GUIA DIDÀCTICA³n_ALBA_Guía1... · 2018. 6. 26. · GUIA DIDCTICA · CATALNA # 4 CONTINGUTS I...

CATALUNYA

GUIA DIDÀCTICA

#misionALBA

DESAFIAMENT CIENTÍFIC AL SINCROTRÓ

/ GUIA DIDÀCTICA · CATALUNYA

# 2

CALENDARITZACIÓ DEL PROJECTE

La Missió ALBA és un projecte dividit en quatre etapes; a cadascuna d’elles s’ha de resoldre un repte o incògnita científica.

A la taula següent mostrem una proposta de programació o distribució dels continguts en sessions de 50 minuts / 1 hora. Cada línia de la taula següent correspon a una sessió. Es tracta d’una proposta orientativa, que cada docent podrà adaptar en funció de les seves circumstàncies i les necessitats del grup classe.

Sessió Fase Continguts i tasques

1 Introducció al projectePresentació de la Missió ALBA.

Entrega del paquet de benvinguda.

Projecció de materials (web i vídeo). Qüestionari inicial.

2

LAB 1

Presentació

- Visionat del vídeo i anunci del repte.

- Formulació d’hipòtesis.

- Lectura del pla de treball.

- Inici de l’experimentació.

3Experimentació

- Desenvolupament d’experiments.

- Redacció dels plans de treball.

4

Resolució

- Revisió dels plans de treball.

- Posada en comú de les conclusions amb el grup classe.

- Resolució del repte a la plataforma i conclusions.

5

LAB 2

Presentació

6 Experimentació

7 Resolució


# 3

El calendari suggerit per dur a terme el projecte és el següent:

Laboratori

1 Gener

2 Febrer

3 Març

4 Abril

META 15 de maig

Els grups classe que finalitzin els reptes dins d’aquestes dates podran accedir als sortejos corresponents, però no es tracta d’un calendari obligatori; cada docent podrà seguir el seu ritme.

8

LAB 3

Presentació

9 Experimentació

10 Resolució

11

LAB 4

Presentació

12 Experimentació

13 Resolució

14 META

- Revisió de tots els reptes resolts.

- Valoració de l’experiència i del coneixement adquirit.

- Repartiment dels informes de la Missió.

- Qüestionari final.


# 4

CONTINGUTS I ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES PER A CADA LABORATORI

En el pla de treball que podem descarregar-nos a cada laboratori, hi trobarem les instruccions detallades per dur a terme l’experiment que ens ha de conduir a la solució del repte.

Els experiments proposats es poden realitzar de diverses maneres: mitjançant una demostració del docent al grup classe, amb un sol dispositiu experimental o en petits grups de treball. Recomanem que el desenvolupin els mateixos alumnes en petits grups, que després s’organitzi una posada en comú dels resultats i, finalment, que es consensuïn unes conclusions per validar la resposta a la plataforma.


# 5

LAB 1: MATÈRIA

Quins continguts treballem?

· La matèria i els seus estats· La densitat· Canvi químic: la combustió

Què hem de tenir en compte a la fase d’experimentació?

· En aquest experiment es treballa amb espelmes, però els alumnes no les han de tocar ni encendre. Simplement les tindran a davant i les hauran d’intentar apagar amb les instruccions del pla de treball.

· En aquest laboratori treballem amb un gas invisible, i manipular-lo no sempre ens serà senzill. Recomanem fer una prova abans de dur-lo a terme a classe per tenir clar el protocol i assegurar-nos que tot sortirà correctament.

· El punt crític de l’experiment és el moment en què s’aboca el diòxid de carboni del globus al vas de precipitats. En aquest punt hem de prendre diverses precaucions perquè el gas no s’escapi:

- En el moment de treure el gas del globus, s’ha de ficar la boca del globus a dins del vas i, si es pot, tapar-lo.

- El gas només es dipositarà al fons si “cau”; per tant, caldrà que surti molt lentament del globus.

· En aquest cas serà molt útil replicar l’experiment diverses vegades o en diferents grups, ja que pot ser que en algun grup no funcioni i en altres sí. Això serà molt útil per reflexionar sobre els motius pels quals un experiment no surt sempre igual i sobre la dificultat de reproduir condicions similars fins i tot en situacions molt senzilles. Una reflexió en aquest sentit pot ajudar, també, a donar valor a la feina que desenvolupen els investigadors i investigadores en el Sincrotró ALBA.

· Si les dificultats per poder omplir el vas de diòxid de carboni continuen en tots els intents, es pot repetir la reacció a dins del vas. Posem una cullerada de bicarbonat i vinagre i, quan l’escuma s’estabilitzi, aboquem el vas a sobre de les espelmes.

MÀ

ST

E R

D E

LA

MA

TÈRIA


# 6

Quins materials necessitem?

· Els materials necessaris per aquest laboratori estan llistats en el pla de treball corresponent. Alguns dels elements es poden reciclar (les ampolles d’aigua) i d’altres es poden trobar en un supermercat o basar, on aproximadament costen 3,5 €.

