1

Actuacions de vigilància veterinària d’animals susceptibles de ràbia en cas de mossegada o agressió

1. Introducció La vigilància d’animals domèstics susceptibles de ràbia que hagin protagonitzat una agressió a persones és una font d’informació fiable per a poder determinar si l’animal pateix la malaltia, i adoptar mesures en conseqüència. El document Protocol de prevenció i control de la ràbia descriu les actuacions a fer respecte a les persones agredides quan els serveis de vigilància epidemiològica disposen d’una notificació d’una agressió. De forma complementària, el present document conté les actuacions que cal emprendre respecte a l’animal agressor quan els epidemiòlegs no han pogut descartar la sospita de ràbia amb la informació obtinguda en la valoració inicial del cas. Cal tenir en compte que les circumstàncies concretes de l’episodi determinaran com actuar respecte a l’animal i, extensivament, respecte a la sanitat animal o al control d’animals domèstics; de la mateixa forma que la informació obtinguda a partir de l’animal serà d’utilitat per a la presa de decisions respecte a la salut individual de la persona agredida o, extensivament, respecte a la salut pública. Existeixen diverses atribucions competencials d’organismes oficials que poden confluir en funció de les característiques de l’episodi o del lloc on s’ha produït o dels seus intervinents (animals i/o persones). D’aquesta forma, les autoritats sanitàries, pel que fa a la cura de les persones agredides com des de la protecció de la salut pública, des de l’àmbit local i supralocal, intervindran preservant la salut de la població. Addicionalment, els ens locals, d’acord amb la Llei de protecció dels animals, intervindran des de les competències en matèria d’inspecció i vigilància dels animals de companyia en el municipi, així com des de les competències en matèria de seguretat pública de la ciutadania. Per últim, les autoritats competents en matèria de sanitat animal i protecció dels animals intervindran en la vigilància sanitària dels animals i l’adopció de mesures de contenció de la zoonosis. En conseqüència cal una coordinació entre organismes que pugui ser aplicada en cada cas atenent a les particularitats de l’episodi de mossegada o agressió protagonitzat per un animal d’una espècie susceptible de ràbia i les característiques de l’animal agressor.

2. Justificació La vigilància d’un animal agressor es basa en la observació de l’evolució de la malaltia dels animals i en la identificació del seu mecanisme de transmissió. El període de transmissió de la malaltia en animals domèstics es coneix amb fiabilitat, i s’inicia de 3 a 7 dies abans de que l’animal presenti signes clínics de malaltia (encara que excepcionalment s’han citat períodes de fins a 15 dies anteriors a l’inici de símptomes). Un animal susceptible que hagi adquirit la ràbia i es trobi en període d’incubació no és potencialment transmissor de virus fins que no entra en la fase d’excreció viral. Un cop iniciada la manifestació de simptomatologia clínica, la malaltia tindrà una evolució ràpida que conduirà a la mort de l’animal aproximadament en 7-10 dies. La vigilància veterinària dels animals té com a finalitat aïllar l’animal que ha agredit a una persona i observar-ne l’evolució clínica per a detectar modificacions en la seva conducta; en cas que es produeixi la mort de l’animal també proporcionarà la mostra clínica necessària per a la seva confirmació analítica.

2

Les espècies domèstiques susceptibles de ràbia poden tenir reaccions agressives ordinàries diferents a les induïdes per la ràbia. Sovint es tractarà de reaccions motivades per por, competència, joc, defensa, estrès, o altres situacions de raó etològica. Cal distingir aquestes situacions, de naturalesa ordinària, d’un atac motivat per l’evolució d’un quadre clínic neurològic de ràbia. Per tant, la vigilància veterinària pot determinar si l’agressió forma part de l’ inici de símptomes clínics de ràbia animal o no i, en cas afirmatiu, proporciona les dades d’evolució de la malaltia animal que seran d’interès per a l’adopció de mesures.

3. Espècies d’animals susceptibles i àmbit d’aplicació Entre les espècies considerades susceptibles, aquest protocol serà d’aplicació en cas d’animals que poden conviure amb persones en el seu àmbit domèstic:

Gossos, guineus i altres cànids

Gats i altres fèlids

Fures i altres mustèlids

Ximpanzés i altres primats Resten fora d’aquest procediment: quiròpters, rosegadors, remugants i èquids. Davant la mossegada o agressió d’un quiròpters (ratpenats), cal seguir les actuacions que es descriuen al document Protocol d’actuació davant la mossegada o l’agressió de quiròpters. No s’ha descrit la malaltia en aus, rèptils i amfibis.

