador, Ross William Ulbricht, acu-sat d’amagar-se darrere el pseudònim “Dreat Pirate Roberts”33.

Font: Elaboració pròpia basat en Christin, N. (2013) “Traveling the silk

road”

Una moneda que permet el complet anonimat també pot ser usada per a aquest tipus de transac-cions34. Més enllà de Silk Road també s’ha tingut con-stància de l’ús de Bitcoins i altres criptodivises en la compra d’armes35, pornografia36 i per finançar grups terroristes37.

32 Christin, N. (2013). Traveling the silk road. In Proceedings of the 22nd international conference on World Wide Web - WWW ’13 (pp. 213–224).33 Anderson, N., & Farivar, C. (2013, March 10). How the feds took down the Dread Pirate Roberts. Ars Technica.34 Barratt, M. J. (2012). Silk road: Ebay for drugs. Addiction.35 Rizzo, P. (2014). 25-Year-Old Arrested After Selling Gun for Bitcoin on Black Market. Coindesk.com. Retrieved from36 Kelly, J. (2016). New partnership aims to clamp down on use of Bitcoin for child porn. Reuters. Retrieved from37 Maxey, L. (2017) Terror Finance in the Age of Bitcoin. The Chiper Brief.


6

3. Tipus de criptodivises

En aquest capítol s’explicaran i es definiran les prin-cipals criptodivises en funcionament actual-ment, ordenades de major a menor capitalització de mercat. Tal i com es podrà observar, la majoria són criptodivises sorgides de l’evolució i millora d’algunes característiques concretes de Bitcoin o de les seves funcions.

En la següent taula es mostra la capitalització de mercat i el preu relatiu de les criptodivises amb una capitalització de mercat més gran38. (A data 20 de Desembre de 2017). Annex a aquest document es poden trobar l’evolució en el preu d’aquestes cripto-divises.

Nom Capitalització de Mercat

Preu

Bitcoin $285.972.461.448 $17.069,90

Ethereum $78.328.229.616 $812,08

Bitcoin Cash $58.115.262.343 $3.445,70

Ripple $29.778.548.209 $0,768694

Litecoin $17.946.928.649 $329,98

Dash $10.241.202.500 $1.319,05

3.1 Ethereum (ETH)

Va aparèixer l’any 2015. Podem definir Ethereum com una plataforma descentralitzada que ofereix dos serveis principals: d’una banda, Smart Con-tracts (contractes la validació dels quals la fa una xarxa descentralitzada) i Dapps (aplicacions que usen un blockchain per a funcionar). Aquest sistema desincentiva d’una manera efectiva el frau, el control o la interferència de qualsevol tercera part39.

És possiblement la criptodivisa més allunyada de Bit-coin pel que fa a similituds en les seves caracterís-tiques. Les aplicacions funcionen amb una moneda que és específica de Ethereum: ether. Un dels fets més destacats d’Ethereum és la seva partició en Ethe-reum (ETH) i Ethereum Classic (ETC). És la criptodivisa que presenta una major capitalització de mercat des-prés de Bitcoin.

3.2 Bitcoin Cash

A mitjans de Juliol del 2017, les principals com-panyies mineres i altres agents, que en aquell mo-

38 CoinMarketCap coinmarketcap.com39 Ethereum White Paper. A Next-Generation Smart Contract and Decen-tralized Application Platform. (2017). Github.

ment representaven aproximadament un 80-90% de tota l’energia de computació (és a dir, l’energia necessària tant per realitzar les validacions pròpies de blockchain com per minar nous Bitcoin) , van vo-tar per tal d’incorporar una tecnologia a Bitcoin an-omenada “segregated witness” (saviesa segregada). Aquesta fa que s’hagi de verificar una menor quanti-tat d’informació a cada bloc de la cadena blockchain40. En d’altres paraules, que cada píndola d’informació de blockchain presentés una menor quantitat de con-tingut i per tant fos necessària menys energia per processar-la.

Al mateix temps, altres miners i desenvolupadors creien que “segregated witness” no adreçava el pro-blema fonamental de Bitcoin, i per això van decidir crear Bitcoin Cash. Aquesta es caracteritza, a dife-rència de Bitcoin, per tenir uns blocs d’un tama-ny més gran a la cadena de blockchain, amb un nivell ajustable de dificultat per assegurar la super-vivència de la cadena, així com del procés de verifi-cació de les transaccions41.

3.3 Ripple

Ripple es defineix com una plataforma que permet realitzar pagaments amb un cost molt baix i en temps real. Va se llançada al 2012.

Una de les principals diferències que presenta amb Bitcoin (que utilitza blockchain per validar les transac-cions), és el sistema de consensus ledger (és a dir, llibre major de consens42). En aquest, a diferència de Bitcoin, no es mina, és a dir, no es produeix un aug-ment de l’oferta monetària per mitjà de la resolució d’algoritmes. Això fa que es redueixi molt la quanti-tat d’energia utilitzada43.

3.4 Litecoin

Va aparèixer l’any 2011 i va ser una de les primeres criptodivises que es van implementar en el mercat a part de Bitcoin. Litecoin es basa en una xarxa global de pagament en línia que no està controlada per cap autoritat central i usa “Scrypt” com a sistema de “proof of work”. El proof of work (sistema de pro-va de treball) és un sistema que, per evitar compor-taments indesitjats (per exemple atacs de denegació de servei o spam) requereix que el client del servei realitzi algun tipus de treball que tingui cert cost i que és verificat fàcilment en la part del servidor. Nor-malment el treball consisteix a realitzar un còmput en l’ordinador del client44.

