FLIPARIESN

ÚM

. 6

IES

FLIX

CU

RS

2003-0

4

EDITORIAL

CRÈDITS

4

4LA FEM PETAR AMB... Montse Mani

4L'IES DIA A DIAAbsolució Josep!El grup dels sisCanvis en l'organigrama de l'IESEl bus de les professions

4DIGUES LA TEVAEntrevista a Eduard Hipp i Joan Carles Mas

4L'AMPA INFORMA

4LES NOSTRES SORTIDESItinerari pel MontsantEls alumnes de 2n de Batxillerat a BarcelonaL'excursió a TarragonaEl reciclatgeSobre rodes!

4TALLER DE POES-IESPoemes surrealistesPrimeres poesíasAcròsticsGreguerías

4VA DE LITERATURAEl viatge de la llumEnero de 2455MemoriasMi mejor día 4NO PERDIS EL NORDQuines festes de Nadal es porten?

4SOLIDAR/IESChambot

4TRADICIONARIUSEl meu diari de la Festa de Sant Antoni 2004Entrevista a Biel Pubill: majoral

4LA NOSTRA COMARCAAscóLa vila de FlixRiba-roja d'Ebre

4ME'N VAIG DE L'OLLAUn parell de web'sTot depèn de com es miri

4QUE T'HI JUGUESEl joc de les birles

4TAL COM SONATecnologia aplicadaMúsica

4PASSATEMPSAdivinanzas

4NO T'HO CALLISSaber guanyar i perdreLa discoteca és més que un espai de ball i d'ociEs pot estar enamorat de dues persones alhora?Els telèfons mòbils

4PEL FORAT DEL PANY

4CONTRAPORTADA

EDITORIAL Mentre en molts punts del nostre planeta segueixen les guerres més cruentes, mentre els nostres polítics han perdut el nord i no saben ben bé cap on ens volen menar, mentre segueix el degoteig d'empreses que tanquen les seves portes, mentre els més “inconformistes” no paren de manifestar-se per tot , mentre parlem més i més de solidaritat però cada dia som menys tolerants, mentre els nostres alumnes mostren cada dia menys entusiasme per allò que els expliquem, mentre nosaltres, els educadors, ens sentim més desencisats..., el temps segueix avançant impertorbablement i ens va marcant la pauta d'allò que cal anar fent. Ens cal tirar endavant i sense defallir.

Per això, un cop més i malgrat tot aquest panorama tan desolador que ens envolta, volem compartir amb vosaltres les nostres inquietuds i les nostres experiències de cada dia.

Ens consta -i a la vegada ens complau- que us agrada anar passant els fulls de la nostra revista i anar trobant, aquí i allà, les col·laboracions i treballs signats pels vostres fills, néts, germans o veïns. I també que les col·leccioneu.

D'altra banda, els canvis polítics que s'han produït fa poc als nostres pobles, al nostre país, han afectat també el nostre centre i per això us fem arribar el nou organigrama. De tots és conegut que el nostre institut és un centre viatger, us en fem, per tant, cinc cèntims de les nostres sortides. Ens agrada que la gent digui la seva, per això professors i alumnes opinen. D'altres no estan d'acord amb algunes coses que passen al seu voltant, són els més reivindicatius i per això es manifesten. Alguns alumnes comencen a despuntar amb petits treballs literaris i petites obres artístiques. Qui sap si darrere d'aquests treballs s'amaga algun escriptor, dibuixant o pintor en potència? Tant de bo! L'AMPA, com sempre, segueix informant-nos de les seves activitats...

Bé, per tot això i malgrat aquests temps convulsos i fatídics que ens toca viure i que ens fan sentir decebuts i impotents, quan tanquem aquest nou número de la nostra revista Fliparies i veiem tot el que hem estat capaços de fer tots plegats, se'ns encén de nou aquella petita guspira de la il·lusió i recordem en silenci els versos de nostre estimat Miquel Martí i Pol:

“Tot està per fer, tot és possible avui”

PORTADA: Víctor Alocén

CONTRAPORTADA: Aitor Guerrero

EDITA: IES Flix

EQUIP DE REDACCIÓ: Carme Estellé, Àngel Fernàndez, Anna M. Masip i Biel Pubill.

