DIAPOSITIVA 1

Hola, nosaltres som l’Anna Vila, en Lluis Grifell i l’Arola Rial. Nosaltres vam

escollir el tema de la música utilizada en les obres de Maria Àngels Anglada i

ara us explicarem el que hem treballat. Per fer-ho hem utilitzat un Power Point i

un Glògster.

DIAPOSITIVA 2

Ara explicarem la música vinculada a la seva vida en particular. Maria Àngels

Anglada vivia en un ambient familiar apassionat per la música, i això va fer que

influís aquesta passió en les seves obres. Es caracteritza per utilitzar en les

seves obres, música clàssica, ja que li encantava el món clàssic. Algunes

persones que estudien la vida de l’escriptora Maria Àngels Anglada diuen que

la música és la seva manera d’escriure.

DIAPOSITIVA 3

Com podem veure en la imatge, es poden observar les parts més importants

del violí, les quals l’autora en fa referència alhora de narrar com es construeix

el violí.

DIAPOSITIVA 4 I 5

En el llibre, es fa un seguit especial de Daniel durant la construcció del violií i el

seu procediment. Nosaltres hem buscat al llibre alguns fragments on s’hi

observava aquest procediment:

- El dia abans havia deixat les dues peces que formarien la tapa del violí

ben encolades. Les vetes d’aquella bella fusta d’avet d’Hongria

s’ajustaven a la perfecció (pàgina 61)

- Aleshores va despenjar la serra de vogir, col·locà la peça meitat fora i

meitat damunt de la taula, inconscientment, gairebé, murmurà una

pregaria i començà a serrar (pàgina 64)

- Agafa el motlle bressol que ja tenia a punt com a suport de la tapa i, de

primer amb la petita gúbia, ara ja oblidat de tot, començà a rebaixar-se

l’interior (pàgina 70)

- Va agafar la plantilla per resseguir el dibuix: el perfil mànec, la forma

arrodonida del cap, tot allò que calia marxar, fins i tot, amb el puntejat,

l’espiral al capdamunt de la voluta gegant. (pàgina 72)

- Era com un miracle ja que hagués acabat el mànec, li havia quedat

preciós, i la tapa, a la qual avui estava afegint amb molt d’esment i

precisió la barra harmònica. (pàgina 83)

- Comprovà les vetes de la tira d’avet, i situà la barra de manera que

coincidissin exactament amb les de la tapa (pàgina 83)

- Tenia ja a punt les pinces de fusta, folrades amb feltre, per ajustar la

peça un cop encolada. (pàgina 84)

- Els dies anteriors havia construït ja el fons i els riscles, i ara, amb un

martell molt petit es posà a colpejar d’un a un els minúscils tascons que

el subjectaven al motlle. (pàgina 101)

- No s’havia arriscat a cap provatura, les mides exteriors eren les exactes,

les de sempre, que se s’havia de cor: 335 mil·límetres de llarg, els pits

(com en solia dir) 165, la cintura 115, les cuixes 205. (pàgina 101)

- Havia d’acabar el violí tot sol, i ho va fer amb suavitat i plenitud. L’artista

tenia els ulls tancats i així romanien encara quan la vibració emmudí.

(pàgina 109)

DIAPOSITIVA 6

Després de l’evolució del violí de Daniel, explicarem la música que va utilitzar

l’autora en el llibre “El violí d’Auschwitz”.

L’autora utilitza autors com Penderecki, que va néixer a Polònia al 1933, va ser

compositor i director d’orquestra molt important en el seu país. En el llibre

s’observa l’obra “Intermezzo” en la pàgina 17.

També fa referència a Mozart, que va néixer a Àustria l’any 1756. La seva obra

que cita és un “Preludi”.

A la pàgina 66 apareix una pregària jueva anomenada “Jevarehehà Adonài”.

També trobem a Beethoven, que va ser un compositor, director i pianista

alemany des del classicisme fins al romanticisme. En la pàgina 21 apareix el

“Trio de Beethoven”.

Finalment, trobem a Corelli, que va ser violinista i compositor italià del Barroc.

Trobem la Follia a la pàgina 109, aquesta obra és molt important en el context

del llibre ja que follia significa embogir i la situació en que es troba Daniel és

una situació de bogeria, que mai saps que has de fer per poder sobreviure

perquè els nazis no tenen coherència i no tenen normes.

