1

INDEX INDEX ................................................................................................................ 1 AIGUA ................................................................................................................ 2 ANIMALS............................................................................................................ 4 ANY .................................................................................................................... 9 BARBA ............................................................................................................... 9 BOCA ............................................................................................................... 10 BRAÇ ............................................................................................................... 12 CAMA ............................................................................................................... 12 CAP .................................................................................................................. 13 CARA ............................................................................................................... 17 COLL ................................................................................................................ 19 COLORS .......................................................................................................... 20 COR ................................................................................................................. 22 CUL .................................................................................................................. 23 CURIOSES ....................................................................................................... 24 DENT ............................................................................................................... 25 DEU .................................................................................................................. 26 DIT ................................................................................................................... 28 ESQUENA ........................................................................................................ 29 LLENGUA......................................................................................................... 30 MÀ .................................................................................................................... 31 NAS .................................................................................................................. 35 NÚMEROS ....................................................................................................... 36 ORELLA ........................................................................................................... 38 PA .................................................................................................................... 39 PÈL .................................................................................................................. 41 PELL ................................................................................................................ 42 PEU .................................................................................................................. 43 PIT .................................................................................................................... 45 SANG ............................................................................................................... 45 ULL ................................................................................................................... 46 UNGLA ............................................................................................................. 48 VIDA ................................................................................................................. 49

2

AIGUA 1. aigua amunt: en direcció contrària al corrent de l’aigua

2. aigua avall : en la mateixa direcció de l’aigua.

3. aigua baixant: més avall en un pendent.

4. aigua morta: aigua empantanada.

5. aigua viva: aigua corrent.

6. espetec d’aigua: xàfec.

7. fil d’aigua: raig molt prim.

8. passat per aigua: inactual

9. ram d’aigua: xàfec.

1. acabar en aigua de figues: no arrivar a realitzar-se.

2. aigualir la festa : torbar desagradablement quelcom.

3. anar aigua avall: decaure

4. anar-se’n aigua avall: perdre’s.

5. anar-se’n a l’aigua : enfonsar-se, fracassar.

6. assemblar-se com dues gotes d’aigua: ésser idèntics.

7. ballar l’aigua als ulls: enlluernar mitjançant reflexos.

8. canviar l’aigua de les olives: orinar

9. caure aigua per l’amor de Déu: ploure molt.

10. ésser clar com l’aigua: ésser evident.

11. ésser del ram de l’aigua: ésser homosexual.

12. ésser el més calent a l’aigüera: restar sense fer.

13. ésser home a l’aigua: estar en una situació desesperada.

14. estar com el peix a l’aigua: estar còmode.

15. fer aigües: sucumbir.

16. fer venir aigua a la boca: despertar l’apetit.

17. garbellar l’aigua: fer feina en va.

18. mudar l’aigua al canari: orinar.

19. no trobar aigua a mar: ésser poc eixerit.

20. passar per aigua: rentar lleugerament.

21. pixar aigua beneïda: ésser molt devot.

22. portar/tirar aigua al mar: fer esforços en va.

3

23. portar aigua al seu molí: encarrilar els afer propis.

24. prendre les aigües: fer cures d’aigües medicinals.

25. tirar una galleda d’aigua freda: desanimar.

26. tornar les aigües a mare: normalitzar.

27. tornar-se aigua poll : no arribar a realitzar-se.

28. treure el cap de l’aigua : superar les dificultats.

29. treure pols de sota l’aigua : obtenir impossibles.

4

ANIMALS 1. al cant del gall: a la primera claror del dia.

2. al gall cantant: a la primera claror del dia.

3. al temps que les bèsties parlaven: en temps remot.

4. a peu de gat: silenciosament.

5. a peu i a cavall: valent-se de tots els mitjans.

6. aranya de forat: poc sociable.

7. bona nit, cargol! : dit quan quelcom s’ha acabat o perdut.

8. cap d’aviram: qualsevol au de corral.

9. cap d’estornell: persona d’idees poc consistents.

10. cara de merda d’oca: que indica poca salut:

11. com arengades/sardines al barril: estrets.

12. com formigues: en gran nombre.

13. com una anguila: escorredís.

14. com una aranya/guilla/guineu/xinxa: brut, pudent.

15. com una cotorra: xerraire

16. Com una cua de conill: curt.

17. com una cua de llebre/mostela/sargantana: llest.

18. com una mona: pelat

19. com un ànec/peix: mullat.

20. com un òliba/un mussol: solitari.

21. com una papallona: inconstant.

22. com una sardina: cremat.

23. com un ase: sense intel·ligència.

24. com un ase mort: feixuc.

25. com una serp: de manera sinuosa.

26. com un bacallà: sec.

27. com un cuc: arrupit.

28. com un esquirol: belluguet.

29. com un estornell: molt espavilat.

30. com un gat vell: esquerp.

31. com un gos: dòcil.

32. com un gos amb un os: content.

5

33. com un gos sense collar: independent, lliure.

34. com un gripau: lleig.

35. com un indiot/paó: estufat.

36. com un llangardaix: estirat, estès, ajagut.

37. com un lleó: amb feresa.

38. com un marrà: tossut.

39. com un ós: pelut.

40. com un pollet: arraulit.

41. com un porc/una truja: gras, grassa.

42. com un ruc: carregat.

43. com un ull de peix: transparent, clar.

44. conill de guix: persona que és menys del que aparenta.

45. cuca de forat: tímid.

46. cul de gallina: arrugat d’un sargit o pedaç.

47. de color d’ala de mosca: de color indefinit.

48. de color de gos com fuig: de color indefinit

49. el temps de les vaques grasses: temps d’abundància.

50. el temps de les vaques magres: temps de pobresa.

51. en conill: nu.

52. entre les banyes d’un toro: en una situació compromesa.

53. entre les potes del cavall: a mercè dels atacs.

54. fosc com una gola de llop: molt fosc.

55. gallina mullada: covard.

56. gat amagat: intenció oculta.

57. gata maula/moixa: hipòcrita.

58. gat dels frares: bromista.

59. gat de mar: aprenent de mariner.

60. gat de vint ungles: lladre.

61. gat escaldat: escarmentat.

62. gat vell: experimentat.

63. i un be (negre)! : expressió de negació o desmentiment.

64. joc bèstia: afer incongruent.

65. llàgrimes de cocodril: fals penediment.

66. llengua d’escorpí/d’escurçó: detractor.

6

67. lleuger com una daina: àgil, lleuger.

68. llop de mar: mariner.

69. mala bèstia/cuca: persona de mals sentiments.

70. més curt que una cua de conill: curtíssim.

71. més delicat que ungla d’ase: poc delicat.

72. més ric que un grill: molt ric.

73. més viu que l’arna: molt espavilat.

74. mosca! : expressió per indicar certa temença.

75. mosca morta: de posat inofensiu.

76. negre com el corb: molt negre.

77. nit del lloro: nit de disbauxa.

78. ocell de gàbia: persona que surt poc de casa

79. ocell de nit: persona que surt molt de nit.

80. ocell de pas: sense residència habitual.

81. ocell de rapinya: lladre.

82. orgue de gats: enrenou i confusió.

83. peix al cove: expressió per indicar la consecució de persona important.

84. peix gros: persona important.

85. pell de gallina: esborronament.

86. quan les gallines trauran dents: mai.

87. quan les gallines pixin: mai.

88. sense dir ni ase ni bèstia: sense dir res.

89. una rata sàvia: pedant.

90. un colló de mico: exp. Que indica negació o incredulitat.

1. afluixar la mosca: pagar.

2. agafar el bou per les banyes: arr4iscar-se fins a l’extrem.

3. agafar el gat: beure alcohol en excés.

4. agafar la mona: beure alcohol en excés.

5. agafar peix: aconseguir el guany o resultat esperat.

6. agradar el bacallà: ésser addicte al sexe amb dones.

7. alçar la llebre: cr4idar l’atenció sobre un afer.

8. anar al llit com les gallines: anar a dormir molt d’hora.

9. anar amb seny de bèstia vella: prevenir-se.

7

10. aquesta albarda, per un altre ase: expressió de refús.

11. arrapar-se com una llagasta: enganxar-se.

12. buscar les puces: importunar.

13. caminar a pas de tortuga: caminar lentament.

14. carregar las cabres: donar les culpes.

15. caure a les urpes del llop: trobar-se en situació perillosa.

16. caure del burro/ruc: desenganyar-se.

17. cercar cinc peus al gat: complicar els afers.

18. córrer la rata: tenir gana.

19. deixar algú per als gossos: desprestigiar-lo.

20. demà hi haurà pops a plaça: es diu quan algú es grata el cul.

