FEDERACIÓCATALANAD’EMPRESARISFLORISTESRevista del Gremi de Floristes de Catalunya - Nº 4 octubre 2013

2

3

Des de el Gremi Floristes de Catalunya desitjaríem “cridar la seva atenció” com florista i artesà, de la conveniència i el interès professional que li

aportaria ser socis d’aquesta Entitat.

Sempre pensem que les Associacions o Gre-mis estan per donar-nos serveis o estan per representar-nos davant els diferents Orga-nismes de l’Administració. També estan per defensar-nos davant de situacions sobre vingu-des, així com l’ intrusisme professional, compe-tència deslleial d’ establiments de venda sense permís, etc.

Però des de la Junta del Gremi Floristes de Catalunya , en les nostres reunions quinze-nals, notem la falta d’interès dels floristes davant els problemes plantejats i altres, dels que no podem actuar, per que ni tant sols els nostres socis no plantegen qüestions que afectin al seu negoci.

Per què no intentem col·laborar més amb el Gremi? Per què no assistim a les seves reu-nions, conferències, assemblees? Per què no utilitzem els serveis professionals gratuïts que disposa, sabeu que hi ha un advocat perma-nent en el despatx, un fiscalista i un laborista a part que d’una Secretaria que de forma co-rrecta atén a tots els agremiats?.

Per què no divulguem entre els nostre com-panys la possibilitat o l’ interès de formar part

en aquesta important família floral catalana?. Perquè com diu el refrany: “ Quants més si-guem, més aconseguirem...”

El President té molt bona col·laboració amb Entitats Oficials, assisteix en el nostre nom a ponències en l’Ajuntament de Barcelona, en el Departament de Comerç i Consum de la Generalitat de Catalunya, en la Sindicatura de Comptes, té línea de col·laboració amb Partits Polítics, i tot això gràcies a la seva representa-ció com President del Gremi de Floristes de Catalunya, al que l’Administració sempre té en compte i amb la nostre col·laboració e idees, per posar en pràctica actuacions que d’interès o no, pel col·lectiu ens vol imposar, però mol-tes vegades, per la falta d’esperit col·laborador de la resta de floristes, no podem aconseguir aquestes millores polítiques per tots nosaltres.

Us dono ànim des de aquí, que reflexioneu per trobar la forma d’estar més units i de ser més forts buscant el vostre apropament al Gremi de Floristes de Catalunya perquè entre tots tinguem un millor recolzament i tenir mi-llors objectius.floristes, no podem aconseguir aquestes millo-res polítiques per tots nosaltres.

Us dono ànim des de aquí, que reflexioneu per trobar la forma d’estar més units i de ser més forts buscant el vostre apropament al Gremi de Floristes de Catalunya perquè entre tots tinguem un millor recolzament i tenir mi-llors objectius.

UNA BREU REFLEXIÓ

Per qualsevol consulta truqueu al Gremi Floristes de Catalunya, Srta. Susana.,

Tel. 935 568 150 o gremi@floristes.cat.

Miguel SeguraAssessor Gremi Floristes de Catalunya

4

• Una breu reflexió, de Miguel Segura ....................................................3

• Reflexió: brots verds, de Joan Guillen ...................................................5

• La 50ª edició d’Expohogar Tardor tanca les seves portes amb un balanç positiu ....................................................................6

• SANT JORDI, el Gremi continua treballant pel sector ............. 8 • Color: Part I, de Daniel Santamaria .................................................... 10

• Santoral .............................................................................................................. 16

• Curiositats.......................................................................................................... 18

• Vic impulsa un concurs de flors als balcons .................................. 20

• El llenguatge de les flors ........................................................................... 24

• Un Nadal carregat d’exotisme,a Mercabarna-Flor. .................... 26

• 200 anys d’història ......................................................................................... 28

• El Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya ................ 30

Sum

ari

5

REFLEX IÓ :B R O T S V E R D S

El que sí que es necessari en les

nostres floristeries es “ marcar un

brot diferent”, ja no podem pensar en vendre els nostres

articles com ho fan altres, que

no son artesans de la flor i planta

com nosaltres, ja no podem

no elaborar els nostres articles

al màxim per fer un pas cap la

distinció.

Ara es parla de brots verds a l’economia i em quedo sobtat de que vol dir exactament, el nostre sector treballa amb verds pels rams i per això parlen de nosaltres? Evi-

dentment no entenc gaire d’economia, malgrat la d’arribar a poder pagar totes les despeses del ne-goci cada mes, i després un altre mes i així seguir endavant.

El que sí que es necessari en les nostres floristeries es “ marcar un brot diferent”, ja no podem pensar en vendre els nostres articles com ho fan altres, que no son artesans de la flor i planta com nosal-tres, ja no podem no elaborar els nostres articles al màxim per fer un pas cap la distinció.

Aquí ,diferencia respecte als “instrusistes venedors de gènere”, però igualtat a l’hora de tractar a no-saltres que som empresa, IVA i factures, respecte els que formen part del grup “ sense factures”, que almenys el seu pagament sigui igual al nostre, amb o sense papers pel mig.

I ara em pregunto, que passaria si només quedes-sin professionals empresaris?, potser dintre de la legalitat i la transparència, també veuria brots verds en els nostres negocis i segur que la venda en els mercat s i diferents distribuïdors seria la mateixa.El futur dirà evidentment.

