Proposta de projecte de desenvolupament territorial

Ruta de la Tordera

Primera proposta

Gener de 2010

Equip promotor:

Ajuntament dHostalric

Proposta de ruta de la Tordera

2

SUMARI

1. DESENVOLUPAMENT DEL TERRITORI AL VOLTANT DUN CURS FLUVIAL.............. 3

2. LA TORDERA: UNA OPORTUNITAT DE DESENVOLUPAR TURISME FLUVIAL .......... 6

3. PROPOSTA DE RUTA DE LA TORDERA ...................................................................... 8

PROPOSTA DITINERARI ........................................................................................................ 8 PBLIC OBJECTIU................................................................................................................... 9 CARACTERSTIQUES DE LA RUTA........................................................................................ 9 SENYALITZACI DE SEGUIMENT........................................................................................ 10

4. BENEFICIS PER AL TERRITORI...................................................................................... 11

5. PROPOSTA DE CRONOGRAMA GENERAL................................................................... 13

6. CARTOGRAFIA ................................................................................................................. 14

Proposta de ruta de la Tordera

3

1. DESENVOLUPAMENT DEL TERRITORI AL VOLTANT DUN CURS FLUVIAL

Dos de les millors caracterstiques per definir el territori catal sn la geografia variada que presenta, amb una important riquesa natural i paisatges diversos, i el suau clima existent, amb temperatures agradables durant bona part de lany. Aquests factors, units a tota la histria arquitectnica i cultural del territori, situen Catalunya com un dels destins ms interessants dEuropa per a la practica del turisme actiu. Tant s aix que, segons dades del Patronat de Turisme Costa Brava Pirineu de Girona, pasos com Frana, el Regne Unit, Alemanya, Holanda, Blgica o Sussa sn importants emissors de turistes a Catalunya que cerquen els nostres climes i paisatges. De fet, noms a les comarques gironines ja poden trobar totes aquestes caracterstiques juntes, oferint al visitant des dels paisatges litorals fins a la possibilitat de gaudir de lalta muntanya, tot amb pocs quilmetres de distncia i amb un clima ms suau que en els seus pasos dorigen.

De les prctiques ms esteses de turisme actiu, el senderisme i cicloturisme es configuren com una de les millors eines per conixer un pas i admirar la seva bellesa paisatgstica, tot fent una activitat fsica beneficiosa per la salut, ja sigui a peu o en bicicleta. La senyalitzaci ditineraris i rutes senderistes i cicloturistes permeten que tothom pugui acostar-se a la natura per poder gaudir en famlia o amb amics de lentorn natural del territori.

Proposta de ruta de la Tordera

4

Una prctica cada vegada ms estesa s el desenvolupament de projectes de turisme fluvial, s a dir, projectes que vinculen el senderisme i el cicloturisme al voltant dun curs fluvial. Ms concretament, es tracta de la creaci de rutes i duna oferta dactivitats lligada al curs fluvial que genera una arribada de visitants molt interessats pel territori i el seu patrimoni, especialment visitants centreeuropeus. Fent un cop dull a la bibliografia es poden trobar un grapat dexperincies exitoses que demostren la viabilitat dun projecte daquestes caracterstiques, alguns dels quals els trobem molt a prop de casa nostra, com sn la Ruta del Ter, una ruta cicloturstica (176 km) i senderista (225 km), creada pel Consorci Alba-Ter, que enllaa dos pols datracci turstica com sn els Pirineus i la Costa Brava, o la Ruta del Carrilet, en aquest cas una via verda gestionada pel Consorci de les Vies Verdes (un antic tram ferroviari recuperat en itinerari exclusiu per a ciclistes i vianants) que enllaa les ciutats de Girona, Olot i Sant Feliu de Guxols a travs de 97 km. i que al 2009 sestima va atraure a 1.500.000 usuaris.

Ruta del Ter (a dalt) i Via verda Olot Girona (a baix) Daltra banda, si ens allunyem de Catalunya tamb trobem altres exemples de territoris que desenvolupen el turisme fluvial i, encara ms, en molts daquests casos la demanda s tant gran que empreses turoperadores ofereixen paquets combinats amb guiatges, allotjaments, llibres de ruta, transports, etc. Alguns bons exemples poden ser la Ruta del Danubi, una ruta llarga, de 932 km senyalitzats, amb desnivells molt i molt poc pronunciats i especialment recomanada per la prctica del cicloturisme; la Ruta del Roina, de 229 km per Sussa ressegueix el curs del Roina des del seu naixement i per un terreny tamb molt planer; o la Ruta pel canal du Midi francs, una ruta que segueix en parallel aquest canal construt el s. XVII i enllaa el mar Mediterrani amb lAtlntic.