Com relacionem aquest contingut amb el Sincrotró ALBA?

· La matèria és l’objecte d’estudi del Sincrotró ALBA. Tota la infraestructura i els seus laboratoris s’utilitzen per poder observar com està composta la matèria, tant dels éssers vius com dels objectes inerts.

RESPOSTES DEL PLA DE TREBALL

Per què quan es mesclen el vinagre i el bicarbonat s’inflen els globus? Què és el que els omple?

La mescla de vinagre i bicarbonat de sodi dona lloc a una reacció química que té com a productes aigua, diòxid de carboni i acetat de sodi (una sal). El diòxid de carboni surt en estat gasós i és el que infla el globus.

Per què uns globus s’han inflat més que els altres? Quina relació té la quantitat de vinagre i bicarbonat amb el resultat final?

Els globus que s’inflen més són els de les reaccions amb més quantitat de reactius (els productes que mesclem perquè reaccionin). Com més quantitat de reactiu, més quantitat de producte. Per tant, com més vinagre i bicarbonat de sodi, més diòxid de carboni i més s’infla el globus.

Què necessita una espelma per mantenir-se encesa?

Calen els elements necessaris per mantenir la reacció de combustió: calor, oxigen i cera.


# 7

Per quin motiu aquest gas apaga les espelmes?

El diòxid de carboni és més dens que la mescla de gasos de l’atmosfera i per això cau quan aboquem el vas. Quan es diposita a sobre de l’espelma, desplaça l’oxigen de l’atmosfera que permetia mantenir la reacció i l’espelma s’apaga.

En quin moment s’ha apagat l’espelma?

L’espelma s’ha apagat quan ha arribat al fons del vas.

Per què el gas que surt del globus se situa al fons del vas de precipitats?

Aquest gas és més dens que la mescla de gasos de l’atmosfera.

Quin fenomen invisible ha apagat les espelmes?

El que apaga les espelmes és el gas invisible que cau sobre la flama. Aquest gas desplaça l’oxigen que necessita l’espelma per poder estar encesa, perquè és més dens que l’atmosfera i cau fins que troba el fons del vas.

Efectivament, la combustió de l’espelma és una reacció química. Perquè es produeixi, es necessita la cera, l’oxigen i calor. Si falta un dels elements, no hi ha combustió.


# 8

LAB 2: FORÇA


· Elements d’un circuit elèctric· Materials conductors i aïllants· Magnetisme: els imants i la brúixola· Relació entre el magnetisme i el corrent elèctric

Què hem de tenir en compte en la fase d’experimentació?

· És important que, abans de treballar amb el material a l’aula, muntem un circuit simple per comprovar que tant la bombeta com la pila funcionen perfectament. El muntatge de circuits és un repte per als alumnes i ens hem d’assegurar que si a l’aula alguna cosa no surt bé, és perquè s’estan realitzant malament les connexions i no pas perquè el material estigui fet malbé.

· En el pla de treball s’inclou, com un pas més del laboratori, el muntatge de les pinces de cocodril en els cables. Si es vol agilitzar l’experiment, aquesta tasca es pot portar feta.


· Els materials necessaris per aquest laboratori estan llistats al pla de treball corresponent. Els materials elèctrics fungibles poden trobar-se en una ferreteria, i el seu cost aproximat per reproduir una vegada l’experiment és de 6 €.


· Els electrons són les partícules que circulen a dins de l’accelerador del Sincrotró ALBA. Per dirigir-ne el moviment s’utilitzen imants que, quan interaccionen amb els electrons, poden dirigir el seu moviment a través de forces electromagnètiques, com les que han mogut l’agulla de la brúixola.

MÀ

ST

E R D E

LA

F

ORÇA


# 9

RESPOSTES DEL PLA DE TREBALL

Quina particularitat té l’agulla d’una brúixola?

L’agulla d’una brúixola és un imant bipolar situat al damunt d’un líquid perquè es pugui moure lliurement cap a on se senti atret.

Per quin motiu sempre assenyala el mateix punt?

L’interior de la Terra té les característiques d’un imant bipolar i, per tant, genera un camp magnètic. Aquest camp té un pol a prop del pol Nord geogràfic i un altre a prop del pol Sud geogràfic. Així doncs, l’imant de la brúixola sempre assenyala el pol Nord geogràfic perquè és atret per ell.

Quins elements necessitem per muntar el circuit elèctric?

Necessitem, com a mínim, una pila i un cable elèctric. A més, hi podem afegir elements com bombetes o interruptors, que són els que introduirem en aquesta part del laboratori.

Aquí podeu dibuixar com ha de ser el vostre circuit i com heu de connectar els elements perquè la bombeta s’encengui.


# 10

Què ha de passar perquè s’encengui una bombeta?

Perquè s’encengui la bombeta, hem de connectar cadascun dels cables que surten de la làmpada a un pol diferent de la pila.

Com funciona un circuit elèctric?