PROFESSORS COL·LABORADORS: Jordi Bladé, Alejandro Latorre, Dolors Montagut, Antoni Ortiz, Àngela Pitarch, Núria Puig, Antònia Vidal, Salvador Vila

COL·LABORADORS/ES: Montserrat Martínez, Sergi Ramos, Joan Serra, Esteve Clavell, Georgina Tarragó, Judit Porta, Andreu Font, Pol Esteve, Albert Pujol, Ivan Valencia, Jonathan Conchillo, Anna Sabaté, Núria Céspedes, Ferran Carranza, Dani Pérez, Almudena Martín, Joan Montaña, Esther Serra, Maria Garcia, Lídia Castan, Elena Parra, Anabel Cervantes, Néstor Cirac, Gemma Gay, Marta Camí, Carola Gironès, Xavier Esplugues, Cristina Font, Sergi Sans, Albert Solé, Ricard Arnaiz, David Llop, Edgar Zamora, Èdgar Gaspar, Marina Llurba, Anna Sangrà, Marta Sánchez, Marina Castellví, Janina Carranza, Lara Bertran, Isa de la Cruz, Guifré Guiu, Alba Jornet, Joan Antoni Llop, Sergi Pardell, Lluís Tena, Anna Julià, Oriol Viñado, alumnes de 1r ESO C, alumnes de 2n ESO del CV Jocs d'arreu del món, alumnes d'AI de 3r ESO.

SU

MAR

I, E

DIT

OR

IAL I I C

RÈD

ITS SUMARI

Maquetació i Disseny: Optim . 977 404 1452

3

LA F

EM

PETAR... AMB MONTSE MANI

1. En què consisteix la teva 4. T'ha passat alguna anècdota 7. Quan tenies la nostra edat, feina? Quants anys fa que t'hi curiosa en la teva feina? q u i n e r a e l t e u g r a n s o m n i dediques? laboral? Una anècdota que em va passar va La meva feina consisteix en l'atenció ser que jo tenia 22 anys i un noi que Decoració d'interiors o arquitectura al públ ic , agafar t rucades, fer feia dos metres no estava a classe, i tècnica .fotocòpies, obrir i tancar portes... li vaig dir que hi anés i em va dir que

no. I jo vaig pujar a un banc i li vaig Ja fa disset anys i mig que hi sóc. 8. Tens amics que són profes-dir que hi anés ràpidament. Al final Vaig començar la feina només en sors, o simplement els consideres em va fer cas; ara, cada cop que em vint anys. companys de treball? veu, m'abraça i som amics.

Quasi tots els professors són amics. 2. Des que fas aquesta feina, 5. Estàs satisfeta de la teva has après alguna cosa que abans professió? La recomanes a algú? 9. I, finalment, per acabar, et no sabies?

sens massa dura amb els alum-Sí i no. Sí, perquè és molt enriquido-Des que faig aquesta feina he après nes? ra; i no, perquè no és la meva m o l t í s s i m e s c o s e s , c a d a d i a vocació. Ho faig perquè és la meva feina, és n'aprenc

molt diferent el tracte dins que fora.La recomanaria perquè t'ajuda a . mantindre't jove.3. Què et suposa més esforç, el

treball a l'IES o a casa? T'has sentit alguna vegada cansada del 6. A b a n s d e t r e b a l l a r d e teu treball? conserge, vas treballar en algun

altre lloc?El que em suposa més esforç és la feina a casa, sens dubte. Sí, netejant cases.

4Anabel CervantesMoltíssimes vegades m'he sentit cansada i no pel tipus de feina, sinó 4Néstor Ciracpel tipus de tracte amb la gent.

4Gemma Gay

(3r ESO A)

L a M o n t s e M a n i é s l a conserge del nostre IES.

Ella és l'encarregada de fer d iverses tasques d ins e l recinte. Hem decidit fer-li una entrevista perquè creiem que la seva feina no està prou reconeguda.

És una persona molt dinàmica i per això no se li acaben mai les ganes de treballar.

4

L’IES

DIA

A D

IADesprés dels últims esdeveniments El dia 22 de gener, els alumnes de Des de Maulets, l'organització del polítics de les eleccions al Parlament l'IES Flix van voler solidaritzar-se jovent independentista i revoluciona-del 16 de novembre i la formació amb Josep Sabaté, acusat d'agredir ri, demanem la immediata absolu-del nou govern a la Generalitat de a Francesc Sancho, aleshores ció del company Josep, alhora que Catalunya, com tothom ja sap, el delegat de les Terres de l'Ebre. encoratgem el conjunt del moviment director del nostre centre, en Xavier Aprofitant l'hora d'esbarjo, van llegir antitransvasament a no aturar la Vega Castellví, ha estat nomenat per megafonia el següent manifest: seua lluita, perquè només la pressió Delegat Territorial d'Ensenyament a popular de les masses és capaç les Terres de l'Ebre, la qual cosa ha d'aturar aquest projecte, i no les

