1. Agraments Aquesta exposici ha estat fruit del treball de molta gent i citar-los a tots faria la llista interminable. A Jos Antonio Patio, com a comissari, i a tot lequip de Patrimoni Histric de TMB es deu principalment el fet que puguem gaudir de la mostra. Una menci a part mereix la collaboraci de Ramn Daz, que ha aportat tot el seu coneixement forondotlic i ms, aix com la de Josep Llus Grcia, Ignacio Alcntara i Eduard Coll. Agram a Xavier Flrez i a Jordi Ibez que hagin perms utilitzar algunes imatges del seu llibre Les lnies de Tramvies de Barcelona 18721971, i tamb a tots els membres, les entitats i les associacions que integren el Consell Assessor de Patrimoni Histric de TMB pel seu suport incondicional.1

2. Curiositats i ancdotes histriques dels bitllets de transport pblicSanomena bitllet (gallicisme provinent de billet) uns certs tipus de documents que tenen un valor. En el cas del transport pblic, el bitllet s un document amb un valor que dna dret a la utilitzaci del mitj o els mitjans de transport per al qual sha establert. Al llarg dels anys, la configuraci del bitllet sha desenvolupat reflectint la prpia evoluci del disseny en la societat i, ms concretament, en el cas dels transports de Barcelona, de la mateixa societat de la ciutat. En aquest sentit, i pel que fa a levoluci del disseny del bitllet, podem establir diverses etapes: 1a. Des de linici del funcionament del transport pblic a Barcelona, cap a lany 1872, fins a linici de 1900. El que caracteritza aquesta etapa s el bitllet de quarts i el bitllet de cromo. En un primer moment daquesta etapa no existien els cntims i, per aix, el quart s el preu que sestableix en el transport pblic. Igualment, per evitar que els cobradors no donessin els bitllets als usuaris, es va establir el que es coneix com bitllets de cromo, amb la pretensi que els ciutadans no soblidessin de reclamar el bitllet, ja que aquest comportava la realitzaci dun sorteig.2 3. Curiositats i ancdotes histriques dels bitllets de transport pblic2a. Entre lany 1901 i lExposici Universal de 1929. Durant aquesta poca es pretn que el bitllet serveixi com a comprovant, per una banda, perqu lusuari spiga que ha pagat i el trajecte que ha escollit i, per laltra, perqu els empleats puguin comprovar aquest pagament i que lusuari compleix el trajecte que ha elegit. En general, la tendncia, una vegada usat, era llenar el bitllet (excepte en molt comptades ocasions que desprs explicarem), i preval la funcionalitat sobre el disseny, ats que el bitllet era un mer document de comproms entre el ciutad que utilitzava el transport i la companyia que loferia. 3a. Des de 1931 fins a 1941 (etapa conflictiva, incloent-hi la Guerra Civil Espanyola). s una etapa convulsa que frena el creixement del transport pblic, encara que no la seva utilitzaci. Sn temps de precarietat, collectivitzaci, militaritzaci, destrucci i, finalment, de reconstrucci amb les restriccions prpies del moment. Destacar, com a curiositat, que hi va haver un bitllet imprs amb la indicaci de transport collectivitzat. 4a. Des de la finalitzaci de la Guerra Civil fins a linici de la democrcia. La municipalitzaci del transport caracteritza el disseny del bitllet, en el qual sha de fer ressaltar el gran pas que significa la unificaci de gaireb la totalitat dels recorreguts i del preu dels bitllets de metro i dels bitllets dautobs (de manera separada, ja que la unificaci del bitllet de totes dues modalitats es produir ms endavant).35a. Des de linici de la democrcia (final de la dcada de 1970) fins a dia davui. En aquests anys, a ms del comproms usuari-empresa de transport, el disseny del bitllet es converteix en un article de comunicaci de lempresa i passa a formar part dels elements que busquen implicar lusuari en el reconeixement del transport pblic. En qualsevol cas, el bitllet de transport pblic sempre ha estat un element de culte per al colleccionisme, que sha transformat en un conjunt de curiositats que lhan acompanyat en aquestes gaireb quinze dcades de funcionament reconegut