4. Definicions a) Animal agressor: Animal (gos, gat, fura o qualsevol animal susceptible de ràbia) que ha mossegat a una

persona o li ha llepat una mucosa o ferida oberta, o li ha causat una esgarrapada profunda.

b) Animal sospitós: Animal que ha atacat o agredit una persona i que després de la valoració inicial no es pot descartar la sospita de ràbia.

c) Valoració inicial veterinària: Actuació veterinària clínica que consisteix en la comprovació de la documentació i la identificació de l’animal, la comprovació de l’estat vacunal respecte la ràbia i l’examen de l’animal just després de l’agressió. Inclou també entrevista amb el propietari o responsable i amb la persona agredida, per tal de valorar els factors que van motivar l’agressió i els possibles canvis del caràcter de l’animal.

d) Ens local: L’ajuntament, consell comarcal o altre organisme delegat, que exerceix la competència local en matèria d’inspecció i vigilància de l’animal agressor. En el cas de la ciutat de Barcelona, es considera també referit als serveis de l’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB), amb competències en Vigilància i Protecció de la Salut, i l’Oficina de Protecció dels Animals de Barcelona (OPAB), competents en matèria d’animals de companyia i de la inspecció i la vigilància de l’animal agressor.

e) Observació domiciliària: Vigilància de l’animal agressor en el seu domicili habitual i sota la tutela del seu propietari durant un període de 14 dies, de manera que es pugui seguir la seva evolució. Durant les primeres 24h d’aquesta observació domiciliària, l’animal s‘ha de sotmetre a una valoració inicial.

3

Els ens locals, o l’entitat que aquests determinin, assumiran l‘observació domiciliària de l’animal agressor en gosseres municipals o altres entitats col·laboradores quan aquest no tingui propietari conegut o aquest no es localitzi.

f) Observació oficial: Vigilància veterinària que té lloc sota la tutela de l’autoritat competent en matèria de sanitat animal, en una instal·lació adequada, pròpia o no. L’observació oficial tindrà una durada determinada, però variable atenent a les circumstàncies del cas i a criteri del Servei de Prevenció en Salut Animal.

g) Serveis de protecció de la salut: Les àrees de gestió de riscos dels serveis regionals de l’Agència de Salut Pública de Catalunya i el personal veterinari de l’Equip Territorial de salut Pública i dels serveis centrals, així com el responsable de l’equip, que intervenen en la coordinació de la vigilància veterinària de gossos agressors en competències pròpies de l’ASPCat.

h) Serveis de sanitat animal: El servei de prevenció en salut animal o altres unitats del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural competents en el control d’animals domèstics i sanitat veterinària.

i) Serveis de vigilància epidemiològica: Les unitats de vigilància epidemiològica (UVE) i el Servei d’Urgències de Vigilància Epidemiològica de Catalunya (SUVEC), de l’Agència de Salut Pública de Catalunya.

5. Situacions en que cal indicar la vigilància veterinària d’un animal d’espècie susceptible Qualsevol animal de l’àmbit d’aplicació d’aquest protocol, que mossegui o agredeixi una persona, s’haurà de sotmetre a una valoració inicial i, si es considera sospitós, a una observació domiciliària durant 14 dies. En cas que, com a resultat de la valoració inicial, el veterinari clínic no pugui descartar que l’animal és sospitós de ràbia, l’animal s’haurà de sotmetre a una seqüència de 3 observacions més (dia 3, dia 7 i dia 14). Aquesta seqüència d’observacions aniran a càrrec d’un veterinari clínic i a compte del propietari. Casos en què no es pot descartar que l’animal és sospitós:

- L’animal agressor no té propietari o aquest no es localitza.

- L’animal agressor prové o d’una zona endèmica de ràbia per a la seva espècie o hi ha viatjat en els darrers 6 mesos. Aquesta informació es pot consultar a: http://www.oie.int/wahis_2/public/wahid.php/Diseaseinformation/statuslist/index/newlang/es

- Hi ha sospites que l’animal agressor ha entrat il·legalment a Espanya.