ABSOLUCI JOSEPprovocat una reestructuració en promeses d'un suposat govern l'organigrama del centre. progressista que sap que aquest Avui, 22 de gener, el nostre company

projecte és imparable des de la lluita Josep Sabaté, militant de Jóvens en L'equip directiu de l'IES Flix queda, institucional mentre els Països Defensa de l'Ebre i de Maulets, doncs, constituïda per les següents Catalans continuïn sotmesos a tornarà a ser jutjat a Tortosa, acusat persones:l'opressió de la burgesia catalana i d'un delicte d'agressions al delegat

Director: espanyola.de les Terres de l'Ebre, Francesc Antonio Ortiz Montané Sancho.

Cap d'Estudis:

Montse Monclús Llop

Coordinadora Pedagògica:

Mar Carranza Passarrius

Cap d'Estudis d'FP:

Joan Ribera Sánchez

Càrrec Directiu Addicional:

Montse Nicolau Borràs

També alguns càrrecs de coordina-ció s'han vist afectats per aquesta situació: Cristina Estopà Rius passa a ser Cap del Departament de Llengua i Literatura Catalana i Marià Hierro Castarlenas compatibilitzarà el seu càrrec de Cap del Departa-ment Antropològic-Social amb la Coordinació de Batxillerat.

Aquests canvis no han d'afectar, en VISCA LA TERRA!Des de Maulets considerem que absolut, la línia de treball endegada aquest judici és un judici completa- NI UN PAM DE TERRA, NI UNA en els darrers anys, que tan bons ment polític, ja que l'acusació que va GOTA D'AIGUA!resultats ens ha donat i que ens ha caure sobre Josep no és més que un

LO COMBAT MAULET portat a ser centre de referència a intent de la Generalitat i de les seves CONTINUA!! GUANYAREM!!nivell de tot Catalunya. Com a nou forces repressores, els mossos

director de l'IES, voldria demanar a d'esquadra, d'atemorir el moviment to ta la comuni tat educat iva la antitransvasament, que havia estat

MAULETS,mateixa col·laboració i ganes de capaç de mobilitzar una quantitat de treballar que ha mostrat fins ara amb gent mai vista a les Terres de l'Ebre. el jovent independentistala certesa que, entre tots, farem una Però els va sortir el tret per la culata, revolucionaribona feina. i el moviment, lluny d'atemorir-se, ha

seguit treballant contra el projecte del Plan Hidrológico Nacional i per Toni Ortiz Montanéuna nova cultura de l'aigua, portant

Director en funcions de l'IES Flix la seua l lui ta arreu del Països Catalans i del continent europeu.

Ó

CANVIS EN

L'ORGANIGRAMA DE L'IES ABSOLUCIÓ JOSEP!

EL GRUP DELS SIS

EL BUS DE LES PROFESSIONS A L'IES FLIX

5

L’IES

DIA

A D

IA

Hola! Som la Macarena, la Zoulikha, De vegades fem la feina en grups de Esperem que us hagi quedat clar a el Sergio, la Sílvia, la Vanessa, el 2 o 3 persones, i d'altres individual- tots els alumnes de l'IES Flix què Juan Pablo i la professora Àngela. ment. són les AI.Estem cursant 3r d'ESO a l'IES Flix. La relació entre les persones que Dues hores a la setmana sortim de f o rmem e l g rup “de l s s i s ” és Alumnes d'AIl'aula per anar a les AI, que són unes bastants bona, ja que aquest és el

3r ESOclasses on fem deures i quadernets tercer any que estem junts a les AI.que ens donen els professors E n s h o p a s s e m f o r ç a b é e n perquè puguem entendre millor el aquestes hores de classe ja que, tot que s'explica a l'aula. treballant, ens divertim.

El passat mes de gener, els alumnes de l'institut van poder informar-se sobre el seu futur professional gràcies a la visita del bus de les professions, instal·lat en el nostre recinte.

6

DIG

UES

LA T

EVA

Eduard Hipp i Juan Carles Mas són alumnes de l'IES Flix; són compo- 4. En un futur què teniu pensat nents d'un grup de música i hem ser?volgut saber com s'ho fan per a E: Electricista rocker (com el meu combinar e ls assajos amb els tutor).estudis.

J: Estudiar magisteri musical i grau superior de percussió.

1. Quin curs feu?

Eduard: Primer de cicles formatius 5. Teniu un grup de música, com de grau mitja (lo millor del món). combineu els assajos amb els Juanki: Segon de batxillerat. estudis?