40 Song, J. (2017). Bitcoin Cash: What You Need To Know. Medium. 41 CoinTelegraph (August 7, 2017) Bitcoin Cash Posts Lacklustre Reco-very42 Per a una explicació més àmplia, vegeu “2.1: Com funciona?” i “2.2: Blockchain”.43 Ripple White Paper. Correction to Ripple White Paper. (2015) https://ripple.com/dev-blog/correction-to-ripple-white-paper/44 Lee, C. (2011). LiteCoin.


7

Tot i que Litecoin presenta moltes semblances amb Bitcoin, és més ràpida a l’hora de generar blocs nous en la seva cadena de blockchain, i per tant, confirma les transaccions de manera més ràpida.

3.5 Dash

Dash (conegut originalment com Darkcoin) ofereix un avantatge principal respecte de Bitcoin: l’anonimat. D’acord amb els experts, és més difícil seguir una transacció realitzada en Dash que en Bitcoins. Va ser llançada al 2014 i ràpidament adoptada per un gran número d’usuaris.

Al Març del 2015, Darkcoin va cambiar la seva marca a DASH, com les sigles de “digital cash45”. La principal diferència amb Bitcoin és el seu sistema de validació de transaccions, que funciona de manera més ràpida i més anònima.

4. Bitcoin: Factors d’Oferta i Demanda

A continuació, una taula que mostra de manera re-sumida els factors que afecten l’oferta i la demanda de Bitcoins:

Factors que afecten l’oferta

Factors que afecten la

demanda

Oferta determinada

algorítmicament

(sistema de minatge)

Transaccions realitzades

Acceptació general de la moneda

Regulació del govern

Notícies d’esdeveniments

4.1 Factors d’Oferta de Bitcoin

4.1.1 Diferenciació amb les monedes tradicionals

Tal com s’ha exposat anteriorment, no hi ha cap ens central que reguli l’oferta de Bitcoins. Cap govern ni cap autoritat centralitzada, com passa amb les monedes tradicionals, pot manipular l’oferta de Bit-coins.

45 Duffield, E., & Diaz, D. (2014). Dash: A privacy-centric crypto-curren-cy.

En el seu lloc, la moneda és governada per unes normes criptogràfiques que són fetes complir per la xarxa descentralitzada d’ordinadors.

Paradoxalment, ja podem saber exactament l’oferta de Bitcoin en qualsevol moment del temps, sense sa-ber-ne la demanda. A diferència dels bancs centrals, que intenten ajustar la oferta de moneda depenent de la seva demanda, aquesta manera d’oferir Bitcoin es troba totalment fora “d’escoltar” la demanda46. En d’altres paraules, l’oferta de Bitcoin segueix ampliant-se de la mateixa manera indepen-dentment de quina sigui la demanda en aquell moment.

Per tant, ja hi ha un primer factor a destacar: l’oferta de moneda no està sotmesa a cap banc central ni govern, sinó al propi sistema, que en crea de nous mitjançant un algoritme matemàtic.

4.1.2 Com s’introdueixen nous Bitcoin en l’economia

L’oferta de Bitcoin està determinada algorítmica-ment47. Es basa en una funció d’oferta descendent geomètricament.

Aquests Bitcoin són donats com a recompensa en un model de seguretat, basat en la teoria de jocs, que s’assegura que cada transacció és validada indepen-dentment per actors completament anònims, que han de proveir electricitat com a garantia de l’acció de seguretat que han realitzat. Si realitzen satis-factòriament la tasca de seguretat de validar transaccions, guanyen, com a recompensa ba-sada en la probabilitat, aquesta recompensa.

En la següent taula es mostren, per aquest ordre, les dates, el número de bloc, el període, el número de Bitcoin continguts en cada bloc, l’estimació de l’any, el número de Bitcoin a l’inici del període, el número de Bitcoin afegits, el total de Bitcoin, el percentatge d’increment que suposa respecte al període anterior, i el percentatge sobre el total de Bitcoin48.

Font: Bitcoin.it/wiki

46 Vegeu “4.1.2 Com s’introdueix Bitcoin en l’economia”47 Antonopoulos, A. M. (2014). Mastering Bitcoin (Second Edi). Sebasto-pol, CA: O’Reilly Media, Inc.48 Yermack, D. (2015). Is Bitcoin a Real Currency? An Economic Appraisal. In Handbook of Digital Currency: Bitcoin, Innovation, Financial Instruments, and Big Data.


8

Aplicant una escala logarítmica a la recompensa en cada bloc com a funció de la mida d’aquest bloc, ob-tenim la següent gràfica:


En la següent gràfica es pot apreciar clarament per què de l’oferta de funció de Bitcoin se li diu “funció d’oferta descendent geomètricament49”


Cal remarcar, de l’anterior gràfica, el fet que 21 mi-lions és una quantitat de Bitcoin asimptòtica. En al-tres paraules, mai arribarà a haver-hi un total de 21 milions de Bitcoin en circulació, és l’asímptota a la que la funció tendeix.

L’algoritme que defineix aquesta funció s’expressa matemàticament de la següent forma.

El funcionament és, per tant, força simple. El siste-ma sap exactament quina quantitat de Bitcoin hi ha d’haver en circulació en cada moment. Subseqüentment, per tal d’ampliar l’oferta de Bit-coins, els diferents participants en el mercat tenen l’opció de “minar”, és a dir, posar una computadora a treballar per resoldre un complicat algoritme. Si la computadora aconsegueix resoldre’l, lògicament es queda el Bitcoin.

49 Font: Coin Telegraph.

Metafòricament, seria com si cada ordinador fos un miner i se li repartissin diferents blocs de roca per minar. El miner ha de minar els blocs de roca que li són repartits i si troba un Bitcoin en ells se’l queda. Quan hi hagi molts miners, òbviament cada bloc de roca tindrà menys possibilitats de contenir un Bitcoin, doncs el que no pot passar és que s’incrementi el rati al que creix l’oferta de Bitcoin50.

