Gestió de la xarxa d’abastament d´aigua en alta ter llobregat. plec de prescripcions tècniques

1

Gestió de la xarxa d’abastament d’aigua en alta Ter-Llobregat

Plec de Prescripcions Tècniques


2

CONTINGUT CAPÍTOL PRIMER. PERÍMETRE DEL CONTRACTE..................................................................3

PRESCRIPCIÓ 1. PERÍMETRE INICIAL ............................................................................................3 PRESCRIPCIÓ 2. ALTRES INSTAL·LACIONS QUE S’INCORPORARAN AL PERÍMETRE ......................38

CAPÍTOL SEGON. OBRES INCLOSES DINS DE L’OBJECTE DEL CONTRACTE...........................39

PRESCRIPCIÓ 3. RELACIÓ DE PROJECTES A EXECUTAR PER L’OPERADOR...................................39

CAPÍTOL TERCER. GESTIÓ DEL SERVEI ..............................................................................41

PRESCRIPCIÓ 4. INFORMES I MEMÒRIES .....................................................................................41 PRESCRIPCIÓ 5. GESTIÓ BÀSICA DEL SERVEI ..............................................................................42 PRESCRIPCIÓ 6. CABALS DISTRIBUÏTS PER MUNICIPI ..................................................................43 PRESCRIPCIÓ 7. PLA DIRECTOR D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA .......................................................49 PRESCRIPCIÓ 8. PLA DE RISCOS PER A L’ABASTAMENT ..............................................................50 PRESCRIPCIÓ 9. GESTIÓ DEL MANTENIMENT ASSISTIDA PER ORDINADOR (GMAO) ...................51 PRESCRIPCIÓ 10. SISTEMA D’INFORMACIÓ GEOGRÁFICA (GIS) .................................................52 PRESCRIPCIÓ 11. CABALÍMETRES I EQUIPS DE MESURA DE CABALS ...........................................53 PRESCRIPCIÓ 12. INDICADORS D’EFICIÈNCIA .............................................................................54

CAPÍTOL QUART. RÈGIM DE FUNCIONAMENT DE LES DIFERENTS ESTACIONS DE TRACTAMENT EN FUNCIÓ DE L’ESTAT DELS EMBASSAMENTS..............................................62

PLANTEJAMENT DEL PROTOCOL DE RECURS HÍDRIC EN L’ÀMBIT DE REFERÈNCIA..............63

CAPÍTOL CINQUÈ. ÍNDEX D’EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ DEL SERVEI ....................................64

ANNEX 1. VALORACIÓ DE LES OBRES A EXECUTAR PER LA SOCIETAT OPERADORA............67

ANNEX 2. PREUS UNITARIS DE LES OBRES A EXECUTAR PER LA SOCIETAT OPERADORA .....69


3

CAPÍTOL PRIMER. PERÍMETRE DEL CONTRACTE

PRESCRIPCIÓ 1. PERÍMETRE INICIAL El perímetre inicial del contracte inclou la gestió de les instal·lacions següents: Estació de Tractament d’Aigua Potable (ETAP) del Ter (situada als municipis de Cardedeu, Llinars i la Roca del Vallès), incloses les torres de presa als embassaments de Sau i Susqueda, les instal·lacions de derivació del Pasteral i la conducció de transport fins a l’estació de tractament. El sistema de captació d’aigua del riu Ter s’inicia a l’embassament de Sau amb una torre de presa d’aigua que permet l’extracció a cotes diferents quan l’embassament és ple. Concretament, el sistema de comportes de tres nivells diferents que constitueix la torre permet la presa d’aigua a +412,06 m, +397,58 m i +383,10 m. Aquesta extracció a cotes diferents permet seleccionar l’aigua segons la seva qualitat i l’estat dels embassaments en els diversos nivells d’estratificació del llac artificial. Seguint el curs del riu Ter, aigües avall des de l’embassament de Sau, hi ha l’embassament de Susqueda, on trobem una altra torre de presa d’aigua a diferents nivells. Aquesta torre presenta la mateixa estructura que la de Sau, però compta amb quatre nivells de comportes que permeten la presa d’aigua a les cotes +335, +319, +303 i +287, i té la mateixa finalitat que la que hi ha a l’embassament de Sau. Finalment, l’aigua arriba a l’embassament del Pasteral, encara al curs del riu Ter, des d’on s’efectua la derivació mitjançant una conducció en túnel i làmina lliure de 56,5 km de longitud fins a l’ETAP del Ter. L’estació de captació del Pasteral està dividida en diferents zones segons la seva funcionalitat: - Captació d’aigua: La captació es fa directament des de l’embassament per mitjà de dues preses de

1.600 mm de diàmetre que estan protegides amb reixes per impedir l’entrada de runa i d’elements grossos a l’interior de l’estació. Hi ha, a més, una tercera presa, de 800 mm de diàmetre i també protegida amb una reixa, que alimenta la sèquia de reg de la Pardina.

- Zona de tamisos: La zona de tamisos consta de quatre tambors filtrants que netegen les partícules

sòlides de l’aigua i són accionats per un motor trifàsic de dues velocitats cada un. Cada tambor filtrant disposa d’una instal·lació amb bomba de rentat a contracorrent, la funció de la qual és netejar-los periòdicament de les partícules retingudes.

- Instal·lació d’oxigen: Consta d’equips auxiliars necessaris per a l’expansió de l’oxigen líquid i la

transformació d’aquest en oxigen gas, així com de la instal·lació de dosificació i injecció a l’aigua. Aquesta oxigenació de l’aigua permet reduir el seu contingut d’amoníac durant el temps d’estada a la conducció i, per tant, també redueix l’acció biològica dels bacteris nitrificants. A posteriori, s’efectua una dosificació i aportació de permanganat i hipoclorit, per tal de contribuir a la millora de la qualitat de l’aigua en les èpoques en què el nivell dels embassaments disminueix.

- Mesura del cabal: La zona de mesura del cabal consta d’una cambra amb un venturi i un mesurador

ultrasònic per indicar el cabal de sortida d’aigua des del Pasteral cap a l’ETAP del Ter. - Zona de regulació del cabal de sortida: La zona de regulació consta d’una construcció de tipus caseta

que conté a l’interior una comporta basculant de regulació que manté un cabal constant a la zona de mesura.


4

Cal destacar que tota l’estació del Pasteral està automatitzada, disposa d’instal·lacions elèctriques modernes, està dotada d’instrumentació moderna i precisa i, finalment, es controla via satèl·lit, de manera que des de l’SCADA dels centres de control es reben les dades de funcionament obtingudes al llarg de la conducció de 56,5 km que porta l’aigua des del Pasteral fins a l’ETAP del Ter per salvar les conques de les rieres d’Osor, de Santa Coloma de Farners, de Gualba i d’Arbúcies. Es tracta de construccions amb instal·lacions molt similars, destinades al buidatge de les conduccions i a l’aïllament dels trams de sifó, que consten de cap d’entrada, cap de sortida i desguàs de fons. L’ETAP del Ter té una capacitat de 8 m3/s i disposa d’una línia convencional integrada per preoxidació-desinfecció, coagulació, floculació, decantació, filtració sobre carbó actiu, postcloració, emmagatzematge i recloració en les diferents derivacions. Puntualment, es pot procedir a la dosificació de carbó actiu en pols o de reactius reguladors del pH, com ara l’hidròxid càlcic o el diòxid de carboni, sempre que les condicions de l’aigua ho facin necessari. La reactivació del carbó actiu utilitzat com a llit filtrant s’efectua cada 2-3 anys, i cal substituir-lo quan arriba a un estat de deteriorament que en dificulta els processos de reactivació. L’any 2008, es va iniciar la substitució del carbó instal·lat els anys 1991-1993. L’ETAP disposa de quatre dipòsits d’aigua tractada, amb una capacitat de 600.000 m3 i una cota de fons de 142,65 m s. n. m., que constitueixen la principal reserva de l’àmbit d’abastament. Des de l’any 2007, s’està procedint a la rehabilitació integral d’aquests dipòsits construïts fa quatre dècades. Aquests dipòsits alimenten a partir de la cota 147, i la sortida de dipòsit s’efectua mitjançant derivacions als diversos nuclis urbans a partir de l’artèria, a pressió i en túnel, Cardedeu-Trinitat, de 24 km de longitud i 3 m de diàmetre, així com des de les derivacions del Maresme i del Vallès Nord (Cardedeu, Llinars i Sant Antoni de Vilamajor). ETAP del Llobregat, situada al municipi d’Abrera, inclosa la instal·lació de dessalinització mitjançant electrodiàlisi reversible (EDR), així com les instal·lacions de captació i bombament des del riu Llobregat. La captació d’aigua del riu Llobregat es realitza directament del marge esquerre del riu, al terme municipal d’Abrera, on està situada l’ETAP mateixa. Aquesta ETAP és de construcció més recent que la del Ter, i s’hi han inclòs nous processos unitaris per tal de millorar la qualitat de l’aigua tractada, com ara la dessalinització per electrodiàlisi reversible (EDR). L’ETAP del Llobregat té una capacitat de 3 m3/s i disposa de dues línies de tractament convencional integrades per desbast, preoxidació, desarenador, impulsió, ajust del pH, coagulació, floculació, decantació, oxidació-desinfecció, filtració sobre arena, filtració sobre carbó actiu, postcloració, emmagatzematge i recloració en les diferents derivacions. Puntualment, es pot procedir a la dosificació de carbó actiu en pols. La reactivació del carbó actiu utilitzat com a llit filtrant es realitza un o dos cops cada any. Dins de les instal·lacions de l’ETAP del Llobregat hi ha actualment el laboratori on es duen a terme totes les analítiques del sistema Ter-Llobregat. Aquest laboratori, així com els equips i el personal, queden exclosos del perímetre del contracte. L’ETAP del Llobregat disposa de quatre dipòsits d’aigua tractada, amb una capacitat de 263.000 m3 cadascun i una cota de fons de 70 m s. n. m. Aquesta ETAP té sortida a la cota 70, amb connexions en les instal·lacions gestionades actualment per Mina Pública d’Aigües de Terrassa i amb bombaments Esparreguera - Collbató - els Hostalets de Pierola, Martorell i poblacions properes. També té connexions amb la impulsió de la cota 250 (Sabadell-Terrassa), la impulsió Abrera-Masquefa i la sortida per alimentar Barcelona i altres zones que connecta amb el dipòsit de la Fontsanta i està en funcionament des de 1996.


5

Instal·lació de Tractament d’Aigua Marina (ITAM) de la conca del Llobregat A finals de 2009 es va posar en servei la dessalinitzadora de la conca del Llobregat. Té una capacitat de producció màxima de 60 hm3/any i un cabal punta de 200.000 m3/dia. La captació es realitza mitjançant un emissari submarí format per dues conduccions de 1.800 mm de diàmetre i 2.200 m de longitud que capten l’aigua de mar a 23 m de profunditat, una estació de bombament d’aigua de mar de 6 m3/s de cabal màxim i una conducció d’impulsió fins a la planta dessalinitzadora de 3.100 m de longitud i 2.000 mm de diàmetre que va paral·lela a la línia de costa fins a creuar el riu Llobregat (aquest és travessat mitjançant dues conduccions de 1.400 mm de diàmetre, fins al punt d’arribada a la planta dessalinitzadora mateixa). El procés de tractament inclou les etapes següents: flotació, filtració en primera etapa amb filtres oberts, filtració en segona etapa amb filtres tancats, microfiltració, bombament d’alta pressió, primer pas d’osmosi inversa, segon pas d’osmosi inversa, recuperació d’energia mitjançant sistemes d’intercanvi de pressió, remineralització d’aigua de mar, cloració d’aigua tractada i bombament d’aigua producte. La salmorra de rebuig del procés d’osmosi inversa és retornada al mar a través de l’emissari submarí que hi ha a l’EDAR del Llobregat. Així mateix, la planta disposa d’un tractament d’efluents constituït per decantació lamel·lar i espessiment de fangs, deshidratació, emmagatzematge i evacuació de fangs. El bombament de l’aigua la porta fins als dipòsits de la Fontsanta a través d’una conducció de 12.100 m de longitud total, seguint un traçat paral·lel al riu Llobregat fins a Cornellà en què té un diàmetre de 1.400 mm i un traçat dins del nucli urbà a través de Cornellà i Sant Joan Despí en què el diàmetre passa a ser de 1.200 mm; el lliurament s’efectua a la cota de 54 m s. n. m. El subministrament d’energia a la planta dessalinitzadora es realitza mitjançant una subestació elèctrica de 220 kV situada a la mateixa parcel·la de la planta. Estació Distribuïdora de la Trinitat (EDT) de Barcelona i artèries dels pisos 70 i 100, i bombament fins a la cota 200. L’EDT distribueix l’aigua a les cotes 200, 130, 100 i 70 de la xarxa domiciliària de Barcelona. L’elevació a la cota 200 té lloc, a partir de l’arribada a la cota 130, mitjançant tres grups de pressió de 340 CV de potència unitària. Connecta també amb l’Estació Distribuïdora de la Fontsanta. Aquesta EDT ha estat renovada completament (reparació dels quatre grups turbina-generador, renovació de tota la instal·lació elèctrica, automatització del seu funcionament, ampliació de les oficines i substitució de la valvuleria). Consta dels elements següents: Dipòsits:

Descripció Codi Capacitat (m3)

Cota (m)

Dipòsit núm. 1. Cota 70. EDT 03-08 21.000 70 Dipòsit núm. 2. Cota 70. EDT 03-09 15.000 70 Dipòsit núm. 1. Cota 100. EDT 03-11 22.000 100 Dipòsit núm. 2. Cota 100. EDT 03-12 22.000 100

L’aigua arriba a la cota 130 per dues conduccions de 1.600 de diàmetre, després de passar pel sifó del Besòs, i lliura directament l’aigua a aquesta cota mitjançant una conducció de 900 mm de diàmetre. L’abastament en la cota 200, a la qual arriba l’aigua impulsada, finalitza en un dipòsit de 6.500 m3 de capacitat. El pas en les cotes 70 i 100 té lloc per mitjà de dos grups turbina-generador situats a cadascuna de les cotes esmentades, que aprofiten el canvi de nivell per generar energia elèctrica. En cas que no funcionin les turbines, el pas en aquestes cotes s’efectua mitjançant ruptors de pressió, situats a l’entrada dels dipòsits de 20.000 m3 i 15.000 m3 (cota 70) i de 16.000 m3 i 19.500 m3 (cota 100). La distribució en aquestes cotes de Barcelona es produeix a partir dels dipòsits per conduccions de 1.200 mm de diàmetre cadascuna, de formigó armat i amb camisa de xapa. Estació Distribuïdora de la Fontsanta (I3-01). El dipòsit de la Fontsanta, que inicialment només era el final de l’artèria PTLL (Planta de Tractament del Llobregat) - La Fontsanta, ha estat ampliat amb més instal·lacions fins a arribar a ser una nova Estació Distribuïdora (EDT). En especial, amb la conducció


6

que l’uneix a l’Estació Distribuïdora de la Trinitat, d’acer i amb un diàmetre de 1.800 mm i una longitud de 15 km, ja descrita, i amb un bombament que permet impulsar l’aigua tant cap a l’EDT mateixa com cap a la PTLL. El bombament ha comportat la construcció d’una xemeneia d’equilibri de 37 m d’altura, la qual cosa permet una interconnexió de gran calat entre les zones abastades pels rius Llobregat i Ter, capaç de resoldre episodis d’urgència en una de les dues zones a partir dels recursos hidràulics de l’altra. A més, també és el final de l’artèria ITAM del Llobregat - La Fontsanta, arran de l’entrada en servei de la planta dessalinitzadora situada al Prat de Llobregat, la qual impulsa l’aigua fins al dipòsit de la Fontsanta per una conducció d’acer de 1.200 mm de diàmetre i 5.640 m de longitud en tram urbà i de 2.600 m en tram fluvial. Inclou també un emissari submarí per a la captació d’aigua marina. Finalment, és l’origen de la derivació municipal del Prat de Llobregat, mitjançant una conducció d’acer de 1.200 mm de diàmetre i 3.150 m de longitud que funciona per gravetat. Els seus elements integrants són: Bombament de la Fontsanta (cap a Abrera) (I3-02):

Ítem Cota d’ubicació

Núm. d’equips

Cabal unitari Altura (m c. a.)

Potència nominal

Valor 54 4 11.880 m3/h 70 1.200 kW ∑ 54 4 11.880 m3/h 70 1.200 kW

Bombament de la Fontsanta (cap a la Trinitat) (I3-02):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 54 4 14.400 m3/h 70 1.200 kW ∑ 54 4 14.400 m3/h 70 1.200 kW

Dipòsit:


Cota (m)

Dipòsit de la Fontsanta, cambra 1 I3-01 58.000 54 Dipòsit de la Fontsanta, cambra 2 I3-01 58.000 54

Artèria EDT de la Trinitat - EDT de la Fontsanta. Aquesta artèria connecta les Estacions Distribuïdores de la Trinitat (Barcelona) i de la Fontsanta (Sant Joan Despí), inclosos els dos extrems. La conducció, d’acer i de 1.800 mm de diàmetre, es troba completament executada i entrarà en servei al llarg de la segona meitat de 2011. Constructivament, es divideix en 4 trams:

• Tram La Fontsanta - Autopista B-23: 450 m de longitud. • Tram Autopista B-23 - Rambla de Sant Just: 1.632 m de longitud, incloses diverses perforacions

horitzontals. • Tram Rambla de Sant Just - EDT (bloc 1): Transcorre per un túnel de 5,9 km de longitud i 6 m de

diàmetre, entre Sant Just Desvern i l’anomenada galeria B. • Tram Rambla de Sant Just - EDT (bloc 2): Inclou un túnel de 6,2 km de longitud i 6 m de

diàmetre, entre l’anomenada galeria B i l’EDT. D’aquesta artèria pengen les derivacions següents: Derivació municipal de Barcelona (cota 200): L’elevació fins a la cota 200 s’efectua, des de l’arribada a aquesta cota, mitjançant tres grups motobomba de 340 CV de potència unitària que impulsen l’aigua fins a un dipòsit de 6.500 m3 de capacitat, a partir del qual té lloc la distribució en la cota 200 de Barcelona per una conducció de 700 mm de diàmetre. Bombament Cota 200 (03-20):


7


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 130 3 1.044 m3/h 70 255 kW ∑ 130 3 > 2.088 m3/h 70 765 kW

Dipòsit:


Cota (m)

Dipòsit Cota 200 03-02 6.500 200 Derivació municipal de Barcelona (cota 130,1): És una artèria de penetració a la ciutat de Barcelona, també anomenada aqüeducte Ter-Llobregat, de 2.500 mm de diàmetre, que connecta directament les conduccions de 1.600 mm de diàmetre de l’entrada a l’estació amb les instal·lacions que actualment gestiona la Societat General d’Aigües de Barcelona (SGAB). Derivació municipal de Barcelona (cota 130,2): Conducció de formigó armat amb camisa de xapa i diàmetre de 900 mm. Derivació municipal de Barcelona (cota 100): Conducció de formigó armat amb camisa de xapa i diàmetre de 1.100 mm. Derivació municipal de Barcelona (cota 70): Conducció de formigó armat amb camisa de xapa i diàmetre de 1.200 mm. Derivació municipal de la Central de Relleu: Consisteix en el lliurament d’aigua procedent del dipòsit de la Fontsanta, mitjançant dues conduccions de 1.200 mm de formigó armat amb camisa de xapa, a la xarxa domiciliària metropolitana. Dins de la central de relleu, ambdues conduccions es connecten en una xemeneia d’equilibri. Derivació municipal del Prat de Llobregat: A partir del dipòsit de la Fontsanta s’ha executat una nova connexió amb la xarxa domiciliària del Prat de Llobregat mitjançant una conducció d’acer de 1.200 mm de diàmetre i 3.150 m de longitud que funciona per gravetat. Derivació municipal del Prat de Llobregat (peatge): Conducció de fosa dúctil de 600 mm de diàmetre i 1.170 m de longitud que connecta amb la xarxa domiciliaria, de manera independent en l’artèria EDT de la Trinitat - EDT de la Fontsanta. Artèria ETAP del Ter - EDT de la Trinitat (PTT-EDT1): És una conducció amb un diàmetre de 3.000 mm i una longitud de 24 km que enllaça els dipòsits de l’ETAP del Ter amb les instal·lacions terminals de l’Estació Distribuïdora de la Trinitat. Per gravetat, envia aigua que, un cop a la Trinitat, mitjançant els dipòsits de cota 70, 100 i 200 (amb més de 75.000 m3 de capacitat global) i la connexió de cota 130, distribueix l’aigua, a través de les artèries de penetració, a la ciutat de Barcelona i a una sèrie de municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En especial, alimenta directament la xarxa de Barcelona de la cota 130. Les cotes inferiors (100 i 70) s’alimenten mitjançant turbines i/o obturadors, i la cota 200, per bombament. Aquesta artèria és fonamental en tot el sistema de distribució, ja que vehicula la major part dels cabals subministrats actualment per la xarxa Ter-Llobregat. Al llarg del seu recorregut, aquesta conducció té una sèrie de derivacions per distribuir l’aigua a les derivacions municipals del Maresme, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i l’àmbit de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Derivació municipal d’Alella (Can Magarola): D’una banda, una conducció de 200 mm de diàmetre i 595 m de longitud arriba a l’estació de bombament d’Alella, que disposa de dos grups de 15 CV que impulsen a 22 m, més un altre al dipòsit d’Alella, per una conducció de 892 m de longitud i 200 mm de diàmetre.