del transport pblic a Barcelona. Per aquesta ra volem fer una menci especial al subttol de la nostra exposici: curiositats. No es tracta de fer un exhaustiu detall cronolgic dels tipus de bitllets que hi ha hagut al llarg dels anys de funcionament del transport pblic de Barcelona i de TMB, sin de deixar constncia dalgunes de les circumstncies curioses que al llarg del temps shan establert entre el pblic usuari del transport i el bitllet que li dna dret a utilitzar-lo. 4. ForondotliaAmb aquest nom es coneix lafici per colleccionar bitllets de tramvia i, per extensi, de bitllets, targetes o passis de qualsevol mitj de transport. La paraula, que en castell curiosament no est inclosa en el diccionari de la Reial Acadmia Espanyola, recorda el marqus de Foronda, que va ser el director dexplotaci de lempresa Tranvas de Barcelona entre els anys 1904 i 1931. Durant el seu mandat, Mariano de Foronda y Gonzlez Bravo (El Escorial, 1873 - Vitria, 1961) va introduir millores tcniques i de gesti als tramvies, com ara la installaci de les parades fixes que fins aleshores es feien a discreci del conductor i el passatger, a excepci de les parades terminals i els enllaos, els horaris i la numeraci de les lnies. Encara que les restriccions imposades per la Primera Guerra Mundial van limitar aquesta modernitzaci, els tramvies de Foronda van arribar a tenir una gran popularitat. Aix ho demostra lencunyament del terme forondotlia per designar lafici per colleccionar bitllets de tramvia. Grcies a ell tamb es van introduir els bitllets amb numeraci correlativa.4Les mesures introdudes per Foronda van ser imitades per la majoria de companyies de tramvies i es pot afirmar que van influir decisivament en levoluci dels transports collectius de Barcelona. Com recullen al seu llibre La ciutat transportada els periodistes Marc Andreu, Guillem Huertas, Josep M. Huertas i Jaume Fabre, la constataci ms clara de la popularitat que van assolir els tramvies amb Foronda durant aquells anys s la lletra duna can de lpoca molt popular als locals del Parallel. Una de les tonades deia: Els tramvies den Foronda van farcits de ciutadans, semblen llaunes de sardines ambulants. 5. Bitllet senzills el bitllet que dna dret a fer un sol viatge. Hi ha hagut diverses varietats de bitllet senzill: vlid per a dia laborable, vlid per a dia festiu, bitllet nocturn (i, per tant, vlid noms durant les hores que es consideraven nocturnes). En el cas del nostre transport pblic, fins a laparici i el desenvolupament de les targetes multiviatge i les targetes de viatge combinat, el bitllet senzill ha estat el ms reconegut. La seva presncia en aquesta exposici s predominant, no tant per aspectes de disseny (que tamb), sin per les altres peculiaritats que es trobaven en la informaci que el bitllet oferia a usuari i empleats: inici i final de trajecte, tarifa, dia dutilitzaci, etc. La gran majoria de colleccionistes ho sn de bitllets senzills dels anomenats de bloc, que es van utilitzar durant molts anys (des de gaireb linici del transport pblic a Barcelona) fins a la seva desaparici ben entrada la dcada del 1980. Es coneixien popularment, sobretot entre els empleats, amb aquest nom perqu estaven enquadernats en grups de 200 bitllets en un bloc. Es van distribuir, especialment, en tramvies, troleibusos i autobusos.5En el cas del transport subterrani es van utilitzar els bitllets senzills que es coneixien entre els empleats com de mquina, perqu els expenia una mquina automtica que, en el moment de lexpedici, el validava imprimint-lo. Aquesta caracterstica i la falta de tinta dimpressi a les mquines (sobretot en lpoca de lescassetat de les dcades de 1930 a 1950) donen lloc a un colleccionisme caracterstic daquesta etapa. Encara que no tingui a veure amb el disseny del bitllet, cal fer una breu referncia a la vaga de tramvies de 1951, que es va originar perqu el bitllet senzill va augmentar de 50 a 70 cntims de pesseta. 6. Bitllet senzill(1926) FCM (Transversal) Bitllet (Plaa Catalunya Mercat Nou) - 30 ct.M - Bitllet senzill (cartr).