Guia Didàctica Medi 4rt

9 788498 048698

nova edici

Coneixement del medi natural,social i cultural 4Educaci PrimriaCicle Mitj

Direcci editorial: Dolors Rius

Cap dedicions: Oriol Gonzlez

Assessorament pedaggic: Marta Duach

Redacci: Meritxell Adrover, Roser Hospital i Toni Ortiz

Edici: Oriol de Bols i Cristina Purtolas

Correcci lingstica: Violant Juan

Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales

Disseny grfic interior: Imma Hernndez

Maquetaci: Tagstudy

Illustracions: Cristina Picazo, Farrs Illustraci Editorial i Tenllado Studio

Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, M Dolores Colazo, AGE Fotostock i Getty Images

Primera edici: juliol de 2012

ISBN: 978-84-9804-869-8

Dipsit legal: B-22.443-2012

Impressi: Impulso

Hermes Editora General, S. A. U.- Castellnou Edicions

Castellnou Edicions

Pau Claris, 184

08037 Barcelona

www.castellnouedicions.com

Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic

ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),

sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.

Hermes Editora General, S. A. U., ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable

de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.

Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs

productiu eficient i responsable amb el medi ambient.

Paper ecolgic i 100 % reciclable

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

NDEX

PROJECTE

1. Presentaci ................................................................................................................... 6

2. Didctica i metodologia de lrea ................................................................................. 8

3. Integraci de les competncies bsiques en la programaci daula ........................ 10

4. Atenci a la diversitat ................................................................................................. 17

5. Criteris per a lavaluaci ............................................................................................. 18

6. Orientacions per a ls dels recursos digitals ............................................................ 19

7. Materials per a lrea del Medi. Cicle Mitj ................................................................ 24

PROGRAMACIONS

Programaci drea ........................................................................................................... 26

Programaci daula ............................................................................................................ 37

ORIENTACIONS I SOLUCIONARI

Unitat 1: El nostre cos i lentorn ........................................................................................ 52

Unitat 2: Les plantes .......................................................................................................... 59

Unitat 3: Visc a Catalunya ................................................................................................. 66

Unitat 4: Avui sortim .......................................................................................................... 73

Unitat 5: El temps atmosfric ............................................................................................ 80

Unitat 6: El nostre ajuntament ........................................................................................... 87

Unitat 7: Les petjades de la Histria ................................................................................. 94

Unitat 8: La llum i la calor ................................................................................................ 101

Unitat 9: Els materials ...................................................................................................... 108

Unitat 10: En temps de .................................................................................................... 115

Unitat 11: Els ecosistemes .............................................................................................. 122

Unitat 12: Els mitjans de comunicaci ............................................................................ 129

Quadern de lalumne. Solucionari ................................................................................... 136

AVALUACIONS

Avaluaci inicial ............................................................................................................... 183

Avaluaci final .................................................................................................................. 189

Avaluaci contnua .......................................................................................................... 195

Avaluaci inicial. Solucionari ........................................................................................... 219

Avaluaci final. Solucionari .............................................................................................. 225

Avaluaci contnua. Solucionari ...................................................................................... 231

RECURSOS DIGITALS

Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 257

Guia didcticaPROJECTE

6 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria

1 PRESENTACI

Els recursos didctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a lEducaci Primria dins el

marc curricular oficial actual: Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC nm. 4915, 29-06-2007, pel qual ses-

tableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria a Catalunya, i Decret 67/2008, de 6 de juny,

pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de

lEducaci Secundria obligatria per a les Illes Balears.

El projecte Salvem la Balena Blanca s el fruit del treball dun conjunt de professionals de leducaci i de

ledici. Hem tingut, tamb, especial cura en laspecte formal i grfic del projecte, amb lobjectiu de fer-lo

atractiu i de fcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes.

La finalitat de leducaci en letapa de lEducaci Primria, tal com diu el decret, s aconseguir que els nois

i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent. En aquesta etapa es

configuren les bases per tal que els alumnes davui siguin els futurs ciutadans capaos dintervenir activa-

ment i crticament en la societat plural, diversa i en continu canvi on els ha tocat viure.

A ms de desenvolupar els coneixements, les capacitats, les habilitats i les actituds (el saber, saber ser,

saber estar) necessaris, els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber

actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i integrades

socialment, que puguin excercir la ciutadania de forma activa, incorporar-se a la vida adulta de manera sa-

tisfactria i siguin capaos, al mateix temps, de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.

Lenfocament competencial del currculum per a lEducaci Primria pretn afavorir la integraci dels diversos

aprenentatges, posant en relaci els diversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en diferents

situacions i contextos.

Com a competncies bsiques sentenen tots aquells coneixements, processos i habilitats que permeten

a la persona fer un s prctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretn que els alumnes

spiguen aplicar el que han aprs.

Les competncies bsiques assenyalades per a lensenyament primari sn les segents:

Competncies comunicatives

1. Competncia lingstica i audiovisual

2. Competncia artstica i cultural

Competncies metodolgiques

3. Tractament de la informaci i competncia digital

4. Competncia matemtica

5. Competncia daprendre a aprendre

Competncies personals

6. Autonomia i iniciativa personal

Competncies per conviure i habitar el mn

7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic

8. Competncia social i ciutadana


Pro

ject

e

Aquest plantejament competencial afecta totes les rees de forma especfica i tamb de forma transversal.

Lgicament, segons lrea es treballaran ms especficament les competncies que li sn prpies, per en

totes hem procurat fer propostes que permetin ladquisici progressiva de les vuit competncies bsiques.

El projecte Salvem la Balena Blanca ha estat elaborat amb lobjectiu doferir un ampli ventall de recursos

que permetin facilitar al mxim el treball del docent, que ha de fer realitat els objectius competencials fixats

per lactual marc educatiu.

El plantejament del projecte facilita la creaci de situacions densenyament-aprenentatge motivadores i al-

hora ben estructurades, de manera que, sense adonar-sen, un alumne o alumna pugui avanar curs rere

curs fins al final de letapa i assolir el que ens hem proposat.

Des del punt de vista pedaggic, hem partit duna concepci globalitzadora dels aprenentatges. En el Cicle

Inicial, aquesta sha concretat en una contextualitzaci nica dels continguts que es treballen en les diferents

rees, i en el Cicle Mitj, en el plantejament duns treballs de recerca interdisciplinaris, un per a cada trimestre

en forma de WebQuest.

La programaci de cada unitat didctica ha prioritzat la definici dels objectius i de les competncies bsi-

ques a aconseguir, desprs dhaver treballat amb activitats variades els diferents continguts. Lavaluaci s

una eina que ens permet controlar levoluci en ladquisici dels aprenentatges i lassoliment de les compe-

tncies bsiques.

Latenci a la diversitat de ritmes daprenentatge est assegurada. Per una banda, la seqenciaci dels con-

tinguts sha fet duna forma acurada i, per laltra, oferim una gran varietat de recursos en format paper i en

format digital, aix com dactivitats, identificades segons el grau de dificultat.

Equip dedicions

Castellnou Edicions


2 DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA

Segons es pot llegir en el Decret del Currculum de Primria, lrea de Coneixement del medi natural, social i

cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubi-

car-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.

Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn

amb els quals interacciona. Laprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experinci-

es, tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives, a fi de poder establir rela-

cions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora del seu

entorn i fer-ne un s sostenible.

Fidels a aquestes reflexions, els llibres de Coneixement del medi de Cicle Mitj contribueixen a afavorir el pro-

cs de construcci de laprenentatge propi de cada nen i nena. Aquesta construcci es dna, majoritria-

ment, a laula. s en aquest context en qu els nens i nenes han dexplicitar les seves idees prvies i les di-

verses concepcions del mn, les seves prpies representacions i les explicacions personals que elaboren

sobre tot all que els envolta.

La classe de Coneixement del medi ha de ser un espai de reflexi i comunicaci, perqu noms quan els

nens i nenes prenen conscincia del que saben o del que pensen que saben i sn capaos de comunicar-

ho, s quan estan en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar les seves idees, si s el cas. A

laula shan destablir els processos que permetin a lalumnat aproximar-se al mn amb una mirada diferent,

al mateix temps que construeixen nous coneixements.

