GENT DEL MASNOU

Butlletí Gent del Masnou 3a època núm. 319, abril del 2014

Recollida a domicili i substitució de cotxe gratuït · Manteniment de motocicletes i vehicles clàssics. ITV 100%

Àngel Guimerà, 14, el Masnou (Ocata) Tel. Fax 93 540 31 57 · genis.oliveras@gmail.com

TALLERS MASNOUGenís Ol iveras M U LT I M A R C A

AULA DE MÚSICA

Taller i cursos de música per a pares i nensMatinals de música

Música per a petits en anglès

Pl. del mil·lenari, 3 L, 637 736 203, Teiàwww.claudesol.net

.com/aulaclaudesol

ElPetit Vailet

OBRIM MATRÍCULA PER AL CURS

2014-2015A partir de 4 mesos

Ens complau dirigir-nos a vosaltres per informar-vos que posem la nostra escola infantil a la vostra disposició i perquè usvolem fer saber que el nostre desig és ajudar a cuidar i educar els vostres fills.

Ventura i Gassol, 29, el Masnou

www.vailets.com · 93 555 57 11

L L A R D ’ I N F A N T S

Si ho voleu, el vostrefill pot aprendre música

a lano

stra

esco

la

L’aula de música“Clau de sol” és al Masnou.

A l’escola Petit Vailet

Info. 637 73 62 03

JORNADA PORTES OBERTES 28 D’ABRIL A LES 18

Can SamperLiquidació per tancamentTot amb gran descompte

Liquidació de maquinària de segonamà de pintor professional.

Compressores, fregadores, pistoles imaterial en general.

Fins a esgotar l’estoc. Can Samper, Mestres Villà, 73

Butlletí mensual de Gent del Masnou, associa-ció cívico-cultural, recreativa i esportiva inscritaamb el número 7.669 al registre d'associacionsde la Generalitat de Catalunya.

Equip de Redacció:Joan Camps - Joan Casals - Joan Muray -Esteve Pujol

Portada: Sant Jordi 2014

Disseny i muntatge: Taller de publicitat

Correcció: Esteve Pujol i Pons

Publicitat: 93 555 80 06

Imprimeix: Jobagraf

Tiratge: 3.500 exemplars

Paper ecològic de 90 g

Edita: Gent del MasnouDipòsit legal B. 29.758-87

GENT DEL MASNOUDr. Agell, 908320 El Masnou93 126 82 20gentmas@suport.orgwww.gentdelmasnou.cat

L'entitat Gent del Masnou no es fa responsable,necessàriament, del contingut dels articles signatspels seus col·laboradors.El repartiment d’aquest butlletí als socis es fa amb elsuport de l’Ajuntament de la Vila.

SumariEDITORIAL........................................................................................... 3BÚSTIA OBERTA................................................................................. 5DESPRÉS DEL CARNESTOLTES Joan Maresma Duran ..................... 6OH ISRAEL - I Joan Camps ................................................................ 7A CONTRACOR Ramon Serra ............................................................. 9L’AVARADA Josep Ma. Subietas ............................................................10EXEL·LENT TEATRE DEL GAT Esteve Pujol ....................................... 10ANECDOTARI MASNOVÍ Joan Maresma Pujadas ................................11HISTÒRIES DE LA VILA Joan Muray.................................................... 12DITES I PERSONATGES POPULARS Albert Vidal ............................. 15PARLEM DE LLIBRES Pere Martí Bertran............................................ 16TEATRE CAPITAL Rosa M.Isart ............................................................ 17UN VELL CONEGUT Josep Condeminas ........................................... 18GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITAT Carles Maristany.......................... 19LES NOSTRES FAMÍLIES D’AVUI Aleix Ripol i Millet ......................... 20 GENT DEL MASNOU INFORMA........................................................ 21LA PUNTA DE LA LLENGUA (53) Esteve Pujol .................................. 21ARRAN DE SÒL Pledebuit ................................................................ 22LA CUINA DE L’ANTÒNIA ................................................................ 22

Editorial Sant Jordi Gloriós

3

És ben sabut que els poetes, amb els seus escrits punyents, són com l’ànima profètica delspobles, la veu èpica que expressa els afanys i les gestes, el plors i rialles, els desigs i espe-rances de la seva gent, amb aquella sensibilitat que travessa cuirasses i arriba fins al mésprofund dels cors. Aquest mes d’abril deixarem que sigui la veu de diferents poetes ambalguns fragments dedicats al Sant Patró, la qui parli per nosaltres i ens encoratgi a plantarcara a tots els dracs i aranyes del món, fins i tot els nostres propis dracs i aranyes de la inde-ferència o tebior que ens amesellen.

--------------------------------------------------CONVOCATÒRIA

ASSEMBLEA GENERALORDINÀRIA DE L’ANY 2014

6 d’abril a les 12 del migdia a Gent del Masnou

--------------------------------------------------

TEATRE A CA N’HUMET

Un fet salvatgeInfo pàg.21

--------------------------------------------------

La CORAL XABECen la missa de Rams

Info pàg.21--------------------------------------------------

FES-TE SOCI DE GENT DEL MASNOU

Dr. Agell, 9 · 93 126 82 20gentmas@suport.org

www.gentdelmasnou.cat--------------------------------------------------

…Sant Jordi té una rosa mig desclosa,pintada de vermell i de neguit;Catalunya és el nom d'aquesta rosa,i Sant Jordi la porta sobre el pit.La rosa li ha contat gràcies i penesi ell se l'estima fins qui sap a on,i amb ella té més sang a dins les venesper plantar cara a tots els dracs del món.

Josep Maria de Segarra

Amable ofrena d'un pom de roses,Miracle imprès d'un aplec de fulls;Ompliu-nos el cor, sant Jordi nostre,Ressaneu-nos l'esperit i els ulls.

Esteve Pujol i Pons

…Sant Jordi, santa diadadel passat i l'avenir,Fe i Pàtria nostradadel meu cor fas sobreeixir.

Maria Antònia Salvà

…"Sant Jordi mata l'aranya".L'aranya que ell va matartenia molt mala bava,terenyinava les florsi se'n xuclava la flaire, i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven.

Joan Maragall

Que la veu ardida dels poetes ens acompanyi i esperoni.El President

…Sant Jordi té una espasa – que dóna espant.Amb amor la forjaren – els catalansi és senyera i és símbol - de llibertat.Quan flameja en la fosca – fuig el tirà.Quan sota el sol fulgura brolla la sang,car en terra s’ajacen – lleons i dracs.Sant Jordi té una espasa – que dóna espant.

Alfons Maseras

…Sant Jordi, preneu els esperons,som el jovent que ve al vostre darrere,ens sentim cavallers i ens adeleraperdre'ns amb vós endins els horitzonsdalt del corser de nostres passions

Ventura Gassol

…I així, fent-nos hereus de Catalunya,fareu batre amb més força el noble pitdel joven que, la llança avui empunya,amb els braços alçats vers l’infinit!

Maria Ferrer i Mosset

FARM

AC

ÈUTI

CS

DEL

MA

SNO

U 24 hores al seu servei

Aymar (Maricel)Almeria, 14 · 93 555 03 81 9.30 - 14 i 16.30 - 21 9.30 - 14

Domínguez (Est. Masnou) Enamorats, 2 · 93 555 59 36 8 - 20.30 9 - 13.30

FàbregasNavarra, 68 · 93 555 19 79 9 - 13 i 16.30 - 20 9.30 - 13

OcataJFKennedy, 5 · 93 555 33 08 9 - 20.30 9 - 14

Riera (Club nàutic)

J.Llimona, 22 · 93 555 08 55 9 - 20.30 9 - 20.30

Viayna C Prat de la Riba, 23 · 93 555 04 03 9 - 14 i 16.30 - 20.30 9 - 14

Nous horaris de les farmàcies del MasnouDe dilluns a divendres Dissabte

FARMÀCIA DE GUÀRDIALa farmàcia de guàrdia serà oberta 24 hores

seguides, de les 9.30 del matí a les 9.30 de l’endemà.

-- Abril 2014 --

-- Maig 2014 --

dimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

RieraFàbregasViayna CDominguezAymarAymarRieraFàbregasViayna CDominguezAymarOcataOcataAymarFàbregasRieraDominguezDominguezDominguezDominguezDominguezRieraViayna CFàbregasOcataRieraRieraViayna C

123456789

10111213141516171819202122232425262728

St. Jordi

Pas

qua

Set

man

a S

anta

2930

123456789

10111213141516171819

dimartsdimecres

dijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedillunsdimartsdimecresdijousdivendresdissabtediumengedilluns

DominguezOcata

OcataRieraFàbregasFàbregasDominguezAymarOcataViayna CFàbregasRieraRieraAymarOcataRieraFàbregasViayna CDominguezDominguezOcata

1de Maig

EL MEU PAREA Francesc Pagès Millet(Ceset), el meu pare, el seupoble, el Masnou, li ha fetde tot fins i tot una vegadamort.Des de final de novembre ala xarxa social Facebook enuna pàgina que correspon aun grup del Masnou vancomençar a sortir unesfotos constitucionals del’Ajuntament i de Falange.Que es posessin les fotosno m’ha importat perquè ésla història del poble; però elque he trobat fora de lloc ésel debat que es feia ambcomentaris contra laFalange. No crec que elmeu pare, com les perso-nes que hi ha a les fotos,s’ho mereixessin. Això hovaig fer saber al moderadorde la pàgina.No vull dir que els deFalange no feien res, peròles persones que surten alas fotos no eren el que s’hadit i haig de defensar-les.Si fem història del Masnou

fem-la bé. Sempre he ditque, si es parla de Falange,es parli des del seu comen-çament l’any 1939, i no amitjans dels anys 1950;eren gent que sentienaquest ideal, però no vanfer mai cap mal.Francesc Pagès Millet(Ceset), el meu pare, aca-bada la guerra civil del1939, va venir al Masnou,feia nou anys que no hivivia, residia a la BaixaCalifòrnia.Quan va veure la disbauxaque estaven fent las dretes ila Falange del Masnou ambles persones d’esquerra noho va permetre i va posar alseu lloc a tots ells.Va treure de la presó toteslas persones del Masnouque eren d’esquerra (elsrojos) que es trobaven aMataró i a La Model deBarcelona; en total 22 per-sones. Un tenia pena demort i li van posar 30 anys idesprés van ser 10. Si hi vahaver algú que no va rebre

cap atenció per part delmeu pare, és perquè no hodeuria saber.Els va donar feina, els vaprotegir i a més us puc dirque, passat un temps,quasi tots seguien amb laseva ideologia i es reunien;el meu pare ho sabia i elsdeixava fer; l’únic que elsva demanar va ser que noels enxampessin mai ja queper a ell seria un problema.Aquest és el falangista, queva respectar totes les ideo-logies i va demostrar que vaser un demòcrata.