- L’animal agressor procedeix d’una àrea de restricció declarada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

- L’animal agressor no té protecció vacunal suficient contra la ràbia (en gossos i gats, títol d’anticossos inferior a 0,5 UI/ml).

6. Actuacions de vigilància dels animals Les actuacions s’inicien quan els serveis de vigilància epidemiològica reben una notificació, per part de qualsevol nivell assistencial (CAP, centre hospitalari o altres) de mossegada d’animal agressor a una persona. Hi ha casos en què la persona agredida acudeix en primera instància als cossos de seguretat (Policia Local, Mossos d’Esquadra,...), a l’ajuntament, o truca al 061 o al 112. En tots aquests casos, se l’informarà que ha d’anar al més aviat possible a un centre assistencial per rebre atenció mèdica.

4

6.1 Actuacions dels serveis de vigilància epidemiològica 6.1.1 Un cop atès el pacient conforme a les indicacions previstes, el servei de vigilància epidemiològica

recollirà la informació preceptiva per a la investigació epidemiològica, que ha d’incloure aquella informació relativa a l’animal agressor que pugui ser d’utilitat a la presa de decisions posterior.

6.1.2 Per donar compliment al punt anterior i addicionalment a la documentació habitual de caràcter

epidemiològic, el servei de vigilància epidemiològica omplirà les dades relatives a la persona agredida, a les circumstàncies de l’agressió i a l’animal agressor que en sigui coneixedor del qüestionari de l’annex I.

6.1.3 Els serveis de vigilància epidemiològica contactaran al més aviat possible amb les Àrees de gestió de

riscos dels SR de l’ASPCAT on ha tingut lloc l’agressió. En cas que l’agressió s’hagi produït a la ciutat de Barcelona, es contactarà amb l’Agència de Salut pública de Barcelona (ASPB). En tots els casos els serveis de vigilància epidemiològica enviaran el qüestionari de l’annex I, així com altra informació que considerin d’interès. En tots els casos, la informació s’enviarà als serveis de protecció de la salut corresponents al domicili de l’animal. L’annex VI recull la llista d’adreces correu electrònic per fer les trameses.

6.1.4 En cas que l’agressió s’hagi produït en una àrea de restricció o l’animal procedeixi d’una àrea de restricció o bé l’animal sigui un rodamón, els serveis de vigilància epidemiològica contactaran immediatament, amb les Àrees de gestió de riscos dels SR de l’APSCAT i amb el Responsable de l’Equip Territorial de Salut Pública (RETSP) del municipi on s’ha produït l’agressió, o l’ASPB a la ciutat de Barcelona.

6.2 Actuacions dels serveis de protecció de la salut 6.2.1 L’ASPB i les àrees de gestió de riscos dels SR de l’APSCAT coordinaran les intervencions que calgui

adoptar respecte al gos agressor, en contacte amb l’autoritat municipal corresponent i amb el Departament d’Agricultura, Ramadera, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM).

En cas de les àrees de gestió de riscos dels SR (AGR), la coordinació de tot el procés de vigilància

veterinària l’executaran els Equips Territorial de Salut Pública (ETSP) de l’ASPCat corresponent, i duran a terme el seguiment de les actuacions del municipi afectat, prioritzant la transmissió de la informació per la via i canal més ràpid i efectiu possible, prioritzant la celeritat de la transmissió de la informació. L’ASPB assumirà la coordinació a la ciutat de Barcelona.

6.2.2 Les àrees de gestió de riscos dels SR/ETSP l’ASPB, es posaran en contacte per escrit i al més aviat

possible amb l’ens local on s’ha produït l’agressió per tal que aquest pugui iniciar les actuacions sobre l’animal agressor (veure annex II).

Els ens locals enviaran el resultat de la valoració inicial (annex IV) a les àrees de gestió de riscos o a l’ASPB al més aviat possible.

6.2.3. En cas que el domicili on viu l’animal agressor no sigui el municipi del lloc de l’agressió, les àrees de

gestió de riscos dels SR/ETSP/ASPB del lloc on s’ha produït l’agressió, enviaran a les àrees de gestió de riscos dels SR/ASPB del municipi on està censat l’animal, tota la documentació relativa al cas, per tal que puguin continuar les actuacions.