En el Cicle Mitj i a lEducaci Primria s especialment important que els nois i noies reconstrueixin els seus

propis esquemes i models inicials i les seves explicacions personals, a partir de la interacci i el contrast amb

els esdeveniments, les informacions i les noves maneres dactuar que van experimentant. La interacci a

laula, la comunicaci i lescolta activa sn elements essencials daquesta reconstrucci.

Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes ms adequades que daltres, que generaran una mirada i

una visi determinada. Aquesta s la tasca del professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avan-

ar cada noi i cada noia partint de la seva situaci i experincia viscuda.

En definitiva, la intervenci del professorat ha de fomentar lequilibri entre el pensar (relacionar, comparar,

imaginar, etc.) lexperimentar (observar, classificar, identificar, etc.) i el comunicar (parlar, escriure, dibuixar,

construir, representar, etc.), eixos bsics de la classe de Coneixement del medi.

2.1 Els continguts de lrea

Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural est estructurada en set blocs:

1. Lentorn i la seva conservaci

2. El mn dels ssers vius

3. Les persones i la salut

4. Persones, cultures i societats

5. Canvis i continutats en el temps

6. Matria i energia

7. Entorn, tecnologia i societat


Pro

ject

e

2.2 Relacions i canvi

Les unitats sinicien amb una pgina que fa la funci dexploraci didees prvies, de presa de conscincia

individual i collectiva dall que ja saben els alumnes i tamb de motivaci cap a nous aprenentatges. Hi tro-

ben lapartat Sabrs, en el qual santicipen els continguts que es treballaran en la unitat, per tal dajudar a

organitzar, a classificar i a assolir els nous coneixements, i lapartat Qu en saps, que ajudar a fer lava-

luaci inicial de lalumnat.

Els nous continguts es presenten mitjanant activitats variades i experincies, ja siguin individuals o en grup.

Al llarg de la unitat apareixen petites pastilles: Investiga, Recorda i Sabies que... que tenen com a objectiu

ampliar la informaci dinters per a lalumnat, aix com motivar-lo a experimentar, a formular-se preguntes, a

plantejar-se hiptesis de treball, a investigar algunes qestions relacionades amb la vida quotidiana, a buscar

informaci i a consultar altres llibres o Internet.

Les activitats incorporades dins dels diferents temes pretenen comprovar com evoluciona la comprensi per

part de lalumnat.

En lapartat Nosaltres i entorn es tracten aspectes relacionats amb leducaci en valors i laplicaci i trans-

ferncia dels coneixements a daltres contextos.

Lapartat Per saber-ne ms inclou des dalguna aplicaci dels continguts treballats en la unitat, a aspectes

dactualitat dins del camp de la salut, la cincia o temes que incentivin la curiositat de lalumnat.

Finalment, laparat Fem memria suposa una estructuraci dels coneixements apresos. Inclou un mapa

conceptual estructurador dels coneixements apresos.


3 INTEGRACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES EN LA PROGRAMACI DAULA

3.1 Situaci actual

Des del 2006, any de publicaci de lactual llei deducaci (LOE), les competncies bsiques han entrat

a laula. En alguns casos, la majoria, hi han entrat de forma virtual (noms es troben en els documents de

programaci daula que sentreguen al cap destudis a linici de curs); en altres casos, hi han entrat de forma

puntual empeses per les proves davaluaci general del sistema educatiu, que es fan a 4t i a 6 de lEducaci

Primria i a 2n de lESO, i en altres casos, comptats, sestan elaborant iniciatives amb la finalitat de treballar

a laula amb un enfocament competencial.

Hermes Editora General, mitjanant les seves publicacions, vol contribuir a la integraci de les competncies

bsiques en la prctica educativa a laula amb propostes que facilitin un nou plantejament de treball en la

praxis docent.

3.2 Competncies bsiques

La OCDE (Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic) defineix les competncies

bsiques com la capacitat de posar en prctica les habilitats, els coneixements i les actituds

necessaris per resoldre una situaci determinada en un context determinat.

Les competncies bsiques sn les que totes les persones necessiten per al seu desenvolupament personal,

aix com per poder participar de forma activa en la societat i en la vida laboral. Les competncies shan

de treballar durant tot el perode densenyament obligatori i, com laprenentatge, shan de desenvolupar,

mantenir i actualitzar al llarg de tota la vida.

En aquest sentit, el desenvolupament de les competncies bsiques ha de permetre als estudiants integrar

els seus aprenentatges i relacionar-los amb continguts de diferents tipologies i rees. Aix facilitar laplicaci

dels continguts en distintes situacions.

Les vuit competncies bsiques que shan dhaver assolit al final de leducaci obligatria, i en les quals

t un paper molt destacat lEducaci Primria, sn les segents:

Competncia lingstica i audiovisual. Fa referncia a la utilitzaci del llenguatge com a instrument

de comunicaci oral i escrita; de representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, i de construcci

i comunicaci del pensament, les emocions i la conducta, en qualsevol de les llenges oficials de la comunitat

autnoma prpia.

Competncia matemtica. Es refereix a lhabilitat per utilitzar i relacionar els nombres, els conceptes

matemtics i les operacions, i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per produir com per

interpretar diferents tipus dinformaci i resoldre problemes relacionats amb la vida diria.


Pro

ject

e

Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Recull lhabilitat per a la comprensi

dels successos, la predicci de les conseqncies i la capacitat dactuaci sobre lestat de salut de les

persones i la sostenibilitat mediambiental.

Tractament de la informaci i competncia digital. Comporta lhabilitat de fer servir les eines

tecnolgiques per buscar, obtenir, processar i comunicar la informaci i transformar-la en coneixement,

incloent-hi la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per

informar-se i comunicar-se.

Competncia social i ciutadana. Permet viure en societat, comprendre la realitat social del mn en qu

es viu i exercir la ciutadania democrtica.

Competncia artstica i cultural. Suposa conixer, apreciar, comprendre i valorar crticament diferents

manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font de gaudi i denriquiment personal i considerar-les

una part del patrimoni cultural dels pobles.

Competncia daprendre a aprendre. Implica conixer les capacitats prpies (intellectuals, emocionals

i fsiques) i tenir un sentiment positiu dun mateix, de manera que es puguin plantejar nous reptes daprenen-

tatge dacord amb els objectius i les necessitats de cadasc.

Competncia per a lautonomia i iniciativa personal. Permet dur a terme iniciatives personals que

condueixin a la presa de decisions amb criteri propi, i imaginar i desenvolupar projectes individuals o

collectius, tant en lmbit personal com en el social i el laboral, de forma responsable i autnoma.

Les competncies bsiques es poden agrupar segons la seva transversalitat i la seva funci, tal com mostra

la taula segent:

Competncies transversalsCompetncies especfi ques centrades en el fet de conviure i habitar el mn


1. Competncia lingstica i audiovisual

2. Competncia artsticai cultural

7. Competncia en el coneixementi la interacci amb el mn fsic

8. Competncia social i ciutadanaCompetncies metodolgiques

3. Tractament de la informacii competncia digital

4. Competncia matemtica5. Competncia daprendre

a aprendre


6. Competncia per a lautonomia i iniciativa personal

Font: DECRET 142/2007, de 26 de juny. Generalitat de Catalunya.

Amb lobjectiu de consolidar les competncies bsiques, s necessari que totes les rees contribueixin al

seu desenvolupament. Noms daquesta manera es podr garantir leficcia dels aprenentatges en aquest

procs de consolidaci. Per fer-ho, shauran dintegrar, en la mesura que sigui possible, en lestructura

de la programaci didctica de cada unitat.

En aquest sentit, en el moment de fer la selecci de continguts sha de tenir en compte que facilitin ladquisici

de les competncies bsiques o que es puguin relacionar amb alguns aspectes determinats.


3.3 Qu significa emprar un enfocament competencial?

Lenfocament competencial i integrador dels aprenentatges ha de ser un principi orientador a lhora de

pensar i desenvolupar els continguts i les propostes didctiques dels nostres llibres.