Rosa Pagès Arenas(La filla d’en Ceset)

-----------------------------------------

REFLEXIÓL’olla està bullint més delcompte i és a punt de vessar,jo diria que ja ha vessat. El món polític ha perdut laseva identitat i la confiançai fidelitat dels seus segui-dors. Per tant, si no estemalerta, la humanitat no evo-lucionarà mai com a tal.Sempre ensopegant en lamateixa pedra; i què estemdeixant? Molta tecnologia ipoquíssims valors.Al darrere d’un bon negocio empresa sempre hi hauna bona directriu que vet-lla perquè tot rutlli i perquèsurtin els números; crecque els nostres governantshaurien de ser aquesta

directriu, i amb això reforçola reflexió d’aquest escrit. Si les persones no tenimuna bona base interior, queés el principal per ser i com-partir, em sembla que hotenim molt fotut. La bonapolítica sempre començade dins cap a fora. Un bonrepte pot ser el teu petit ogran entorn, la família, elsmés propers, el proïsme,l’honestedat, la compassió,l’acompanyament, l’estimar...és l`única eina que tenim. Sé que això no és nou; ja familers d’anys que n’és laclau; de fet, és la base dequalsevol religió; el bé i elmal són tan antics coml’univers.Hem d’aprendre a enterrarles enveges, la supèrbia, elpoder, el racisme, la ràbia,el fanatisme… No acusemsi no tenim clar qui sóm deveritat. Si no volem ser xipscontrolats, deixem-nos por-tar pel que vertaderamentsom: uns éssers humansamb ganes de deixar unabona essència. Seria genialque aquesta reflexió ensmotivés per començar aposar en moviment aquestcanvi tan esperat.Tot el que som i tenim és elque generem. No vulguemser titelles d’un fals teatre.Sortim de cara i plegats, iels canvis, tots sols, aniranvenint. LL. S. B

5

Totes les cartes adreçades a la Bústia Oberta encara que es publi-quin amb pseudònim o inicials- cal que portin les dades personalsdels seus autors: nom, cognoms, adreça, núm. del D.N.I. i signatura.L'extensió no excedirà de vint ratlles mecanografiades a doble espai;en cas contrari, la Redacció podrà abreujar-les.Gent del Masnou no es fa responsable del contingut de les cartes;seleccionarà les que siguin d'interès general i no mantindrà corres-pondència amb els seus autors.

LA Coral Xabec DEMANA CANTAIRESTothom qui hi estigui interessat hi serà ben rebut. Ens calen veus tant

de dones (sopranos i contralts) com d’homes (tenors i baixos). Animeu-vos-hi i veniu a provar la veu qualsevol dimarts abans de començarl’assaig, o sigui, una mica abans de dos quarts de deu del vespre.

Qui canta, els seus mals espanta!

Ja ha acabat març i el carnestoltes enca-ra es belluga: quina ha estat la millormarxa?; l’escola guanyadora ha compratel resultat?; el carnestoltes autènticpassa al suburbi?; aquesta any hi hamés gent?; Rio de Janeiro és ple d’obresi el personal cantant “cidade maravilho-sa”?, no existeixen ni hospitals ni segu-retat ni educació pública i les personessambant?; moltes persones volen treba-llar i l’avin-guda Getúlio Vargas tancadaperquè quatre ximples desfilin?Fins a quin punt suspendre la realitatuns quants dies per saltar i ballar ésuna alienació? Imagino que aquest fetexisteix en qualsevol societat. I tot ritualinterromp l’ordre establert, és una inver-sió del món i té un inici, una meitat i unfinal, tot i que aquest últim –en el cas dela festa més famosa de Brasil– siguiben després del Dimecres de Cendra...Diuen que el carnestoltes és una de lesidentitats culturals d’aquest país. I labogeria és anar contra aquests dies derauxa i queixar-se de les comparsesque envaeixen cada barri de cada ciu-tat. I sí, hi ha crítica al carrer: contra lacorrupció, contra les obres que nos’acabaran a temps, contra els estadisgairebé a punt i l’absència d’hospitals,

per exemple.Disculpes sinceres és una expresió queja no s’utilitza. Perdó no ho sento quasimai. I ara, aquests dies després delsexcessos i que ja som novament a lanormalitat i a la rutina ningú no es pene-deix de res i es consideren normals elscarrers bruts, la vaga d’es-combriaires,la conducció alcoholitzada de més d’un,la compra de productes pirates, lespixarades a dojo, la muntanya de brutí-cia en algun punt, etc.Tothom té una disculpa, pensant nomésen si mateix. Ningú no pensa queaquesta comparsa en aquesta cruïlla téconseqüències per al trànsit de tota laciutat i que envaeix l’espai i el tempsdels altres. Els altres? Sí, està mal fet,pero què podem fer-hi?, he sentit. Em sembla que tothom s’equivoca. Il’equivocació és pròpia dels humans.Potser podem dir ens hem equivocat om’he equivocat i fem l’esforç per apren-dre de l’error. Però si ningú no els assu-meix, com es pot aprendre? No ser-veixen per a això? Per equivocar-semenys la propera vegada? Potser latendència és demanar perdó per abu-sos comesos en temps passats, com elmea culpa de l’Esglèsia per la condem-

na de Galileu...I és que em fa l’efecte que ningú nos’equivoca: el govern no s’equivoca,l’oposició tampoc, els militants tampoc.Els metges molt menys. Els diputatssembla que parlin ex cathedra. Si hi haalgú que s’equivoca és el poble…Però aquest any m’ha semblat massael carnestoltes. Massa. I això que no hefet res de res. Ni he sortit ni he viatjat.Gairebé no ens vam moure de casa:però sí que al barri i a les imatges quevaig veure per televisió tot em va sem-blar exagerat. Em sembla que és SantPau el qui escriu que tot és lícit peròque no tot convé...I no seré pas jo qui dicti unes normes. Siel personal beu massa o fuma massa oesnifa massa o avui amb una, demàamb una altra i demà passat amb unatercera –o al contrari– jo no dic res.Cadascú que faci el que vulgui. Peròsense empipar els altres. I amb unamiqueta de si us plau i una miqueta deperdó. Tal vegada penso que el que fa lamajoria no té cap sentit o sóc jo –segu-rament és això– que em faig vell...

PD. I aquí diuen que l’any comença desprésdel carnestoltes. I aquest any després delMundial… I no exagero.

6

Després del CarnestoltesDesprés del CarnestoltesJoan Maresma Duran

La Marisa ha viatjat mig món sensenecessitar acompanyant; però en par-lar-li de la invitació d’en MenasheNavi, un amic jueu i col·lega professio-nal de Tel Aviv, va interessar-s’hi fins al’extrem de voler organitzar la logísticadel viatge i acompanyar-m’hi. Israelpot semblar un viatge d’alt risc, el con-flicte palestí, l’amenaça iraniana i laguerra civil siriana arran de la serrala-da del Golan són com polvorins ambla metxa encesa que rodegen Israel apunt d’explotar. Havent-ne ja tornat indemnes, m’hasemblat interessant de relatar les sen-sacions que m’han arrencat l’exclama-ció “Oh! Israel”: una emoció de sorpre-sa, d’admiració i d’alegria, però tambéde certa pena i de desaprovació, per-cepcions, les quals, en ser íntimes, nosón habituals d’una guia turística.El primer impacte va ser a l’aeroportdel Prat. Les mesures de seguretatd’EL AL són d’un rigor extrem pel con-tingut de l’equipatge abans de facturar-lo. La sospita va recaure en una donaque viatjava sola, a qui obligaren a pas-sar un escorcoll i buidar les maletes. Ala duana d’Israel, l’agent va mirar-me alrostre amb fixació incriminatòria, dona-da la mala qualitat de la meva fotogra-fia del passaport, però finalment vasomriure i em deixà passar. A les cinc de la tarda –les quatre aquí–la intensa pluja contradeia el climahabitual amenaçant molt mal temps.En el taxi facilitat per l’agència vamconèixer la Neus, la dona que haviasofert l’exhaustiu escorcoll a la sala defacturació. Jerusalem era la primeraestada del viatge i, a ella, la vam dei-xar al seu hotel i a nosaltres ens vaninstal·lar a l’Hotel Plaça. Des del balcó

conserva les ruïnes d’una fortalesainexpugnable dalt d’un massis encres-pat al mig del desert on ara s’accedeixamb telefèric. Els romans van conque-rir-la al cap de tres anys de setge fentuna rampa de sorra mastodòntica; enarribar a dalt, els defensors, homesdones i nens, s’havien suïcidat tots.El segon dia començàvem l’itinerariturístic, un grup on retrobàvem laNeus amb una mare i filla mexicanesresidents a Els Àngels i tres parelles,una de portuguesa, l’altra argentina ila tercera un matrimoni també mexicà,ell Ministre de l’Església de Déu de fepentecostal a qui els seus feligresosde Texas havien finançat el viatge perfilmar i narrar una prèdica dels llocsbíblics. L’Alejandro, fill de jueus ar-gentins arribats a Israel quan ell teniaquatre anys, seria el nostre guia. Jadalt del minibus Mercedes vam com-provar de seguida que l’Álex a lavegada que conduïa amb gran destre-sa podia anar narrant pel micròfonqualsevol detall dels escenaris queanàvem veient i a cada punt de para-da, amb la Bíblia a la mà, remarcavacríticament el que eren fets històricsprovats diferenciant-los de la majoriad’afirmacions bíbliques que són meraespeculació o llegenda.Com podeu imaginar, trobar-se unpredicador de l’església pentecostalde Texas i un ateu recalcitrant delMasnou com jo a la terra on es bara-llen totes les franquícies de la religiócristiana, prometia una dinàmica degrup molt entretinguda, ja que, atesala polarització de criteris, la polèmicaestava servida. Espero no avorrir-vos en el proper lliu-rament.

