Programa electoral de la coalició SOM TORDERA

PROGRAMA ELECTORAL

#MUNCIPALS2015

#SOMTORDERA

#SOMLLUITA #SOMPOBLE

#SOMTORDERAENCOMÚ

1 de 33

PRÒLEG 1

La nostra coalició “SOM TORDERA - ENTESA” està formada per “INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS – 2

TORDERA”, persones del partit polític “PODEM – TORDERA” i ciutadans del nostre municipi lliures, 3

cansats, indignats i molt decebuts amb la situació política municipal actual. Forces de persones veïnes 4

de TORDERA agrupades, que sense cap ànim de lucre tenen la necessitat i se senten en la l'obligació 5

moral d'expressar les seves decepcions i intentar demostrar que hi ha altres formes de fer política 6

municipal més justes i cíviques i de fer millor les coses per garantir el benestar social i la sostenibilitat 7

del municipi. 8

Seguint les premisses establertes per “INICIATIVA PER CATALUNYA VERDS” i “PODEM”, enteses com a 9

organitzacions polítiques orientades a promoure i a defensar radicalment la democràcia i els drets 10

humans, i com cercle de “PODEM – TORDERA” i també com agrupació municipal d’”INICIATIVA PER 11

CATALUNYA VERDS TORDERA”, subscrivim tots els punts que es plantegen en els documents de 12

compromís ètic, principis organitzatius i principis polítics d’ICV i també de l’agrupació política 13

esmentada Podem. 14

Les nostres pautes de funcionament són sempre les estipulades sota mandat de les respectives 15

assemblees i mai es prendran decisions o actuacions que puguin entrar en conflicte amb les dels 16

partits PODEM i ICV o amb els seus idearis polítics. 17

CONSTRUINT

ALTERNATIVES

REALS A

TORDERA

2 de 33

ÍNDEX 18

1. Objectius 3 19

2. Portant la democràcia al poble 3 20

3. Depurant responsabilitats 4 21

4. Polítiques socials, polítiques fiscals i pressupostos 5 22

5. Seguretat ciutadana 9 23

6. Promoció de l'activitat econòmica 11 24

7. Educació 12 25

8. Urbanisme 15 26

9. Joventut 19 27

10. Habitatge 21 28

11. Drets dels animals 23 29

12. Sanitat 24 30

13. Medi ambient 26 31

14. Medi Rural 27 32

15. Cultura i esport 28 33

16. Transport públic 30 34

17. Compromisos supramunicipals 31 35

3 de 33

1. OBJECTIUS 36

El nostre objectiu primordial és tornar la democràcia al ciutadà i fer política amb les persones i per a 37

les persones, pensant en la gent i majoritàriament aplicant el sentit comú, en acord a les realitats de 38

les necessitats socials i no en principis polítics. No estem aquí per ser un partit polític, ni per unes sigles 39

més, ni tant sols una agrupació o barreja de noms. SOM AQUÍ PER GARANTIR QUE GOVERNI QUI 40

GOVERNI, HO FACI DE FORMA PARTICIPATIVA I PLURAL, DIGNA AMB DRETS SOCIALS I RESPECTE A UNA 41

DEMOCRÀCIA I SOSTENIBILITAT DE DEBÒ. 42

2. PARTICIPACIÓ: PORTANT LA DEMOCRÀCIA AL POBLE 43

a. Proposem crear un sistema regular de referèndums municipals vinculants i consultes 44

ciutadanes, tot això, aprofitant la senzillesa i practicitat que ens aporten les plataformes 45

electròniques per afrontar totes les qüestions d'interès comú i per a la ciutadania amb 46

l'objectiu de democratitzar la gestió municipal del nostre ajuntament, però no només 47

electrònicament si no també i amb simultaneïtat per escrit, donant-li la capacitat de 48

decisió i responsabilitat democràtica al poble i creant així un sistema molt més participatiu 49

i fins i tot, proposem la formació de diferents comissions assembleàries en l'aspecte 50

d’espai de discussió de projectes importants per el bon decurs de la gestió del municipi. 51

Recuperar la política per a la gent i construir eines per posar, per fi, les institucions al 52

servei del bé comú és per a nosaltres una prioritat. 53

b. Proposem un sistema per a la realització d'accions de govern a nivell municipal que 54

funcioni a través de la recollida de signatures, seguint la mateixa línia d'altres òrgans de 55

govern superiors i dotant a la població d'una important eina per a la presa de decisions i 56

iniciatives que afectin a la col·lectivitat i la convivència dels veïns del nostre municipi. 57

c. Participació i transparència en els plens municipals. Els veïns podran participar en el torn 58

de precs i preguntes en els plens municipals, havent-hi presentat amb 3 dies d’antelació al 59

Ple Municipal la pregunta per escrit o per correu electrònic en el cas dels veïns de les 60

urbanitzacions. Tant l'alcalde, com els regidors, siguin del govern o de l'oposició, estaran 61

obligats a respondre verbalment en aquest o en el següent ple en el cas de no tenir 62

possibilitat o informació al respecte. 63

4 de 33

3. DEPURANT RESPONSABILITATS 64

a. Creiem de vital importància la creació d'un nou marc jurídic que reguli l'activitat dels 65

responsables municipals, impedint que una persona que ja tingui antecedents per 66

conductes il·lícites o estigui imputada en qualsevol cas de corrupció institucional relacionat 67

amb actes d’apropiació il·lícita, contractacions amb beneficis personals, familiars o 68

relacionats amb persones o empreses properes, deixi d'exercir automàticament les seves 69

funcions com a responsable polític i no pugui tornar a recuperar mai el seu càrrec, si més 70

no, fins a la depuració i/o absolució judicial. 71

b. La necessitat de revisar les despeses municipals en qüestió de sous per poder limitar 72

mitjançant normes restrictives i prioritàriament de control dels sous de tots els regidors i 73

en alguns pocs casos, també alguns sous desmesurats d’alguns dels treballadors/res de 74

l’ajuntament, evidentment, no aquells sous de les treballadores i treballadors que 75

realment son equilibrats amb les tasques i competències que tenen i realitzen amb 76

eficàcia. Aquestes revisions de despeses fixes, son vitals per fer viable la gestió del 77

consistori contra l'actual sistema de malbaratament que l’existent classe política ha creat i 78

aprofita actualment. 79

c. Al mateix temps, considerem important regular que una persona que ocupi un càrrec 80

públic obtingui un salari que es consideri digne, mai inferior al salari mínim 81

interprofessional i alhora mai superior a tres vegades aquest. Considerem la possibilitat 82

d'exercir altres treballs en els casos que els càrrecs electes no tinguin exclusivitat laboral 83

amb el consistori o altres càrrecs també remunerats però estudiant un equilibri entre els 84

ingressos habituals i la remuneració per càrrec públic compensant els possibles excessos 85

perquè ningú pugui cobrar mai salaris desorbitats o desequilibrats amb les realitats socials 86

i laborals de l’actualitat i tal com passa actualment. 87

d. Exigir a l'equip polític de CiU responsable del govern actual (legislatura 2011-2015) del 88

nostre consistori un informe econòmic detallat encarregat a una entitat externa i neutral, 89

on s'especifiqui en què s'han invertit els 25 milions d'euros del deute actual i exigir que es 90

publiqui i s'exposi a informació pública a la plana web de l’Ajuntament de TORDERA, 91

tanmateix, en el cas que no hagi estat una gestió responsable i/o completament legal, 92

exigirem la depuració de responsabilitats per totes les vies legals que el sistema jurídic de 93

l’estat ens proporcioni. 94

e. Cal auditar els ajuntaments en els quals es pugui sospitar que s'ha incorregut en possibles 95

delictes econòmics/financers o de gestió responsable i establir la transparència com a 96

premissa indispensable per a la correcta formació i funcionament de tots els consistoris –97

Les parets dels ajuntament han de ser de vidre o no tenir parets–. 98

f. Els càrrecs de confiança que no siguin estrictament necessaris, han de desaparèixer, no es 99

poden permetre duplicitats de gestió en els llocs de responsabilitat dels ajuntaments i 100

exigir aclariments de les responsabilitats o tasques realitzades per els càrrecs de confiança 101

que la ciutadania ha estat pagant amb els nostres impostos i taxes. Per la qual cosa, també 102

5 de 33

en el cas que hagi hagut duplicitat de tasques encomanades per mancança de 103

responsabilitat o evasió de responsabilitats a l’hora d’exercir els treballs encarregats per 104

els càrrecs electes municipals, siguin igualment depurades les responsabilitats, així com 105

també es valorarà amb correspondència a la realitat de les necessitats reals del consistori, 106

la possibilitat de reduir el número de regidories. 107

g. La reordenació i nova estructuració dels horaris de les treballadores i treballadors de 108

l’Ajuntament de TORDERA, la tenim com a mesura important a prendre, seria la de 109

prohibir les prolongacions de jornada i així crear ocupació repartint d’aquestes hores per a 110

nous empleats municipals. Aquesta mesura s'hauria d'aplicar a tots els treballadors públics 111

per així generar nous llocs de treball amb els mateixos costos. La jornada laboral s'hauria 112

de reduir a les 30 o 35 hores setmanals com a mecanisme per redistribuir equitativament 113

el treball i la riquesa, afavorint la conciliació familiar i repartint el poder adquisitiu d’origen 114

municipal entre moltes més persones. 115

4. POLÍTIQUES SOCIALS, POLÍTIQUES FISCALS I PRESSUPOSTOS 116

Amb la intenció de reduir la capacitat de gestió dels ajuntament per part dels actuals governs. Les 117

finances de les administracions públiques estan condicionades absolutament pel context econòmic 118

actual de crisi econòmica perllongada i generadora d’atur. No cal recordar que aquesta crisi està tenint 119

efectes devastadors als barris, pobles i ciutats de Catalunya, produint-se una situació d’urgència social. 120

Les finances locals es compliquen encara més per l’anomenat “Pacte d’estabilitat i creixement de la 121

zona euro” que limita el dèficit en els pressupostos anuals. 122

És per tant un moment molt complex en el que cal un veritable esforç de visualització de les prioritats 123

polítiques en el pressupost. Aquestes prioritats passen per actuar decididament per combatre els 124

efectes de la crisi sobre els ciutadans mitjançant la democratització dels serveis públics. 125

Necessitem un nou model de finançament basat en el repartiment dels recursos i dèficit en funció de 126

les competències reals i la lleialtat institucional, que doti a l’Ajuntament del marge de maniobra 127

suficients per decidir políticament sobre les prioritats dels municipis. Els ingressos tributaris locals han 128

de tendir a la cobertura del cost total dels serveis prestats en l’àmbit de l’administració local i reduir 129

progressivament el pes de les subvencions de l’administració central. D’aquesta manera es potencia 130

l’autonomia financera del sector públic local i el compliment del principi de corresponsabilitat fiscal. 131

Després de més de deu anys de promeses dels diferents governs de l’Estat d’establir un nou Model de 132

Finançament Local, hores d’ara no hi ha ni tant sols una proposta. Pel que fa a la Generalitat tampoc 133

ha desenvolupat l’Estatut en matèria de règim local, el que demostra una vegada més les intencions 134

del Govern de la Generalitat. Reclamen, per una banda el nou model de finançament estatal i per 135

l’altra, el desenvolupament de la Llei de finances locals dins del marc Estatutari, ambdós negociats i 136

acordats amb el món local. El municipalisme que estem proposant, entén que la lluita contra els 137

models de finançament actual imposats per els governs de la Generalitat i de l’Estat espanyol com a 138

una de les prioritats. 139

a. Els IMPOSTOS MUNICIPALS (escombraries, IBI, circulació, etc.) han de ser regulats de 140

forma coherent amb la capacitat i estabilitat econòmica dels veïns de TORDERA, perquè no 141

6 de 33

puguin seguir produint greuges discriminatoris i patrimonials entre els ciutadans establint 142

uns màxims i uns mínims en la seva gestió, fent una gestió coherent amb la realitat 143

socioeconòmica dels recursos municipals. 144

b. A nivell general considerem que una REDISTRIBUCIÓ MÉS EQUITATIVA en base a les 145

necessitats reals de la ciutadans i els seus moviments socials, les subvencions als partits 146

polítics i als sindicats han de ser revisades, per fer dels fons destinats a les subvencions 147

una eina bàsica per poder garantir la igualtat de condicions i la justícia social respecte als 148

altres col·lectius que legítimament, tenen els mateixos drets a expressar les seves 149

inquietuds i poder fer les seves pròpies propostes. 150

c. Per elaborar els pressupostos municipals cal comptar amb la OPINIÓ DE TOT EL TEIXIT 151