8

Bombament d’Alella (Can Magarola) M5-01:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 1 132 2 86 m3/h 22 11 kW Valor 2 132 1 90 m3/h 10 3,7 kW

∑ 132 3 > 172 m3/h 22 25,7 kW Derivació municipal d’Alella: L’estació de bombament conjunta per a Alella-Teià disposa de dos grups per donar aigua a un segon dipòsit situat a Alella, de 5.000 m3 de capacitat. Bombament d’Alella-Teià M5-03 (2 estacions independents); abastament a Alella:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 132 2 110 m3/h 57 30 kW ∑ 132 2 > 220 m3/h 57 60 kW

Derivació municipal de Teià: La nova estació de bombament esmentada (Alella-Teià) disposa de dos grups més per donar aigua a un dipòsit de Teià de 3.000 m3. Bombament d’Alella-Teià M5-03 (2 estacions independents); abastament a Teià:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 132 2 m3/h 180 75 kW ∑ 132 2 > m3/h 180 75 kW

Derivació municipal del Masnou: Conducció de 450 mm de diàmetre i 2.581 m de longitud connecta el punt d’origen amb el dipòsit del Masnou. Derivació municipal del Masnou (vall de Rials): Conducció de 250 mm de diàmetre i 870 m de longitud, des de la bifurcació cap al dipòsit fins a l’entrada del dipòsit El Masnou (vall de Rials). Derivació municipal de Tiana: La conducció surt del punt de presa A-58, a la cota 136 de l’aqüeducte de 3.000 mm. El tram comú Montgat-Tiana té 174 m de longitud i un DN de 250 mm, i després connecta amb l’estació de bombament de Tiana, que impulsa l’aigua per una conducció de 175 mm de diàmetre i 472 m de longitud fins al dipòsit de Tiana. Bombament de Tiana (L5-03):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 132,5 2 128 m3/h 84,5 44 kW ∑ 132,5 2 128 m3/h 84,5 88 kW

Amb la millora de l’abastament a Tiana, ha entrat en servei un nou punt d’abastament en el dipòsit de Can Puigcarbó. Bombament de Tiana (Can Puigcarbó) (L5-06):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 132,5 3 169 m3/h 23 30 kW ∑ 132,5 3 > 338 m3/h 23 90 kW


9

Derivació municipal de Montgat: Després del tram comú Montgat-Tiana, abans esmentat, hi ha una conducció de 200 mm de diàmetre i 2.210 m de longitud fins al dipòsit de Montgat, a la cota 68, de 1.070 m3 de capacitat. Derivació municipal de l’Àrea Metropolitana (A-60): Aquesta derivació comença al pou de Can Ruti (Badalona) de l’aqüeducte i arriba a una estació de bombament mitjançant una conducció de 400 mm de diàmetre. Bombament de Can Ruti (L5-01):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 140,94 2 62,5 m3/h 285 75 kW ∑ 140,94 2 > 125 m3/h 285 75 kW

Derivació municipal de Sant Fost de Campsentelles: Aquesta derivació comença al pou de Can Ruti (Badalona) de l’aqüeducte de 3.000 mm de diàmetre. Mitjançant una estació de bombament situada en aquest mateix punt, impulsa l’aigua fins al dipòsit de Sant Fost (la Conreria) per una conducció de 200 mm de diàmetre. Derivació municipal de l’Àrea Metropolitana (cap d’entrada): A partir de l’edifici del cap d’entrada del sifó del Besòs, surt una curta derivació que abasta l’Àrea Metropolitana i té un diàmetre de 800 mm. Derivació municipal del sifó del Besòs 1.000: El sifó del Besòs correspon al punt on l’aqüeducte de 3.000 mm de diàmetre es divideix en dues conduccions de 1.600 mm de diàmetre, salvant la conca del riu Besòs, amb les corresponents instal·lacions de desguàs, buidatge del sifó, aïllament, etc. Presa directa del sifó del Besòs DN 1.000: D’una d’aquestes conduccions de 1.600 mm de diàmetre se’n deriva una altra de 1.000 mm de diàmetre, que va fins a una arqueta amb un cabalímetre, on lliura el aigua a la SGAB. Derivació municipal del sifó del Besòs 400: Connecta directament amb la xarxa en baixa mitjançant un pericó. Presa directa del sifó del Besòs DN 400: L’altra de les dues conduccions esmentades en què es divideix el sifó del Besòs connecta amb una altra de 400 mm de diàmetre i està situada al desguàs de fons del sifó on la Societat operadora lliura l’aigua a la SGAB. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit d’Alella (Can Magarola) M6-03 1.070 158 Dipòsit d’Alella M5-04 5.000 180 Dipòsit de Teià M6-06 3.000 245 Dipòsit del Masnou M5-02 2.250 79 Dipòsit del Masnou (vall de Rials) M5-05 5.000 113 Dipòsit de Tiana L5-04 800 205 Dipòsit de Tiana (Can Puigcarbó) L5-08 3.000 153 Dipòsit de Montgat L5-05 1.070 68 Dipòsit de Sant Fost (la Conreria) L5-02 583 388

Segona artèria ETAP del Ter - EDT de la Trinitat (PTT-EDT2): Nova conducció que ha entrat en servei recentment, amb un diàmetre entre 2.800 mm i 1.600 mm, que és l’alternativa a l’artèria de 3.000


10

mm de diàmetre coneguda com a PTT-EDT1. D’aquesta artèria surten les conduccions comarcals i derivacions municipals següents: Derivació municipal de la Roca del Vallès: Aquesta derivació arrenca de l’artèria PTT-EDT2 amb un bombament que impulsa l’aigua per una conducció de 500 m de longitud fins a arribar al pou d’atac A-50 de l’artèria PTT-EDT1. En aquest punt, un nou bombament pot impulsar també l’aigua a un dipòsit de 1.000 m3 de capacitat per mitjà d’una conducció de 1.170 m de longitud i 200 mm de diàmetre. La idea és poder impulsar indistintament fins al dipòsit de la cota 230, ja sigui des del bombament N8-12 a partir de l’artèria PTT-EDT2 o des del bombament N8-05 a partir de l’artèria PTT-EDT1. Bombament de la Roca del Vallès (N8-12):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 141,21 2 170 m3/h 105,15 90 kW ∑ 141,21 2 > 340 m3/h 105,15 180 kW

Bombament A-50 de la Roca del Vallès N8-05:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 140 2 160 m3/h 90 55 kW ∑ 140 2 > 320 m3/h 90 110 kW

Dipòsit:


Cota (m)

Dipòsit de la Roca del Vallès (Can Messeguer)

N8-07 1.000 230,00

Conducció comarcal del Vallès Oriental Centre (abans anomenada presa B) Abasta els municipis de la Roca del Vallès, Granollers, Canovelles, les Franqueses del Vallès, la Garriga i l’Ametlla del Vallès. Aquesta conducció comarcal disposa d’una important estació de bombament a la Roca del Vallès, que impulsa l’aigua a la resta de municipis, situats a cotes superiors. Bombament de Granollers (M8-05):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 141 3 1.080 m3/h 81,5 355 kW ∑ 141 3 > 2.160 m3/h 81,5 1.065 kW

Així mateix, a Granollers s’ubiquen els dipòsits de regulació, que permeten optimitzar la gestió i garantir el servei. Aquesta conducció comarcal té l’origen a l’artèria PTT-EDT1 (punt de presa A-52, a la cota 141) i connecta mitjançant una conducció d’acer de 1.000 mm de DN amb l’artèria PTT-EDT2, de la qual bàsicament pren l’aigua per abastar els municipis esmentats, de manera que el subministrament queda garantit, ja sigui per una part o per l’altra.


11

Derivació municipal de la Roca del Vallès (Quatre Camins): Bombament La Roca M8-01 (2 estructures independents); abastament a la presó de la Roca:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 141 2 16 m3/h 34,4 3 kW ∑ 141 2 > 32 m3/h 34,4 6 kW

Bombament La Roca M8-01 (2 estructures independents); abastament a Can Prats:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 140,5 2 97 m3/h 68 30 kW ∑ 140,5 2 > 194 m3/h 68 60 kW

Després del bombament de Granollers i de la derivació de Quatre Camins, la conducció d’impulsió de fosa dúctil continua amb un diàmetre de 800 mm fins als dipòsits de regulació de Granollers, dels quals neixen les derivacions municipals següents: Derivació municipal de la Roca del Vallès (la Torreta) Derivació municipal de les Franqueses del Vallès: Conducció de fosa dúctil de 300 mm de DN. Derivació municipal de Granollers: Se situa dins del recinte dels dipòsits reguladors mateixos de Granollers i lliura l’aigua a les instal·lacions municipals. Derivació municipal de Canovelles: Conducció de fosa dúctil de 200 mm de DN fins al dipòsit municipal. Derivació municipal de les Franqueses del Vallès (pla de Llerona): Ramal que lliura l’aigua al dipòsit municipal del pla de Llerona, de 270 m3, a la cota 216. EB de Llerona: Al mateix edifici s’ubiquen els bombaments (tres unitats impulsores diferents) de les derivacions municipals següents: Bombament de Llerona (M9-01); abastament del Mas Dorca:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 208,5 2 m3/h 78,5 110 kW ∑ 208,5 2 > m3/h 78,5 220 kW

Bombament de Llerona (M9-01); abastament del Santa Digna:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 208,5 2 200 m3/h 48 45 kW ∑ 208,5 2 > 400 m3/h 48 90 kW

Bombament de Llerona (M9-01); abastament de la Garriga:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 1 208,5 2 294 m3/h 137 160 kW


12

Valor 2 208,5 1 160 m3/h 137 140,6 kW ∑ 208,5 3 > 400 m3/h 137 kW

Derivació municipal de les Franqueses del Vallès (Santa Digna): Tub de fosa dúctil i de 300 mm de diàmetre. Derivació municipal de l’Ametlla del Vallès (Mas Dorca): Conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre. Des de la dita EB de Llerona, com a element comú de la conducció comarcal del Vallès Oriental Centre trobem el bombament de la Garriga-l’Ametlla, esmentat anteriorment. Aquest bombament dóna pressió als cabals subministrats de les derivacions municipals que s’enumeren a continuació, mitjançant la continuació de la conducció. Derivació municipal de la Garriga Derivació municipal de l’Ametlla del Vallès: Conducció de 200 mm de DN i 685 m de longitud que surt del dipòsit abans esmentat. Derivació municipal de l’Ametlla del Vallès (pla de la Violona): Bombament del pla de la Violona (L9-05):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 328 3 72 m3/h 66 22 kW ∑ 328 3 > 144 m3/h 66 66 kW

Dipòsits:


Cota (m)

Dipòsit de la Roca del Vallès (Can Prats) M7-02 2.000 192 Dipòsit de Granollers 8.000 M8-03 8.000 222 Dipòsit de Granollers 17.600 (Godo 1) M8-03 9.600 220 Dipòsit de Granollers 17.600 (Godo 2) M8-03 8.000 220 Dipòsit de la Roca del Vallès M8-02 538 192 Dipòsit de les Franqueses (municipal) M8-04 270 216 Dipòsit de les Franqueses (Bellavista) M8-06 500 214 Dipòsit de Canovelles (municipal) L8-03 1.400 210 Dipòsit de les Franqueses (pla de Llerona) M9-02 270 216 Dipòsit de les Franqueses (Santa Digna) M9-03 240 240 Dipòsit de l’Ametlla del Vallès (Mas Dorca) L9-07 5.000 246 Dipòsit de la Garriga L9-02 800 337 Dipòsit de l’Ametlla del Vallès L9-03 500 330 Dipòsit de l’Ametlla del Vallès (Violona) L9-06 4.800 383

Conducció comarcal del Vallès Oriental (Interconnexió): És una part de la presa que abans s’anomenava presa C. Té la important missió de connectar les artèries PTT-EDT 1 i 2, a més d’abastar els municipis de Montornès del Vallès (Can Xec), Vallromanes i Vilanova del Vallès. Derivació municipal de Montornès (Can Xec): A partir de la derivació de Vallromanes comença una conducció de polietilè de 300 mm de DN i 1.158 m de longitud que arriba al dipòsit municipal de Can Xec, també a Montornès del Vallès.


13

Derivació municipal de Vallromanes: Tub de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre. Consta d’una aspiració fins al bombament. Des d’aquesta EB, una conducció d’impulsió fa arribar l’aigua al dipòsit de Sant Miquel. Des d’aquest dipòsit, una altra conducció fa arribar l’aigua al dipòsit de la xarxa Ter-Llobregat. Bombament de Vallromanes (M6-08):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 108,52 3 120 m3/h 112 75 kW ∑ 108,52 3 > 240 m3/h 112 225 kW

Derivació municipal de Vilanova del Vallès: Conducció de fosa dúctil de 250 mm de DN. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Montornès (Can Xec) L6-09 5.000 130 Dipòsit de Vallromanes (Sant Miquel) (municipal)

M6-09 500 247

Dipòsit de Vallromanes M6-02 270 236 Dipòsit de Vilanova del Vallès M6-05 1.000 120

Conducció comarcal del Vallès Oriental Sud-est: Aquesta conducció abasta els municipis de Montmeló i Montornès del Vallès. L’aigua provinent de l’artèria és bombada fins al dipòsit supramunicipal de les Tres Creus. Bombament de les Tres Creus (L6-08):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 75 2 500 m3/h 32,1 75 kW ∑ 75 2 > 500 m3/h 32,1 150 kW

Derivació municipal de Montmeló (les Tres Creus): Està constituïda pels elements que formen el punt mateix de lliurament a aquest municipi. Derivació municipal de Montornès (les Tres Creus): Està xxx constituïda pels elements que formen el punt mateix de lliurament a aquest municipi. Dipòsit:


Cota (m)

Dipòsit de Montornès del Vallès (les Tres Creus)

L6-07 6.000 151

Conducció comarcal del Vallès Oriental Sud-oest: Es tracta d’una altra part de la presa que abans s’anomenava presa C. Avui dia, aquesta conducció comarcal comença a l’artèria PTT-EDT2 i abasta els municipis de Martorelles (el dipòsit 3.000, Cobega, Can Bosquerons, el polígon industrial i el dipòsit de capçalera), Sant Fost de Campsentelles (cabalímetre i dipòsit) i Santa Maria de Martorelles. Una conducció arriba fins al pericó de derivació situat a Cobega. A partir d’aquest punt, una conducció d’acer de 123 m de longitud i 400 mm de diàmetre arriba a una estació de bombament que impulsa l’aigua,


14

d’una banda, en el dipòsit de Martorelles (3.000 m3 de capacitat) i, de l’altra, en el dipòsit de Montornès (Can Bosquerons). Derivació municipal de Martorelles (dipòsit 3.000): En fase d’execució. L’aigua és bombada mitjançant una estació de bombament cap a una conducció de polietilè de 280 mm de diàmetre i 1.758 m de longitud fins a un nou dipòsit de 3.000 m3 de capacitat. Bombament de Martorelles (dipòsit 3.000) (L6-11):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 77 2 187,56 m3/h 80,65 73,55 kW ∑ 77 2 187,56 m3/h 80,65 73,55 kW

Derivació municipal de Martorelles (Cobega): A prop del bombament del dipòsit de 3.000 m3 hi ha el pericó de derivació a partir del qual hi ha una sortida que abasta el recinte de Cobega, a Martorelles. Derivació municipal de Montornès (Can Bosquerons): En fase d’execució. L’aigua és bombada mitjançant grups de pressió, al mateix edifici del bombament de Martorelles (dipòsit 3.000), cap a una conducció de polietilè de 280 mm de diàmetre i 1.265 m de longitud, fins al nou dipòsit de Can Bosquerons, a Montornès del Vallès. Bombament de Montornès (dipòsit de Can Bosquerons) (L6-11):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 77 2 125 m3/h 52,70 36,77 kW ∑ 77 2 125 m3/h 52,70 36,77 kW

Derivació municipal de Martorelles (polígon industrial): Connexió amb la xarxa de distribució de la zona del polígon. Derivació municipal de Martorelles: Arriba a un dipòsit de 538 m3 de capacitat. Derivació municipal de Santa Maria de Martorelles: Des del dipòsit de Martorelles surt una conducció de 150 mm de diàmetre i 2.418 m de longitud que arriba al dipòsit de Santa Maria de Martorelles mitjançant una impulsió. Bombament de Santa Maria de Martorelles (L6-03):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 116 2 26,1 m3/h 82 13 kW ∑ 116 2 > 52,2 m3/h 82 26 kW

Derivació municipal de Sant Fost de Campsentelles: Té lloc el lliurament d’aigua mitjançant les conduccions d’abastament municipals. Derivació municipal de Sant Fost de Campsentelles (Can Teià): A partir de l’artèria PTT-EDT2 hi ha una estació de bombament mitjançant la qual l’aigua s’impulsa a un dipòsit municipal per una conducció executada recentment de 1.815 m de longitud. Bombament de Sant Fost de Campsentelles (Can Teià) (K6-12):

Ítem Cota Núm. Cabal unitari Altura Potència


15

d’ubicació d’equips (m c. a.) nominal Valor 42,00 2 200 m3/h 8 30 kW ∑ 42,00 2 200 m3/h 8 30 kW

Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Martorelles (3.000) L6-12 3.000 167 Dipòsit de Montornès (Can Bosquerons) L6-10 2.000 145 Dipòsit de Martorelles L6-06 538 162,60 Dipòsit de Santa Maria de Martorelles L6-04 270 232 Dipòsit de Sant Fost de Campsentelles L5-07 538 185 Dipòsit de Sant Fost de Campsentelles (Can Teià)

K6-13 490 147

Conducció comarcal del Vallès Oriental Oest: Es tracta d’una conducció de característiques especials, amb trams que difereixen en material i diàmetre, que abasta un ampli nombre de municipis ubicats en diferents zones. La conducció ha estat renovada en diversos trams. En els darrers anys, els extrems nord i sud d’aquesta conducció s’han connectat amb l’artèria de Sant Quirze - Riera de Caldes per tal d’afavorir un mallat adequat de la xarxa. Derivació municipal de Mollet del Vallès (2): Punt de lliurament a la xarxa d’abastament municipal mitjançant una presa directa. Més enllà, es poden abastar els dipòsits de Mollet, però l’abastament té lloc principalment a partir d’una nova conducció des de l’artèria de Sant Quirze - Riera de Caldes. Seguint amb la conducció comarcal, es troba l’element comú: Acceleradora de Mollet (K7-01):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 73,70 1 350 m3/h 16 22 kW ∑ 73,70 1 350 m3/h 16 22 kW

Derivació municipal de Parets del Vallès: Acceleradora de Parets (L7-04):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 127,56 1 110 m3/h 5 3 kW ∑ 127,56 1 110 m3/h 5 3 kW

Derivació municipal de Lliçà de Vall: Conducció de fibrociment de 300 mm de DN. Bombament de Lliçà de Vall (L7-03):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 131 3 84 m3/h 100 38 kW ∑ 131 3 > 252 m3/h 100 114 kW

Derivació municipal de Lliçà de Vall (Can Farnés): Comparteix el recinte i el bombament amb la conducció de Lliçà de Vall esmentada anteriorment.