Ruta del Danuvi (1), ruta del Roina (2) i ruta pel canal du Midi francs (3)

1 2 3

Proposta de ruta de la Tordera

5

Aquest tipus de turisme, basat en el senderisme i el cicloturisme, aporta importants beneficis econmics per al territori. Aix, a mode dexemple, el Consorci de les Vies Verdes de Girona estima que noms al voltant de les Vies Verdes de Girona es generen uns ingressos per al territori de 1.150.000 (ruta del Carrilet, ruta del Ferro i ruta del tren petit); o b, en un pas com ustria, amb un clima menys agradable que el nostre, el 6% del total del turisme s cicloturista i genera un valor afegit anual directe de 317 M (431 M indirectes) i la creaci de 7.616 llocs de treball; finalment, una altra dada interessant que podem extreure dun estudi de la xarxa europea de carrils bici (Eurovelo) s que la despesa mitjana diria dun cicloturista al territori s de 53.

Proposta de ruta de la Tordera

6

2. LA TORDERA: UNA OPORTUNITAT DE DESENVOLUPAR TURISME FLUVIAL

La conca de la Tordera es troba en una situaci privilegiada, ja que disposa dimportants caracterstiques que conformen un marc immillorable per aprofitar larribada de visitants foranis: comunicacions excepcionals, la Costa Brava, infraestructura turstica, paisatges naturals de costa i de muntanya, patrimoni cultural, etc. Tanmateix, fins fa pocs anys aquesta potencialitat del territori noms sha aprofitat a la franja litoral amb lexplosi del turisme de sol i platja, marcadament estacional i caracteritzat per manifestar un respecte dubtable davant del territori i del seu patrimoni natural i cultural. En els darrers anys shan dedicat esforos per canviar aquesta dinmica desenvolupant projectes turstics que cerquen un model de turisme cultural ecolgic, molt ms desestacionalitzat i que sinteressa molt ms pels territoris interiors defugint de les grans concentracions litorals. Si considerem que els territoris interiors de la conca de la Tordera estan poc o gens explotats tursticament, malgrat les seves caracterstiques propcies, i que la Tordera gaudeix dimportants valors ecolgics i culturals, sens presenta una oportunitat territorial per desenvolupar un tipus de turisme fluvial al voltant duna ruta de la Tordera. Aquesta nova ruta t importants punts a favor com sn la garanta dun important focus de pblic objectiu provinents de la zona litoral, lelevat valor ecolgic i paisatgstic del riu (destacant diversos espais protegits o delevat inters), la presncia delements de patrimoni cultural prop del riu, lexistncia actual dalguns trams aptes per al senderisme i cicloturisme annexos al mateix curs del riu i, finalment, la presncia duna important infraestructura turstica a partir del tram mitj (especialment Tordera, Blanes i Malgrat de Mar). La proposta de ruta de la Tordera (Mapa 1) es concreta en un projecte turstic supramunicipal, on resseguint el curs del riu i dels seus principals afluents, el visitant pugui conixer el territori, les costums, la histria, el patrimoni natural i cultural, els pobles, etc., reportant beneficis a leconomia de cada municipi en forma de pernoctacions, consumici en bars i restaurants, increment de ventes en el comer local, lloguers i guiatges, etc. A mode descriptiu, la ruta ha de ser un itinerari senyalitzat, de baixa dificultat i pendents suaus, que lusuari podr recrrer a peu o en bicicleta, i que permetr descobrir la conca de la Tordera resseguint el seu curs principal i un dels seus afluents principals, la riera dArbcies.

Curs principal de la Tordera i la riera dArbcies

Proposta de ruta de la Tordera

7

La ruta de la Tordera, a ms de litinerari senderista i cicloturista, tamb incorporar dos aspectes importants per al visitant. En primer lloc, a cada municipi shabilitaran centres dinterpretaci temtics que explicaran aspectes relacionats amb la Tordera i poden ser centres ja existents o centres de nova creaci. Els que ja siguin existents, com museus, centres dinterpretaci, etc., tindran un petit apartat expositiu sobre la Tordera, mentre que els de nova creaci tindran com a temtica principal el riu. El concepte general s que cada municipi tingui un espai de recepci de la ruta i que, alhora, la seva exposici pugui aprofundir ms en algun aspecte concret del riu. Com a exemples, algunes de les temtiques per municipi podrien ser que a Hostalric, per la seva ubicaci en el global de la conca, shi estableixi un Centre dInterpretaci de la Tordera, molt centrat en leducaci ambiental. A Sant Celoni, per la tasca que est desenvolupant en els darrers anys amb lObservatori de la Tordera podria establir-se com el Centre Cientfic de la Tordera. A Blanes la temtica hauria de ser la Desembocadura de la Tordera. O, finalment, a Fogars de la Selva, aprofitant el museu municipal, es podria habilitar una part de lexposici centrada en les torderades. Daltra banda, la ruta de la Tordera incorpora la creaci de peti