(1930) TB, SA Bitllet (C7) -Tranvas de Barcelona - 10 ct.(1926) FCM (Transversal) Bitllet (Sants - Bordeta) 10 ct.(1964) FCMB (SPM) Bitllet senzill - 1,50 ptes.(1992) M Bitllet senzill feiners - 90 ptes.(1996) M - Bitllet senzill de mquina expenedora d1 viatge - 130 ptes.6(1998) TB Bitllet senzill de bloc d1 viatge 140 ptes.(1998) M Bitllet senzill de mquina expenedora d1 viatge - 140 ptes.(1998) M Bitllet senzill d1 viatge - 140 ptes.(1999) M Bitllet senzill d1 viatge - 145 ptes.(1994) TB - Bitllet senzill (trajecte 2 - lnia EA-EN) - 120 ptes.(1997) TB Bitllet senzill (trajecte 1 - lnia EA-EN) 135 ptes.(2003) TMB Bitllet senzill d1 viatge - 1,05 .(1994) M - Bitllet senzill de bloc d1 viatge - 120 ptes.(1996) M Bitllet senzill de mquina expenedora d1 viatge - 130 ptes. 7. Bitllet danada i tornada, combinats i abonamentsBitllet danada i tornada Aquest document permetia fer dos viatges en un dia (a un preu redut comparat amb la suma de dos bitllets senzills). s un tipus de bitllet que va adquirir molta demanda en letapa de gran desenvolupament, i estava pensat especialment per als obrers que sortien al mat, menjaven al tall o lloc de treball i, a la tarda-nit, tornaven a casa. Per tant, la seva poca de ms gran esplendor va ser durant els anys 1950-1970. Va ser el tipus de bitllet que podem considerar com a precursor de les actuals targetes multiviatge. Hi va haver dos tipus de bitllets danada i tornada: els pensats per ser utilitzats noms un dia i els pensats per ser utilitzats durant tota la setmana.7Combinats Pot semblar que el bitllet que permet combinar diversos mitjans de transport per fer un viatge tampoc no s una creaci recent. No obstant aix, s just reconixer que en els ltims anys el seu auge ha estat espectacular i, actualment, els bitllets (targetes) combinats sn nombrosos. En qualsevol cas, les possibilitats de combinaci de mitjans de transport sn mltiples i aqu sofereix una mostra daquestes multiplicitats. Abonaments Encara que tamb ho pot semblar, labonament de transport s una creaci recent. La veritat s que no s aix. Des dels temps inicials del funcionament del transport pblic, podem trobar diversos tipus dabonament. Hi ha i hi ha hagut una gran varietat dabonaments: des de les actuals targetes de 10 viatges (van comenar als anys vuitanta sent de 9 viatges) fins als abonaments que van dun dia a un any. Avui dia els abonaments sn el document de transport ms utilitzat i han convertit ls del bitllet senzill en gaireb marginal. 8. Bitllet danada i tornada, combinats i abonamentsBitllet danada i tornadaCombinatsAbonaments(1957) M Bitllet danada i tornada (Santa Eullia - Fabra i Puig) - 1 pta.(1941) GM - TB Bitllet de correspondncia a Lesseps de 6 viatges - 2 ptes.(1940-1945) M (Transversal) Targeta dabonament de 4 viatges - 1 Pta.(1967) FCMB (SPM) Bitllet danada i tornada - 2,50 ptes.(1940-1945) M (Transversal) Targeta dabonament de 4 viatges - 1 Pta.(1992) TMB - Abonament anual (TB i M).(1992) TMB - Targeta Metropolitana T-3 de 10 viatges combinats - 700 ptes.(1999) TMB - Abonament temporal de 5 dies (TB i M) - 2.150 ptes.(1955) M (Gran Metro) 10 bitllets de 50 ct.8(1980) M Abonament de 5 viatges danada i tornada.(2001) ATM - Targeta T-10 per a 1 zona (TMB, M, TB, FGC i Renfe). (2002) TMB - Abonament trimestral (TB i M). 9. Bitllets especialsEn aquest apartat podem incloure aquells bitllets que es corresponen amb situacions diferents i no habituals en la utilitzaci del transport pblic de viatgers. Per exemple, quan es tracta de serveis especials (com el que sofereix per a un partit de futbol, per a un concert, etc.), de serveis de lnies especials (i, per tant, que tenen una durada limitada en el temps o que responen a un servei extraordinari, etc.) o els bitllets especfics per a visites escolars de TMB.9 10. Bitllets especialsBitllet TB C3 Paquets - 5 ct.(1981) M Bitllet dies festius - 25 ptes.Bitllet TB Inspecci - 15 ct.(1999) TMB Bitllet d1 dia vlid per al 26.5.1999 (M i TB).(1999) TMB - Bitllet danada i tornada (TB, M, FGC i Rodalies) - Exposici del Tren.