E: Ho porto perfecte.

J: Intentem buscar el mateix temps lliure que ens pugui coincidir. S'ha de 2. Et sembla difícil? dir que els instruments els tenim al mateix local on passem l'estona i E: Hi ha molta llibertat entre els això facilita molt les coses.professors i els alumnes, no com a

l'ESO.

J: Alguna assignatura sí, però amb general és aplicar-s'hi. 6. Si us féssiu famosos, què

farieu amb els estudis, continua-ríeu estudiant?

3. Feu molts exàmens? Què E: Ni loco!!!opines del treball de recerca?

J: Probablement intentaria cursar E: Pues no. algun estudi que m'assegurés una J: Fem molts exàmens, segurament feina perquè la fama és una cosa més del compte. El treball, el valoro que no acostuma a durar molt. De molt positivament, perquè és una totes formes no se sap mai que faria bona oportunitat per a trobar en aquesta situació. informació sobre un tema que et pugui interessar, encara que falta

Lídia Castan i Elena Parra temps per aconseguir els propòsits que et marques. (3r ESO C)

ENTREVISTA A EDUARD HIPP I JOAN CARLES MAS

Canvi a la Directiva del Centre

A conseqüència dels resultats electorals, el nostre Director en Xavier Vega Castellví ha estat nomenat Delegat Territorial d'Ensenyament a les Terres de l'Ebre. Des d'aquí volem donar-li la nostra enhorabo-na i encoratjar-lo en la nova tasca.

També aprofitem l'avinentesa per felicitar a Pere Muñoz Hernández que va resultar elegit nou Alcalde de Flix i President del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre. Volem donar-li, també, tot el nostre suport en els nous càrrecs.

Assemblea General Ordinària

El passat dia 28 de novembre del 2003 es va celebrar l'Assemblea General Ordinària essent aprovats l'Estat de Comptes i els Pressupostos. Es va informar de les activitats passades i de les previstes per al curs 2003/04.

V a haver-hi molta participació en l'apartat de precs i preguntes per part de tots els assistents.

La nova Junta està formada:

Montse Canals Aliaga, presidenta

Xavier Solé Jové, vice-president i tresorer

Mercè Castellví Masot, secretària

Alberto Pérez Oguiza, vocal

José Domingo Abelló, vocal

Juan Porta Tarragó, vocal,

Lola Arcas López, vocal

Rosa Solé Serra, vocal

Nuri Vernet Ferré, vocal

Leonor Cervelló Garcia, vocal

Xerrades- Col·loqui

El dia 10 de desembre es va fer la primera xerrada del curs, a càrrec de la Sra. Rosa Barceló amb una conferència mol t interessant t itulada Auto-estima. La participació dels assistents va ser molt p o s i t i v a . A q u e s t a x e r r a d a v a s e r organi tzada pel Consel l Comarcal , Benestar i Família, l'AMPA CEIP i l'AMPA IES.

Activitats previstes

Curs de Tècniques d'Estudi els dies 4,11 i 18 de març de set a vuit de la tarda, adreçada als pares i mares d'alumnes de l'IES.

Curs preparatori per a la prova d'Accés als Cicles Formatius, per als alumnes de 4rt d'ESO.

Jocs escolars

Ja s 'han fe t les inscr ipc ions per a participar en els Jocs Escolars de la Ribera. Els nostres entrenadors són nois i noies que col·laboren amb l'AMPA. Els entrenaments es faran a cada poble.

Pares i mares, animeu als vostres fills a participar en aquestes diades esportives!

L'AMPA INFORMA

7

El dimarts dia 28 d'Octubre els les inclemències meteorològiques, en un polígon pròxim a Tarragona. alumnes de primer d' ESO vàrem es deixa reposar uns quinze dies. Aquesta deixalleria, com moltes visitar, per a complementar el treball altres, és gratuïta per als usuaris Després, se separen els plàstics i a classe de ciències experimentals, però a les empreses se'ls hi cobra vidres que puguin haver-hi, deixant, una planta de compostatge i una una petita taxa. Vam poder veure tan sols, la matèria orgànica. Tornen deixalleria. A classe havíem parlat diferents contenidors (dels grans) a posar la matèria en piles però del reciclatge: com s'ha de reciclar, amb uns cartells que senyalitzaven aquesta vegada li afegeixen fulles, el què, on portar els objectes que no o n h a s d e l l e n ç a r c a d a c o s a rames...tot el que es pot treure d'un es poden llençar al contenidor, etc.. matalassos, neveres, aerosols, etc.jardí. Aquest procés dura unes Vam sortir de l' institut amb dos quinze setmanes(4 mesos), per a fer Si tots reciclem “de veritat”, el món autobusos i ens en vam anar a la possible el compostatge es necessi- sencer serà més verd, més bonic i planta de compostatge de Botarell ta oxigen i l'ajuda dels microorganis- millor per a nosaltres ja que ara, no (Baix Camp) . Només ficar els peus mes, insec tes i demés. Per a s'acaba de notar l'efecte sobre la a terra ens va cridar l'atenció aquella renovar l'aire s'utilitza ambientador capa d'ozó . Sí que es refà però pudor tan i tan forta a matèria en tota la planta i als voltants dels lentament. Per això diguem:orgànica que “tots produïm”. Ens conductes d'aire s'hi col·loca fusta Recicla i no contaminis!vam dirigir a la casa on un noi ens va porosa procedent de Navarra per a explicar el procediment. xuclar les olors. Quan han passat les