SOCIAL del municipi, facilitant la participació de tot l'associacionisme local i tenint en 152

compte les seves necessitats buscant una fórmula de comunicació més estreta i dinàmica 153

amb el consistori i el seu grup de govern. 154

d. GARANTIREM EL DRET A L’ALIMENTACIÓ BÀSICA DE TOTES LES PERSONES, un dret que 155

cal incloure dins la cartera de serveis socials i que cal desenvolupar des de serveis i 156

prestacions municipals públiques i de qualitat. 157

i. Garantir l’autonomia alimentària. Proposem la creació d’un fons econòmic 158

municipal per emergències basades en l’alimentació infantil i per les famílies 159

amb dificultats econòmiques greus i que sigui complementari a les beques de 160

menjador escolar. 161

ii. Dret bàsic a l’alimentació. Proposem la creació d'un menjador social que 162

atengui les necessitats bàsiques d’alimentació de la població que no té els 163

recursos necessaris per abastir les seves necessitats elementals i fins i tot 164

viuen en risc de patir malnutrició i marginació social. 165

iii. Garantia de subministraments bàsics. Promourem Plans contra la pobresa 166

energètica que estableixi mínims de consum energètic garantits per les 167

persones i famílies alhora que fomentem i potenciem la rehabilitació 168

d’habitatges. La rehabilitació és la via més adequada des del punt de vista 169

econòmic i de sostenibilitat (reducció de despesa energètica i emissions). 170

iv. Cap infant en la pobresa. Crearem plans i programes municipals per donar 171

resposta urgent a totes les situacions de pobresa infantil. En aquest marc, 172

caldrà enfortir els serveis municipals d’infància i les prestacions socials a les 173

famílies amb infants, així com recuperar i ampliar les prestacions 174

autonòmiques. 175

v. Lluitarem contra la feminització de la pobresa amb programes socials que 176

vetllin per l’accés als drets i subministraments bàsics i atenguin, les situacions 177

de risc social des d’una perspectiva de prevenció i emancipació real i lliure de 178

la dona. 179

vi. Dintre la nostra candidatura volem treballar per tal de donar el lloc que han 180

de tenir a aquelles persones de la nostra població que presenten algun tipus 181

de discapacitat . Per això ens proposem donar més paper a les entitats que 182

7 de 33

lluiten pels drets d’aquestes persones tenint sempre en compte tres valors 183

fonamentals com son: la inclusió, l’autodeterminació i la normalització . El 184

nostre objectiu és aconseguir que les persones que formen part de la 185

comunitat gaudeixin d’una bona qualitat de vida. Necessitem fer adequacions 186

de l’entorn i sensibilitzar a la població per tal de formar tots plegats una 187

comunitat. 188

vii. Famílies monoparentals. Buscarem la forma de dotar de recursos econòmics 189

un programa específic de prestacions socials adreçat a les famílies 190

monomarentals amb fills i filles a càrrec en situació d’atur o precarietat 191

laboral. Dotarem de recursos les prestacions socials per abordar les situacions 192

de pobresa de les dones grans i impulsarem programes d’acompanyament i 193

voluntariat. 194

e. En el primer lloc, el treball social és una tasca molt important que beneficia al ciutadà, 195

prestada mitjançant equips interdisciplinaris (assistents socials, educadors ... etc.) Aquesta 196

tasca es defineix en la intervenció d'aquests col·lectius o en oferir serveis socials bàsics 197

primaris o més tard especialitzats al ciutadà, aquí parlem de persones en risc social o exclusió 198

social que són diverses classes i de diferents edats (menors, dones, ancians, malalts mentals, 199

discapacitats, drogodependència, convalescents, famílies amb manca d'autonomia, persones 200

amb problemes soci familiar ... etc..). Llavors el paper dels treballadors socials és atendre totes 201

les necessitats socials d'aquest conjunt de ciutadans o sigui en el material (econòmic) o moral 202

la part psicològica, la qual cosa cal: 203

Oferir informació sobre els seus drets i conèixer les normes i els recursos existents per 204

solucionar les seves necessitats 205

Crear programes de protecció social, programes de participar en activitats, assemblees, 206

programes d'acolliment familiar, programes d'ajuts econòmics a persones grans amb 207

dependència 208

Després atenció a persones sense sostre, per exemple oferir pisos dels bancs que estiguin 209

tancats per acollir-los i conviure sota la supervisió de treballadors social .. Fer tallers i 210

programes de reinserció ... etc. 211

Detectar problemes d'atenció a la infància, gent gran, dones i discapacitats (maltractats), 212

integració social dels nous ciutadans 213

(Col·lectiu immigrants) derivar-los a centres oberts per a l'aprenentatge bàsic de les normes i 214

lleis constitucionals, oferir més suport a les famílies amb falta de recursos i autonomia (moral o 215

material) 216

El treball social és oferir vida a aquelles persones que creuen que la societat els margina o el 217

excloem del nostre entorn. 218

Ara més concret especifiquem una mica el tema, sobretot quan parlem de l'Estat democràtic i 219

ideal de tots els juristes i progressistes, cal parlar d'uns principis morals, educatius i 220

coneixements amplis, llavors aquí s’atura el temps i ens oblidem del futur: que és la infància i 221

els adolescents, la desprotecció i el maltractament (físic i psicològic) els abusos, i la marginació, 222

el no atendre’ls els i donar-los suport i inculcar els principis de la convivència, això repercuteix 223

negativament en la societat, hauríem una societat feble, afectada, acomplexada 224

emocionalment i sense valors. 225

8 de 33

Davant d'aquestes situacions cal treballar aquests problemes, hi ha el que anomenem 226

programes socials d'infància i adolescència ofertes per administracions publiques sigui la 227

DGAIA o l'EAIA que gestionen, valorar i el benestar i les situacions d'aquests menors, també 228

elabora propostes que afavoreixen el menor i les famílies. 229

Amb aquestes mesures de suport. Hi ha diversos recursos que poden beneficiar el menor com 230

Ingressar en un CRAE que és un centre adequat per beneficiar d'uns avantatges (educació, 231

sanitat necessària) això en el cas de que no es trobi una família d'acollida. 232

També ingressar urgentment a un CREI que és un centre d'acollida d'atenció immediata, 233

dotat de professionals socials (psicòleg, pedagog, metge, assistent social, educadors) per 234

fer un seguiment al menor i elaborar-una proposta de mesura corresponent. 235

Com se li pot oferir o buscar-li una família d'acollida per normalitzar la seva integració en la 236

societat, tant moral com material. 237

I el final de tot oferir-li un pis assistit o tutelat per la DGAIA per assolir la seva autonomia 238

personal, també es pot oferir aquests pisos a ex tutelats de grans que no tinguin mitjans 239

propis fins als 21. 240

En fi el treball social és una obra, cal estimar abans de treballar-la, cal tenir la passió d'ajudar i 241

aportar a aquestes persones que són molt i molt vulnerables. 242

f. Potenciar i promoure actes, esdeveniments, concerts i projeccions solidàries des del 243

consistori amb l'objectiu conscienciar la població de les diferents problemàtiques socials a 244

nivell local, nacional i internacional. 245

g. Cal lluitar perquè la càrrega fiscal suportada per la classe obrera i les PIMES, s’utilitzi en 246

millores necessàries per el desenvolupament tecnològic de la petita i mitjana empresa, per 247

tal de lluitar i assegurar una estabilitat futura en igualtat de capacitat per competir amb 248

qualsevol concurrència. D’aquesta manera, l'economia es podrà reconstruir des de baix. 249

Promocionar intensament la factibilitat per millorar l’economia local a través de 250

l’elaboració d’un programa específic per a la petita i mitjana empresa i revisar a l’alça la 251

càrrega fiscal a les grans fortunes. 252

Cal elaborar urgentment plans d'ocupació enfocats als col·lectius socials més 253

desfavorits i amb dificultats econòmiques greus, donant-los prioritat en la borsa de 254

treball municipal. D’una banda el foment de l’ocupació mitjançant el Pla d’ocupació 255

municipal, els Plans d’ocupació realitzats per entitats sense ànim de lucre i empreses 256

d’inserció65 i el Pla d’ajuts a la contractació de persones en situació d’atur per part de 257

microempreses i les PIME del municipi. 258

D’una altra banda, la reactivació de l’activitat econòmica mitjançant ajuts als 259

autònoms i a les cooperatives de treball associat i exempcions de taxes i d’impostos 260

per l’inici d’activitat (taxa llicència obertura, taxa de residus i impost sobre 261

construccions i instal·lacions). 262

Creació de una cooperativa agrícola municipal en la que s'integrés prioritàriament a 263

persones amb risc d'exclusió social. Formació i treball directament organitzat des de el 264

consistori. 265

9 de 33

h. Potenciar i col·laborar amb la formació de comissions municipals (reals) i de forma 266

coordinada amb les diferents associacions municipals que se centren en el treball social 267

com ara la PAH o l'associació de Voluntariat, associacions de veïns, col·lectius 268

empresarials, pagesos, comerciants, etc.. facilitant mitjans i el que sigui necessari segons 269

els diferents casos i ajudant a la reconstrucció del teixit associatiu de tot el nucli urbà i les 270

seves urbanitzacions. 271

i. Renegociació dels deutes amb les entitats bancaries i reduir progressivament la 272

dependència econòmica i endeutament amb aquestes entitats financeres i potenciant un 273

sistema pressupostari sostenible i proporcionat amb les nostres necessitats municipals 274

reals, acabant amb l'especulació i el malbaratament dels esforços de la ciutadania. Així 275

com trobar les oportunes formules que penalitzin a les entitats bancaries que no actuïn en 276

pro del retorn de les preferents o que procedeixi amb els desnonaments de les famílies 277

sense recursos. 278

5. SEGURETAT CIUTADANA 279

a. DONES, un dels principis bàsics en les polítiques públiques de SOM TORDERA és garantir 280

l’equitat per construir una societat més justa i democràtica que es fonamenti en els valors 281

feministes. Per aquest motiu, impulsarem les següents iniciatives: 282

i. Lluita contra la violència masclista. Persistirem en l’objectiu d’eradicar la 283

violència masclista i posarem tots els recursos necessaris per aconseguir-ho 284

ii. Creació d’equipaments d’informació i assessorament a les dones, per tal de 285

corregir les desigualtats de gènere existents al municipi, mitjançant un equip 286

multidisciplinari de professionals en els àmbits del treball social, educació 287

social, etc., per tal de realitzar una atenció personalitzada i integral d’atenció 288

social, psicològica, educativa i d’assessoria jurídica. 289

iii. Pacte local per l’ocupació i per la igualtat de gènere i plans d’ocupació 290

específics per a dones en situació d’atur i de risc d’exclusió, adaptats a les 291

diferents franges d’edat i així com a la seva situació familiar. 292

iv. Desenvolupament d’actuacions amb les cooperatives i, en especial, amb 293

aquelles que estan més compromeses amb l’equitat de gènere. 294

v. Promoció de la corresponsabilitat entre dones i homes (com a política 295

transversal) així com la conciliació, avançant cap a l’equitat en les tasques de 296

cura a les persones dependents (infants i adults). 297

vi. Accions concretes per eradicar la violència masclista, amb programes 298

pedagògics de prevenció, de manera coordinada entre la seguretat pública 299

local i les unitats especialitzades dels cossos de seguretat del país i el teixit 300

associatiu existent. 301

vii. Suport a la creació i consolidació de l’associacionisme de les dones fent que 302

siguin aquest tipus d’associacions les que gestionin els equipaments públics 303

d’atenció i assessorament a les dones o de manera compartida amb els serveis 304

tècnics municipals. 305

viii. Impuls al la creació d’un Consell Municipal de Dones, així com la seva 306

incidència bàsica en tots els altres Consells Municipals per un bon 307

funcionament i eficiència. 308

10 de 33

ix. Promoció de programes de salut, de salut emocional i d’educació en la salut 309

sexual, així com programes en defensa dels drets sexuals, d’accés als mètodes 310

anticonceptius (especialment en el cicle de secundària) i pel dret a decidir 311

sobre el propi cos. 312

b. La seguretat ciutadana és bàsica perquè la gent pugui gaudir de la seva llibertat i viure en 313

pau. 314

c. Els usos que es donen als espais públics, la pacificació del trànsit i la seguretat viària, les 315

demandes ciutadanes d’accés als espais comercials i residencials, el control dels actes 316

vandàlics i la gestió dels conflictes derivats de la convivència són prioritats de SOM 317

TORDERA en les polítiques de seguretat en l’àmbit local. 318

d. Aprovació de Plans de protecció civil (PAM), als municipis, tenint present els riscos 319

generals i els concrets del territori. Creació d’un grup de voluntariat eficaç de Protecció 320

Civil, per les actuacions que esporàdicament siguin necessàries, nevades, tempestes de 321

pluja i tot allò per el que sigui necessari la participació ciutadana. 322

e. Incorporarem en la planificació territorial i urbanística del municipi, criteris de prevenció 323

dels riscos de protecció civil i elaborarem els plans d'autoprotecció necessaris per als 324

establiments i activitats de titularitat municipal i social. 325

f. Creació de la figura del Síndic local de la ciutadania. Potenciar la figura del Síndic de 326