21. dir el nom del porc: insultar.

22. donar garses per perdius: ensarronar.

23. donar gat per llebre: ensarronar.

24. donar menja els cucs: ésser enterrat.

25. donar mico: donar una resposta desagradable.

26. donar peix al gat: afavorir murmuracions o malvolences.

27. donar peixet: tàcvtica de simular afavorir l’adversari.

28. dormir com un peix: dormir profundament.

29. dormir la mona: dormir després d’una borratxera.

30. enganxar-se com una llagasta: ésser empalagós.

31. ésser el capità aranya: qui fa actuar però no participa.

32. ésser el gos d’algú: obeir-lo cegament.

33. ésser mes puta que les gallines: ésser molt astut.

34. ésser una aranya: saber treure guanya de tot.

35. ésser una arna/ un bon peix: ésser astut.

36. ésser una olla de cargols/grills: ésser u n enrenou.

37. ésser una paparra: ésser enganxós, pesat.

38. ésser un cap de pardals: ésser d’idees poc consistents.

39. ésser un cavall desbocat: ésser desmesurat en els hàbits.

40. ésser un poll resucitat: ésser un nou ric.

41. estar el cel de les oques: badar.

42. estar com el gat i el gos: estar en enemistat permanent.

43. estar com el peix a l’aigua: estar còmode.

8

44. estar com un peix al rostoll: estar incòmode.

45. esvalotar el galliner: posar desordre.

46. fer l’ànec: morir.

47. fer-se la part del lleó: acaparar.

48. fer volar coloms: il·lusionar-se.

49. haver-hi moltes maneres de matar puces: molts mitjans.

50. haver mamat llet de cabra: ésser molt entremaliat.

51. matar el cuc: prendre un refrigeri.

52. matar el vedell gras: celebrar amb grans despeses.

53. matar l’aranya: entretenir-se.

54. menjar el pa de l’ase: viure a costa d’altri.

55. mudar l’aigua al canari: orinar.

56. no cantar gall i gallina: ésser oblidat.

57. no ésser ni carn ni peix: ésser indefinble.

58. no fer mal a una mosca: ésser inofensiu.

59. no menjar-se les rates (quelcom): ésser ben utilitzat.

60. no valer un pet de conill: ésser menyspreable.

61. perdre bous i esquelles: perdre-ho tot.

62. pintat la cigonya: ensarronar.

63. pujar/valer més el farciment que el gall: fer molta despesa en coses

poc importants.

64. què sap el gat de fer cullees? dit a algú inepte.

65. quina mosca t’ha picat? : dit estranyant-se de quelcom.

66. saber on jeu la llebre: ésser llest.

67. saltar la llebre: descobrir un secret.

68. somniar perdius: fantasiar.

69. tallar el bacallà: manar.

70. tenir/dur la mosca: estar empipat.

71. tractar com un gos: maltractar.

72. treure el gat del sac: sortir de dubtes.

73. treure’s/ventar-se les mosques: saber espavilar-se.

74. valer més la salsa que el peix: fer molta despesa en coses poc

importants.

75. veure l’orella al llop: trobar-se en perill.

9

76. voler la mare i els pardalets: voler-ho tot.

ANY 1. any de traspàs: bixest.

2. anys i panys: molt de temps.

3. del’any vuit: molt antic.

4. l’any de la Mariacastanya: temps remot, antany.

5. l’any de la neu/ de les tàperes: temps imprecís.

6. l’any de la picor/l’any quinze/xeix: mai: temps remot.

7. l’any d’en Quirze: mai.

8. l’any tiurany: temps remot.

1. portar bé els anys: no aparentar l’edat que es té.

2. tenir els anus de Matusalem: ésser molt vell.

3. tenir (x) anys i les dents: sobrepassar l’edat que es té.

BARBA 1. a les barbes: davant d’algú.

2. barba a barba: l’un davant de l’altre.

3. per barba: per persona.

1. fer la barba: afaitar-se.

2. fer a algú la barba en eixut: emparar-se del que algú pretén.

3. fer/tocar la barbeta a algú: afalagar.

4. fer-se la barba d’or: enriquir-se.

5. fer sortir barba: impacientar.

10

BOCA 1. a boca de fosc/nit: en començar a fer-se de nit.

2. a boca de canó: molt a prop.

3. amb el menja a la boca: tot seguit acabant de menjar.

4. amb la boca oberta: sorprès.

5. boca del cor: estómac.

6. de boca: sense convicció, fingidament, per compliment.

7. de bocadents, de bocaterrosa: de cara a terra.

8. fluix de boca: indiscret.

9. moll de boca: indiscret.

10. vent de boca: paraules vanes.

1. badar la boca al vent: no tenir res per menjar.

2. cloure la boca: callar.

3. córrer de boca en boca: divulgar-se.

4. cosir-se la boca: imposar-se silenci.

5. deixar amb la paraula a la boca: no deixar acabar de parlar.

6. deixar amb un pam de boca: sorprendre.

7. dir a boca: dir parlant, no per escrit.

8. dir amb tota la boca: parlar obertament, publicar.

9. donar gust a la boca: dir tot el que es vol.

10. escalfar-se de boca: dir despropòsits.

11. ésser una boca de trons: ésser molt cridaner.

12. ésser una boca d’infern: ésser blasfemador.

13. ésser una boca d’or: ésser eloqüent.

14. fer boca: desvetllar l’apetit.

15. fer de la boca cul: no complir la paraula donada.

16. fer-se la boca aigua: delir-se.

17. fer venir aigua a la boca: delir-se.

18. florir-se al pa a la boca (d’algú): ésser molt callat.

19. haver d’omplir moltes boques: haver de mantenir molta gent.

20. no badar boca: no parlar.

21. no saber treure’s les paraules de la boca: parlar amb dific.

11

22. no tenir boca per: no gosar dir.

23. no tenir prou boca: no bastar a dir.

24. obrir la boca: parlar .

25. obrir la boca a algú : fer-lo parlar.

26. posar la mel a la boca : fer desitjar alguna cosa.

27. posar -se algú a la boca: anomenar-lo.

28. respirar per boca d’altri : parlar per compte d’un altre.

29. tancar/tapar la boca a algú : impedir de parlar.

30. tenir el menja a la boca : sentir com si s’acabés de menjar.

31. tenir sempre a la boca : parlar sovint de quelcom.

32. tornar a la boca . Retreure.

33. tractar a boca què vols : donar a algú tot allò que dedsitja.

34. treure de la boca : dir quelcom abans que un altre.

35. treure el fetge/la freixura per la boca : cansar-se molt.

36. treure’s el pa de la boca : privar-se del necessari.

37. venir a boca : dir.

12

BRAÇ 1. a pes de braços: amb els braços com a únic mitjà.

2. a torn de braç: sense ajuda mecànica.

3. braç a braç: ben avinguts.

4. braç de ferro: constant.

5. gent de poc braç: plebeus.

6. home de braç: forçut.

7. mort de braços: molt cansat

1. allargar els braços: abraçar.

2. anar de bracet, fer bracet: agafar-se pel braç.

3. donar el braç a tòrcer: deixar-se convèncer.

4. ésser el braç dret d’algú: secundar-lo.

5. estar amb els braços plegats: no fer res.

6. estirar més el braç que la màniga: excedir-se.

7. llançar-se als braços d’algú: abraçar-s’hi impulsivament.

8. rebre amb els braços oberts: rebre volenterosament.

9. tallar els braços: impedir d’obrar.

10. tenir el braç llarg: tenir poder molt ampli.

CAMA 1. cama a cama: empatats dos jugadors

2. cama ací cama allà: eixarrancat.

3. segament de cames: sensació de paràlisis per causa emocional.

4. una cama damunt de l’altre: inactiu.

1. anar-se’n amb la cua entre les cames : anar-se’n avergonyit.

2. carregar.se les cames a coll: anar caminant.

3. córrer amb les cames al cul: córrer molt.

4. haver a cames: atrapar corrent.

5. tocar la cama del mal: dir o fer quelcom que afecta molt.

13

CAP 1. al cap i a la fi: finalment.

2. al cap i a l’últim: finalment.

3. amb el cap alt capalt: altiu, amb la cua dreta.

4. amb el cap sota l’ala: acovardit.

5. cap cot: taciturn, moix.

6. cap d’ala, cap de brot: persona eminent.

7. cap de meló/ ruc: persona de poca llestesa mental.

8. cap d’escarola: de cabells molt arrissats.

9. cap d’estornell: persona d’idees poc consistents.

10. capipota: nom general dels menuts del bou, vedella, etc..

11. cap pelat: calb.

12. cap per amunt: dret.

13. cap per avall: capgirat.