6.2.4 En cas que el domicili on viu l’animal agressor estigui situat fora de Catalunya, es trametrà l’annex I a la

direcció de protecció de la salut dels serveis centrals de l’ASPCat: proteccio.aspc@gencat.cat, que el donarà trasllat a la CCAA origen de l’agressió o al MSSSI en cas que l’animal provingui d’un país de la UE o d’un país tercer.

5

6.2.5 En cas que, com a resultat de la valoració inicial, el veterinari clínic no pugui descartar que l’animal és sospitós de ràbia, en farà un seguiment durant els dies 3, 7 i 14 (annex V). L’àrea de gestió de riscos implicada comunicarà immediatament la condició de sospitós de l’animal als serveis de vigilància epidemiològica. També trametrà al Servei de Prevenció en Salut Animal del DAAM, tots els informes veterinaris i documentació que tingui, a fi que aquest servei pugui prendre mesures addicionals, en cas que ho consideri necessari.

6.2.6 La informació de la valoració incial (annex IV) i del seguiment durant els dies 3, 7 i 14 (annex V) serà

retornada per part de les àrees de gestió de riscos implicada als serveis de vigilància epidemiològica al més aviat possible, atès l’interès que té per a les actuacions sobre la salut dels agredits o l’adopció de mesures extraordinàries respecte a altres persones (especial atenció a la protecció vacunal de l’animal, ja que tenen una especial rellevància per a l’avaluació del risc de la persona).

6.3 Actuacions de l’ens local 6.3.1 Tan aviat com l’ens local rebi el comunicat de les àrees de gestió de riscos dels SR/ETPS o de l’ASPB,

s’encarregarà de localitzar/capturar a l’animal agressor i de posar-se en contacte amb el propietari i li notificarà la situació de l’animal i que ha de ser sotmès a una observació domiciliària durant un període de 14 dies, seguint unes indicacions. A més, li notificarà que haurà de sotmetre a l’animal a una valoració inicial per part d’un veterinari clínic (veure annex III), de forma immediata i urgent, haurà de trametre-li el resultat, dins les 24 hores posteriors a la notificació, i sempre al més aviat possible.

Així mateix, l’informarà que en el cas que la valoració inicial el veterinari clínic no pugui descartar que l’animal és sospitós de ràbia, l’animal s’haurà de sotmetre a un període de vigilància domiciliària de 14 dies i els dies 3, 7 i 14 d’aquest període, un veterinari clínic haurà d’examinar l’animal. Els 3 informes resultants de l’examen de l’animal els haurà de presentar a l’ens local, en el mateix moment de finalitzar l’actuació clínica (veure annex III).

Per acabar, també l’informarà de l’obligació de comunicar-li qualsevol canvi en l’animal. En tots els casos, les despeses de la vigilància veterinària aniran a compte del propietari de l’animal. En cas que es tracti d’un animal rodamón, l’ens local l’allotjarà en un equipament adequat sota el seu control (gossera municipal o entitat col·laboradora) i informarà del resultat de les actuacions als serveis de protecció de la salut.

6.3.2. Sigui quina sigui la procedència de l’animal, l’ens local del municipi on s’han produït els fets localitzarà i capturarà l’anima, i traslladarà tota la documentació al municipi on resideixi el propietari o tenedor de l’animal, atès que serà aquest Ajuntament qui farà el seguiment de les actuacions.

6.3.3 Si l’animal té propietari, però no es pot localitzar, les actuacions quedaran supeditades a les

circumstàncies de l’agressió i a les dades disponibles: simptomatologia clínica de ràbia, indicis d’importació il·legal, viatge a zona endèmica, etc.

6.3.4. L’ens local enviarà, tan aviat sigui possible, el resultat de la valoració inicial (annex IV) als serveis de

protecció de la salut. També enviarà, tan aviat sigui possible, el resultat de les 3 observacions (dia 3, dia 7 i dia 14) (annex V) als serveis de protecció de la salut.