Des de la perspectiva de les competncies bsiques, el desenvolupament del procs educatiu competen-

cial ha de tenir en compte els punts segents:

Cal prioritzar la reflexi i el pensament crtic de lalumnat per aconseguir el desenvolupament personal

de cada alumne.

Cal plantejar diferents situacions daprenentatge que afavoreixin la integraci curricular de diferents

matries.

Cal seleccionar els continguts, organitzar-los de forma prioritria i seqenciar-los correctament,

tant els de tipus conceptual (saber) com els actitudinals (voler) i de valors, aix com les destreses (fer) que

shan dutilitzar en cada cas.

Cal afavorir laplicaci dels continguts en diferents contextos de la vida quotidiana.

Cal desenvolupar diferents estratgies metodolgiques, segons els interessos i les capacitats dels

alumnes i les particularitats de cada rea o matria.

Cal potenciar la lectura i el tractament de la informaci com a estratgia daprenentatge.

Cal integrar els recursos multimdia i les TIC en lactivitat educativa.

Cal integrar lavaluaci en els processos densenyament-aprenentatge.

3.4 Avaluaci de ladquisici de les competncies

Per tal dafavorir ladquisici de competncies i poder avaluar-ne lassoliment, es plantejaran una srie de

preguntes que facilitaran als alumnes lassimilaci de continguts nous i, al mateix temps, el desenvolupament

de les diferents competncies segons lrea i matria.

Aquestes preguntes es plantejaran tant en les activitats bsiques de la unitat didctica com en les que

sidentifiquen com a activitats davaluaci.

Hi ha tres models de preguntes i dactivitats:

Preguntes de resposta tancada, amb format delecci mltiple. Poden ser de resposta dicotmica

(noms una resposta s correcta) o de resposta graduada (una resposta s correcta, algunes ho sn en

part i daltres sn incorrectes).

Preguntes que exigeixen el desenvolupament de processos i lobtenci de resultats. En aquest

cas, els alumnes han de donar una resposta nica, per tamb es valora el procs seguit per arribar-hi, que

pot ser diferent per a cada alumne.

Preguntes obertes que admeten respostes diverses. No hi ha una nica resposta correcta, i es valora

largumentaci seguida a lhora de plantejar la resposta.


Pro

ject

e

3.5 La competncia de les competncies: la competncia comunicativa

Diem que una persona t una competncia plena en una llengua quan s capa de desenvolupar-se totalment

en aquesta llengua en els diferents usos i registres. s a dir, quan s capa dentendre-la, parlar-la, llegir-la

i escriure-la sigui quina en sigui la situaci, des duna conversa entre amics fins a escoltar o pronunciar una

conferncia, des duna nota familiar fins a un informe professional, per posar-ne exemples. Per aix, aquesta

competncia s la que t ms importncia en totes les rees i matries.

Massa sovint hem pogut comprovar com, a persones que han estudiat una determinada llengua, a lhora

de la veritat, s a dir, a lhora de resoldre situacions reals en aquesta llengua, els ha mancat competncia.

Probablement, aquelles mateixes persones haurien pogut respondre qestions referides al coneixement

daquesta llengua: com es formulen les preguntes, com es diu tal cosa o tal altra, quin s el present dun

verb Per el seu coneixement no els ha perms fer s de la llengua en una situaci real.

Aquesta constataci demana un gir metodolgic en lensenyament-aprenentatge de la llengua que

acosti els alumnes a ls del llenguatge en situacions reals o versemblants, i els faci assumir el rol dusuaris

lingstics en lloc de limitar-se al rol daprenents passius.

Lobjectiu s comprendre i saber comunicar. Sn sabers prctics que han de recolzar en coneixements

reflexius sobre el funcionament del llenguatge i les seves normes ds, i impliquen el desenvolupament de

la capacitat per prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. Per aix, aquesta competncia

requereix conixer les regles de funcionament del sistema de la llengua i les estratgies necessries

per interactuar lingsticament duna manera adequada, i per expressar i interpretar diferents tipus de discurs

dacord amb la situaci comunicativa en diversos contextos socials i culturals.

Aix suposa, en llengua oral, la utilitzaci activa i efectiva dhabilitats lingstiques i no lingstiques i de les

regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions, per produir textos orals adequats a aquesta

situaci de comunicaci. Per la seva banda, llegir i escriure inclou les habilitats que permeten, a partir de

diferents tipus de textos, buscar, recopilar i processar informaci i ser competent a lhora de comprendre,

compondre i utilitzar textos amb intencions comunicatives diverses.

La contribuci de la competncia lingstica a la construcci personal de sabers s fonamental. El llenguatge

s linstrument per excellncia daprenentatge, de construcci i de comunicaci del coneixement;

ajuda a representar la realitat, a organitzar el propi pensament i a aprendre.

Tal com indica lordenaci dels ensenyaments obligatoris, lobjectiu fonamental del projecte educatiu s

aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en acabar leducaci obligatria,

de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i

emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre. Aix, ms endavant,

es concreta en aquesta formulaci: Per aix, el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclou

parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i els coneixements del funcionament

de la llengua i el seu aprenentatge, la dimensi literria i la dimensi plurilinge i intercultural.

Tant en lEducaci Primria com en la Secundria, la competncia comunicativa es pot estructurar en dues

grans destreses comunicatives, que seran les que permetran el desenvolupament daquesta competncia;

es tracta de la comprensi (oral i lectora) i lexpressi (oral i escrita). Totes dues destreses es divideixen en

una srie de processos que shauran de treballar a laula i que impliquen diferents graus de dificultat que


els alumnes hauran de superar. Aquestes destreses serviran per avaluar si lalumne ha adquirit els objectius

proposats en lrea.

Les destreses comunicatives es mostren en la taula segent:

Competncia comunicativa

Comprensi Expressi

Ap

roxi

mac

i i

iden

tific

aci

Org

anitz

aci

Inte

grac

i i

snt

esi

Ref

lexi

i v

alor

aci

Tran

sfer

nci

a i a

plic

aci

Pla

nific

aci

Textualitzaci

Rev

isi

i p

rese

ntac

i

Coh

ern

cia

Coh

esi

Ad

equa

ci

Si ens centrem en la destresa de la comprensi en la competncia lectora, la OCDE la defineix de la manera

segent: La competncia lectora s comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per

assolir els objectius propis i el coneixement i el potencial personals, i participar en la societat.

s fonamental que aquesta competncia es comenci a desenvolupar en lEducaci Primria, per s en la

Secundria que sha de consolidar i convertir en una competncia clau. Per fer-ho, la OCDE, a travs de les

proves del Programa per a lAvaluaci Internacional dels Alumnes (PISA), proposa que shi incloguin textos

de diferents tipus:

Format del text

Mitj Imprs Digital

Entorn Lector receptiu Lector participatiu

Tipus

Continu Discontinu Mixt Mltiple

Gnere

Descriptu Narratiu Expositiu Argumentatiu Instructiu Dintercanvi dinformaci

(transaccions)

Processos de lectura

Daproximaci i obtenci dinformaci

Integrar i interpretar el que es llegeix

Reflexionar i avaluar sobre el text i relacionar-lo amb lexperincia prpia

mbits ds

Personal

Pblic

Educatiu

Laboral


Pro

ject

e

Per tant, per desenvolupar la competncia lectora s necessari que els alumnes es familiaritzin amb els

diferents tipus de text i spiguen utilitzar els continguts del text que han llegit i, al mateix temps, incorporar-hi

coneixements propis.

Els processos cognitius que sactiven en la lectura sn els segents:

Competncia lectora

Utilitzaci del contingut del textUtilitzaci de coneixements externs

al text

Accedir i obtenir Integrar i interpretar Reflexionar i valorar

Ob

teni

r in

form

aci

Des

envo

lup

ar u

na

com

pre

nsi

glo

bal

Ela

bor

ar u

na in

terp

reta

ci

Ref

lexi

onar

i va

lora

r el

co

ntin

gut

del

tex

t

Ref

lexi

onar

i va

lora

r la

form

a d

el t

ext

Els nivells de rendiment en lectura, segons la OCDE, sn els segents:

1a Localitzar una dada en un text simple i breu.