quinze setmanes el que abans era Anna Sangrà HerreroEls camions procedents dels pobles matèria orgànica ara és compost o i ciutats del voltant amb la matèria 1r ESO - Aadob. L'adob es ven per tones i orgànica, descarreguen tot el seu resulta bastant barat, 13€ la tona.contingut formant piles, aquestes

piles es deixen al aire lliure amb una Ja ben esmorzats, ens vam dirigir mena de sostre per a protegir-les de amb l'autobús a la deixalleria situada

El passat onze de desembre els tranquil·lament, ja que avui són mar o passejant per les botiguetes.companys i companyes de 1r d'ESO zones peatonals. Així vam fer cap a I ja després vam tenir el plat fort! vam fer una sortida a Barcelona. Ens l'entrada del Museu Picasso i, més Entràvem al Camp Nou a les 16:00 i esperava tot un dia ple d'aventures i tard, a la Catedral, on vam disposar ens esperaven dues hores de gresca! de tres quarts d'hora per passejar patinatge bé, alguns patinaven,

per la Fira de santa Llúcia, plena de Al matí, en sortir de l'IES i durant altres quèiem i ens tornàvem a paradetes que venien tot d'articles bona part del viatge, no vam parar aixecar constantment. Ens ho vam nadalencs: figures de pessebre de de cantar cançons, explicar acudits i passar pipa! Quan al final ens van dir totes les mides i formes destacaven anècdotes d'altres sortides o de la que ja era hora de marxar ningú es e ls caganers de persona tges nostra estada a l'institut. Així va va queixar: teníem el cul baldat! f amosos - , f e tes de ma te r i a l s passar el llarg recorregut que separa Després de deixar els patins i tot el d iversos (p làs t ic , te r r issa . . . ) ; Flix de la capital. material, encara vam poder disposar guarniments variadíssims, arbres i

En ar r ibar, vam anar a v is i tar d'una estoneta per fer una escapada troncs de Nadal, molsa, vesc... i fins i l'església de Santa Maria del Mar a la Botiga del Barça i vam acabar tot bosses de pedretes de riu a 1 € !!! acompanyats d'un guia que ens va els calerons que ens quedaven.nosaltres vam pensar que allò era un explicar moltíssimes coses. En disbarat i ens vam posar a riure quan Per fi, la tornada va ser tranquil·la... particular ens va cridar molt l'atenció vam veure que algú en comprava. n ingú ten ia ganes de gresca. l 'alçada de la construcció i els L'endemà.... a la majoria ens feia Bé, sense que ens n'adonéssim, vitralls. D'aquests últims, com a mal el cul.aquella estona ens va passar volant, anècdota, ens va explicar que n'hi

així que tots vam anar cap al lloc on hav ia uns en memòr ia de les havíem quedat i després vam pujar Olimpíades del 1992 i uns altres en Montserrat Martíneznovament a l'autobús que ens va honor al Barça!portar al Maremàgnum. Allí vam i Sergi Ramos

En sortir de l'església, vam visitar tornar a tenir temps lliure per dinar; 1r d'ESO Cuna part del barri gòtic, amb els uns anaven al Mc Donald's, altres al

característics carrerons estrets, de Pans & Company, uns altres es p e d r a , p e r o n v a m p a s s e j a r menjaven l'entrepà drets davant el

EL RECICLATGE

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ESSOBRE RODES!

8

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

roda i una escala. L'ermita pertanyia trencall i agafem, a la dreta, el camí a la Cartoixa d'Escala Dei. cap a l'ermita de Santa Magdalena.