(1993) TB Bitllet servei especial - 125 ptes. (2003) TMB - Bitllet vlid per al 12 Diumenge Fotogrfic (29 de juny).(2000-2001) - Bitllet de la Trobada Europea de Joves Taiz.(2003) - T-Mundials de Nataci.(2008) - Bitllet Carnaval.(2010) Bitllet de sortida nocturna T-300.(2010) Bitllet Primavera Cultural.(1993) TMB Targetes T-E de 2 viatges per a grup escolar (TB, M i FGC) - 75 ptes.10 11. Transports singularsEls bitllets daquells tipus de transport, que sn singulars (que en el seu dia potser van oferir un gran servei de transport massiu, per que avui es mantenen per la seva peculiaritat histrica), per a una ciutat com Barcelona, han de tenir tamb un tipus de disseny que relacioni el bitllet amb la modalitat de transport en qu es pot usar.11 12. Transports singularsFunicular de MontjucTelefric de MontjucBarcelona Bus TursticTramvia BlauBitllet senzill (Parallel-Cim).(1970) M Bitllet senzill per al Telefric de Montjuc.(1993) TMB Bitllet d1 dia BBT - 1.000 ptes.(1992) TMB Bitllet senzill per al Tramvia Blau - 125 ptes.(Anys setanta) Bitllet especial piscina danada i tornada (Parallel-Pg. Miramar) - 8 ptes.Bitllet infantil per al Telefric de Montjuc. (1994) TMB Bitllet de 2 dies per a adult BBT - 1.500 ptes.(2002) TB - Bitllet senzill d1 viatge per al Tramvia Blau - 1,90 .(1997) TMB Bitllet infantil d1 dia BBT - 1.000 ptes.(2001) TB - Bitllet senzill danada i tornada per al Tramvia Blau - 425 ptes.(2000) TMB Bitllet de 2 dies per a adult BBT - 2.500 ptes.(2006) TB Targeta de 20 viatges per al Tramvia Blau.(1992) M - Bitllet senzill per al Funicular de Montjuc - 150 ptes.(2002) M - Bitllet danada i tornada per al Funicular de Montjuc 2,50 .12(1992) M Bitllet senzill per al Telefric de Montjuc 250 ptes.(2001) M - Bitllet senzill d1 viatge per al Telefric de Montjuc - 500 ptes. 13. Efemrides, commemoracions, inaugurals i comiatsEfemridesInaugurals i comiatsBarcelona s una ciutat que constantment est organitzant activitats i que, en alguns casos, sn veritables efemrides en el context internacional. En aquests casos, els bitllets del transport pblic shi sumen dissenyant colleccions de bitllets que realcen lesdeveniment i, al mateix temps, ajuden a lobjectiu fonamental del disseny: implicar els ciutadans de Barcelona a la mateixa valoraci positiva del transport pblic. Un paradigma defemride a Barcelona van ser els Jocs Olmpics de 1992.La xarxa de transport pblic s un organisme viu que constantment est millorant per adaptar-se a les necessitats canviants de la ciutat i dels ciutadans. Aquesta variaci de la mobilitat es concreta en laparici i la desaparici de lnies de transport. Per aix, sovint es dissenyen bitllets per recordar tant la inauguraci com la finalitzaci del servei de les lnies. s una opci que sha repetit en tots els anys de funcionament del transport de TMB.Commemoratius En aquests casos, en lloc de dissenyar una collecci de bitllets, es recorda la commemoraci amb el disseny dun bitllet. Pot ser una efemride histrica relacionada amb el transport o amb algun fet de rellevncia ciutadana.13 14. Efemrides, commemoracions, inaugurals i comiatsEfemridesCommemoracionsInaugurals i comiats(1972) TB - Bitllet del centenari del tramvia - 5 ptes.(1971) TB - Bitllet de lltim dia de tramvia de la L49 - 3 ptes.(1991) M - Bitllet commemoratiu Adu al vell Funicular de Montjuc.(1992) TMB - Passi Famlia Olmpica (del 24.6.1992 al 12.8.1992).(1971) TB - Bitllet desquema ditinerari bus de la L56 - 4 ptes.(1992) TMB - Bitllet Olmpic d1 dia (T. Pblic) - 400 ptes.(2001) TB - Bitllet commemoratiu dels 100 anys del Tramvia Blau i Funicular del Tibidabo.(1980) TB - Bitllet dinauguraci de la lnia 92 Microbs (Poble Nou - Hospital de Sant Pau). (1992) M - Bitllet de la inauguraci del nou Funicular de Montjuc.(1992) TMB - Bitllet Olmpic de 7 dies (T. Pblic) - 2.000 ptes.(1999) M - Bitllet commemoratiu dels 75 anys de Metro (30.12.1999). (1985) M - Bitllet commemoratiu de lampliaci de la L3 (Lesseps-Montbau).(2010) - Bitllet inaugural de la L10 (Bon Pastor - Gorg).14(1992) TMB - Bitllet Olmpic (Park-Tren) 1.000 ptes.