A aquest últim fet cal afegir-li, com es mostra a con-tinuació, el fet que cada 4 anys l’oferta de Bitcoin en cada bloc es divideix per dos.

4.1.3 Oferta monetària en el temps

L’oferta monetària s’ajusta en el temps de la següent manera. Cada 4 anys, el número de Bitcoin con-tinguts en cada bloc es redueixen a la meitat. Per exemple, van passar de 50 a 25 al Novembre de 2012 i de 25 a 12.5 al Juliol de 2016.

Es pot observar clarament en la gràfica: la inclinació de la corba d’oferta canvia substancialment cada quatre anys (al Novembre de 2012 i al Juliol de 2016) per passar a reduir-se a la meitat.

Font: Coindesk.com

4.1.4 Bitcoin mining

En els darrers anys, hem tingut notícia de divers-es “granges” de mineria amb una gran quanti-tat d’ordinadors que minen constantment per tal d’obtenir Bitcoins51.

Tal i com s’explica en l’article referenciat, els “mi-ners” són recompensats de dues maneres: tant per la seva funció de validar transaccions com per l’activitat de minar.

50 Eyal, I., & Sirer, E. G. (2014). Majority is not enough: Bitcoin mining is vulnerable. In Lecture Notes in Computer Science (including subseries Lecture Notes in Artificial Intelligence and Lecture Notes in Bioinformatics) (Vol. 8437).51 Kroll, J. a, Davey, I. C., & Felten, E. W. (2013). The Economics of Bitcoin Mining, or Bitcoin in the Presence of Adversaries. The Twelfth Workshop on the Economics of Information Security (WEIS 2013), (Weis), 1–21.


9

Els beneficis que genera aquesta activitat (és a dir, realitzar aquestes dues funcions i ser recompensat com a tal) són cada cop menors. D’acord amb l’article, a l’any 2009, quan una unitat de Bitcoin equivalia a $0,06, un ordinador estàndard podia aconseguir fins a 200 Bitcoin en uns pocs dies. A l’any 2014, quan el preu havia ascendit als $900, un únic ordinador tri-garia fins a 98 anys en aconseguir tan sols un Bitcoin. Val a dir, però, que mentre a l’any 2009 el preu d’un Bitcoin no va sobrepassar els 6 cèntims de dòlar, al 2014 el preu va fluctuar entre els 350 i els 881 dòlars.

Això és degut principalment a la quantitat de miners que hi ha en el mercat. Com hem explicat, l’oferta de Bitcoin és determinada algorítmicament, la seva corba de creixement ja ha estat determinada prèvia-ment i subseqüentment no es pot modificar. Per tant, el fet que hi hagi molts miners treballant, redueix substancialment la probabilitat que un bloc contin-gui la quantitat de Bitcoin desitjada.

4.1.5 Bitcoin com a “commodity”: perquè l’oferta s’assembla a l’or i els metalls preciosos

En tractar-se d’una moneda amb una oferta creixent però amb una corba predeterminada algorítmica-ment, com acabem de veure en l’apartat immediata-ment anterior, fa que es pugui equiparar Bitcoin amb, per exemple, l’or. Hi ha una quantitat limitada d’or en el món i la seva oferta s’amplia molt lentament en el temps. És per aquest motiu que es pot parlar més del Bitcoin com una commodity o matèria pri-mera que no pas com una moneda52.

En el mercat de l’or, on molt poques quantitats d’or són introduïdes cada any53, el preu varia ma-joritàriament segons la seva demanda i no pas segons la oferta, doncs aquesta es manté força estable en el temps.

4.1.6 Estat actual

Ja coneixem el total de Bitcoin que s’oferiran al llarg de la història: 21 milions de Bitcoin a l’any 2140. D’aquests 21 milions de Bitcoin, tal i com mostra la gràfica, ja se n’han minat aproximadament 15,7, és a dir, el 75% del total54.

52 Bergstra, J., & Weijland, P. (2014). Bitcoin: a money-like informational commodity. arXiv Preprint arXiv:1402.4778, (Mlic), 1–26. Retrieved from53 Domanski, D., & Heath, A. (2007). Financial investors and commodity markets. BIS Quarterly Review, (March).54 Font: blockchain.info

Font: Coindesk.com

4.2 Factors de Demanda de Bitcoin

Un dels aspectes importants que explica per què el preu de Bitcoin no ha deixat d’augmentar és una diferència fonamental entre la demanda i l’oferta d’aquesta criptodivisa: mentre l’oferta de Bitcoin en el temps, com hem vist, és limitada i el seu creixement disminueix (cada cop són introduïdes menys quantitat de Bitcoin en l’economia), la de-manda, almenys en els últims anys, no ha parat d’augmentar degut als factors que veurem a con-tinuació.

4.2.1 Transaccions que afecten el preu de Bitcoin

Més enllà de les característiques pròpies de l’oferta i la demanda de Bitcoin, una principal distinció que cal fer és en el tipus de transacció que es realit-za mitjançant Bitcoin, per veure quines en condi-cionen realment el preu de Bitcoin. D’acord amb l’analista de mercats Venzen Khaosan, es poden clas-sificar en dos grans grups55:

En primer lloc tindríem aquelles transaccions on dos usuaris de Bitcoin, tant el venedor com el comprador, realitzen una transacció. En aquest cas, com que els dos usen Bitcoin tant per pagar com per cobrar, no ha calgut la conversió de Bitcoin a cap altra divisa. Al no haver calgut bescanviar Bitcoin per cap altra divisa, el preu del mateix no s’ha vist afec-tat. Aquest primer grup de transaccions, doncs, no afecten el preu de Bitcoin.