Un dels dos pols de la pila té un excés d’electrons i a l’altre n’hi falten; així doncs, quan es connecta el cable elèctric als pols, els electrons del fil de coure se senten atrets per un i repel•lits per l’altre. Això genera un moviment en els electrons que produeix el corrent que circula pel circuit.

Per què la bombeta s’encén només a vegades? Quina influència hi tenen els materials? Aquesta propietat dels materials, té

aplicacions en la vida quotidiana?

Quan anem introduint materials al circuit, els electrons que es troben en cadascun d’ells s’han de poder moure lliurement. Veiem que en alguns materials no ho poden fer; en aquests casos, la bombeta no s’encén.

La propietat dels materials de ser aïllants o conductors del corrent elèctric s’usa, per exemple, per fabricar tots els materials dels dispositius electrònics. Han de deixar passar el corrent, però els hem de recobrir amb materials aïllants perquè no ens passi a nosaltres quan manipulem els dispositius.

Què succeeix quan el circuit en funcionament es mou a prop de la brúixola? I quan es mou l’imant?

Quan el circuit i l’imant es mouen al voltant de la brúixola, tenen el mateix efecte sobre seu: mouen l’agulla i aquesta deixa d’assenyalar el nord.


# 11

Quina força està actuant sobre l’agulla per moure-la en cada cas? Quin element l’està exercint?

La força que està actuant és magnètica, ja que és l’única que pot desviar un imant de la seva posició a distància. Aquesta força l’exerceixen l’imant i el circuit elèctric en funcionament quan els acostem a la brúixola.

El corrent elèctric, en passar per un circuit tancat en forma de bobina, genera un camp magnètic semblant al d’un imant bipolar.

Quin fenomen invisible ha mogut l’agulla de la brúixola?

El que ha mogut l’agulla és la presència del corrent elèctric o de l’imant a prop seu. El corrent elèctric circulant per un cable enrotllat té el mateix efecte que un imant. L’agulla de la brúixola és un imant; quan n’hi acostem un altre, tendeix a moure’s perquè la repel•leix o l’atrau, com succeeix amb tots els imants.


# 12

LAB 3: ENERGIA


· La llum com a font d’energia· Estudi dels materials d’ús comú i el seu comportament davant la llum· Algunes de les formes de l’energia: la llum i la temperatura


· Cal que hi hagi globus blancs, negres i de colors variats (no és important quins).

· Els globus han de ser de qualitat. Amb globus senzills dels que es troben habitualment en basars, l’experiment sol fallar. Recomanem comprar-los a proveïdors especialitzats o en botigues de festes infantils.

· És possible que amb el globus negre els alumnes no tinguin temps de posar en marxa el cronòmetre, atès que explota de manera immediata. És important registrar que ha explotat immediatament, no passa res si no han pogut mesurar el temps.

· El temps que triguin a explotar els diversos globus dependrà de la intensitat dels rajos de sol que incideixin sobre la seva superfície. Això variarà segons l’hora del dia, el moment de l’any i la ciutat en què es realitzi l’experiment. Així doncs, no podem indicar un temps orientatiu, però sí l’ordre (d’explosió immediata a no explosió): negre, colors, blanc.


· Els materials necessaris per aquest laboratori estan llistats al pla de treball corresponent. Els globus poden trobar-se en una botiga especialitzada en festes i el cost aproximat per reproduir 10 vegades l’experiment és de 6 €.

MÀ

ST

E R D E

L’

EN

E

RGIA


# 13


· L’energia és una de les magnituds essencials de la natura, sense l’energia no podríem aconseguir molts dels canvis i processos a què estem acostumats. Evidentment, el Sincrotró ALBA també necessita energia per funcionar.

RESPOSTES AL PLA DE TREBALL

De quin color és la llum del sol?

La llum del sol conté molts tipus de llum que percebem de diverses maneres. Conté rajos ultraviolats, tot l’espectre de llum visible (tots els colors) i rajos infrarojos.

Per què veiem els globus de diversos colors si tots estan il•luminats per la mateixa llum, la del sol?

La llum del sol il•lumina diferents objectes i, quan incideix a la seva superfície, es reflecteix. Aquests rajos reflectits són els que arriben als nostres ulls i ens permeten veure els objectes sobre els quals s’han reflectit.

Els globus que no han explotat, han canviat d’alguna manera?

Pot ser que els globus que no hagin explotat tinguin una marca a la zona en què ha estat focalitzada la llum, o que la seva superfície s’hagi degradat fins a quedar transparent.

Quin ordre es repeteix en tots els casos?

Els globus blancs no exploten. Els globus negres exploten gairebé immediatament. Els globus de colors varien segons el color: n’hi ha que exploten ràpid, d’altres ho fan més lentament i d’altres no arriben a explotar, tot i que la seva superfície queda malmesa.


# 14

Quines similituds hi ha entre la llum del sol i una flama?

Totes dues emeten llum i energia en forma de calor.

Quin paper pot tenir en el resultat de l’experiment la llum que arriba als globus?