Greuges i dels Síndics i Defensors locals: dotar-los d’una base legal i d’uns recursos, que 327

garanteixi la seva independència dels respectius governs municipals. La seva funció és 328

vetllar pels drets fonamentals i les llibertats públiques dels veïns i veïnes del municipi, tot 329

aplicant el principi d’equitat, per la qual cosa pot supervisar les activitats de l’administració 330

municipal. 331

g. La justícia ha de ser gratuïta i accessible per a tots els ciutadans i rebutgem frontalment 332

l'última reforma de la justícia aplicada pel govern central ja que és injusta i discriminatòria 333

amb la gent més vulnerable. 334

h. Cal reforçar el treball de la policia municipal dotant-los de més mitjans i continua formació, 335

no es pot tolerar que en determinats punts horaris de la setmana només es disposi d'una 336

patrulla per controlar tot el territori incloent-hi les urbanitzacions, com ja està passant des 337

de fa molt temps a causa de que el nombre d'agents en plantilla s'ha reduït al voltant d'un 338

50% en els últims anys. 339

i. Cal revisar les Ordenances de Seguretat Ciutadana de tots els municipis començant per 340

TORDERA, que garanteixin el dret a la lliure reunió de les persones en els espais públics per 341

evitar que se segueixin produint expedients sancionadors contra ciutadans de manera 342

injusta i autoritària. Exigim la fi de les polítiques que vulnerin la llibertat d'expressió, els 343

drets d'associació, de manifestació i de protesta, i les garanties processals que han 344

d'assegurar per a tothom. 345

j. Cal un compliments taxatiu de les lleis i condemnes als petits robatoris i els furts podria 346

ajudar a impedir la impunitat de què gaudeixen ara aquest tipus de delinqüents. Més 347

controls contra la droga i la corrupció. I especialment la lluita contra la tracta de blanques 348

ja que ens hem convertit en un paradís per a les màfies internacionals de proxenetisme. 349

11 de 33

6. PROMOCIÓ DE L'ACTIVITAT ECONÒMICA 350

Per a SOM TORDERA el consistori es un agent actiu en el desenvolupament econòmic local. Per 351

aquest motiu, cal que l’ajuntament ens comprometem a assolir, com a objectiu estratègic, el 352

desenvolupament d’una política transversal en ocupació, comerç, indústria, formació i turisme 353

rural. 354

Els ajuntaments han tingut, i han de tenir, un paper cabdal en les polítiques actives d’ocupació, 355

però ara cal fer un pas més enllà i avançar en el desenvolupament socioeconòmic local del territori. 356

L’estructura productiva i del mercat de treball del país han variat notablement, com a conseqüència 357

de la recessió econòmica, mentre que les polítiques d’ocupació que impulsa el Govern de la 358

Generalitat -que recolza el Govern Municipal de Tordera- continuen, en part, ancorades en un 359

model que ja és caduc i insuficient. 360

Per això, propugnem des de fa temps, que la millor manera de superar la crisi és apostar per un 361

canvi en el model productiu. I en aquest nou model el paper del territori es bàsic com a instrument 362

de planificació i de generació d’ocupació. Per tant, cal passar de les polítiques tradicionals 363

d’ocupació a un plantejament que posi l’accent en: 364

a. La dinamització socioeconòmica per a la creació d’una agenda estratègica d’impuls em-365

presarial. 366

b. La creació i consolidació d’empreses (i dels seus pols d’atracció) i la millora i potenciació 367

dels polígons d’activitat econòmica. 368

c. Un nou plantejament de les polítiques actives d’ocupació: els plans d’ocupació 369

d. Una formació ocupacional orientada especialment a la millora de la qualificació professi-370

onal dels aturats i aturades de llarga durada. 371

e. L’emprenedoria social. 372

f. Cal donar suport i potenciar els petits comerços locals revisant la càrrega fiscal que recau 373

sobre en funció de l’activitat o dels ingressos per que puguin competir en igualtat de 374

condicions amb les grans cadenes comercials, sobretot potenciant la nostra identitat com 375

a població d'àmbit rural i desenvolupant polítiques de suport als nous inversors. 376

g. Creiem en la creació d'un sistema monetari complementari (EBR economia basada en 377

recursos*) per incentivar el consum local basat en la barata (trueque) i així aconseguir 378

l'abastament bàsic de les persones dins d'un marc social i econòmic més just. Aquests 379

sistemes potencien l'autogestió, l'autoconsum i el suport mutu dins de les poblacions ja 380

que és una forma de que la gent obtingui beneficis a partir de coses que pugui fer o 381

productes que pugui oferir. Ja hi ha moltes poblacions (Xarxa eco de Tarragona, Moniato a 382

Madrid o el Copón de Conca) que utilitzen aquests sistemes de forma satisfactòria i podria 383

ser una bona mesura per incentivar el consum local seguint l'exemple d'aquestes 384

poblacions. 385

h. L'agricultura, la gastronomia, el comerç local, el nostre medi ambient i cultura defineixen 386

la nostra personalitat i s'han de potenciar com a eines de desenvolupament econòmic. El 387

mercat dominical ha de ser un eix bàsic en aquest sentit, promocionant els productes 388

ecològics lliures de transgènics. 389

i. La municipalització de serveis bàsics per a la població ha de ser una eina molt important 390

per a la dinamització econòmica. 391

j. Idear un sistema de control i contenció del preu dels lloguers dels locals comercials perquè 392

no segueixin sent un pou sense fons de diners no regularitzats i abusos. 393

12 de 33

7. EDUCACIÓ 394

El present mandat municipal 2011-2015 ha estat condicionat per l’acció dels governs de dretes, 395

tant a Catalunya CIU recolzat per e Govern del nostre municipi, com a l’Estat espanyol. Aquests 396

governs han practicat unes polítiques basades en les directrius neoliberals que emanen d’Europa i 397

que s’han traduït en retallades i en una nova legislació restrictiva com ho evidencien la Llei 398

Orgànica de Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) i la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de 399

l’Administració Local (LRSAL). 400

Les retallades practicades pel Departament d’Educació de la Generalitat han afectat al conjunt de la 401

comunitat educativa. D’una banda, les polítiques restrictives de personal, la reducció de les planti-402

lles de professionals, la no cobertura de les baixes i l’augment de les ràtios ha afectat als centres i 403

als docents; per l’altra, la reducció de les partides de beques menjador, la supressió de les beques 404

0-3 anys així com les subvencions per activitats extraescolars o la no reutilització de llibres, ha 405

afectat directament a les famílies; per una altra banda, la reducció de les aportacions a les escoles 406

bressol o l’eliminació de les subvencions a les escoles de música o als Plans Educatius d’Entorn ha 407

afectat directament als programes municipals de cohesió social. Tot plegat un atac directe a un 408

model d’escola pública de qualitat i generadora d’igualtat d’oportunitats. 409

Amb relació a la legislació, les dues lleis que han començat a condicionar l’acció de govern de la 410

segona part del mandat han estat la LOMCE i la LRSAL. Totes dues són més pròpies del franquisme 411

que de la democràcia. La LOMCE defineix una política educativa basada en posicionaments 412

ideològics ultraconservadors, elimina tots els plantejaments d’igualtat d’oportunitats, propicia la 413

segregació de l’alumnat i pretén dinamitar la immersió lingüística, un dels principals factors de 414

cohesió social i d’ igualtat d’oportunitats al nostre país. Una Llei que defineix l’educació com un 415

servei i no com un dret. Per la seva banda, la LRSAL constitueix una agressió a l’autonomia i a les 416

competències municipals. Es tracta d’una Llei recentralitzadora i que atorga als ajuntaments un 417

paper de gestors, sense capacitat d’actuació política, allunyant cada cop més el centre de decisió 418

política de la ciutadania. 419

Les propostes programàtiques de SOM TORDERA el 2015 amb relació a l’educació, desenvolupen el 420

nostre objectiu de treballar per un poble més just i més educador. Sempre apostarem per enfortir 421

els serveis públics com a garantia de la igualtat d’oportunitats i de la cohesió social. En el context 422

que abans hem descrit, el nostre plantejament ha estat totalment oposat a les polítiques que s’han 423

imposat en forma de retallades i de legislació restrictiva que sempre han recolzat des del nostre 424

ajuntament. Per aquest motiu, allà on el nostre partit “Iniciativa per Catalunya Verds” ha tingut 425

responsabilitats de govern en l’àmbit educatiu, hem promogut els Projectes Educatius de Ciutat 426

(PEC) amb accions que ens han permès combatre l’ofensiva conservadora i alhora treballar pel 427

major grau possible de cohesió. Aquestes accions s’han produït en tres àmbits: la participació de les 428

famílies, el compromís de l’alumnat i la continuïtat dels programes de cohesió social. 429

El paper de les famílies en el procés educatiu és fonamental. La col·laboració entre l’escola i la 430

família és un element clau que afavoreix el bon funcionament dels centres i l’èxit educatiu dels 431

infants. En aquest sentit, hem potenciat la participació de les famílies en els centres escolars, 432

prioritàriament a través de les associacions de mares i pares (AMPA), treballant conjuntament, i 433

estudiant amb elles, la creació de nous recursos i serveis que les ajudin i que facilitin la seva tasca. 434

Educar els infants en el valor del compromís és fonamental pel seu desenvolupament com a perso-435

nes, però també per construir una ciutat amb una bona convivència i benestar. Per tant, aquest 436

compromís ha de ser doble: personal i social, amb un mateix i amb els que els envolten. Una bona 437

13 de 33

experiència en aquest sentit ha estat la desenvolupada per “Iniciativa per Catalunya Verds” a 438

l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat amb els projectes Aprenentatge Servei (APS) en els quals 439

els alumnes, dins del seu pla escolar, desenvolupen activitats de treball voluntari per a la 440

comunitat, la qual cosa, a més de facilitar-los aprenentatges personals, els permeten aportar un bé 441

a la comunitat. 442

Una especial prioritat per a nosaltres ha estat, i és, la continuïtat dels programes de cohesió social i 443

molt especialment dels Plans Educatius d’Entorn (PEE). Aquests PEE, impulsats pels governs 444

d’esquerres de Catalunya, s’han demostrat com un valuós recurs d’increment de l’èxit escolar i de 445

la cohesió social. Amb tot, la Generalitat ha retirat la seva aportació a aquests programes i ara els 446

PEE es financen exclusivament amb recursos municipals. 447

Els altres programes de cohesió social que -malgrat la deslleialtat de la Generalitat sense cap 448

mostra de contrarietat del Govern municipal de TORDERA- s’han blindat des de molts Ajuntament 449

han estat les escoles bressol municipals, les escoles de música i les escoles d’art. 450

Tot i la retallada de recursos per part de la Generalitat, una acció decidida per la millora de la 451

qualitat de l’educació pública obté els fruïts i objectius perseguits, especialment pel que fa a la 452

millora de l’èxit escolar i de la cohesió social. 453

Cal insistir que les retallades pressupostàries per part del Govern de CiU a la Generalitat, sempre 454

amb la complicitat d’altres partits, han perjudicat de manera especial l’àmbit educatiu, sobretot pel 455

que fa al tancament de línies i de centres escolars, la dotació pressupostària en beques menjadors i 456

transport escolar i la desaparició total del finançament de les places d’escoles bressol municipal, les 457

escoles de música i d’art així com el Pla educatiu d’entorn. 458

En el cas del transport escolar, la Generalitat ha anat suprimint el que ha qualificat de “transport no 459

obligatori” i això ha forçat als ajuntaments a assumir l’aportació de la Generalitat (i amb escreix) 460

mitjançant “Convenis trilaterals” (Ajuntaments-AMPA- Generalitat) cosa que sempre ha anat en 461

demèrit de la capitat de finançament dels ajuntament però, el nostre ajuntament no ha fet res per 462

mostrar la seva oposició al respecte. 463

Una experiència que ha donat bons resultats i que demostra la capacitat dels ajuntaments de 464

rendibilitzar socialment l’ús dels equipaments públics, ha estat la dels “patis oberts”; una ex-465

periència que ja fa alguns anys que es va iniciar, impulsada per governs d’“Iniciativa per Catalunya 466

Verds”, com és el cas de Cerdanyola del Vallès que ho aplica des de l’any 2008. Es tracta d’obrir els 467

patis de les escoles de la ciutat –com a mínim els CEIP- durant els caps de setmana i els festius per 468

tal que persones de totes les edats en puguin fer ús, ja sigui per realitzar activitats esportives com 469

de lleure en general. 470

Sovint l’educació del nostre municipi es limita a la col·laboració econòmica amb els centres 471

d’ensenyament de titularitat pública ubicats al municipi. Pren una important rellevància i prioritat 472

garantir el dret a l’educació de tots els infants i joves del municipi. Alhora valoritzem l’ús social del 473

centre educatiu perquè en molts casos és l’únic equipament social accessible per els infants i joves i 474

haurà d’esdevenir motor de l’activitat social i de relació, amb la implicació del AMPA, el Consell 475