6.3.5 En cas que l’animal no pugui ser localitzat, la seva cerca per part de l’ens local tindrà la mateixa vigència

que la vigilància veterinària (14 dies), i caldrà informar als serveis de protecció de la salut de qualsevol informació que pugui ser d’interès al cas (localització de cadàver, visualització de l’animal, etc).

6.3.6 La informació de l’observació domiciliària que obtingui l’ens local, ja sigui del propietari de l’animal o del

veterinari clínic, l’anirà comunicant a les àrees de gestió de riscos dels serveis de protecció de la salut, que actuaran conforme a l’apartat 9.

6

6.4 Actuacions del Servei de Prevenció en Salut Animal del DAAM 6.4.1 En cas que, com a resultat de la valoració inicial, el veterinari clínic no pugui descartar que l’animal és

sospitós de ràbia, el Servei de Prevenció en Salut Animal del DAAM valorarà la situació i podrà descartar la malaltia o dictar mesures addicionals, si ho considera necessari. La decisió que prengui el DAAM, així com les possibles mesures addicionals, seran comunicades als serveis de protecció de la salut.

6.4.2. El DAAM es reserva la potestat de fer comprovacions sobre l’animal en el domicili del propietari, gosseres municipals o instal·lacions on s’estigui realitzant la vigilància, i dictar les mesures addicionals que considerin adients, i farà les comunicacions oportunes.

6.4.3 En cas que les particularitats de l’episodi concret així ho indiquin, el DAAM podrà assumir l’observació

oficial de l’animal, i d’aquesta forma dur a terme la vigilància veterinària de l’animal en un centre propi o sota el seu control durant un període determinat. Aquesta actuació és especialment indicada sobre animals que hagin estat en contacte directe amb un altre animal que hagi estat diagnosticat de ràbia i que hagin contactat durant el període de secreció del virus (com a norma general, els 15 dies anteriors a l’inici de simptomatologia de ràbia animal diagnosticada o compatible amb ràbia animal).

6.4.4 Arran de la investigació que dugui a terme el DAAM, es podran proposar actuacions sobre altres animals

identificats com a sospitosos d’haver estat contagiats de ràbia. Aquesta intervenció serà especialment indicada quan durant els primers 14 dies del període d’observació, l’animal manifesti l’inici de simptomatologia compatible amb ràbia.

7. Període de vigilància veterinària

7.1 La durada del període de vigilància veterinària és la següent: En cas d’observació domiciliària sense que l’animal agressor desencadeni simptomatologia: 14 dies. En cas d’observació oficial: els serveis de sanitat animal avaluaran cada cas concret i en

determinaran el període que correspon aplicar.

7.2 Un cop transcorregut el període de vigilància veterinària, si l’animal no presenta simptomatologia compatible amb ràbia, s’aixeca la mesura i es finalitzen les actuacions.

7.3 L’autoritat local (en cas d’observació domiciliària) o el DAAM (en cas d’observació oficial) comunicaran

la finalització del període al propietari de l’animal i als serveis de protecció de la salut, que traslladaran la informació conforme a allò indicat a l’apartat 9.

7.4. En cas que durant l’observació domiciliària l’animal tingui un comportament que faci pensar que pot

estar infectar de ràbia, el DAAM durà a terme les actuacions de confirmació de la malaltia de l’animal. 8. Vigilància d’animals en àrees de restricció durant fases d’alerta Per motius epizoòtics en que es detecti un cas de ràbia i existeixi la possibilitat de transmissió autòctona de la malaltia, les autoritats competents aplicaran les mesures oportunes per evitar la possible disseminació de la malaltia: 8.1 En cas que es doni una situació de contingència o alerta per ràbia animal diagnosticada, les autoritats en

matèria de sanitat animal dictaran mesures de restricció, i de vigilància i control extraordinàries sobre animals domèstics o altres susceptibles que seran d’aplicació.

8.2 La vigilància veterinària dels animals s’adequarà a allò que s’indiqui per part de les autoritats en matèria

de sanitat animal.