1b Relacionar la informaci del text amb coneixements previs i reconixer el tema principal del text.

2Reconixer la idea principal dun text i comprendre-la. Construir significats i fer deduccions a partir de la informaci que ofereix el text.

3Interpretar i relacionar parts del text diferents. Reflexionar i construir significata partir del text.

4Comprendre textos llargs i complexos sense saber quin s el seu context. Interpretar matisos del llenguatge.

5 Elaborar hiptesis a partir del text. Comprendre textos amb continguts poc coneguts.

6Elaborar hiptesis a partir del text i de coneixements previs. Generar interpretacions a partir de conceptes abstractes.

3.6 La competncia cientfi ca

La competncia cientfica permet conixer millor la condici natural de lsser hum com a part de la

naturalesa i les seves lleis, i tamb la interacci dels ssers humans amb el seu entorn natural i social.

Lenfocament interdisciplinari de lrea permet adquirir, des de diferents perspectives, una millor comprensi

daquesta realitat.

El desenvolupamnet daquesta competncia t com a objectiu capacitar lalumnat per entendre, opinar

i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn amb els que interacciona. Laprenentatge ha de ser

contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i


en lespai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de

permetre a lalumnat incidir en la millora del seu entorn i fer un s sostenible daquest.

El treball per competncies en lrea de les cincies sorienta cap a ladquisici de competncies per part

de lalumnat a partir de la construcci constructivista de laprenentatge. s a dir, aprendre consisteix a

integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per tal que el coneixement sigui

significatiu i aplicable.

El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera

transversal i interactiva, en contextos i situacions diverses i que requereixen la intervenci de coneixements

vinculats a diferents sabers. Suposa avanar en lautonomia personal dels alumnes, en ladquisici deines

per aprendre, prenent conscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com col.lectiu. Treballar

per competncies implica la integraci de diferents disciplines i rees aix com la integraci de continguts

conceptuals, procedimentals i actitudinals.

Les competncies prpies de lrea estan estretament vinculades als blocs de competncies en el

coneixement i en la interacci amb el mn fsic i el de competncia social i ciutadana.

s especialment important que lalumnat evoquin les idees que els desperta la seva curiositat, que es facin

com ms preguntes millor i que estiguin motivats per a resoldre els problemes i dubtes que es van plantejant,

per buscar respostes i per comunicar all que es va resolent. Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes

ms adequades que altres, que generaran una mirada i una visi determinada. Aquesta s la tasca del

professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avanar.

En definitiva, la intervenci del professorat ha de poder fomentar lequilibri entre el pensar (relacionar,

comparar, imaginar...), el experimentar (observar, classificar, identificar...) i el comunicar (parlar, escriure,

dibuixar, construir , representar...), eixos bsics de la competncia cientfica.


Pro

ject

e

4 ATENCI A LA DIVERSITAT

Latenci a la diversitat constitueix un aspecte fonamental no tan sols del projecte educatiu del centre, sin

tamb de la tasca docent de cada mestre. Tal com diu la LOE: Latenci a la diversitat sestableix com a

principi fonamental que ha de regir tot lensenyament bsic, amb lobjectiu de proporcionar a tot lalumnat

una educaci adequada a les seves caracterstiques i necessitats.

De fet, la Llei Orgnica dEducaci destaca, en un dels seus principis, la convenincia de trobar la flexibilitat

per adequar leducaci a la diversitat daptituds, interessos, expectatives i necessitats de lalumnat.

Lobjectiu s tenir en compte la diversitat de lalumnat com a principi i no com una mesura. Per aquesta ra,

el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca ofereix, en la guia didctica, activitats complementries que

se sumen a les que figuren en el llibre de lalumne, amb la finalitat dajudar el mestre o la mestra a lhora

datendre la diversitat de ritmes daprenentatge que es pugui trobar a laula en un curs determinat.

Daquesta manera, els alumnes que necessiten una seqenciaci major en la presentaci dels continguts

disposaran de ms activitats per reforar i consolidar el seu aprenentatge. Al mateix temps, aquells amb ms

capacitat o amb un ritme daprenentatge ms rpid podran fer noves activitats que els ajudaran a ampliar

els seus coneixements.

A ms de les activitats complementries, el projecte ofereix tres tipus davaluaci (inicial, formativa i final),

per tal davaluar els progressos dels alumnes en diferents moments del curs i valorar quins aspectes o temes

han de ser reforats en cada cas.


5 CRITERIS PER A LAVALUACI

Lavaluaci en lEducaci Primria consisteix en lanlisi contnua i global del procs densenyament-

aprenentatge. s un element integrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument

dacci pedaggica que ha de contribuir a la millora de tot el procs.

Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de permetre decidir

la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caracterstiques. De laltra, ha de

determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.

El mestre o la mestra haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes

de coneixement, i conduir-los en la direcci adequada, segons el que shagi proposat en el currculum. No

hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn educatiu presenta una gran

diversitat de situacions i necessitats. En qualsevol cas, s important comprendre que els alumnes no tan sols

emmagatzemen informaci nova, sin que tamb desenvolupen noves competncies i adquireixen nous

coneixements, a partir dels seus coneixements previs.

Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el procs

densenyament-aprenentatge. Aquesta guia didctica inclou un model davaluaci inicial que es pot

fotocopiar o descarregar del web, amb activitats que recullen tant fets com conceptes, sistemes conceptuals

o procediments.

Lavaluaci formativa t com a finalitat proporcionar a cada alumne el suport pedaggic ms adequat

en cada moment del curs. Alhora, ha estat dissenyada per avaluar el procs densenyament i, fins i tot,

la mateixa prctica docent. En aquesta guia, lavaluaci formativa es concreta en una taula (inclosa en

el web), en qu el mestre o la mestra disposa dun espai horitzontal per omplir amb els criteris davaluaci

del currculum oficial (que sadjunta en un arxiu .doc) i dunes caselles verticals per completar amb els noms

dels alumnes de la classe.

Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions

educatives, tant curriculars com competencials. En aquesta guia sofereix un model davaluaci final, tamb

fotocopiable, amb activitats referides als coneixements ms importants que shan anat adquirint durant

el curs. Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de

lavaluaci final que sinclouen en aquesta guia siguin les mateixes que les de lavaluaci inicial del curs

segent.


Pro

ject

e

6 ORIENTACIONS PER A LS DELS RECURSOS DIGITALS

6.1 Quin objectiu ens fi xem amb la inclusi, en cada unitat didctica, de propostes de treball que utilitzen recursos digitals?

El fet dincloure ls de recursos digitals en el plantejament didctic de cada unitat afavoreix el desenvolupa-

ment integrat de les competncies bsiques en general i, en especial, de la competncia digital i la competncia

daprendre a aprendre. Aix doncs, aquestes propostes de treball tenen lobjectiu de complementar, reforar

i ampliar les que sofereixen en el llibre en paper.

Com que es tracta duna competncia transversal, la competncia digital sha dincloure en la programaci

general del curs i de cada rea. Dins dun plantejament integrador de les competncies, ls de les eines

tecnolgiques i de comunicaci ha de formar part intrnseca del plantejament de cada unitat didctica.

Segons lrea, els recursos digitals tenen una funci determinada, tant els que estan associats al llibre de

lalumne com els que sofereixen per a ls del professor.

Aquests recursos poden utilitzar-se a la pissarra digital interactiva (PDI) i tamb a lordinador personal. Shi

pot accedir a travs dInternet (accs en lnia); els recursos per al professor sofereixen a ms en format CD-

ROM (fora de lnia). Aix mateix, sn compatibles amb totes les plataformes educatives existents en el mercat.

Els diferents recursos es poden treballar a laula o a casa; el professor o la professora decidir quan i com

shan dusar. La nostra proposta editorial pretn facilitar ls de les tecnologies a laula, al mateix temps que

senriqueixen i samplien les possibilitats de treball a laula i fora.