Escolar i les entitats associatives del municipi. 476

a. L'educació pública s'ha de potenciar i cal oferir la possibilitat d'integrar a l'escola pública 477

diferents opcions d'educació alternativa (entre ells un projecte de conscienciació, d'ètica i 478

voluntariat, perquè la gent jove que no té cap ocupació trobi alternatives productives dins 479

del municipi fent treballs socials i tasques amb possibilitat de remuneració econòmica des 480

14 de 33

del consistori). Creiem que tots podem aportar algun talent per educar i ensenyar als 481

altres, compartint i aprenent col·lectivament. 482

b. Proposem modificar l'horari escolar en els centres de primària i secundària suprimint 483

l'horari de tarda i agrupant totes aquestes hores per allargar el curs al final. D'aquesta 484

manera pretenem compatibilitzar l'horari escolar amb el dels pares durant tot el curs i 485

acabar amb els problemes que tenen les famílies al juliol a l'hora de buscar on deixar els 486

nens en aquest temps. Es contempla la necessitat de dur a terme la instal·lació de sistemes 487

d’adequació de la temperatura adequats a cada centre interessat, per poder realitzar les 488

classes en les condicions adequades. 489

c. Exigim l'enduriment de la posició de l'ajuntament davant el departament d'educació del 490

Govern de la Generalitat com a responsable de les obres de la futura escola de primària 491

"Serra de Miralles" al barri de Sant Andreu ja que el projecte porta estancat des de l' any 492

2007 i cada vegada està menys clar el seu futur. La situació actual és insostenible i sobretot 493

s'ha de garantir que l'edifici actual on s'ubica l'escola disposi de les inversions necessàries 494

per garantir les condicions per seguir el correcte funcionant mentre s'allargui aquesta 495

problemàtica. A les noves instal·lacions han de tenir prioritat absoluta els alumnes del 496

Serra de Miralles i cal pressionar per agilitzar tot el procés burocràtic de licitació de les 497

obres. Considerem important informar i difondre tota la informació i donar pas a la les 498

AMPAS i consell rector de les mateixes escoles en la participació en la presa de dedicions i 499

la possibilitat de prendre iniciatives de protesta i mobilització ciutadana fins a solucionar 500

aquesta greu situació. Fer una radiografia inicial sobre fracàs escolar, exclusió social, 501

increment del 4t ESTAT dins del col·lectiu d'alumnes d'Infantil, Primària i Secundària del 502

poble. Un cop amb dades ( creuades amb la informació de Serveis Socials, C.A.P del poble, 503

Càrites, Escoles i ...) fer un Pla d'actuació per tal d'eliminar els focus de pobresa infantil (no 504

poden anar a la tarda a l'escola per falta de mitjans) deteccions de malnutrició (2 àpats al 505

dia pobresa nutricional), exclusió social (marginalitat ja a primària). Una de les actuacions 506

que de ben segur caldria implementar seria, un increment en la "prospecció" de casos 507

"preocupants": fracàs escolars, desatenció de nens/es que volten sols pel poble en hores 508

no recomanables per anar ben descansats l'endemà a escola. Per tal de dur a terme 509

aquesta acció caldria "repensar a fons el model que hi ha d'atenció social al poble i 510

detectar les mancances en funció del moment actual. Acompanyament d'alumnes fora de 511

l'horari escolar i ampliació de centres d'atenció a la tarda (com centres cívics amb 512

educadors que vetllin perquè facin les activitats escolars, higiene, preguntar per com es 513

troben fent així un seguiment més personalitzat als nens i nenes en perill d’exclusió social i 514

malnutrició). Incrementar i fer més diversa tota l'oferta d'activitats lúdic-infantils i pel 515

jovent com a elements de cohesió i minimitzar l'exclusió (atreure també els de les 516

urbanitzacions i cohesionar, per que també son part del municipi). Fer accions 517

encaminades en contribuir en l'excel·lència dels alumnes (concursos, extraescolars, roll 518

plays per minimitzar els conflictes dins i fora de les classes, tallers de comprensió de 519

textos, lectures, exposicions orals, millora de les habilitats comunicatives, tallers de 520

ciències, matemàtics, activitats gratuïtes en Anglès i altres idiomes). Així com també com 521

unes enquestes peridòtiques alumnes/professorat/mares i pares, per comprendre millor 522

on estan i de quin origen son els problemes generals de l’educació a TORDERA. També, ens 523

plantegem de la reinstauració de la sisena hora. 524

15 de 33

d. És important crear un servei de guarderia accessible per a tothom en risc de pobresa 525

perquè tinguin la possibilitat de moure i buscar treball. 526

e. A nivell estatal cal advocar per un gran pacte d'estat entre tots els partits per establir d'una 527

vegada per totes una política educativa que no depengui del canvi de butaca de torn com 528

lamentablement està passant durant totes les ultimes legislatures. 529

f. Defensar la ILP per un nou sistema educatiu a Catalunya. Hem de situar com a part del 530

debat nacional, la necessitat d'una escola pública de qualitat i per a tothom, que reculli 531

l'ideal pedagògic de l'escola catalana, com a primer servei públic constructor de ciutadania 532

i que treballa per la cohesió social i la igualtat d'oportunitats. Això és, una ciutadania 533

democràtica, lliure, igualitària i solidària. I, d’acord amb aquesta intenció, i conforme l’art. 534

131 de l’Estatut, cal dotar-nos d’una llei amb capacitat de generar un conjunt normatiu 535

estable, que afavoreixi la majoria de la ciutadania, consensuada per la comunitat educativa 536

i amb la declarada voluntat de servei per a les noves generacions. Una llei que posi 537

l'educació pública (de titularitat i gestió pública) al centre d'un projecte alliberador i de 538

justícia social per a Catalunya. 539

8. URBANISME 540

El planejament urbanístic és un dels millors instruments per dissenyar i definir el model de poble o ciu-541

tat per al nostre municipi. Fer l’exercici d’observació en alçada per reconèixer l’estructura present del 542

municipi, i d’imaginar escenaris futurs desitjables, ens permet programar actuacions en el territori amb 543

els següents objectius: 544

a. Garantir l’equilibri entre el territori (infraestructures i sòl urbà) i l’entorn natural. 545

b. Recuperar la identitat local, molt deteriorada pel desenvolupament majoritàriament 546

depredador del territori de la transició i per la bombolla immobiliària. 547

c. Promoure el poble per a les persones: un poble urbanísticament més just i amb una millor 548

redistribució econòmica dels recursos. 549

d. Garantir l’equilibri territorial i el tractament equitatiu entre el nucli urbà els diferents 550

barris i urbanitzacions. 551

e. Dissenyar i executar una política de manteniment de l’espai públic pensada per les 552

persones i per a les persones així com les seves necessitats bàsiques. 553

f. Oferir uns equipaments accessibles, funcionals i sostenibles. 554

g. Proporcionar uns serveis públics universals i de qualitat, sostinguts per una tarifació social 555

adaptada a les especificats locals i als ingressos familiars. 556

h. Planificar una política pública d’habitatge que asseguri a tothom l’accés a un habitatge dig-557

ne. 558

i. Preveure un planejament urbà que aposti per una mobilitat pública i sostenible i que 559

incorpori criteris de gènere i de justícia urbana. 560

j. Vetllar per a l’assoliment d’un municipi verd que aposti per les polítiques públiques 561

d’energia, la minimització dels residus, el foment del reciclatge, la millora de la qualitat de 562

l’aire i que practiqui la nova cultura de l’aigua. 563

k. Creació de una comissió fixe i estable de seguiment i mediació municipal integrada per 564

representants de les associacions de veïns i les persones interessades, per a solucionar la 565

problemàtica que pateixen les veïnes i veïns de de totes les urbanitzacions que, per 566

exemple, avui dia moltes d’elles ni tan sols poden registrar les seves propietats i pateixen 567

16 de 33

mancances greus en lábast de serveis mínims bàsics com el subministrament dáigua, el 568

clavegueram, lénllumenat o lásfaltat dels seus carrers, com també transport públic per 569

els estudiants i gent gran, etc... 570

En municipis de dimensions diverses i problemàtiques territorials específiques, les actuacions dels 571

governs d’”Iniciativa per Catalunya Verds” han apostat fermament per la definició d’un model de poble 572

i de ciutat propi que condiciona totes les actuacions quotidianes de la política territorial i 573

mediambiental. La idea de “tancar el municipi” (en el sentit de definir l’àmbit específic de la trama 574

urbana i el seu relligat amb l’entorn natural i les infraestructures d’àmbit local i supralocal existents) és 575

un exemple de bona pràctica amb relació a la protecció del territori que, a més, permet avançar en la 576

identitat local i el sentiment de pertinença a un municipi, i que el fa cada dia més amable i acollidor. 577

En aquest sentit, els Plans d’Ordenació Urbana (POUM) han de ser eines pensades per les persones i al 578

servei de les seves necessitats bàsiques, i no la justificació d’un urbanisme encaminat a l’increment 579

il·limitat de població. 580

En els darrers anys hem vist com el nostre municipi amb governs conservadors de CIU i abans 581

socialdemòcrates del PSC, han reconvertit en sol urbà espais fins fa poc protegits i que servien per 582

relligar parcs naturals mitjançant corredors biològics. Enmig d’aquest context, alguns municipis han 583

doblat, o fins i tot triplicat, la seva població amb l’excusa que créixer és sinònim de prosperitat local. I 584

el que és pitjor: han esgotat les seves potencialitats territorials, fet que dificulta i dificultarà el seu 585

avenç equilibrat i equitatiu. D’altres, amb un concepte molt més avançat socialment i ambientalment, 586

han assolit un nivell de ciutat o de poble adaptat a les necessitats de les persones que hi viuen, 587

condicionant la planificació urbana definida en els respectius POUM, als objectius socials que 588

persegueixin la sostenibilitat del territori. 589

Els nous POUM que s’han definit en els diversos casos que acabem de presentar com “Iniciativa per 590

Catalunya Verds” s’han elaborat mitjançant la interlocució amb el teixit social del poble, perquè no 591

hem d’oblidar que les modificacions urbanístiques estan obligades per Llei a incorporar processos de 592

participació ciutadana. Amb tot, creiem que aquesta participació ciutadana no ha de ser únicament 593

informativa, sinó que cal endegar un procés per implicar els agents socials i econòmics de la ciutat, així 594

com un debat en profunditat , a partir d’una proposta inicial, que garanteixi aquest principi essencial 595

d’equilibri territorial, i la planificació urbanística a mig i llarg termini. 596

Només a partir d’un debat seriós, ampli i plural -i sota premisses que es demostrin tècnicament i 597

jurídicament aplicables i alhora amb una posició política de transparència, ètica i sostenibilitat- es 598

podran assolir unes conclusions de consens sobre el model de poble o ciutat que volem. 599

Cal, però, tenir present en tot moment que les modificacions de planejament i usos no són fàcils i 600

poden tenir costos importants per als municipis. Per això cal conjugar valentia política i solidesa 601

tècnica alhora. Per posar un exemple: retornar a sòl no urbanitzable o rústic, aquells espais que s’han 602

reconvertit en les dues darreres dècades en sòl urbanitzable per atendre a interessos econòmics 603

particulars de persones o entitats que en mots casos estan presumptament relacionades amb els 604

governs municipals de torn, comporta enfrontaments amb els sectors econòmics poderosos que s’han 605

beneficiat d’aquestes requalificacions urbanístiques. 606

A més hi ha un agreujant que cal tenir molt en compte en aquests processos “de reversió”: els governs 607

conservadors i socialdemòcrates que han aprovat aquestes requalificacions depredadores del territori 608

17 de 33

municipal ho han fet, en molts casos, sota la justificació de suposats guanys econòmics pel municipi 609

(aprofitaments urbanístics, permutes, cànons anticipats,...) que, en molts casos, han servit per eixugar 610

importants dèficits pressupostaris fruït, en moltes ocasions, d’una lamentable gestió econòmica, com 611

es el cas de TORDERA. Aquest fet ha comportat que molts municipis hagin vist com s’esgotaven els 612

seus recursos i potencials territorials sense cap contrapartida ni pel municipi ni per a la ciutadania, 613

com podrien ser nous equipaments i la consolidació o implantació de nous serveis públics municipals i 614

prioritaris al poble o la ciutat. 615

Per tant, cal fer un bon ús de l’urbanisme com a instrument per a incrementar el benefici públic en les 616

operacions urbanístiques. D’aquesta manera, podrem fer-lo servir com a eina de generació de 617

beneficis socials per al municipi i també com a generador d’ocupació i de formació en oficis. 618

En aquest àmbit se situa l’aposta del Govern liderat per “Iniciativa per Catalunya Verds” a Santa 619