Joan GuillenSecretari Gremi Floristes de Catalunya

Amb una oferta expositiva de milers d’articles, ExpohogarTardor va contribuir a reanimar les vendes i es va confirmar, una vegada més, com el saló de referència peral petit i

mitjà comerç, distribuïdors, majoristes i botigues de regal i decoració de Catalunya i la seva àrea d’influència.En aquesta edició, Expohogar Tardor va comptar amb un atractiu programa d’activitats i tallers pràctics, la qual cosa li va atorgar valor afegit.En col·laboració amb la Confederació d’Horticultura Ornamental de Catalunya,les principals escoles d’art floral de Catalunya (Escola d’Art Floral de Catalunya, Escola Smilaxi Escola Rosa Valls) i el Gremi de Floristes de Catalun-ya, Mercabarna i el Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Vilassar de Mar, el saló va acollir diverses demostracions florals i d’aparadorisme, que van permetre al professional conèixer dife-rents tècniques per a la realització de muntatges amb flor viva, centres de Nadal i composicions temàtiques.A més, la firma Celorama va organitzar un work-shop d’empaquetat de regal, centrat bàsicament en el Nadal, i en què es van donar a conèixer noves tècniques i materials.La pròxima edició d’Expohogar, en la seva con-vocatòria dePrimavera, tindrà lloc del 17 al 20 degener de 2014.

La 50ª edició d’Expohogar Tardor

tanca les seves portes amb un balanç positiu

6

La 50ª edició del saló Expohogar Tardor va presentar un balanç positiu, ja que va rebre la visita de més de 9.000 professionals

del sector del regal, la decoració i la bijuteria, superant les

previsions de l’organització en una edició en què es van dur

a terme nombroses operacions comercials de cara a la pròxima

campanya de Nadal, la més important per aquest sector.

Al llarg dels quatre dies de celebració, Expohogar Tardor,

va comptar amb la participació de més de 130 expositors, va exhibir una àmplia gamma de

novetats i productes de qualitat

Eduard Pérez Moya93 233 21 66 / 679 74 21 71

eperezm@firabarcelona.com

Plaça Jurats Actua! I La Colectivat

8

Punts a tractar a la reunió amb membres de l’Ajuntament de BarcelonaQue es pogués publicar en el

B.O.P. una nova normativa reguladora de la venda de roses i llibre, (l’actual data de 1994 i es poc declarativa) te-nim en compte aquestes declaracions.1. Establir una relació de carrers emble-

màtics o de interès comercial de cada Districte.

2. Regular el nº de concessions a cada carrer, reservant espais habituals per ONG’S, Col·legis i Partits Polítics, etc.

3. Proposar les ubicacions evitant zones de certa perillositat com cantonades de vianants reduïdes.

4. Delimitació de zones no autoritzades per proximitat a floristeries.

5. Lliurar amb el permís, un distintiu identificador per la comprovació ex-terior de la Guardia Urbana.

6. Per reduir la càrrega de treball a les oficines de cada Districte en la con-cessió/denegació de permisos, es tra-mitaran per via telemàtica, i el inte-ressat pot conèixer amb antelació les ubicacions vacants i les condicions de la seva autorització.

7. Suspensió cautelar de la nova llicèn-cia pel pròxim any, a les persones que se’ls retiri el gènere en ubicació no autoritzada.

8. Per la seva simplicitat administrativa, les consultes es realitzaran per Inter-net, no hi haurà atenció al públic en els Districtes.

9. Prohibir l’ús d’elements, materials, aparells o mecanismes que facin que la imatge de la ciutat, sigui negativa.

Condicions de l’autorització:• Només als residents al Districte o a

la ciutat.• Tramitació telemàtica, amb recollida

del permís i el distintiu als Districtes o el Gremi, establint dies i horaris.

• Col·locació de la senyera catalana a la taula.

• Exclusivitat de venda de roses (llibres) i no altres productes.

• Tenir més de divuit anys, amb DNI o NIE o NIF amb validesa.

•Un permís per cada DNI,NIE o NIF.• Establir una mida estàndard de espai- taula per cada permís d’ubicació.

Consideracions:El Gremi aportarà pla d’ubicació de flo-risteries a cada Districte, per no tindre confusions de proximitat.

SANT JORDIEL GREMI CONTINUA

TREBALLANT PEL SECTOR

FOTOS DE “LA VERGONYA”Informe del desordre legislatiu a la Diada de Sant JordiCom tots sabem els ajuntaments de forma discrecional concedeixen permisos de venda de roses a la via pública en aquesta Diada, a persones que exerceixen una activitat econòmica a títol lucratiu sense el més mínim enquadrament legal que correspon, excepte en alguns ajuntaments que si obliguen a una correcta identificació per als sol·licitants.A la venda de llibres això no succeeix perquè són les pròpies llibreries, editorials, etc, que sol·liciten els permisos d’ubicació a la via publica.Així ens trobem que d’un cens de 20 localitats catalanes, la diversitat de criteris és impressionant.Per exemple, a Vic, només es concedeixen permisos d’ocupació a ONG’s, Asso-ciacions de Pares, i Col·legis, en llocs preestablerts i amb una llista de ubicacions amb un límit de 100 permisos, aportant factura del gènere comprat, no exigint cap alta censal, ni de S. Social, ni taxa al venedor, no es concedeixen permisos a persones o entitats no residents a la localitat amb control efectiu de la policia local.A Torelló, està prohibida la venda a la via pública a les floristeries, només es con-cedeix a Col·legis.A Tarragona, només a Col·legis amb ubicacions preestablertes que no es com-pleixen, la policia local només col·labora. Es realitza un mercat i es cobra 60€ per lloc, només a la Rambla i es sol·licita l’alta d’autònoms.A Terrassa, poden sol·licitar una parada per a la venda de roses per Sant Jordi: centres escolars, alumnat amb autorització del centre escolar, Entitats inscrites al Registre Municipal d’Entitats, i (per tant qualsevol entitat – associació que estigui inscrita al registre de l’Ajuntament pot sol·licitar la para, ex. Associació de veïns, entitats culturals, Amics de X país...) floristeries de la ciutat. Per parades de roses i llibres fora de la illa de vianants no hi ha més limitació que la que pugui marcar les dimensions de l’espai sol·licitat i l’obligació de deixar lliure el pas als vianants. Parades de venda per festivitats tradicionals: 6,05€ m/dia. L’any passat, (Sant Jordi 2012) es van muntar unes 227 parades, de les quals 71 de llibres (algunes també venen roses) i 162 de roses i a Terrassa hi ha unes 17 floristeries en funcionament.A Vilanova i la Geltrú, no s’admeten persones particulars i s’ha d’abonar una fiança de 20€.A Sant Feliu de Llobregat, cobren una taxa, però per Entitats és gratuït.A Sant Cugat del Vallès, limita el nombre de participants en funció de l’espai disponible (60 parades).A Mollet del Vallès, es cobra una taxa d’acord amb el que estableix la tarifa de l’Ordenança fiscal excepte a Associacions i Entitats sense afany de lucre que és gratuït.A Sant Boi de Llobregat, es cobra 52€, per punt de venda. Primers són les flo-risteries, desprès les entitats sense ànim de lucre i si resten emplaçaments, per particulars.A Badalona, cobra una taxa entre 15 i 30€ (segons espai).A Castelldefels, només ho poden sol·licitar llibreries, floristeries i entitats sense afany de lucre. Paguen una taxa de 50€.Al Prat de Llobregat, es gratuït però només ho pot sol·licitar entitats, llibreries o floristeries de la localitat.Aquestes són una mostra de les actuacions de diverses localitats catalanes i ens consta que cada any augmenten el nombre d’Ajuntaments que s’adhereixen a una regulació.I el Gremi col·labora evidentment amb les Entitats que sol·liciten la nostra col·laboració.