En segon lloc, quan un dels dos agents no són us-uaris de Bitcoin, el preu sí es veurà afectat, doncs o bé el comprador o bé el venedor hauran de recór-rer al mercat de Bitcoin per realitzar la trans-acció. En cas de realitzar una compra, el comprador haurà d’anar al mercat de Bitcoin i bescanviar-la per una altra divisa, fet que farà pujar el preu de la ma-teixa, doncs estarà ampliant la demanda. En cas con-trari, si el que vol és vendre Bitcoin fruit d’una venda, el preu de mercat de Bitcoin tendirà a baixar, doncs estarà ampliant la oferta.

55 What Affects Bitcoin Price? (2014). CryptoCoin News. © Institut d’Estudis Financers (IEF). 2017

10

Una exemplificació del primer cas seria quan un usu-ari que ja ostenta Bitcoin en la seva cartera compra un producte a Shopify, una plataforma de comerç electrònica que accepta Bitcoin com a mètode de pagament. Ni el comprador ni el venedor han bes-canviat Bitcoin per una altra divisa, per tant el preu de Bitcoin no s’ha vist afectat.

Una altra exemplificació del segon cas seria quan un usuari encara no ostenta Bitcoin en la seva car-tera i vol comprar el mateix producte a Shopify56. En aquest cas, el comprador bescanviarà, per exemple, euros per Bitcoin. En ampliar la demanda de Bitcoin, el preu unitari de Bitcoin tendirà a pujar.

Entre els esdeveniments que no fan pujar sinó baixar la demanda s’hi troben, segons el mateix autor: els venedors que accepten Bitcoin i que intercanvien la moneda per una altra divisa fent-ne baixar el preu, els miners “cashing out” per pagar despeses amb monedes tradicionals i la conversió total o parcial dels salaris pagats en Bit-coin en altres monedes.

4.2.2 Acceptació general de la moneda

Com en qualsevol actiu, un dels factors que fan que el preu de l’actiu pugi es l’increment de deman-da o l’expectativa d’un increment de demanda per part del mercat. Si el mercat anticipa, doncs, que Bitcoin es podria convertir en un actiu o moneda de referència en un futur a l’hora de realitzar transac-cions, el preu de Bitcoin pujarà57.

El preu relatiu de Bitcoin es determina exactament de la mateixa manera com es determina el preu rela-tiu del euro, la lliura esterlina, el yen o el dòlar ame-ricà: a través d’un mercat on la oferta i la demanda fixen el seu preu58.

És cert que s’han observat episodis de fortes pujades i baixades en el seu preu59. Tanmateix, si observem la tendència a llarg termini, com que el volum de transaccions des de l’any 2013 i 2014 ha crescut, la capitalització de mercat també ha crescut, i per tant la volatilitat no ha parat de decréixer, de mitjana60.

56 shopify.com/Bitcoin57 Kristoufek, L. (2015). What are the main drivers of the Bitcoin price? Evidence from wavelet coherence analysis. PLoS ONE, 10(4).58 Antonopoulos, A. M. (2014). Mastering Bitcoin (Second Edi). Sebasto-pol, CA: O’Reilly Media, Inc.59 Cheng, E. (2017) Bitcoin plunges 18% after topping $11,000 in extre-mely volatile trading. CNBC.60 Veure gràfic.

Font: Btcvol.info

4.2.3 Regulació del govern

La regulació que se li aplica a la tecnologia block-chain que és usada per una gran part de les cripto-divises és rellevant en tant que moltes d’aquestes criptodivises es proclamen com a actius lliures d’impostos i, per tant, del control dels go-verns61.

Si es demostra, per tant, inevitable la intromissió d’ens reguladors en aquest tipus de transacció, les criptodivises tendiran a baixar de valor, doncs segons es demostra, un dels seus principals atractius és la hipotètica impossibilitat per part dels òrgans regula-dors de seguir-la.

Kevin V. Tu, de la University of Maryland Francis King Carey School of Law , i Michael W. Meredith del United States District Court for the Western District of Texas han escrit un dels papers més influents pel que fa a la regulació de Bitcoin62.

Els autors expliquen com, inicialment, bitcoin i la resta de criptodivises van “escapar” del control dels òrgans reguladors, però que això ha anat canviant a mesura que creixia la seva popularitat:

Expliquen com just després de la seva creació, Bitcoin va operar lliurament, sense cap regulació establerta. La popularitat de Bitcoin, però, va forçar als òrgans legals i reguladors tant nacionals com internacionals a mesurar els potencials riscos d’una divisa descen-tralitzada cada cop més popular. Com a resultat, la resposta legal i reguladora ha estat molt diferent en els diferents països.

61 Twomey, P. (2013). HALTING A SHIFT IN THE PARADIGM: THE NEED FOR BITCOIN REGULATION. Trinity C.L. Rev, 1(16)..62 Tu, Kevin V. and Meredith, Michael W., Rethinking Virtual Currency Regulation in the Bitcoin Age (August 22, 2014). Washington Law Review, Vol. 90, 271-347, 2015


11

Un dels elements a tenir en compte és el fet que Bit-coin és un actiu completament nou que la legis-lació no contemplava a l’hora de regular, i que per tant no encaixa dins els esquemes reguladors pre-vis a la seva aparició.

Els intents per categoritzar Bitcoin dins els cons-tructes han portat molts problemes. En un pla molt general, la discussió se centra entre categoritzar Bit-coin com una moneda o divisa o, pel contrari, com una propietat. Malgrat Bitcoin presenta similituds amb les dos, les seves característiques úniques farien que calgués una regulació totalment nova.