6.2 Quins recursos digitals ofereix el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca?

Els recursos digitals que ofereix el projecte Salvem la Balena Blanca estan pensats per facilitar ls dels

programes informtics i de les tecnologies de la comunicaci a laula i fora.

Aquests recursos, detallats per rea, sn els segents:

Llengua catalana:

Per a lalumne:

Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Llengua

catalana tindr accs als recursos segents:

Definici del vocabulari bsic de cada unitat i activitats per practicar-lo.

Accs a les audicions de cada unitat.


Diversos models dactivitats interactives per practicar els continguts de lxic, ortografiai gramtica de la unitat.

Apartat per treballar textos digitals del mateix tipus que els de la unitat.

En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs

determinat.

Per al mestre:

El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Llengua catalana tindr accs als materials segents:

Guia didctica en format web

Aquest apartat enllaa amb un lloc web estructurat per unitats des don es podran consultar la programaci

daula, les orientacions, el solucionari, les activitats de refor i dampliaci i les activitats davaluaci.

Per a laula

Aquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats

amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.

Per a lalumne

Aquest apartat dna accs als recursos que tenen els alumnes.

Llengua castellana:

Per a lalumne:

Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Lengua

castellana tindr accs als recursos segents:

Definici del vocabulari bsic de cada unitat i activitats per practicar-lo.

Accs a les audicions de cada unitat.

Diversos models dactivitats interactives per practicar els continguts de lxic, ortografiai gramtica de la unitat.

Apartat per treballar textos digitals del mateix tipus que els de la unitat.

En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs

determinat.


Pro

ject

e

Per al mestre:

El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Lengua castellana tindr accs als materials segents:




Per a laula


amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.

Per a lalumne

Aquest punt dna accs als recursos que tenen els alumnes.

Matemtiques:

Per a lalumne:

Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Matemtiques

tindr accs als recursos segents:

Activitats per practicar les quatre operacions bsiques.

Collecci de problemes per practicar el clcul en contextos significatius.

Activitats per aprendre geometria jugant amb les figures.

Activitats per organitzar i representar dades mitjanant taules i grfics.

Per al mestre:

El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Matemtiques tindr accs als materials segents:




Per a laula


amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions de contingut i activitats

interactives.

Per a lalumne



Coneixement del medi natural, social i cultural:

Per a lalumne:

Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Coneixement

del medi natural, social i cultural tindr accs als recursos segents:

Apartat que cont el vocabulari que es treballa en cada unitat, amb activitats interactives.

Enllaos interessants a webs que amplien el contingut de la unitat.

Activitats per treballar els continguts ms importants de la pgina.

Activitat de reps dels principals continguts de la unitat.

Per al mestre:

El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindr

accs als materials segents:




Per a laula


amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions sobre el contingut i activitats

interactives.

Per a lalumne


6.3 Com saccedeix a aquests recursos?

Segons el tipus dusuari, laccs requereix un sistema didentificaci o un altre.

Usuari alumne:

Cada llibre de text del projecte Salvem la Balena Blanca

de Castellnou Edicions t associat un codi daccs als

recursos digitals en lnia. Per accedir-hi, lalumne ha de

seguir aquests passos:

1. Escriure ladrea, www.projecteSBB.com, en el nave-

gador dInternet.


Pro

ject

e

2. Introduir el codi daccs, que s el que figura a la pgina

de crdits del llibre.

Daquesta manera, lalumne accedeix al men de recursos

associats a lassignatura i curs dels quals shagi introdut

el codi.

En aquest men ha descollir la unitat i el recurs que es

vulgui treballar en cada cas. Per acabar la sessi noms

ha de tancar el navegador.

Usuari mestre:

El mestre accedeix als recursos digitals associats a cada rea i curs del projecte Salvem la Balena Blanca

mitjanant un codi dusuari. Ha de sollicitar-lo prviament al gestor comercial de la zona o posant-se en

contacte amb leditorial mitjanant el telfon 902 90 36 46 o el correu electrnic [email protected].

Per introduir aquest codi ha destar registrat com a professor en www.castellnoudigital.com/professor.

6.4 Quins sn els requisits tcnics?

Els recursos digitals de Castellnou Edicions sn compatibles amb diversos sistemes.

Es poden utilitzar amb qualsevol daquests equips:

- Ordinador de sobretaula, porttil o Netbook, amb Windows (XP o superior) o Linux

- Ordinador Mac OS X

- Tablet amb Android (2.2 o superior)

Cal tenir accs a Internet i un navegador web.

Per poder veure alguns materials determinats cal disposar dAdobe Flash Player i PDF Reader.

La resoluci mnima de pantalla recomanada s de 1024 x 600 pxels.

Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46

www.castellnoudigital.com

Codi daccs als recursos digitals en lnia: CPSB3031

www.projectesbb.com


7 MATERIALS PER A LREA DEL MEDI.

CICLE MITJ

Per a lalumne/a:

Llibre de text i quadern amb accs als recursos digitals.

Per al mestre/a:

Es pot consultar en: http://www.castellnouedicions.cat

Recull toda la informaci disponible en la guia impresa i

la presenta, en forma de lloc web, ordenada per unitats

didctiques.

La informaci es pot consultar en lnea o es pot obtenir

des de lrea de descrregues en format PDF o en format

DOC, segons el cas.

3

nova edici

Coneixementdel medi natural,

social i cultural

EducaciPrimria

3 Cicle Mitj

nou

9 788498 048698

nova edici

Coneixement del medi natural,social i cultural 4Educaci PrimriaCicle Mitj

Carpeta de la guia

didctica per al Cicle

Mitj, perqu cada

mestre/a se la pugui

personalitzar.

Guia didctica en paper

de Coneixement del

Medi 4, organitzada en

cinc apartats:

!!!Projecte

!!!Programacions

!!!Orientacions

i solucionari

!!!Avaluacions

!! Recursos digitals

ISBN: 978-84-9804-925-1 ISBN: 978-84-9804-869-8

GUIA DIDCTICAPROGRAMACIONS


PROGRAMACI DREA

DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenya-

ments de lEducaci Primria. Generalitat de Catalunya.

Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ense-

nyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de lEducaci Secundria

obligatria per a les Illes Balears.

Consideracions generals

Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar

a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respec-

tar-lo i a millorar-lo.

El concepte de medi que dna nom a lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens, objectes,

elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat (lescenari on conviuen les persones i on

interactuen entre elles i amb la naturalesa) com a una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natural i

social. Per tant, el coneixement del medi s una estratgia dintervenci didctica centrada a facilitar a lalum-

nat el pas de la cultura viscuda a la seva reconstrucci intellectual.

El coneixement del medi haur de capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els

aspectes de lentorn amb els quals interacciona de manera coherent amb el coneixement cientfic actual.

Laprenentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies. Les experincies haurien

de ser tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives a fi de poder establir rela-

cions cognitives i afectives. Aix doncs, considerem que el coneixement del medi ha de permetre a lalumnat

incidir en la millora del seu entorn i propiciar-ne un s sostenible.

Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir

present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lrea, no es presenten en la realitat sota un

prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor

quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements de les disciplines que integren lrea.

Els objectius de lrea shan de referir als conceptes propis del medi natural, social i cultural, als aspectes

metodolgics i procedimentals, i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius cal

preparar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge.

Lrea contribueix molt especialment en el procs de creixement intellectual de les persones. Juntament

amb lEducaci per a la ciutadania i els Drets Humans (que cal recordar que inclou les diferents temtiques

transversals), hauria de contribuir de manera preferent a capacitar lalumnat per decidir per ell mateix la rea-

litat futura i collaborar-ne en la construcci. Per tant, lalumnat hauria de comenar a aprendre a plantejar

alternatives i propostes de millora a travs dun treball cooperatiu amb una actitud dialogant i oberta a les

interpretacions dels altres, competncies aquestes prpies dels ciutadans i ciutadanes del segle XXI. I tamb

hauria de saber com vetllar per la prpia salut, i la dels altres.

Pror

gram

acio

ns


Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre all

que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions del

mn que estan en la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia

del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar-

ho. Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix el seu aprenentatge.