t

9

10

Color: part I

E ls colors ens afecten psicològica-ment i ens produeixen certes sen-sacions . Hem de deixar constància que aquestes emocions , sensa-cions associades corresponen a la

cultura occidental, ja que en altres cultures , els mateixos colors , poden expressar senti-ments totalment oposats per exemple , al Japó i a la major part dels països islàmics , el color blanc simbolitza la mort .

El Vermell: És el símbol de la passió ardent i desbordada , de la sexualitat i l’erotisme , en-cara que també del perill. És el més calent dels colors càlids. És el color del foc i de la sang, de la vitalitat i l’acció, exerceix una influència poderosa sobre el humor i els impulsos dels éssers humans, produeix calor . L’aspecte ne-gatiu del vermell és que pot destapar actituds agressives.

El Taronja: Representa l’alegria, la joventut, la calor, l’estiu. Comparteix amb el vermell alguns aspectes sent un color ardent i brillant. Augmenta l’optimisme, la seguretat, la con-fiança, l’equilibri, disminueix la fatiga i estimula el sistema respiratori. És ideal per utilitzar en llocs on la família es reuneix per conversar i gaudir de la companyia .

El Groc: En moltes cultures, és el símbol de la deïtat i és el color més lluminós, més càlid, ardent i expansiu, és el color de la llum del sol. Genera calor, provoca el bon humor i l’alegria. Estimula la vista i actua sobre el sistema ner-viós. Està vinculat amb l’activitat mental i la ins-piració creativa ja que desperta el intel·lecte i actua com anti-fatiga. Els tons grocs calents poden calmar certs estats d’excitació nerviosa, per això s’empra aquest color en el tracta-ment de la psiconeurosis.

Daniel Santamaria

11

Treball Groc: MaterialsOrquidea Phalaenopsis

CapsicumSenecio

Raices de Orquidea

12

El Verd: Simbolitza l’esperança, la fecun-ditat , els béns que han de venir, el desig de vida eterna. És un color sedant, hipnòtic, anodí. Se li atribueixen virtuts com la de ser calmant i relaxant, resultant eficaç en els casos d’excitabilitat nerviosa, insomni i fatiga, disminuint la pressió sanguínia, baixa el ritme cardíac, alleuja neuràlgies i migranyes. S’utilitza per neutralitzar els colors càlids.

El Blau: És el símbol de la profunditat se li atribueixen efectes calmants i s’utilitza en ambients que convidin al repòs. El blau és el més sobri dels colors freds, transmet serietat, confiança i tranquil·litat. Se li atribueix el po-der per a desintegrar les energies negatives. Afavoreix la paciència, l’amabilitat i serenitat, tot i que la sobreexposició al mateix pro-dueix fatiga o depressió. També s’aconsella per equilibrar l’ús dels colors càlids.

El Porpra: Representa el misteri, s’associa amb la intuïció i l’espiritualitat, influenciant emocions i humors. També és un color una mica malenconiós. Actua sobre el cor, dismi-nueix l’angoixa, les fòbies i la por. Agilitza el poder creatiu. Pel seu elevat preu va esdeve-nir el color de la reialesa .

El Blanc: El seu significat és associat amb la puresa, fe, amb la pau. Alegria i pulcritud. En les cultures orientals simbolitza l’altra vida, representa l’amor diví, estimula la humilitat i la imaginació creativa.

El Negre : Tradicionalment el negre es relaciona amb la foscor, el dolor, la desespe-ració, la formalitat i solemnitat, la tristesa, la malenconia, la infelicitat i desventura, l’enuig i la irritabilitat i pot representar el que està amagat i velat . És un color que també denota poder, misteri i l’estil. En la nostra cultura és també el color de la mort i del dol, i es reserva per a les misses de difunts i el Divendres Sant.

13

Treball Fúcsia: MaterialsOrquídea Dendrodium

GomphrenaCeropegia Woodi

14

El Gris : Iguala totes les coses i no influeix en els altres colors. Pot expressar elegància, respecte, desconsol , avorri-ment, vellesa . És un color neutre i en certa forma ombrívol. Ajuda a emfatitzar els valors espirituals i intel·lectuals .

Color Percentatge

Blau 32%

Verd 17%

Violeta 14%

Negre 13%

Vermell 12%

Groc 6%

Blanc 3%

Quin és el color preferit ?