Els principals tres problemes que el legislatiu es troba al abordar aquest actiu tenen a veure amb tres característiques bàsiques que les criptodivises presen-ten: 1) la inexistència d’una entitat centralitza-da, 2) l’anonimat i 3) la susceptibilitat al roba-tori. El fet de no tenir una entitat centralitzada fa que aquesta no pugui implementar lleis imposades pel regulador ni facilitar-li informació:

Els autors també destaquen que un component molt important de la regulació financera té a veure amb la capacitat del regulador d’imposar requeriments a una entitat centralitzada i que aquests siguin implementats. Donat que Bitcoin no té una entitat centralitzada que pugui implementar, per exemple, lleis contra el blanqueig de capitals, tampoc pot moni-toritzar o reportar activitat sospitosa o acceptar i pro-cessar requeriments legals similars.

L’anonimat també dificulta la provisió d’informació a l’òrgan regulador. Normalment, els mètodes de pagament identifiquen cada transacció amb infor-mació personal dels usuaris. El factor anònim que Bit-coin presenta fa que, inclús per als intermediaris, sigui difícil informar de la identitat d’aquells que realitzen les operacions.

Per últim, els ciberatacs no són tampoc un problema menor per al legislador. Bitcoin presenta uns riscos es-pecials doncs, en ser emmagatzemat electrònicament i com que el sistema no permet desfer les transaccions un cop han estat realitzades, és altament atractiu pels cibercriminals i molt susceptible al robatori.

D’altra banda, cada cop que un govern publi-ca quelcom sobre la regulació de les monedes digitals, el preu del Bitcoin es veu normalment afectat. Inclús si les accions del govern no estan di-rectament relacionades amb les monedes digitals en concret, hi ha impacte. Un bon exemple d’això pot ser trobat en la crisi bancària de Xipre, on el govern va rescatar el sector bancari63.

63 Vegeu “4.2.4 Notícies d’esdeveniments afectant: factor reputacional”

Font: CNN Money (Bitcoin prices surge post-Cyprus bailout: 28/03/2013)

Per suposat, cada cop que s’imposen restriccions, el preu del Bitcoin canvia dràsticament. Molts go-verns estan proposant mesures per eliminar l’anonimat. Per exemple, hi ha hagut propostes per crear una supervisió d’una tercera part pels intercan-vis de Bitcoin64.

Sobre fiscalitat i privacitat de la moneda, en tant que el potencial de la moneda depèn de l’ús que el públic li doni, quan més efectiva es provi a l’hora de fer front a aquests reptes més bones perspectives hi haurà en quant al seu ús i el preu pujarà.

Índex bitlegal.io

El lloc web bitlegal.io ha elaborat un índex de “per-missivitat” legal del Bitcoin, classificant els països se-gons si són permissius, contenciosos o hostils a l’ús de les criptodivises.

Font: bitlegal.io

En ell es pot observar que la gran majoria de països occidentals (inclosos Europa, Nord-Amèrica i Aus-tràlia) tenen una actitud “permissiva”, d’acord amb aquest índex. Els més reservats són Rússia i Àsia, i fi-nalment els hostils, només algunes localitzacions con-cretes d’Amèrica del Sud. Xina ha mantingut una ac-titud canviant al llarg del temps, com veurem en el punt (Resta del mon).

64 Wirdum, Aaron V. (2016) European Banking Authority Proposes Virtual Currency-Specific Regulatory Body.


12

A continuació fem un repàs a les principals mesures reguladores o actuacions legals que s’han emprés per part d’alguns d’aquests països i els seus òrgans reguladors nacionals o supranacionals.

Unió Europea

Una de les primeres coses que cal destacar de la le-gislació de la Unió Europea en matèria de Bitcoin i d’altres criptodivises és que no existeix una legis-lació específica que les reguli (o sigui, no hi ha una “llei Bitcoin”). Sí que existeixen, tanmateix, al-tres regulacions i sentències que afecten a l’ús de Bitcoin o a els impostos que se li poden aplicar.

Un exemple d’aquests impostos que podrien ser apli-cables a les transaccions amb Bitcoin és l’impost VAT/GST, que segons la UE no és aplicable a la con-versió entre el paper moneda tradicional i Bitcoin. Tanmateix, tal com afirma el mateix organisme, VAT/GST i altres impostos (com l’impost sobre la renda) encara s’apliquen a les transaccions fetes que usen Bitcoin per adquirir bens i serveis65.

A l’Octubre del 2015, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va afirmar que “l’intercanvi de monedes tradicionals per unitats de Bitcoin o altres monedes digitals està exempta de VAT” i que els “es-tats membres han d’exemptar, excepte en cas d’inter alia, transaccions relatives a altres monedes, notes bancàries i monedes usades com a legal tender, fent de Bitcoin una moneda oposada a una commodity”66.

Per aquesta mateixa raó, d’acord amb el Banc Cen-tral Europeu, la regulació del sector financer tradicional no és aplicable a Bitcoin perquè no inclou actors financers tradicionals67.

El Banc Central Europeu classifica Bitcoin com una “moneda virtual descentralitzada que pot ser convertida”. Al Juliol de 2014, la Autoritat Bancària Europea va avisar que els bancs europeus no podien actuar amb monedes virtuals com Bitcoin fins que no hi hagués un règim regulador establert68.

Al 2016, la proposta del Parlament Europeu per implementar una taskforce per monitoritzar les monedes virtuals per tal de combatre el blanqueig de diners i el terrorisme, va ser aprovada amb 542 vots a favor i 51 en contra, amb 1 abstenció. És per això que ha estat enviada a la Comissió Europea per considerar-la69.