7

9. Intercanvi d’informació

Tots els agents i institucions implicades intercanviaran la informació necessària per a l’exercici de les actuacions descrites en aquest protocol en qualsevol moment del procés a fi de facilitar les actuacions pròpies. 10. Referències normatives i bibliogràfiques

a) Llei 18/2009, de 22 d’octubre, de salut pública b) Llei 33/2011, de 4 de octubre, general de salut pública c) Llei 8/2003, de 24 d’abril, de sanitat animal d) Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals e) Ordre de 14 de juny de 1976 per la qual es dicten normes sobre mesures higienicosanitàries en gossos i gats

de convivència humana f) Protocol de prevenció i control de la ràbia. 2013. Generalitat de Catalunya. Agència de Salut Pública de

Catalunya. g) Plan de contingencia para el control de la rabia en animales domésticos en España - revisió 2. Novembre de

2012. MAGRAMA, MINECO i MSSSI. h) Protocolo de actuación ante mordeduras o agresiones de animales (Tratamiento post exposición).

Novembre de 2012. Dirección General de Sanidad de la Producción Agraria (MAGRAMA); Centro Nacional de Microbiología i Centro Nacional de Epidemiología del Instituto de Salud Carlos III (MINECO), i Dirección General de Salud Pública, Calidad e Innovación (MSSSI).

i) Nota informativa: Desplazamiento no comercial de animales de compañía. Novembre 2012. Edita: MSSSI.

8

ANNEX I

Informació relativa a la persona agredida i a les circumstàncies dels fets

Dades de la persona agredida

Nom i cognoms

NIF/NIE Edat

Domicili

Circumstàncies de l’agressió

Lloc de l’agressió

S’ha produït en una àrea de restricció establerta pel DAAM?

Sí. Especifiqueu l’ajuntament:

No

L’animal té propietari localitzable

Sí.

No

L’animal procedeix o té el domicili en una àrea de restricció establerta pel DAAM?

Sí.

No

Es desconeix

L’animal s’ha barallat o ha mossegat altres gossos en el moment de l’agressió?

L’animal ha agredit a altres persones?

Nom i cognoms de l’epidemiòleg

(signatura)

__________________________, ___ de/d’ _______________ de 20___

9

ANNEX II

Model de comunicació d’agressió o mossegada d’un animal a una persona

De:..................................................................................................................................................................

A: Alcalde/President de la corporació local de ............................................................................................

Us informo el dia ___________ a les ___________ hores, s’ha produït una agressió/mossegada d’un animal a una persona.

Us trameto, adjunt, el qüestionari (annex I) en què els serveis de vigilància epidemiològica de Departament de Salut han emplenat la part I, a partir de l’enquesta feta a la persona agredida.

A fi de donar compliment al Protocol de prevenció i control de la ràbia a Catalunya, us demano que, d’acord el Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals i en exercici de les vostres competències, heu de localitzar/aïllar l’animal agressor i heu de comunicar al propietari/responsable de l’animal que l’ha de sotmetre a una observació domiciliària i a una valoració prèvia per part d’un veterinari clínic de forma immediata i comunicar-vos els resultat dins de les properes 24 hores. Un cop s’hagi duta a terme aquesta actuació veterinària, cal que em feu arribar el resultat de la valoració prèvia (annex III), per tal que es pugui informar als serveis de vigilància epidemiològica.

Així mateix, us demano que em mantingueu permanentment informat de l’evolució de l’animal durant la observació domiciliària i que em trameteu la informació relativa al seguiment veterinari durant el dia 3, 7 i 14, si escau (annex V), ja que els tractaments a aplicar a la persona agredida depenen tant de la valoració prèvia com del curs clínic de l’animal agressor.

(signatura)

__________________________, ___ de/d’ _______________ de 20___

10

ANNEX III

Comunicació al propietari o responsable d’una agressió d’un animal susceptible de ràbia a una persona

Dades del propietari / responsable / tenedor de l’animal

Nom i cognoms___________________________________________ NIF/NIE _______________

Adreça __________________________________ Telèfon/Mòbil _____________________

Dades de l’animal agressor:

Espècie: □ Canina □ Felina □ Altres:_____________

Raça ______________ Capa: _____________ Sexe _________ Data naixement _____________

Núm. cens ____ Ajuntament de _______________________Codi d’identificació _____________

Amb motiu de l'agressió produïda amb data ___/___/______, amb lesions causades al Sr./Sra.