15

Treball Blanc: MaterialsOrquidea miltoneaCapsicumSenecioAlocasia

16

Octubre 2013

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

1TeresaJúlia

2Festa dels Avis

3GerardGrau

4Francesc

d’Asis

5PlàcidGala

6BruEmili

7RoserSergi

8DemetriNestor

9LluísSara

10DanielRemei

11Germà

Begonya

12Pilar

Festa Hispanitat

13EduardMarçal

14CalixtJust

15Teresa de Jesus

Tecla

16Sadurní

Llull

17VictorIgnasi

18Lluc

Trifònia

19IsaacLaura

20AdelinaIrene

21ÚrsulaRemigi

22ArtemíAlòdia

23 Germà

24Martirià

Antoni M.Claret

25BernatCrispí

26EvaristLlucià

27VicençSabina

28Judes Tadeu

Simó

29NarcísEusèbia

30Claudi

31Alfons

Novembre 2013

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

1

Tots Sants2

Fidels Difunts3

Silvia

4 Bàrbara Carles

5 Zacaries Elisabet

6 Lleonard

Sever

7ErnestSeverí

8DídacSeverià

9AlmudenaOrestes

10 Lleó

Demetri

11 Martí de Tours

Menna

12IsaacMateu

13LeandreNicolau

14SerapiRuf

15AlbertEugeni

16EdmondAgnés

17 Gregori

Isabel d’Hongria

18 Romà Aureli

19Crispí

20OctaviSilva

21SerapíHeliodor

22RogerCecilia

23ClimentLucrècia

24 Fermina Flora

25Caterina

Elm

26ConradLleonard

27Ramon Llull

28Rufí

Caterina

29 Il.luminadora, Sadurní

30 Andreu, Justina

SANTORAL

17

Desembre 2013

Dilluns Dimarts Dimecres Dijous Divendres Dissabte Diumenge

1Eloi

Natàlia

2Silvà

Bibiana

3Francesc Xavier

Magina

4Ada

Bàrbara

5DalmauCrispina

6Dia de la

Constitució

7AmbrósPolicarp

8La Immaculada

Ester

9ValèriaDelfina

10LoretoJúlia

11DamasSabí

12Guadalupe

Joana

13LlúciaOtília

Joan de la Creu

14Nicasi

Joan de la Creu

15ValeriàSílvia

16AliciaAlbina

17IolandaLlàtzer

18Esperança

Gracià

19Eva

Darius

20BenjamíMacari

21Pere Canisi

Severí

22Helena

Flor

23VictòriaSèrvul

24Delfí

Irminia

25NadalBetlem

26Sant Esteve

Dionís

27TeodorNicaret

28Abel

Castor

29David

Tomas Becket

30RaülRoger

31SilvestreColoma

SANTORAL

18

CURIOSITATSFont: “Plantas de exterior : 250 trucos” de Carlos Herrera

1 2

3 4Menta: per evitar els insectes perjudicials, planta menta o un altre tipus de planta que desprengui olor forta. Així no s’acosten a les plantes.

Mosques? No, gràcies: perquè les

mosques no s’acostin a casa, planta en un test

alfàbrega i deixeu- la finestra. Les mosques no s’atreviran a entrar.

Alls contra els pugons: pots espantar els pugons sembrant directament al test, o al peu de la planta al jardí, una dent sencera d'all. Aquest remei és extraordinàriament eficaç, sobretot en els rosers.

Cargols al Jardí?: Encara que no ho sembli, els cargols són temibles enemics pels jardins, ja que es mengen les fulles de les plantes. Captura’ls mitjançant un fàcil truc: posa peles de mandarina i

taronja a terra, es refugiessin en elles i podràs agafar vius.

19

Gel per a les plantes: Dilueix una cullerada de gel de dutxa en un litre d’aigua, polvoritzar la planta sencera i a continuació amb una mànega o regadora, xopa-la bé

d’aigua neta. Obtindràs una planta polida i preciosa, a més, faràs

fugir als seus enemics.

5

9

7

6

8

Cura les ferides de les teves plantes: La majoria de plantes segreguen saba en ser podades. Utilitza mercromina o cera

per cicatritzar les ferides.

Dóna l’esmorzar

a les teves plantes: no llencis les sobres de l’esmorzar - llet, cafè amb llet, cacau, etc -, ja que representen una gran aportació vitamínica per a les plantes. Aboca’l

directament sobre la terra, però amb moderació.

Neteja les fulles: per netejar les fulles grans de ficus, marqueses, philodendro, etc, utilitza una esponja impregnada en cervesa i després asseca-la amb un drap ben net.

Elimina les taques amb vinagre: si les fulles de les teves

plantes tenen taques blanques és causa de l’excés de calç que conté l’aigua de reg. Si vols eliminar-les, a més de canviar d’aigua,

has de barrejar una cullerada sopera de vinagre en un litre d’aigua

i polvoritzar amb això tota la planta un cop al mes.

Compte amb el reg a l’hivern: rega amb molta prudència i moderació, i deixa assecar la terra entre reg i reg. En moltes

espècies hauràs suspendre els regs per proporcionar

un descans hivernal.

Prohibit retallar

puntes: retallar les puntes de les fulles

en mal estat no té sentit, ja que es tracta d’un full condemnada a morir. La planta ha d’alimentar-la i més intentar curar-la, amb el que gasta més energia de la necessària. En canvi, si s’elimina, la planta utilitzarà aquesta energia en fabricar noves fulles fortes i sanes.

Les fulles presenten taques

marrons: normalment és

degut a un excés de reg i segurament

té bona part de les seves arrels podrides. Actua ràpidament tallant la meitat de les arrels i canviant la terra per una més seca.