DIAPOSITIVA 7

En la pàgina 20 de la Poesia completa de Maria Àngels Anglada trobem que

utilitza la sonata per a piano nº32 de Beethoven pels títols “Arietta” i “Arietta II”,

dels dos seus llibres. Dóna molta importància a totes les arts i queda reflectit en

la seva literatura.

En el primer llibre “CARMINA CUM FRAGMENTS”, trobem poemes com Oboè

Sommerso que en aquest fragment parlen del tema principal del nostre treball,

la música.

No podia sentir-te

quan de lluny m'estrenyies a penes una lleu

esgarrifança, una ombra de presentida música

en cordes rovellades, en submergit llaüt

Aquest fragment fa referència a la música de la infantesa que ja és molt

llunyana i per tant la música se sent fluixa i rovellada, cosa que ens fa pensar

en el pas del temps i el final de l’infantesa.

DIAPOSITIVA 8.

També trobem poemes com “Incertesa per incertesa”, bàsicament aquest

poema parla que Déu utilitza i enraona utilitzant molt sovint la música de Bach.

A més té un caràcter espiritual i religiós de la música de Bach.

També trobem el poema “Una història d’amor”.

Encara dura, com una melodia

trobada en vells papers, i no sincera

adoptada amb esforç, perquè no es perdi

per a veu i record.

Tot i que no parla de res en concret, compara l’elaboració d’una bona melodia

perquès no es perdi en el temps amb una història d’amor que s’ha de cuidar

perquè no es marceixi.

DIAPOSITIVA 9.

Ara canviant de llibre, ens centrem amb “ARIETTA”, que com hem esmentat

anteriorment el nom prové de Beethoven. Els poemes que hem trobat en el

llibre que parlessin exclusivament de música són, principalment “Arietta”.

Només tres notes:

amor, temps-mort, bellesa

natural i amable, escriu Ludwig

a qui pugui seguir-lo amb mans alades.

En aquest poema l’autora també relaciona la música amb el pas del temps.

L’autora també l’anomena igual que el títol del llibre.

Desprès “El vol de la fantasia”.

Daniel, pentagrames sense ratlles

caçant resons de músiques profundes

un acord presentit ve que es disfressa

amb variants subtils nítids color.

En aquest poema relaciona la música amb l’art de la pintura, exclusivament la

de Daniel Lleixà a qui va dedicar el poema.

DIAPOSITIVA 10.

Dins el mateix llibre d’ARIETTA trobem “Sarajevo”.

També a mi em guiava la mà de Virgili

la pietat la música dels mots.

En aquesta fragment d’una estrofa del poema li atribueix als mots amb

musicalitat.

I per acabar en aquest llibre trobem el poema “El te pas”

Era un herald opac d’aquella resplendor

dels teus bellíssims ulls,

de la claror daurada dels teus ulls

una música plena, lluminosa

desprès d’incerts afinaments.

DIAPOSITIVA 11.

En aquesta última diapositiva hem seleccionat els poemes referents a la

música del llibra “ARIETTA II”. El primer que varem trobar va ser “Viatge i

concert”.

Molta estona ha durat la neu dels cims

la nítida blancor de la infantesa

tan tendre i clara com

la veu de l’oboè.

Relaciona la infantesa amb l’oboè, com el poema “Oboè sommerso”.

I l’últim poema que varem trobar al llibre va ser: Desprès de Yasmina i

Canaletto”.

Pacients- potser saber que els estimes-

Ludwig i Johan Sebastian no el fulminen i suporta

sense blasmes les insòlites

variacions que ells van escriure.

CONCLUSIÓ

Primer de tot, hem comprovat que Maria àngels Anglada és un apassionada de

la música clàssica, ja que utilitza molts referents clàssics en les seves obres.

Pensem que ens hem quedat curts a l’hora de donar aquests referents ja que

n’hi havia molts, però no només en la poesia, sinó que també en les novel·les

hi apareixen.

També pensem que l’autora és molt enginyosa alhora de descriure l’odi i el

maltractament d’un camp de concentració, perquè ho relaciona amb la seva

passió per la música en forma de violí.

Finalment, ha estat un plaer pet tots els integrants del grup treballar una autora

vigatana.