GR92/ Tordera-Horsavinyà

2
L’ESGLÉSIA DE SANT LLOP D’HORSAVINYÀ. GR – 92. TORDERA - HORSAVINYÀ. 4 Novembre 2012. Donat que el dia 21 d’Octubre no vàrem poder fer aquest bonic tram del GR ja que els dies anteriors a la sortida havia plogut molt, i també ho va fer aquest dia, es va decidir corre-cuita, a realitzar-lo al cap de quinze dies. Cal senyalar que el dia que no caminàrem, vam aprofitar força bé el temps doncs decidírem visitar, plegats amb els amics turistes, l’interessant poble d’Hostalric. El castell-fortalesa sobre un turó damunt mateix del poble, el recinte emmurallat amb més de 600 metres de muralla, l’església de Santa Maria, les torres dels Frares, d’Ararà i del Convent i el camí de ronda de la muralla, varen ser llocs que vam admirar plenament. Aprofitant l’oferiment desinteressat del Josep Sánchez de poder anar a Tordera amb el seu vehicle de set places, ens apleguem set caminadors i quasi sense pensar-hi, ja estem a aquest poble, travessant els seus carrers plens de tendes del mercat del diumenge. Està emboirat però no sembla

description

Ressenya excursió

Transcript of GR92/ Tordera-Horsavinyà

Page 1: GR92/ Tordera-Horsavinyà

L’ESGLÉSIA DE SANT LLOP D’HORSAVINYÀ.

GR – 92. TORDERA - HORSAVINYÀ.

4 Novembre 2012.

Donat que el dia 21 d’Octubre no vàrem poder fer aquest bonic tram del

GR ja que els dies anteriors a la sortida havia plogut molt, i també ho va fer

aquest dia, es va decidir corre-cuita, a realitzar-lo al cap de quinze dies. Cal

senyalar que el dia que no caminàrem, vam aprofitar força bé el temps

doncs decidírem visitar, plegats amb els amics turistes, l’interessant poble

d’Hostalric. El castell-fortalesa sobre un turó damunt mateix del poble, el

recinte emmurallat amb més de 600 metres de muralla, l’església de Santa

Maria, les torres dels Frares, d’Ararà i del Convent i el camí de ronda de la

muralla, varen ser llocs que vam admirar plenament.

Aprofitant l’oferiment desinteressat del Josep Sánchez de poder anar a

Tordera amb el seu vehicle de set places, ens apleguem set caminadors i

quasi sense pensar-hi, ja estem a aquest poble, travessant els seus carrers

plens de tendes del mercat del diumenge. Està emboirat però no sembla

Page 2: GR92/ Tordera-Horsavinyà

que tingui de ploure massa. Sortim del poble , passem pel costat del

cementiri i tanatori , pel barri de Sant Andreu i prenem a la dreta una pista

ampla i asfaltada, que seguim durant un quart fins que ens parem per

esmorzar. Ara son dos quarts de deu i reprendrem la marxa prop de les

deu. Durant una hora seguirem per la pista fressada (segons la ressenya),

però en realitat és una carretera asfaltada que deu portar a alguna

urbanització, ja que n’hi ha moltes pels voltants. Finalment, s’acaba l’asfalt i

podem trepitjar terra; durant una estona va baixant i un quart més tard

arribem a la bonica església de Sant Miquel de Vallmanya, que no podem

visitar doncs és propietat privada. A partir d’aquí comença una llarga

pujada de una hora, que passant pel Coll de Porc, la font dels Cirerers i la

petita ermita de l’Erola, ens portarà fins a Horsavinyà. Aquest tram final

se’ns fa dur ja que a més dels 400 metres de desnivell, a estones ens cau

una pluja persistent encara que no massa forta.

El bon amic Josep ja ens està esperant al pàrquing del petit poblet ; fem

una visita al Centre d’Informació del Parc del Montnegre-Corredor i

després, tirem avall cap al restaurant Pujol, de Tordera, a on dinarem molt

a gust i amb un tracte ben agradable. En poc temps hi hem menjat tres

vegades.

Hem comentat amb en Josep que els trossos sense asfaltar de la carretera a

Horsavinyà estan molt malmesos per les darreres pluges i caldrà anar en

compte a la propera sortida que comença a aquest poble. Es d’admirar

l’entusiasme i les ganes que hi posa en Josep per el bon desenvolupament

de les excursions. A més d’esser el nostre xofer és sobretot, el nostre amic.

Enric Caballé, Montse, Enric Fiestas, Miquel, Martí, Victor; amb vosaltres i

molts més amics i companys que ens volen acompanyar, tant caminant pels

senders dels GR com visitant els llocs interessants propers al GR, i sense

defallir en cap moment, aconseguirem que aquesta atraient tasca de seguir

els Grans Recorreguts, segui coneguda arreu del país.

Una abraçada ben forta a tota la gent que estima Catalunya, i de manera

especial, a vosaltres, amics de la Agrupació. Sisco.