16

Derivació municipal de Montmeló (2.000): És en fase d’execució una nova conducció per abastar Montmeló i Parets del Vallès, de 400 mm de diàmetre i de fosa dúctil. El ramal de Montmeló té una longitud de 349 m. Derivació municipal de Parets del Vallès (Can Volart): Arriba fins al dipòsit de Parets del Vallès, situat a la zona de Can Volart, per una conducció de fosa dúctil de 400 mm de diàmetre i 5.323 m de longitud. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Parets del Vallès L7-02 743 136 Dipòsit de Lliçà de Vall L8-01 270 192 Dipòsit de Lliçà de Vall (Can Farnés) (municipal)

L8-04 4.000 209

Dipòsit de Montmeló (2.000) (municipal) 2.000 -- Dipòsit de Parets del Vallès (Can Volart) 6.000 --

Conducció comarcal del Vallès Occidental Sud: Aquesta conducció comarcal neix a l’alçada de la confluència de la riera de Sant Cugat amb el riu Besòs. És inicialment de 800 mm de DN, fins que es bifurca en originar-se la derivació municipal de Sant Cugat. En aquest punt canvia de diàmetre i passa a tenir un DN de 350 mm de fibrociment fins al final, que és l’origen de les derivacions municipals de Ripollet i Barberà del Vallès. Derivació municipal de Montcada i Reixac: Conducció de fibrociment de 735 m de longitud i 400 mm de DN. Derivació municipal de Ripollet (presa directa): En la derivació municipal mateixa hi ha aquesta presa directa, que avui està reservada únicament per a casos d’emergència. Derivació municipal de Ripollet: Conducció de 350 mm de diàmetre de fosa dúctil. Derivació municipal de Barberà del Vallès: Conducció de fibrociment de 150 mm de DN i 3.210 m de longitud. Derivació municipal de Cerdanyola del Vallès: Conducció en fase d’execució. Inclou un bombament i dos dipòsits, en fase d’execució. Bombament de Cerdanyola del Vallès (Can Fatjó) (I5-06):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 128 1 334 m3/h 56 90 kW ∑ 128 2 > 334 m3/h 56 90 kW

Derivació municipal de Sant Cugat del Vallès: Conducció de 7.250 m de formigó amb camisa de xapa i de 700 mm de DN en l’aspiració, fins al bombament de Sant Cugat. La impulsió és una conducció de 600 mm de diàmetre i 1.238 m de longitud. Bombament de Sant Cugat del Vallès (I5-02):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 113 3 620 m3/h 85 200 kW


17

∑ 113 3 > 1.240 m3/h 85 600 kW Derivació municipal de Barberà del Vallès (peatge): Conducció de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre i 2.628 m de longitud que connecta amb la xarxa domiciliària de manera independent respecte de la conducció comarcal del Vallès Occidental Sud. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Montcada i Reixac J6-01 4.900 103 Dipòsit de Ripollet (2.400) J5-01 2.400 113 Dipòsit de Ripollet (6.000) J5-02 6.000 113 Dipòsit de Barberà del Vallès J6-02 538 97 Dipòsit de Cerdanyola del Vallès (Can Fatjó) I5-04 6.000 121.5 Dipòsit de Cerdanyola del Vallès (Bellaterra) I5-05 6.000 161.1 Dipòsit de Sant Cugat del Vallès I5-03 7.940 195

Conducció comarcal del Vallès Oriental Est: La conducció comarcal del Vallès Oriental Est té l’origen a l’estació de bombament adossada a l’ETAP del Ter (cota 147 m). La conducció, de fosa dúctil i 350 mm de DN, té aproximadament 1.570 m i es bifurca en dues derivacions a la cota 186. Darrerament, amb la construcció, dins de la mateixa ETAP, de la nova estació de bombament d’aquesta conducció comarcal, s’ha optimitzat el subministrament de les poblacions. Bombament de Cardedeu-Llinars (N8-10):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 147 3 259,2 m3/h 100 132 kW ∑ 147 3 > 518,4 m3/h 100 396 kW

Derivació municipal de Cardedeu: Conducció de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre que arriba fins al nou dipòsit de Cardedeu (Can Santacana). Derivació municipal de Llinars del Vallès: Conducció de fosa dúctil de 3.475 m de longitud i 300 mm de diàmetre que arriba fins als dipòsits de Llinars del Vallès. El dipòsit regulador, de recent construcció, es destina a l’abastament de Sant Antoni de Vilamajor, Sant Pere de Vilamajor i Cànoves i Samalús. Derivació municipal de Sant Antoni de Vilamajor: A través de l’estació de bombament de Sant Antoni de Vilamajor, situada al recinte del dipòsit regulador de Llinars del Vallès, s’impulsa l’aigua mitjançant una conducció de fosa dúctil de 1.439,65 m de longitud i 400 mm de diàmetre fins a l’entrada del dipòsit de Sant Antoni de Vilamajor. Bombament de Sant Antoni Vilamajor (N9-04):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 241 2 120 m3/h 35 40 kW ∑ 241 2 > 240 m3/h 35 80 kW

Derivació municipal de Sant Pere de Vilamajor: A partir del dipòsit de Sant Antoni de Vilamajor, una conducció arriba a uns dipòsits municipals de Sant Pere de Vilamajor mitjançant l’estació de bombament del Mirador, situada al dipòsit de Sant Antoni de Vilamajor.


18

Bombament del Mirador (N9-11):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 267.75 2 171,85 m3/h 200 136 kW ∑ 267.75 3 > 343,75 m3/h 200 136 kW

Derivació municipal de Cànoves i Samalús: Finalment, des del dipòsit de Sant Pere de Vilamajor, la nova conducció connecta amb la xarxa del municipi de Cànoves i Samalús mitjançant l’estació de bombament de Can Volart, situada al dipòsit de Sant Pere de Vilamajor. Bombament de Cànoves i Samalús (Can Volart) (N9-13):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 404 1 75 m3/h 90 37 kW ∑ 404 2 > 75 m3/h 90 37 kW



Cota (m)

Dipòsit de Cardedeu (Can Santacana) N9-10 5.000 266,10 Dipòsit de Llinars del Vallès N9-02 800 242 Dipòsit regulador de Llinars del Vallès N9-15 6.000 242 Dipòsit de Sant Antoni de Vilamajor N9-08 2.500 270 Dipòsit de Sant Pere de Vilamajor (el Mirador)

N9-12 1.000 419

Dipòsit de Cànoves i Samalús (Can Volart) N9-14 500 495 Artèria Sant Quirze - Riera de Caldes: És una conducció de 1.200 mm de diàmetre i 24 km de longitud que, des dels dipòsits de la cota 250, transcorre en paral·lel a la riera de Caldes fins a un dipòsit de 8.000 m3 situat a la cota 168. Des d’aquesta conducció se subministra aigua a Barberà del Vallès. Des del dipòsit de la cota 168, mitjançant una conducció de 700 mm de diàmetre, se subministra aigua a les xarxes de Polinyà, la Llagosta, Santa Perpètua de Mogoda i Mollet del Vallès. Així mateix, la conducció de 700 mm de diàmetre connecta amb la xarxa de l’artèria APT-EDT2, procedent del Ter. Bombament de la riera de Caldes (K6-07):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 88,30 4 2.401 m3/h 167,7 1.400 kW ∑ 88,30 4 > 7.203 m3/h 167,7 5.600 kW

Dipòsits:


Cota (m)

Dipòsit Cota 250, cambra 1 I6-01 22.500 250 Dipòsit Cota 250, cambra 2 I6-01 22.500 250 Dipòsit Cota 168 J7-02 2.000 168 Dipòsit Cota 105 J7-04 6.000 105


19

Dipòsit Cota 250, cambra 1 I6-01 22.500 250 Derivació municipal de Polinyà: Ha substituït l’antiga derivació municipal de Polinyà (Zona Esportiva), ara fora de servei. Consisteix en una sortida del dipòsit regulador de la cota 168, destinada a l’abastament de Polinyà. Derivació municipal de Santa Perpètua de Mogoda (polígon Urvasa): Conducció de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre i 515 m de longitud que arriba al dipòsit de Santa Perpètua de Mogoda (Urvasa), el qual té una capacitat de 4.700 m3. Derivació municipal de Santa Perpètua de Mogoda: Conducció local de 200 mm de diàmetre que s’inicia a l’arqueta de connexió entre l’artèria Sant Quirze - Riera de Caldes i les conduccions comarcals que depenen de l’artèria PTT-EDT2. Es bifurca en un punt cap a la Llagosta i cap a Santa Perpètua de Mogoda, fins a arribar al dipòsit de Solius. Derivació municipal de la Llagosta: Conducció local de 200 mm de diàmetre que s’inicia a l’arqueta de connexió entre l’artèria Sant Quirze - Riera de Caldes i les conduccions comarcals que depenen de l’artèria PTT-EDT2. Es bifurca en un punt i es dirigeix, d’una banda, cap a Santa Perpètua de Mogoda i, de l’altra, cap a la Llagosta, fins a arribar al dipòsit de Solius. Derivació municipal de Palau-Solità i Plegamans (el Trenet): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de DN, que dóna abastament a la xarxa en baixa de Palau-Solità i Plegamans. Derivació municipal de Palau-Solità i Plegamans - Sentmenat: Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord de 700 mm, a la zona de Can Riera, que dóna abastament a la xarxa en baixa de Palau-Solità i Plegamans i de Sentmenat. Derivació municipal de Polinyà (Can Rovira): Conducció que s’inicia al dipòsit regulador de la cota 168, pertanyent a l’artèria general de Sant Quirze - Riera de Caldes, i que s’acaba a l’entrada del dipòsit municipal de Polinyà, de 3.000 m3. Derivació municipal de Barberà del Vallès (riera de Caldes): Presa directa de l’artèria general de Sant Quirze - Riera de Caldes, de 1.200 mm de diàmetre, que dóna abastament a la xarxa baixa de Barberà del Vallès. Abans era coneguda com a RENFE-2. Derivació municipal de Mollet del Vallès: Encara que l’abastament a Mollet també es pot fer a partir de l’artèria PTT-EDT2, per la seva conducció comarcal del Vallès Oriental Est, rep l’aigua principalment de l’artèria Sant Quirze - Riera de Caldes. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Santa Perpètua de Mogoda (Urvasa)

K7-02 4.700 129

Dipòsit de Santa Perpètua de Mogoda K6-03 800 100 Dipòsit de la Llagosta K6-04 270 92 Dipòsit de Polinyà (Can Rovira) J7-03 3.000 186 Dipòsit de Mollet del Vallès K6-01 2.000 115

Conducció comarcal del Vallès Occidental Oest: Dels dipòsits de la cota 250 surt una conducció de 1.250 mm de diàmetre i 2.025 m de longitud que, després de Sant Quirze del Vallès, passa a 1.100 mm de diàmetre i, amb 1.756 m de longitud, connecta amb la xarxa de Sabadell.


20

Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Pallars i Llobateres): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.250 mm de diàmetre, que abasta la xarxa baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Can Pallars): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.250 mm de diàmetre, que abasta la xarxa baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sabadell (Serra Galliners): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.100 mm de diàmetre, que abasta la xarxa en baixa de Sabadell. Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Arraona): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.100 mm de diàmetre, que abasta la xarxa en baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sant Quirze del Vallès (Cobega): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.100 mm de diàmetre, que abasta la xarxa en baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sant Quirze (Can Feu 2): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.100 mm de diàmetre, que abasta la xarxa en baixa de Sant Quirze del Vallès. Derivació municipal de Sabadell (Arraona 300): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.200 mm de diàmetre en aquest tram, que abasta la xarxa en baixa de Sabadell. Derivació municipal de Sabadell (Arraona 200): Presa directa de la conducció comarcal del Vallès Occidental Oest, de 1.200 mm de diàmetre en aquest tram, que abasta la xarxa en baixa de Sabadell. Derivació municipal de Sabadell (Can Llong): La mateixa conducció comarcal Vallès del Occidental Oest finalitza a l’entrada del dipòsit de Sabadell situat a Can Llong, i ho fa amb un diàmetre de 1.000 mm. Derivació municipal de Castellar del Vallès: Es troba en fase d’execució. A partir del dipòsit de Can Llong (Sabadell), una conducció enllaça mitjançant una estació de bombament amb la xarxa de Castellar del Vallès. Bombament de Castellar del Vallès (H7-01):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 199 2 250 m3/h 128,6 209 kW ∑ 199 3 > 500 m3/h 128,6 418,8 kW



Cota (m)

Dipòsit de Can Llong I6-1N 34.000 240 Dipòsit de Castellar del Vallès I8-01 4.000 340

Conducció comarcal del Vallès Occidental Nord: Conducció comarcal pertanyent a l’artèria general de Sant Quirze - Riera de Caldes que, mitjançant una estació de bombament, dóna abastament als municipis de Palau-Solità i Plegamans, Lliçà d’Amunt, Sentmenat, Caldes de Montbui, Santa Eulàlia de Ronçana i Bigues i Riells. Des d’aquesta artèria també surten conduccions de derivació als municipis de Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès i Polinyà, a més d’haver-hi una connexió amb l’artèria Vallès Oriental Oest a l’altura de Santa Perpètua de Mogoda, de manera que es complementa la seguretat d’abastament d’una zona de gran consum.


21

Derivació municipal de Palau-Solità i Plegamans: Tub comarcal de fosa dúctil i de 500 mm de diàmetre que surt de la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord i en un punt es bifurca cap a dos dipòsits de Palau-Solità i Plegamans. Derivació municipal de Lliçà d’Amunt: Conducció comarcal de fosa dúctil i de 500 mm de diàmetre que surt de la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord i es bifurca en dos punts. La primera bifurcació s’efectua amb un conducció local de pocs metres que arriba al dipòsit municipal de Lliçà d’Amunt (Can Salgot), de 5.000 m3. La segona bifurcació correspon a la conducció local de 500 mm de diàmetre que entra al dipòsit de la xarxa Ter-Llobregat a Lliçà d’Amunt, de 800 m3. En la conducció principal, més enllà d’aquestes dues derivacions es troba el bombament de Caldes-Bigues-Sentmenat, integrat en realitat per quatre instal·lacions de pressió: Bombament de Sentmenat:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 150,10 2 169,2 m3/h 153 132 kW ∑ 150,10 2 169,2 m3/h 153 264 kW

Bombament de Caldes de Montbui:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 150,10 2 162 m3/h 106 90 kW ∑ 150,10 2 162 m3/h 106 180 kW

Bombament de Bigues - Santa Eulàlia:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 150,10 2 169,2 m3/h 153 132 kW ∑ 150,10 2 169,2 m3/h 153 264 kW

Bombament dels Lledoners (K8-05):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 298 2 169 m3/h 92 75 kW ∑ 298 2 > 338 m3/h 92 150 kW

Derivació municipal de Sentmenat: Conducció local que connecta amb la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de diàmetre, i que a través de l’estació de bombament de Caldes-Bigues-Sentmenat impulsa l’aigua per una conducció de 300 mm de diàmetre fins a l’entrada del dipòsit municipal de Sentmenat. Derivació municipal de Caldes de Montbui: Conducció local que connecta amb la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de diàmetre, i que a través de l’estació de bombament de Caldes-Bigues-Sentmenat impulsa l’aigua per una conducció de 300 mm de diàmetre fins a l’entrada del dipòsit de Caldes de Montbui. Derivació municipal de Santa Eulàlia de Ronçana (els Lledoners): Conducció local que connecta amb la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de diàmetre, i que a través de l’estació de bombament de Caldes-Bigues-Sentmenat impulsa l’aigua per una conducció de 300 mm de diàmetre fins a l’entrada del dipòsit de Santa Eulàlia de Ronçana (els Lledoners).