Competncies prpies de lrea

El coneixement del medi hauria de facilitar el desenvolupament de les competncies bsiques de lEduca-

ci Primria. Entenem per competncia laplicaci dels coneixements, habilitats i actituds a la resoluci de

problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competncies exigeix sempre una

prctica concreta i una seqncia dels continguts organitzats des del ms simple i concret al ms complex

i abstracte dacord amb el procs maduratiu dels infants i presentats en una seqncia en espiral a travs

dels cursos, cicles i etapes.

Les competncies prpies de lrea de Coneixement del medi social, cultural i natural estan estretament

vinculades al bloc de competncies especfiques centrades a conviure i habitar el mn (competncia en el

coneixement i la interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana).

Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica:

Situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-shi utilitzant plnols i mapes (saber localitzar noms i accidents

geogrfics, realitzar i dissenyar itineraris...).

Identificar, localitzar i descriure les principals caracterstiques naturals, humanes i socials dun territori uti-

litzant conceptes i procediments geogrfics.

Conixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnolgic en qu sest immers.

Utilitzar crticament totes les fonts dinformaci (oral, escrita, grfica...) que usin qualsevol tipus de suport

(paper, electrnic, virtual...) per observar i analitzar lentorn.

Identificar un problema de naturalesa geogrfica o mediambiental, ubicar-lo al territori, analitzar les causes

i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, elaborar-ne una de

prpia, tenint en compte ls sostenible del medi, argumentar-la i dur-la a la prctica.

Situar etapes i fets de la histria personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estruc-

tura cronolgica.

Descriure, analitzar i valorar els canvis i les continutats i les causes i les conseqncies dalgun esdeve-

niment clau de la histria de Catalunya i dEspanya utilitzant tota mena de fonts histriques primries i

secundries.

Relacionar alguns fets de la histria dels segles XX i XXI amb la histria familiar i local i narrar-los. Identificar

i valorar elements del patrimoni. Participar en projectes de conservaci i comunicaci del patrimoni i de la

memria histrica.

Plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i sobre canvis observables en els materials i en

els objectes tecnolgics, en els ssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta,

identificar evidncies i extreure conclusions que hi estiguin relacionades i que possibilitin prendre decisions

per actuar.

Explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les observacions i lexplicaci

donada, i expressar-la utilitzant diferents modes comunicatius de manera que els altres lentenguin.

Utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes relacionades amb problemtiques

ambientals, amb la conservaci de la salut o amb ls dobjectes tecnolgics i per prendre decisions per

actuar coherents amb aquest coneixement.


Valorar la democrcia com a forma de convivncia i de govern que permet exercir i respectar els drets i

deures individuals i collectius.

Participar en la vida collectiva de la classe, de lescola, de la localitat, posant en prctica habilitats socials

que afavoreixen les relacions interpersonals (la cooperaci, lempatia, el treball en equip, el dileg, la ne-

gociaci, lassertivitat...).

Actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per

promoure una vida saludable.

Aportacions de lrea a les competncies bsiques

Si considerem que lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural t com a finalitat proporcionar

a lalumnat els coneixements i les eines per situar-se en lentorn en qu viu, per aprendre a respectar-lo, a

millorar-lo i a conviure-hi, la contribuci al desenvolupament de les competncies transversals s fora sig-

nificativa. El coneixement del medi contribueix a lassoliment de totes les altres competncies de la manera

que es detalla a continuaci:


Expressar i organitzar idees i informaci de manera efica i intelligible sobre espais, fets, problemes

i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics.

Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant TIC per informar, per convncer,

per dialogar.

Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques, cientfiques i saber-les interpretar.

Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de pro-

cedncies diverses (llibres, Internet).

Competncies metodolgiques

Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci.

Utilitzar habilitats de planificaci del treball.

Utilitzar habilitats per a la recollida i el tractament de la informaci (anlisi, sntesi...).

Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, per a la resoluci de problemes, per a

la presa de decisions.


Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.

Buscar els fonaments de la seva identitat.

Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa.

Desenvolupar habilitats personals que afavoreixen les relacions intrapersonals (lautoestima, lautocrtica,

lautoreflexi, lautoaprenentatge, la iniciativa...).

Pror

gram

acio

ns


Estructura dels continguts

Els continguts de lrea sorganitzen en set blocs: lentorn i la seva conservaci; el mn dels ssers vius; les

persones i la salut; persones, cultures i societats; canvis i continutats en el temps; matria i energia i entorn,

tecnologia i societat.

Aquesta organitzaci dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El professorat

haur de triar aquells continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat adquireixi eines

tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tinguin marcs de referncia per aproximar-se

a la comprensi del mn. Un mn que no es pot restringir al marc espacial de la seva localitat, comarca o

pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual tenen accs a travs de les TIC i daltres mitjans

de comunicaci.

Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de lrea, han de relacio-

nar-se amb el procs dadquisici de competncies relacionades amb els llenguatges oral, escrit i matemtic

i amb les de la resoluci de problemes oberts.

Els continguts del medi social i cultural

Els continguts del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la Geografia i de la Histria. Aques-

tes dues disciplines han de permetre a lalumnat de Primria situar-se en lespai i en el temps i adquirir els

instruments conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el mn on viuen i contribuir a la seva

evoluci.

La Geografia ha dajudar lalumnat de Primria a construir:

coneixements sobre:

Els llocs, els paisatges i els territoris per poder situar-hi les informacions a les quals t accs, desplaar-se

i actuar.

Lorganitzaci de lespai i les condicions de vida de les persones que habiten els espais local, comarcal,

catal i espanyol sense deixar de banda altres espais on es produeixin situacions o problemes rellevants.

Els grans problemes relacionats amb ladaptaci de les persones i de les societats a lentorn i la utilitzaci

dels recursos que ofereix.

habilitats i estratgies per:

Actuar en lespai i aprendre a resoldre problemes;

Dominar els mtodes que el permetin utilitzar, i realitzar, plnols i mapes, imatges, croquis i esquemes,

diagrames i grfics, observacions, enquestes i entrevistes

En resum, els coneixements geogrfics escolars han de permetre a lalumnat daquesta etapa educativa

percebre i conixer els seus espais de vida, saber pensar i interpretar lespai, saber actuar en, sobre i amb

lespai, saber expressar lespai i saber expressar la dimensi espacial dun problema.

La histria ha de permetre que lalumnat de Primria adquireixi:

coneixements sobre:

Els principals referents temporals i cronolgics per organitzar la noci de temps.


re

a: C

onei

xem

ent

del

med

iC

urs

: 4t

EP

Cu

rs e

sco

lar:

Le

nto

rn i

la s

eva

co

nse

rva

ci

Ob

jec

tiu

s d

e l

re

a

pe

r a

l Cic

le I

nic

ial

Co

mp

et

nc

ies

b

siq

ue

sC

on

tin

gu

tsC

rite

ris

da

valu

ac

iC

on

ne

xio

ns

a

mb

alt

res

ma

tri

es

Pla

ntej

ar-s

e, id

entif

icar

, i

don

ar r

esp

osta

a in

terr

ogan

ts

i pro

ble

mes

rel

acio

nats

am

b fe

nm

ens

i ele

men

ts

sign

ifica

tius

de

lent

orn

natu

ral,

soci

al i

cultu

ral,

utilit

zant

est

rat

gies

de

cerc

a i t

ract

amen

t d

e la

info

rmac

i,

anal

itzan

t el

s re

sulta

ts i

pla

ntej

ant-

se s

oluc

ions

al

tern

ativ

es a

ls p

rob

lem

es.

Util

itzar

div

erso

s lle

ngua

tges

p

er e

xpre

ssar

i co

mun

icar

els

co

ntin

guts

de

lre

a d

e fo

rma

per

sona

l i c

reat

iva,

sel

ecci

onan

t i i

nter

pre

tant

dad

es

exp

ress

ades

per

mitj

d

e co

dis

d

iver

sos

(ling

st

ics,

num

ric

s,

grf

ics)

I re

flexi

onan

t so

bre

el

pro

pi p

roc

s d

ap

rene

ntat

ge.