____________________________ en el terme municipal de _______________________, província de

_________________ per l'animal identificat a la capçalera, us informo que, d’acord amb la normativa vigent(*)

,us

comunico que, com a propietari, responsable o tenedor de animal, heu de tutelar la seva observació domiciliària

durant 14 dies, seguint les instruccions que consten al dors d’aquest document

A continuació, l’animal s’ha de sotmetre a una valoració inicial per part d’un veterinari clínic col·legiat, dins de les

properes 24 hores i presentar-ne el resultat (model annex III) a aquest Ajuntament de personalment o per via urgent

constatada (fax, correu electrònic).

En cas que, com a resultat d’aquesta valoració inicial, el veterinari clínic no pugui descartar que l’animal sigui sospitós

de ràbia, haureu de sotmetre l’animal a 3 exàmens clínics (dia 3, dia 7 i dia 14), i presentar-ne el resultat (model

annex V) a aquest Ajuntament personalment o per via urgent constatada (fax, correu electrònic).

Així mateix, haureu de comunicar a aquest Ajuntament qualsevol incidència (defunció, desaparició, robatori, trasllat),

alteració del comportament o estat sanitari de l'animal durant el període d'aquesta observació. Transcorregut el

període de 14 dies d’observació domiciliària i si no hi ha alteracions que comportin noves actuacions, es considerarà

que l’animal pot moure’s sense restriccions.

__________________________, ___ de/d’ _______________ de 20___

L’alcalde/president de la corporació local

Signatura

________________

(*) Decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei de protecció dels animals

Ordre de 14 de juny de 1976 per la qual es dicten normes sobre mesures higienicosanitàries en gossos i gats de convivència humana

11

ANNEX III (dors)

Condicions i precaucions durant l’observació domiciliària

El propietari/responsable de l’animal agressor ha de dur a terme la vigilància domiciliària durant 14 dies, d’acord amb les condicions i precaucions següents:

Extremar les precaucions i informar immediatament el meu veterinari qualsevol canvi de la conducta de l’animal, com ara la irritabilitat, l’agitació, l’excitabilitat, la tendència a fugir, o bé, un increment de l’agressivitat o canvis en el timbre del lladruc, i altres manifestacions tant en conducta com orgàniques que consideri resultin anòmales: dificultat respiratòria, deposició o micció dolorosa, diarrea, problemes de mobilitat o coordinació, etc.

Evitar el contacte amb la saliva de l’animal objecte d’observació, i a evitar tenir contacte per llepades a les mans o altres parts del cos, així com extremar la neteja i desinfecció dels estris.

Tenir cura de no fer-se ferides, erosions de la pell, i a fer servir guants.

Vigilar que no es produeixin ferides o erosions en la pell.

En cas que hi hagi més persones al meu domicili, a informar-los que també han d’evitar el contacte amb la saliva, i vigilar especialment els nens petits que no s’acostin a l’animal, ja que la seva alçada fa que els llepin fàcilment en la cara.

Evitar el contacte entre l’animal objecte d’observació i altres animals del meu domicili, i si és necessari, mantenir-lo aïllat.

Als espais comunitaris i al carrer, en cas que hagi de treure l’animal al carrer:

Dur l’animal lligat en tot moment.

Posar-li un morrió de manera que no li permeti mossegar, especialment en zones on pugui trobar altres gossos.

Evitar el contacte amb altres gossos i evitar les hores en què pot coincidir amb altres gossos.

Treure l’animal del meu domicili el mínim imprescindible i a evitar desplaçaments més enllà dels passejos estrictament necessaris pel benestar de l’animal.

12

ANNEX IV

Informe de valoració inicial de l’animal agressor

Dades de l’animal

Espècie:

Canina (gos) Felina (gat) Mustèlid (fura)

Altres animals susceptibles. Especificar:

Raça Capa Sexe

Data de naixement

L’animal està censat a l’Ajuntament?1 L’animal té codi d’identificació?1

Sí. Especifiqueu l’Ajuntament:

No

Sí, amb microxip núm. ________________

Sí, amb tatuatge núm. ____________ (vàlid si és llegible

i s’ha aplicat abans de 3.7.2011)

No

L’animal està vacunat contra la ràbia?

Sí. Ompliu les dades de la vacunació antiràbica.