En aquesta ermita hi ha una bassa, Al costat de l'ermita s'hi troba una una zona de gronxadors, taules i escultura de fusta, trencada, d'un fonts. Al costat, en una roca, hi ha un instrument de corda.petit pessebre penjant i unes rajoles

Continuem baixant fins a arribar a un on hi ha un text escrit.punt del camí on s'ha de travessar el

Tornem al camí i ens apropem a riu Montsant. Hi ha dos ponts, l'un veure una granja d'oques i gallines seguit de l'altre. El primer és una situada a la dreta, sota del camí.placa de fusta amb llistons clavats

per poder-hi passar més bé i, l'altre, Seguim una drecera que travessa el un pont de corda amb taulons que camí principal i va pel mig del bosc. no estan gaire separats. Passem pel costat d'un edifici pintat

de color b lanc amb taques de Passem els ponts i agafem el camí colors…que va paral·lel al riu Montsant. És

un antic camí que comunicava Més endavant, trobem una masia i Ulldemolins amb Margalef. L'agafem travessem un rierol. Agafem el camí a l'esquerra, en direcció Ulldemolins. de terra en direcció a Ulldemolins, a Més amunt passem pel costat dels la dreta; en aquest camí s'hi troben Tres Jurats i dels Tres Juradets i molts sílexs. Fem un petit tram del d'altres formacions rocoses que camí i agafem una altra drecera, a reben noms segons la seva forma. l'esquerra, que va pel costat d'un

camp de conreu.Al cap d'una estona ens trobem les El departament d'Educació Física de Cadolles Fondes, dessota del camí. Agafem un altre camí que ens porta l ' IES Flix ens proposa fer una És una part del riu Montsant on és fins a Ulldemolins. A Ulldemolins sortida per conèixer una part del possible de banyar-s'hi , ja que la anem per dins el poble fins a la plaça Montsant i tres de les moltes ermites majoria de l'any hi ha aigua. de l'església; d'allà, en direcció a la que s'hi poden trobar.

carretera, passem pel costat d'una Seguim caminant fins que traves-Fem l'excursió quatre professors i ermita , integrada al poble, i pel sem un rierol per sobre d'uns taulons els alumnes de 2n d'ESO. costat de l'escola.i pugem unes escales. Més enda-Es tracta de passar un bon dia fent vant tornem a travessar el rierol per A la carretera, pugem a l'autocar i exercici, conèixer indrets naturals a arribar a un camí encimentat. tornem cap a Flix.interessants, estar junts i passar-ho Caminem uns metres més i ja tro- Sobre aquests paratges del Mont-bé. bem una font, la font de la Gleva. sant que hem conegut s'expliquen Sortim de Flix amb autocar, en No gaire lluny agafem una drecera, a moltes històries i llegendes.direcció a la Serra la Llena. L'auto- l'esquerra, que passa per un pai- Expliquen que antigament a les car ens deixa en un punt de la satge bastant àrid. coves, les balmes i els llocs on més carretera de la Serra la Llena on hi

Després d'una pujada pronunciada, tard s'hi van construir ermites, hi ha un indicador i un caminet que travessem un bosquet i arribem a vivien molts eremites, gent que baixa, a la dreta, en direcció a la vall l'ermita de Sant Antoni. A l'ermita hi buscava pau espiritual i vivia en del riu Montsant.ha una zona de taules, on dinem. solitud.

Comencem a baixar per la sendero- També hi ha unes fonts, un lloc per En temps de la guerra civil, ens va la, quasi sempre fa pendent i hi ha cuinar i uns gronxadors. explicar el Biel que aquestes roques alguns trams on el camí és ple de Tornem a sortir al camí i anem en i ermites van servir d'amagatall de còdols. Passem pel costat d'una direcció a Ulldemolins; arribem a un persones que no volien fer la guerra cisterna que està a sota del camí.

A mesura que anem baixant, el camí es torna més humit i ple de bosquets on els arbres quasi no deixen passar la llum del sol.

Arribem a l'ermita de Sant Bertomeu i ens aturem a esmorzar. Prop de l'ermita hi trobem una mena de font i un refugi de pedra, en una balma. L'ermita no és gaire gran; a l'arc de pedra que marca la porta hi ha una pedra clau on hi ha gravades una

ITINERARI PEL MONTSANT

9

LES

NO

STR

ES

SO

RTID

ES

i, més tard, la roca del Tres Jurats va ser l'escenari d'alguns casaments hipies.

Avui, aquests indrets són llocs que els excursionistes i amants de la natura visiten molt sovint i més encara ara que ja són coneguts per tot arreu ja que el Montsant ha estat declarat Parc Natural.