22

Derivació municipal de Santa Eulàlia de Ronçana - Bigues i Riells: Conducció local que connecta amb la conducció comarcal del Vallès Occidental Nord, de 700 mm de diàmetre, i que a través de l’estació de bombament de Caldes-Bigues-Sentmenat impulsa l’aigua per una conducció de 300 mm de diàmetre fins a un dipòsit de 180 m3, des del qual es torna a impulsar l’aigua per mitjà d’un altre bombament fins a l’entrada del dipòsit de Santa Eulàlia de Ronçana, situat a la cota 378, que dóna abastament a Santa Eulàlia de Ronçana i a Bigues i Riells. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Palau de Plegamans K8-02 1.070 185 Dipòsit de Lliçà d’Amunt L8-02 800 211

Descripció Codi Capacitat

(m3) Cota (m)

Dipòsit de Lliçà d’Amunt (Can Salgot) (municipal)

K8-01 5.000 196

Dipòsit de Sentmenat (municipal) J8-01 3.000 267 Dipòsit de Caldes de Montbui J8-02 3.000 245 Dipòsit 1 (municipal) (els Lledoners) L8-05 2.000 301 Dipòsit de Santa Eulàlia (aspiració de l’EB dels Lledoners)

K8-05 220 298

Dipòsit de Santa Eulàlia - Bigues K8-03 5.000 378 Artèria ETAP del Ter - Mataró: L’origen actual d’aquesta artèria es troba a la nova estació de bombament del Maresme, dins del recinte de l’ETAP del Ter. La conducció de sortida de l’EB del Maresme, situada a la Planta de Tractament del Ter, transcorre fins a arribar al nou dipòsit de Can Collet, a la cota 220, de 13.253 m3 de capacitat. Bombament del Maresme (N8-08):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 144,5 3 3.870 m3/h 103,5 1.500 kW ∑ 144,5 3 > 7.740 m3/h 103,5 4.500 kW

Dipòsits:


Cota (m)

Dipòsit de Can Collet N8-02 3.250 239,80 Dipòsit de Can Collet Nou N8-11 14.000 243

Conducció comarcal del Maresme: Aquesta conducció ha estat instal·lada recentment. Arriba fins al dipòsit de Mataró, a la cota 181 i de 6.368 m3 de capacitat, després de les derivacions municipals de Dosrius, Òrrius i Argentona. Un cop al dipòsit de Mataró, la conducció es bifurca en un primer tram cap al nord-est (fins a Caldes d’Estrac) i en un segon tram cap el sud-oest (fins a Premià de Dalt). La primera bifurcació, a Sant Vicenç de Montalt, enllaça amb l’anomenada conducció del Maresme Nord, que arriba fins a Sant Pol de Mar. Dipòsit:


23


Cota (m)

Dipòsit de Premià de Dalt (Can Verboom) N5-03 9.000 78 Derivació municipal de Dosrius: El dipòsit nou de Can Collet connecta amb l’antic dipòsit-túnel de Can Collet, de 3.250 m3 de capacitat, i d’aquest neix una conducció de fibrociment de 600 mm de diàmetre que es bifurca en dues derivacions, una cap a un dipòsit municipal i una cap al dipòsit de Dosrius (Can Massuet), mitjançant una conducció de polietilè de 2.800 m de longitud i 355 mm de diàmetre. A partir d’aquest dipòsit, mitjançant una nova estació de bombament en execució, una conducció ha de connectar amb un dipòsit municipal situat també a Dosrius. Derivació municipal d’Òrrius: Del dipòsit antic de Can Collet, de 3.250 m3 de capacitat, surt la conducció comarcal de 1.200 mm de diàmetre, i d’aquesta neix una derivació municipal que, a través de l’estació de bombament d’Òrrius, impulsa l’aigua cap al dipòsit municipal d’Òrrius per una conducció de 180 mm de diàmetre i 5.693 m de longitud. Bombament d’Òrrius (N7-02):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 94,5 3 18 m3/h 95 11 kW ∑ 94,5 3 > 36 m3/h 95 33 kW

Derivació municipal d’Argentona: Del dipòsit antic de Can Collet, de 3.250 m3 de capacitat, surt la conducció comarcal de 1.200 mm de diàmetre, i d’aquesta surt una derivació municipal de polietilè de 1.172 m de longitud i 350 mm de diàmetre fins a la xarxa municipal. Derivació municipal de Mataró: Conducció que deriva de la conducció comarcal, té 400 mm de diàmetre i finalitza al dipòsit de Mataró de la cota 100, de 12.000 m3 de capacitat. Derivació municipal de Cabrera de Mar: Conducció de polietilè de 250 mm de DN que enllaça la prolongació de la conducció comarcal entre Mataró i Vilassar de Mar amb el dipòsit de Cabrera de Mar, amb una longitud total de 1.371 m. Una segona conducció de polietilè, de 1.618 m de longitud i 200 mm de DN, arriba al dipòsit d’Agell, situat també a Cabrera de Mar Derivació municipal de Vilassar de Mar: Vilassar de Mar s’abasta mitjançant dues conduccions locals. La primera, de polietilè, de 2.906 m de longitud i 355 mm de diàmetre, va fins al dipòsit de Vilassar de Mar situat a Can Tosca. La segona, amb una longitud de 10 m, té 250 mm de diàmetre i arriba al dipòsit de Vilassar de Mar, de 800 m3 de capacitat. Derivació municipal de Premià de Mar: Conducció de polietilè, de 266 m de longitud i 250 mm de diàmetre, que arriba al dipòsit de Premià de Mar. Derivació municipal de Premià de Dalt: La conducció comarcal del Maresme es bifurca cap al dipòsit de Can Verboom a través d’una conducció. Aquest dipòsit abasta Premià de Dalt i Premià de Mar. El municipi de Premià de Dalt té un altre punt d’abastament des de la conducció comarcal, la qual es bifurca en un ramal de 250 mm de diàmetre que arriba fins al dipòsit de Premià de Dalt. Derivació municipal de Premià de Dalt (la Cisa): A partir del dipòsit de Can Verboom, una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre arriba al dipòsit municipal de Premià de Dalt (la Cisa). Derivació municipal de Cabrils: Conducció de 350 mm de diàmetre i aproximadament 1.500 m de longitud que surt de la conducció comarcal del Maresme i finalitza al dipòsit de Vilassar de Dalt - Cabrils i al dipòsit de Cabrils.


24

Derivació municipal de Vilassar de Dalt: Conducció de 350 mm de diàmetre i aproximadament 1.500 m de longitud que surt de la conducció comarcal del Maresme i finalitza al dipòsit de Vilassar de Dalt - Cabrils. Derivació municipal de Sant Andreu de Llavaneres: Conducció de polietilè de 315 mm de diàmetre i 2.612 m de longitud que arriba als dipòsits. Derivació municipal de Sant Vicenç de Montalt: La conducció comarcal de l’artèria PTT-Mataró es bifurca en dues derivacions municipals que donen abastament a Sant Vicenç de Montalt. Una d’elles, de 250 mm de diàmetre i 1.347 m de longitud, arriba a un dipòsit de la xarxa Ter-Llobregat de 538 m3 de capacitat. L’altra, de 366 m de longitud i 100 mm de diàmetre, dóna abastament a un dipòsit municipal de 1.000 m3 de capacitat. Derivació municipal de Caldes d’Estrac: La conducció comarcal de l’artèria PTT-Mataró es bifurca, dins d’una arqueta de derivació, en una conducció municipal de polietilè de 200 mm de DN i 549 m de longitud fins a arribar, d’una banda, al dipòsit de Caldes d’Estrac i, de l’altra, a un dipòsit municipal de 1.500 m3 (tots dos a la cota 102). A partir de Sant Vicenç de Montalt comença el tram anomenat Maresme Nord. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Dosrius (Can Massuet) O8-01 3.084 223 Dipòsit d’Òrrius N7-03 250 297 Dipòsit d’Argentona N7-04 8.000 200 Dipòsit de Mataró (cota 100) O6-01 12.000 97 Dipòsit de Mataró (cota 180) O7-01 6.368 181 Dipòsit de Cabrera de Mar N6-07 800 155 Dipòsit de Cabrera de Mar (Agell) O6-02 2.000 107 Dipòsit de Vilassar de Mar (Can Tosca) N6-08 3.000 100 Dipòsit de Vilassar de Mar N6-05 800 69 Dipòsit de Premià de Mar N6-01 1.860 67 Dipòsit de Premià de Dalt (Can Verboom) N5-03 9.000 78 Dipòsit de Premià de Dalt M6-04 800 197 Dipòsit de Premià de Dalt (la Cisa) (municipal)

N6-10 1.000 195

Dipòsit de Cabrils N6-04 538 206 Dipòsit de Cabrils - Vilassar de Dalt N6-04 5.000 206 Dipòsit de Sant Andreu de Llavaneres P7-02 538 196 Dipòsit de Sant Andreu de Llavaneres (municipal)

P7-03 1.000 70

Dipòsit de Sant Vicenç de Montalt P7-06 538 175 Dipòsit de Sant Vicenç de Montalt (el Milió) P7-08 1.000 176 Dipòsit de Caldes d’Estrac P7-07 270 102

Conducció comarcal del Maresme Nord: És el tram comprès entre Sant Vicenç de Montalt i Sant Pol de Mar. Té una longitud total de 17.813 m, executats en acer de 508 mm de diàmetre llevat d’un primer tram de polietilè de 355 mm de diàmetre. Derivació municipal d’Arenys de Mar 1: Connecta amb el dipòsit municipal de Can Moreu.


25

Derivació municipal d’Arenys de Munt 1: Connecta amb un segon dipòsit de la zona de l’Ajup mitjançant una conducció de 540 m de longitud i 315 mm de diàmetre. Derivació municipal d’Arenys de Mar 2: Connecta amb el dipòsit municipal de l’Ajup. Dipòsit: Derivació municipal d’Arenys de Mar 3: Connecta amb la xarxa de la zona industrial mitjançant una conducció de polietilè de 580 m de longitud i 250 mm de diàmetre. Derivació municipal de Canet de Mar 1: Connecta amb el dipòsit municipal. Ramal de 315 mm de diàmetre, de polietilè, amb una longitud de 2.782 m. Derivació municipal de Canet de Mar 2: Connecta amb el dipòsit municipal de Can Moreu. Derivació municipal de Sant Cebrià de Vallalta: Connecta amb la conducció existent de subministrament a Sant Cebrià de Vallalta mitjançant una conducció de polietilè de 160 mm de diàmetre i 302 m de longitud. Bombament de Sant Pol de Mar (R8-01):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 94,5 2 1.022 m3/h 105 185 kW ∑ 94,5 2 2.044 m3/h 105 370 kW

Derivació municipal de Sant Pol de Mar 1: Connecta amb la xarxa de distribució de la zona del Sot del Morer. Derivació municipal de Sant Pol de Mar 2: Connecta amb el dipòsit municipal del Pi del Soldat mitjançant una conducció de polietilè de 200 mm de diàmetre i 90 m de longitud. Derivació municipal de Sant Pol de Mar 3: Connecta amb el dipòsit municipal de les Roques Blanques. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit d’Arenys de Mar (Can Moreu) (municipal)

XX-XX --- --

Dipòsit d’Arenys de Munt (l’Ajup) (municipal)

XX-XX 1.000 --

Dipòsit d’Arenys de Munt XX-XX 7.500 -- Dipòsit d’Arenys de Mar (l’Ajup) (municipal) XX-XX 3.000 -- Dipòsit de Canet de Mar 1 (municipal) XX-XX 1.000 -- Dipòsit de Canet de Mar 2 (municipal) XX-XX 4.000 -- Dipòsit de Sant Pol (el Pi del Soldat) (municipal) XX-XX --- --

Dipòsit de Sant Pol (les Roques Blanques) (municipal) XX-XX --- --

Artèria ITAM de la Tordera - ETAP del Ter: L’origen d’aquesta artèria, que pot funcionar de manera indistinta en els dos sentits, ja que és completament reversible, és a la ITAM de la Tordera, situada al terme municipal de Palafolls. Connecta amb l’ETAP del Ter. És una conducció d’acer de 1.400 mm de diàmetre i 47.890 m de longitud per la qual circula l’aigua bombada per una EB situada al recinte de la


26

ITAM de la Tordera. A l’altura de Fogars de la Selva, en direcció a l’ETAP del Ter, hi ha el dipòsit regulador de Fogars. Altres derivacions d’aquesta artèria es troben encara en fase de projecte. Bombament de l’ITAM de la Tordera:


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor -- - --- --- -- ∑ -- - --- --- --

Dipòsit:


Cota (m)

Centre regulador de Fogars de la Selva XX-XX --- -- Derivació municipal de Fogars de la Selva: Connecta amb el dipòsit de Fogars de la Selva. Derivació municipal d’Hostalric: Connecta amb el dipòsit municipal d’Hostalric. Derivació municipal de Santa Maria de Palautordera: Connecta amb el dipòsit de Santa Maria de Palautordera, a partir del qual continua una conducció fins a Sant Esteve de Palautordera. Derivació municipal de Sant Esteve de Palautordera: Connecta amb la xarxa de distribució de Sant Esteve de Palautordera. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Fogars de la Selva XX-XX --- -- Dipòsit d’Hostalric (municipal) XX-XX --- -- Dipòsit de Santa Maria de Palautordera XX-XX --- --

Artèria ETAP del Llobregat - Cota 250: Des de la Planta de Tractament del Llobregat, a la cota 70, es bomba aigua per una conducció de 1.250 mm de diàmetre i 15 km de longitud fins als dipòsits situats a la cota 250, on comença l’artèria Sant Quirze - Riera de Caldes. Bombament Cota 250 (01-08):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 1 70 3 1.800 m3/h 198 1.250 kW Valor 2 70 2 3.600 m3/h 190 2.400 kW

∑ 70 5 > 7.200 m3/h 190-198 8.550 kW Derivació municipal de Castellbisbal 1: Presa directa de l’artèria general PTLL-Cota 250, que abasta la xarxa baixa de Castellbisbal. Derivació municipal de Castellbisbal 2: Presa directa de l’artèria general PTLL-Cota 250, que abasta la xarxa baixa de Castellbisbal. Derivació municipal de Rubí (Can Carreres): L’artèria general PTLL-Cota 250 té una derivació de pocs metres que arriba al dipòsit de Rubí (Can Carreres), de 3.000 m3 de capacitat.


27

Derivació municipal de Rubí (la Verneda): L’artèria general PTLL-Cota 250 té una derivació de pocs metres, amb una conducció de 600 mm de diàmetre que després es redueix a 400 mm i arriba al dipòsit de Rubí (la Verneda). Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Rubí (Can Carreres) H6-01 3.000 247 Dipòsit de Rubí (la Verneda) H6-02 12.012 194

Conducció comarcal del Vallès Occidental Est: A partir de l’artèria PTLL-Cota 250, deriva aigua del Llobregat al dipòsit de Sant Cugat del Vallès (Llobregat), amb una derivació prèvia a Rubí fins al dipòsit de Can Rosés. Derivació municipal de Rubí (Can Rosés): Des de l’artèria general de 1.250 mm de diàmetre es bifurca una derivació de 600 mm de diàmetre i 3.217 m de longitud que es torna a bifurcar en dues conduccions locals. Una d’elles, de 400 mm de diàmetre, arriba al dipòsit de Rubí (Can Rosés). Derivació municipal de Sant Cugat del Vallès (Llobregat): Des de l’artèria general de 1.250 mm de diàmetre es bifurca una derivació de 600 mm de diàmetre i 3.217 m de longitud que es torna a bifurcar, tal com s’ha indicat abans, en dues conduccions locals. La segona, de 500 mm de diàmetre, arriba al dipòsit de Sant Cugat del Vallès (Llobregat). Derivació municipal de les Fonts de Terrassa: Presa directa de l’artèria general PTLL-Cota 250, que abasta la xarxa en baixa del nucli de les Fonts, al terme municipal de Terrassa. Derivació municipal de Terrassa (els Bellots): Dels dipòsits de la cota 250 surt una conducció de 400 mm de diàmetre i 2.280 m de longitud fins a l’estació dels Bellots, situada a la cota 235. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Rubí (Can Rosés) I6-04 8.300 230 Dipòsit de Sant Cugat (Llobregat) I5-01 8.000 217

Derivació municipal de Martorell: De manera independent respecte de les artèries que neixen a la Planta de Tractament del Llobregat, surt una conducció de formigó armat de 682 m de longitud i 1.000 mm de diàmetre que, després de travessar el riu Llobregat amb un sifó de polietilè, connecta amb les instal·lacions del servei d’abastament en baixa. Artèria ETAP del Llobregat - Masquefa: Mitjançant un bombament, l’aigua és impulsada des dels dipòsits de l’ETAP del Llobregat fins al dipòsit regulador de Masquefa, de 26.800 m3 de capacitat. Aquesta artèria d’acer arrenca a l’estació de bombament d’Abrera-Masquefa, situada dins de l’ETAP del Llobregat. Té un diàmetre de 1.200 mm i 8 km de longitud i arriba fins al dipòsit regulador de Masquefa. A partir d’aquesta artèria neixen diverses conduccions comarcals, que donen servei a les comarques de l’Anoia, l’Alt Penedès i el Garraf, així com les derivacions municipals de Sant Esteve Sesrovires i de Masquefa mateix. Bombament d’Abrera-Masquefa (01-19):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 69 4 2.762 m3/h 259 2.800 kW


28

∑ 69 4 2.762 m3/h 259 11.200 kW Dipòsit:


Cota (m)

Dipòsit de Masquefa, cambra 1 E6-05 15.800 306 Dipòsit de Masquefa, cambra 2 E6-05 11.000 306

Derivació municipal de Masquefa: És una conducció de fosa dúctil de 250 mm de diàmetre que uneix el dipòsit regulador de Masquefa amb el dipòsit municipal de Masquefa, de 250 m3 i situat a la cota 312. Té una longitud de 625 m. Bombament de Masquefa (E6-06):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 305 3 m3/h 15 15 kW ∑ 305 3 > m3/h 15 15 kW

Derivació municipal de Sant Esteve Sesrovires: És una conducció de fosa dúctil de 300 mm, objecte de diversos canvis de traçat per diferents afeccions. Té una longitud aproximada de 3,6 km. Hi ha un dipòsit intermedi (a més d’un altre, anomenat dipòsit de Can Brians, de recent execució) que en el passat s’havia anomenat dipòsit de la cota 292. Finalitza al dipòsit situat a la cota 230, que és conegut com a dipòsit núm. 7. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Masquefa (municipal) E6-02 250 312 Dipòsit de Sant Esteve Sesrovires E6-01 2.000 282 Dipòsit de Sant Esteve Sesrovires (Can Brians) E5-02 4.000 282

Dipòsit de Sant Esteve Sesrovires núm. 7 F6-01 2.000 230 Conducció comarcal de l’Anoia: És una conducció de fosa dúctil de 600 mm de diàmetre que neix al dipòsit regulador de Masquefa. Arriba a l’estació de bombament de Can Bonastre, al terme municipal de Piera, després de la qual té diverses derivacions municipals durant el seu recorregut, que abasta Piera, la Pobla de Claramunt i Castellolí i, en un futur proper, Capellades, la Torre de Claramunt, Vallbona d’Anoia, Vilanova del Camí, Santa Margarida de Montbui i Igualada. Ha estat objecte de prolongació, en diverses fases successives d’implantació, i se n’ha reduït el diàmetre a 500 mm. Bombament de Piera (D6-01):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 261 4 468 m3/h 57 110 kW ∑ 261 4 > 1.404 m3/h 57 440 kW

Derivació municipal de Piera: És a la sortida del dipòsit, dins del recinte d’aquest. Derivació municipal de Capellades: És un ramal en fase de projecte que comença al dipòsit dels plans d’Arau i està situat al terme de la Pobla de Claramunt. El bombament està pendent d’execució.