11

12 10

20

Vicimpulsa un concurs de flors als balcons

L’objectiu és engalanar i embellir els balcons i fines-tres de la ciutat. Es tracta del primer concurs de “flors als balcons” i està promogut per les floristes de la ciutat i el mateix Ajuntament amb la voluntat

d’embellir i engalanar els carrers i places de Vic. En aques-ta línia i amb l’objectiu de donar exemple a la resta de la ciutadania i, a la vegada, es converteixi en un reclam per a participar-hi, els floristes van guarnir el balcó de l’ajuntament.Entre el 16 i el 17 de maig, les set floristeries de Vic que han col·laborat en el concurs van engalanar el balcó de l’ajuntament, que es presentà el dissabte 18. Va ser el preludi de la primera edició del certamen Vic Florit, amb el qual el consistori convida els veïns a ornamentar els balcons i les finestres dels seus domicilis. La iniciativa la impulsen les regidories de Fires i Mercats i de Turisme. Per participar-hi

els veïns de Vic havien d’omplir la butlleta d’inscripció, que es podia trobar a les set floristeries col·laboradores, i que hi havien col·locat un element identificatiu del concurs a la porta. Els responsables dels establiments també integraren el jurat, que va fer la valoració a finals de maig. La utilització de flor natural, l’harmonia, el color i l’originalitat són els qua-tre principals criteris que van tenir en compte per designar els guanyadors. El veredicte es va fer públic el dia 3 de juny. Es varen repartir quatre premis: als dos balcons més ben ornamentats, que var rebre 200 i 100 euros respectivament, i a les dues millors finestres, amb 60 i 30 euros. Aquests diners s’hauran de bescanviar per productes florals, i es podran gastar al llarg d’un any.Montserrat Rovira, regidora de Fires i Mercats, ha explicat que la idea va sorgir, en un primer moment, per fer alguna acció amb aquesta Associació durant el Mercat del Ram, però tot seguit es va valorar conjuntament que era millor fer-ho en aquesta època, ja que es compta amb més flor i planta fresca i amb més varietat.Per la seva banda, la regidora de Comerç i Turisme, Anna Erra, ha animat a la ciutadania a participar d’aquesta iniciativa que s’espera poder continuar en pròximes edicions.

Entre el 16 i el 17 de maig, les set floristeries de Vic que van col·laborar en el concurs van engalanar el balcó de l’ajuntament, que es presentà el dissabte 18

21

1. Des de quan es dedica a la floristeria?Em dedico plenament a la professió des de l’any 187, i a la floristeria JOTAS des de l’any 1992.

2. Per què va escollir aquesta professió?Com es sol dir “lo mamé desde pequeño” vaig escollir aquesta professió perquè el meu avi ja era florista, els meus pares eren floristes i jo no vaig conèixer altra cosa més que flors i vaig escollir aquest ofici perquè em va agradar i no per obligació, vaig decidir rebre formació com florista en escoles nacionals i internacional i fins el dia d’avui, aprenent a diari.

3. Quines són les seves flors preferides?Totes, no tinc predilecció especial per ninguna en concret, cada una té el seu encant.

4. Que és lo que més li agrada de la seva feina?

La creativitat, la no monotonia, el tracte amb el públic, la recompensa que suposa crear i donar forma amb les teves mans, m’encanten els reptes i aquest ofici te’ls proporciona a diari.

5. Quins reptes té com empresari en un futur?

El repte es no baixar la guàrdia, mimar el meu negoci més que mai, revelar-me contra la crisis fent les coses millor que mai, oferir la major qualitat i combatre així la competència de grans superfícies.Se que en els temps que corren qualsevol plantejament de futur es complicat, el nostre sector, igual que tot el comerç, està passant per moments dolents i soc realista i reconeix que no estem en un sector que puguis expandir-te molt muntant botigues, ja que la majoria dels nostres negoci, l’èxit ve donat per l’estil de treball de un, així que el meu repte de moment.... és ser millor cada dia!!

6. Treballar amb flors quin significat té per vostè?

Tinc la gran sort de treballar en el que m’agrada, significa tot per mi.

7. Utilitza el comerç electrònic? Quina opinió té?

Si faig servir la xarxa social Facebook com a mitjà de difusió i mostra de la feina que realitzem, trobo que és una via molt útil on pots interactuar amb el client, les botigues en línia són una bona opció però a mi personalment no m’agraden ara per ara , si vols ser competitiu i complir fermament has d’oferir materials i

composicions molt estàndards i genèriques pel que deixa de ser rendible.

8. Creu que estar adherit a les Associacions del sector flors és important?

Crec que si, és important estar adherit a gremis i associacions de comerciants en les quals et puguis recolzar i assessorar, a centrals de compra per unir forces i fer compres conjuntes i poder ser més competitiu en preu sense renunciar al nostre marge comercial, aconseguir millor qualitat i un millor servei, personalment crec que el futur del nostre sector com el de molts altres és la unió a l’hora d’aconseguir les matèries primeres i un bon assessorament i suport gremial defensant el nostre sector lluitant contra tot el que ens perjudiqui.

9. Vostè està adherit? A quina?Si jo estic adherit a 2 gremis, el de floristes de TERRASSA i al de floristes de Catalunya, a l’associació Interflora i també estic associat a BLOC10 que és una central de compres per floristes que tenim des de fa uns anys ubicada al Mercat de la flor de Vilassar.

10. Creu que el sector de la flor necessita alguna promoció? Quina?

Si, crec que en els temps que corren cal promocionar-la i no només això si no demostrar als clients que és de qualitat, la has de justificar amb una durabilitat que ve donada per una bona gestió de comprar i manipulació dels nostres proveïdors, fer veure al client final que el florista és el que els oferirà un producte de qualitat i proposar-la com una bona opció de regal, un producte vistós que agrada a grans i petits, homes i dones i el seu preu no és elevat comparat amb altres productes com joies etc .. . Desmitificar com un producte perible del qual no queda res després d’uns dies ..... i no és veritat, sempre queda en el record aquest bonic ram!!