Iden

tific

ar l

esp

ecifi

cita

t d

els

sse

rs h

uman

s i a

nalit

zar

i val

orar

crt

icam

ent

la

inte

rven

ci

hum

ana

en e

l med

i i e

l seu

imp

acte

al l

larg

del

te

mp

s.

Com

unic

aci

ling

st

ica

i au

dio

visu

al (C

LA)

Trac

tam

ent

de

la in

form

aci

i co

mp

etn

cia

dig

ital (

CD

)

Com

pet

nci

a m

atem

tic

a (C

M)

Com

pet

nci

a p

er a

pre

ndre

a

apre

ndre

Com

pet

nci

a d

aut

onom

ia i

inic

iativ

a p

erso

nal (

CA

IP)

Com

pet

nci

a en

el

cone

ixem

ent

i la

inte

racc

i a

mb

el

mn

fsi

c (C

CIM

F)

Com

pet

nci

a so

cial

i ci

utad

ana

(CS

C)

Car

acte

ritza

ci

del

sis

tem

a S

ol

Te

rra

- Ll

una

i est

ablim

ent

de

rela

cion

s en

tre

els

mov

imen

ts

de

rota

ci

i tra

nsla

ci

de

la T

erra

, el d

ia i

la n

it i l

es

esta

cion

s, i

entr

e la

pos

ici

del

S

ol i

les

omb

res.

Mes

ura

de

la t

emp

erat

ura,

d

irecc

i i

velo

cita

t d

el v

ent

i q

uant

itat

de

pre

cip

itaci

ons.

In

icia

ci

al r

egis

tre,

re

pre

sent

aci

gr

fica

i in

terp

reta

ci

de

dad

es

met

eoro

lgi

que

s. U

tilitz

aci

de

recu

rsos

TIC

.

Rec

onei

xem

ent

de

form

es d

e re

lleu

i acc

iden

ts g

eogr

fic

s i

loca

litza

ci

del

s m

s r

elle

vant

s d

e le

ntor

n.

Ob

serv

aci

i d

escr

ipci

d

e d

ifere

nts

tipus

de

pai

satg

e d

e le

ntor

n p

rop

er ll

uny

, re

cone

ixen

t el

s el

emen

ts

natu

rals

i hu

man

itzat

s i

lim

pac

te d

e la

ctiv

itat

hum

ana

en e

l pai

satg

e.

Ap

licac

i d

e t

cniq

ues

do

rient

aci

a l

esp

ai.

Rec

oni

xer

i exp

licar

, rec

ollin

t d

ades

i ut

ilitza

nt a

par

ells

de

mes

ura,

les

rela

cion

s en

tre

algu

ns fa

ctor

s d

el m

edi f

sic

i le

s fo

rmes

de

vid

a i a

ctiv

itats

hu

man

es, m

ostr

ant

una

actit

ud

de

resp

ecte

pel

med

i.

Ana

litza

r i d

escr

iure

ele

men

ts

natu

rals

i hu

man

itzat

s d

el

pai

satg

e d

e le

ntor

n p

rop

er i

esta

blir

com

par

acio

ns a

mb

al

tres

tip

us d

e p

aisa

tges

.

Util

itzar

pl

nols

i m

apes

, aix

co

m m

ecan

ism

es d

orie

ntac

i

esp

acia

l per

a s

ituar

-se

en

lent

orn,

loca

litza

r d

eter

min

ats

elem

ents

i d

esp

laa

r-se

.

Ap

licar

noc

ions

de

canv

i i

cont

inu

tat

a al

guns

asp

ecte

s d

e la

vid

a q

uotid

iana

de

les

soci

etat

s hu

man

es i

situ

ar

algu

ns fe

ts h

ist

rics

relle

vant

s,

da

cord

am

b e

ls c

riter

is d

e su

cces

si

i dur

aci

tem

por

als.

U

tilitz

ar fo

nts

doc

umen

tals

i p

atrim

onia

ls p

er ju

stifi

car

aque

sts

canv

is i

cont

inu

tats

.

Llen

gua

Mat

emt

ique

s

Pror

gram

acio

ns


Ma

tri

a: C

onei

xem

ent

del

med

iC

urs

: 3r

EP

Cu

rs e

sco

lar:

El m

n

de

ls

sse

rs v

ius

Ob

jec

tiu

s d

e l

re

a

pe

r a

l Cic

le I

nic

ial

Co

mp

et

nc

ies

b

siq

ue

sC

on

tin

gu

tsC

rite

ris

da

valu

ac

iC

on

ne

xio

ns

am

b a

ltre

s m

at

rie

s

Iden

tific

ar l

esp

ecifi

cita

t d

els

sse

rs h

uman

s i a

nalit

zar

i val

orar

crt

icam

ent

la

inte

rven

ci

hum

ana

en e

l med

i i e

l seu

imp

acte

al l

larg

del

te

mp

s, a

dop

tant

com

pro

mis

os

ind

ivid

uals

i co

llec

tius

da

ctua

r en

la p

rote

cci

i m

illora

del

m

edi a

mb

ient

i d

el p

atrim

oni

cultu

ral.

Rec

oni

xer

en e

l med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltura

l els

can

vis

i le

s co

ntin

uta

ts r

elac

iona

ts

amb

el p

as d

el t

emp

s,

com

pre

ndre

alg

unes

rel

acio

ns

de

succ

essi

i s

imul

tane

tat,

d

e cr

onol

ogia

i d

e d

urad

a, i

aplic

ar a

que

sts

cone

ixem

ents

en

la in

terp

reta

ci

del

pre

sent

, la

com

pre

nsi

del

pas

sat

i en

la

cons

truc

ci

del

futu

r.

Iden

tific

ar i

anal

itzar

els

p

rinci

pal

s el

emen

ts d

e le

ntor

n na

tura

l, so

cial

i cu

ltura

l, an

alitz

ant

la s

eva

orga

nitz

aci

, le

s se

ves

cara

cter

stiq

ues

i in

tera

ccio

ns, a

plic

ant

aque

st

anl

isi a

dife

rent

s es

cale

s.

Com

unic

aci

ling

st

ica

i au

dio

visu

al (C

LA)

Trac

tam

ent

de

la in

form

aci

i co

mp

etn

cia

dig

ital (

CD

)

Com

pet

nci

a p

er a

pre

ndre

a

apre

ndre

(CA

A)

Com

pet

nci

a d

aut

onom

ia i

inic

iativ

a p

erso

nal (

CA

IP)

Com

pet

nci

a en

el

cone

ixem

ent

i la

inte

racc

i a

mb

el

mn

fsi

c (C

CIM

F)

Com

pet

nci

a so

cial

i ci

utad

ana

(CS

C)

Car

acte

ritza

ci

des

la fu

nci

de

nutr

ici

en

els

anim

als

i pla

ntes

.

Car

acte

ritza

ci

de

la fu

nci

d

e re

laci

a

par

tir d

e lo

bse

rvac

i d

ani

mal

s i p

lant

es

i rel

acio

nant

-les

amb

els

seu

s h

bita

ts.

Car

acte

ritza

ci

de

la fu

nci

d

e re

pro

duc

ci

a p

artir

de

lob

serv

aci

da

nim

als

i pla

ntes

.

Cla

ssifi

caci

d

els

dife

rent

s gr

ups

de

vert

ebra

ts i

de

pla

ntes

(h

erb

es, a

rbus

tos

i arb

res)

d

e le

ntor

n p

rop

er a

par

tir

da

lgun

es c

arac

ters

tique

s ob

serv

able

s ut

ilitza

nt c

laus

d

icot

miq

ues

senz

illes.

Iden

tific

aci

da

ctiv

itats

ec

onm

ique

s re

laci

onad

es

amb

la c

ria d

ani

mal

s i e

l cul

tiu

de

pla

ntes

.

Inte

rs

per

la p

rote

cci

i cu

ra

da

nim

als

i pla

ntes

de

lent

orn

pro

per

.