Perpètua de Mogoda de ser molt més proactius en l’activitat inversora lligada a la construcció de nous 620

espais urbans i equipaments públics municipals o la seva remodelació. El Govern d’aquest municipi va 621

donar d’alta a l’Ajuntament en el Registre d’entitats de la Construcció per poder executar projectes 622

d’inversió directament des de l’Ajuntament i sense haver de fer concurs públic. Això ha comportat una 623

sèrie de beneficis: 624

a. D’una banda ha permès generar diversos plans d’ocupació (majoritàriament amb veïns i 625

veïnes del propi municipi) pels quals han passat 233 aturats i aturades. 626

b. Per una altra banda ha possibilitat un estalvi en el cost de les obres pel fet de no haver 627

d’incloure el marge de despeses generals i el de benefici industrial (en total un 19% del 628

cost de l’obra, més la part proporcional del 21% d’IVA sobre els mitjans que aporta el propi 629

Ajuntament). 630

c. Finalment, ha permès un major i més efectiu seguiment de l’execució de l’obra: calendari, 631

ajust al projecte executiu i qualitat dels materials i acabats, entre d’altres. 632

Sens dubte es tracta d’una bona experiència extrapolable al nostre municipi. 633

Cal que planifiquem els usos en sòl no urbanitzable des d’un punt de vista restrictiu, facilitant 634

l’aprofitament d’usos tradicionals d’aquests tipus de sòl, sempre que sigui possible, promovent 635

instruments d’acció ambiental que s’incorporin a la normativa urbanística. Pel que fa al sòl urbà hem 636

de pensar en un ús sostenible que minimitzi la seva ocupació, amb desenvolupaments adaptats a les 637

previsions de la població i del seu equilibri i dissenyant propostes que condueixin cap al model de 638

municipi compacte, de forma que les tipologies constructives i la planificació s’hi adeqüin. La 639

responsabilitat amb la recerca d’un model d’urbanisme sostenible, amb la mínima ocupació de sòl i un 640

aprofitament dels recursos naturals el més eficient possible, ens ha d’obligar a organitzar processos de 641

participació que contribueixin a la recerca d’aquesta tipologia mediterrània cooperant amb la 642

ciutadania. 643

La crisi econòmica ha acabat gairebé totalment amb la construcció de nous habitatges i fins i tot amb 644

les reformes de les antigues. 645

a. Proposem com a mesura per reactivar aquest sector suprimir totalment l'import de les 646

llicències d'obra menor i estudiar la possibilitat de baixar el tant per cent dels imports de 647

les llicències d'obra major. 648

b. També proposem afegir als processos habituals d'adjudicació d'obra pública un procés de 649

ratificació ciutadana, sotmetent aquests processos a consulta per que el poble pugui 650

18 de 33

decidir on pot ser més adequat invertir els diners disponibles per a aquestes actuacions. 651

Dintre de la legalitat, donant prioritat als autònoms i a les empreses locals. 652

c. Exigim aturar o reduir la inversió econòmica de l'estat en infraestructures i obra pública 653

mentre el nivell de població en risc de pobresa continuï en els nivells actuals i desviar 654

aquestes inversions a solucionar aquesta situació, promocionant altre mena d’indústria 655

sostenible. 656

d. Exigim total transparència en la informació. El ciutadà no ha de tenir l'obligació de saber, el 657

ciutadà ha de tenir el dret a estar informat i a tenir accés totalment lliure a tota la 658

informació dels projectes urbanístics i dins dels terminis d'aprovació. Cal acabar amb 659

l'opacitat en aquestes actuacions ja que el poble té i s’ha de respectar el dret a decidir 660

sobre el seu futur. 661

e. Cal acabar immediatament amb totes les barreres arquitectòniques que patim al nostre 662

municipi promovent un paquet de reformes immediatament per solucionar aquest 663

important greuge. Millorar els accessos per persones discapacitades de tots els 664

establiments públics, especialment el teatre Clavé que presenta dèficits importants de 665

disseny per la facilitat d’accés a les persones amb alguns tipus de discapacitat. 666

f. Cal dotar de partides pressupostaries que assegurin el correcte manteniment de les 667

urbanitzacions i promocionar el manteniment preventiu i efectiu i en plena col·laboració 668

amb les entitats i elements associatius de les urbanitzacions i barris. 669

g. Cal acabar definitivament amb les inversions en obra civil que no porten en lloc i d’alt cost 670

com moltes de les que s’han estat fent els últims anys en el nostre municipi. Les inversions 671

dels fons independentment del seu origen, han de ser consensuats amb la ciutadania del 672

municipi. 673

h. Cal millorar urgentment la xarxa de camins de connexió dels barris i urbanitzacions. Hores 674

d’ara, en moltes ocasions els serveis d’emergències no els ha estat possible accedir a totes 675

les persones que viuen en el terme municipal, creant un greuge molt perillós per la 676

integritat física de les persones. 677

i. Recolzem totalment a la coordinadora ciutadana Preservem el Maresme que fa molts anys 678

que batalla darrere la gratuïtat de l'autopista C-32. Els últims anys, però, ha deixat la lluita 679

més combativa, que portava els ciutadans a tallar l'N-II i reclamar la fi del peatge. Han 680

redactat un document a on es reclama que durant el 2015 es revisin i es negociïn els 681

convenis amb la concessionària de manera transparent amb el territori. Des de la 682

plataforma es critica la falta d'informació i transparència de la Generalitat sobre els acords 683

amb l'empresa d'autopistes i es reclama la gratuïtat del peatge i recorda que hi ha el 684

compromís, des de fa anys, de redactar un pla de mobilitat. Per això es demana que sigui 685

també durant el 2015 que s'elabori aquest treball amb consens amb el territori i posant 686

data i inversions concretes per fer possible un dels objectius principals: acabar de 687

racionalitzar l'N-II i fer el traspàs als ajuntaments perquè la converteixin en una via més del 688

municipi. 689

19 de 33

9. JOVENTUT 690

La joventut és una etapa en què les persones adquireixen i posen en pràctica els seus drets i deures 691

socials. La joventut no es defineix com allò que no és, sinó com allò que és: el procés a través del qual 692

cada persona defineix el seu projecte vital dins el context social en el qual es trobi. Actualment la 693

joventut del nostre país és troba en una situació desoladora, ja que són un dels col·lectius que més 694

pateix l’ impacte de la crisis econòmica i social. 695

Les retallades en les diverses polítiques socials, que es duen a terme per les diferents administracions i 696

el govern del nostre municipi, han afectat la capacitat protectora de l’Estat de Benestar, el qual ja tenia 697

grans dèficits en l’atenció cap als joves abans que arribés la crisi. La disminució de la despesa pública 698

en educació, la l’eliminació dels ajuts a l’emancipació o la retirada de la targeta sanitària per aquells 699

aturats que marxen del país, són algunes de les situacions que han generat que el jovent es trobi en un 700

estroncat procés emancipatori i per tant és una constant precarització de la seva vida. 701

Les trajectòries vitals s’han modificat, allargant-se ,o abandonant, la fase d’estudi per un atur que no 702

deixa d’eliminar llocs de feina, fet que genera que molts joves optin per emigrar a l’estranger en busca 703

d’aquelles oportunitats que no troben a casa seva. No cal parlar de l’impacte que ha tingut d’última 704

Reforma Laboral del PP en gran part recolzada per CIU, en la precarització dels llocs de feina dels i les 705

joves, on el 90% dels contractes son definits i la possibilitat d’estar en precari durant dècades en el 706

mateix lloc de feina. 707

En definitiva, la greu situació de la crisis que vivim els i les joves des de el 2008 ha servit per inaugurar 708

una època de retallades i eliminació de drets socials basics que han deixat al descobert un 709

acarnissament sobre la joventut i per tant fent evident una feblesa que sempre han tingut les 710

polítiques de joventut en la història de la democràcia a les nostres ciutats i pobles. 711

a. Des de la transversalitat: Mètode de treball per coordinar les diferents àrees dels 712

ajuntaments, consells comarcals o govern per afavorir la integralitat en el disseny de les 713

polítiques de joventut. 714

b. Des de la integralitat: Perspectiva de treball que té en compte una visió global dels i les 715

joves i relaciona els diversos àmbits de les seves vides: la salut, la feina, la cultura, la 716

formació, l’habitatge o la participació. 717

c. Des de la participació: Els i les joves han de ser els protagonistes de l’elaboració de les 718

polítiques municipals de joventut. La participació és una eina més de treball per al bon 719

desenvolupament de l’acció que portem a terme, aplicable a tots els àmbits, programes i 720

accions. D’aquesta manera es garantirà millor que allò que es fa és allò que els i les joves 721

necessiten, reclamen i s’ajusta a la (seva) realitat i necessitat. 722

d. Des de la interinstitucionalitat: S’han de racionalitzar i coordinar les polítiques de joventut 723

de les diverses institucions i administracions, amb la finalitat de col·laborar per oferir 724

serveis als i les nostres joves, ja que és imprescindible per a la implementació de les 725

polítiques de joventut. Els ens locals compten amb recursos limitats i necessitem aquesta 726

col·laboració per poder donar resposta als i les joves dels nostres municipis. Per tant, hem 727

de treballar conjuntament per desenvolupar un projecte comú que ajudi al 728

desenvolupament de les polítiques de joventut, cercant les administracions que tinguin les 729

competències que a nosaltres ens manquen i coordinant conjuntament les que compartim. 730

20 de 33

e. Cal crear vies de comunicació directes entre aquest col·lectiu i el consistori perquè les 731

sensibilitats i inquietuds de la gent jove es puguin tenir en compte i no se segueixin 732

ignorant com històricament sempre s'ha fet. Avui en dia gràcies a les noves tecnologies de 733

les que disposem és molt senzill que la gent jove prengui la paraula i es pugui expressar 734

fins i tot prenent decisions importants mitjançant consultes i referèndums. 735

f. Cal apostar per que tothom tingui accés a les noves tecnologies i creiem de vital 736

importància la creació d'una xarxa wifi universal i de lliure accés que doni cobertura a tota 737

la població, garantint així la igualtat de condicions per a l'accés a la informació a tots els 738

ciutadans però pensant sobretot en la gent jove que és la que avui dia pateix més la 739

càrrega de la crisi econòmica. 740

g. A la gent jove se li hauria de facilitar l'accés al mercat laboral instaurant mesures serioses 741

d'inserció al treball des de l'ajuntament. 742

h. El gimnàs municipal hauria disposar quotes socials assequibles perquè tota la gent jove 743

pogués tenir accés a ell igual que es fa en ciutats pròximes a TORDERA, l'accés a aquestes 744

instal·lacions hauria d'estar a l'abast de tothom independentment del seu estatus 745

econòmic. 746

i. Donem suport a iniciatives com les que comença a promoure la plataforma d'afectats per 747

la hipoteca, creant tallers escola on s'ensenyi als joves com s'han de relacionar amb els 748

bancs a l'hora de gestionar les seves operacions, ensenyant a la gent quins són els seus 749

drets i quines les seves obligacions i impedint així que la gent segueixi perduda en mans 750

del poder econòmic de la banca. 751

j. Potenciar des de l’ajuntament l'establiment de locals per a gent jove habilitats per a 752

l'entreteniment, ja que la joventut no té mitjans per desplaçar-se però sí la necessitat de 753

relacionar-se. Crear activitats i esdeveniments en aquest sentit reforçant el paper del 754

consell de joventut i rellançant l'activitat del casal jove com a eix central de les activitats. 755

21 de 33

10. HABITATGE 756

MUNICIPI LLIURE DE DESNONAMENTS. 757

L'Article 47 de la constitució espanyola diu: 758

"Tots els espanyols tenen dret a gaudir d'un habitatge digne i adequat. Els poders públics 759

promouran les condicions necessàries i establiran les normes pertinents per fer efectiu aquest 760

dret, regulant la utilització del sòl d'acord amb l'interès general per impedir l'especulació. La 761

comunitat participarà en les plusvàlues que generi l'acció urbanística dels ens públics ". 762

Aquest article està sent incomplert sistemàticament per tots els estaments que ens governen i NO 763

PODEM PERMETRE que això segueixi així. 764

Actualment, i des de fa molts anys, a Catalunya i Espanya el sistema d’habitatges es regeix pel lliure 765

mercat, orientat a l’activació del sector de la construcció i impulsat per la cultura de la propietat 766

privada que esta molt estesa en la nostra societat, generant un model de tinença d’habitatge molt 767

concret i limitat. 768

Avui en dia ens trobem amb un manca d’alternatives a les formes de lloguer-compra; una poca cultura 769

al lloguer i amb un cost de l’habitatge inaccessible per al jovent i en molts casos per la majoria de les 770

famílies, sumat a una situació de precarietat continuada, tot això ha generat una taxa d’emancipació 771

juvenil irrisòria al nostre municipi. 772

L’habitatge ocupa un lloc central en les polítiques per a l’emancipació de les persones joves. El 773

desenvolupament d’un projecte de vida autònom implica la possibilitat de crear una llar pròpia. 774