14. cap per Cap: en igualtat de circumstàncies.

15. cap sense barret: desassenyat.

16. cap viu/ull viu: alerta.

17. carregament de cap: encaparrament, amoïnament.

18. cop de cap: resolució brusca.

19. de cap: directament.

20. de cap a cap: en tota l’extensió.

21. de cap a peus: tot el cos.

22. de cap i de nou: de del principi.

23. d’un cap a l’altra: tot, enterament.

24. entre cap i coll: difícil de suportar.

25. pel cap alt: no excedint del nombre indicat.

26. pel cap baix: no menys del nombre indicat.

27. per cap: per persona.

28. rodament de cap: vertigen.

29. sense cap ni peus: sense sentit.

30. tants caps tants barrets: cadascú amb opinió distinta.

31. un cap de núvol: darrer vestigi d’una nuvolada.

14

1. abaixar, acotar el cap: resignar-se.

2. alçar el cap: tenir força i coratge.

3. anar calent de cap: estar embriac.

4. anar-se’n amb les mans al cap: anar-se’n fracassat.

5. ballar pel cap: recordar vagament.

6. donar cap a (una cosa): acabar-la.

7. dur-ne més al cap que als peus: estar borratxo.

8. escalfar el cap: incitar.

9. escalfar-se el cap: fatigar-se mentalment.

10. ésser al cap del carrer: concloure una discussió.

11. ésser dur de cap: ésser poc intel·ligent.

12. ésser un cap buit: ésser poc assenyat.

13. ésser un cap calent: ésser exaltat.

14. ésser un cap de carbassa: tenir poca llestesa mental.

15. ésser un cap de fer petar brases: ésser exaltat.

16. ésser un cap de pardals: tenir idees poc consistents.

17. ésser un cap de suro: ésser poc intel·ligent

18. ésser un cap de trons : ésser un eixelebrat.

19. ésser un cap gros : ésser un saberut.

20. ésser un cap verd : ésser un eixelebrat.

21. ésser un mal cap : ésser desassenyat.

22. fer cloquejar el cap (a algú) : atordir-lo.

23. fer dos caps : pegar.

24. fer el cap viu : vigilar.

25. fer un capmàs : englobar en un sol preu, pes etc.

26. fer un cap nou : pegar.

27. fer un cop de cap : prendre una resolució important.

28. ficar el cap al cove/a l’olla : entestar-se, obstinar-se.

29. haver -se’n d’estrènyer el cap: resignar-se.

30. inflar el cap: incitar amb intencions tendencioses.

31. lligar caps: fer entenedora una cosa.

32. no cabre el cap: no poder entendre.

33. no saber per quin cap posar-s’hi: estar indecís.

34. no saber quin cap li va al davant: ésser molt ignorant.

15

35. no tenir cap ni centener: no conduir a res.

36. omplir el cap de cascavells: engrescar.

37. perdre el cap: perdre la raó

38. picar de cap: obrar precipitadament.

39. picar-se el cap: desesperar-se.

40. portar de cap: haver-se fet un propòsit.

41. posar un cap com tres quartans: atabalar a força de parlar.

42. prendre de cap d’esquila: ser objecte de comentaris dolents.

43. pujar els fums al cap: tenir molta vanitat.

44. pujar la sang al cap: irritar-se fortament.

45. rompre’s el cap: esforçar-se mentalment.

46. sortir cap per mans: venir just, no sobrar.

47. sortir fum del cap a algú: estar atabalat.

48. tallar caps: resoldre de manera expeditiva.

49. tapar el cap (a algú): perdre-li la confiança.

50. tenir el cap a llossar: no tenir prou enteniment.

51. tenir el cap als peus: no pensar assenyadament.

52. tenir el cap a tres quarts de quinze: ésser molt distret

53. tenir el cap buit: no tenir seny.

54. tenir el cap com un timbal: estar atabalat.

55. tenir el cap dur: tenir dificultats a aprendre les coses.

56. tenir el cap espès: no tenir claretat mental.

57. tenir el cap ple de fum: tenir idees poc consistents.

58. tenir el cap ple de grills: tenir idees poc consistents.

59. tenir el cap ple de pardals: ésser molt fantasiós.

60. tenir pardalets al cap: il·lusionar-se fàcilment.

61. tenir pel cap dels dits: ésser pràctic, expert, hàbil.

62. tirar pel cap (quelcom a algú): posar per barret, fer riota.

63. tirar-se de cap a les parets: desesperar-se.

64. tirar-se els plats pel cap: renyir.

65. tirar-s’hi de cap: emprendre quelcom de manera decidida.

66. trencar-se el cap: preocupar-se.

67. treure cap (a): tenir relació amb.

68. treure cap a carrer: tenir relació amb.

16

69. treure del cap: dissuadir.

70. treure el cap: assistir un moment en algun lloc.

71. treure el cap de l’aigua: superar les dificultats.

72. treure el cap del fil: esbrinar l’origen.

73. treure’s del cap: oblidar.

74. treure’s del seu cap: inventar.

75. trobar barra de cap: interposar-se gran dificultat.

76. venir cap per mans: venir just.

17

CARA 1. a cara o creu: sortejant.

2. a la car: directament.

3. amb bona cara: afablement.

4. cara a cara, cara per cara: l’un davant de l’altre.

5. cara de bon any: d’aspecte feliç i sa.

6. cara de circumstàncies: d’acord amb els esdeveniments.

7. cara de cul: cara ample i rodona.

8. cara de Judes: hipòcrita.

9. cara de jutge, cara de tres déus: cara que mostra severitat.

10. cara de mal atzar, mal conhort: cara que mostra contrarietat.

11. cara de merda d’oca: cara que indica poca salut.

12. cara de pasqua: cara que mostra alegria.

13. cara de pocs amics: cara d’aspecte antipàtic.

14. cara de pomes agres: cara d’aspecte descontent.

15. cara llarga: cara que mostra contrarietat.

16. de cara: favorable.

17. per (la bona) cara de: en atenció d’algú o d’alguna cosa.

18. sense cara ni ulls: sense sentit.

19. sense cara per senyar-se: molt prim.

1. anar-se’n cul batut i cara alegre: fracassar.

2. caure la cara (de vergonya): avergonyir-se.

3. desfer la cara ( a algú): bufetejar-lo.

4. donar la cara: comprometre’s

5. dur escrit a la cara: no poder dissimular.

6. escopir a la cara: menysprear.

7. estampar els cinc dits a la cara: bufetejar.

8. fer cara a tots els vents: canviar segons les circumstàncies.

9. fer carasses: fer ganyotes.

10. fer la cara: rentar, polir.

11. fer-s’ho a cara o creu: jugar-s’ho a l’atzar.

12. fer sortir els colors a la cara: fer avergonyir.

18

13. fer una cara nova: pegar.

14. girar la cara (a algú): pegar-li.

15. llevar-se la careta: cessar de fingir.

16. mirar de cara: considerar atentament.

17. negar la cara: no voler saludar.

18. no saber on es té la cara: ésser molt ignorant.

19. no tenir cara para senyar-se: ésser molt prim.

20. omplir la cara de dits: bufetejar.

21. pagar amb la cara: deixar la veure una mala disposició.

22. passar la mà per la cara: afalagar.

23. plantar cara: enfrontar-se, oposar resistència..

24. quedar cul batut i cara alegre: avenir-se a ésser burlat.

25. rentar la cara: afalagar.

26. rentar la ara amb un drap brut: deixar content i enganyat.

27. rompre’s la cara: esforçar-se en gran manera.

28. saber fer totes les cares: fingir.

29. tenir ara de : atrevir-se a fer quelcom poc correcta.

30. tenir cara de bon any: mostrar-se satisfet.

31. tenir cara de maig: mostrar-se juvenil i fresc.

32. tenir cara de mans: tenir-la bona per a ser bufetejada.

33. tenir cara de merda d’oca: estar esgrogueït.

34. tenir cara de Pasqües: mostrar-se satisfet.

35. tenir cara d’ovella i urpes de llop: fingir ésser bo.

36. tenir ulls a la cara: veure-hi clar.

37. tirar en cara/per la cara: reprotxar.

38. trencar la cara a algú: pegar-li.

39. treure la cara: responsabilitzar-se.

40. treure la cara per algú: respondre dels fets d’algú.

41. treure la careta (a): descobrir el fingiment.

42. venir de cara (quelcom): presentar-se favorablement.

43. veure’s les cares: enfrontar-se en una qüestió personal.

19

COLL 1. a coll: sobre la regió veïna del coll [=a collibè].

2. a collibè: seient cama ací cama allà sobre el coll d’algú.

3. ansa/nansa del coll: clavícula.