Cla

ssifi

car

anim

als

i pla

ntes

de

lent

orn

pro

per

i re

con

ixer

les

cara

cter

stiq

ues

bs

ique

s d

els

vert

ebra

ts d

aco

rd a

mb

crit

eris

ci

entf

ics.

Des

criu

re a

lgun

s tr

ets

dem

ogr

fics

i eco

nm

ics

de

lent

orn,

iden

tific

ar a

lgun

es

man

ifest

acio

ns c

ultu

rals

, va

lora

r la

sev

a d

iver

sita

t i

rique

sa, i

loca

litza

r el

emen

ts

del

pat

rimon

i com

arca

l nat

ural

i c

ultu

ral.

Iden

tific

ar a

lgun

s d

els

usos

que

es

fan

del

s re

curs

os n

atur

als

i al

gune

s d

e le

s co

nseq

nc

ies

que

se

n d

eriv

en. A

nalit

zar

lim

pac

te d

alg

unes

act

ivita

ts

hum

anes

sob

re e

ls r

ecur

sos

i en

par

ticul

ar s

obre

lai

gua.

Llen

gua

Mat

emt

ique

s


Ma

tri

a: C

onei

xem

ent

del

med

iC

urs

: 3r

EP

Cu

rs e

sco

lar:

Le

s p

ers

on

es

i la

sa

lut

Ob

jec

tiu

s d

e l

re

a

pe

r a

l Cic

le I

nic

ial

Co

mp

et

nc

ies

b

siq

ue

sC

on

tin

gu

tsC

rite

ris

da

valu

ac

iC

on

ne

xio

ns

a

mb

alt

res

ma

tri

es

Util

itzar

div

erso

s lle

ngua

tges

p

er e

xpre

ssar

i co

mun

icar

el

s co

ntin

guts

de

lre

a d

e fo

rma

per

sona

l i c

reat

iva,

se

lecc

iona

nt i

inte

rpre

tant

dad

es

exp

ress

ades

per

mitj

d

e co

dis

d

iver

sos

(ling

st

ics,

num

ric

s,

grf

ics)

I re

flexi

onan

t sob

re e

l p

rop

i pro

cs

da

pre

nent

atge

.

Com

por

tar-

se d

aco

rd a

mb

els

h

bits

de

salu

t i h

igie

ne p

erso

nal

der

ivat

s d

el c

onei

xem

ent

del

cos

hum

, m

ostr

ant

una

actit

ud d

acc

epta

ci

crti

ca i

de

resp

ecte

per

les

dife

rnc

ies

ind

ivid

uals

(ed

at,

sexe

, car

acte

rstiq

ues

fsiq

ues

i p

erso

nalit

at).

Rec

oni

xer

en e

l med

i nat

ural

, so

cial

i cu

ltura

l els

can

vis

i les

co

ntin

uta

ts re

laci

onat

s am

b

el p

as d

el te

mp

s, c

omp

rend

re

algu

nes

rela

cion

s d

e su

cces

si

i sim

ulta

neta

t, d

e cr

onol

ogia

i d

e d

urad

a, i

aplic

ar a

que

sts

cone

ixem

ents

.

Com

unic

aci

ling

st

ica

i au

dio

visu

al (C

LA)

Trac

tam

ent d

e la

info

rmac

i i

com

pet

nci

a d

igita

l (C

D)

Com

pet

nci

a p

er a

pre

ndre

a

apre

ndre

Com

pet

nci

a d

aut

onom

ia i

inic

iativ

a p

erso

nal (

CA

IP)

Com

pet

nci

a en

el c

onei

xem

ent

i la

inte

racc

i a

mb

el m

n f

sic

(CC

IMF)

Com

pet

nci

a so

cial

i ci

utad

ana

(CS

C)

Rec

onei

xem

ent d

e la

mor

folo

gia

exte

rna

del

cos

.

Iden

tific

aci

del

s si

stem

es

que

par

ticip

en e

n la

func

i d

e re

laci

: lo

com

otor

i ne

rvi

s.

Rec

onei

xem

ent d

els

canv

is

fsic

s i p

erso

nals

en

les

dife

rent

s et

apes

de

la v

ida.

Iden

tific

aci

i ju

stifi

caci

d

hb

its

de

higi

ene,

de

des

cans

, d

exe

rcic

i fs

ic i

lalim

enta

ci

varia

da

i eq

uilib

rad

a p

er a

una

vi

da

salu

dab

le. I

den

tific

aci

d

e m

issa

tges

i p

rct

ique

s q

ue n

o af

avor

eixe

n el

bon

d

esen

volu

pam

ent p

erso

nal i

la

salu

t.

Exp

ress

i d

e se

nsac

ions

i em

ocio

ns p

erso

nals

, aix

com

re

spec

te d

avan

t de

les

del

s al

tres

.

Form

ulac

i d

e p

rop

oste

s d

act

ivita

ts c

reat

ives

per

a la

ge

sti

del

s te

mp

s d

e lle

ure.

Id

entif

icac

i d

act

ivita

ts d

oci

in

div

idua

ls o

col

lect

ives

.

Iden

tific

ar le

s p

arts

del

cos

q

ue p

erm

eten

el m

ovim

ent,

re

laci

onar

-les

amb

altr

es

rgan

s i c

omp

rend

re e

l fun

cion

amen

t d

el c

os h

um

des

du

n se

ntit

glob

al. R

elac

iona

r la

nut

rici

am

b l

obte

nci

de

nerg

ia i

el

crei

xem

ent.

Valo

rar

pos

itiva

men

t la

pr

ctic

a d

e d

eter

min

ats

hb

its a

ssoc

iats

a

la h

igie

ne, l

alim

enta

ci,

le

xerc

ici f

sic

i el

des

cans

co

m a

hb

its s

alud

able

s q

ue

s re

com

anab

le m

ante

nir,

tot

dis

cern

int l

es a

ctiv

itats

que

p

erju

diq

uen

la s

alut

.

Pla

ntej

ar-s

e in

terr

ogan

ts s

obre

d

eter

min

ats

fets

i fe

nm

ens,

ob

teni

r in

form

aci

relle

vant

per

m

itj

de

lob

serv

aci

sis

tem

tic

a d

irect

a i i

ndire

cta

i el r

ecul

l de

dad

es a

mb

els

mitj

ans

i fon

ts

adeq

uats

i co

mun

icar

els

re

sulta

ts d

e la

rece

rca

oral

men

t,

grf

icam

ent i

per

esc

rit.

Llen

gua

Mat

emt

ique

s

Pror

gram

acio

ns


Ma

tri

a: C

onei

xem

ent

del

med

iC

urs

: 3r

EP

Cu

rs e

sco

lar:

Pe

rso

ne

s, c

ult

ure

s i s

oc

ieta

ts

Ob

jec

tiu

s d

e l

re

a

pe

r a

l Cic

le I

nic

ial

Co

mp

et

nc

ies

b

siq

ue

sC

on

tin

gu

tsC

rite

ris

da

valu

ac

iC

on

ne

xio

ns

am

b a

ltre

s m

at

rie

s

Par

ticip

ar a

ctiv

amen

t en

el

treb

all e

n gr

up, a

dop

tant

una

ac

titud

res

pon

sab

le, s

olid

ria

, co

oper

ativ

a i d

ialo

gant

, ar

gum

enta

nt le

s p

rp

ies

opin

ions

i co

ntra

stan

t-le

s am

b

les

del

s al

tres

, i r

esp

ecta

nt

els

prin

cip

is b

sic

s d

el

func

iona

men

t d

emoc

rtic

.

Iden

tific

ar i

anal

itzar

els

p

rinci

pal

s el

emen

ts d

e le

ntor

n na

tura

l, so

cial

i cu

ltura

l, an

alitz

ant

la s

eva

orga

nitz

aci

, le

s se

ves

cara

cter

stiq

ues

i in

tera

ccio

ns, a

plic

ant

aque

st

anl

isi a

dife

rent

s es

cale

s es

pac

ials

i te

mp

oral

s.

Pla

nific

ar i

Guia Didàctica Medi 4rt

Documents

Transcript of Guia Didàctica Medi 4rt