29

Derivació municipal de Vallbona d’Anoia: És un ramal en fase de projecte que arriba a un dipòsit municipal mitjançant una conducció de polietilè de 409 m de longitud i 200 mm de diàmetre. Derivació municipal de la Pobla de Claramunt: Des del dipòsit de Piera surt una conducció de fosa dúctil de 500 mm de diàmetre que arriba al dipòsit dels plans d’Arau, al terme municipal de la Pobla de Claramunt, amb un diàmetre de 150 mm. La longitud total és de 14.348 m. Des d’aquesta conducció s’han executat els ramals cap als dipòsits del Pas Blau i, més recentment, cap al dipòsit del Rigat, tots dos a la Pobla de Claramunt. L’aigua és impulsada per aquesta conducció fins al dipòsit dels plans d’Arau i, més enllà, fins al dipòsit del Rigat i el de Castellolí, mitjançant un bombament. Bombament de Castellolí i plans d’Arau (B7-02):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 307,20 2 38,2 m3/h 133,52 30 kW ∑ 307,20 2 38,2 m3/h 133.52 60 kW

Derivació municipal de Castellolí: Tal com s’ha explicat arran del bombament situat al dipòsit dels plans d’Arau, a la Pobla de Claramunt, l’aigua és impulsada per una conducció de 6.519 m de longitud fins a 2 dipòsits: l’un a la zona de la Creueta i l’altre, municipal, a la zona de Can Parera. Derivació municipal de Vilanova del Camí: A partir del pericó de bifurcació del dipòsit dels plans d’Arau, a la Pobla de Claramunt, continua una conducció d’acer de 500 mm de diàmetre fins a la bifurcació del dipòsit municipal de Vilanova del Camí. Derivació municipal d’Igualada: A partir del pericó de bifurcació del dipòsit de Vilanova del Camí, a la Pobla de Claramunt, continua una conducció d’acer de 500 mm de diàmetre i 3.739 m de longitud fins a una EB que impulsarà l’aigua, d’una banda, cap al dipòsit del Puig, a Igualada, sense canviar el diàmetre de la conducció, i, de l’altra, cap a Santa Margarida de Montbui. Els dos dipòsits es troben en fase de projecte i les seves ubicacions han variat cap a l’emplaçament original. Bombament d’Igualada (B7-03):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 289 2 325 m3/h 71 98,65 kW ∑ 289 2 325 m3/h 71 98,65 kW

Derivació municipal de Santa Margarida de Montbui: Des de l’estació de bombament esmentada, un ramal d’acer de 350 mm de diàmetre impulsarà l’aigua fins al dipòsit de Santa Margarida de Montbui (el Pi). Bombament de Santa Margarida de Montbui (B7-03):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 289 2 325 m3/h 86 -- ∑ 289 2 325 m3/h 86 --



Cota (m)

Dipòsit 1 (Piera, cambra 1) D6-02 3.750 356 Dipòsit 1 (Piera, cambra 2) D6-02 3.750 356


30

Dipòsit 2 (Piera, cambra 1) D6-02 3.750 356 Dipòsit 2 (Piera, cambra 2) D6-02 3.750 356 Dipòsit de Vallbona d’Anoia (municipal) C6-01 -- 319,20 Dipòsit de la Pobla de Claramunt (el Pas Blau) C7-01 5.000 303

Dipòsit de la Pobla de Claramunt (els plans d’Arau) B7-01 2.000 305,50

Dipòsit de la Pobla de Claramunt (el Rigat) (municipal) B7-04 2.000 --

Dipòsit de Castellolí (la Creueta) C8-01 300 406 Dipòsit de Castellolí (Can Parera) (municipal) C8-02 400 419 Dipòsit de Vilanova del Camí (municipal) B7-05 --- --- Dipòsit d’Igualada (el Puig) A7-01 --- 369 Dipòsit de Santa Margarida de Montbui (el Pi) 1.000 358

Conducció comarcal del Baix Llobregat Centre: Des del dipòsit regulador de Masquefa surt una conducció de polietilè executada recentment, de 9.037 m de longitud, que subministra aigua a Gelida i a Castellví de Rosanes. Derivació municipal de Gelida: Conducció de polietilè de recent execució, de 1.109 m de longitud, que surt del dipòsit de Masquefa, ampliat a Sant Llorenç d’Hortons (en el futur, nucli de Sant Joan Samora), i arriba fins a Gelida i a Castellví de Rosanes. Derivació municipal de Castellví de Rosanes: Aquest ramal de polietilè té 3.610 m de longitud i subministra aigua a dos dipòsits. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit de Gelida E4-01 2.000 280 Dipòsit de Castellví de Rosanes F4-01 200 290 Dipòsit de Castellví de Rosanes (Polígon) F4-02 1.500 240

Conducció comarcal del Penedès-Garraf: Des del dipòsit regulador de Masquefa surt una conducció de fosa dúctil de 1.000 mm de diàmetre i 25 km de longitud que porta l’aigua per gravetat fins al dipòsit del Garraf, al terme municipal d’Olèrdola. A partir d’aquest punt, una altra conducció de 700 mm de diàmetre i 10 km de longitud condueix l’aigua fins al dipòsit de la Costa, al terme municipal de Sant Pere de Ribes. Dipòsit:


Cota (m)

Dipòsit del Garraf, cambra 1 D2-01 10.000 257 Dipòsit del Garraf, cambra 2 D2-01 10.000 257

Des del tronc principal d’abastament a l’Alt Penedès i al Garraf, descrit al paràgraf anterior, surten diverses derivacions. Derivació municipal de Sant Llorenç d’Hortons: Conducció de fosa dúctil de 150 mm de diàmetre i 296 m de longitud que porta aigua al dipòsit municipal de Sant Llorenç d’Hortons. Derivació municipal Sant Sadurní d’Anoia: Conducció de fosa de 200 mm de diàmetre i 118 m de longitud que abasta el dipòsit municipal de Sant Sadurní d’Anoia.


31

Derivació municipal del Pla del Penedès: Conducció de fosa dúctil de 100 mm de diàmetre i 1,4 km de longitud que porta l’aigua fins al dipòsit municipal del Pla del Penedès. Hi ha també una petita derivació del ramal de Puigdàlber, de fosa dúctil i de 80 mm de diàmetre i 500 m de longitud, que abasta el dipòsit del Pujolet, situat també al Pla del Penedès. Derivació municipal de Subirats: Conducció que abasta el dipòsit municipal de Subirats. Derivació municipal de Puigdàlber: Conducció de fosa dúctil de 150 mm de diàmetre i 4 km de longitud que abasta el dipòsit municipal de Puigdàlber. Derivació municipal de la Granada: Conducció de fosa dúctil de 150 mm de diàmetre i 1,7 km de longitud que abasta els dipòsits municipals de la Granada, un dels quals també es destina a l’abastament de Santa Fe del Penedès. Derivació municipal de Sant Cugat Sesgarrigues: Conducció de fosa dúctil de 100 mm de diàmetre i 2,3 km de longitud que abasta el dipòsit municipal de Sant Cugat Sesgarrigues. Derivació municipal d’Olèrdola (Sant Pere Molanta): Conducció de fosa dúctil de 100 mm de diàmetre i 36 m de longitud que abasta el dipòsit municipal, situat a la zona de Sant Pere Molanta, al terme municipal d’Olèrdola. Derivació municipal d’Olèrdola: Del pericó de derivació d’Avinyonet del Penedès surt també una conducció de polietilè de 315 mm de diàmetre i 4.090 m de longitud que es bifurca en un ramal de 125 mm de diàmetre i 1.333 m de longitud fins al dipòsit de Sant Miquel i en un altre de 315 mm de diàmetre i 3.539 m de longitud fins al dipòsit de Moja. Derivació municipal d’Olèrdola (Daltmar): A partir del dipòsit d’Olèrdola (Moja) surt una conducció que, mitjançant un bombament, impulsa l’aigua fins al dipòsit d’Olèrdola (Daltmar), situat a Olèrdola. Bombament d’Olèrdola (Daltmar) (C1-04):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 273,42 2 116 m3/h 177 kW ∑ 273,42 2 116 m3/h 177 kW

Derivació municipal de Canyelles (Daltmar): A partir del dipòsit de Daltmar hi ha una sortida cap al municipi de Canyelles. Derivació municipal d’Avinyonet del Penedès: Conducció de fosa dúctil de 150 mm de diàmetre i 1,8 km de longitud que arriba a una estació de bombament, on passa per una cambra de ruptura de càrrega, i continua fins al dipòsit municipal d’Avinyonet del Penedès. Bombament d’Avinyonet (D2-04):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 264,59 3 26 m3/h 110 18,5 kW ∑ 264,59 3 > 52 m3/h 110 55,5 kW

Derivació municipal de Vilafranca del Penedès: Conducció de fosa dúctil de 500 mm de diàmetre i 4,5 km de longitud que porta aigua del Llobregat als dipòsits municipals de Vilafranca del Penedès. Una important bifurcació és la que abasta Sant Martí Sarroca i Torrelles de Foix mitjançant una conducció de fosa dúctil de 250 mm de diàmetre que va des d’aquests dipòsits de Vilafranca del Penedès (situats al


32

terme de Pacs del Penedès) fins a l’EB de Sant Martí Sarroca. Des d’aquest punt s’abasta Sant Martí Sarroca i, a més, l’aigua s’impulsa novament fins a Torrelles de Foix. Derivació municipal d’Olèrdola (Can Trabal): Ramal que, a partir del dipòsit del Garraf, impulsa l’aigua mitjançant una estació de bombament situada dins del recinte mateix, a través d’una conducció de polietilè de 100 mm de diàmetre que abasta el dipòsit municipal situat a la zona de Can Trabal. Bombament d’Olèrdola (Can Trabal) (D2-07):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 258,50 2 35 m3/h 50 11 kW ∑ 258,50 2 > 35 m3/h 50 22 kW

Derivació municipal d’Olivella: Ramal que, a partir del dipòsit del Garraf, impulsa l’aigua mitjançant una estació de bombament situada dins del recinte del dipòsit a través d’una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre que abasta el dipòsit municipal d’Olivella. Bombament d’Olivella (D2-06):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 258,50 3 35 m3/h 74 15,5 kW ∑ 258,50 3 > 70 m3/h 74 46,5 kW

Derivació municipal d’Olèrdola (les Masies): Al dipòsit d’Olivella hi ha una sortida destinada a l’abastament de les Masies d’Olèrdola, al terme municipal d’Olèrdola. Derivació municipal de Canyelles: Conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre i 2,2 km de longitud que abasta el dipòsit de Canyelles, el qual pertany a la Mancomunitat del Penedès-Garraf. Al final de la conducció comarcal hi ha el dipòsit regulador de la Costa, al terme municipal de Sant Pere de Ribes, que té les característiques indicades més avall. El lliurament al servei d’abastament en baixa està situat dins del recinte del dipòsit de la Costa i s’efectua mitjançant les derivacions municipals següents: Derivació municipal de les Roquetes: Consisteix en una connexió al servei en baixa, a la sortida del dipòsit de la Costa. Derivació municipal de Sitges: Consisteix en una connexió al servei en baixa, a la sortida del dipòsit de la Costa. Derivació municipal de Sant Pere de Ribes: Consisteix en una connexió al servei en baixa, a la sortida del dipòsit de la Costa. Derivació municipal de Vilanova i la Geltrú (sector Marquès): Des del dipòsit de la Costa, l’aigua arriba per gravetat al dipòsit municipal de Vilanova i la Geltrú situat al sector Marquès. Derivació municipal de Vilanova i la Geltrú (sector Mas Roquer): Després, la conducció continua fins a un altre dipòsit municipal, situat a la zona del Mas Roquer. Des d’aquí continua fins als dipòsits de Cubelles, però abans es bifurca per arribar al dipòsit de Santa Maria. Derivació municipal de Vilanova i la Geltrú (Santa Maria): Des de la zona del Mas Roquer, l’aigua arriba per gravetat al dipòsit municipal de Santa Maria.


33

Derivació municipal de Cubelles: Des de la zona del Mas Roquer, l’aigua arriba per gravetat a tres dipòsits municipals. Derivació municipal de Sant Martí Sarroca: És una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre i 926 m de longitud que uneix el bombament de Sant Martí Sarroca amb el dipòsit municipal, de 500 m3 i situat a la cota 358. Bombament de Sant Martí Sarroca (B3-05):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 257 2 126,4 m3/h 114 75 kW ∑ 2 > 252,8 m3/h 114 150 kW

Derivació municipal de Torrelles de Foix: És una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre i 7.320 m de longitud que uneix el bombament de Torrelles de Foix amb el dipòsit municipal, de 500 m3 i situat a la cota 358. Bombament de Torrelles de Foix (B3-06):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 205 2 68,4 m3/h 207 75 kW ∑ 205 2 > 136,8 m3/h 207 150 kW

Derivació municipal de Vilobí del Penedès: Conducció de 3.629 m de longitud que uneix el bombament de Vilobí del Penedès, situat a Sant Martí Sarroca, amb el dipòsit municipal. Bombament de Vilobí del Penedès (B3-07):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 257 2 72 m3/h 114 30 kW ∑ 257 2 > 144 m3/h 114 60 kW



Cota (m)

Dipòsit de Sant Llorenç d’Hortons (municipal) E5-01 800 276

Dipòsit de Sant Sadurní d’Anoia (municipal) D4-01 3.000 202 Dipòsit del Pla del Penedès C4-01 300 244 Dipòsit del Pla del Penedès (el Pujolet) C3-04 200 240 Dipòsit de Subirats (municipal) D3-01 500 250 Dipòsit de Puigdàlber C3-03 150 250 Dipòsit de la Granada (municipal) C3-02 1.500 292 Dipòsit de la Granada (Santa Fe del Penedès) C3-02 2.400 292 Dipòsit de Sant Cugat Sesgarrigues (municipal) D2-02 200 276

Dipòsit d’Olèrdola (Sant Pere Molanta) (municipal) C3-01 1.800 240

Dipòsit d’Olèrdola (Sant Miquel) C1-02 500 209 Dipòsit d’Olèrdola (Moja) C1-03 2.500 274


34

Dipòsit d’Olèrdola (Daltmar) C0-03 1.000 356 Dipòsit d’Avinyonet del Penedès (municipal) D2-03 500 360 Dipòsit de Vilafranca del Penedès (municipal) B3-01 8.000 287 Aspiració de bombament de Torrelles / Sant Martí B3-02 1.000 258

Dipòsit d’Olèrdola (Can Trabal) (municipal) D2-08 500 333 Dipòsit d’Olivella (municipal) D2-05 1.000 326 Dipòsit de Canyelles (Mancomunitat) C1-01 1.000 212 Dipòsit de la Costa (cambra 1) D0-01 10.000 102 Dipòsit de la Costa (cambra 2) D0-01 10.000 102 Dipòsit de Sant Martí Sarroca (municipal) A3-02 500 357 Dipòsit de Torrelles de Foix (municipal) A3-01 650 443 Dipòsit de Vilobí del Penedès (municipal) B3-04 1.000 323

Artèria ETAP del Llobregat - La Fontsanta: Aquesta conducció porta l’aigua de l’ETAP del Llobregat, a la cota 70, fins al dipòsit de regulació de la Fontsanta, de 116.000 m3 de capacitat i situat a la cota 55, al terme de Sant Joan Despí. La conducció, de 2.400 mm de diàmetre, és de formigó armat amb camisa de xapa d’acer i segueix l’eix del riu Llobregat, amb una longitud de 22 km. Està formada per un túnel de 4 km (el tram inicial) i funciona per gravetat. Les derivacions municipals de Castellbisbal, Sant Andreu de la Barca, Corbera de Llobregat, el Papiol, Pallejà, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Cervelló i la Palma de Cervelló neixen de la mateixa artèria. Derivació municipal de Castellbisbal: És una conducció de fosa dúctil amb uns diàmetres de 450 mm i 350 mm i una longitud de 715 m que arriba fins a un dipòsit de doble cambra. Derivació municipal de Sant Andreu de la Barca: Conducció que, en el tram que travessa el riu Llobregat, està formada per dos sifons de polièster reforçat amb fibra de vidre de 350 mm de diàmetre. La resta de la conducció és de fosa dúctil i té el mateix diàmetre. Bombament de Sant Andreu de la Barca (G5-01):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 31,50 3 275 m3/h 64 75 kW ∑ 31,50 3 > 550 m3/h 64 225 kW

Derivació municipal de Corbera de Llobregat: Aquesta derivació és de fosa dúctil i té un diàmetre de 300 mm, excepte al tram que travessa el riu Llobregat, on és de polietilè i té un diàmetre de 350 mm. Després de travessar el riu hi ha una estació de bombament que impulsa l’aigua fins al dipòsit municipal. Bombament de Corbera (H4-06):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 30 3 125 m3/h 140 75 kW ∑ 30 3 > 375 m3/h 140 225 kW

Derivació municipal del Papiol: La conducció de fosa dúctil de 853 m de longitud té uns diàmetres de 400 mm, 350 mm i 300 mm. Mitjançant una EB s’impulsa l’aigua fins al dipòsit municipal, de 2.000 m3, situat a la cota 101. Bombament del Papiol (H4-04):


35


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 3 124 m3/h 46 30 kW ∑ 3 > 248 m3/h 46 90 kW

Derivació municipal de Pallejà: Aquest ramal té uns diàmetres de 450 mm, 400 mm, 350 mm i 300 mm. El tram que travessa el riu Llobregat consta de dos sifons de polièster reforçat amb fibra de vidre. La resta de la derivació és una conducció de fosa dúctil que arriba a un dipòsit de doble cambra. Bombament de Pallejà (H4-05):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 33,25 4 270 m3/h 5,5 30 kW ∑ 33,25 4 > 1.080 m3/h 5,5 120 kW

Derivació municipal de Pallejà (pous): Aquesta conducció enllaça amb la xarxa en baixa de Pallejà i és de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre. El seu traçat ha estat modificat recentment per la LAV. Derivació municipal de Molins de Rei: Aquest ramal de fosa dúctil té uns diàmetres de 450 mm, 400 mm i 350 mm. La seva longitud és de 1.076 m i arriba fins a un dipòsit municipal de 2.132 m3 situat a la cota 53. Derivació municipal de Cervelló - La Palma: Ramal de polietilè de 350 mm de diàmetre i 200 m de longitud que és doble al tram que travessa el riu Llobregat. Després enllaça amb una conducció d’impulsió, connectada a la xarxa en baixa. Derivació municipal de Sant Vicenç dels Horts: Conducció de fosa dúctil de 400 mm de diàmetre i 3.456 m de longitud que arriba a una EB amb un petit dipòsit associat de ruptura de càrrega de 500 m3, a partir del qual s’impulsa l’aigua fins al dipòsit municipal de 4.000 m3 situat a la cota 84. Bombament de Sant Vicenç dels Horts (H3-02):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 49,30 3 150 m3/h 45 30 kW ∑ 49,30 3 > 300 m3/h 45 90 kW



Cota (m)

Dipòsit de Castellbisbal, cambra 1 G5-02 1.000 57 Dipòsit de Castellbisbal, cambra 2 G5-02 1.000 57 Dipòsit de Corbera de Llobregat G4-01 1.000 190 Dipòsit del Papiol (municipal) H4-01 2.000 101 Dipòsit de Pallejà, cambra 1 H4-02 1.000 83 Dipòsit de Pallejà, cambra 2 H4-02 1.000 83 Dipòsit de Molins de Rei (municipal) H4-03 2.130 53 Dipòsit de Sant Vicenç dels Horts (aspiració) H3-03 500 244

Artèria ETAP del Llobregat - Abrera: L’artèria comença a la torre de repartiment situada a l’ETAP del Llobregat i compta amb dos petits grups de pressió, a partir dels quals neix una conducció de 1.000 mm de diàmetre i 2.340 m de longitud que arriba a l’EB d’Esparreguera 1. Després d’aquest punt comença la conducció comarcal del Baix Llobregat Nord, però abans hi ha els ramals següents:


36

Derivació municipal de Terrassa (Mina Pública): És el lliurament a l’EB de Mina Pública de Terrassa, propera al bombament d’Esparreguera 1, mitjançant una derivació de 600 mm de diàmetre. Derivació municipal d’Abrera (Can Vilalba): Dins del mateix edifici del bombament d’Esparreguera 1, hi ha el bombament de Can Vilalba, del qual neix una conducció de fosa dúctil de 200 mm de diàmetre, que enllaça amb una conducció de fibrociment de 150 mm de diàmetre, a través de la qual arriba al dipòsit municipal situat a la cota 215. Bombament de Can Vilalba (F6-1K):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 66 2 64 m3/h 167 55 kW ∑ 66 2 > 128 m3/h 167 110 kW

Derivació municipal d’Abrera (Sant Ermengol): També dins de l’edifici del bombament d’Esparreguera 1, hi ha el bombament d’Abrera, del que surt una conducció de fosa dúctil de 300 mm de diàmetre i 986 m de longitud que connecta amb la xarxa en baixa que arriba al dipòsit municipal de Sant Ermengol, situat a la cota 162. Bombament d’Abrera (F6-04):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 66 2 275 m3/h 115 132 kW ∑ 66 2 > 275 m3/h 115 264 kW



Cota (m)

Dipòsit d’Abrera (Can Vilalba) (municipal) F6-1L 1.000 215 Conducció comarcal del Baix Llobregat Nord: Des de la conducció de 1.000 mm de diàmetre i just abans del bombament d’Esparreguera 1, comença aquesta conducció comarcal que abasta els municipis d’Esparreguera, Collbató, els Hostalets de Pierola i el Bruc. És una conducció de fosa dúctil de 600 mm de diàmetre que, mitjançant un bombament de quatre bombes de 1.700 CV, porta l’aigua fins al dipòsit d’Esparreguera 1. Aquest dipòsit es connecta amb un grup de pressió de tres bombes de 100 CV i, mitjançant una conducció de 400 mm de diàmetre, arriba a dos dipòsits coneguts com a Esparreguera 2, situats a la cota 244,2. En aquest punt hi ha un tercer bombament, amb tres bombes de 180 CV, que impulsa l’aigua per una conducció de 350 mm de diàmetre fins a dos dipòsits situats a la cota 453, els quals alimenten Collbató i els Hostalets de Pierola, respectivament. Finalment, des del dipòsit dels Hostalets de Pierola, l’aigua s’impulsa mitjançant una nova EB contigua cap a un nou dipòsit destinat a l’abastament del Bruc, així com, per gravetat, cap a dos dipòsits municipals més, situats a Esparreguera i als Hostalets de Pierola. Les estacions de bombament i els dipòsits són els següents: Bombament d’Esparreguera 1 (F6-03):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 66 4 378 m3/h 144 255 kW ∑ 66 4 > 1.134 m3/h 144 1.020 kW

Bombament d’Esparreguera 2 (F6-02):


37

Ítem Cota

d’ubicació Núm.

d’equips Cabal unitari Altura

(m c. a.) Potència nominal

Valor 186 3 216 m3/h 74 75 kW ∑ 186 3 > 432 m3/h 74 225 kW

Bombament d’Esparreguera 3 (E7-01):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 232 3 122 m3/h 240 132 kW ∑ 232 3 > 244 m3/h 240 132 kW

Bombament del Bruc (E7-02):


Núm. d’equips


Potència nominal

Valor 452 2 86,4 m3/h 35 11,5 kW ∑ 452 2 > 86,4 m3/h 35 23 kW

Derivació municipal d’Esparreguera 2: És una conducció de fosa dúctil que connecta amb la xarxa en baixa d’Esparreguera, a partir del bombament d’Esparreguera 2. Derivació municipal d’Esparreguera 3: És una conducció de fosa dúctil que connecta amb la xarxa en baixa d’Esparreguera, a partir del dipòsit d’Esparreguera 3. Derivació municipal de Collbató: Uns quants metres abans de l’arribada al dipòsit dels Hostalets de Pierola, hi ha una derivació de fosa dúctil cap al dipòsit municipal de Collbató (Can Dalmases). Derivació municipal dels Hostalets de Pierola: Des del dipòsit dels Hostalets de Pierola, s’abasta per gravetat, mitjançant una nova conducció, el dipòsit municipal situat a la zona de Can Serralta. Derivació municipal del Bruc: Des del dipòsit dels Hostalets de Pierola, s’impulsa l’aigua mitjançant una nova estació de bombament amb dos grups de pressió, per una conducció de polietilè de 2.649 m de longitud, fins al nou dipòsit del Bruc. Derivació municipal d’Esparreguera: Finalment, des del dipòsit dels Hostalets de Pierola també s’abasta per gravetat una nova conducció de polietilè de 200 mm de DN que arriba a un dipòsit municipal situat a la zona del Mas d’en Gall. Dipòsits de les derivacions:


Cota (m)

Dipòsit d’Esparreguera 2 F6-02 2.000 189 Dipòsit d’Esparreguera 3 E7-01 500 244 Dipòsit de Collbató (municipal) E7-02 800 442 Dipòsit dels Hostalets de Pierola E7-02 2.000 451 Dipòsit del Bruc D7-01 1.000 467


38

PRESCRIPCIÓ 2. ALTRES INSTAL·LACIONS QUE S’INCORPORARAN AL PERÍMETRE Instal·lacions fotovoltaiques de producció d’energia elèctrica de la xarxa Ter-Llobregat incorporades a l’inici de la concessió. ITAM del Delta de la Tordera, incloses l’ampliació construïda recentment amb la finalitat d’incrementar la capacitat de producció fins a 20 hm3/any i les conduccions fins als dipòsits receptors de l’ETAP del Maresme Nord (Palafolls) i de l’ETAP de Tossa-Lloret. Aquestes instal·lacions s’incorporaran quan finalitzi el període d’explotació del Concessionari actual, que acaba el proper 1 de juliol de 2018. Transitòriament, i fins a aquesta data, l’Operador satisfarà les tarifes meritades pel Concessionari actual (TA, TF, TV i TE), que incorporarà com a cost del servei, i assumirà les funcions de direcció tècnica de la planta descrites a la clàusula 9 del contracte de concessió vigent. ETAP de la Llosa del Cavall, inclosos el punt de presa de l’embassament de la Llosa del Cavall, l’estació de bombament general i la conducció d’adducció d’aigua crua fins a la planta potabilitzadora. Artèria ETAP de la Llosa del Cavall - Igualada, incloses la conducció principal de 600 mm de DN i les derivacions municipals del Solsonès, Navès-Montmajor, el Bages sec Nord, Pinós, Calaf, conducció comarcal de l’Anoia Centre i derivació dels Prats de Rei, i derivació del Bages sec Centre. Totes aquestes instal·lacions s’incorporaran al perímetre en el moment de formalitzar la cessió. Mentrestant, el Concessionari assumirà la conservació i el manteniment d’aquesta instal·lació.


39

CAPÍTOL SEGON. OBRES INCLOSES DINS DE L’OBJECTE DEL

CONTRACTE

PRESCRIPCIÓ 3. RELACIÓ DE PROJECTES A EXECUTAR PER L’OPERADOR A continuació s’adjunta una taula resum dels projectes que ha d’executar l’Operador durant els primers 10 anys de la concessió. A l’annex 1 d’aquest Plec de Prescripcions es detalla la valoració de les obres a executar per la Societat Operadora.

Núm. OBRES A EXECUTAR 1 Pla sistemàtic per a millores i estanquitat de la xarxa

2 Consolidació del terreny i rehabilitació del dipòsit de capçalera del Penedès-Garraf (dipòsit de Masquefa)

3 Adquisició d’un alternador per a les turbines de l’EDT 4 Adquisició d’una bomba per a l’EB del Maresme 5 Auscultació de punts crítics de la xarxa ATLL 6 Rehabilitació del dipòsit C-250 7 Rehabilitació del dipòsit de Mataró C-180 8 Adequació tècnica de l’Estació Distribuïdora de la Trinitat 9 Adequació ITAM de la Tordera - PTT

10 Adequació ITAM del Prat - La Fontsanta 11 Adequació de la normativa de seg. i sal. de les instal·lacions

11.1 Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, trams 1, 2 i 3 11.2 Projecte de mesures correctores de les arquetes de les zones Nord i Centre 11.3 Projecte de mesures correctores de les arquetes de la zona Sud

11.4 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, fase I

11.5 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, fase II

11.6 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, fase III

11.7 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Sud, fase I

11.8 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Sud, fase II

11.9 Projecte de mesures correctores dels pous 11.10 Projecte de mesures correctores de les arquetes de Collbató 11.11 Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, tram 4 11.12 Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, tram 5 11.13 Projecte de mesures correctores de noves remotes

12 Remodelació dels filtres de la PTLL 13 Remodelació de la mitjana tensió de la PTLL 14 Substitució de vàlvules i d’altres elements 15 Rehabilitació de formigons 16 Rehabilitació i remodelació de l’ETAP del Ter

17 Projecte i obra de substitució de la dosificació de clor (gas liquat) a alta pressió per hipoclorit sòdic a l’ETAP del Ter + cloració de l’aigua dels serveis de l’ETAP del Ter

18 Projecte i obra nova d’instal·lació de la dosificació de diòxid de clor al


40

Núm. OBRES A EXECUTAR Pasteral

19 Projecte i obra de substitució de 40 reixes a l’embassament de Susqueda i de 30 reixes a l’embassament de Sau, inclosa la rehabilitació de les guies corresponents

20 Col·lectors de recollida automàtica de fangs de les basses núm. 2 i 3 de l’ETAP del Ter

21 Projecte i obra d’actuacions de millora dels elements hidràulics de la captació del Pasteral

22 Actuacions d’adequació i rehabilitació dels pous que hi ha a la conducció Pasteral - ETAP del Ter

23 Construcció d’un nou varador a Susqueda 24 Remodelació i rehabilitació de les xarxes subterrànies de l’ETAP del Ter 25 Rehabilitació dels dipòsits núm. 1 i 2 d’aigua tractada de l’ETAP del Ter 26 Connexions de servei remotes 27 Analitzadors de la xarxa elèctrica 28 Instal·lació/renovació de cabalímetres 29 Instal·lacions de cloració on-line 30 Instal·lació d’analitzadors de la qualitat de l’aigua 31 Instal·lació de preses de mostra d’aigua 32 Programa de millora tècnica de les estacions de bombament 33 Millora del punt de lliurament de les arquetes d’Arraona 34 Programa d’automatització de les estacions remotes 35 Adequació de les estacions remotes en compliment del Decret 140/2003

36 Obres d’extensió de xarxa i altres millores derivades de convenis i compromisos en curs (no s’inclouen projectes)


41

CAPÍTOL TERCER. GESTIÓ DEL SERVEI

PRESCRIPCIÓ 4. INFORMES I MEMÒRIES Memòria anual La Societat Operadora ha de presentar, durant els tres primers mesos de cada any, una memòria sobre la gestió i prestació del servei. Aquesta memòria ha de recollir totes les actuacions realitzades, així com les propostes que es considerin convenients per a la millora de la prestació del servei. La memòria sobre la gestió i prestació del servei ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

• Un informe de producció, amb els metres cúbics produïts i facturats durant l’exercici i els reactius utilitzats en el tractament.

• El consum energètic anual per a cada instal·lació. • Les reparacions i renovacions efectuades en les instal·lacions. L’estat de les infraestructures

afectes al servei. • El rendiment hidràulic de la xarxa obtingut. • El nombre de treballadors que integren la plantilla. • Els comptes anuals de la concessió. • El resultat de les analítiques i els paràmetres controlats sobre la qualitat de l’aigua subministrada,

que realitzarà l’Agència Catalana de l’Aigua. • Un informe de qualitat del servei que indiqui el nombre i la naturalesa de les reclamacions

efectuades pels clients. • El resultat dels indicadors d’eficiència. • Un informe legal que detalli els contenciosos, les reclamacions o similars contra el Concessionari,

així com la resolució d’aquests. • Una relació valorada de compliment del pla d’inversions.

Informe mensual La Societat Operadora ha de presentar mensualment, en el termini de 10 dies naturals posteriors al mes que és objecte d’informe, un resum que ha de contenir, com a mínim, la informació següent:

‐ Les incidències. ‐ Els resultats de les anàlisis i els paràmetres controlats sobre la qualitat de l’aigua subministrada

(realitzats per l’Agència Catalana de l’Aigua). ‐ La substitució d’elements parcials o la renovació de la xarxa. ‐ Les reparacions i renovacions efectuades en les instal·lacions. ‐ El resultat dels indicadors d’eficiència.


42

PRESCRIPCIÓ 5. GESTIÓ BÀSICA DEL SERVEI La Societat Operadora ha de mantenir un sistema integrat de gestió (SIG), d’acord amb la reglamentació aplicable a les activitats desenvolupades, i ha d’adequar-lo a les normes internacionals: • UNE-EN ISO 9001:2008 • UNE-EN ISO 14001:2004 • Reglament (CE) núm. 1221/2009, de 25 de novembre, pel qual es permet que les organitzacions

s’adhereixin amb caràcter voluntari a un sistema comunitari de gestió i auditoria mediambiental. • OHSAS 18001:2007 • UNE-EN 16001:2010 La Societat Operadora té l’obligació de mantenir un sistema de gestió integrat, certificat segons les normes abans esmentades o les que les substitueixin en un futur. Així doncs, durant el primer any de la concessió, la Societat Operadora ha de redactar un manual de gestió del servei que integri tots els certificats, els manuals, els procediments i les instruccions operatives i de gestió que siguin necessaris per al desenvolupament de les seves activitats; aquest manual s’ha de revisar anualment en funció de la normativa vigent. L’abast del sistema integrat de gestió ha de comprendre totes les activitats relacionades amb el servei públic d’abastament en alta, és a dir, la planificació, la generació d’infraestructures, la gestió i l’explotació de les instal·lacions productives i de les que constitueixen la xarxa bàsica d’abastament Ter-Llobregat:

• Executar noves infraestructures i millorar les existents. • Captar aigua prepotable de l’embassament del Pasteral, del riu Llobregat, d’aqüífers i del mar. • Potabilitzar aigua a les estacions de tractament d’aigua potable (ETAP, ITAM). • Distribuir aigua en alta per al subministrament públic als municipis de les comarques del

Barcelonès, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Garraf, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Baix Llobregat, el Maresme, etc.

El manual de gestió del servei que la Societat Operadora té l’obligació de redactar ha de mantenir i/o millorar, com a mínim, els principis bàsics de gestió prescrits en el Manual de gestió del servei pel qual es regeix actualment l’Operadora del Sistema Ter-Llobregat.


43

PRESCRIPCIÓ 6. CABALS DISTRIBUÏTS PER MUNICIPI Cabals de referència com a consum de comptadors en l’any base 2012:

MUNICIPI COMPTADORS m3/any Abrera Abrera. Dipòsit de Can Vilalba 267.520 Abrera. Bombament 149.605 Alella Alella I 535.086 Alella II 349.953 Àmbit addicional 1 L’Alt Maresme 8.000.000 Àmbit addicional 2 Solsonès 1.000.000 Ametlla del Vallès, l’ Ametlla del Vallès, l’. El Verder 443.900 Ametlla del Vallès, l’. Can Diví 170.162 Ametlla del Vallès, l’. Dipòsit de la Violona 131.997 Argentona Argentona. Dipòsits 1.110.132 Avinyonet del Penedès Avinyonet del Penedès. Dipòsit 138.199 Badia del Vallès 0 Barberà del Vallès Barberà del Vallès. Dipòsit 659.277 Barberà del Vallès. Presa directa SGAB 506.690 Barberà del Vallès. Presa directa de la riera de Caldes 768.515 Barcelona Barcelona C-200 2.823.932 Barcelona. Presa directa de l’EB de Can Ruti 197.557 Barcelona. TR 70 (A70) 14.369.709 Barcelona. TR 100 (A100) 26.767.873 Barcelona. CM 130 (A130-1) 16.474.531 Barcelona. CM 130 (A130-1) 1.076.691 Barcelona. TR 130 (A130-2) 5.162.878 Barcelona. SC 130 (A130-3) 4.053.201 Barcelona. Dipòsit de la Fontsanta 1 6.768.841 Barcelona. Dipòsit de la Fontsanta 2 6.306.788 Bigues i Riells Bigues i Riells. Dipòsit de Santa Eulàlia de Ronçana 511.194 Bruc, el Bruc, el. Dipòsit 67.074 Cabrera de Mar Cabrera de Mar. Dipòsit 382.101 Cabrera de Mar. Dipòsit d’Agell 494.008 Cabrils Cabrils II 44.114 Cabrils. Can Tosca 863.803 Caldes de Montbui Caldes de Montbui. Dipòsit 369.354 Caldes d’Estrac


44

MUNICIPI COMPTADORS m3/any Caldes d’Estrac. Dipòsits 326.022 Canovelles Canovelles. Dipòsit 1.141.560 Cànoves i Samalús Cànoves i Samalús. Dipòsit de Can Volart 67.365 Canyelles Canyelles. Dipòsit 623.379 Cardedeu Cardedeu. Dipòsit de Can Santacana 1.018.674 Castellar del Vallès Castellar del Vallès 823.440 Castellbisbal Castellbisbal. Presa directa 1 24.915 Castellbisbal. Presa directa 2 357.191 Castellbisbal. Dipòsit 2.400 581.777 Castellolí Castellolí 74.826 La Creueta 74.826 Castellví de Rosanes Castellví de Rosanes 72.960 Cerdanyola del Vallès

Bellaterra 1.099.932 Can Fatjó 1.099.932 Cervelló 806.244 Collbató Collbató. Dipòsit 273.030 Corbera de Llobregat Corbera de Llobregat. Presa directa 1.416.931 Cubelles Cubelles. Dipòsit 204.459 Dosrius Dosrius. Poble 548.166 Dosrius. Presa directa de l’aqüeducte 200.427 Esparreguera Esparreguera I 114.795 Esparreguera II 499.654 Franqueses del Vallès, les Franqueses del Vallès, les. Corró d’Avall 1.404.737 Franqueses del Vallès, les. Dipòsit del pla de Llerona 68.525 Franqueses del Vallès, les. Dipòsit de Santa Digna 157.209 Granollers Granollers. Dipòsits 2.322.620 Granollers. Sortida del puig de les Forques 2.144.822 Garriga, la Garriga, la. Dipòsit 907.045 Gelida Gelida. Dipòsit de Can Serralet 54.008 Granada, la 84.160 Hostalets de Pierola, els Hostalets de Pierola, els. Dipòsit 175.424