Joan Camps i OrtizOH! ISRAEL - I

de l’habitació en el setzè pis la pa-noràmica emboirada dominava tota lapart vella de Jerusalem i també unbon tros del pont de Calatrava,l’arquitecte caigut ara en desgràciaper les faraòniques obres a preu d’ordel PP a València fetes amb cartrópedra com si fossin falles. A les sis dela tarda trucava el meu amic Menasheacusant-me sarcàsticament de ser joel responsable d’haver portat el maltemps de Barcelona i ens proposavasortir de bon matí per anar al Mar Morti fer la pujada a la fortificació deMasada, la mítica fortalesa on l’any 66dC començà la Diàspora i on ara,cada any, els joves israelians fan elritual de prometre que Masada nocaurà per segona vegada.En Menashe i la seva parella, l’Angy,havien estat nombroses vegades aBarcelona, també al Masnou, però noconeixien la Marisa; però xampurre-jant castellà l’una i anglès l’altra vansintonitzar ràpidament i, ja posats encarretera i prop del desert, quanMenashe em mostrava les utilitats delseu Lexus híbrid elèctric i de benzina,vam arribar a una posta amb barreraatesa per dues noies vintanyeres uni-formades amb una metralleta penjadaal coll. El diàleg en hebreu, lluny deser un interrogatori, fou cordial i festiuenmig de rialles i ens van obrir totseguit el pas. En preguntar a quèvenia aquell control, l’Angy va aclarirque les riades de la pluja acumulada ales muntanyes podien impedir seguirel camí cap el Masada. Em va sor-prendre quan van dir-me que el MarMort es troba en el punt més ensorratde la terra, 400 metres sota el nivelldel mar. Fent un breu apunt: Masada

7

Instal·lacions d’aigua, gas, electricitat, calefacció i aire condicionat. Reparacions en general

Més de 25 anys d’experiènciaPressupostos sense compromís

607 29 31 43 676 89 91 51

joaquimpie@yahoo.es

Escaneja amb el teumòbil aquest codi QR obé entra al web: elmas-nou.mobi i participa en

tots els sortejos setmanalsde la Federació del Comerçi la Indústria del Masnou.

Bona Sort!

13a VOLADA D’ESTELS A LA PLATJA DEL MASNOUDiumenge 13 d’abril, de 9 del matí a 2 del migdia.

Davant del baixador d’Ocata. Taller d’estels i enlairada general Xocolatada per a tots els participants

No cal inscripció. Activitat oberta a tothom

AMICS I ANTICS ESCOLTES DEL MASNOU

2 3 D’ABRIL SANT JORDI

JOAN Flors i plantesLa teva floristeria a internet

www.florsjoan.comNavarra, 100 el Masnou 93 555 79 34

info@florsjoan.com

Joieria rellotgeriaMASNOVINA

A Q U A S T A R

Per Sant Jordi digues-li que l’estimes

C. Barcelona, 9 · 93 555 07 76 el Masnou

TIME FORCEultimate concept watches

13 d’abril Diumenge de RamsPalmes, palmons i guarniments

23 d’abril Sant Jordi Obert de 6 del matí a 21

Diumenge 4 de maig Dia de la Mare

…Per això, quan l'abril pinta tots els marges de color i fa les nits molt més tèbies i el cel més encisador, convé que tots, nois i noies, cantem ben fort la cançó:

Per l'abril, si cada gota en val mil, cada rosa en val deu mil i cada llibre cent mil.

Fragment del poema Abril de Miquel Martí Pol

LA PAPERERIA LLIBRERIA DEL MASNOU

Sant Felip, 6 · 93 555 76 21 · bustia@puntpaper.net

Per Sant Jordi tindrem tots els llibres

A cops la nostàlgia se’m menja i la fredor dels recordsembolcalla el meu cos. Cerco la tebiesa de la música i ellam’escalfa per seguir rememorant fets que m’agradaven,companys que no veig de temps ençà i d’altres que noveure mai més. I sí, ja us ho dic a l’avançada, la tristesasempre guanya, però hi torno una vegada darrere l’altra ipenso per què?, per què em mortifico rememorant fets,situacions, gent?Res no torna, és la llei. No està escrita però tothom la sap;però, què faríem si poguéssim capgirar el temps? Ah!Potser màgia en els millors dels casos, o un desastreemocional de proporcions inimaginables.Què li diria, a la mare, si la tingués davant? Em sortirien lesparaules? I ella, que em reconeixeria gairebé trenta anysdesprés?No crec en reencarnacions, de fet no puc anar més enllà dela meva ment, no cels no inferns, no pecats no dogmes.Només una miqueta de nostàlgia malenconiosa per seguircaminant, per projectar a la gent propera tot allò que enaltres moments no sabia fer i que ara faria pels qui recordo;però ja no hi sóc a temps.Som així i arribem tard a tot arreu, sempre un pas perdarrere, però intentant aconseguir una felicitat fugissera, quevalorem un cop ha passat, quan ja no hi podem fer res, quanja només ens queda penedir-nos de la poca traça, de lanul·la capacitat de reacció en el moment precís, de quanrealment és necessari fer les coses.La meva àvia deia Guarda’t molt d’un ja està fet; doncs això.Parlava sobre records i entenc que s’agreuja amb l’edat. Laconeguda teoria del metro. L’estires, hi poses l’edat mitjanade vida i la teva; i, segons els anys que tinguis, l’ensurt esmés gran o més petit.Si ara pogués, les coses les faria diferents. Quantesvegades m’ho dec haver dit, però encara sóc a temps defer coses de les quals no em penedeixi; tot i que.rememorades temps després, encara seran dignes demillora. O sigui, un cercle viciós. Potser sobrevaloro elpassat –segurament– i em surt la frase terrible quequalsevol temps abans d’aquest va ser millor. Mentida, unagran mentida.Em dolen tots els companys que van marxar abans d’hora,quan no tocava; que ja sé que la vida és curta, però potserno tant. I avui, escoltant una cançó dels Pink Floid, hetingut ganes de parlar d’aquests fantasmes que de tant entant m’emboiren el cap i fan que escrigui d’una formamecànica, gairebé sense correcció, i així mateix puguiestalviar-me visites al psicoanalista, deixant anar totesaquestes paranoies sobre el paper –actualment, pantallad’ordinador– i llegir-les sense severitat després, intentantentendre que no arranjaré res, però possiblementaconseguiré un poc de calma. Vaig tenir un gran amic amb qui vaig compartir molts

aprenentatges de la vida, i a voltes penso en ell. Llegint lalletra de la cançó dels Floid –you tube, amb traducció– emva venir la seva imatge al cap, i no puc estar-me d’acabaraquesta menjada de coco sense escriure-la.

Llavors, llavors creus que podem diferenciar el paradís del’infernel cel blau del dolorVeus la diferència d’un camp verd i un tros de metall fred?Un somriure, d’una màscara? Penses que ho potsdiferenciar?Aquí t’han dut per negociar els teus herois per fantasmesCendres calentes per arbres, aire calent per brisaEl fred confort pel canvi Vas canviar un paper d’extra en la guerra, per un deprotagonista en una gàbiaCom desitjo, com desitjo que fossis aquíSom, som senzillament dues ànimes perdudesNedant a la mateixa peixera, any rere anyCorrent pel mateix terra vellQuè hem trobat? Les mateixes pors de sempreCom desitjo que fossis aquí

PD. Pink Floid Wish you where here. Any 1975

9

A contracorRamon Serra i Roca

10

El GAT masnoví és capaç –i ho ha bendemostrat– de muntar uns especta-cles de gran format, de format enor-me, així darrerament Un somni tinc iEls productors, i de petit format, ambpocs elements escènics i poquíssimsactors. Així ho va fer el dissabte, 29 demarç, al vespre i l’endemà, diumenge

una estudiant universitària de pedago-gia parla amb el professor per a larevisió d’examen; la trama tomba latruita de tal manera que la víctima esconverteix en botxí, i quin botxí!Tal com anunciava el programa demà, s’hi reflecteixen dues concep-cions, potser oposades i tot, del’educació superior: la idealista, fàcil-ment incoherent, ingènua, conserva-dora en el fons, del professor, i la sub-versiva, classista, reivindicativa i, a lallarga, molt cruel, de l’alumna. Totesdues volen ser honestes; seguramentcap de les dues no ho és: la del pro-

Diu el diccionari que la paraula avara-da és acció i efecte de tirar al mar unaembarcació un cop finalitzada la sevaconstrucció. M’agradaria explicar-vos de quinamanera ho vivim els qui pertanyem al’Associació de Maquetisme Naval delMasnou, situada en un petit localannex al Museu Municipal de la Vila.Doncs bé, feta la presentació, fàcil-ment deduireu a què ens dediquemels socis que en formem part.Efectivament, fem maquetes de vai-xells de totes les èpoques i estils,bàsicament amb fusta, reproduccionsfetes a escala d’un model original iacabats amb més o menys encert. No competim, tot al contrari, ens aju-dem els uns als altres, tal vegadaperquè, un cop finalitzada la tasca,ens reforça l’autoestima el fet d’haverconstruït o ajudat a construir allò queavui és objecte d’homenatge. Justhem arribat a l’encapçalament: l’ava-rada. Ara imagineu-vos aquell vaixellque, després d’una infinitat d’hores detreball, de concentració, de fixar lavista fins a extrems, de perseguir eldetall, de fer i desfer, de consultar, dedemanar opinió als companys, o ferrecerca consultant llibres o per

Internet…, per fi s’ha acabat! En l‘avarada tothom, i quan em refe-reixo a tothom vull dir els màxims possi-bles, atès que no sempre hi podemcoincidir, ens arraulim al voltant d’unataula en què no acostuma a mancarres: que si coca de vidre, que si botifar-ra del perol, que si pernil del millor… isobretot el cava, que no hi manqui elcava, atès que, si no n’hi ha, difícilmentes podria celebrar una avarada. Aquelldia la glucosa es passa per alt.La diversitat del grup: el psicòleg, el tor-ner, l’enginyer, el farmacèutic, l’adminis-tratiu, el fuster, el joier, etc. –dispenseu-me, he oblidat de posar el prefix ex acadascuna de les professions perquè lamajoria estem jubilats– fa que compar-tir aquesta afició sigui d’allò més enri-quidor, l’un aprèn de l’altre.

