1

AGRUPACIÓ CULTURAL FOLKLÒRICA BARCELONA

MEMÒRIA HISTÒRICA

FUNDACIÓ DE L’ENTITAT (1922-1933)

ANY 1922

FUNDACIÓ

1. FUNDACIÓ DE L’AGRUPACIÓ SARDANISTA DE BARCELONA

ELS ORIGENS

El 26 d’octubre, com a fruit d’unes reunions que es van dur a

terme en el Bar “La Cava Universal” de la Porta de Pau, pels

sardanistes Carulla, Rimbau, Vigué, Santamaría, Armengol, i

algun altre, amb la intenció d’organitzar unes ballades

sardanistes més populars, contrastant amb els programes que

presentava el “Foment”, el 26 d´Octubre es va constituir

l’AGRUPACIÓ SARDANISTA DE BARCELONA. La primera Junta

Directiva fou presidida per Joan Cervera, secundat per Joan

Pey, Marian Gibert, Artur Rimbau, Rafael Pou, Lluís Puntís,

Narcís Guerra, Cecili Garcia, Josep Julià i Avel·lí Carulla i van

determinar el domicili social al carrer Hospital, 131.

Joan Cervera Any 1922 1er President de l´entitat

Agrupació Sardanista de Barcelona

La Comissió de Festes és integrada per alguns fills dels directius, tals com J. Cervera, A. Pey i A.

Gibert.

El 18 de novembre té lloc la primera ballada a càrrec de la cobla “La Principal de Tortellà” en el

local social.

La quota de soci és de 1,10 pessetes i en les ballades es venen i subhasten números per rifar la

”Toia” i la 4a sardana és la de “Rams” i es venen ramells, fins que una ordre governativa

prohibeix aquestes rifes i aleshores és quan, per iniciativa d’Alfons Gibert es crea per a les

ballades, la peculiar floreta. L’aportació és voluntària i es recapta amb una típica barretina.

2

ANYS 1923-24

EL DESENVOLUPAMENT

L’Agrupació ocuparà diversos locals, per exemple el Restaurant “Pàtria” del carrer Muntaner

(posteriorment s’anomenarà Sala Empòrium). En una de les audicions que s’hi feien, el mestre

Bou estrenà la sardana “El nostre ideal”, interpretada per la cobla Els Montgrins on l’autor

tocava el flabiol. També va organitzar ballades davant els cafès Duval, Olympia, i Mediterrà,

com també a la Places Palau i de les Olles, al carrer Parlament i d’altres. En un moment

determinat l’Agrupació aconsegueix instal·lar-se a la Pista de Patins “Lluna Park” , situada en

el Passatge Sant Bernat número 2.

Es forma la primera colla per a participar en els concursos de sardanes amb el nom de

“Dansaires de l’Agrupació” dirigida pel capdanser Armengol que algun temps després és

substituït per Antoni Pey

El primer Aplec que organitza, té lloc a Valldoreix, però desprès en seguiran d’altres a diferents

localitats properes a la ciutat comtal.

A l’estiu, les audicions tenen lloc a la Plaça de l’Àngel i és també per aquests temps quan

s’inicien les ballades nocturnes del “Paral·lel” davant dels cafès Comtal i Còmic, que arriben a

fer-se gairebé totes nits de la setmana amb un pressupost de despeses de 70 pessetes per

ballada. Són tan populars, que tenen continuïtat fins a l’any 1936.

Un detall important per a la difusió de la sardana és que en aquella època la majoria de les

composicions tenien lletra i en poder-se cantar, les tonades anaven de boca en boca.

La quota social continua essent de 1,10 pessetes, però per entrar a les audicions d’hivern els

socis havien d’abonar 0,30 pta. I els no socis 1 pta.

Els cursets de sardanes a cura del soci Jaume Roca també tenen molt bona acollida

Les germanes Carulla broden un magnífic escut per a la bandera de l’entitat que, anys més

tard, i prèvia confecció d’un ornament artístic de metall elaborat per en Tomàs Salas,

s’estrenarà.