L’accés a l’habitatge és un factor fonamental en la construcció d’itineraris vitals i, per tant, de la 775

ciutadania. 776

Les actuacions estan destinades a facilitar l’accés dels/les joves a un habitatge digne, adequat a les 777

seves necessitats específiques i en unes condicions econòmiques raonablement assequibles. Per això, 778

s’han de promoure iniciatives que són complementàries entre elles i s’han de combinar diferents 779

fórmules de suport, en funció de les necessitats específiques de cada usuari. Així, a la informació i 780

orientació s’hi afegeixen les promocions directes d’habitatges socials, la mediació per al lloguer i la 781

cerca de vies alternatives que incideixen en noves mesures encaminades a facilitar l’accés a 782

l’habitatge; tot això contribueix a la millora estructural del mercat de l’habitatge al municipi. 783

a. Govern municipal implicats contra els desnonaments. Incrementarem el suport jurídic i la 784

intermediació hipotecària. Ampliarem els recursos municipals adreçats al suport i 785

orientació jurídica de les famílies que pateixen processos de desnonaments i 786

incrementarem la intermediació municipal en els processos d’execució hipotecària. 787

Creació de la Oficina de Servei de Mediació Hipotecària, dependent de la nostra Regidoria 788

de Benestar Social que tindrà comunicació directa amb Bancs i Jutjats, buscant solucions 789

sigui la dació de pagament , la permuta o el lloguer social. 790

b. Plans de manteniment de l’habitatge i prevenció de desnonaments. Apostem per la 791

recuperació i l’enfortiment dels programes de prestacions públiques adreçades al 792

pagament del lloguer o la hipoteca de l'habitatge habitual. El dret al lloguer just. 793

Enfortirem els programes municipals d’ajuts socials al manteniment de l’habitatge. 794

22 de 33

Situarem com a prioritàries les polítiques de prevenció de tots els desnonaments, per fer 795

possible el principi de cap desnonament per causes econòmiques sobrevingudes. 796

c. Dret a l’habitatge en situació d’emergència. Per mitjà de programes municipals i 797

supramunicipals, garantirem el dret al reallotjament públic, digne i estable en cas de 798

pèrdua de l’habitatge. Construirem polítiques d’habitatges d’emergència, d’accés àgil i 799

com a dret social. 800

d. Pla de mobilització urgent d’habitatge públic: 801

o Mitjançant els plans locals d’habitatge, amb especial atenció a les persones i famílies 802

que han patit desnonaments o viuen en infrahabitatge, la gent jove amb dificultats 803

d’emancipació i la gent gran amb manca d’autonomia; 804

o Parc de lloguer social amb els habitatges públics ja existents i ampliar-lo pressionant a 805

les entitats financeres i la Sareb per posar els seus habitatges buits a disposició del 806

municipi. 807

o Sancionant als bancs que mantinguin pisos buits per tal d’estimular la seva sortida al 808

mercat i recàrrec de l’IBI per immobles que després d’una execució hipotecària es 809

trobin desocupats permanentment. 810

e. Creiem Important en aquest punt esmentar el gran problema social que actualment tenim 811

ja que hi ha una gran quantitat de pisos buits en mans dels bancs. S'hauria de regular 812

legalment l'opció que aquests pisos es destinin a lloguer social, aconseguint així que tota 813

persona en aquesta situació no se senti exclosa, marginada i menyspreada per la resta de 814

la societat. Creiem que aquesta mesura ajudaria a disminuir o fins i tot a eradicar 815

l'ocupació il·legal, ja que genera sensació de desprotecció per part de l'administració. 816

f. Cal estudiar la possibilitat de potenciar que els habitatges abandonats i/o expropiats siguin 817

usades en benefici col·lectiu per la gent del poble posant en lloguer social o donant-los 818

utilitat per a la comunitat. Això seria una bona mesura per impedir que delinqüents 819

organitzats puguin ocupar aquests habitatges i llogar ells mateixos de manera fraudulenta. 820

g. Cal considerar el subministrament de llum, aigua i calefacció com un dret bàsic inalienable, 821

que ha de ser garantit per part d'empreses públiques. 822

h. Donem suport i compartim tot l'ideari i el treball que des d'organitzacions com la 823

plataforma d'afectats per la hipoteca “PAH” estan desenvolupant en aquest sentit i com 824

ells considerem que la dació en pagament ha de ser un dret constitucional i s'ha de legislar 825

de manera que tots els ciutadans puguin acollir-se a ella sense cap condició. 826

23 de 33

11. DRETS DELS ANIMALS 827

El nostre municipi mai ha estat un referent envers a la lluita a favor dels drets dels animals. Tot i que 828

amb una important partida pressupostaria, pràcticament no arriba al compliment dels mínims 829

necessaris que garanteixin el benestar animals, la mancança de participació del Govern del Consistori 830

en pro de l’educació basada en el respecte dels animals, ha provocat en els últims anys un important 831

creixement de maltractaments i abandonament dels animals. 832

a. Estudiarem amb molta cura, la possibilitat de fer un centre de recollida d’animals 833

domèstics amb la mateixa partida pressupostaria que ara per ara suposa un important part 834

del pressupost i que no te l’efectivitat que el municipi necessita. 835

b. Subscrivim totalment la declaració universal dels drets dels animals aprovada el 1977 per 836

l'ONU i la UNESCO i condemnem qualsevol incompliment d'aquesta Llei comprometent 837

com a plataforma ciutadana a respectar-la i denunciar el seu incompliment. "Article No.3. 838

Cap animal serà sotmès a maltractaments ni a actes cruels. Si és necessària la mort d'un 839

animal, aquesta ha de ser instantània, indolora i no generadora d'angoixa” 840

c. D'acord amb aquesta llei denunciem totes les atrocitats que al nostre país es 841

desenvolupen dins el marc de diferents festivitats locals amb total impunitat i sota la 842

ridícula excusa de la tradició. Reclamem la revisió de totes i cadascuna d'aquestes cruels i 843

inhumanes costums populars sol·licitant la seva immediata cancel·lació. 844

d. Considerem, tenint en compte el volum d'animals abandonats que hi ha al nostre municipi, 845

que hauria de disposar d'una gossera municipal per gestionar aquesta situació. En la nostra 846

població disposem de moltes instal·lacions que podrien desenvolupar aquesta funció amb 847

molt poca inversió. 848

e. Habilitar espais reservats per als gossos (pipi-can) creant zones d'esbarjo habilitades per 849

als animals com s'està fent en moltes poblacions veïnes. 850

f. E. Els següents articles sobre les responsabilitats municipal envers els animals no s’estan 851

complint de forma sistemàtica i exigim que no continuï així. 852

Articles que obliguen als ajuntaments a assumir responsabilitats en termes d animals de 853

companyia: 854

16.1 “Correspon als ajuntaments recollir i controlar als animals abandonats, 855

perduts o assilvestrats, i controlar als animals salvatges urbans” 856

16.6 “Els ajuntaments o els ens locals supramunicipals, per si mateixos o 857

mitjançant associacions de protecció i defensa dels animals col·laboradores del 858

departament competent en matèria de medi ambient, d'acord amb el previst 859

en l'article 20, han de confiscar els animals de companyia si hi ha indicis que 860

se'ls maltracta o tortura, si presenten símptomes d'agressions físiques, 861

desnutrició o atenció veterinària deficient o si romanen en instal·lacions 862

indegudes” 863

16.1.1 “Correspon als ajuntaments recollir i controlar als animals abandonats, 864

perduts o assilvestrats, i controlar als animals salvatges urbans” 865

24 de 33

12. SANITAT 866

El 1946 l'OMS defineix el concepte "salut" de la següent manera: 867

"Estat complet de benestar físic, mental i social i no només l'absència 868

d'afeccions o malalties". 869

Partint d'aquest concepte, observem que actualment la immensa majoria da la ciutadania es troba 870

sota un nivell de salut precari ja que no tenim del benestar físic, mental i social. Per tant entenem que 871

la salut ha de ser un bé comú de cada ciutadà i no un luxe. Per això no podem seguir quiets veient com 872

els interessos macroeconòmics de les grans corporacions i de les elits que ens governen segueixen 873

desmantellant el nostre sistema sanitari per fer del mateix un negoci molt lucratiu per uns pocs i 874

posant en risc en benestar de les persones. 875

La salut és un dels fonaments de l’Estat de Benestar i des d’aquesta perspectiva, en un context general 876

de privatitzacions en el camp de la sanitat, l’acció municipal esdevé imprescindible. Cal incrementar la 877

relació i complicitats amb els centres d’atenció primària i els seus professionals i defensar la 878

continuïtat dels serveis que està retallant i privatitzant el govern de la Generalitat. Els eixos bàsics de la 879

política municipal de salut és la de treballar per la planificació del poble i de la seva organització 880

urbana per a millorar la qualitat de vida i de salut per a tothom, amb criteris territorials i supralocals. 881

Orientar les accions per a disminuir les desigualtats en salut per raons de procedència nacional, 882

gènere, edat, creences i cultures, capacitat o habilitats personals. Vetllar perquè tots els ciutadans i les 883

ciutadanes –independentment de la seva situació personal– tinguin un accés universal als serveis de 884

salut en condicions d’equitat. 885

a. Exigim la reobertura immediata del servei d'urgències del CAP (centre d'atenció primària) 886

de TORDERA i acabar així amb el greuge discriminatori que suposa això per a les persones 887

que no disposen de mitjans per desplaçar-se. S'han d'aportar mitjans i recursos econòmics 888

per garantir la viabilitat d'aquest servei exigint al departament de sanitat de la generalitat 889

que ho facin factible. 890

b. També volem garantir que el servei de "urgències" de les farmàcies de Tordera passi a ser 891

servei de “guàrdia 24h" Agilitzant la seva atenció coordinant directament el CAP amb la 892

policia i la farmàcia a través de simples trucades de telèfon, evitant així la obligació de 893

recórrer a la policia per a poder comprar un medicament. 894

c. Hem de reconquerir els drets que ens han robat i per això exigim una sanitat pública de 895

qualitat, pública i gratuïta, sustentada amb els nostres impostos ciutadans i en la qual no 896

s'exclogui a ningú, independentment del país d'origen o el temps d'estada al nostre país 897

respectant així els drets humans bàsics de totes les persones. No podem seguir quiets 898

veient com els interessos macroeconòmics de les elits que ens governen segueixen 899

desmantellant el nostre sistema sanitari. Subscrivim la necessitat de derogar el Reial 900

Decret 16/2012 del Partit Popular el qual va deixar a milers de persones excloses del 901

sistema sanitari. 902

d. El nostre sistema sanitari necessita d'una reforma profunda amb mesures que tinguin en 903

compte el criteri dels professionals que són el pilar de la nostra sanitat i no els interessos 904

polítics d'uns pocs. Els professionals són els que han de decidir quines proves són les 905

necessàries. 906

e. S'han augmentar tant les ambulàncies d'urgències com les de servei d'emergències 907

mèdiques i també les ambulàncies de transport sanitari. És aberrant que en el servei 908

25 de 33

d'urgències hi hagi persones esperant entre 6 i 8 hores per poder tornar al seu domicili, 909

aquestes situacions no es poden permetre. 910

f. El personal sanitari ha d'actualitzar els seus coneixements constantment, de manera que 911

s'han d'impartir cursos en els llocs de treball sense cap cost. És important tenir personal 912

competent i cal facilitar l'aprenentatge. 913

g. Actualment disposem d'un ventall enorme de possibilitats informàtiques i tot i respectant 914

les lleis del dret a la privacitat de les dades personals, s'ha de buscar la manera de poder 915

compartir la història clínica d'una persona entre els diferents centres hospitalaris 916

d'Espanya. 917

h. Instauració d’un sistema d’enquestes de satisfacció dels usuaris del CAP, treballar per 918

millorar la deficitària i en molts casos incorrecte atenció als usuaris. 919

Cal tenir en compte que la salut és un bé individual i per tant cadascú ha d'aprendre a valorar-se i 920

cuidar-se. El personal sanitari ha d'arribar a la població a través de la promoció de la salut. 921

922

i. La implantació de dispositius DEA al poble en les zones de major concurrència és de vital 923

importància. 924

j. Finalment considerem que tota la població té dret a saber que la taxa coneguda com "euro 925

per recepta" imposada per la generalitat de Catalunya entre el juny del 2012 i gener del 926