Tal vegada això es produeix perquè perprimera vegada les obligacions i el tre-ball laboral, que ocupaven un espaiimportant en la nostra vida, ja no existei-xen. En aquests moments gaudim d’unluxe que es diu temps, aquest és bennostre. És un espai per compartir ambcompanys que també senten el mateix.No voldria finalitzar sense abans agra-ir a l’Ajuntament del Masnou i, en con-cret, al Departament de Cultura, laconcessió del local que abans haviaestat l’Escola de Maquetisme. Senseaquest requisit difícilment es podriaarticular. Per acabar, us recordo que l‘associa-ció és oberta a les persones que esti-guin interessades en aquesta activitat; iels ciutadans i les ciutadanes que ensvulgui conèixer hi seran ben rebuts.

L’AVARADAJosep Ma SubietasSoci del Taller de Maquetistes del Masnou

EXCEL·LENT TEATRE DEL GAT EN PETIT FORMATEsteve Pujol i Pons

30, a la tarda.Nashoba, inspirat en el text Oleannade David Mamet, ha estat un teatre detext, amb una interpretació totalmentconvincent del Roger Piferrer (John) ila Laia Casals (Carol). La direccióestava en mans del David Solé.L’argument és relativament senzill:

11

fessor pretén ser-ho; la de l’alumna,no ho sembla pas gaire. Resumim-hoamb candidesa versus atrocitat.Podem creure que la Carol estàmoguda per un noble sentit solidari declasse o bé per un roí sentiment devenjança; la tria va a gust del’espectador. El teatre mai no és reali-tat, sempre és ficció; i la ficció nomésté al darrere la realitat que hom li vul-gui donar.Pel que fa a la interpretació, la vullqualificar de creïble del tot; en capmoment no tenim la sensació que enstrobem davant una ficció sinó unasituació versemblant de dalt a baix.Des de l’elocució fins a l’expressiócorporal, fins i tot en petits detalls, total’acció vessa realisme. L’angoixa crei-xent del professor i el nerviosismedecreixent de l’alumna són antològics;

el dominador esdevé dominat i ladominada, dominadora; el jutge és jut-jat i la jutjada jutja.Aquests dos actors, ja de llarga trajectò-ria el Roger, bastant més breu la de laLaia, ens confirmen que la pedrera delGAT és fructífera i excel·lent.David, no t’ofenguis pas, però elRoger i la Laia no et devien donar gairefeina, potser frenar-los i prou… o niaixò. I encara comptaves amb lacol·laboració de la Montserrat Cond-

eminas i del Josep Corominas! Tot unluxe.Sabem prou bé que el teatred’aficionats és el fogar, el planter il’expressió més genuïna del nivell tea-tral d’un poble… i Catalunya n’és unexemple.Endavant, GAT. En format magnificento en format minimalista, com vulgueu,però endavant!

JO VAIG FER DE DOLENTQuan tenia vint-i-un anys em vanenviar a fer la mili a l’Àfrica, al grup deFuerzas Regulares de Infantería,Indígenas de Tetuán nº 1, així de llarg,tant com ho va ser de llarg, llarguís-sim, el meu captiveri: dos anys i mig idues setmanes.I, és clar, amb tant de temps voltat degent de la moreria, sense voler-ho emquedaren a la ment unes quantesparaules del seu parlar. Encara sécomptar fins a deu, sé dir adéu-siau,gràcies i quatre coses més, junt ambalguna paraulota, que és el primer ques’aprèn d’un idioma.Ara, al cap dels anys, al Masnou entenim força representants d’aquellesterres africanes i els nois i noies que

van a l’escola parlen el català molt bé.Amb una nena d’uns deu anys ensvam fer mig amics perquè jo li deiaalguna paraula en el seu idioma; i undia, mig intrigada i sorpresa, em pre-guntà:–Però, tu què hi feies a Tetuan tant detemps?Jo li vaig explicar que hi feia el serveimilitar i que era un de tants i tants sol-dats que fèiem estada a la moreria perforça; i fins i tot li vaig ensenyar unafotografia vestit de Regular.Llavors ella em va dir: –Ah sí, ja ho sé,tu eres dels DOLENTS.Ves per on, una temporada de lameva vida vaig exercir de dolent!

TANT N’HI HA D’ALLÀ AAQUÍ, COM D’AQUÍ AALLÀ.Als anys seixanta el meu avi ”Cià”(Felicià), un vellet de nauranta i tantsanys, es va trencar el fèmur i va que-dar sense poder caminar. I així vaestar tres anys en una cadira derodes.El seu fill, l’oncle de Granollers, elvenia a veure quasi cada setmana.

Un dia, en arribar a casa, ens va dir:–He vist les germanes Encarnació i laMadrona de ca la Madroneta, enshem saludat i hem parlat una estona.Feia temps que no les havia vistes iles he trobades molt envellissades icanviades.L’endemà, totes dues germanes vin-gueren a casa i el primer que diguerenfou:–Ahir vam trobar en Felicià deGranollers i, com que feia molt detemps que no ens havíem vist, el vamtrobar molt canviat i envellissat.

Anecdotari masnovíJoan Maresma Pujadas

Carretera davant de Ca l’Aymà (Castellet)

Aquestes històries, i les que seguiran,alternativament, seran les històriesd’unes imatges de fa entre cent i centtrenta anys, recollides de postalsd’aquells temps, tal com férem ja ambunes altres de fa cinquanta anys, lesquals serviren per fer una exposició.Aquestes seguiran la mateixa finalitat,veure-les de mica en mica i amb lesdegudes explicacions, per al finaltambé fer-ne una exposició.Si d’aquelles ja fou prou costerut donar-ne una explicació fidedigna i amena,d’aquestes ho serà força més, ja queles referències són més difuses i elsindrets molt més canviats, però se-guirem les mateixes pautes que enaquelles, explicar-ne sempre la veritat,ja que si no serien com les històriesexplicades pels vencedors.Procurarem fer-ne un seguiment geogrà-fic, o sigui que començarem per les imat-ges des del costat sud de la vila i anirempujant correlativament vers el nord.Als títols de cadascuna de les imatges, sis’ha de fer constar un lloc, sigui carrer ouna casa en particular, farem servir elnom original de l’època, per després al’explicació pertinent dir-ne el nom actu-al. Així, a més de poder saber on ara és,també sabrem com s’havia dit.El Masnou d’aleshores era pràcticamentuna franja costanera, la qual no anavamés enrere del Camí de les atzavares(ara c/ de Buenos Aires), per tant darre-re de can Genové ja tot eren vinyes. A lapart central de la vila, el darrer casal quehi havia era el Col·legi de les Escolàpies,i al veral d’Ocata el darrer carrer era eldel Rastillo (ara c/ de Jaume I) i algunacasa on ara hi ha el c/ Fontanills.

1. EL MASNOU DES DE CAN TEIXI-DOR – Interessant visió panoràmicad’una part de la nostra vila, feta des dela talaia que representa el turó de canTeixidor. En primer terme a mà esquer-ra hi ha el mas de can Bernades (araCàmping Masnou, que a la imatge noes veu). El primer edifici que es veu erauna fabriqueta tèxtil, dels Casas, que va

Joan Muray

Històries de la vila

Vista del Masnou des de Can Teixidor

12

tancar a l’època del boom turístic perdonar pas a una cèlebre discoteca,S’cucs. Podeu observar que la carrete-ra era del tot tranquil·la, tant que s’hipodia passejar pel bell mig. Al final de laimatge hi ha l’església parroquial, itambé a l’esquerra s’hi veu la gran casade Can Genové, darrera edificació quees trobava al Camí del Cementiri abansd’enfilar cap a aquest (se’n veu la cor-rua d’arbres que el delimitava) i ons’acomiadava el dol en els enterra-ments. Aquest mateix camí també esdeia Camí Antic d’Alella, ja que hi duiapassant pel torrent de Rials. La imatgeés de les darreries del segle XIX D’allà

cap amunt tot eren vinyes.

2. CARRETERA DAVANT DE CAL’AYMÀ – A aquesta imatge li podemposar data pràcticament exacta, jaque aquest edifici modernista, resi-dència d’estiueig dels Aymà, fou cons-truïda l’any 1907. Abans d’ell hi ha unaconstrucció baixa, que corresponia ala porteria de la finca del Marquès delMasnou Bell Esguard (ara Urb. Bell-Resguard). Podeu veure que la carre-tera (l’actual N-II) era de sorra, i hidesfilava una corrua de carros ambvela, eren els carros que des de tot elMaresme duien les verdures i hortalis-

IMATGES… amb HISTÒRIA –de fa entre 100 i 130 anys–

quasi aèria, feta des de dalt del turód’en Portell. Aquest nom és un dels mésantics de la toponímia masnovina, jaque apareix documentat al segle X.Actualment sobre seu hi la residènciaanomenada popularment de les cegue-tes. Observeu que al mig a la riera hi hales roderes dels carros que pujaven obaixaven entre Alella i el Masnou. Enaquells temps les rieres i torrents erenels camins naturals per desplaçar-se,fos a peu, en carro o tartana. Sota delturó ara hi passa la carretera d’Alella aPuigcerdà. Aquest turó, junt al més bai-xet de l’altre costat, tancava la rierad’Alella, que eixia a la Mediterràniaentre can Teixidor i can Bernadesabans del segle XVIII Al fons de la imat-ge hi veiem: a mà dreta Can Torres, almig el campanar de la Parròquiad’Alella, i possiblement la finca de LaMiralda, i cap a l’esquerra la Torre

13Carretera sector de l’Hostal

Riera d’Alella des del Turó de l’estret d’en Portell

Estampa de banys de mar

del seu trasllat enfront de l’estació), afora s’hi pot veure alguna de les pecesper a les cavalleries. Al mig hi podeuveure dues portalades grans (encara hisón), que corresponien a un antic hos-tal de diligències, de quan no hi havia elferrocarril. Al segle passat fou un tallermecànic de can Segalés; tot i amb això,encara per als antics és conegut com al’hostal. D’hostals n’hi havia d’altres,com: la posada de los caballeros,l’hostal del Común o l’hostal de CanRamon. Les tres cases més properes ala riera desapareixerien a la segonameitat del segle passat. Ara hi hal’aparcament sobre la riera i la rotondade la carretera. La imatge ha de ser dedesprés del 1907, any què es va fer cal’Aymà.