45

MUNICIPI COMPTADORS m3/any Hostalets de Pierola, els. Dipòsit del Bruc 766 Les Fonts de Terrassa Terrassa. Presa directa de les Fonts 282.054 Llagosta, la Llagosta, la. Dipòsit 98.955 Lliçà d’Amunt Lliçà d’Amunt 356.892 Lliçà d’Amunt II 211.784 RC 439.200 Lliçà de Vall Lliçà de Vall 253.723 Lliçà de Vall. Dipòsit nou 105.108 Llinars del Vallès Llinars del Vallès. Dipòsit regulador 75.938 Martorell Martorell. Presa directa 923.961 Martorelles Martorelles 482.362 Martorelles. Presa directa de Cobega 1.222.296 Masnou, el Masnou, el. Dipòsit 1.254.403 Masnou, el. Dipòsit de la vall de Rials 523.591 Masquefa Masquefa. Presa directa 588.228 Mataró Mataró I 2.642.631 Mataró II 3.827.587 Molins de Rei Molins de Rei. Dipòsit 195.103 Mollet del Vallès Mollet I 2.685.823 Mollet II 427.331 Montcada Montcada i Reixac (Ter) 4.019.587 Montgat Montgat 0 Montgat. Presa directa 384.215 Montgat. Dipòsit 314.646 Montmeló Montmeló. Dipòsit de les Tres Creus 691.161 Montornès del Vallès Montornès del Vallès. Dipòsit de les Tres Creus 394.862 Montornès del Vallès. Dipòsit de Can Xec 614.660 Olèrdola Olèrdola. Dipòsit de Can Trabal 84.398 Olèrdola. Can Segarra 1.345 Olèrdola. Dipòsit de Sant Pere Molanta 172.811 Olivella Olivella. Dipòsit 91.058 Òrrius Òrrius. Dipòsit 54.187 Palau de Plegamans


46

MUNICIPI COMPTADORS m3/any Palau-Solità i Plegamans. Riera de Caldes 11.315

Palau-Solità i Plegamans. Dipòsit de la riera de Caldes 1.157.549

Palau-Solità i Plegamans. Sentmenat 361.561 Palma de Cervelló, la Palma de Cervelló, la. Presa directa 227.170 Pallejà Pallejà 514.804 EB 265.146 Papiol, el Papiol, el. 0 Papiol, el. EB 282.033 Parets del Vallès Parets del Vallès 479.068 Parets del Vallès II 396.096 Piera Piera. 273.457 Piera. Anaigua 372.750 Piera. Dipòsit de Piera 73.967 Pla del Penedès, el Pla del Penedès, el. Dipòsit 82.047 Pla del Penedès, el. Dipòsit del Pujolet 334 Pobla de Claramunt, la Pobla de Claramunt, la. Dipòsit del Pas Blau 1.556.334 Polinyà Polinyà Nou 618.622 Sorc Nou 0 Prat de Llobregat, el Prat de Llobregat, el. Presa directa 467.401 Premià de Dalt Premià de Dalt 489.374 Premià de Dalt. Dipòsit de la Cisa 199.421 Premià de Dalt. Dipòsit de Can Verboom 3 180.104 Premià de Dalt. Dipòsit de Can Verboom 2 138.152 Premià de Mar Premià de Mar. Dipòsit 467.234 Premià de Mar. Dipòsit de Can Verboom 1.276.845 Puigdàlber Puigdàlber. Dipòsit 29.604 Ripollet Ripollet. Dipòsits 2.371.303 Roca del Vallès, la Roca del Vallès, la. Presa directa de Quatre Camins 127.072 Roca del Vallès, la. La Torreta 200.460 Roca del Vallès, la. Centre comercial 208.565 Roca del Vallès, la. Dipòsit de Can Prat 343.149 Rubí Rubí. Dipòsit de Can Rosés 1.933.360 Rubí. Dipòsit de Can Carreres 980.848 Rubí. Dipòsit de la Verneda 3.049.701 Sabadell Sabadell. Presa directa d’Arraona (DN 200) 327.060


47

MUNICIPI COMPTADORS m3/any Sabadell. Presa directa d’Arraona (DN 300) 1.982.707 Sabadell. Dipòsit de Can Llong 10.116.918

Sant Andreu de la Barca Sant Andreu 2.330.044

Dipòsit 0 Sant Andreu de Llavaneres Sant Andreu de Llavaneres I 280.679 Sant Andreu de Llavaneres II 889.343 Sant Antoni de Vilamajor Sant Antoni de Vilamajor (bombament) 341.070 Sant Cugat Sesgarrigues Sant Cugat Sesgarrigues. Dipòsit 67.923 Sant Cugat del Vallès Sant Cugat del Vallès. Dipòsit del Ter 6.098.696 Sant Cugat del Vallès. Dipòsit del Llobregat 1.575.649 Sant Esteve Sesrovires Sant Esteve Sesrovires. Dipòsit N7 888.186

Sant Esteve Sesrovires. Dipòsit de la sortida de Vallserrat 250.517

Sant Esteve Sesrovires. Dipòsit de la sortida de Can Brians 92.038

Sant Fost de Campsentelles Sant Fost 16.927 Bombament de Can Ruti 172.323

Dipòsit de Can Teià 560.627 Sant Llorenç d’Hortons Sant Llorenç d’Hortons. Dipòsit 134.714 Sant Martí Sarroca Sant Martí Sarroca 5.102 Sant Pere de Ribes Sant Pere de Ribes. Dipòsit de la Costa 1.187.230

Sant Pere de Ribes. Dipòsit de la Costa (sortida de les Roquetes) 903.312

Sant Pere de Vilamajor 420.562 Sant Quirze del Vallès Sant Quirze del Vallès I 1.102.316 Sant Quirze del Vallès II 0 Sant Quirze del Vallès. Llobatera 150.502 Sant Quirze del Vallès. Can Feu II 133.920 Sant Quirze del Vallès. Urb. Pallars 13.967 Sant Sadurní d’Anoia Sant Sadurní d’Anoia. Dipòsit 137.278 Sant Vicenç de Montalt Sant Vicenç de Montalt I 356.251 Sant Vicenç de Montalt II 642.028 Sant Vicenç dels Horts Sant Vicenç dels Horts. Dipòsit 650.157 Santa Eulàlia de Ronçana Santa Eulàlia de Ronçana. Dipòsit dels Lledoners 63.004 Santa Eulàlia de Ronçana. Dipòsit nou 7.526 Santa Fe del Penedès


48

MUNICIPI COMPTADORS m3/any Santa Fe del Penedès. Presa directa 15.184 Santa Maria de Martorelles Santa Maria de Martorelles. Dipòsit 53.439 Santa Perpètua de Mogoda Santa Perpètua de Mogoda 821.703 Santa Perpètua de Mogoda. Polígon URBASA 832.173 Santa Perpètua de Mogoda II 189.272 Sentmenat Sentmenat. Dipòsit 279.040 Sitges Sitges. Dipòsit de la Costa 2.817.959 Subirats Subirats 127.750 Teià Teià. Dipòsit 546.521 Terrassa Terrassa. Impulsió 756.507 Terrassa. Gravetat 641.918 Tiana Tiana. Dipòsit 536.550 Torrelles de Foix Torrelles de Foix 180.168 Vallromanes Vallromanes. Dipòsit de Sant Miquel 272.031 Vilafranca del Penedès Vilafranca del Penedès. Dipòsits 2.790.624 Vilanova del Vallès Vilanova del Vallès. Dipòsits 376.807 Vilanova i la Geltrú Vilanova i la Geltrú. Sector Marquès 2.225.180 Vilanova i la Geltrú. Mas Roquer 1.203.790 Vilanova i la Geltrú. Santa Maria 114.084 Vilassar de Dalt Vilassar de Dalt. Dipòsit de Vilassar-Cabrils 813.562 Vilassar de Mar Vilassar de Mar. Dipòsit 1.065.659 Vilassar de Mar. Dipòsit de Can Tosca 65.464 Vilobí del Penedès Vilobí del Penedès. Dipòsit 86.789


49

PRESCRIPCIÓ 7. PLA DIRECTOR D’EFICIÈNCIA ENERGÈTICA La Societat Operadora ha de redactar, durant el primer any de la concessió, un pla director d’eficiència energètica. La implantació i el seguiment del pla d’eficiència energètica ha de complir, com a mínim, els requisits següents:

• Vetllar per minimitzar l’impacte dels aspectes ambientals significatius i prevenir la contaminació. • Gestionar els equips i les noves instal·lacions segons els criteris de minimització del consum energètic i

maximització de l’eficiència. • Potenciar la diversificació energètica augmentant la implantació d’instal·lacions d’energies renovables i la

compra d’energia verda per tal de contribuir a un desenvolupament sostenible. Objectius globals de la gestió de l’energia Els objectius que ha d’assolir la Societat Concessionària respecte de la gestió de l’energia han de ser, com a mínim, els següents:

• Mantenir la certificació del Sistema de Gestió Energètica, un constituent del Sistema de Gestió Integrat, incorporant i mantenint els principis de millora continuada en la gestió energètica mitjançant la implantació, l’execució i el manteniment dels processos i les eines adequades.

• Millorar l’eficiència energètica en totes les activitats de la Societat Operadora per mitjans sostenibles tècnicament i econòmicament.

• Disminuir les emissions dels gasos causants del canvi climàtic. • Garantir el compliment de la legislació i la normativa energètica. • Incrementar l’aprofitament d’energies renovables o excedents. • Millorar la gestió de la demanda energètica. • Minimitzar els costos econòmics de l’energia.

El Pla Director d’Eficiència i Estalvi Energètic S’establirà el Pla Director d’Eficiència i Estalvi Energètic de la Societat Operadora com una de les eines bàsiques de la planificació i el control pràctic del desenvolupament dels objectius de gestió energètica de la Societat Operadora. L’abast del Pla Director ha de ser la totalitat de la Societat Operadora. Això ha d’incloure, d’una banda, la consideració de tota mena de sistemes consumidors d’energia significatius, tant els corresponents a les activitats de producció i distribució d’aigua com els corresponents a altres tipus de sistemes, i, d’altra banda, els sistemes generadors d’energia. El Pla Director ha de tenir en compte tant les accions de millora identificades com la planificació de tasques i accions necessàries, per tal d’arribar a definir d’una manera suficient futures accions de millora sobre les quals no hi ha actualment un grau d’anàlisi suficient i, així, detallar-ne el potencial d’estalvi mitjançant accions específiques. Cal definir unes línies d’actuació com a objectius específics, que establiran les vies per les quals s’ha d’orientar l’execució per tal d’assolir les millores d’eficiència energètica. D’altra banda, s’exigirà la quantificació dels objectius del Pla Director: les mesures específiques previstes al Pla Director han de conduir a l’obtenció de millores d’eficiència i d’estalvis quantificables al llarg del temps.


50

PRESCRIPCIÓ 8. PLA DE RISCOS PER A L’ABASTAMENT La Societat Operadora té l’obligació de redactar, durant el primer any de la concessió, un pla de riscos per a l’abastament, com a responsable de la gestió i l’explotació de les instal·lacions que constitueixen la xarxa bàsica d’abastament del Sistema Ter-Llobregat. Encara que és impossible disposar d’un sistema d’abastament amb una fiabilitat i una seguretat del cent per cent davant dels desastres, és imprescindible que les empreses siguin capaces de resoldre, de la millor manera i en el menor temps possible, les dificultats que es presentin durant i després de l’impacte de qualsevol amenaça. Per a tota empresa de serveis d’abastament d’aigua, la gestió de riscos ha de ser prioritària, per tal de poder respondre amb celeritat davant d’una situació d’emergència. Això requereix la participació i el suport dels seus responsables, així com la disposició de mitjans materials, personals i logístics per obtenir una resposta adequada davant de la crisi. El Pla d’Emergència de Riscos d’Abastament ha d’ajudar a actuar davant d’una possible emergència d’abastament, havent definit prèviament els protocols d’actuació i de comunicació per als diferents casos de possibles incidents.


51

PRESCRIPCIÓ 9. GESTIÓ DEL MANTENIMENT ASSISTIDA PER ORDINADOR (GMAO) La Societat Operadora té l’obligació de mantenir i desenvolupar l’actual sistema de gestió del manteniment assistida per ordinador (GMAO). La Societat Operadora podrà implantar un nou GMAO que, com a mínim, compleixi els requisits actuals: • El GMAO és el programari que permet gestionar el manteniment en el sentit més ampli del concepte:

conté mòduls per controlar els manteniments correctiu, preventiu i predictiu i, dins de cada tipologia, per considerar les seves especialitzacions.

• L’inventari d’actius ha de contenir tot l’arbre d’equips de l’empresa codificats, jerarquitzats i totalment informats en les fitxes d’equip corresponents.

• Ha de permetre l’execució de múltiples informes, que cobreixin totes les necessitats d’informació de Manteniment i Direcció.

• Ha de funcionar en una plataforma oberta que permeti la connexió amb tots els programes corporatius necessaris (ERP, SCADA, GIS, etc.) i l’accés del conjunt d’usuaris de l’empresa amb els rols corresponents i els fluxos de treball necessaris.

• El sistema ha de permetre treballar amb dispositius mòbils de tipus tauleta i PDA, per facilitar la presa de dades de camp i l’entrada de tota la informació al sistema, que comprèn tots els documents associats necessaris.

• El programa ha de ser intuïtiu, fàcil d’utilitzar, i ha d’automatitzar les tasques repetitives i ser tan ergonòmic com sigui possible.

• El GMAO ha de permetre conèixer els costos de manteniment per equip, ubicació, ordre de treball, tipologia, especialitat, personal, desplaçament i imputació comptable.

La Societat Operadora ha de posar a disposició de l’òrgan regulador l’accés al sistema de gestió del manteniment assistida per ordinador (GMAO).


52

PRESCRIPCIÓ 10. SISTEMA D’INFORMACIÓ GEOGRÁFICA (GIS) La Societat Operadora té l’obligació de mantenir i desenvolupar l’actual sistema GIS. Es podrà implantar un nou GIS que, com a mínim, compleixi els requisits actuals.

• El GIS és el programari que permet georeferenciar tots els actius de la Societat Operadora i unir a aquesta base de dades gràfica un component alfanumèric amb totes les dades de cada element i una d’annexió de tants documents associats com sigui necessari.

• El sistema ha de permetre desenvolupar un model de dades hidràuliques apte per a la distribució

d’aigua en alta i per al reflex de la realitat interior de tots els equips de les diverses instal·lacions, incloses les plantes.

• El GIS ha d’estar en una plataforma que en permeti la consulta a qualsevol dels usuaris de

l’empresa (i que en un futur pugui arribar fins i tot a les publicacions externes) i deixi com a clients «pesats» només els administradors i tècnics especialistes. A més de les aplicacions pròpies d’un sistema GIS (visualització, cerca, zoom, centrat, impressió, etc.), incloses en tot programari, ha de permetre la programació de totes les tasques necessàries, actuals i futures, i en concret les aplicacions de patrimoni, serveis afectats, gestió de rutes, gestió de flotes, etc. La generació d’informes i la tematització de diverses informacions i entitats és un punt essencial per poder extreure el màxim de totes les dades introduïdes, per la qual cosa ha de ser fàcil i directa.

• La introducció de dades ha de ser senzilla i ha de poder ser massiva per al repartiment d’alta de

conjunts d’actius (per exemple, un as-built). El sistema ha de ser de plataforma oberta, per tal que es pugui connectar a altres programes corporatius (GMAO, ERP, SCADA) i permeti treballar amb dispositius mòbils de tipus tauleta, portàtil i PDA i, en general, amb la configuració autònoma per part de la nostra empresa.

La Societat Operadora ha de posar a disposició de l’òrgan regulador l’accés al Sistema d’Informació Geogràfica (GIS).


53

PRESCRIPCIÓ 11. CABALÍMETRES I EQUIPS DE MESURA DE CABALS Atès que els cabalímetres són els elements de mesura que serveixen a la Societat Operadora per efectuar la facturació de pagaments i cobraments, s’estableix que la gestió i el manteniment dels cabalímetres d’entrada a planta i de facturació en els punts de subministrament és a càrrec de la Societat Operadora. Així mateix, s’estableix que la gestió i el manteniment de la resta de cabalímetres, que possibilita una bona gestió del rendiment hidràulic de la xarxa i de les plantes productives, és també a càrrec de la Societat Operadora. La Societat Operadora ha de posar a l’abast de l’òrgan regulador els senyals de tots els cabalímetres, tant els de facturació com els de gestió del rendiment hidràulic.


54

PRESCRIPCIÓ 12. INDICADORS D’EFICIÈNCIA La Societat Operadora ha d’informar mensualment l’òrgan regulador dels indicadors d’eficiència següents:

Nom Índex de freqüència general

Tipus de procés Procés de suport

Procés Gestió tècnica de prevenció i medi ambient

Codi de l’indicador IFG

Descripció El càlcul de l’índex de freqüència general facilita la informació bàsica per controlar l’evolució de la sinistralitat de l’empresa

Fórmula IFG = (Nombre total d’accidents / Total d’hores treballades) x 1.000.000

Tendència desitjada Descendent

Periodicitat 1

Unitats Per milió

Obligatori Sí

Nom de la mètrica 0 Límit superior (alarma)

Nom de la mètrica 1 Total d’accidents

Nom de la mètrica 2 Total d’hores treballades

Nom de la mètrica 3 Valor objectiu: 40


55

Nom Control de qualitat de la xarxa de distribució

Tipus de procés Procés operatiu

Procés Analitzar l’aigua

Codi de l’indicador CQ-XD

Descripció Control de qualitat de l’aigua de consum de la xarxa de distribució

Fórmula CQ-XD = (Nombre de mostres recollides a la xarxa / Nombre de mostres legislades) x 100

Tendència desitjada Ascendent

Periodicitat 1

Unitats %

Obligatori Sí

Nom de la mètrica 0 Valor real

Nom de la mètrica 1 Valor objectiu: 100


56

Nom % d’aigua facturada respecte del volum d’aigua d’entrada a la xarxa


Procés Distribuir agua

Codi de l’indicador RXM

Descripció Mesurar el percentatge del volum mensual d’aigua mesurada als cabalímetres i informada per facturar respecte del volum mensual d’entrada d’aigua al sistema de distribució

Fórmula RXM (%) = (Qf /Qesd) x 100 Qf: cabal facturat a la xarxa de distribució (m3/mes); Qesd: cabal d’entrada al sistema de distribució (m3/mes)


Periodicitat 1

Unitats %

Obligatori Sí


Nom de la mètrica 1 Valor objectiu: superior al 94%


57

Nom Índex del consum energètic total de la Societat Operadora


Procés Gestionar energia

Codi de l’indicador IET

Descripció Mesura del consum energètic global de la Societat Operadora respecte del volum d’aigua facturada

Fórmula IET (kWh/m3) = kWh d’energia elèctrica total / m3 facturats


Periodicitat 1

Unitats kWh/m3

Obligatori Sí


Nom de la mètrica 1 Valor objectiu: inferior a 0,85 kWh/m3 (objectiu per a un any humit)


58

Nom Índex percentual de compliment de la planificació del manteniment

preventiu


Procés Manteniment d’infraestructures

Codi de l’indicador IPCPMP-T

Descripció Nombre d’operacions realitzades respecte del nombre total d’operacions planificades en el manteniment preventiu d’instal·lacions i equips

Fórmula (Nombre d’OT-BI preventives tancades / Nombre d’OT-BI preventives planificades) x 100


Periodicitat 1

Unitats %

Obligatori Sí




59

Nom Temps mitjà d’actuació en reparacions


Procés Manteniment d’infraestructures

Codi de l’indicador TMA

Descripció Temps mitjà d’actuació: recull el temps emprat en la reparació de conduccions (hores)

Fórmula TMA = (Nombre d’hores de reparacions / Nombre de ruptures)


Periodicitat 1

Unitats Hores

Obligatori Sí


Nom de la mètrica 1 Valor objectiu: inferior a 7 hores


60

Nom Rendiment del sistema de captació i potabilització: fuites abans de la

distribució


Procés Potabilitzar aigua

Codi de l’indicador IPRHP-T

Descripció És un indicador de rendiment ambiental

Fórmula IPRHP-T (%) = (Volum d’aigua tractada / Volum d’aigua captada) x 100


Periodicitat 1

Unitats %

Obligatori Sí




61

Nom Índex percentual de temps de planta aturada per causes internes a la

Societat Operadora a l’ETAP del Llobregat


Procés Potabilitzar aigua

Codi de l’indicador IPTAI-LL

Descripció Mesura el percentatge de temps que l’ETAP està aturada per causes internes a la Societat Operadora (actuacions, obres, etc.).