La llum que és absorbida pels globus conté l’energia que provoca que augmenti la temperatura de la seva superfície i que el globus exploti.

Quin paper té la lupa a l’experiment?

Necessitem concentrar la llum perquè l’augment de temperatura sigui suficientment brusc com perquè el globus exploti.

Per què veiem uns objectes de color vermell i uns altres de color blau si tots estan il·luminats per la llum del mateix sol?

Els globus absorbeixen una quantitat de llum i reflecteixen la resta. Els veiem del color de la llum que reflecteixen, que és la que arriba als nostres ulls. Com que la llum del sol inclou tots els colors de l’espectre, podem veure’ls de qualsevol color.

Quin invisible fenomen ha fet explotar els globus a distància?

Els globus exploten perquè la goma de què estan fets s’escalfa amb l’energia que absorbeix de la llum. Quan s’escalfa, s’estira, i això fa que la goma es trenqui i el globus exploti. Cada globus absorbeix l’energia de la llum que no ha reflectit. Així doncs, el blanc la reflectirà tota, el negre l’absorbirà tota i els de colors absorbiran tota la llum menys la del seu color.


# 15

LAB 4: LLUM


· Planificació i realització d’experiències diverses per estudiar les propietats dels materials d’ús comú i el seu comportament davant de la llum.· Observació d’alguns fenòmens de naturalesa elèctrica i els seus efectes (llum i calor).


· Abans de començar l’experiment, es recomana comprovar que la càmera detecta la llum infraroja del comandament, atès que n’hi ha que tenen filtres que els anul•len. De totes maneres, gairebé totes les càmeres de telèfons mòbils intel•ligents poden servir.

· És recomanable que el comandament a distància que s’utilitzi per l’experiment tingui al descobert el LED de llum infraroja de la part frontal, amb el qual es comunica amb el televisor o cadena de música. D’aquesta manera es veurà la font de llum.

· Abans de posar les boletes a dins de les bosses per fer l’experiment, podem jugar-hi per veure quan canvien de color i quan no. Podem posar-les a sota de la llum d’una bombeta i veure que no reaccionen (perquè la bombeta no emet llum ultraviolada), i a sota de la llum del sol i veure que aleshores sí que reaccionen. Això ajudarà a rebutjar la idea que reaccionen amb la llum visible, que és el primer que sembla quan s’observa que reaccionen amb el sol.


· Els materials necessaris per aquest laboratori estan llistats en el pla de treball corresponent. En aquest cas no hi ha materials fungibles. El comandament a distància pot ser el de qualsevol aparell de l’escola, atès que no es farà malbé durant l’experiment. La càmera de fotografia digital pot ser la de qualsevol telèfon mòbil intel•ligent, i els detectors de rajos ultraviolats s’inclouen en el paquet de benvinguda.


MÀ

ST

E R D E

LA

L

LUM


# 16

· La llum, tant la visible com la no visible, és allò que genera el Sincrotró per poder analitzar la matèria. Cada tipus de llum és capaç d’analitzar un tipus de matèria d’una manera concreta.

RESPOSTES AL PLA DE TREBALL

Quins detectors serveixen per poder veure la llum visible? I per veure la llum infraroja?

Els detectors de llum visible més familiars que tenim són els nostres ulls. Per la llum infraroja, els detectors més propers que tenim són les càmeres digitals de la major part dels telèfons mòbils.

Com es comporten les dues llums?

Les dues llums es comporten de la mateixa manera: travessen el plàstic transparent però no el plàstic negre, i es reflecteixen als miralls.

Tenint en compte els resultats de les observacions, quines similituds i diferències tenen la llum visible i la llum infraroja?

Hem vist que la llum visible i la infraroja es comporten exactament de la mateixa manera. Només es diferencien en què una la podem veure amb els ulls i l’altra, no.

Heu sentit a parlar de la llum ultraviolada? Què en sabeu?

Aquesta pregunta és oberta. Han de mencionar si n’han sentit a parlar o no. Probablement la relacionaran amb els rajos UVA, el sol, els protectors solars…


# 17

Si els vostres ulls no veuen la llum ultraviolada, com sabeu que existeix? Quins dels seus efectes la poden distingir d’un altre tipus de llum?

Encara que no la veiem, sabem que existeix perquè té efectes sobre nosaltres. Ens crema la pell, per això quan ens exposem al sol ens n’hem de protegir.

Què els ha passat, a les boletes de cada bossa? Com ho podeu explicar?

Quan exposem les boletes de cada bossa al sol, reaccionen en funció de la protecció que els hàgim posat. Podem veure com els rajos ultraviolats han afectat de manera més radical les boletes que no tenen protecció (la bossa de control amb crema hidratant) i van baixant el seus efectes sobre les bosses que tenen protector. Així doncs, sense veure la llum directament podem veure que hi és present pels seus efectes.

Com hi podem veure amb llum invisible?