4. RIERA D’ALELLA DES DEL TURÓDE L’ESTRET D’EN PORTELL – Vista

ses al mercat del Born de Barcelona.Aquests carros es passaven bona partdel dia a la carretera, amunt o avall, isovint el carreter anava adormit, elcavall ja sabia el camí, però a voltesalgun entremaliat agafava el cavall pelronsal i li feia donar la volta i el feiadirigir cap al lloc d’on havia sortit. Elpobre carreter, quan despertava,havia de refer el camí. Un home pas-seja tranquil·lament pel bell mig de lacalçada. A la dreta s’hi veu la tancaque en alguns sectors del poble sepa-rava la carretera de la via,l’anomenada popularment l’empalis-sada, i que al seu moment, entre elsanys 1847 i 1867 va portar problemesentre la població marinera del Masnoui les autoritats ferroviàries. A mà dreta,entre carretera i via, s’hi pot veurel’estació del Masnou i les cinc casesque hi havia quasi a continuació(enderrocades l’any 1967 per eixam-plar la N-II).

3. CARRETERA, SECTOR DEL’HOSTAL – Aquesta filera de cases, laprimera que es troba en entrar a la vilapel costat sud, començava ambl’entrada de la finca del Marquès, se-guia amb la torre de l’Aymà (araCastellet), la masia de can Targa, casapairal dels Sampera, capitans de lamarina de vela masnovina, que des-prés passaria, per matrimoni, alsVentura; a continuació un seguit decases que acabava a tocar a la rierad’Alella. La primera que veiem a màdreta era aleshores a cal baster (abans

Gaietana amb una grandiosa tanca,que delimitava les seves terres. A màdreta també s’hi veu una gran extensióarbòria, les terres de Can Sors, encaracurulles de tarongers, com havia estatdurant els segles XVIII i XIX, quan la nos-tra comarca era el principal focus deconreu i exportació d’aquests cítrics.

5. PONT DE LA RIERA D’ALELLA –Tornem a les cases del sector de l’Hostali la torre de Ca l’Aymà. Sobre el turó delfons, la masia de Can Teixidor. A primerterme hi ha la via del tren i una passerade fusta per salvar el pas de la rierad’Alella pel costat de mar. Curiosamentaquesta passera després desapareixeria

i no se n’hi ha posada una altra fins fapocs anys, quan enllaçaren el passeigdel port amb el passeig vora mar que vacap a Montgat, Badalona, etc. Al mig dela imatge hi ha dos guàrdies civils vestitsamb l’uniforme ancestral, acabat amb lacapa i el tricorni característic, una estam-pa que molts no coneixen, i que entemps passats, d’infausta memòria, eraforça corrent i que no inspirava gaireconfiança. A tocar a la riera, sobre el murde roca entre riera i via, s’hi pot veureuna mena de construcció no definida, de

la qual no es pot saber l’ús.

6. CARRETERA D’ALELLA DES DECAN SORS – Una estampa que sem-bla talment de poble rural perdut entremuntanyes pirinenques. És una vistades del mas de can Sors, que té a pri-mer terme la carretera d’Alella ambarbres ben joves encara. Aquest masfou un dels poderosos del seu temps,pertanyia i pertany al terme d’Alella perexpressa voluntat d’un dels seus amos;quan es va segregar una part del muni-

cipi per passar a formar part del delMasnou (l’any 1846), ell formava partde la comissió gestora i no va permetreque les seves terres passessin al noumunicipi. Per això el plànol del Masnouforma una pronunciada corba, quepassa pel carrer del Molí, a pocs cente-nars de metres de mar. Els arbres forensembrats el 1894. Pel mig del brancat-ge dels arbres hi podeu veure la fincade la Torre Gaietana, una de les riquesen terres del seu temps; i cap a la dretade la imatge, el poble d’Alella, del qualsobresurt el campanar romànic, quan elpoble encara era tot a l’entorn de laplaça de l’Ajuntament i la Parròquia.Faltaven molts anys perquè creixessinmuntanya amunt les urbanitzacions. Fins aquí la primera part d’aquest nourecull d’imatges del Masnou, d’aquellMasnou que, si a l’anterior, el de mitjansegle XX, el nombre d’habitants era al’entorn dels cinc mil, en aquest, el de faentre cent i cent trenta anys, era d’unsquatre mil (4.000) al darrer terç delsegle XIX, i d’uns tres mil quatre-cents acomençament del segle XX. Com podeuveure, en pocs anys va perdre habi-tants, per a la decadència de la marina.

14Carretera d’Alella des de Can Sors

Pont de la Riera d’Alella

15

Es diu quan se sospita que algunacosa acabarà malament. La paraula‘tararí’ no és més que l’onomatopeiadel toc de corneta, quan aquesta fauna sola nota.La dita es refereix al so que feia elnunci que precedia els condemnats ala pena d’assots, els qual eren con-duïts ‘Bòria avall’ (*1).Des de l’Edat Mitjana fins ben entrat elsegle XIX, a Barcelona, els condem-nats eren trets de la presó, situada ala Plaça del Rei, cavalcant un ase,vestits només amb calces i portantl’esquena nua. Sovint se’ls posava uncollar de cinta vermella del qual espenjaven els objectes robats o leseines amb les quals havien comès eldelicte.

En arribar a la Plaça Nova eren mar-cats a l’esquena amb un ferro roentamb l’escut de la ciutat com a estigmade per vida. Després la comitiva torna-va a la presó.Durant el recorregut es passava percent cantonades i en cadascunad’elles el nunci feia un toc de trompe-ta (‘tararí’) i llegia la condemna.Llegit el motiu del càstig, el reu erafuetejat les vegades que calia, dividintel nombre total de les fuetades a rebreper cent (el nombre de cantonades).Així, si havia de rebre cent assots, n’hidonaven un a cada cantonada, si tres-cents, tres a cada cantonada i si cinc-cents, cinc, etc. El nombre de copsera sempre, per tant, múltiple de cent.Els condemnats a la pena capital,però, després del recorregut, erenpenjats al Pla de les Forques (on avuihi ha el Pla de Palau).Les dones condemnades, però, noeren sotmeses a la pena d’assots,

encara que també se les feia recórrerel mateix ‘camí de la vergonya’ munta-des sobre un ase, amb el cap immobi-litzat per un suport que sortia de lasella a fi de no poder amagar el rostre,mig nues, amb els pits tapats pel seuscabells i duent sobre el cap una altacucurulla de cartró revestida ambpapers de colors i picarols. La darreradona així exhibida va ser una alcavo-ta, la ‘Tia Caterina’, el 22 d’agost de1816.(*1) Aquesta expressió barcelonina, ‘anar

Bòria avall’, equivalia a ‘passar vergonya’.

Dites i personatges populars (11)Albert Vidal

Per què diem que algu-na cosa ACABARÀAMB TARARÍ?

La “Tia Caterina” segons un gravat del’època.

PROMOCIÓ SOFÀ LLIT

499€

Pere Grau 12-14. Tel 93 555 18 60

58 ANYS AL SEU SERVEI

16

La Joana Raspallper als infantsL’any Joana Raspall ha deixat unreguitzell d’actes de tota mena arreudel territori, però sobretot ha deixatuna bona colla de títols seus que erendifícils de trobar i que les editorialss’han animat a tornar a publicar. Amés a més, n’han aparegut alguns denous d’allò més significatius, dos delsquals ho han fet a l’editorial vilanovinaEl Cep i la Nansa, que tant hacol·laborat en la difusió de l’obra de lapoetessa de Sant Feliu. Em refereixoa Batec de paraules. Poesia líricacompleta, un volum de més de sis-centes pàgines que recull l’obra poèti-ca per a adults de la Joana, i a Joanade les paraules clares (1), un àlbumil·lustrat que és el llibre que avui usvull recomanar.Es tracta, d’una obra pensada peracostar la vida de la Joana Raspall alsmés petits, a través d’un text moltapropiat i rigorós que ha escrit laMuntsa Fernández, editora i ànima delcol·lectiu “Eixam: amics de la JoanaRaspall”. Un text que va seguint elsesdeveniments més importants en lavida de la poetessa com aquell qui

explica un conte: “Vet aquí una vega-da una nena...”, alhora que els rela-ciona amb alguns dels seus poemes.D’aquesta manera, l’infant s’apropa aun dels autors més treballats i popu-lars a les escoles del nostre país totfent un tast de la seva poesia. Hi tro-bem poemes tan coneguts com“Roses”, “Els tres amics”, “Els llibres”,“Dansa de núvols”... I fins i tot tres hai-kus que, tot i haver estat publicats enun llibre per a adults, resulten prouassequibles als infants: “Les orenetes/ tornen perquè els poetes / ja lesesperen.”...Les il·lustracions són obra de l’artista(dibuixant i música, membre del grup“Dúmbala Canalla”), Mercè Galí. Dicaixò de música perquè sempre ésmolt present a la seva obra, comtambé veiem en aquest llibre. Fa uns

dibuixos plens de detalls, amb un tocmolt personal, barrejant moltes tècni-ques i integrant elements molt variats(fotografies, textos, paraules, núme-ros...) a les il·lustracions. Crea uns per-sonatges i uns ambients que ens recor-den molt els dibuixos dels infants i peraixò els arriben tant, els senten seus. Una obra rodona, molt ben editada(només hi he trobat dos errors tipogrà-fics en la transcripció de dos poemes,“Paraules clares” i “La pilota”, queestic segur que es podran esmenar enuna propera edició), que no dubto arecomanar-vos com a regal per aaquestes festes que s’apropen.

(1) Muntsa Fernández. Joana de les parau-les clares. Editorial El Cep i la Nansa,Vilanova i la Geltrú, 2013. Il·lustradora:Mercè Galí. 40 pàgines.