NOM: Jordi Bustos RodriguezNOM FLORISTERIA: Jostas FloristasSOCI GREMI: 418CIUTAT: Ramon i Cajal, 100Terrassa

ENTREVISTA

22

1. Com va començar a la floristeria?Va començar el 20 de desembre 1980….

2. Que és el que més li agrada de la seva feina?

Tot m’agrada, però actualment el que menys m’agrada és atendre els clients.

3. Per què va escollir aquesta professió?

La professió em va escollir a mi. Jo vaig començar amb herboristeria, i alguna planta de decoració , però en poc temps em vaig trobar de florista.

4. Quines són les seves flors preferides?La flor de camp. Espígol, bruc, aster. Anemones…

5. Recorda alguna anècdota simpàtica o original dintre de la seva floristeria?

Un aparador de setembre que vam posar unes bates de cole de complement i ens van demanar el preu.

6. Quin tipus de composició li agrada fer més?Els rams de núvia.

7. Participa activament per promocionar el consum de flors i plantes entre els seus clients? Com?

Crec que sí. Per exemple, quan ens compren flor tallada per casa,

NOM: Tessi Canal PeyNOM FLORISTERIA: HERBA Flor SalviaSOCI GREMI: de l’Associació de Floristes de Vic i ComarcaCIUTAT: Torelló

regalem una bosseta de consevant de flor i expliquem com ho té de fer perquè li duri més la flor.

8. Quina és la clau de la fidelitat d’un consumidor de flors i plantes?

Tenir bon producte i molta varietat., però el tracte és el més important.

9. Creu que en l’Art floral és important la tècnica o la inspiració? Per què?

La tècnica, però tots sabem que l’art floral és creació, imaginació....

10. Creu necessari que les persones del món de la floristeria estiguin preparades?

La meva escola va ser el dia a dia. Actualment si no estàs preparat no pots estar en aquests món, doncs hi ha un nivell molt alt.

11. Quins són els canvis més recents que ha realitzat al seu negoci? Per què?

Canviem molt sovint la distribució de la botiga (inclòs el taulell) doncs penso que això sorprenc a la gent.

12. Que li sembla que tots els floristes de Catalunya hagin creat una Federació?

La unió fa la força i ara més que mai.

ENTREVISTA

23

1. Des de quan es dedica a la floristeria?Tècnicament, em dedico a la floristeria des de l’any 1971. En aquest any vaig posar la primera parada de flors al carrer. I més endavant, a l’any 1976 vaig obrir la meva primera botiga. Però l’origen de tot es troba a l’any 1958, quan jo tenia 10 anys, i ja baixava a la Rambla amb la meva mare a comprar la flor que ella venia a la parada que tenia davant del Mercat de la Llibertat.

2. Per què va escollir aquesta professió?Perquè és un ofici que ja vaig començar a aprendre de petita. La il·lusió per la flor és una cosa que m’ha acompanyat tota la meva vida.

3. Quines són les seves flors preferides?Totes les que es puguin vendre.

4. Que és lo que més li agrada de la seva feina?

Tractar diàriament amb les persones i fer una feina agraïda de la que et reconeixen el talent.

5. Quins reptes té com empresari en un futur?

La modernització de la botiga a nivell logístic, tecnològic i estètic; deixar el negoci en bones mans, a poder ser les del meu fill.

6. Treballar amb flors quin significat té per vostè?

Té el significat d’estar en contacte constant amb aquelles persones que m’han estimat i m’han ensenyat a guanyar-me la vida des de petita.

7. Utilitza el comerç electrònic? Quina opinió té?

Encara no. Però, com ja he dit, la modernització del negoci és un repte en el que ja s’hi està treballant. I tot i que pensi que amb aquesta evolució social s’estan perdent alguns valors essencials de la interacció social, un no es pot quedar enrere si vol seguir sent una opció entre els consumidors.

8. Creu que estar adherit a les Associacions del sector flors és important?

Depèn. El que és important és estar en contacte amb el client. I la feina d’aquestes associacions es basa en un contacte constant entre floristes que ajuda a innovar. Però aquest contacte entre

NOM: Carme GobernaNOM FLORISTERIA: GubernaSOCI GREMI: 144CIUTAT: Pi i Maragall, 1 Gràcia/Barcelona

floristes només fa que crear un sector tancat en el que un es pot posar d’acord amb altres floristes en molts punts. Però de què serveix discutir i posar-se d’acord en certes reivindicacions si aquestes no es fan tàcites en el món real en el que la floristeria te una manca de contacte amb la societat?

9. Vostè està adherit? A quina?Sí, al Gremi de Floristes de Catalunya. Abans també estava adherida com a sòcia de l’Escola d’Art Floral de Catalunya, però com que la seva modernització fou d’un dia per l’altre sense tenir en compte si tots els seus adherits estaven actualitzats tecnològicament; vaig decidir desapuntar-me’n ja que no tenia accés fàcil a la seva informació i ells no se’n preocupaven tampoc de fer fàcil aquest accés.

10. Creu que el sector de la flor necessita alguna promoció? Quina?

Personalment, crec que el sector de la flor necessita un defensor jurídic que eviti delictes com la competència deslleial per part de grans superfícies i altres negocis més petits però aliens al sector de la flor. Aquesta defensa jurídica hauria de ser valenta i conèixer tots els mecanismes legals per a fer prevaldre un negoci que està començant a veure la seva decadència. I com ja he dit abans, parlar entre nosaltres no és la solució sinó el primer pas d’un camí que encara no ens atrevim a començar. El sector? Estem passant uns anys difícils, és costós tirar endavant dia a dia, però no podem perdre la il·lusió ni deixar de lluitar. S’han de trobar maneres de poder oferir qualitat i bon preu, però no perdre l’esperit de superant-se cada dia i aprendre per oferir al client una feina curada i especialitzada. Aquesta és la nostra eina: especialitzar-nos, ser mestres.