La llum la fan visible, en part, els detectors que utilitzem per veure-la. Tenim alguns detectors naturals, com els ulls, i d’altres d’artificials, com les càmeres fotogràfiques digitals. També la podem detectar pels efectes que té sobre els objectes amb els quals interactua. No només hi veiem amb els ulls i amb els instruments preparats per fer-ho (microscopis, telescopis, càmeres, lupes...). La ciència ens ha ensenyat a veure-hi més enllà dels ulls; sabem que existeixen diversos fenòmens i els podem descriure gràcies als seus efectes.


# 18

CORRESPONDÈNCIA CURRICULAR

Nota: Aquest apartat s’ha elaborat tenint en compte el currículum vigent (Decret 119/2015 de 23 de juny) per la

Comunitat Autònoma de Catalunya en el moment de l’edició de la correspondència curricular, maig del 2018.

OBJECTIUS GENERALS D’APRENENTATGE

L’enfocament i la seqüència pedagògica de la Missió ALBA responen als objectius generals que s’indiquen en el currículum de Primària per a

l’assignatura de Ciències Naturals:

L’àmbit de coneixement del medi a l’educació primària té com a finalitat proporcionar a l’alumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en l’entorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.

L’àmbit pretén capacitar l’alumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes del’entorn amb què interacciona. L’aprenentatge ha d’ésser contextualitzat i encaminat a interpretar les experiències, tant directes com indirectes, properes en el temps i en l’espai, i significatives a fide poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a l’alumnat incidir en la millora del seu entorn i fer-ne un ús sostenible.

Les competències bàsiques pròpies de l’àmbit de coneixement del medi que es treballen a la Missió ALBA són les següents:

Dimensió món actual

· Competència 1. Plantejar-se preguntes sobre el medi, utilitzar estratègies de cerca de dades i analitzar resultats per trobar respostes.

· Competència 5. Valorar problemes socials rellevants interpretant-ne les causes i les conseqüències per plantejar propostes de futur.

Dimensió tecnologia i vida quotidiana

· Competència 9. Utilitzar materials de manera eficient amb coneixements científics i criteris tecnològics, per resoldre situacions quotidianes.


# 19

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES

El projecte Missió ALBA compleix amb les següents orientacions metodològiques generals del currículum de la Comunitat Autònoma

de Catalunya:

1. A l’educació primària els nens estan habitualment interessats per molts fets que succeeixen al seu entorn i la metodologia per ajudar-los en l’aprenentatge dels continguts de l’àmbit de coneixement del medi hauria de partir de l’anàlisi d’aquest tipus de situacions que els motiven, per tal d’estimular-los inicialment a plantejar-se preguntes rellevants i a expressar els seus punts de vista.

2. La transformació d’aquestes idees inicials en d’altres que estiguin més fonamentades en els coneixements actuals de les diferents disciplines de l’àmbit requereix un treball que afavoreixi la seva evolució al llarg dels cursos. Els models interpretatius generats per les ciències implicades tenen un elevat nivell d’abstracció i el seu aprenentatge requereix un ensenyament que parteixi de l’anàlisi de diverses situacions contextualitzades en base al treball en diferents cursos i en una seqüència en espiral.

3. En el procés d’aprendre també serà important el temps dedicat a ensenyar l’alumnat a prendre cons¬ciència dels propis aprenentatges, a estructurar-los i a sintetitzar-los de manera que els puguin recordar quan els necessitin i, finalment, el dedicat al treball de les actituds i les habilitats que capacitin els nens per actuar, tenint en compte el seu nivell i els coneixements apresos, en la promoció d’una forma de vida saludable i d’un ús sostenible del medi i, en general, en situacions de participació ciutadana i de defensa dels drets humans.

4. Tot això comporta, a més, un treball de tipus cooperatiu en petits grups que doni ocasió al desenvo¬lupament d’actituds i habilitats relacionades amb l’expressió i l’escolta, el consens, l’autoavaluació i la coavaluació. L’elaboració d’escrits, gràfics, maquetes, mapes conceptuals, dibuixos, esquemes, exposicions orals... que recullin les diferents idees, observacions o resums possibilita introduir rigor i precisió en les reflexions i facilita la seva millora a partir d’activitats d’avaluació mútua. Convindrà sovint realitzar aquests escrits utilitzant recursos digitals.


# 20

COMPETÈNCIES

Competència matemàtica i competències bàsiques en ciència i tecnologia

Contribueixen a la interacció de l’ésser humà amb l’entorn que l’envolta i l’ajuda a interpretar-lo i també a saber com es construeix el món científic: adquirir informació, definir problemes, analitzar diverses solucions, dissenyar estratègies, analitzar resultats i comunicar-los.

Competència digital

És imprescindible per a molts dels aprenentatges, especialment en aquesta àrea, en què la recerca guiada d’informacions és bàsica.

Competència lingüística

La riquesa que suposa l’augment significatiu de vocabulari específic, l’exposició clara i ordenada dels treballs i els intercanvis comunicatius entre docent i alumne i entre iguals contribueixen a la competència lingüística.