4. cop de coll: glopada, empassada.

5. de coll: de termini (dies).

6. entre cap i coll: difícil de supotar.

1. carregar-se les cames a coll: anar caminant.

2. estar amb l’aigua al coll: estar en una situació desesperada.

3. estar fins a la nou del coll: estar tip, cansat.

4. estar fins al coll: estar tip, cansat.

5. ficar coll avall: fer empassar.

6. ja n’hi ha prou, d’aquest coll: exp. per acabar insistències.

7. jugar-s’hi el coll: assegurar plenament.

8. mentir pel coll: mentir descaradament.

9. no passar del coll: sentir aversió.

10. no sentir-lo ni el coll de la camisa: parlar molt baix.

11. portar a coll: aguantar el pes d’una feina o responsabilitat.

12. portar sempre l’alforja al coll: prevenir-se.

13. posar-hi el coll: esforçar-se en una tasca.

14. posar el dogal al coll: fer acceptar la voluntat d’altri.

15. rompre’s el coll: morir d’accident.

16. tenir a mig coll: creure segura l’obtenció de quelcom.

17. tenir coll avall: creure segura l’obtenció de quelcom.

18. tenir el coll moll: ésser molt compassiu.

19. tòrcer el coll: morir.

20. trencar-se el coll/la nou del coll: morir d’accident.

20

COLORS 1. a cavall de l’euga blanca: en dificultats econòmiques.

2. a les negres de nit: molt avançada la nit.

3. al roig (viu): calent fins a esdevenir roig.

4. blanc com la llet/neu: molt blanc.

5. de color: acolorit.

6. de color d’ala de mosca: de color indefinit.

7. de color de gos com fuig: de color indefinit.

8. de verdes i de madures: de característiques variadas.

9. en blanc: sense escriure, imprimir o marcar.

10. en blanc i negre: escrit.

11. groc com el safrà: molt groc.

12. groc com la cera: pàl·lid.

13. negra nit: sense gens de claror.

14. negre com el carbó/corb/quitrà/sutge: negre.

1. anar blau: no tenir ni un cèntim.

2. ballar amb la negra: tenir mala sort.

3. cagar encara verd: ésser massa jove.

4. caure el groc del bec: adquirir experiència.

5. clavar una blava. Mentir.

6. dir-ne de tots colors: parlar sense mirament.

7. dirne una de cada color: dir coses que no lliguen.

8. donar carta blanca a algú. Autoritzar.

9. ésser de pinyol vermell: ésser de mala mena.

10. ésser un cap verd: ésser eixelebrat.

11. fer-la blava: fer quelcom inconvenient.

12. fer un vestit de blavet: apallissar.

13. haver-hi un punt negre: existir una circumstància poc clara.

14. marxar en un cavall blanc: marxar sense pagar els deutes.

15. mudar de color: alterar-se el color de la cara.

16. no conèixer-ne el color: desconèixer.

17. no deixar res per verd: aprofitar-se de tot.

21

18. passar-la negra: passar molts contratemps.

19. pujar els colors a la cara: ruboritzar-se.

20. quedar en blanc: no entendre res.

21. quedar verd: sorprendre’s molt.

22. que si son verdes, que si son madures: qui discuteix molt.

23. tant donar-se’n (quelcom) blanc com negre: ésser indiferent.

24. tenir bons colors: aparentar bona salut.

25. tenir el bec groc: mancar d’experiència.

26. tornar-se de tots colors: enrojolar-se.

27. trencar el color: empal·lidir.

28. veure l ulls verds: passar una situació desesperada.

29. veure-ho de color de rosa: jutjar amb optimisme.

30. veure-ho negre: presentar-se difícil alguna cosa.

31. veure-se’n de tots colors: passar tribulacions.

32. veure’s verd: trobar-se en dificultats.

22

COR 1. a contracor: vencent un sentiment de repugnància.

2. amb el cor a la boca: sincerament.

3. amb el cor a la mà: confiadament.

4. boca del cor: estómac.

5. boca per amunt: ajagut de cara enlaire.

6. cobriment de cor: defallença.

7. cor de pedra: insensible.

8. de bon cor: volenterosament.

9. de cor a pensa: impulsivament.

10. de mal cor: de sentiments cruels.

11. per cor de: amb la intenció de, per tal de.

12. sense cor: de mals sentiments.

1. bastar cor: tenir valor.

2. caure les ales del cor: descoratjar-se.

3. descarregar el cor: confiar-se.

4. donar cor: encoratjar.

5. donar-se mal cor: anguniejar-se.

6. enganyar al cor: creure’s capaç de quelcom i no ésser-ne.

7. ésser dur de cor: ésser despietat.

8. estar amb l’ai al cor: expectar.

9. fer el cor fort: procurar de tenir valor.

10. fer un salt el cor: sobresaltar-se.

11. guanyar el cor de: atraure la benvolença.

12. no tenir cor de: no gosar.

13. obrir el cor: dir tot el que es pensa o se sent.

14. prendre el cor: fer.se un propòsit.

15. tenir cor de: tenir coratge per a fer quelcom.

16. tenir el cor com una llentilla: tenir po.

17. tenir el cor net: ésser innocent.

18. tenir mal de cor: notar sensació de buidor a l’estómac.

19. tenir un clau al cor: tenir un sentiment dolorós.

23

20. tocar el cor a algú: commoure.

21. tractar a cor que vols: donar a algú tot allò que desitja.

22. trencar el cor: fer llàstima.

23. venir a contracor (quelcom): costar de fer.

24. veure’s amb cor de: tenir coratge, gosar.

CUL 1. al cul del sac: a la fi.

2. amb les cames al cul: corrents.

3. cul de gallina: arrugat d’un sargit o pedaç.

4. cul de got: imitació de pedres precioses, bijuteria.

5. cul de mal seient: belluguet.

6. cul obert: qui no tanca les portes al passar.

7. de cul arreres: retrocedint.

8. de cul per terra: en orris, malament.

1. al cul del sac trobar les engrunes : trobar les conseqüències.

2. anar de cul : atrafegar-se.

3. anar de cul per terra : decaure, quedar escurat.

4. anar -se’n cul batut i cara alegre: fracassar.

5. arrosdegarmel cul (per algún lloc) : anar-hi sovint.

6. besar el cul (a algú : ser-li serf interessadament.

7. caure de cul : sorprendre’s en gran manera.

8. confondre el cul amb les témpores : no tenir idees clares.

9. córrer amb les cames al cul : córrer molt.

10. donar els tres cops de cul : declarar-se insolvent.

11. donar pel cul : fer algun mal a algú.

12. engegar a prendre pel cul : aviar a algú que es molest.

13. ésser el cul d’en Jaumet : ésser molt bellugadís.

14. ésser un cul de (cafè, església) : ésser assidu.

15. ésser un llepa culs : ésser serf per pròpia voluntat.

16. fer de la boca cul : no complir la paraula donada.

17. haver de fer cagar molts culs : haver de mantenir molta gent.

24

18. llepar el cul : adular.

19. mullar -se el cul: arriscar-se.

20. néixer amb la flor al cul : ésser sortós en tot.

21. no haver vist culs en finestra : admirar-se de coses naturals.

22. no se li pot ficar un pinyó al cul : persona molt orgullosa.

23. no tenir cul per a seure : no parar un moment assegut.

24. perdre la clau del cul : tenir diarrea.

25. posar el cul com un tomàquet : apallissar.

26. posar -se de cul a la paret: mantenir-se contrari.

27. quedar cul batut i cara alegre : avenir-se a ésser burlat.

28. que una puta et bufi el cul ! : aviar a algú de mala manera.

29. saber fer de tot, fora culs d’olla : aparentar saber molt.

30. tenir el cul llogat : treballar per altri.

31. tenir el cul pelat de fer quelcom : tenir-hi molta pràctica.

32. tocar el cul : apallissar.

CURIOSES 1. cafetera russa: andròmina poc útil.

2. de vilatenim: avar.

3. el darrer cagalló de la tira: poc important.

4. fum de formatjada: poc important.

1. ésser una escolà d’amén: no tenir criteri propi.

2. fer diego: tornar de cacera sense res.

3. fer forrolla: significar-se, donar-se importància.

4. portar els collons entre parèntesis: tenir cames arquejades.

5. tenir l’os bertran: mandrejar.

6. tenir molt de vent a la flauta: parlar molt.

25

DENT 1. a cremadent: apressadament.

2. amb les dents: valent-se de tots els mitjans.

3. amb les dents esmolades: agressivament.

4. de dens enfora: fingidament.

5. prim de dent: poc menjador.

6. valent de dents: que fingeix valentia.

1. clavar les dents: mossegar.