Parlem de llibresPere Martí i Bertran

CavesBrut

Brut NatureBrut Nature 5*

VinsRosat “Merlot”

Blanc “Xarel·lo”“Sauvignon blanc”

Negre Coupage Tres ceps

Merlot

Vall de Rials s/n · 93 352 74 56 · Alella

e s c o l a d e m ú s i c a

Emma CalvoC/Par lament de Cata lunya 28, e l Masnou 93 540 86 96 · 630 16 33 26

T’agradacantar? T’agrada el

gospel?

17

Tant de bo, sí

Teatre capital(La cartellera barcelonina) Rosa M. Isart

Tant de bo, sí. Que tot tiri endavant. Que les esperances espuguin asseure al davant d’un bon àpat en un pis ben con-fortable. Tant de bo, sí. Que puguem anar al teatre senseque el preu ens deixi ben estabornits i amb un desànim acomprar dues entrades...Aquest mes comença amb flors i dones. El 5 d’abril la crea-dora i coreògrafa internacional masnovina Marta Carrascopresenta la seva darreracreació, B.FLOWERS, aCa n’Humet. Tres donesa escena per oferir lamàxima passió i sensuali-tat, amb una profundareflexió sobre la diferèn-cia i amb un crit intens a la no-marginació. Imprescindible.Dies 12 (a les 21) i 13 d’abril (a les 19). el Grup Rauxa(fund. 2009) de Gent del Masnou presenta Un fet salvatgea Ca n’Humet. Dirigeix Francesc Fàbregas.

l’Almeria Teatre (c/ deSant Lluís, 64; metroJoanic, línia groga).Escrita i dirigida perJoan Vázquez, i aescena Jordi Andújar,Eric Balbàs, OriolCasals, Alberto Díaz,Gracia Fernández iVanessa Segura, el

muntatge ens transporta a l’Espanya dels anys quaranta ia la vida de cinc polissons rumb a Argentina.

Destinarem aquest mes algun dineró a comprar una obrade teatre el dia de Sant Jordi. Us indiquem algunes nove-tats: O.W. de Joan Guasp(una aproximació ben docu-mentada i dialogada a OscarWilde, que per Sant Jordi espresenta a l’Espai Mallorca;Pagès Editors, 1a edició delgener del 2014), El drac d’orde l’alemany RolandSchimmelpfennig (traduc-ció al català d’Anna Soler;Lleonard Muntaner Editors,1a ed. del gener del 2014,col·lecció Teatre, núm. 13),Amami, Alfredo, amami d’Octavi Egea (Premi Ciutat deSagunt-Pepe Alba de Teatre 2013; Onada Edicions, 1a ed.del març del 2014, col·lecció Teatre, núm. 7). No tan nove-dosa, però una bona i sentida obra és No parlis amb estra-nys d’Helena Tornero (Arola Editors, 1a ed. de l’octubredel 2013, col·lecció Textos A part, núm. 107).

El dia de Sant Jordi, el 24 d’abril –en què donarem la rosai el llibre encara que estiguem ben putejats per tot perquèhi ha coses que no es poden deixar de banda ni abordaramb frivolitat–, comencen les funcions de Magnetismes, dela masnovina Elisenda Guiu (dramaturga, guionista, auto-ra infantil, dona multi-terreny i genuïna de-voradora i activista cul-tural), al Teatre GaudíBarcelona (c/ SantAntoni Maria Claret,120, entre Sardenya iMarina; ben a propetde la Sagrada Famí-lia). Amb direcció dePepa Fluvià i interpre-tació de Cristina Solà, Ignasi Campmany, Ignasi Guasch,Ruth Llopis, Sergio Alfonso i Isidre Montserrat, serà unacita on no faltarem: per suport, per complicitat i per la grantenacitat i xispa d’aquesta escriptora nostra, del poble. Del24 d’abril al 8 de juny en cartellera, don’t forget! ...Bonarosa, bon llibre, grans petons i fora núvols.

Espai Escènic Ca n’Humet (Fontanills, 77)Entrada 5€

Hi col·labora

Teatre familiar, el 13 d’abril. Receptari, amb Teia Moner,barreja màgia i gastronomia, a l’Ateneu Vilassanès (c/ SantJosep, 35), a dos quarts de sis de la tarda. Vilassar de Marens espera.Fins al 13 d’abril l’obra Se fue en un barco es representa a

18

Fer referència al patruller JavierQuiroga és com parlar realment d’unvell conegut, ja que jo el recordogairebé sempre amarrat als norais delMoll de la Fusta del port de Barcelona;però, per als barcelonins, la seva llar-ga presència al port deuria esdevenirja entranyable o familiar com hopodien ser les Golondrines o la cara-vel·la de Colón. Es tractava d’un petitvaixell de guerra, però que durant moltanys, pràcticament tota la seva vidaoperativa a l’Armada Espanyola, se lava passar patrullant plàcidament perla costa catalana i, que jo sàpiga,sense cap incident digne de menció.El seu origen, però, resulta proucuriós.Era un vaixell de disseny netamentamericà, construït per la CompanyiaLuders Marine Construction Co., deStanford, Connecticut, i la seva deno-minació oficial era PC-1211. Va formarpart d’una nombrosa classe d’escolteso caçasubmarins construïts durant laII Guerra Mundial. Molts d’ells van serenviats a França, Brasil, Grècia,Holanda i Noruega, on cada país elsva modificar segons les seves neces-sitats, alguns com a pescamines.Encara que van ser projectats com avaixells de vapor, finalment van serdotats amb motors dièsel. La sevaeslora era de 52,95 metres i la sevavelocitat era de 20 nusos, així comuna tripulació entre 37 i 49 homes.

Fortament armats, robusts i de granfiabilitat, van donar un excel·lent resul-tat. Finalitzada la guerra, molts vanpassar a la reserva i altres van seradquirits per diversos països, comtambé van ser-ho per particulars.Aquest va ser el destí del nostre PC-1211, comprat pel financer espanyolEduard Aznar i Ceste, que, matriculata Panamà amb el nom de Blue Arrow,el va convertir en el seu iot particular.Naturalment va ser desposseït de totarmament i equip militar, i també s’hivan realitzar alguns canvis de distri-bució interior.La veritat és que la seva carrera coma iot no va ser gaire brillant, perquè laseva grandària, consum de combusti-ble i manteniment resultaven excessi-us, sens dubte conseqüència hereta-da del seu origen militar. Finalment,l’any 1952 el seu propietari el va oferira l’Armada Espanyola per quatremilions i mig de pessetes, un preu devertadera ganga quan la seva taxacióestava entre 30 i 35 milions. Així i tot,el Govern Espanyol el va rebutjar. Al’any següent, el senyor Aznar l’hi vaoferir novament, però aquesta vegadacom a donació gratuïta i, sí, aquestavegada va ser acceptat per OrdreMinisterial del 25 de setembre de1954. El seu nou condicionament mili-tar va ser molt lent, donada la prioritatdels vaixells americans adquirits envirtut dels tractats amb Estats Units i

que va significar una renovació enprofunditat de l’Armada Espanyola.Finalment el Javier Quiroga va entraren servei com a patruller al 1956 i ambbase a Barcelona. Després de catorzeanys de servei i amb el seu naturaldesgast pel pas dels anys, al 1970 elvell patruller va ser retirat i desballes-tat a Cartagena.És una llàstima que un país amb unagran tradició marinera com Espanyano conservi exemplars de vaixellsrepresentatius d’altres èpoques comho fan altres països d’Europa iAmèrica; i no crec que sigui exclusiva-ment per una qüestió de diners –se’nmalbaraten tants en altres afers!–,sinó que és una qüestió de sensibili-tat. Seria magnífic que el Masnou, queté una històrica tradició marinera i uninteressant museu marítim, tingués alport masnoví una representació delsvaixells que es feien a les drassaneslocals. Ja sé que això sona a utopia,però altres països ho tenen.Anglaterra conserva un bon nombrede vaixells històrics, i no sempre al’empara de l’Estat sinó gestionats persocietats privades, sustentades ambla contribució dels associats i la recap-tació dels visitants i altres aferscomercials.

Font consultada, el llibre Buques de laArmada Espanyola, de Juan Luis CoelloLillo.

UN VELL CONEGUTJosep Condeminas

19

GAIREBÉ TOT AIXÒ ÉS VERITATCarles Maristany

INGREDIENTS I ADDITIUSPotenciador del sabor: Glutamat monosodi: E621. Estabilitzant: Difosfat E-405. Gelificant: Pectina.Antioxidant: Àcid Ascòrbic; E-301, E-300. Conservador: Nitrit sòdic: Nitrats Fosfats, (els mésperillosos). Estabilitzador: E-407, E-410, E-450. Corrector d’Acidesa: Àcid cítric i citrat de calci. Espessant: E-407 i Alginat sòdic, Goma Guar. Colorants: E-1504, E-120, E-122, E-124 i d’altres. Acidulant: Àcid cítric E-330. Conservador: Sorbato potàssic E-202, E-211. Edulcorant: E-955 i Caramel sulfìtic càustic. Enduridor: Clorur càlcic. Sulfits: (la major part de vi i caves en porten). Sals fundents E-450, E-330, E-331 i E-339.

Ells són tan nombrosos en el contin-gut de productes alimentaris que elsadditius poden superar amb escreixels ingredients.Si no fos perquè molts d’ells porten unnúmero, hom es podria creure que estracta d’un poema a l’aimia, no pas elcontingut d’una recepta culinària.Famosos laboratoris han creat, perassortir la indústria alimentària moder-na, un reguitzell de productes permillorar-ne l’aspecte, la textura, elsabor i perllongar-ne la duració dins ofora de l’envàs. (Les taronges portenun bany de cera).Si ets una mica susceptible, no llegei-xis la lletra petita dels envasos. De fer-ho, no menjaràs a gust. Tot i que diuenque són productes innocus, autorit-zats i que han passat les proves sani-tàries obligatòries. La seguretat, però,no està garantida al 100%.Si en dubtes, abstén-te’n. Allò de “consabor a...”, millor dessaborit o insuls.Ben mirat, se salva ben poca cosa i ésben escàs el menjar i beure que no portiadditius per compensar la qualitat,l’aspecte, el gust que han perdut els ali-ments durant el seu cultiu, criança, pro-ducció, elaboració, transport, etc.Busquem-ne un exemple? Un sopar ben simple!Menú: Pa sucat amb oli d’oliva ver-ge i sal i ous passats per aigua?