2013 va ser declarada inconstitucional i que es pot reclamar la seva devolució via 927

administrativa omplint el formulari que es facilita als centres de salut o també es pot 928

descarregar en l'Oficina virtual de Tràmits de la Generalitat. 929

26 de 33

13. MEDI AMBIENT 930

931

Repensar el nostre municipi sota criteris de respecte al medi ambient i millora de la de vida dels 932

habitants i usuaris de l’espai urbà, posant fi als anys de l’especulació i el creixement desordenat. El 933

nostre habitat urbà té una capacitat de carrega que no podem superar, hem de garantir el dret a la 934

ciutat, una ciutat per tothom, més justa i verda. Una dotzena d'alcaldes de Catalunya estan inculpats 935

en processos penals per abocar aigües residuals contaminants als llits de les rieres davant la falta de 936

depuradores que hauria d'haver construït l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), adscrita al Departament 937

de Medi Ambient de la Generalitat. Joan Carles Garcia Cañizares, alcalde de CiU de TORDERA, també 938

va seure a la banqueta. El fiscal va sol·licitar per a ell cinc anys de presó per haver permès des de 2007 939

l'abocament d'aigües residuals generades en la urbanització Terrabrava al torrent de les Roques Llises 940

o de Terrabrava, i d'aquí a la riera de la Vall Lliparda.El fiscal li va aplicar les agreujants d'abocaments 941

clandestins i de desobeir les ordres expresses de l'Administració per corregir la contaminació. L'ACA va 942

obrir expedient a l'Ajuntament el setembre de 2007, però el va tancar mesos després en comprovar 943

que el Pla de Sanejament d'Aigües Residuals de 2005 incloïa la construcció d'una depuradora per a la 944

zona. El resultat és que a dia d'avui, després d'anys de litigis, la situació continua estancada i ningú 945

busca solucions. Considerem indignant que una situació tan seriosa rebi aquesta vergonyosa gestió per 946

part de totes les administracions implicades. 947

a. Exigim que es prenguin les mesures necessàries per resoldre aquesta greu situació exigint a les 948

administracions responsables que assumeixin els costos de la construcció d'aquesta depuradora. 949

b. Implantar un sistema per fomentar el reciclatge mitjançant bonificacions i incentius que motivin la 950

ciutadania a desenvolupar una major consciència mediambiental. 951

c. Potenciar i promoure les energies renovables des del consistori buscant ajudes per als ciutadans i a 952

les empreses que decideixin invertir en aquest àmbit. 953

d. Enfocar tota la política ambiental de TORDERA cap a un objectiu clar de desenvolupament 954

sostenible protegint sobretot els nostres espais naturals. 955

e. Desenvolupar l'enorme potencial que tenim al Parc Natural del Montnegre Corredor promovent el 956

seu coneixement amb activitats d'educació ambiental i potenciant l'excursionisme des del 957

consistori I Potenciar el turisme rural de manera sostenible i respectant l'entorn. 958

f. Prendre mesures dràstiques per a millorar la qualitat de l´aigua corrent a la nostra població. 959

g. Afavorir la diversitat del territori, mantenint la referència de la seva matriu biofísica. 960

h. Protegir els espais naturals, agraris i no urbanitzables en general com a components de l’ordenació 961

del territori. 962

i. Preservar el paisatge com un valor social i un actiu econòmic del territori. 963

j. Fer efectiva la ciutat compacta, amb complexitat urbana i barreja d’usos. 964

k. Augmentar el benefici públic en les operacions urbanístiques i moderar el consum de sòl. 965

l. Afavorir la cohesió social del territori i evitar la segregació espacial de les àrees urbanes. 966

m. Protegir i potenciar el patrimoni urbanístic que vertebra el territori. Defensar un model de comerç 967

urbà, de proximitat i estructurador de barris i centres urbans. Promoure un turisme responsable. 968

Protegir i preservar els teixits històrics, el patrimoni arqueològic, arquitectònic i industrial. 969

n. Facilitar una política d’habitatge eficaç i urbanísticament integrada. Apostar per la rehabilitació i la 970

regeneració de sòl i teixits urbans. 971

o. Els nous creixements han de ser compactes i en continuïtat. El creixement urbà ha de reforçar una 972

estructura nodal del territori. Revisió i respecta així com propostes de millora en el projectes LIVE i 973

espais protegits per la Xarxa Natura 2000 974

27 de 33

14. MEDI RURAL 975

Hem vist com en els últims anys la gent jove ha anat abandonant progressivament les explotacions 976

agrícoles i ramaderes provocant que la població que es dedica a treballar en aquest sector s'hagi reduït 977

de forma alarmant. Moltes explotacions han abandonat la seva activitat i les que continuen cada 978

vegada s'enfronten a més problemes burocràtics i administratius apart d'haver de fer front a la crisi 979

econòmica. Tenim molta gent sense feina i moltes explotacions abandonades. Aprofitem el potencial 980

ramader i agrícola de la nostra població. 981

Per això creiem que hem de potencia les activitats agroalimentàries fent del producte de proximitat, 982

de gran qualitat i ecològic. Conjuntament amb la Unió crearem una comissió de Pagesos d’estudi de les 983

possibilitats que te el nostre municipi per impulsar l’industria agroalimentària de proximitat i 984

ecològica. 985

986

a. Cal implantar cursos de formació ramadera i agrícola per reintegrar a la gent jove en el 987

treball agrícola potenciant com a font de riquesa cultural i motor econòmic del nostre 988

poble. 989

b. Establir ponts de comunicació i facilitar la integració de les persones interessades en 990

obtenir aquesta formació per poder treballar les explotacions disponibles, negociant 991

directament amb els propietaris des de l'ajuntament de forma prioritària. 992

c. Cal dotar el medi rural de més seguretat i acabar amb l'onada de robatoris que estan 993

patint a causa de la poca protecció de què disposen. 994

d. La xarxa de camins rural ha d'estar sempre en condicions aplicant un protocol continu de 995

manteniment que impedeixi que seguim trobant camins pel que és impossible circular. 996

Aquesta mesura és molt important per garantir l'accés ràpid i efectiu de serveis bàsics com 997

són el transport sanitari o la pròpia policia. 998

e. Sobre les explotacions agrícoles i ramaderes haurien d'aplicar-se condicions especials per a 999

la recaptació dels impostos que depenen del consistori amb incentius fiscals i posant 1000

facilitats per poder pagar de forma fraccionada i revisant els barems a la baixa d'aquests 1001

impostos. La pujada de l'LBI aplicada a moltes explotacions a finals del 2014 ha de ser 1002

revocada ja que obligarà a moltes empreses del sector a cessar la seva activitat. 1003

Cal revisar i prendre mesures en contra de l'actual política de l'agència catalana de l'aigua la qual aplica 1004

taxes i quotes massa elevades tenint en compte la situació actual del sector. Aquestes explotacions 1005

només es poden proveir d'aigua a través de pous que requereixen d'unes despeses addicionals de 1006

manteniment molt difícils d'absorbir per si mateixes, més si és possible, quan se'ls apliquen quotes 1007

desproporcionades per a la producció que realitzen. Sumant a això l'agreujant discriminatori que 1008

suposa el que Catalunya sigui l'única comunitat autònoma a la qual s'apliquen aquest tipus de taxes. 1009

Promoure la recuperació de la silvopastura del sotabosc i l’agricultura de muntanya com a fórmules 1010

per a una gestió forestal més sostenible, que permeti compensar l’augment, la freqüència i la 1011

intensitat dels incendis forestals ocasionats per la ruptura de l’equilibri dels ecosistemes. 1012

La pràctica de la ramaderia extensiva s’ha utilitzar a TORDERA per millorar les zones on es pastura 1013

(netejant-les d’herbes i aportant-hi matèria orgànica) i abaratir les tasques de prevenció d’incendis a la 1014

zona forestal, tot aprofitant els efectes de l’alimentació dels animals (els primers anys, s’ha treballar 1015

28 de 33

amb cabres -que mengen varietats arbustives i obren el bosc- i després, s’hauria de fer amb ovelles -1016

que preferentment s’alimenten de varietats herbàcies i disminueixen la combustibilitat dels espais). 1017

En l’actualitat, aquesta pràctica es du a terme en dues zones de Catalunya amb resultats realment molt 1018

recomanables. Les zones de pastura s’han de senyalitzat i s’hi han col·locat cartells explicatius de 1019

l’activitat a l’entorn dels parcs naturals. 1020

El ramat d’ovelles (de la raça autòctona “ripollesa”) fa les tasques que fins ara duia a terme una 1021

màquina desbrossadora, la qual cosa permet dur-les a terme amb més precisió i continuïtat, amb 1022

menys soroll i per menys diners. L’Ajuntament pot estalviar per aquest concepte molts milers d’euros 1023

per tot el seu potencial del conjunt de la zona forestal. Feina que pot ser completament coordinada 1024

amb la col·laboració de l’escola de pastors i ramaders de Catalunya. 1025

A Sant Boi, des de l’octubre de 2013 a juny de 2014 l’activitat del ramat d’ovelles va permetre 1026

desbrossar vint-i-cinc hectàrees de terreny, controlant les males herbes en un radi d’uns vint-i-cinc 1027

metres de les zones habitades i creant-hi franges de baixa combustibilitat protectores contra incendis. 1028

Els fems es destinen als horts urbans. 1029

15. CULTURA I SPORT 1030

Des de SOM TORDERA treballem per a un municipalisme que garanteixi l’equitat en l’accés a 1031

l’educació, la CULTURA i l’esport, en clau emancipadora i constructora de ciutadania. Apostem per la 1032

“cultura amb tothom i per a tothom”, treballant en diferents eixos: 1033

· Polítiques d’extensió de la cultura a tot el municipi i a tots els equipaments (inclosos els 1034

centres cívics, els centres culturals i tot el teixit associatiu) per tal de promoure una ciutadania 1035

activa i crítica. 1036

· Fent que la biblioteca esdevingui un espais proactiu en l’atenció a la diversitat i lliures 1037

d’exclusió, així com un dels motors de l’activitat cultural del municipi, per tal que es 1038

converteixin un veritable referent de la cultura. La biblioteca municipal és el centre cultural del 1039

municipi i així ha de seguir. Per això considerem important implicar la ciutadania en les seves 1040

activitats potenciant la participació amb concursos literaris i conferències. Considerem 1041

interessant el aprofitar aquest espai per celebrar assemblees ciutadanes en què la gent pogués 1042

comunicar i compartir les seves inquietuds i idees a tots els nivells (àgora ciutadana) 1043

· El foment de la creativitat local, garantint el protagonisme dels artistes del municipi en les 1044

programacions estables i periòdiques. 1045

· Posant a disposició de la ciutadania espais municipals per a l’activitat cultural, de creació i 1046

d’oci, en especial per a la gent jove del municipi. 1047

· La protecció del patrimoni arqueològic, històric, industrial, arquitectònic i natural com a 1048

element estructural de la cultura d’un municipi. Garantir-ne la seva protecció, conservació i 1049

difusió, també forma part de l’activitat cultural de qualsevol poble o ciutat. 1050

L’accés a la cultura és clau per la construcció de ciutadania lluitem contra totes les cares de la pobresa 1051

(la pobresa dels sabers, l’analfabetisme digital, la capacitat creativa i crítica). Municipi lliure, poble 1052

inclusiu en la cultura de baix a dalt. La ciutadania i les entitats referents de les polítiques culturals les 1053

6c: cultura, creativitat (innovació), cohesió, coneixement, concertació, ciutadania. 1054

29 de 33

Unes dades d’interès: Tot i que les competències en cultura majoritàriament son del govern de la 1055

Generalitat, qui més aporta son els ajuntaments (any 2014.- Generalitat 328 milions; ajuntaments 1056

533,8 milions) 1057

PRESSUPOSTOS ESTAT (en 6 anys s’han reduït 71,3%) 1058

PRESSUPOST GENERALITAT (en 6 anys s’han reduït 30,0%) 1059

Proposem: 1060

Seguir aplicant tarifació social als serveis culturals 1061

Desplegar la xarxa d’equipaments culturals 1062

Aprofundir en la gestió compartida o delegada d’equipaments 1063

Desenvolupar els plans de cultura locals 1064

Accent en la cultura de base 1065

Desenvolupar polítiques de patrimoni i memòria (documental, visual, arquitectònic, 1066

arqueològic, industrial i natural) 1067

Compromís en un pressupost digne de cultura (com a mínim de la mitjana dels municipis per 1068

trams) 1069

Exigir el compliment de les competències a la generalitat de Catalunya 1070

Iva cultural (4%) per productes i serveis culturals. 1071

Hem de potenciar la nostra cultura pròpia per no perdre els senyals d'identitat que ens fan continuar 1072

sent un poble unit, mantenint la cohesió social. 1073

S'hauria de fer un estudi profund sobre quines són les necessitats reals de la població en aquesta 1074

matèria millorant la gestió de la regidoria de cultura i obrir la gestió d'iniciativa cultural, en què els 1075

ciutadans poguessin participar de manera directa aportant iniciatives i idees. Ràdio Tordera ha de 1076

reorientar la seva programació per ser més atractiva per al públic en general i oferir continguts més 1077

actuals potenciant activitats culturals que motivin la participació ciutadana. Així com fer arribar el 1078

servei a tot el terme municipal. 1079

És important que totes les entitats i associacions del municipi interactuïn entre elles i l'ajuntament ha 1080

de ser l'eix central que promogui la comunicació entre elles posant mitjans i recursos en aquest sentit. 1081

Reivindiquem de nou la importància de utilitzar las noves tecnologies i creiem que es tindrien que 1082

crear tallers de treball per implicar a la gent al domini i al coneixement d'aquestes noves eines. 1083