2. deixar-hi les dents: arruïnar-se.

3. ensenyar les dents: enfrontar-se.

4. esmolar les dents: preparar-se per atacar.

5. ésser de bona dent: ésser molt menjador.

6. fer denteta: fer gruar.

7. fer-se les dents llargues: desitjar.

8. no passar de les dents: tenir aversió.

9. parlar entre dents: articular confusament les paraules.

10. perdre dents i queixals: empobrir-se.

11. petar de dents: tremolar fortament.

12. prendre a dents: posar tot l’esforç.

13. prendre el cel amb les dents: irritar-se fortament.

14. tenir (x) i les dents: sobrepassar l’edat que es té.

15. tenir les dents llargues: tenir ganes de menjar quelcom.

16. tenir totes les dents: tenir experiència.

17. voler agafar el cel amb les dents: ambicionar l’impossible.

18. voler agafar la lluna amb les dents: ambicionar l’impossible.

26

DEU 1. amb l’ajuda de Déu: esperant que quelcom pugui acomplir-se.

2. amén de Déu: expressió perquè s’acompleixi quelcom.

3. cara de tres Déus: que mostra severitat.

4. com Déu mana: correctament.

5. de cal Déu: molt gran.

6. Déu hi faci més que nosaltres: impossibilitat de resoldre.

7. Déu i ajut/ajuda: molt d’esforç.

8. Déu me’n guard! : expressió per rebutjar de fer quelcom.

9. Déu n’hi do! : suficientment.

10. Déu us empari: fórmula d’excusa per no donar almoina.

11. Déu us ho pagui: expressió per donar les gràcies.

12. Déu volent: si no hi ha contratemps.

13. Déu vos guard: fórmula de salutació.

14. en nom de Déu: expressió de súplica.

15. gràcies a Déu: expressió per ha passat allò que s’esperava.

16. lloat sia Déu: expressió per donar les gràcies.

17. més pobre que un Déu te’n do: extremadament pobre.

18. per amor de Déu: per caritat.

19. per Déu: expressió de súplica.

20. sense encomanar-se a Déu ni al diable: sense reflexionar.

21. tal com Déu l’ha fet: nu.

22. un bé de Déu: en abundor.

23. valga’ns Déu: expressió de temença o sorpresa.

24. voler de Déu: miracle.

1. caure aigua per la mort de Déu: ploure molt.

2. Déu ajut quan: molt tard.

3. Déu em perdoni: excusa per haver dit una inconveniència.

4. Déu ho faci: expressió de desig perquè quelcom s’acompleixi.

5. Déu ho vulgui: expressió de desig perquè quelcom s’acompleixi.

6. Déu l’hagi perdonat: fórmula aplicada en anomenar difuntsw.

27

7. Déu nos en guard d’un ja esta fet: dit per plànyer-se d’una acció

irreversible.

8. Déu sap .........: es diu quan no hi ha certesa sobre quelcom.

9. Déu t’acompanyi i l’àngel bo : dita per desitjar sort.

10. Déu t’escolti : expressió del desig del que diu un altre.

11. donar l’ànima a Déu : morir.

12. posar -se bé amb Déu: confessar-se.

13. venir Déu a veure algú : ésser afortunat.

14. vés en nom de Déu : dit per engegar amicalment algú.

28

DIT 1. curt de llengua però llarg de dits: poc parlador i aprofitat.

2. per llepar-se’n els dits: deliciós.

1. bufar-se els dits: tenir molt de fred.

2. caure dels dits: desplaure.

3. ésser llarg de dits: ésser lladre.

4. estampar els cinc dits a la cara: bufetejar.

5. fer córrer els dits: lladreguejar.

6. llepar-se’n els dits: trobar bo.

7. mamar-se els dits: posar-se el dit a la boca i xuclar.

8. marcar els cinc dits a la cara: bufetejar.

9. mossegar-se els dits: penedir-se.

10. no moure un dit: no fer res per aconseguir quelcom.

11. no saber quants dits té a la mà: ésser molt ignorant.

12. no veure-se’n als dits: vendre, desprendre’s ràpidament de.

13. omplir la cara de dits: bufetejar.

14. picar els dits: reprendre.

15. picar-se els dits: sortir perjudicat en una empresa.

16. posar el dit al forat/a la plaga: encertar.

17. posar el dit a l’ull a algú: tenir-li mania.

18. posar els cinc dits a la cara: bufetejar.

19. prendre els dits: agafar ràpidament.

20. tenir a la punta dels dits: estar a punt d’obtenir.

21. tenir dits: ésser hàbil en manipulacions delicadas.

22. tenir dos dits de front: tenir seny.

23. tenir la vista als dits: tenir el vici de tocar-ho tot.

24. tenir pel cap dels dits: ésser pràctic. expert, hàbil.

25. venir d’un dit: faltar poc.

29

ESQUENA 1. esquena per esquena: adossats.

1. amidar l’esquena: apallissar.

2. arribar a la esquena: apallissar.

3. caure d’esquena: sorprendre’s en gran manera.

4. doblegar l’esquena: treballar.

5. fer esqueneta: doblegar-la per enfilar a algú´

6. passar la mà per l’esquena: afalagar.

7. penjar-se a la esquena d’algú: valer-se del seu esforç.

8. portar-ne molts penjats a l’esquena: haver de mantenir-los.

9. quedar-se amb la camisa a l’esquena: arruïnar-se

10. tenir la panxa a l’esquena: estar molt prim.

11. tocar l’esquena: pegar.

12. tombar-se d’esquena: posar-se en contra de.

30

LLENGUA 1. amb un pam de llengua fora: molt cansat.

2. brou de llengua: enraonies.

3. curt de llengua però llarg de dits: poc parlador i aprofitat.

4. curt de llengua però llarg d’ungles: calla la mala intenció.

5. llengua d’escoroí: detractor.

6. mala llengua: detractor.

1. afluixar la llengua: parlar indegudament.

2. anar a llengües de la gent: ésser objecte de comentaris.

3. deslligar la llengua (a algú) : fer parlar.

4. donar la llengua al gat: donar-se per vençut.

5. donar llengua de : informar.

6. ésser fluix de llengua: ésser indiscret.

7. ésser llarg de llengua: ésser xerraire.

8. ficar-se la llengua a la butxaca/al cul: callar.

9. frenar la llengua: evitar parlar massa.

10. haver menjar llengua: no callar mai.

11. haver perdut la llengua: no dir res.

12. mossegar-se la llengua: fer un esforç per n o parlar.

13. no tenir pèls a la llengua: parlar sense subterfugis.

14. parlar amb llengua de plata: solucionar amb diners.

15. retenir la llengua: evitar parlar massa.

16. tenir a la punta de la llengua: oblidar momentàniament.

17. tenir la llengua llarga: parlar indiscretament.

18. tenir llengua: contestar descaradament.

19. tenir llengua de destral/escorpí/escurçó: calumnia.

20. tenir mala llengua: calumniar.

21. tenir trencat el tel de la llengua: parlar estridentment.

31

MÀ 1. a mà alçada: sense ajut de regla ni compàs.

2. a mà armada: duent armes.

3. a mansalva, a mans salves: sense risc.

4. a mans besades: volenterosament, de gust.

5. a mans juntes: pregant.

6. a mans plenes: abundosament.

7. amb els trumfos a la mà: tenint seguretat de guanyar.

8. amb les mans darrera: molt pobre.

9. amb les mans netes: havent obrat correctament.

10. amb una mà al davant i una altra al darrere: molt pobre.

11. barret en mà: amb cortesia.

12. cop de mà: ajut.

13. curt de mans: poc treballador.

14. curt de vista i llarg de mans: fe el distret i és atrevit.

15. de baixa mà: bast, ordinari, groller.

16. de llarga mà: de fa molt de temps.

17. de mà de mestre: molt ben fet.,

18. de primera mà: previ a tota altre cosa.

19. de pròpia mà: personalment.

20. de segona mà: no nou.

21. de sotamà: dissimuladament.

22. mà a mà: dues persones soles.

23. mà de metge: remei.

24. mà dura: severitat, fermesa.

25. mà mestre: domini d’una matèria.

26. mà sobre mà: inactiu.

27. per mà de: mitjançant.

28. pla com (el palmell de ) la mà: pla, ras.

32

1. alçar la mà: amenaçar com qui va a pegar.

2. alçar les mans al cel: implorar.

3. allargar la mà: donar la mà per saludar.

4. anar/passar de mà en mà: passar d’una persona a l’altra.

5. anar-se’n amb les mans al cap: anar-se’n fracassat.

6. anar-se’n amb les mans buides: anar-se’n fracassat.

7. anar-se’n la mà: excedir-se.