(1997) M - Targeta T-2 (M i FGC), col. 125 anys de tramvia.(1987) M - Bitllet de la inauguraci de la L1 (Torrassa-Av. Carrilet). 15. ColleccionsLa recerca de la implicaci del ciutad amb el transport pblic ha passat i passa per ledici, en diferents tipus de bitllet, de colleccions que remarquen temes socials, monumentals, culturals, urbanstics, etc. Moltes vegades aquestes colleccions estan formades per sries de temtiques commemoratives, com les que tenen a veure amb els aniversaris dalguns transports pblics, efemrides diverses o, fins i tot, sobre una inauguraci que ha tingut un fort impacte social, com podem veure en alguns exemples que sexposen.15 16. ColleccionsCollecci de la inauguraci de la lnia 2 (1995)Collecci 125 anys de tramvia (1997)Collecci defemrides socials (1999-2000)Collecci Any Internacional Gaud (2002)Collecci Barcelona Monumental (1973-1974)Collecci 100 Anys BCN Bus (2006)Collecci de la Barcelona postolmpica (1996)16 17. CapicuaEl colleccionisme per excellncia del bitllet de transport pblic s la recerca i la recuperaci daquells bitllets amb una numeraci que s simtrica, s a dir, es llegeix igual de dreta a esquerra que desquerra a dreta. Dins daquest grup destaquen, per la seva atracci especial, els bitllets amb nmeros repetitius (per exemple: 22222 o similar). Lexpressi capicua, dorigen catal, ha aconseguit la internacionalitzaci grcies a aquest tipus de colleccionisme. En largot daquest tipus de colleccionisme, els cinc vuits es consideren el rei dels capicues (vs a saber per qu!), els cinc uns sels anomena tila (el rei dels uns) i la resta dels nmeros sn nobles. Larticulista de La Vanguardia Luis Bettonica atribueix linici daquest tipus de colleccionisme al mestre organista J. Daniel cap a lany 1912 (Butllet de Tramvies de Barcelona).17Els bitllets de bloc, que durant moltssims anys es van distribuir en tramvies i autobusos, sn la gran mina de la qual shan nodrit els colleccionistes de capicues. Alguns exemples es mostren a continuaci. 18. CapicuaBitllet CGT - 5 ct.Bitllet CGAB vlid per als trajectes indicats 10 ct.Bitllet CGAB - 10 ct. Bitllet LTB - 10 ct.Bitllet Autobs (G) C.N.T. - 25 ct.(1948-1951) TB Bitllet de troleibs de 2 viatges (lnia FD) 1 pta.M - Bitllet Gran Metro - 40 ct.TB - Bitllet ordinari - 50 ct.TB - Bitllet senzillBitllet CGAB - 10 ct. (1949-1954) M Bitllet Gran Metro - 40 ct.Bitllet LTB - 20 ct. TB - Bitllet senzillBitllet C.G.A. (Sans - San Martn) - 30 ct.Bitllet LTB - 10 ct.(1986) TMB Bitllet senzill TB - 50 ptes. (1949) M Bitllet familiar d1 viatge Gran Metro 50 ct. Bitllet CATALANA RIPPERTS - 10 ct.18TB - Bitllet de trajecte nicTB - Bitllet senzill - 1,50 ptes. 19. Material exposat de la Fundaci TMBRtol ENTRADA F.C. Metropolit de Barcelona, SAMetacrilat bitllets commemoratius dels JJ.OO. Barcelona 1992. Transports Metropolitans de Barcelona, SAQuadre recull de bitllets de transport per tracci animal. Compaa Annima de TranvasGorra destiu Inspector. F.C. Metropolit de Barcelona, SADiferents plaques senyalitzaci interior tren srie 300-C. F.C. Metropolit de Barcelona, SA19Metacrilat bitllets commemoratius Frum de les Cultures a Barcelona 2004. Transports Metropolitans de Barcelona, SAQuadre recull de bitllets de transport per tracci animal. Diferents Companyies de TramviesGorra dhivern Inspector. F.C. Metropolit de Barcelona, SA 20. Material exposat de la Fundaci TMBMquina expenedora de bitllets manual. Tranvas de Barcelona, SACancelladora manual de targetes. Transports de Barcelona, SADiferents marcadors i tamp. F.C. Metropolit de Barcelona, SACancelladores manuals de targetes. Transports de Barcelona, SA20Cancelladora manual de targetes. Transports de Barcelona, SAIndicador llumins de pas disponible Torniquets. F.C. Metropolit de Barcelona, SACancelladora automtica de targetes ALMEX. Transports de Barcelona, SAMquina NATIONAL Expenedora de bitllets manual. F.C. Metropolit de Barcelona, SACancelladora automtica de targetes AZKOYEN. F.C. Metropolit de Barcelona, SA