3

ANYS 1925 -26

Miquel Serra Emili Vicens

2n president, any 1925 3r president, any 1926

4

ANY 1927

PROBLEMES

A la Sala de Patins del “”Lluna Park” té lloc el 5 de maig, un gran festival Pro monument a Juli

Garreta (mort el 2 de desembre del 1925) amb l’actuació de 5 cobles: Cathalonia, Principal

Barcelonina, Terrassa i Popular. En el transcurs d’aquest festival, entre d’altres obres selectes

s’interpretà “La Maledicció del Comte Arnau”, dirigida pel propi autor Eduard Toldrà i s’estrena

la composició del mestre Joaquim Serra “Impressions camperoles”. Hi van col·laborar també el

cor “La violeta d’en Clavé”, ”l’Esbart de Dansaires Montserrat” i també es compta amb la

presència dels Jordà i Peracaula. L’èxit fou esplendorós.

Per iniciativa del soci i compositor Artur Rimbau, veu la llum la primera edició del Butlletí de

l’entitat “RITME”, que tindrà una minsa durada.

El 28 d’agost l’Agrupació organitza l’Aplec d’Estiu a les Planes on interpretaran les sardanes les

cobles La Selvatana, L’Art Gironí i la Principal de l’Escala.

Per efectes d’administració i posar-se en dubte l’honorabilitat del president senyor Cervera,

bona part de la Junta Directiva, de la Comissió de Ballades i alguns socis deixen l’entitat i

funden el Grup Renaixement, que es destaca durant alguns anys per la seva acusada

predilecció per les sardanes del mestre Bou.

Després d’una Reunió General, es forma una nova Junta Directiva presidida per Emili Vicens,

ocupant altres càrrecs, M. Olivet, M. Ruiz, T. Domingo, Ll. Curet i Tomàs Garcés. Aquest

flamant equip imposarà més qualitat en la selecció de sardanes i recomanarà als autors la

màxima dignitat possible en llurs composicions.

La Casa de la Caritat, propietària del local “Lluna Park” necessita la sala i l’Agrupació es veu

obligada abandonar-lo. Es lloga, per 1.000 pessetes al mes, l’antic Teatre Fontova, més

conegut per Bar Alegria, situat al carrer Rocafort – Avinguda Mistral.

ANYS 1928- 29

INCREMENT D’ ACTIVITATS I MÉS PROBLEMES

Fins aquí, l’activitat havia estat exclusivament sardanista, però ara, per a complaure al soci i

sufragar les elevades despeses que hi ha, s’ inicien noves activitats, com teatre i moviment

femení i cultural.

En el curs de l`enterrament de N’Ignasi Iglésies (1928), una noia sardanista, na Roseta Mestres,

és atropellada per un tramvia i com a conseqüència de l’accident se li ha d’amputar una cama.

L´Agrupació obre una subscripció a benefici de l´accidentada.

5

S’ organitza un aplec a Les Planes i diverses audicions a càrrec d’ afamades cobles, entre elles

La Principal de la Bisbal. En una d’aquestes ballades s’estrena la cèlebre sardana del mestre

Coll “Expectació”.

l’Agrupació va adquirint creixent popularitat i prestigi. Se sobrepassa el miler de socis. La

rivalitat amb el “ Foment ” va essent menys tensa.

La molta activitat promou discrepàncies i aquestes dissidents. Alguns formen el Centre Cultural

Sardanista i altres La Joventut Sardanista Pep Ventura. Més tard la majoria dels dissidents

tornaran a l’Agrupació, de la qual molts ni s’havien donat de baixa.

Torna a haver-hi canvis a la Junta Directiva i ara ocupen els principals càrrecs E. Vicens, R.

Pérez, J. Soler, J. Pinyol.

Amb l’intent de dignificar la Sardana i posar-la a l’altura d’altres espectacles, es prohibeix als

balladors, assistir a la sala amb espardenyes i se’ls demana de presentar-se amb la

indumentària al més correcta possible.

Després de moltes polèmiques, la quota de soci s’estableix en 2 pessetes. Tot i això, la situació

econòmica torna a presentar greus problemes impossibles de resoldre i l’entitat es veu

obligada a deixar el local del Bar Alegria. Entretant, les ballades d’hivern es fan als baixos del

Teatre Olympia i també al local del Gremi dels Adroguers, fins que s’aconsegueix un bon

estatge al carrer Marquès del Duero, 101 (Actualment Av. Paral·lel).