8. arribar a les mans: batre’s a cops.

9. carregar la mà: excedir-se.

10. caure de les mans: desplaure.

11. deixar de mà: desentendre’s.

12. deixar en bones mans: deixar en persona capacitada.

13. demanar la mà: sol·licitar en matrimoni.

14. descarregar la mà: pegar.

15. donar el peu i prendre la mà: treure avantatge.

16. donar un cop de mà: ajudar en algun treball.

17. durar al palmell de la mà: poder disposar de algú dominar-lo.

18. escapar-se de les mans: perdre una oportunitat.

19. ésser llarg de mans: que abasta fer molta feina.

20. estar amb les mans a les butxaques: estar inactiu.

21. estar amb les mans plegades: estar inactiu.

22. estar mà sobre mà: estar inactiu.

23. estar una mà damunt l’altra: estar inactiu.

24. fer a mans: lliurar directament, personalment.

25. fer ballmanetes: jugar a picar de mans.

26. fer manetes: besar la mà.

27. fer mans i mànigues: posar tots els possibles.

28. fer tocar amb la mà: donar proves evidents.

29. fotre mà (a algú) : tocar-lo amb desig carnal.

30. fregar-se les mans: mostrar-se satisfet.

31. guanyar per mà: anticipar-se a l’acció d’un altre.

32. guanyar la mà a la faixa: reservar-se, no dir-ho tot.

33. lligar (de peus) i mans: impedir d’obrar.

34. necessitar mà de metge: urgir una solució.

33

35. no tenir prou mans: no bastar a fer.

36. obrir la mà: ésser generós.

37. passar la mà per la cara: afalagar.

38. passar la mà per la paret: no tenir diners.

39. passar la mà per l’esquena: afalagar.

40. poder donar-se la mà: avenir-se.

41. posar en mans de: encarregar.

42. posar mà en: intervenir.

43. posar les mans al foc: assegurar plenament.

44. posar mà a: posar-se a fer quelcom.

45. posar mans a l’obra: emprendre una tasca.

46. posar-se les mans al pit: obrar o dir segons la consciència.

47. rentar-se’n les mans: desentendre’s de quelcom.

48. saber-ne de cada mà: ésser molt hàbil.

49. saber os es té la mà dreta: tenir recte criteri.

50. senyar-se amb la mà dreta: tenir bon encert.

51. sortir-ne amb les mans al cap: treure un mal resultat de.

52. sortir amb les mans netes: no obtenir cap benefici il·legal.

53. sortir cap per mans: venir just, no sobrar.

54. tenir a la mà: ésser fàcil d’executar o d’obtenir.

55. tenir apamat: conèixer les peculiaritats (persona, situació).

56. tenir bones mans: tenir habilitat manual.

57. tenir entre mans: ocupar-se de quelcom.

58. tenir la mà blanca: ésser indulgent.

59. tenir la mà foradada: excedir-se en les despeses.

60. tenir la mà trencada (en quelcom): ésser molt hàbil i expert.

61. tenir les mans brutes: tenir culpa.

62. tenir les mans falagueres: tenir les mans promptes a pegar.

63. tenir les mans lliures: no tenir traves.

64. tenir les mans netes: ésser innocent.

65. tenir mà esquerra. saber fer les coses amb diplomàcia.

66. tenir manetes: ésser traçut.

67. tenir mans de fada/plata: tenir mans hàbils.

68. tenir on posar mà: tenir recursos suficients.

34

69. tenir per la mà: tenir pràctica en quelcom.

70. tirar la pedra i amagar la mà: actuar d’amagat.

71. tornar-se’n amb les mans buides: no obtenir el que es pretén.

72. treure’s d’entre mans: desfer-se de quelcom.

73. trobar amb les mans a la pasta: sorprendre a algú fent quelcom.

74. untar les mans: subornar.

75. untar-se les mans: obtenir beneficis il·legals.

76. venir a les mans: barallar-se.

77. venir cap per mans: venir just.

78. venir a remà: ésser desavinent.

79. venir dretamà: ésser avinent.

80. voler agafar el cel amb les mans: ambicionar l’impossible.

35

NAS 1. arran de nas: gairebé podent-ho tocar.

2. als nassos (de algú): davant d’algú.

3. davant dels nassos: gairebé podent-ho tocar.

4. nas a nas: l’un davant del altre.

5. pels nassos: barroerament.

6. sota el nas: molt a prop.

1. arrufar el nas: mostrar-se disconforme.

2. deixar amb un pam de nas: decebre.

3. fer de nas: mirar que fan els altres sense participar-hi.

4. ficar el nas: tafanejar.

5. mullar (a algú) el nas de saliva: avantatjar-lo.

6. no mocar-se amb mitja màniga: voler-ho tot en gran.

7. no veure-hi més enllà del nas: no ésser perspicaç.

8. riure per sota el nas: alegrar-se sense demostrar-ho.

9. sentir de nas: flairar, preveure.

10. tancar la porta pels nassos: despatxar de mala manera.

11. tenir nas: ésser perspicaç.

12. trencar-se el nas: donar-se un gran cop a la cara.

13. trencar nas a: tenir relació amb.

14. treure el nas: assistir un moment en algun lloc.

15. treure el nas per un forat: mirar sense deixar-se veure.

36

NÚMEROS 1. amb els cinc sentits: posant-hi la màxima cura.

2. amb quatre queixalades: menjant ràpidament.

3. amb segona intenció: amb un propòsit amagat.

4. amb segones (de canvi): amb una intenció dissimulada.

5. a milers: molts, abundosament.

6. a quatre ulls: dos a soles.

7. a tres quarts de quinze: sense punualitat.

8. cada dos per tres: molt sovint.

9. cada vuit dies: setmanalment.

10. com dos i dos són quatre: indiscutiblement.

11. de cent els noranta-nou: la gran majoria.

12. de deu, nou: la gran majoria.

13. de dos en dos: fent parella.

14. de fa quatre dies: recent.

15. de l’any vuit: molt antic.

16. de vint-i-un botó: molt mudat.

17. entre quatre parets: tancat.

18. entre vuits i nous: per un o altre motiu.

19. en un tres i no res: instantàniament.

20. fonda de sisos: fonda d’ínfima categoria.

21. gat de vint ungles: lladre.

22. l’any quinze: mai

23. la quinta punyeta: lloc llunyà.

24. la setmana del tres dijous: mai.

25. més de quatre: bastants (persones o coses).

26. milhomes: fatxenda.

27. ni als mil: mai.

28. per un tres i no res: per cosa de poca importància.

29. set senalles, catorze anses: exacte.

30. tres per tu i dues per mi: favoritismes mutus.

31. tretze són tretze. Es diu de qui és molt tossut.

32. vuits i nous: coses sense importància.

37

1. anar a tres quarts de quinze: no funcionar degudament.

2. arribar a les tres pedretes: trobar-se en situació extrema.

3. assemblar-se com dues gotes d’aigua: ésser idèntics.

4. a una altra porta en donen dos: dit per fer fora a algú.

5. cantar les quaranta: reprotxar.

6. caure de vint ungles: anar de cara a terra.

7. caure-hi de quatre potes: deixar-se convèncer o enganyar.

8. cercar cinc peus al gat: complicar els afers.

9. cridar els quatre vents: esbombar.

10. dir quatre fàstics a algú: fer greus retrets.

11. dir quatre mots: dir el que es pensa.

12. donar cent voltes a algú: superar-lo.

13. d’un pet fer cent esquerdes: exagerar.

14. ésser cant Seixanta: on tot és desordre.

15. ésser de la primera volada: no tenir experiència.

16. ésser un zero a la esquerra: ésser inútil, sense valor.

17. estampar els cinc dits a la cara: bufetegar.

18. fer-se’n set pedres: pagar car.

19. ficar-s’hi de quatre potes: espifiar-la.

20. haver menjat a set hostals i begut a deu tavernes: tenir experiència.

21. no fer cap any de tretze mesos: ésser voluble.

22. no tenir més que els set pams de terra: ésser pobre.

23. passar les quatre creus: complir els quaranta anys.

24. posar els cinc dits a la cara: bufetejar.

25. posar en quarantena: dubtat fins que es demostra la certesa.

26. prendre el número: fer algú objecte de burla.

27. saber més que el llibre de les set sivelles: saber molt.

28. saber més que set bisbes: saber molt.

29. sentir-se el setè cel: gaudir.

30. tenir el cap a tres quarts de quinze: estar di stret.

31. tenir quatre/algunes paraules: discutir.

32. tenir sempre un sis o un as: queixar-se sempre. 33. xerrar per setze: parlar massa.

38

ORELLA 1. a cau d’orella: ran de l’orella.