Aquesta sortida ha estat molt bonica i interessant tant pels llocs com per tot el que hem trobat i vist, llàstima que el grup era massa nombrós i havíem d'anar una mica de pressa i això no ens ha deixat aturar-nos a comentar i parlar el que anàvem trobant. Per aprofitar-la més hagués anat bé de disposar de diverses informacions abans per poder orientar-nos més bé i entendre a fons allò que ens trobàvem i veiem.

Ara bé, penso que ens ho hem passat molt bé, hem gaudit de la natura i hem après força coses. Hem conegut una part molt interessant del Montsant.

Maria Garcia i Barberà

2n ESO C

ITINERARI PEL MONTSANT

El dia 28, els alumnes de primer d'ESO s ' e s d e v é s o b r e u n a s u p e r f í c i e vam anar a Tarragona a veure una impermeable en un gruix d'uns dos planta de compostatge i una deixalleria. metres; els residus són remoguts

mecànicament per tal d'assegurar-hi A la planta de compotatge fan un procés

l'accés de l'aire. El procés sencer dura d'acceleració de la descomposició

uns s is mesos ; e l rend iment de l aeròbica de la matèria orgànica de les

compostatge és de 600 kg de compost deixalles domèstiques, que condueix a

de 1000 kg de deixalles. Els residus l ' o b t e n c i ó d ' u n a m e n a d ' h u m u s

restants han de ser incinerats o abocats aprofitable per a l'agricultura (compost);

en un indret especialment controlat.el compost val 13 euros els 1000 kg. El compostatge es porta a terme en També vam anar a veure una deixalleria instal·lacions on els residus biodegrada- d'emmagatzematge selectiu de residus bles són polvoritzats per tal d'augmentar municipals, que no són objecte de la superfície de contacte amb l'aire i de recollida domiciliària. Aquests residus fer-se més susceptibles a l'atac dels seran reutilitzats, reciclats o eliminats de bacteris i als fongs aerobis. Els residus forma controlada. Les deixalleries són sotmesos a un tambor magnètic que faciliten la recollida dels productes i en separa els components metàl·lics; materials més diversos: paper, vidre, els residus sòlids són triturats, tamisats i plàstics, piles, mobles, medicines, roba, mesclats amb fang residual de les electrodomèstics, etc.estacions depuradores biològiques

Marta Sánchez Nadald'aigües, i se li ajusta la humitat entre un

1r ESO-C40% i un 60%. La degradació biològica

L'EXCURSIÓ A TARRAGONA

El passat dia 16 de desembre l'IES de mitjançant fotografies, vídeos i vestits de Flix ens tenia preparada una excursió l 'època quines eren les condicions i a Barcelona per a tots els alumnes de l'estructura de les presons. També es segon de batxillerat (humanístic, pod ia veure com es t rac taven e ls social, tecnològic i científic) amb la presoners, entre els quals també hi havia idea d´estar-hi tot el dia. L'autocar va dones i nens.sortir amb tots els companys des de

L'exposició era molt interessant, però, Flix ben aviat, amb el propòsit d'estar

com que teníem un guia, havies d'escoltar a l'hora al lloc acordat.

i no vam poder gaudir-la gaire, ja que a la Quan vam arribar a Barcelona, ens majoria de nosaltres ens hauria agradat van portar fins al Maremàgnum, prop poder llegir els escrits dels cartells, que d'on hi ha el Museu d'Història de eren molt curiosos per a nosaltres.Catalunya. Com que vam arribar molt

En acabar aquesta visita, vam tenir temps aviat vam poder esmorzar, donar una

lliure per poder anar a dinar i donar una volta o fer alguna compra.

volta per Barcelona. A la tarda teníem una Al museu ens van dividir en dos grups: altra activitat: anar al Teatre Nacional de primer van entrar uns i després els Catalunya a veure l'obra teatral “Primera altres. El Museu d'Història és molt Plana”.gran, però nosaltres vam anar a veure

Esther Serra Fortuñouna exposició: “Les presons a l'època

(2n batxillerat A)franquista”. Allí vam poder veure

ELS ALUMNES DE 2n DE BATXILLERAT A BARCELONA

10

Salvador Dalí (1904-1989) és conegut per la seva particular obra pictòrica. Però aquest artista empordanès també es va aventurar en el món literari. Aquest any se celebra el centenari del seu naixement (Any Dalí) i des de l'IES Flix volem contribuir en aquest homenatge reproduint una prosa-poètica seva i uns poemes surrealistes que han realitzat alumnes de quart d'ESO.