ENTREVISTA

24

Abundància Espiga de moresc

Adoració Gira-sol petit

Amistat Eterna Marialluïsa

Bellesa perfecta Camèlia blanca

Calor Cactus

Capritx Gerani

Declaració d’amor Tulipa vermella

Desesperança Ginesta

Esperança Iris blanc

Facilitat Valeriana

Falsedat Lila groga

Flames d’amor Caputxina vermella

Glòria Arbre de Llorer

Grandesa d’ànima Camèlia rosada

Humilitat Lila silvestre

Independència Tulipa tricolor

Ingenuïtat Clavellina blanca

La teva presència em reanima Flor de romaní

Malenconia Boixac

Menyspreu Clavellina seca

Orgull Flor de taronger d’Indi

Paciència Agreta

Pena Calèndula

Persuasió Petúnia blanca

Reconciliació Boca de dragó vermella

Seducció Taronger

Soledat Bruc

Les flors tenen un llenguatge propi que és tota una tradició. En temps del romanticisme, quan es buscava la flor blava, els amants es confessaven els sen-timents en el llenguatge de les flors. “no hi ha ningú que pugui estimar-te més ardentment que jo” (clavell blanc), o bé “els teus ulls abrasen”(dàlia vermella).

La riquesa de la natura permetia diàlegs plens d’afecte. Qualsevol flor transmetia un missatge.

El costum d’expressar pensament i sentiments per mitjà de les flors ens arribà d’orient. Aquesta tradició, però, s’ha anat perdent en els temps moderns i només ens en resten certes formes que ens fan companyia en el moments més importants de la nostra vida: allò de “DIGUES-LI AMB FLORS”,,la rosa per a la persona estimada, el ram de flors de tarongina per a la núvia, les corones dedicades als morts...I, tanmateix, en sabem ben poca cosa d’aquest llenguatge de sensibilitat màgica que s’hi amaga darrera!

EL LLENGUATGE

DE LES FLORS

25

26

El proper diumenge 17 de novembre, Mercabarna -flor organitzarà la 30a edi-ció de les Mercademostracions , una cita obligada per als floristes de tot Espanya

que vulguin estar al dia sobre les principals tendèn-cies quant a treballs florals i ornamentació per a la campanya nadalenca.

CREATIVITAT AMB FLORS EXÒTIQUESMercabarna - flor vestirà de gala per acollir els professionals del sector floral ( majoristes, floristes, escoles d’art floral, etc . ) . En aquesta ocasió els productes florals exòtics procedents del continent africà tindran un gran protagonisme durant tota la jornada , per tal de proporcionar als floristes noves eines per sorprendre als seus clients.

Durant el matí , les escoles d’art floral de tot Espanya mos-traran la forma de treure-li el màxim partit a proteas, heli-cònies , brunias , agapanthus , trenats de palma , etc . , Per aportar un toc d’originalitat i exotisme a composicions flo-rals carregades de creativitat .

A la tarda , després de l’habitual dinar popular al propi Mer-cat , els tres primers classificats de la Copa d’ Europa Júnior d’Art Floral , celebrada aquest estiu a Split ( Croàcia ) - Elin Susan Havreberg, Roxanne Van Schellen i Alex Molina- pren-dran el relleu de les escoles per oferir als assistents una de-mostració d’art floral en què recrearan els treballs amb què van triomfar a la Copa d’Europa , i els diversos usos comer-cials que se li poden donar als productes exòtics per fascinar els clients durant la propera Nadal. Sens dubte , una gran oportunitat de veure en acció als millors floristes de menys de 25 anys del continent europeu .

CONCURSOS I DEMOSTRACIONS MOLT NA-DALENQUESDesprés de l’èxit de participació dels últims concursos celebrats a Mercabarna - flor , les Mercademostracions d’aquest any inclouen com activitat destacada la celebra-

Un Nadal carregat d’exotisme,a Mercabarna-Flor

Proteas, heliconias, bruniasi molts altres productes d’Àfrica compartiran protagonisme amb els campions de la Copa d’Europa Júnior d’Art Floral

27

Font: Mercabarna

ció d’un Concurs de Treballs de Nadal Econòmics . Per participar en aquest concurs , obert a tots els floristes prèvia inscripció , s’haurà de presentar un treball nadalenc amb un cost de venda final inferior a 20 € , totalment acabat , el mateix dia de les Mercademostracions . El guan-yador del concurs aconseguirà un xec per comprar productes a Mercabarna - flor . Els treballs s’exposaran per oferir idees de treballs nadalencs a bon preu.

Per inscripcions,tel . 93 556 32 42 o mbflor@mercabarna.cat.

D’altra banda , les empreses del Mercat organitzaran durant tot el matí demostracions d’art flo-ral amb un marcat caràcter co-mercial , per exposar les seves novetats de cara a la campanya nadalenca.

28

Carta al gremi

Benvolguts senyors:Avui he passat per la nostra botiga i he pogut lleguir la segona revista del gremi la qual m’ha causat molta admiració i molt bona quali-

tat, cosa que te un cost en aquest temps que estem corrent, voldría felicitar al membres de la junta per la seva feina i treball al capdavant.

Abans de res un voldría comunicar que en la web del gremi la nostra floristería es tindría que modificar el nom i la web, ja que ara la porta la meva filla Miréia Farràs i Fisas, que serà la tercera generació de la ma-teixa, i ha canviat el nom, la web i el correu, les dades les teniu al peu d’aquesta carta.

En segón lloc he vist les vivéncies de dos floristeríes en els mercats i crec que si mes no us podría fer cinc céntims del nostre tarannà per aquest mon.