2. escalfada d’orelles: forta reprimenda.

3. fregada d’orelles: forta reprimenda.

1. afalagat l’oïda: dir coses que resultin agradoses.

2. anar calent d’orelles: estar embriac:

3. anar orella baix: apocar-se, acovardir-se.

4. bufar a l’orella. Suggerir.

5. donar orella: escoltar.

6. dormir amb l’orella dreta: vigilar.

7. dreçar les orelles: escoltar.

8. ensenyar l’orella: no saber dissimular.

9. entrar per una orella i sortir per l’altre: desatendre.

10. ésser dur d’orella: ésser (una mica) sord.

11. ésser tot orelles: escoltar amb interès.

12. estirar les orelles: renyar.

13. fer orelles (de pam): escolar amb atenció.

14. fer orelles de cònsol: desatendre.

15. fer orelles de marxant: desatendre.

16. fer un pam d’orelles: escoltar àvidament.

17. obrir les orelles a: escoltar amb atenció.

18. obrir l’orella a: disposar-se a acollir algú o quelcom.

19. parar orella a: escoltar amb interès.

20. penjar-se a les orelles d’algú: fer-li oir una queixa.

21. prestar orella a: escoltar favorablement.

22. tancar l’orella a: no voler fer cas.

23. tapar-se les orelles: no voler fer cas.

24. tenir les orelles a cal ferrer: no atendre.

25. tenir (les parets) orelles: haver-hi perill d’ésser escoltat.

26. treure’s la son de les orelles: espavilar-se.

27. venir a orelles: sentir a dir. 28. veure l’orella al llop: trobar-se en perill. 29. veure’s les orelles: sentir-se fort. 30. xiular les orelles: tenir indicis vagues.

39

PA 1. com pa i mel: de manera escaient.

2. de pa beneit: bonatxàs.

3. de pa d’àngel: molt bona persona.

4. de pa de pessic: molt bona persona.

5. de pa de figa: de poca importància.

6. de pa i raves: de poca importància.

7. de pa sucat amb oli: de poca importància o valor.

8. el nostre pa de cada dia: allò que és habitual.

9. més llarg que un dia sense pa: inacabable.

10. pa de noces: primer temps de matrimoni.

11. pa de vida: dit de l’Eucaristia.

12. per suca-hi pa: deliciós.

13. per un tros de pa: per un guany.

1. anar al darrere amb un pa calent: donar per perdut.

2. anar-se’n (quelcom) com pa beneit: vendre’s fàcilment.

3. de quin pa fa rosegons: dit a qui menysprea quelcom valuós.

4. donar pa i peres: pegar.

5. ésser bo com el pa: ésser molt bo.

6. ésser el nostre pa de cada dia: esdevenir-se sovint.

7. ésser més llarg que un dia sense pa: durar molt.

8. ésser pa i nous: resultar fàcil.

9. fer els arbres pans de crostons: haver-hi abundància.

10. fer sopes cadascú del seu pa: atenir-se a las onseqüències.

11. fer un pa com unes hòsties: esguerrar.

12. florir-se el pa a la boca (d’algú): ésser molt callat.

13. guanyar-se el pa: treballar per a viure.

14. haver-n’hi per a pa i per a sal: abundar.

15. malaguanyat pa que menja: exp. Per descriure algú gandul.

16. menja el pa de l’ase: viure a costa d’altri.

17. menja pa de cony: viure del comerç carnal de una dona.

18. negar el pa i la sal (a algú): no voler tenir-hi tractes.

19. no fer mal sinó al pa que menja: ésser inofensiu.

40

20. no menjar pa (quelcom): no ocasionar cap despesa.

21. no tenir ni molla ni crostó: no tenir sentit.

22. no tenir un pa a la post: no tenir res.

23. partir-se el pa i la sal: avenir-se.

24. perdre el pa i el paneret: no ocupar-se en res de profit.

25. portar un pa sota l’aixella: ésser proveït d’allò necessari,

26. posar més pa que formatge: donar massa importància.

27. prendre el pa a algú: fer-li perdre el mitja de subsistència.

28. saber el pa que s’hi dona: conèixer bé una situació.

29. tenir el pa assegurat: tenir resolta la qüestió econòmica.

30. tenir pa a l’ull: no veure allò que es patent.

31. tenir prou pa tallat: tenir prou feina per fer.

32. tocar el crostó: pegar, maltractar.

33. treure’s el pa de la boca: privar-se del necessari.

41

PÈL 1. a contrapèl: vencent un sentiment contrari.

2. a repèl: contra la voluntat.

3. al pèl: de manera convenient.

4. a pèl i a repèl: completament.

5. de pèl a pèl: nu.

6. d’un pèl: gairebé.

7. en pèl: nu.

1. lluir el pel: tenir bon aspecte.

2. mudar de pèl: canviar de condició.

3. no tenir pèls a la llengua: parlar sense subterfugis.

4. no tenir un pèl de . ..: no ésser gens....

5. passar a pèl i a repèl: enganyar.

6. posar els pels de punta: exasperar.

7. prendre el pèl: fer algú objecte de burla.

8. trobar pèls: fer objeccions.

9. trobar pèls als ous: fer objeccions inmotivadas.

10. venir al pèl: escaure.

11. venir a repèl: costar de fer.

12. venir d’un dit: faltar poc.

42

PELL 1. amb la pell i l’os: molt prim.

2. de la pell d’en Carnestoltes: bromista.

3. de la pell del diable/ Barrabàs: entremaliat.

4. de pell dura: resistent.

5. dins la pell d’algú: en el seu cas.

6. fi de pell: susceptible.

7. mala pell: persona malvada.

8. pell de gallina: calfred, esgarrifança.

1. canviar de pell: transformar-se.

2. deixar-hi la pell: perdre-ho tot o morir en una empresa.

3. donar-se per la pell: sentir-se fracassat.

4. dur molta pell morta: estar de broma.

5. ésser dur de pell: ésser insensible.

6. ésser la pell, del llop: ésser inevitable, no tenir remei.

7. estar a la pell d’algú: posar-se en circumstàncies d’altri.

8. fer tiretes de la pell d’algú: criticar-lo.

9. girar la pell: transformar-se.

10. jugar-s’hi la pell: posar-se en perill extrem.

11. llevar la pell (a algú): criticar.

12. mudar la pell: transformar-se.

13. no cabre a la pell: sentir-se molt satisfet.

14. no tocar la camisa a la pell: tenir po.

15. pagar amb la pell: morir a causa d’una acció deliberada.

16. posar la pell de gallina: estremir, esborronar.

17. posar la pell en remull: preparar per a un esdeveniment.

18. salvar la pell: escapar d’un perill de mort.

19. tenir la pell dura: no emmalaltir fàcilment.

20. tenir la pell gruixuda: no avergonyir-se, ésser cínic.

43

PEU 1. a peu: caminant.

2. a peu coix: posant solament un peu a terra.

3. a peu de gat; silenciosament.

4. a peu descalç: sense calçat.

5. a peu dret: mantenint-se sobre ambdós peus.

6. a peu eixut/sec: sense mullar-se els peus.

7. a peu ferm: de manera decidida.

8. a peu fiter: sense moure’s.

9. a peu forçat: amb condicions fixades per endavant.

10. a peu i a cavall: valent-se de tots els mitjans.

11. a peu pla: sense cap desnivell.

12. a peus junts: sense dubtar.

13. a rampeu de: arran de.

14. al peu de: a la base de.

15. al peu de la lletra: atenint-se exactament allò expressat .

16. al peu mateix: ran de la base.

17. amb bon peu: de manera encertada.

18. amb els peus: contràriament a la raó o norma.

19. amb peus de plom: de manera cautelosa.

20. amb un peu (o una cama) enlaire: disposant a viatjar.

21. amb un peu a dins i un a fora: inestable.

22. de peu de banc: sense fonament.

23. en peu de guerra: disposat a la guerra.

24. estàtua amb peus d’argila: personalitat fàcil de vulnerar.

25. més vell que l’anar a peu: antiquíssim.

26. mort de peus: molt cansat.

27. sense cap ni peus: sense sentit.

1. allargar més els peus que els llençols: excedir-se.

2. anar amb els peus plans: prevenir-se.

3. anar amb peus de plom: prevenir-se.

4. anar amb una sabata i una espardenya: vestir descuradament.

44

5. arrossegar-se els peus: humiliar-se.

6. ballar amb un peu: saltar de content.

7. besar els peus: venerar.

8. calçar el mateix peu: ésser del mateix tarannà.

9. caure l’ànima als peus: tenir una gran decepció.

10. cercar cinc peus al gat: complicar els afers.

11. defensar a peu i a cavall: utilitzar tots els mitjans.