65 The Law Library of Congress Global Legal Research Center. (2014). Regulation of Bitcoin in Selected Jurisdictions.66 Court of Justice of the European Union. Press Release No 128/15.67 European Central Bank (2012). Virtual Currencies Scheme.68 European Bankin Authority. (2014). EBA opinión on “virtual curren-cies”. 69 European Parliament Press Room. (2016). MEPs call for virtual curren-cy watchdog to combat money laundering and terrorism.

La Comissió Europea ha presentat una altra pro-posta rellevant “paral·lela” que té com a objectiu prevenir l’evasió fiscal, que requeriria també als in-tercanvis entre criptodivises i wallets identificar-se per tal d’evitar activitats sospitoses70.

Estats Units

El Departament del Tresor dels Estats Units, amb certes similituds amb el que va fer la Unió Europea, va classificar Bitcoin com a moneda virtual descen-tralitzada que pot ser convertible al 2014.

La Commodity Futures Trading Comission, CFTC, va classificar Bitcoin com una commodity al Setem-bre de 2015. Tanmateix, per la International Revenue Service (IRS), Bitcoin és una propietat sobre la qual s’apliquen impostos71.

Al Març de 2017, a més, la Security Exchange Co-mission (SEC) va rebutjar el primer ETF (fons cotitzat que replica el comportament d’un índex) sobre Bit-coin72. En fer-se pública la notícia, el valor de Bitcoin va caure inmediatament un 8%.

Resta del món

A Canadà, Bitcoin ha estat classificat simplement com un actiu “intangible” per la PPSA. Tanmateix, està regulat sota el protocol contra el blanqueig de capi-tals i el finançament terrorista73.

Xina

A Xina, mentre els agents privats poden tenir en propietat i comerciar amb Bitcoin, la regulació pro-hibeix a les entitats financeres que facin el mateix.

El 5 de Desembre de 2013, el People Bank of China (PBOC) va fer el primer pas per tal de regular Bitcoin quan va prohibir a les institucions financeres autorit-zar transaccions de Bitcoin74.

El 16 de Desembre de 2013 es va especular amb que el banc central xinès estaria a punt de impulsar una reforma reguladora per prohibir el procés de paga-ment de terceres parts mitjançant Bitcoin75, especu-lació que la mateixa institució es va afanyar a negar76.

70 Coleman, L. (2017). The European Union Wants to Identify Bitcoin Users. Crypto Coin News.71 International Revenue Service (2014). IRS Virtual Currency Guidance : Virtual Currency Is Treated as Property for U.S. Federal Tax Purposes; General Rules for Property Transactions Apply.72 Rubio, A. (2017). La SEC dice “no” al primer ETF sobre el Bitcoin. El Economista.73 Rubenfeld, S. (2014). Canada Enacts Bitcoin Regulations. The Wall Street Journal.74 Bloomberg News (2013). China Bans Financial Companies From Bitco-in Transactions.75 Wile, R. (2013). Bitcoin’s Outlook In China Is Not Looking So Good Right Now. Business Insider76 Del Rey, J. (2013). China Bitcoin Exchange CEO: We’re Not Giving Up Yet. All things D.


13

A l’Abril del 2014 el PBOC va ordenar als bancs co-mercials i les companyies de pagament tancar comp-tes que usaven Bitcoin.

El 30 de Setembre de 2017, l’estat xinès van anunciar que inclourien regulació sobre bitcoin en els seus “Principis Generals de Dret Civil de la República Popular Xinesa”77, i que aquest seria tractat com a “propietat virtual” sota la llei xinesa. La notícia va ser ben rebuda dels mercats doncs desmentia el ru-mor d’una prohibició absoluta de qualsevol criptodi-visa a la Xina78.

Malgrat això, el comerç amb Bitcoin és avui legal a la Xina79, a pesar d’alguns incidents en matèria regu-ladora recents, com el del febrer de 2017, quan al-gunes transaccions amb Bitcoin van ser prohibides o retardades sense previ avís.

Japó

Japó reconeix oficialment Bitcoin i les monedes digitals com a monedes80.

D’acord amb el Nikkei Asian Review, al Febrer de 2016, “els reguladors financers japonesos han proposat que les monedes digitals passin a ser un mètode de paga-ment equivalent al de les monedes convencionals”81.

Finalment, al 2017, el govern del país va reconèixer oficialment Bitcoin com a mètode de pagament82.

4.2.4 Notícies d’esdeveniments: factor reputacio-nal

Ha estat demostrat que les notícies que es pub-liquen en mitjans especialitzats i no especialit-zats també poden influenciar el preu del Bitcoin significativament. Per exemple, notícies sobre fal-lida o el pirateig de webs relaciones amb Bitcoin poden causar pànic i disrupció entre els usuaris de Bitcoin. També notícies negatives sobre la permissi-vitat del govern i la regulació així com de l’ús il·legal de Bitcoin en transaccions de narcòtics o blanqueig de diners.

A continuació es mostra l’evolució del preu de Bit-coin aplicant-hi una escala logarítmica. Així doncs, es pot apreciar que les majors pujades en el preu es van produïr entre el 2011 i el 2014, havent-se “moderat” en termes percentuals de creixement des de llavors.

77 Haig, S. (2017) Virtual Currencies Expected to be Regulated in China. Jet.com78 Goh, B. (2017) China’s bitcoin market alive and well as traders defy crackdown. Reuters.79 Kelion, L. (2013). Bitcoin sinks after China restricts yuan exchanges. BBC News80 Smart, E. (2016). Japan Officially Recognizes Bitcoin and Digital Cu-rrencies as Money. Bitcoin News.81 Nikkei Asian Review. (2016). Japan eyes treating Bitcoins the same as real money82 Kharpal, A. (2017). Bitcoin value rises over $1 billion as Japan, Russia move to legitimize cryptocurrency. CNBC.