Corrien els anys 1947, quan el meu pare en Sebastià Farràs i Amigó treballaba a la Torreblanca de Sant Feliu de Llobregat,d’espurgador de rosers i va decidir ven-dre flors al nostre poble de Sant Just Desvern, amb la meva mare Loreto Xarles que a més ens tenía que cuidar a nosaltres que erem petits.

En aquells temps anava a la Rambla a comprar i sem-pre m’explicaba les peripécies dels pagesos que ve-níen del maresme, de Sarriá i d’altres llocs portant la poca flor i planta que hi havía i la venien a les matei-xes ramblas, per la meva part recordo que tenía uns tretze o catorze anys el meu pare es va posar malalt i amb la meva mare baixabem a peu fins a Collblanch i agafaben el metro fins el Liceu per anar a comprar la flor amb un mocador de fer farcells, si teníem sort ens la pujaba un familiar que treballaba a La Vanguardia i si no a peu fins a la Universitat que teniem el cotxe de línea, recordo vagament les parades al terra i la poca flor que hi havia si ho comparem amb ara,

Tambè recordo l’època del mercat del carrer Lleida, els carnets de l’Ajuntament per poder entrar, les cues fins que no era l’hora i ñes corresssises per poder comprar coses que eren justes i es necesitaben, les gardènies del sr.Reig les distribuïa democràticament si en volíes 10 en tenies 6 per poder donar 4 a un altre florista, el feixos d’avet per Nadal (ni hi havíen

arbres cultivats com ara), tothom per sobre els feixos buscant el mes maco quant descarregaba el camiò que venía de Soria i de Lleò, amb neu incorporada i quin fred que feia, en aquestes èpoques ja teníem una vespa i mès tard un 2 cavalls, baixabem a cada mercat, els arbres de Nadal eren feta a ma, Els tres pisos del mercat els corriem corrent, primer encarregar, desprès comprar i pagar, baixar-ho al cotxe, carregar i esperar tenir sort de que quant tornessis encara hi tinguessis el material comprat, Quin mercat!! Quines históries i quin tracte amb els paradistes, encara avui si ens trobem ho comentem.

El dia que ens varen comunicar que teniem que anar a Mercabarna va esser una pallissa com tot ja que quant t’acostumes costa molt, ara teniem que pagar per en-trar però al menys podíem aparcar, el mercat era gran, nou, en una planta gran i una amb els complements quina diferència així hem passat els anys amb cares noves altres que varen marxar, uns en varen quedar al Mercat de Vilassar i d’altres anabem als dos mercats a vendre i a comprar, el dia del incendi va esser fatal, ja que nosaltres ens varem assebentar una vegada arribats amb les roses comprades per Sant Jordi a la botiga, no ens ho crèiem fins que ho varem veure per la televisió. Desprès va arribar el mercat provisional aguantant com es podía fins que es va decidir fer l’actual mercat mes modern, adaptat en el temps molt lloc per aparcar, amb mes temps per poder vendre i comprar, un horari mes llarg, mes lluny i mes aprop segons de on vinguis. Hi ha lloc per el Gremi, l’escola de la Rosa Valls espais per moltes activitats, en fi tenim mercat per molts anys,i el tenim que aprofitar.

Atentament

Jordi Farràs i Xarles

C/Creu 66 08960 Sant Just Desvern (Barcelona)

Tel.Fax. 93 372 31 0393 470 00 66

www.floreto.cat floreto@floreto.cat

29

Loter ia de NadalCom cada any el Gremi us ofereix la Loteria de Nadal.

Us preguem que a la major brevetat possible us poseu en contacte amb nosaltres, o si bé, us passeu per l’oficina per poder recollir els talonaris que necessitareu aquest any per oferir als vostres clients.

Salutacions i molt bona sort a tots.

26.634

30

En aquestes dates en què el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya fa 30 anys que va iniciar la seva activitat comercial a les instal·lacions actuals a Vilassar de Mar,

cal recordar que la seva trajectòria ha estat possi-ble gràcies a l’esforç de tots els socis i sòcies que composen el capital social, que no s’hauria fet palès si no hagués tingut la injecció i l’empenta que tota activitat necessita, i que en el nostre cas han estat les relacions entre els col·lectius que representen el fons de comerç.És per tots reconeguda l’estreta relació entre el sector productiu, el sector de distribució i el sec-tor comercial, i en aquest darrer cas s’hi inclou el vast col·lectiu de professionals que comercialitzen els productes de flor, planta i complements, entre els que sobresurten els comerços i professionals floristes.Aquest sector d’activitat ha estat sempre un punt de referència per al Mercat de Flor i Planta Orna-mental de Catalunya, i al llarg del temps ha estat tant

important que s’han arribat a modificar bastants dels esquemes sobre els quals estaven assentats. Les modificacions i ampliacions dels horaris comer-cials han influenciat, i molt, en els modus operandi del sector productor, fent que les disposicions, tan humanes com materials, estiguessin en disposició a la demanda.També s’ha d’incloure la complexitat i l’actual diver-sitat del sector del comerç de la flor i la planta i els complements, amb l’aparició de nous col·lectius en relació directa amb la globalització, que estan influint en el concepte de la capacitat, heterogeneïtat i va-rietat de productes que el Mercat ha d’ofertar i que sempre és present.És per això que aquesta relació entre el sector productor i majorista i el teixit que representen els col·lectius de la comercialització d’aquests productes ha estat, és i ha de ser la base de sosteniment de l’activitat del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya, i que així sigui per molt temps.

Jordi RodónPresident del Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunyawww.mercatflor.cat

Al llarg de la seva història el Mercat de Flor s’ha anat adaptant a les necessitats de floristes i comerciants pel que fa a productes, horaris i sistemes de venda.

PRODUCTORS I COMERCIANTS DE FLOR,PLANTA I COMPLEMENTS,

EN ESTRETA RELACIÓ

31

32