12. demanar permís a un peu per moure l’altre: ésser lent.

13. dir peus de porc (a algú): insultar-lo.

14. donar el peu i prendre la mà: treure avantatja.

15. dur-ne més al cap que als peus: estar borratxo.

16. estar al peu del canó: perseverar en una tasca.

17. estar amb un peu a l’estrep: estar disposat a marxar.

18. estar amb un peu enlaire: neguitejar-se.

19. fer (quelcom) amb els peus: fer-ho malament.

20. ficar els peus a la galleda: espifiar-la.

21. no saber on posar el peus: sentir gran satisfacció.

22. parar els peus: oposar-se a l’actitud o actuació d’algú.

23. pensar amb els peus: prendre una resolució equivocada.

24. posar el peu a rotlle: constrènyer, fer creure.

25. posar els peus plans: obrar amb cautela.

26. posar-se, saltar de peus a terra: llevar-se.

27. pujar-hi de peus: assegurar plenament.

28. quedar amb un peu enlaire: sorprendre’s molt.

29. saber de quin peu es dol: conèixer bé algú.

30. saber cadascú on posa els peus: tenir recte criteri.

31. segar l’herba sota els peus: interferir en benefici propi.

32. sortir amb els peus endavant: ésser dur a enterrar.

33. tenir el peu al coll (a algú): reduir a la impotència.

34. tenir el peu a la fossa: estar en perill imminent de mort.

35. tenir (estar amb) u peu a l’estrep: estar a punt de marxar.

36. tenir un peu dins: intervenir en quelcom

37. tocar de peus a terra: veure la realitat de les coses.

38. treure els peus de solc: sortir de la raó.

45

39. trobar sabata de son peu: rebre la rèplica adequada.

40. voler la cuina a peu pla: no voler dificultats.

PIT 1. caixa del pit : tòrax.

2. agafar pit: agafar coratge.

3. eixamplar-se el pit: sentir-se alleujat.

SANG 1. a sang calenta: solta a l’efecte d’una impressió.

2. a sang i a foc: matant i destruint.

3. de sangs calentes: impetuós.

4. sang blava: llinatge noble.

5. sang freda: serenitat.

6. un duel a primera sang: duel que cessa a la primera ferida.

1. bullir la sang: irritar-se.

2. córrer la sang pels carrers: haver-hi molts morts.

3. deixar sense una gota de sang a les venes: aterrir.

4. encendre’s la sang: irritar-se.

5. fer-se mala sang: preocupar-se.

6. glaçar la sang a les venes: horroritzar-se.

7. no tenir sang a les venes: ésser excessivament plàcid.

8. portar quelcom a la sang: tenir un tret o aptitud innat.

9. pujar la sang al cap: irritar-se fortament.

10. suar sang: patir enormement.

11. tenir les sangs calentes: ésser fàcilment exaltat.

12. vessar llàgrimes de sang: tenir remordiment.

46

ULL 1. a cop d’ull: segons la primera impressió.

2. a (bell) ull: sense comptar, pesar o mesurar.

3. a ull nu: sense auxili de cap lent.

4. a ulls clucs: sense necessitat

5. a ulls veients: de manera visible.

6. als ulls de: segons com algú veu o considera les coses.

7. amb els ulls fora del cap: exaltat, horroritzat.

8. amb els ulls negats: plorós.

9. amb les llàgrimes als ulls: plorós.

10. amb uns ulls com unes taronges: admirat.

11. caient d’ulls: manera habitual d’abaixar els ulls.

12. cop d’ull: mirada ràpida.

13. de cua d’ull: amb malfiança.

14. de reüll: amb malfiança.

15. en un batre d’ulls: instantàniament.

16. en un girar d’ulls: instantàniament.

17. en un tancar i obrir d’ulls: instantàniament.

18. l’ull del cul de les quaranta arrugues: el forat del cul.

19. sense cara ni ulls: sense sentit.

20. un ull de la cara: preu exorbitant.

21. un ull de vellut: morat a conseqüència d’un cop.

1. ballar l’aigua als ulls: enlluernar per mitjà de reflexos.

2. beure’s amb els ulls: mirar àvidament.

3. caure a l’ull: agradar.

4. caure la bena dels ulls: desenganyar-se.

5. clavar els ulls: mirar fixament.

6. cloure els ulls: morir.

7. cloure l’ull: endormiscar-se.

8. cremar-se els ulls: aplicar-se molt amb una feina.

9. deixar-hi els ulls: no cansar-se de mirar quelcom.

10. donar una ullada: vigilar.

47

11. donar un cop d’ull: vigilar.

12. dormir amb els ulls oberts: vigilar.

13. entrar pels ulls: agradar visualment.

14. entrar per l’ull dret: ésser agradable.

15. ésser de l’ull del vent: ésser intel·ligent.

16. ésser la nina dels ulls: ésser la persona estimada.

17. ésser tot ulls: mirar amb gran atenció.

18. ésser un ull de poll: ésser insuportable.

19. estar fins els ulls: estar tip, cansat de suportar.

20. fer canalera els ulls: plorar molt.

21. fer els ulls grossos: tolerar.

22. fer/picar l’ullet: fer senyal a algú cloent un ull.

23. fer l’ull viu: espavilar-se.

24. fer un acluca l’ull: dormir una estona.

25. fer un pam d’ulls: vigilar molt.

26. fer uns ulls com unes taronges: obrir-los exageradament.

27. fer un ull de vellut: apallissar.

28. girar els ulls en blanc: deixar veure el blanc dels ulls.

29. mirar de bon ull: acollir amb simpatia.

30. mirar de cua d’ull: mirar dissimuladament.

31. no perdre d’ull: vigilar, estar alerta.

32. no tenir ull per: no poder suportar veure.

33. no tenir una creu per tapar-se un ulls: no tenir res.

34. no treure l’ull: espiar.

35. no veure-hi de cap ull: sentir gran satisfacció.

36. obrir el ulls: vigilar.

37. obrir els ulls a algú: fer-li veure la realitat.

38. obrir els ulls a la llum: néixer.

39. passar per ull: esquitllar-se, passar desapercebut.

40. plorar amb un ull: no doldre’s gaire de quelcom.

41. qui pogués plorar amb els seus ulls: es plany indegudament.

42. tancar els ulls (a): no voler saber o veure quelcom.

43. tancar els ulls (a algú): assistir-lo en el moment de morir.

44. tancar els ulls a la llum: morir.

48

45. tenir bon ull: encertar.

46. tenir cop d’ull: encertar.

47. tenir el ulls al clatell: no saber veure el que es patent.

48. tenir mal ull: no encertar.

49. tenir pa a l’ull: no veure allò que és patent.

50. tenir pega als ulls: no veure-hi clar.

51. tenir ulls a la cara: veure-hi clar.

52. tenir una bena als ulls: no veure el que és patent.

53. tenir una lleganya a l’ull: no veure clar un afer.

54. tenir un ull de pol al cervell: no tenir prou seny.

55. tirar-se terra als ulls: perjudicar-se un mateix.

56. treure la bena del ulls: desenganyar.

57. treure’s els ull: criticar-se.

58. veure de bon ull: aprovar, simpatitzar.

59. veure de mal ull: desaprovar.

60. veure els ulls verds: passar una situació desesperada.

UNGLA 1. més delicat que ungla d’ase: molt poc delicat.

1. aferrar-se d’ungla : agafar-se fort.

2. caure de vint ungles: anar de cara a terra.

3. clavar l’ungla: perjudicar econòmicament.

4. costar el bec i les ungles: costar molt car.

5. deixar-hi les ungles: perdre-hi.

6. ensenyar les ungles: mostrar agressivitat.

7. ésser carn i ungla: avenir-se.

8. fer córrer l’ungla: lladreguejar.

9. treure les ungles: mostrar-se agressiu.

VIDA 1. a la tardor de la vida: a les darreries de la joventut.

2. la bossa o la vida: situació sense alternativa.

3. l’altra vida: després de la mort.

4. l’ocàs de la vida: la vellesa.

5. pa de vida: Eucaristia.

6. tren de vida: manera de viure.

7. vida i miracles: tots els fets de la vida d’algú.

1. deure la vida: salvar-se de la mort per algú o quelcom.

2. donar senyals de vida: donar aparença de vida.

3. donar-se una vidassa: viure regaladament.

4. ésser de vida: ésser menjador.

5. fer la vida a algú: mantenir-lo.

6. fer la vida impossible: turmentar.

7. fer vida de. ...: viure com...

8. passar a millor vida: morir.

9. tenir la vida a l’encant: estar en perill continu.

10.tornar de mort a vida: reprendre força i coratge.