El pa de l’àvia porta: farina de blat,de sègol, sal, corrector d’acidesa E-170, emulgent E-472e, antioxidantE-300. Ja l’hem parida....! L’únic que se salva és l’oli d’olivaverge perquè el pa de l’àvia ja ha tin-gut tres fills… La sal acostuma a por-tar “antiapelmazante” i els ous, unadditiu barrejat al menjar de les galli-nes perquè els rovells tinguin unmillor color. Vaja, cada dia es fa més difícil trobarmenjar sense additius.Bon profit!--------------------------------------------------

rados”, la botiga de l’Agustineta. Lesvaqueries: la d’en Benito Mainar alcarrer Mossèn Jacint Verdaguercantonada Torrent Umbert, la d’enTerrades al carrer de Sant Rafel, pertots coneguda com Can Pinas, i aOcata la vaqueria de Can Seba d’enFrancesc Fàbregas, la d’en Fulgenci ila Carmeta al carrer Sant Domènec,les de Can Jordana de Dòria i la d’en“Martidori” tocant a Premià, la delVaqué al costat de la Penya. Passadala Riera d’Alella hi trobem Can Targa,una finca amb un bon doll d’aigua, unadeu, origen de la font de la casa, visi-tada els dies festius i especialment alsestius per molts masnovins que feienla caminada per assaborir-ne la fres-cor i l’anisat que fabricaven els propie-taris. Al carrer de Mossèn Cinto lacasa d’en “Trinquis”; fou un home depoca estatura, però d’una gran perso-nalitat i empenta; comerciava al’engròs amb cereals i bestiar porcí.La seva filla, la Lola, menava el camióde caixa plana del seu pare tan bécom pogués fer-ho el millor conductor(cosa poc freqüent en aquell temps). Aprop la fusteria d’en “Quela” (seriaavui l’avi del nostre volgut alcalde). Totseguit el senyor Medina “del gas”,delegat de la Companyia. I seguintcap a llevant, la senyora Tresina lacotillaire, que, al passar a millor vidaaquest enginy, va posar una lleteria.Continuarà?

Aprofitant l’ocasió i atenent lesamigables queixesrebudes,esmentarem els oblits del butlletí n.317. La lampisteria del Sr. GregorioSanz enfront de l’estació. L’amigaMarta Sanz em recorda que el seupare, l’Arturo, fou pioner en el trans-port públic al Masnou i establí la líniaOcata-Badalona, fins al carrer d’enPrim; i els Estraguers ho feren amb lalínia d’autobús fins a Teià i un altre finsals “Hermanos de la Salle” a Premià.L’Hotel Comodoro, que fou feud’ocupes, maltractament i abandó, fouen el seu bon temps regentat pel Sr.Ramiro i la seva esposa, CarmenMas. Passada la Riera d’Alella es tro-bava el taller d’en Santacana, quearreglava carros i llogava carretons. Elforn, la fleca dels Casahuga enfrontde la benzinera (assortidor accionat amà). En el carrer de “Los Enamo-

Un dels últims de Filipines a la desa-pareguda “Plaça” l’any 1996

20

En arribar a una certa edat –al voltantde l’adolescència– els nois i les noiesacostumen a preguntar-se què serande grans. Abans d’aquesta edat elsadults elshem preguntat el mateix, més perentrar en contacte (com quan els pre-guntem el nom, l’edat o què els agra-da més per menjar...) que perquè esti-guem interessats en el que respon-dran. Els més grandets normalment el quevolen saber és de què treballaran. I jano val la resposta –sovint perquè elsdeixin en pau– de “policia”, “futbolista”o “senyoreta”.I de fet “seran” el que s’han anat fental llarg dels anys joves... la personaque s’han anat construint entre ells iels seus entorns familiar, escolar,social, etc. I crec que tots dos temes, què ser i enquè treballar, estan lligats.En el procés d’esdevenir persones ide preparar-se per guanyar-se la vida,els nostres fills i filles hauran de nego-ciar i ubicar-se en algun punt delsparàmetres que qualifiquen la vidaactual, diverses opcions que l’informe Delors* anomenava “tensions” delnostre món (i que jo em permetoadaptar al tema d’avui).

Tensió entre mundial i localCiutadans del món, sí. Però pertanyenta un espai, a una comunitat, a la tevagent. La teva llengua és en la quereses (si reses) o llegeixes poesia o etcomuniques més a fons amb els méspropers.

Tensió entre l’universal i el singularMundialització de la cultura, sí. Els cinccontinents, el folklore dels indis, lesneus del Kilimanjaro... Però sense quees perdi la teva tradició, la teva història,les fotos de quan tu i els teus germanséreu petits, de com era abans el teu

poble... Les teves arrels.

Tensió entre tradició i modernitat“Adaptar-se sense negar-se a simateix, edificar la pròpia autonomia endialèctica amb la llibertat i l’evoluciódels altres, dominar el progrés cientí-fic”.

Tensió entre el llarg termini i el curttermini.Superar el fast-food, la fast-music, lafast-culture... picar de dits per obtenirimmediatament el que vols (hi ha unanunci a la tele que ho mostra literal-ment...). Estudiar estratègies, planificari treballar amb paciència i constànciaper obtenir el que vols o necessites.Tensió entre la indispensable compe-tència i la preocupació per la igualtatd’oportunitats.Que els nens del Kurdistan no vagin aescola no sols és del tot injust sinó queens perjudica a tots: moralment, física ieconòmica! Que l’escola pública estiguisent enfonsada perquè qui estableix elque cal fer educativament a l’Estat potenviar els seus fills a una escola d’elit,és més greu que una injustícia, és ungravíssim error d’Estat.

Tensió entre l’espiritual i el materialCases maques, neveres, viatges, cot-xes… és clar que sí. Ideals, valors,conviccions, “elevació del pensament ide l’esperit cap a una elevació del pen-sament i de l’esperit fins a l’universal i auna certa superació de si mateix”també. Per a alguns són valorshumans, per a altres, religiosos, peròper a tots són transcendents, van mésenllà que jo mateix.Per aplicar aquests principis al temad’avui tal vegada podem parlar de lanecessitat de superar la qualificacióper adquirir competència. Compe-tèn-cia en el sentit més ampli.És cert que tenir un títol, uns estudis cer-

tificats, no és garantia de trobar unafeina, però segurament no tenir-ne potser garantia de no treballar en la feinaque voldries. “Cada vegada més, el mer-cat exigeix dels seus treballadors menysuna qualificació determinada i més unconjunt de competències específiquesque combinen la qualificació, la formaciótècnica i professional, el comportamentsocial, l’aptitud per treballar en equip, lacapacitat d’iniciativa i la d’assumir ris-cos”. En síntesi, haver après a conèixer ia fer, a conviure, a inventar, a acceptarles idees dels altres, a culturitzar-se, afer-se persona.Quines feines tindran els nostres fills iles nostres filles quan seran grans? Lacosa és molt més complicada queabans. Les professions liberals clàssi-ques “de nivell”, tot i que conserven–en part– el seu prestigi i reconeixe-ment social (advocats, metges, enginy-ers...), ja no ofereixen la “sortida” pro-fessional idònia i definitiva, sigui per-què estan saturades (hi ha més ofertaque demanda) o bé perquè són inasse-quibles per a la gran majoria de lesfamílies de la nostra societat. I segura-ment no donen resposta a les necessi-tats globals ni de les empreses ni deles persones.Per ser feliços –a més de guanyar-se lavida– hauran d’adquirir competènciesque van molt més enllà de les estricta-ment professionals.

*Delors, J. (1996.): “Los cuatro pilares de laeducacio�n” en La educacio�n encierra untesoro. Informe a la UNESCO de laComisio�n internacional sobre la educacio�npara el siglo XXI, Madrid, Espan�a:Santillana/UNESCO

Les nostres famílies d’avuiDr. Aleix Ripol Millet. Psicòleg i mediador en famíliesripolmillet@hotmail.com 619 522 582

Com ho podem fer perquè les nostres famílies i els seus membres siguem tots una mica mésfeliços i gestionar millor els nostres conflictes... els fills, la parella, els avis, la llar…

QUÈ SERÉ QUAN SERÉ GRAN?

21

ExposicionsFins al 24/4 Quaranta anys rere la càmera. 1974-2014Fotografies de Joan Muray

Del 26/4 al 22/5 Fotografies de Toni García

I n f o r m a

GENT DEL MASNOU

L’ENDEVINALLA per V.D.RPasso la vida fent voltes,caminant a poc a poc;però, per més que camino,sempre sóc al mateix lloc

Resposta: El rellotge

Grup Rauxa de GDMDiumenge amb lletres

27 d’abril a les 7 de la tarda

Vetllada artística, literària, musical...Al teatre de Gent del Masnou

ENTRADA GRATUÏTA

EL TEATRE DE RAUXA A CA N’HUMETDissabte 12 d’abril a les 21 i diumenge 13 d’abril a les 19, representació de l’obra

Un fet salvatgea càrrec del grup escènic Rauxa de Gent del Masnou. Direcció: Francesc Fàbregas.

Venda anticipada d’entrades al web Queda’t i els dies 10 i 11 d’abril, de 6 a 7 de latarda, al local social de Gent del Masnou

CORAL XABECDiumenge 13 d’abril. Participació de la Coral Xabec en la missa

de Rams a la Parròquia de Sant Pere del Masnou.