Sobre el gràfic, exemples d’algunes notícies rellevants que s’han publicat i que han tingut una incidència so-bre el preu.

Font: Elaboració pròpia amb dades de cryptocoinsnews.com

1. Article a Gawker

L’1 de Juny de 2011, Bitcoin apareix per primer cop en un mitjà important. Es tracta de Gawker i a l’article es fa referència a The Silk Road, una de les pàgines web dedicades al comerç amb Bitcoin83. La publicació de l’article i el seu ressò van fer que Bitcoin passes de $9,21 a $29,58 en pocs dies.

2. Mr. Gotx hackejada

19 dies després de la publicació de l’article, la pàgina web relacionada amb Bitcoin Mr. Gotx va ser hacke-jada. Això va fer que el preu descendís en un període curt de temps84.

3. Rescat de Xipre

A finals de Març del 2013, es va produir el rescat de Xipre85. Aquest tipus d’esdeveniment són un exemple de com notícies negatives macroeconòmiques afec-ten positivament Bitcoin, que és vist en aquest cas com un refugi. El preu va oscil·lar des dels $74 als $213.

4. Hearing al Senat dels Estats Units + Declara-ció Banc Central Xinès

Dos importants notícies al Novembre de 2013 van influir positivament en el preu de Bitcoin, en tant que representaven ambdues notícies passes cap a l’acceptació més àmplia de la criptodivisa. Aquests dos fets van fer que el preu ascendís dels $685 als $1,075, traspassant per primer cop la barrera dels $1,000. En primer lloc, el hearing sobre Bitcoin que va ser dut a terme al Senat dels Estats Units86. En se-gon lloc, el Banc Central Xinès va permetre el comerç amb Bitcoin i altres criptodivises87.

83 Gawker. (2016). The Underground Website Where You Can Buy Any Drug Imaginable.84 Chapman, S. (2011). Bitcoin market flash-crash and database leak from Mt.Gox. ZDNet.85 Farrell, M. (2013). Bitcoin prices surge post-Cyprus bailout. CNN Money.86 On Bitcoin. (2013). Senate Committee Listens to Bitcoin Experts, Expresses Open-Mindedness.87 Century, A. (2013). Bitcoin Gets a Cautious Nod From China’s Central Bank. The New York Times.


14

5. Bitcoin objecte d’impostos

El 26 d’Abril de 2014, l’IRS va declarar que Bitcoin podia ser objecte d’impostos en tant que era conside-rat una propietat88. El preu va descendir en aquelles dates de $581 a $403.

6. Empresonament de Charlie Shem i hackeig de Bit Instant

Una altra baixada important es va produir a finals de 2014 i principis de 2015 degut, també, a dos es-deveniments remarcables. El preu va descendir dels $313 als $200. El primer de tots fou la detenció de Charlie Shem, el CEO del lloc web d’intercanvi de Bit-coin BitInstant89. En segon lloc, BitStamp, magatzem de carteres Bitcoin va ser hackejat, robant un total de 18,866 Bitcoins90.

7. Bitcoin exempt d’impostos segons la UE

A l’Octubre de 2015, la Unió Europea va declarar que no s’aplicava el impost VTA sobre l’intercanvi de Bit-coin91. El preu va ascendir dels $273 fins als $446.

8. Victòria de Trump als Estats Units

Curiosament, al Novembre de 2016, quan Trump guanya les eleccions presidencials als Estats Units, el preu de Bitcoin va passar dels $726 als $1,000, d’acord amb alguns analistes, degut al seu ús com a valor refugi davant la incertesa dels mercats92.

9. Aparició de Bitcoin Cash

A principis d’Agost de 2017, es produeix el fork a Bit-coin que porta a l’aparició de Bitcoin Cash. El preu de Bitcoin augmenta dels $2,787 i supera els $4,000.

5. Bitcoin Cash

5.1 Per què una nova criptodivisa?

El 1 d’Agost de 2017, un grup de desenvolupadors xinesos va activar Bitcoin Cash, conegut tècnicament amb el nom de Segwit2, convertint-se en la primera criptomoneda en separar-se de Bitcoin93.

88 Rubin, R. Dougherty, C. (2014). Bitcoin Is Property Not Currency in Tax System, IRS Says. Bloomberg.89 Inside Bitcoins. (2014). Charlie Shrem Sentenced: Former Bitcoin Entrepreneur Gets Two Years in Prison.90 Higgins, S. (2015). Bitstamp Claims $5 Million Lost in Hot Wallet Hack. Coin Desk.91 Clink, M. (2015). Bitcoin now tax-free in Europe after court ruling. CNBC.92 Schell, A. (2016). Street processes Trump win; Dow 46 from record close. USA Today.93 BBC (2017). Qué es es el Bitcoin cash, la nueva moneda nacida del Bitcoin que ya vale más de US$450.

Bitcoin Cash es defineix a ella mateixa com una crip-todivisa completament nova. Aquest nou sistema presenta 2 principals diferències amb l’original94:

- Augmenta la mida de cada bloc de blockchain a 8MB (enfront del 1MB que conformava Bitcoin).

- Elimina SegWit95 i el canvia per un altre codi.

Les raons per fer-ho són diverses i sovint massa tèc-niques i complicades: resumint-ho molt, hi ha usuaris que pensen que només amb l’augment de la mida del bloc i d’altres novetats que incorpora Bitcoin Cash serà capaç de sobreviure aquesta criptodivisa i per tant estan disposats a intercanviar els seus Bit-coins per Bitcoin Cash.