No

Dades de la vacunació antiràbica

Data de l’última vacunació:

Tipus de vacuna:

Dosi:

Núm. de lot:

(Adjuntar fotocòpia del carnet de vacunacions)

Presenta test serològic antiràbic? La vacunació antiràbica és adequada?

Sí. Especifiqueu la data: i el títol:

No

Sí

No. Motiu:

Hàbitat (lloc on viu l’animal) Existència d’un propietari o tenedor de l’animal

Interior

Exterior

Altres. Especificar:

Animal rodamón

Animal amb propietari

Dades del propietari de l’animal

Data i hora de localització del propietari

Nom i cognoms del propietari NIF/NIE

Adreça

Municipi CP

Telèfon/Mòbil

Antecedents de viatge i procedència de l’animal agressor

13

L’animal té antecedents de viatge els últims 6 mesos?

Sí. Especifiqueu el país:

No

No consta o no es coneix.

En cas de procedir d’un altre país, l’entrada a Espanya ha estat d’acord amb els procediments establerts en la normativa vigent i la Nota informativa: “Desplaçament no comercial d’animals de companyia” del Ministeri de Sanitat

2?

Sí

No

No consta o no es coneix.

(aportar fotocòpia de la documentació disponible)

L’animal prové d’una zona endèmica de ràbia per a la seva espècie?

Sí

No

L’animal prové d’una àrea de restricció establerta pel DAAM?

Sí

No

Contacte amb altres animals

Hi ha hagut la possibilitat de contacte amb altres animals?

No

No consta

Sí. Especifiqueu amb quines espècies i en quin context:

Resultat i conclusions

El resultat de l’examen clínic i comportamental de l’animal

Permet descartar signes clínics o comportamentals associats a la ràbia.

NO permet descartar signes clínics o comportamentals associats a la ràbia i considero l’animal sospitós de ràbia.

Nom i cognoms del veterinari clínic Nom i cognoms del propietari/responsable

(signatura, lloc i data) (signatura, lloc i data)

14

ANNEX V

Model d’informe de seguiment del veterinari durant l’observació domiciliària

Informe de resultats

El Sr./Sra. _______________________________________, veterinari col·legiat amb núm. _____ al Col·legi Oficial de

Veterinaris de la província de _______________, amb motiu de l'agressió produïda amb data ___/___/______ al

Sr./Sra. ____________________________ a la localitat de ______________________________ província de

_________________ per l'animal identificat a la capçalera, informo a continuació que he practicat una exploració de

l’animal sotmès a un període d’observació domiciliària de 14 dies, corresponent al dia:

dia 3 del període d’observació

dia 7 del període d’observació

dia 14 del període d’observació

El resultat de l’examen clínic i comportamental de l’animal

Permet descartar signes clínics o comportamentals associats a la ràbia.

NO permet descartar signes clínics o comportamentals associats a la ràbia i considero l’animal sospitós de ràbia.

En cas de sospita de ràbia, especifiqueu els signes clínics o de comportament detectats o les proves realitzades:

-

-

-

En cas de sospita de ràbia, faig constar que he informat immediatament al propietari i al Servei de Prevenció en Salut Animal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

(*).

_________________________, ___de/d’ _______________ de 20___

Signatura del veterinari

(*) En cas de sospita de ràbia, el veterinari ha de trametre aquest comunicat al Servei de Prevenció en Salut Animal. La tramesa té efectes de

declaració obligatòria de la malaltia.

Cadascun dels dies en què el veterinari hagi fet l’observació, els dies 0, 3, 7 i 14 del període d’observació domiciliària, el veterinari clínic ha de trametre aquest comunicat a l’ens local on estigui censat l’animal o de residència..

15

ANNEX VI

ASPB i àrees de gestió de riscos dels serveis regionals de l’ASPCAT

Telèfon Correu electrònic

ASPB 932374545 aspb@aspb.cat mdo@aspb.cat isal@aspb.cat

SR Girona 872975000 aps.girona@gencat.cat

SR Barcelona 935513900 secretaria.srb.salut@gencat.cat

SR Lleida / SR Alt Pirineu i Aran 973701600 aps.lleida@gencat.cat

SR Tarragona 977224151 aps.tar@gencat.cat

SR Catalunya central 938753384 sr.catalunyacentral@gencat.cat

SR Terres de l’Ebre 977448170 aps.ebre@gencat.cat