La punta de la llengua (53) Esteve Pujol i Pons

Al mes passat dèiem que sensibilitzar vol dir fer sensible;i fer sensible vol dir que es pot percebre amb els sentits;i que en fonètica sensibilitzar vol dir pronunciar una lletraque en certes situacions no es pronuncia. Vam dir que calpronunciar la B i la T dels mots AMB, SANT i CENTdavant vocal o H, per exemple, amb ell (ambell), santAgustí (santagustí), cent euros (centeuros)…En el mot AQUEST una bona pronúncia demana que sesenti la S –habitualment muda– quan la paraula segü-ent comença en vocal o en H.Fixem-nos que diem sense sensibilitzar la S AQUESTCAMP (aquetcamp), AQUEST LLIBRE, (aquetllibre),AQUEST PARE (aquetpare), AQUEST MENJADOR(aquetmenjador), AQUEST CAP (aquetcap), AQUEST

NOI (aquetnoi), AQUEST PA (aquetpa), AQUESTROURE (aquetroure)…; però cal pronunciar la S quanla paraula següent comença en vocal o en H. Cal dir,doncs, AQUEST ANY (aquestany), AQUEST AIRE(aquestaire), AQUEST HONOR (aquesthonor), AQUESTAVI (aquestavi), AQUEST ARMARI (aquestarmari),AQUEST ESTÓMAC (aquestestómac), AQUEST IN-FANT (aquestinfant), AQUEST ESTOFAT (aquestesto-fat), AQUEST HUMIL SERVIDOR (aquesthumil servidor),AQUEST HEROIC COMPORTAMENT (aquestheroiccomportament)…Així, doncs, AQUEST!, AQUEST! (aquet!, aquet!…); peròAQUEST HOME!, AQUEST HOME! (aquesthome!,aquesthome!).

Cursos de teatre pera totes les edats

Vine-hi i… actua627 630 082 (Oriol) · 676 334 144 (Aina)

22

El Masnou, Sant Felip, 45 · 93 540 97 41Badalona, Canonge Baranera, 75 · 93 384 43 51

Igualada, Rambla Nova, 29 · 93 804 22 25

www.elcullerot.catelcullerot@hotmail.com

De tot per a la cuina

Arran de sòlPledebuit

Potser no n’haurtia de parlar però el que tinc el pap prové denotícies serioses, de denúncies d’un alt organisme mundial aun altre. Aquestes notícies, provades i recents desitjaria que hodeixessin de ser per sempre més.Em refereixo a l’arriagàbies que l’ONU, va etzibar a l’EsglésiaCatòlica, referit als abusos sexuals a menors d’arreu del món.Abusos que no són d’ara, sinó que vénen ja d’anys i panys.Milers de casos, es diu que desenes de milers. Abusos perhaver violat, amb l’actuació d’aquests capellans, la Convenciódels Drets del Nen. Les dades són tretes dels principals diarisdel nostre país, dels informes elaborats per l’ONU i de reunionsamb representants de l’Església.Només donaré unes quantes xifres d’uns quants països: alsEUA en cinquanta anys tenien 4.392 sacerdots acusatsd’abusos sexuals a 10.667 menors; a Irlanda la confabulacióentre Església i Estat va amagar més de 15.000 casos; aAlemanya 23 de les 26 diòcesis es van investigar pels matei-xos casos; a Austràlia s’acusà 107 sacerdots per abusos a mésd’un miler de menors, etc. En fi, els abusos a menors són dedesenes de milers en tot el món. En comptes de posar-hi remei prest, les autoritats vaticanesmiraven cap a un altre cantó i enviaven els pederastes a altresdiòcesis o a l’estranger. Així podien seguir fent la seva.Com heu vist, avui aquest quisso està desolat i, tal com deia,potser no n’hauria de parlar, i més sent un ésser quadrúpede,ni tan sols humà, però ho faig perquè al meu món animalaquestes coses no passen.Ens aparellem per reproduir-nos, però a voltes també per plaer.En moltes espècies el sexe no té fronteres. El que sí és veritatés que, en no ser com vosaltres, animals pensants, no tenimtants tabús ni lleis que no siguin les de la natura, però tampocforcem ningú a fer res que no li plagui.En canvi, vosaltres, amb tantes lleis per complir, però que jadieu allò de feta la llei, feta la trampa, us les passeu pel folre oper l’entrecuix i tan frescos; bé no tots, per sort. De tot, de bo ide dolent, n’hi ha en totes les espècies. Si no fos així, comsabríem, i sabríeu, diferenciar el bé del mal? Ara només faltaveure què faran les autoritats pertinents.Ara que hi penso, però, aquest quisso l’any passat ja es va ficaramb aquesta institució, no l’ONU, l’altra, quan van escollir alseu nou cap, i feia brometa sobre la forma d’anunciar la nova(que ja l’havien escollit) al poble per mitjà de fum, blanc onegre, segons la decisió. Per aquest fet, algú es va queixar, iaixò que allò és peccata minuta comparat amb això d’ara. Hidiran alguna cosa? Jo, un pobre quisso, cada cop que surten als diaris i a la telenotícies com les esmentades, tan esgarrifoses, em donen molta pensar, i em passo els dies següents mirant la bústia dels dia-ris –en el cas del butlletí, el mes següent– a veure si algú enparla, i que pocs casos es donen. La majoria calla. I em pregunto per què? Però no obtinc resposta. Què n’és de difícil l’ànima humana! Tan senzill com seria entonar el mea culpa!Apa, bup, bup.

Ingredients:300 g de pèsols frescos desgranats, 1 patata

grossa, 2 cebes, 20 g d’oli d’oliva verge extra, 1/4 de litre de brou d’aviram (o aigua)

50 g de pa, 4 rodanxes fines de pernil serrà1/2 got de nata per cuinar, Sal, pebre i nou moscada

Preparació:* Renta, pela i trosseja la patata i la ceba.

Introdueix els pèsols, la patata, la ceba i el brou dins de l’estoig de vapor i cuina-ho en el microones a

potència de 800w durant 10 minuts aprox.. Afegeix-hi l’oli, la nata; també un polsim de nou

moscada, sal i pebre al gust. Bat-ho en unabatedora per obtenir un crema fina i sense

grumolls. També ho pots passar pel colador xinès perquè ens quedi ben fi. Cuina el pa al forn en daus

per obtenir uns crostons cruixents i sense greix.Cuina el pernil a foc lent en una paella fins a

desgreixar i obtenir un pernil cruixent. Serveix lacrema en una copa o got de xarrup i acaba amb els

crostons i el cruixent de pernil.

La cuina de l’AntòniaEl cullerot

Xarrup de crema de pèsols i cruixent de pernil

23

Camil Fabra, 58 · Apartat de correus, 2Tel 93 497 70 00 · Fax 93 497 70 10

T/ 93.555.69.03www.meslloc.com

FINQUES MESLLOCLLIGOÑA CAYETANO

S a n t M i q u e l , 2 3 - 0 8 3 2 0 e l M a s n o u -

Compravenda - Admin is t rac ió - ASS. jur íd i ca

Mossèn Jacint Verdaguer, 14 · El Masnou Tels. 93 555 10 60 / 17 61 · Fax 93 555 28 90

www.finquespuig.net · info@finquespuig.net

Finques Puig slF P

SALA AUTOMOCIÓ

• MECÀNICA I ELECTRICITAT DEL’AUTOMÒBIL

• PNEUMÀTICS• ALINEACIONS • AIRE CONDICIONAT

C/. Xile, 1. Tel 93 540 42 04 • El Masnou

ASSESSORIA IGLESIASFISCAL • LABORAL

• COMPTABLE • ASSEGURANCES• GESTIÓ IMMOBILIÀRIA• GESTIONS DE TRÀNSIT

Sant Miquel, 21, A, baixos • 08320 El MasnouTels. 93 540 40 53 · 39 95 · fax. 93 540 40 53

20 i 21 Pasqua, Mones. 23 Pastís de Sant Jordi

El Masnou: Prat de la Riba, 4 · T. 93 555 04 60

Pastisseria Degustació Granja

93 555 34 75Navarra, 100 · El Masnoupastisseria@davidpastisser.comwww.davidpastisser.com

MMACE02(Millor Mestre ArtesàXocolater d’Espanya 02)

Medalla de bronzeMMAPE03(Millor Mestre ArtesàPastisser d’Espanya 03)

Mestre Pastisser

PASTISSERIA · CONFITERIA

Itàlia, 31 · Tel. 93 555 35 64 · El Masnou

Pere Grau, 59 · Tel. 93 555 06 61El Masnou

PastisseriaTenim el Pa del Sant Patró. Un pa amb gust de Diada

LA FM QUE SE SENTEN AL MASNOU 85,5/108MHZEMISSORES QUE ES PODEN SENTIR AMB QUALSEVOL RECEPTOR DE RÀDIO

87.7 RAC188.0 ASTROVISIÓN RADIO88.3 R.N.E- R188.7 RMR- MATARÓ/ SANTA COLOMA G.89.1 R. MARCA- BCN89.4 ASTROVISIÓN RADIO89.8 ROCK FM90.2 RMR- MATARÓ/ SANTA COLOMA G.90.5 M80 – BCN90.8 RADIO UNIÓN CATALUNYA91.0 LA XARXA (COM)- BCN91.4 R. PREMIÀ DE DALT91.4 R. CONTRABANDA (LLIURE BCN)91.7 CATALUNYA RÀDIO- BCN92.0 CATALUNYA INFORMACIÓ-BCN93.0 R.N.E. - R2- RADIO CLASICA93.3 ONDA PAZ93.5 ONDA CERO CATALUNYA93.9 SER BARCELONA 40 PRINCIPALES94.4 BADALONA FM- BADALONA94.9 EUROPA FM – BCN95.2 R. PREMIÀ DE MAR (COM)95.5 KISS FM- BCN95.8 RUS RADIO-BCN96.0 RADIO OLÉ- BCN96.4 CATALUNYA MÚSICA96.6 RADIO LA BOMBA (LATINA)- BCN96.9 CADENA SER- BCN

97.7 RADIO TELETAXI98.1 VILASSAR RÀDIO- VILASSAR DE MAR98.7 R.N.E. R399.7 ONA MAR BADALONA100.0 CADENA 100- BCN100.4 R. EL MASNOU ?????????100.8 R.N.E. RÀDIO 4- BCN101.2 RÀDIO POMAR BADALONA101.5 CATALUNYA MÚSICA102.0 COPE- BCN102.3 AIRE RADIO102.8 CATALUNYA RÀDIO103.2 CATALUNYA INFORMACIÓ103.5 ONA FM-BCN104.2 MÀXIMA FM- BCN104.7 BARCELONA LATINA- BCN105.0 RAC 105- BCN105.7 FLAIX FM – BCN106.1 FLAIX BAC – BCN106.4 FUN RADIO106.6 RÀDIO ESTEL – BCN106.9 RADIO CANAL- BCN107.5 CULTURA FM107.7 RÀDIO GRÀCIA (COM)– BCN