L’ESPORT ha estat una important eina de cohesió social, quan s’ha treballat en aquest sentit, per part 1084

dels governs municipals, conjuntament amb el teixit associatiu del sector. Per tant, els ajuntaments 1085

han de ser agents proactius en el foment de l’esport per a tothom: 1086

· Garantint la dotació d’equipaments adequats a les necessitats de la ciutadania. 1087

· Potenciant l’activitat esportiva formativa als centres escolars. 1088

· Dotant a les entitats esportives del municipi dels recursos formatius, materials i econòmics 1089

adients per tal que aquestes puguin desenvolupar la seva activitat i/o servei a la ciutadania 1090

amb la capacitació tècnica adequada i en les condicions tècniques adients. 1091

· Impulsant el paper de les dones en el món de l’esport. 1092

· Garantint els drets dels i les esportistes professionals i l’honestedat en la competició. 1093

30 de 33

Hem de tenir present, en tot moment, el paper fonamental de l’activitat esportiva per una vida 1094

saludable i la salut com un indicador inqüestionable de la qualitat d’una societat. Per aquest motiu, la 1095

responsabilitat bàsica de qualsevol govern municipal és dotar d’aquests espais i recursos reals i 1096

efectius a la ciutadania pel foment d’una pràctica esportiva universal com a element bàsic de la salut i 1097

també de les relacions personals. Per assolir una major equitat en l’accés als serveis esportius 1098

municipals, però també als culturals, educatius, etc., els ajuntaments disposen d’una eina que s’ha 1099

mostrat molt efectiva: la tarifació social, encara que en el nostre municipi no ho tinguin en compte, 1100

per SOM TORDERA es una prioritat i lluitarem fins aconseguir-la. 1101

Tots els clubs i entitats esportives han de funcionar en igualtat de condicions i interactuar entre elles 1102

de forma fluïda a través d'utilitzar canals comuns d'informació i reunint-se en assemblees. Els mitjans i 1103

recursos econòmics s'han de distribuir de forma equitativa responent a les necessitats reals dels clubs i 1104

tenint en compte el nombre de socis de cada entitat. 1105

La riquesa del nostre entorn natural ens permet ser és escenari perfecte per organitzar proves de btt, 1106

maratons i senderisme. L'excursionisme ha de potenciar-se com a activitat de coneixement del nostre 1107

entorn i contacte directe amb ell. Això permetria convertir a Tordera en un referent important en 1108

aquest terreny sols aprofitant els recursos dels quals ja disposem. 1109

16. TRANSPORT PÚBLIC 1110

Millorar les freqüències de pas, augmentant el servei i el nombre d´autobusos. El temps d´espera entre 1111

cada autobús no hauria de superar els 30 minuts. 1112

Els autocars han de ser adaptats per a poder donar servei a les persones discapacitades. 1113

Cal ampliar els horaris i tenir en compte altres serveis com per exemple els horaris dels ferrocarrils i 1114

sobretot els horaris escolars per a facilitar la mobilitat dels pares que l’utilitzen. És inadmissible que de 1115

13:00 a 16:00 no hi hagi cap tipus de transport públic. 1116

El transport escolar hauria de funcionar també al migdia. 1117

Crear una targeta econòmica per als usuaris assidus a desplaçar-se al bus. 1118

Fer que tots els barris i urbanitzacions tinguin accés als mitjans de transport públics, i en alguns casos, 1119

per millorar i reduir costos, fer convenis de mancomunitat dels serveis amb altres municipis que ja han 1120

mostrat la seva disponibilitat i mai se’ls ha fet cas, deixant a moltes comunitats de veïns sense serveis 1121

de transport o d’altres serveis d’emergència o vigilància policial. 1122

Fer una actualització en els serveis cartogràfics de la Diputació i Generalitat, per tal de donar la 1123

possibilitat de millorar l’arribada dels serveis d’emergències, mediques, bombers i policials. 1124

31 de 33

17. COMPROMISOS GENERALS D’ÀMBITS SUPRAMUNICIPALS. 1125

#TTIP #CETA i #TISA 1126

Aquests son els tres tractats internacionals que la “Unió Europea” està negociant amb el “Estats 1127

Units”, “Canada” i el tercer amb altres 80 països junts. 1128

- Que es el #TTIP? 1129

El TTIP és un acord de gran abast que s'està negociant actualment entre la Comissió 1130

Europea (en nom dels Estats membres de la Unió Europea -UE) i el govern dels Estats 1131

Units (EUA). No es tracta de les barreres al comerç com els aranzels, que ja són en general 1132

molt baixos entre la UE i els EUA. Es centra sobretot en els reglaments, normes, drets 1133

corporatius i garanties d'inversió. El TTIP té com a objectiu, suposadament, facilitar la 1134

inversió directa i l'eliminació d'obstacles burocràtics innecessaris per a l'accés al mercat 1135

per a les empreses d'ambdós costats de l'Atlàntic. 1136

Tanmateix hi ha proves -provinents de les empreses i la indústria que està participant 1137

d’alguna manera a les negociacions- que revelen que l'enfocament sobre les barreres no 1138

aranzelàries i la convergència de la reglamentació entre ambdues parts s'està utilitzant 1139

per impulsar la des-regulació, una visió dels drets de propietat intel·lectual que només 1140

fomenten monopolis, i una carrera per igualar drets i estàndards a la baixa. Els pretesos 1141

beneficis econòmics no tenen fonament i, en qualsevol cas, són marginals per a la societat 1142

en general, fins i tot en el cas que fos cert el que expliquen els defensors de l’acord al 1143

respecte. Més aviat tot indica que els objectius de l’acord amenacen importants drets 1144

adquirits en les llargues lluites democràtiques i els interessos socials de la ciutadania de la 1145

UE, dels EUA i de la resta del món. 1146

Les negociacions s’estan fent a porta tancada, sense una consulta pública efectiva. Els 1147

parlaments nacionals no són informats sobre els detalls dels textos de negociació de la 1148

Comissió. Els fragments d'informació que han estat publicats -o filtrats- plantegen 1149

considerables preocupacions. 1150

- Quines són les nostres preocupacions? 1151

o La manca de transparència i de procediments democràtics, el que fa impossible per a la 1152

ciutadania i la societat civil seguir les negociacions per tal de garantir que els interessos 1153

públics estan sent protegits. Actualment aquestes negociacions estan molt esbiaixades: 1154

grups de pressió empresarials tenen accés privilegiat a la informació i oportunitats per 1155

influir en les negociacions. 1156

o El capítol proposat sobre protecció d'inversions i en particular la inclusió d'una disposició 1157

sobre el mecanisme de Solució de Diferències Estat-Inversor (ISDS). Els ISDS donen als 1158

inversors drets exclusius per demandar als estats quan considerin que alguna decisió 1159

democràtica -realitzada per institucions representatives i per a l’interès general- es 1160

considera que pot tenir impactes negatius en els seus guanys presents o futurs. Aquests 1161

mecanismes es basen en judicis fora dels tribunals nacionals. Amb això soscaven els 1162

sistemes legals de les nacions i de la UE, així com la sobirania democràtica de la societat 1163

per a la formulació de lleis i polítiques d'interès públic. 1164

o La creació de noves estructures de governança antidemocràtiques i procediments que 1165

tenen com a objectiu "harmonitzar les regulacions" com el proposat Consell de 1166

32 de 33

Cooperació Regulatòria. Aquestes estructures farien que les decisions preses en el marc 1167

del TTIP serien constantment pressionades en secret per buròcrates no electes i grans 1168

lobbies empresarials. Aquestes estructures no democràtiques amenacen amb rebaixar 1169

importants normes i regles dissenyades per a la protecció dels interessos públics, o 1170

prohibir futures millores, independentment de la seva necessitat i del mandat públic. 1171

També ens preocupa l’objectiu d'enfortir la protecció dels "drets de propietat 1172

intel·lectual", que, tal com està plantejat, ataca alguns dels nostres drets bàsics com la 1173

salut, l'educació, la cultura i la llibertat expressió. 1174

- 4. Demandes i objectius compartits: 1175

Sobre la base dels valors de la solidaritat internacional, la justícia social i la sostenibilitat 1176

ambiental i el respecte de tots els drets humans, treballem amb els nostres aliats als EUA i 1177

en altres parts del món i exigim: 1178

o a) Transparència immediata: s'han de fer públics els textos de negociació de la Comissió, 1179

així com tots els documents de negociació per permetre un debat públic obert i crític 1180

sobre la TTIP i el CETA. 1181

o b) No al ISDS: Ens oposem a aquests mecanismes de solució de discrepàncies estat-1182

inversor i mantenim amb fermesa la sobirania de les nostres societats i dels nostres 1183

pobles per a la presa de decisions en la defensa i millora de l'interès públic i el be comú 1184

per sobre dels interessos privats. 1185

o c) No al Consell Cooperació Regulatòria: tota la regulació de les operacions comercials, les 1186

condicions del comerç i l'establiment d'estàndards de producció del producte i ha d'estar 1187

en mans dels òrgans i processos controlats democràticament. 1188

o d) No a la des-regulació i a la rebaixa dels estàndards de protecció i al servei de l'interès 1189

públic: el nivell de les normes socials i laborals, dels consumidors i de la salut pública, la 1190

protecció del medi ambient, incloent la regeneració dels nostres recursos naturals, el 1191

benestar animal, les normes sanitàries dels aliments i les pràctiques agrícoles 1192

ambientalment sostenibles, l'accés a la informació i a l'etiquetatge, la cultura i la 1193

medicina, la regulació del mercat financer, així com la protecció de dades i altres drets 1194

digitals s'han de millorar, i no "harmonitzar" fins al més baix comú denominador. El 1195

reconeixement mutu d’estàndards no és acceptable en la mesura que soscava els nivells 1196

de protecció acordats democràticament. Cal garantir que s’aplica el principi de precaució. 1197

o e) No existeix pitjor des-regulació que la privatització dels serveis públics. Defensem 1198

l’accés universal a una educació de qualitat, a l'atenció a la salut i altres serveis públics 1199

com a instruments per a sostenir la reproducció social de la vida i com una contractació 1200

pública que promou l'ocupació local i les economies locals, la discriminació positiva, 1201

l'emprenedoria social, l’economia sostenible, la cura de les persones i al servei de l'interès 1202

públic. 1203

o En aquest sentit cal tenir present que els efectes de la privatització dels serveis públics en 1204

diferents àmbits tenen un especial impacte en les condicions de vida i de treball de les 1205

dones. 1206

o f) La promoció de pràctiques d'agricultura sostenible amb el medi ambient i la protecció 1207

de la petita agricultura familiar. 1208

o g) Les institucions públiques han de mantenir el poder polític i les estructures necessàries 1209

per protegir certs sectors sensibles i salvaguardar les normes importants per a la nostra 1210

33 de 33

qualitat de vida. Les normes laborals i ambientals internacionalment acordades han de ser 1211

respectades. La violació contínua de les normes del treball ha de ser objecte de sancions. 1212

- Finalment defensem la construcció d’unes relacions i polítiques comercials entre els 1213

nostres pobles que posin en primer lloc les persones i el planeta, garantint: 1214

o Els drets humans universals i inalienables de totes les persones, inclosos els drets a una 1215

alimentació adequada, aigua, salut, drets sexuals i reproductius, integritat física i 1216

psíquica, vestit, habitatge, educació, protecció social, mobilitat, cultura, oci i a un medi 1217

ambient net; 1218

o un treball decent, que permeti a la gent viure una vida digna, incloent una renda 1219

adequada i els drets laborals; 1220

o El reconeixement del treball reproductiu i de cura, dels treballs informals de servei a les 1221

persones i a la comunitat Garantir una redistribució equitativa i una reorganització 1222

socioeconòmica, de forma que no recaiguin gairebé en exclusiva en les dones les tasques 1223

del benestar quotidià, així com la igualtat de salaris per a homes i dones; 1224

o Una transició a una economia de baixes emissions de carboni. que no es basi en un 1225

consum excessiu, sinó en l'ús social i ecològicament responsable dels recursos, i que 1226

permeti una vida digna sense posar en perill el suport d'altres persones, generacions 1227

futures, així com de l’agricultura, de la flora i la fauna; 1228

o Aconseguir una democratització significativa en tots els nivells de presa de decisions; 1229

o La lluita contra la pobresa i l’establiment de noves relacions de solidaritat i equitat entre 1230

homes i dones i amb les persones d'altres regions i el respecte dels drets de les persones 1231

refugiades i immigrants; 1232

o L’augment global del nivell de benestar econòmic, social i ambiental. 1233

Per totes aquestes raons, farem que TORDERA esdevingui un poble manifestament 1234

contrari a les polítiques liberalistes que amaguen interessos de les transnacionals en 1235

demèrit del benestar i futurs de les persones, drets laborals, alimentaris i mediambientals. 1236

TORDERA serà #NOalTTIP “Sobirania segrestada – Drets en perill” “Les persones i el 1237

planeta, abans que el capital”. 1238

34 de 33

Programa electoral de la coalició SOM TORDERA

News & Politics

Transcript of Programa electoral de la coalició SOM TORDERA