Competència d’aprendre a aprendre

Aquesta àrea, en la qual és important treballar en equip, memoritzar, fer resums i esquemes, afavoreix la competència d’aprendre a aprendre, així com reflexionar sobre el que s’ha après, com s’ha après i com es transmet.

Competència social i cívica

El desenvolupament d’habilitats i sobretot d’actituds de protecció del medi ambient i de l’entorn contribueix a les competències socials i cíviques i a la competència de consciència i expressions culturals.

Competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor

Quant a la competència de sentit d’iniciativa i esperit emprenedor, aquesta àrea inclou continguts que hi estan directament relacionats, ja que ensenya a prendre decisions des del coneixement d’un mateix i de manera autònoma que són beneficioses per a la salut i la preservació i conservació de l’entorn.


# 21

CONTINGUTS, CRITERIS D’AVALUACIÓ I ESTÀNDARDS D’APRENENTATGE AVALUABLES

En aquesta taula es resumeixen tots els continguts que es treballaran durant el projecte Missió ALBA, així com els seus criteris d’avaluació i estàndards d’aprenentatge.

Continguts Criteris d’avaluacióEstàndards d’aprenentatge

avaluables

Bloc 1. Iniciació a l’activitat científica

• Realització d’un treball d’investigació a partir del plantejament de qüestions i problemes rellevants de l’entorn, mitjançant el treball cooperatiu i a par-tir de l’experimentació i l’ús de diferents fonts d’informació.

• Argumentació oral i escrita de les propostes de solució del treball d’inves-tigació.

• Utilització de material i tècniques específiques de laboratori.

• Planificació d’experiències per com-provar propietats dels materials i el seu comportament.

• Neteja, ordre, manteniment i estalvi dels materials i l’instrumental.

• Instruments i objectes d’ús habitual al laboratori: coneixement i utilització.

• Normes de seguretat en el laboratori: coneixement i aplicació.

1. Obtenir informació rellevant sobre fets o fenòmens prèviament delimitats, fer prediccions sobre esdeveniments naturals, integrar dades de l’observa-ció directa i la indirecta a partir de la consulta de fonts directes i indirectes i comunicar-ne els resultats.

1.1. Cerca, selecciona i organitza infor-mació concreta i rellevant, l’analitza, obté conclusions, comunica la seva experiència, reflexiona sobre el procés seguit i el comunica oralment i per escrit.

1.2. Utilitza mitjans propis de l’obser-vació.

1.3. Consulta i utilitza documents es-crits, imatges i gràfics.

2. Establir conjectures tant respecte d’esdeveniments que ocorren d’una forma natural com sobre els que ocorren quan es provoquen a través d’un experiment o una experiència.

2.1. Manifesta autonomia en la planifi-cació i l’execució d’accions i tasques i té iniciativa en la presa de decisions.

3. Comunicar de forma oral i escrita els resultats obtinguts després de fer diverses experiències i presentar-los en suport gràfic.

3.1. Utilitza de manera adequada el vocabulari corresponent a cada un dels blocs de continguts.

3.2. Exposa oralment de forma clara i ordenada continguts relacionats amb l’àrea i demostra que comprèn textos orals i/o escrits.


# 22

4. Treballar de forma cooperativa vetllant per la seguretat pròpia i la dels companys, tenint cura de les eines i fent un ús correcte dels materials.

4.2. Fa un ús adequat de les tecnologies de la informació i la comunicació com a recurs d’oci.

4.3. Coneix i aplica les mesures de protecció i seguretat personals quan empra les tecnologies de la informació i la comunicació.

4.4. Presenta els treballs de forma orde-nada, clara i neta en paper i en suport digital.

4.5. Utilitza estratègies per fer treballs de forma individual i en equip i mostra habilitats per a la resolució pacífica de conflictes.

4.6. Coneix i respecta les normes de l’ús i de seguretat dels instruments i dels materials de treball.

5. Planificar i portar a terme experièn-cies senzilles sobre alguns fenòmens físics i químics de la matèria: plante-jar-se hipòtesis, seleccionar el material necessari, registrar els resultats i co-municar les conclusions, amb diferents llenguatges per mitjans convencionals i amb l’ús de les TAC.

5.1. Du a terme experiències senzilles i petites investigacions: planteja proble-mes, enuncia alguna hipòtesi, selec-ciona el material necessari, fa, arriba a conclusions i comunica els resultats.

5.2. Fa un projecte, treballant de forma individual o en equip, i presenta un informe utilitzant el paper i/o el suport digital, recollint informació de diferents fonts (directes, llibres, Internet) amb diferents mitjans i comunicant de for-ma oral l’experiència duta a terme amb ajuda d’imatges i textos escrits.

Bloc 4. Matèria i energia

• Mesura i comparació de masses i volums de materials diversos.

• Observació, experimentació i des-cripció de materials amb diferents densitats.

• Anàlisi dels efectes d’una força o dife-rents forces sobre un objecte. Aplicació a l’estudi de màquines simples que s’utilitzen habitualment a l’escola o a casa.