Fórmula IPTAI-LL (%) = (Nombre d’hores de parada de la planta per causes internes de la Societat Operadora / Nombre d’hores totals del mes) x 100


Periodicitat 1

Unitats %

Obligatori Sí


Nom de la mètrica 1 Valor objectiu: inferior al 6%


62

CAPÍTOL QUART. RÈGIM DE FUNCIONAMENT DE LES DIFERENTS

ESTACIONS DE TRACTAMENT EN FUNCIÓ DE L’ESTAT DELS

EMBASSAMENTS En primer lloc, per a cadascuna de les plantes de tractament incloses al perímetre de la concessió es defineixen els cabals de producció mitjans segons l’estat hidrològic (el qual es defineix segons el volum dels embassaments): PLANTES SUBMINISTRADORES DISPONIBLES (m3/s)

ÀMBIT INICIAL ATLL Estat hidrològic Nivell que

defineix cada estat (en %)*

ETAP Ter ETAP Abrera ITAM El Prat ITAM Tordera ETAP Solsonès (La Llosa del Cavall)

Humit Normal Alerta Emergència

75,0% 50,0% 25,0%

5,71 5,07 4,12 1,90

1,59 1,43 1,11 0,79

0,22 0,76 1,74 1,90

0,44 0,63

0,19 0,19 0,19 0,19

(1) Cada estat es manté mentre el % és superior al del nivell immediatament següent. D’altra banda, també es defineixen altres característiques de producció de les plantes de tractament, com ara el cabal màxim instantani, el volum màxim anual i el volum mínim de producció per a les ITAM.

1. Planta de Tractament del Ter Cabal instantani màxim: 8 m3/s. Volum màxim anual: 166 hm3/any (obtingut segons el criteri de descomptar dels 240 hm3/any actualment concessionats els volums màxims procedents de dessalinització). 2. Planta de Tractament del Llobregat Cabal instantani màxim: 3,4 m3/s. Volum màxim anual: 90 hm3/any. 3. ITAM del Prat Cabal instantani màxim: 2 m3/s. Volum màxim anual: 60 hm3/any. Volum mínim d’operació contínua: 20.000 m3/dia. 4. ITAM de la Tordera Cabal instantani màxim: 0,66 m3/s. Volum màxim anual: 20 hm3/any. Volum mínim: 0 m3/s. 5. Llosa del Cavall Cabal instantani màxim: 0,2 m3/s. Volum màxim anual: 6 hm3/any.


63

Plantejament del protocol de recurs hídric en l’àmbit de referència Des del punt de vista econòmic, l’ús d’aigua de mar és l’opció més desfavorable possible, però hi ha dues situacions que no s’han d’obviar a priori i que poden influir en la presa de decisions sobre la posada en marxa o no de la dessalinització. Una és l’obligatorietat, o no, de garantir uns cabals ambientals mínims (fora de les situacions de sequera), sobretot pel que fa a l’aigua provinent del riu Ter. L’altra és l’augment de garantia dels embassaments. Aquestes situacions fan que s’hagi d’arribar a un equilibri entre el cost econòmic (ús de la dessalinització) i el cost ambiental (augment del risc de desabastament). Tenint en compte el que s’ha indicat abans, es planteja un llindar d’activació de les ITAM en funció del percentatge de volum dels embassaments i del mes de l’any en què ens trobem:

Mes Volum embassat (%)Gener 75 Febrer 75 Març 75 Abril 80 Maig 80 Juny 80 Juliol 75 Agost 75

Setembre 70 Octubre 70

Novembre 70 Desembre 70

Des del punt de vista operatiu, cal tenir en compte que és més eficient una posada en marxa progressiva modular de la dessalinitzadora que una estratègia d’aturada-engegada, atesos els costos econòmics dels possibles danys irreversibles en les membranes, així com una posada en marxa en bloc de tres racks, a partir d’un d’inicial, separats entre si una setmana. Tenint en compte això, es justifica el funcionament de la ITAM del Prat amb un volum mínim d’operació contínua per a anys humits i normals, i un increment progressiu de la seva producció en anys d’alerta o emergència per sequera. En canvi, la ITAM de la Tordera podria quedar aturada en anys humits i normals. Amb aquests supòsits, el plantejament general de cabals i produccions de plantes segons el tipus d’any és: 1. Any humit: Volum total 240 hm3 = Volum Ter 60 hm3 + Volum Llobregat 30 hm3 + (Dessalinització i Llosa) 2. Any normal: Volum total 240 hm3 = Volum Ter 130 hm3 + Volum Llobregat 60 hm3 + (Dessalinització i Llosa) 3. Any d’alerta: Volum total 240 hm3 = Volum Ter 115 hm3 + Volum Llobregat 50 hm3 + (Dessalinització i Llosa) 4. Any d’emergència: Volum total 165 hm3 = Volum Ter 60 hm3 + Volum Llobregat 30 hm3 + (Dessalinització i Llosa)


64

CAPÍTOL CINQUÈ. ÍNDEX D’EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ DEL SERVEI Es defineix un índex d’eficiència en la gestió del servei (ε) que resultarà del grau de compliment de la gestió de la Societat Operadora en relació amb les variables següents: eficiència hidràulica del sistema, qualitat de l’aigua distribuïda, minimització dels períodes d’interrupció del subministrament a causa de reparacions o altres incidències, i rendiment energètic del sistema. Aquest capítol estableix el pes relatiu de cadascuna d’aquestes variables i la fórmula de càlcul del coeficient. El grau de compliment serà determinat per l’auditoria tècnica que efectua anualment l’òrgan regulador.

ε = 0,20 Ht + 0,35 Qt + 0,20 Et + 0,25 St H = Eficiència hidràulica del sistema Q = Qualitat de l’aigua distribuïda E = Rendiment energètic del sistema S = Afectació al subministrament Taula de puntuació de l’eficiència hidràulica del sistema: Indicador de rendiment Factor H

99% 1,50 97% 1,30 96% 1,20 95% 1,15

94,50% 1,10 94% 1,00 93% 0,85 92% 0,70 91% 0,50 90% 0,00

Taula de puntuació de la qualitat de l’aigua distribuïda:

No-conformitats Factor Q 0 1,20

Entre 1 i 5 1,00 Entre 5 i 10 0,75 Més de 10 0,50

Taula de puntuació de l’afectació al subministrament:

Afectació Factor S 0 1,20

< 10.000 hab. / < 12 h 1,00 > 12 h / < 10.000 hab. 0,90 > 10.000 hab. / < 12 h 0,80 > 10.000 hab. / > 24 h 0,50


65

Ràtios energètiques (kWh/m3) per a les instal·lacions. Atesa l’especificitat de les instal·lacions de dessalinització —electrodiàlisi reversible (EDR) integrada a l’estació de tractament del Llobregat (ETAP del Llobregat a Abrera) i instal·lació de tractament d’aigua marina (ITAM) del Prat de Llobregat—, es faciliten tres valors diferents, corresponents a l’EDR, a la ITAM i a la resta de les instal·lacions. Els valors a considerar segons el tipus d’instal·lació són els següents: EDR El nombre de kWh correspondrà al que indica l’aparell de mesura de capçalera situat a l’estació receptora, i caldrà restar-ne el consum corresponent a la planta de fangs. El nombre de m3 correspondrà a l’aigua producte. ITAM El nombre de kWh correspondrà al que indiquen les factures d’energia elèctrica. El nombre de m3 correspondrà a l’aigua producte. RESTA El nombre de kWh correspondrà al que indica la suma de totes les factures d’energia elèctrica corresponents a tots els punts de subministrament. A aquest valor cal restar el corresponent a la ITAM i a l’EDR. El nombre de m3 correspondrà a l’aigua venuda. A aquest valor cal restar el corresponent a la ITAM. Amb els criteris indicats, els valors a considerar són els següents: EDR 0,70 kWh/m³ ITAM 3,99 kWh/m³ RESTA 0,40 kWh/m³

Taules de puntuació del rendiment energètic del sistema:

Ràtio

kWh/m³ Factor E1 > 0,88 0,00 0,88 0,75 0,84 0,80 0,81 0,85 EDR 0,77 0,90 0,70 1,00 0,63 1,10 0,60 1,15 0,56 1,20 0,53 1,25 < 0,53 1,30


66

Ràtio

kWh/m³ Factor E2 > 4,99 0,00 4,99 0,75 4,79 0,80 4,59 0,85 ITAM 4,39 0,90 3,99 1,00 3,59 1,10 3,39 1,15 3,19 1,20 2,99 1,25 < 2,99 1,30

Ràtio

kWh/m³ Factor E3 > 0,50 0,00 0,50 0,75 0,48 0,80 0,46 0,85 RESTA 0,44 0,90 0,40 1,00 0,36 1,10 0,34 1,15 0,32 1,20 0,30 1,25 < 0,30 1,30

Es consideren tres factors de rendiment energètic, un per a cada una de les tipologies d’instal·lació: E1: Factor corresponent a l’EDR E2: Factor corresponent a la ITAM E3: Factor corresponent a la resta d’instal·lacions Tenint en compte els factors anteriors, el rendiment energètic del sistema es calcula de la manera següent:

67

ANNEX 1. VALORACIÓ DE LES OBRES A EXECUTAR PER LA SOCIETAT

OPERADORA

Núm. OBRES A EXECUTAR Imports del

projectes 1 Pla sistemàtic per a millores i estanquitat de la xarxa 19.935.594

2 Consolidació del terreny i rehabilitació del dipòsit de capçalera del Penedès-Garraf (dipòsit de Masquefa) 1.685.000

3 Adquisició d’un alternador per a les turbines de l’EDT 90.0004 Adquisició d’una bomba per a l’EB del Maresme 100.0005 Auscultació de punts crítics de la xarxa ATLL 372.0006 Rehabilitació del dipòsit C-250 960.0007 Rehabilitació del dipòsit de Mataró C-180 696.5718 Adequació tècnica de l’Estació Distribuïdora de la Trinitat 29.516.6069 Adequació ITAM de la Tordera - PTT 325.057

10 Adequació ITAM del Prat - La Fontsanta 416.04311 Adequació de la normativa de seg. i sal. de les instal·lacions 4.001.910

11.1 Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, trams 1, 2 i 3 530.54511.2 Projecte de mesures correctores de les arquetes de les zones Nord i Centre 158.66411.3 Projecte de mesures correctores de les arquetes de la zona Sud 229.710

11.4 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, fase I 237.621

11.5 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, fase II 239.108

11.6 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Nord, fase III 229.421

11.7 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Sud, fase I 254.829

11.8 Projecte de mesures correctores de les estacions remotes de la xarxa Sud, fase II 257.955

11.9 Projecte de mesures correctores dels pous 791.39511.10 Projecte de mesures correctores de les arquetes de Collbató 290.11911.11 Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, tram 4 331.04511.12 Projecte de mesures correctores de les arquetes SQ-RC, tram 5 227.37311.13 Projecte de mesures correctores de noves remotes 224.125

12 Remodelació dels filtres de la PTLL 2.277.70513 Remodelació de la mitjana tensió de la PTLL 1.532.67114 Substitució de vàlvules i d’altres elements 2.688.25415 Rehabilitació de formigons 3.526.30816 Rehabilitació i remodelació de l’ETAP del Ter 29.318.291

17 Projecte i obra de substitució de la dosificació de clor (gas liquat) a alta pressió per hipoclorit sòdic a l’ETAP del Ter + cloració de l’aigua dels serveis de l’ETAP del Ter 980.000

18 Projecte i obra nova d’instal·lació de la dosificació de diòxid de clor al Pasteral 750.308

19 Projecte i obra de substitució de 40 reixes a l’embassament de Susqueda i de 30 reixes a l’embassament de Sau, inclosa la rehabilitació de les guies corresponents 950.000

20 Col·lectors de recollida automàtica de fangs de les basses núm. 2 i 3 de l’ETAP del Ter 135.000


68

21 Projecte i obra d’actuacions de millora dels elements hidràulics de la captació del Pasteral 2.162.921

22 Actuacions d’adequació i rehabilitació dels pous existents a la conducció Pasteral - ETAP del Ter 3.193.618

23 Construcció d’un nou varador a Susqueda 253.18224 Remodelació i rehabilitació de les xarxes subterrànies de l’ETAP del Ter 288.00025 Rehabilitació dels dipòsits núm. 1 i 2 d’aigua tractada de l’ETAP del Ter 13.000.00026 Connexions de servei remotes 918.50027 Analitzadors de la xarxa elèctrica 175.00028 Instal·lació/renovació de cabalímetres 2.500.00029 Instal·lacions de cloració on-line 625.00030 Instal·lació d’analitzadors de la qualitat de l’aigua 82.00031 Instal·lació de preses de mostra d’aigua 39.00032 Programa de millora tècnica d’estacions de bombament 3.034.87033 Millora del punt de lliurament de les arquetes d’Arraona 143.71334 Programa d’automatització de les estacions remotes 1.315.21035 Adequació d’estacions remotes en compliment del decret 140/2003 287.860

36 Obres d’extensió de xarxa i altres millores derives de convenis i compromisos en curs 11.000.000

139.276.190

69

ANNEX 2. PREUS UNITARIS DE LES OBRES A EXECUTAR PER LA

SOCIETAT OPERADORA Revisió de preus El preu del contracte pot ser objecte de revisió en els termes que s’estableixen en el contracte. En el supòsit que hi hagi revisió de preus i el contracte no estableixi una altra cosa, s’aplicaran les regles següents:

• La revisió de preus es pot dur a terme un cop transcorregut el primer any d’execució de les obres i d’acord amb els criteris i fórmules establerts en aquest Plec.

• Els preus del contracte únicament es poden revisar quan s’indiqui de manera expressa en aquest el Plec i mitjançant la fórmula polinòmica que estigui prevista. En el cas que, havent estat prevista explícitament la revisió de preus en el Plec esmentat, no s’hagi definit la fórmula de revisió, s’aplicarà la fórmula següent:

Kt = 0,33 Ht/Ho + 0,16 Et/Eo + 0,20 Ct/Co + 0,16 St/So + 0,15

On: Kt = Coeficient teòric de revisió per al moment d’execució t. Ht = Índex de cost de la mà d’obra en el moment d’execució t. Ho = Índex de cost de la mà d’obra en la data corresponent al termini per a la presentació d’ofertes. Et = Índex de cost de l’energia en el moment de l’execució t. Eo = Índex de cost de l’energia en la data corresponent al termini per a la presentació d’ofertes. Ct = Índex de cost del ciment en el moment de l’execució t. Co = Índex de cost del ciment en la data corresponent al termini per a la presentació d’ofertes. St = Índex de cost de materials siderúrgics en la data d’execució t. So = Índex de cost de materials siderúrgics en la data corresponent al termini per a la presentació d’ofertes. Els índexs assenyalats són els que publica el Butlletí Oficial de l’Estat el Ministeri d’Hisenda per als preus de mà d’obra i materials de construcció per a la Península i les Illes Balears, aplicables als contractes d’obres de l’Estat. Per tal que s’apliqui la revisió de preus, caldrà complir les tres condicions següents: a) Que el termini d’execució sigui superior a un (1) any. b) Que s’hagin cursat relacions valorades a preus d’origen, com a mínim per import del vint (20) per cent del pressupost del contracte, que no serà objecte de revisió. Per a la fixació d’aquest 20% exempt de revisió, en els supòsits de modificacions d’obra que originin canvis en el pressupost del contracte s’ha d’aplicar el que determinen respecte d’això el Decret Llei de 4 de febrer de 1964, el Decret d’11 de març de 1971 i l’Ordre de 13 de març de 1979 del Ministeri d’Obres Públiques i Urbanisme publicat al Butlletí Oficial de l’Estat núm. 92, de 17 d’abril de 1979, sobre la revisió de preus en els contractes d’obres de l’Estat i els seus organismes autònoms i altres disposicions legals complementàries de la Llei i el Reglament general de contractes de l’Estat. c) Que el coeficient resultant de l’aplicació dels índexs de preus a la fórmula polinòmica sigui superior a una unitat i 25 mil·lèsims (1,025) o inferior a zero unitats i 975 mil·lèsims (0,975).


70

Per tal que el Contractista tingui dret a les revisions de preus previstes en la present clàusula, a més de complir les condicions anteriors ha d’haver complert estrictament el termini contractual i els terminis parcials que s’aprovin en el programa de treball, o en les modificacions d’aquest, desenvolupant l’obra fidelment amb el ritme i les condicions tècniques previstes, sense que les pròrrogues atorgades per causes no imputables al Contractista el privin del dret a revisió. L’incompliment del programa de treball per causa imputable al Contractista el privarà del dret a la revisió dels preus de l’obra executada en mora. Podrà quedar suspesa l’aplicació de la revisió i, en conseqüència, també el dret a la liquidació per revisió del volum d’obra executada en mora, que s’abonarà als preus originals del contracte. No obstant això, quan el Contractista restableixi el compliment del programa esmentat, recuperarà a partir d’aquell moment el dret a la revisió en les relacions valorades successives, i el valor del volum d’obra executat en mora s’imputarà al mes corresponent al moment en què s’havia executat l’obra i no en els mesos reals en què s’hagi executat i valorat l’obra demorada. La revisió de preus s’aplicarà de la manera següent: a) Al coeficient resultant d’aplicar la fórmula polinòmica se li restaran o sumaran —segons si és superior

o inferior a la unitat, respectivament— zero unitats i 25 mil·lèsims (0,025) per determinar el coeficient revisor aplicable a la base revisable.

b) Es podran efectuar abonaments a compte de revisió de preus sobre la base dels darrers índexs vigents si els corresponents al mes a què es refereix la certificació parcial d’obra no han estat publicats al Butlletí Oficial de l’Estat.

c) Les quantitats a abonar per revisió de preus s’indicaran formalment diferenciades respecte de les certificacions d’obres mateixes.

d) Les revisions de preus a aplicar als saldos de liquidació provisional o definitiva s’establiran segons l’índex mitjà ponderat de la totalitat de l’obra.

e) Les condicions detallades en aquest apartat són aplicables a la revisió dels preus contradictoris acordats. L’Índex Base Mensual serà el corresponent a la data de signatura de l’acta dels preus contradictoris esmentats.

La subdirectora general de Gestió Econòmica, Contractació i Règim Interior Rosa Prió i Miravet Barcelona 26 de Julio de 2012

Gestió de la xarxa d’abastament d´aigua en alta ter llobregat. plec de prescripcions tècniques

News & Politics

Transcript of Gestió de la xarxa d’abastament d´aigua en alta ter llobregat. plec de prescripcions tècniques