La manera en què les dos criptodivises s’han separat l’una de l’altra és mitjançant un fork. Un “fork” es defineix com una divergència permanent entre les dues monedes. Arribat el moment, als “miners” se’ls va donar l’opció de redirigir tota la seva capacitat de computació cap a la nova criptodivisa o, pel contrari, mantenir-se en Bitcoin.

Andreas M. Antonopoulos explica en una ponència com es produeixen aquest tipus de “hard forks” en la tecnologia blockchain96.

“Hi ha un procés que es dóna quan hi ha un desacord o un canvi de normes, on Bitcoin es pot dividir entre 2 sistemes que operin paral·lelament. La raó per la qual això passa és que, quan un té una coordinació de 10,000 ordinadors ar-reu del món, si aquests dissenteixen entre ells, el que dis-senteix es queda fora de la xarxa temporalment fins que torna a assentir un altre cop.”

Afegeix que aquest tipus de fenòmens són diferent al que s’ha produït en el cas de Bitcoin Cash. “Això és diferent a quan una part de la xarxa canvia les regles.”

A continuació passa a especificar quines són les regles que a Bitcoin Cash han canviat:

“A Bitcoin 1 bloc de 1MB és ofert cada 10 minuts, 6 MB cada hora, 144MB cada dia. Ha sorgit un grup d’usuaris de la xarxa Bitcoin que ha qüestionat la mida i la tempo-ralitat. És en aquest moment quan decideixen canviar ells les regles. Aquest tipus de fenomen s’anomena conten-tious fork”.

Responent a la pregunta sobre què passa amb el número de Bitcoin a cada cartera abans i després del fork prossegueix:

“Quan es produeix un fork d’aquest tipus, el llibre major es replica en els dos costats. Això significa que si prèvia-ment al fork tenies un valor, els dos sistemes, en tenir els mateixos ancestres, el guarden encara i per tant mantens el valor.”

94 Bitcoin.com. (2017). Differences Between Bitcoin Cash and Bitcoin.95 Vegeu “3.3 Bitcoin Cash”96 Antonopoulos, A. (2017). Bitcoin Q&A: What happens to our Bitcoins during a hard fork?


15

Davant les incerteses, l’autor recomana assegurar-se de que l’usuari és el vertader propietari del wallet, doncs només en aquest cas podrà saber si el seu valor en Bitcoin es mantindrà o no.

5.2 Crítiques i controvèrsies

Ja s’han produït algunes controvèrsies pel que fa al preu de Bitcoin Cash que, si bé en un primer moment presentava una evolució positiva, últimament estan sorgint dubtes sobre el seu futur.

El 4 d’Agost de 2017, només quatre dies després que es produís el hard fork entre Bitcoin i Bitcoin Cash, el preu de la nova encunyada criptomoneda va descen-dir un 30%97.

Font: Coindesk.com

Alguns analistes van atribuir aquest gran descens en el preu als inversors que van voler vendre la nova moneda o intercanviar-la un altre cop per Bitcoin, si es van trobar amb que s’havien canviat els valors dels quals ells n’eren els propietaris.

5.3 Estat actual

Com a conclusió de tot aquest capítol, podríem dir que Bitcoin Cash és només una altra criptodi-visa, això sí, completament nova, però que tal com s’aprecia en els gràfics de l’evolució del preu98, s’ha desvinculat en principi del seu creador original “Bit-coin”, doncs no es correlacionen amb un tipus de canvi fix ni res semblant, sinó que el preu relatiu d’una amb l’altra el continua determinant el mercat lliurement99.

97 Cheng, E. (2017) New ‘Bitcoin cash’ crashes 30% Friday in volatile first week of trading; original Bitcoin steady .CNBC.98 Vegeu Annex99 Mengerian. (2017) Bringing Stability to Bitcoin Cash Difficulty Ad-justments. Medium.

6. ConclusióEns trobem lluny del consens en matèria d’opinions respecte el fenomen Bitcoin i altres criptodivises. En general s’hi pot trobar una àmplia disparitat de crite-ris.

Els més entusiastes asseguren que Bitcoin és la revo-lució monetària definitiva, que en tant que permet transaccions anònimes descentralitzades, acabarà substituint en un període curt de temps les formes de pagament tradicionals i el paper moneda.

D’altres, més conservadors, pensen que les monedes digitals són només una altra bombolla, on els agents que adquireixen Bitcoin només ho fan amb l’objectiu d’especular amb el seu preu sense tenir cap intenció de crear valor.

És materialment impossible fer una predicció encertada ex-ante de quin serà el futur de Bit-coin. Si finalment es convertirà en una moneda de referència o es tracta només d’una bombolla especu-lativa similar a la bombolla punt com de principis de segle. El que sí que sabem és que l’interès per aquest fenomen es manté intacte. Només cal donar un cop d’ull als diaris econòmics i també generalistes més importants del món, on no hi ha cap dia que no apa-regui una notícia relacionada amb les criptodivises, tant pel que fa a la seva evolució en el mercat, la seva regulació o a noves funcions adquirides.

Per tancar el document, m’agradaria acabar citant l’expert en monedes digitals Andreas M. Antonopou-los sobre el futur de Bitcoin:

“No sé si Bitcoin es convertirà en una moneda de referèn-cia. És materialment impossible saber-ho. Només podem fer que elucubracions al respecte. Però crec que podem estar força segurs de que alguna forma de moneda digital basada en un llibre major criptogràfic compartit i obert és el futur que ens espera. No sé si es dirà Bitcoin o d’una altra manera, però podem començar a estar ben segurs de que estarà àmpliament basat en aquestes idees”.


16

Annex: Evolució en el preu de les principals criptodivises

Font: coinmarketcap.com





17




18

IEFTrendingTopics

IEF Trending Topics - iefweb.org

Documents

Transcript of IEF Trending Topics - iefweb.org