• Planificació i realització d’experiències sobre el comportament de materials davant de la llum, el so, la calor, la hu-mitat i l’electricitat.

• Canvis químics en relació amb fenò-mens quotidians: combustió.

1. Estudiar i classificar materials segons les propietats.

1.1. Observa, identifica, descriu i clas-sifica alguns materials per les seves propietats.

2. Conèixer els procediments per mesu-rar el volum d’un cos.

2.1. Utilitza diferents procediments per mesurar el volum d’un cos.

2.2. Identifica i explica fenòmens físics observables en termes de diferències de densitat.

3. Conèixer lleis bàsiques que regeixen fenòmens, com la reflexió de la llum, la transmissió del corrent elèctric, el canvi d’estat o les reaccions químiques (la combustió).

3.1. Coneix les lleis bàsiques que regeixen fenòmens, com la reflexió de la llum o la transmissió del corrent elèctric.

3.2. Coneix les lleis bàsiques que regeixen el canvi d’estat i les reaccions químiques (la combustió).


# 23

4. Planificar i dur a terme investiga-cions senzilles per estudiar el com-portament dels cossos davant la llum, l’electricitat, el magnetisme, la calor o el so.

4.1. Planifica i du a terme experiències senzilles i prediu canvis en el movi-ment, en la forma o en l’estat dels cossos per efecte de les forces o de les aportacions d’energia, i comunica el procés seguit i el resultat obtingut.

4.2. Identifica i explica algunes de les principals característiques de les diferents formes d’energia: lumínica, elèctrica i tèrmica.

5. Fer experiències senzilles i petites in-vestigacions sobre diferents fenòmens físics i químics de la matèria.

5.1. Identifica i exposa les principals característiques de les reaccions quími-ques (combustió).

5.3. Observa de manera sistemàtica, aprecia i explica els efectes de la calor en l’augment de temperatura i la dila-tació d’alguns materials.

5.4. Identifica, experimenta, exemplifica i argumenta alguns canvis d’estat i la seva reversibilitat.

5.5. Investiga a través d’experiències senzilles sobre diferents fenòmens físics i químics de la matèria: planteja problemes, enuncia alguna hipòtesi, selecciona el material necessari, n’ex-treu conclusions, comunica resultats, i manifesta competència en cada una de les fases, així com en el coneixement de les lleis bàsiques que regeixen els fenòmens estudiats.

5.6. Investiga a través d’experiències senzilles per acostar-se al coneixement de les lleis bàsiques que regeixen fenòmens, com la reflexió de la llum, la transmissió del corrent elèctric, el canvi d’estat, les reaccions químiques (la combustió).

5.7. Respecta les normes d’ús, de segu-retat i de conservació dels instruments i dels materials de treball a l’aula i al centre.


# 24

Bloc 5. La tecnologia, objectes i màquines

• Valoració de l’impacte del desenvolu-pament tecnològic en les condicions de vida i en el treball.

• Components d’un circuit elèctric.

• Disseny i construcció de circuits elèc-trics senzills.

• Avenços, productes i materials que intervenen en el progrés de la societat.

3. Conèixer les lleis bàsiques que regeixen els fenòmens, com la reflexió de la llum, la transmissió del corrent elèctric.

3.1. Observa i identifica els elements d’un circuit elèctric i els aplica per cons-truir-ne un altre.

3.2. Observa, identifica i explica alguns efectes de l’electricitat.

3.3. Exposa exemples de materials con-ductors i aïllants, i argumenta la seva exposició.

3.4. Observa i identifica les principals característiques i els imants, i relaciona l’electricitat i el magnetisme.

3.5. Coneix i explica alguns dels grans descobriments i invents de la huma-nitat.

4. Planificar i realitzar projectes de construcció d’alguns objectes, maque-tes i aparells senzills, seleccionantels materials pertinents, demostrant responsabilitat en les tasques indivi-duals i actitud cooperativaper al treball en grup i vetllant per la pròpia seguretat i la dels altres.

4.1. Elabora un informe com a tècnica per registrar un pla de treball, i comuni-ca de forma oral o escrita les conclu-sions.

4.2. Valora i descriu la influència del desenvolupament tecnològic en les condicions de vida i en la feina.

4.3. Coneix i explica alguns avenços de la ciència i les tecnologies de la infor-mació i la comunicació a la llar i la vida quotidiana, la medicina, la cultura i l’oci, l’art, la música, el cinema i l’esport.


# 25

RÚBRICA D’AVALUACIÓ

Adjuntem una rúbrica per poder avaluar aquells aspectes que es treballen en el desenvolupament dels diferents laboratoris de manera transversal.

CRITERI COMENÇANT PROGRESSANT ACONSEGUIT SUPERAT

TREBALL EN GRUP

Reflexió i treball de les conclu-sions amb la resta del grup

La reflexió ha estat mínima o l’alumne/a ha sigut reticent a fer-la.

Ha estat actiu/va durant l’estona de reflexió i treball de conclusions, però no semblava interessat/da en les opinions de la resta de membres del grup.