Josep Oromi i Marot Rafael Bonet

4t president, any 1928 5è president, any 1929

6

ANYS 1930-31-32-33

Anton Perramon Isern Joan Munné

6è president, any 1931 7è president, any 1933

NOU LOCAL SOCIAL, RECERCA D’UN EQUIP DIRECTIU SÒLID I REVIFAMENT

D’ACTIVITATS

Després de variades polèmiques, signe evident d’activitat, de reunions Generals, Ordinàries i

Extraordinàries, amb debats força vehements, s’originen canvis de juntes sense que alguns

dels seus components arribin a complir els períodes reglamentaris, rellevant-se en la

presidència Emili Vicens, Miquel Roca i després Josep Oromí. Finalment s’aconseguí un equip

directiu sòlid presidit per Rafael Bonet, ocupant altres càrrecs J. Oromí, T. Catllà, J. Tous, J.

Bartolí, A. Tey, A. Vigué, A. Pons, J. Salas i d’altres, que imposen un nou ritme a l’entitat.

En la temporada 1931-32 s’organitza el primer Concurs de Comptadors de Revesses en què

van resultar guanyadors per empat Antoni Lloret i Carles Funtanet i en la temporada 1932-33

els guanyadors foren correlativament Antoni Lloret, Salvador Cormand i Angel Casa.

Es reorganitzen les activitats complementàries, com el Grup Feminal, els cursets de sardanes a

càrrec de de Josep Salas, qui també té cura de la Biblioteca i de l’Arxiu de Sardanes. Es formà

un Grup Infantil que tindrà actuacions força lluïdes, la Coral dirigida pel mestre Josep Taxés,

un Esbart dut per J. Fort i classes de solfeig a càrrec del mestre J. Font Sabaté on participen

molts nens i nenes, alguns dels quals, quan seran grans es destacaran com a entusiastes

activistes.

Les ballades tenen lloc els diumenges hivernals, tarda i nit, en el local del Paral·lel i a l’estiu

7

davant els cafès Còmic i Comtal, entre d’altres llocs . Se celebren torneig d’escacs i diversos

actes esportius, en destaquem la formació d‘un equip de futbol. L´Esbart Barcino, dirigit per en

J. Matas, i la Biblioteca Catalònia, nodrida per bons agrupacionistes, comparteixen el local de

L´entitat com a “rellogats”.

Junt amb la Rosa Roja, ja fundada el 1929, es formen noves colles , com “Ginesta”,

“Riallera”,“Romani”,“Florit” i “Sang Nova”, que obtenen bons èxits en les competicions.

També sorgiran dues o tres colles infantils.

En Rafael Bonet, es rellevat de la presidència per Antoni Perramon qui formarà l’equip directiu

amb J. Oromí, J. Tous, A. Pey, T. Catllà, J. Bartolí, i Mates, entre d’altres. S’ingressa a la Lliga

Sardanista presidida pel mestre Llongueres. T. Domingo i després per A. Pey representaran

l’Agrupació i uns anys més endavant ho farà en F. Enrich.

El juliol del 1933 es renoven els Estatuts i s’acorda editar-los perquè no els ignori cap soci.

Cada any s’organitza un aplec a “Les Fontetes de Cerdanyola” que és molt concorregut.

La sala del Paral·lel ha anat millorant des de 1930. S’hi han construït llotges; decorat amb

pintures d’en Tey (que representen títols de sardanes populars).Es construeix un entresolat de

fusta per a secretàries i també (això gràcies al patrocini personal i gairebé exclusiu d’en Joan

Munné) es completa amb un escenari, que serà inaugurat per la Secció “Amical Artística de

Teatre”, quadre escènic dirigit pel propi Joan Munné, qui també ocuparà després la

presidència de l’Entitat, substituint n’Antoni Perramon.

L’Agrupació segueix destacant-se per la seva solvència sardanista, però a excepció del teatre,

les altres activitats van decandint i caldrà donar-li un nou impuls jove.

El 1933 hi ha a Barcelona unes set “Colles sardanistes” de les quals cinc Pertanyen a

l’Agrupació, aquestes són “Rosa Roja”, “Rosella”, “Sang nova”, “Riallera” i “Romaní florit”.