S’ha desconcentrat en diverses ocasions.

Ha estat força actiu/va durant l’estona de reflexió i treball de conclu-sions.

Ha estat actiu/va durant tota l’estona de reflexió i treball de conclusions.

Ha estat concentrat/da tota l’estona que ha durat la reflexió.

Debat amb la resta del grup

El debat ha estat mí-nim en el grup o, si n’hi ha hagut, l’alum-ne/a ha sigut reticent a participar-hi.

Ha estat actiu/va durant el debat, però no semblava que li interessés gaire el que passava en el grup.

S’ha desconcentrat diverses vegades.

Ha estat força actiu/

va durant el debat

i hi ha fet algunes

aportacions.

Ha estat actiu/va durant tot el debat. Hi ha fet aportacions rellevants per al desenvolupament del debat.

Respecte i empatia vers els companys i companyes

No mostra respecte vers les opinions dels companys/es i busca ser el centre d’aten-ció tota l’estona.

Mostra respecte vers l’opinió dels com-panys/es, tot i que a vegades busca ser el centre d’atenció.

Mostra respecte vers l’opinió dels com-panys/es.

Mostra respecte vers l’opinió dels com-panys/es i els ajuda si tenen dificultats.

AUTONOMIA A L’HORA DE TREBALLAR

Realització de les tasques de princi-pi a final

Desenvolupa l’acti-vitat sense seguir el pla de treball previst. La presentació escrita de la llibreta està desordenada i necessita una revisió.

En la realització de l’activitat ha seguit el pla de treball previst, tot i que alguns detalls de la llibreta necessiten una revisió.

En la realització de l’activitat segueix el pla de treball de manera precisa i cuidada. Tot i això, alguns detalls de la llibreta necessiten una revisió.

En la realització de l’activitat segueix el pla de treball de manera precisa i cui-dada. Tots els detalls estan ben acabats.


# 26

Autonomia per desenvolupar les activitats

Necessita molta aju-da del mestre/a per progressar durant l’activitat.

Desenvolupa els passos de l’activitat amb força ajuda del mestre/a.

Desenvolupa els passos de l’activitat amb ajuda puntual del mestre/a.

Desenvolupa els passos de l’activitat de manera correcta sense ajuda del mestre/a.

Autonomia per desenvolupar les conclusions de les activitats

No és capaç de treure conclusions de l’activitat sense ajuda del mestre/a.

Pot treure algunes conclusions de l’acti-vitat, però necessita força ajuda del mestre/a.

Treu conclusions de l’activitat i només necessita ajuda pun-tual del mestre/a.

Treu conclusions de l’activitat sense cap problema ni ajuda del mestre/a.

DESENVOLUPAMENT DE LES TASQUES DURANT ELS REPTES

Comprensió dels conceptes cien-tífics

Mostra una mala comprensió dels conceptes científics que treballa l’acti-vitat.

Mostra una com-prensió limitada dels conceptes científics que treballa l’acti-vitat.

Mostra una com-prensió correcta però superficial dels con-ceptes científics que treballa l’activitat.

Mostra una com-prensió correcta i profunda dels con-ceptes científics que treballa l’activitat.

Realització de l’experiment

Desenvolupa l’expe-riment sense seguir el pla de treball de la Missió ALBA.

Desenvolupa l’ex-periment seguint només alguns dels passos del pla de treball de la Missió ALBA.

Desenvolupa l’expe-riment seguint gaire-bé tots els passos del pla de treball de la Missió ALBA.

Desenvolupa l’expe-riment seguint tots els passos del pla de treball de la Missió ALBA i ajudant els seus companys/es.

Cura dels materials

La manipulació dels materials és descui-dada o desordenada, i ha obviat passos importants durant l’experiment.

La manipulació dels materials és descui-dada o desordenada, i ha obviat algun pas durant l’experiment.

A l’hora de mani-pular els materials segueix el pla de treball previst, però obvia algun pas du-rant l’experiment.

A l’hora de mani-pular els materials és molt curós/a i segueix el pla de treball previst correc-tament.

Desenvolupament de les normes de seguretat

Les normes de seguretat acordades amb tota la classe les ha ignorat durant la pràctica.

Les normes de seguretat acordades amb tota la classe les ha aplicat només de manera puntual durant la pràctica.

Les normes de seguretat acordades amb tota la classe les ha aplicat de manera general durant la pràctica, tot i que n’ha obviat algunes.

Les normes de segu-retat acordades amb tota la classe les ha aplicat al desenvolu-pament de la pràcti-ca completament.

UN PROJECTE DEL SINCROTRÓ ALBA

GUIA DIDÀCTICA³n_ALBA_Guía1... · 2018. 6. 26. · GUIA DIDCTICA · CATALNA # 4 CONTINGUTS I...

Documents

Transcript of GUIA DIDÀCTICA³n_ALBA_Guía1... · 2018. 6. 26. · GUIA DIDCTICA · CATALNA # 4 CONTINGUTS I...