TALLER

DE P

OES

IES

POEMA AGAFAT AL VOL, NO TAQUIGRÀFICAMENT

Veig una ossamenta pútrida i de qualsevol manera. Damunt els ossos una màquina de cosir. Sobre la màquina una ventada de vent subjectada per una palla. Més amunt, una bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d'alumini. A la màquina de cosir, el setrill de petroli i sobre el setrill un rellotge tou, com un formatge de Camembert que regalima, i se li veia l'os, se li veia l'os de la punta del dit gros del peu.

I tot allò no era més que un ruc podrit. L'ossamenta, la màquina de cosir era el ventrell, el vent subjectat per la palla el seu cap, i la bufetada que es rentava les dents amb una truita a la francesa d'alumini no era altra cosa que un eixam de mosques que voltaven el ruc mort i putrefacte.

Salvador DALí: Art, núm. 0 (1934)

Pujo al meu bòlid i corro per tota la ciutata cinc-cents quilòmetres per hora.Vaig a buscar un amic a una casa enlairadai anem a un concert al planeta del costat.

Joan Antoni Llop (4t A)

POEMES SURREALISTES

El tractor, amb els sorolls d'explosió que fa, sembla que s'hagi de ficar a 1.000 km/h,quan no puja de 4.000 rpm, i la seva enorme força de gasoilel deixa passar per on ell vol.

Sergi Pardell (4t A)

Estic viu i mort,una girafa baixa.El cor batega,negre i blanc.Un diari en blanc.Un soldat mort.Estic viu i mort.

Lluís Tena (4t D)

Internet com a mitjàde transport, quinaGRAN IDEA.Ens permet viatjarde punta a punta delmón en pocs segons,amb la possibilitat deportar tot l'equipatge queVULGUEM.Només s'ha de poderPAGAR!

Lluís Tena (4t D )

La llum del camí ens il·luminai seguim com ens indica la gavina,tot creuant mar endinscom fan els petits ratolins.

Surt el sol i es fa de nit,ràpid com un brunzit,on tothom és perseguitcom un cabrit.

Anna Julià (4t D )

Obro la nevera i observo com es desesperacridant com una boja cadernera.I em mira i em diu: “Espera'm.Ara em transformaré en sandvitxera”.

Anna Julià (4t D )

Oriol Viñado (4t ESO D)

11

TALLER

DE P

OES

IES

Es la primavera, Una noche soñé la estación primera; que mi pueblo ya no era mi pueblo,las flores florecen que mis amigos no eran mis amigos.y los campos reverdecen. Y cuando desperté

de este mal sueño.El verano es la siguiente, ¡Cuánto me alegréel sol sale ardiente; de tener lo que tengo!como hace mucho calor (Guifré)nos ponemos el bañador.

(Marina Castellví) Los chicos son lo peor,por no decir un horror.

El otoño ha llegadoy el verano nos ha dejado. Te gusto, El otoño, del invierno es amigo le gustas.y a punto debe estar la ropa de abrigo.En otoño no hace frío ni calor, Pero el día que pasa otra,por eso es la estación mejor. adiós idiota.

(Georgina Tarragó)Te rompen el corazón

¡Oh invierno, y no te piden ni perdón.frío y eterno!Bonita estación Ya lo digo bien,si tienes calefacción. los chicos son lo peor,Nos traes el viento helado por no decir un horror.y el cielo nublado. (Lara Bertran)Nos traes la nieve blancay el corazón lleno de esperanza. El amor es un sol¡Oh invierno, que por tus ojos se metefrío y eterno! y al llegar al corazón

(Janina Carranza) estalla como un cohete.(Isa de la Cruz)

PRIMERAS POESÍAS

El meu pare Se´n va anar.Tot sol em vaig quedar.El meu gos es va morir,Vaig trobar un nou camí.Estic sol sense consol, cap dona ja no em vol.

(Esteve Clavell . 1r. ESO C)

Gent gran i gent jove,En el camí de l'amistat.On anirem a parar tots plegats?Reunits a casa meva.Grans de raïm per a les horesI cava per rebre el nou any.Nadal ja és passatAny nou ple de felicitat.

(Georgina Tarragó Prunera. 1r. ESO C )

Las hormigas son las letras de los libros.La avispa es la ladrona de las flores.El mosquito es el conde Drácula en miniatura.Las serpientes son las cuerdas que nos asustan.El búho es el guardián de la noche.La ardilla saca el polvo a los árboles.

El conejo para jugar a fútbol se viste de Ronaldin-ho.El gato es el coche de las pulgas.Las cebras se han fugado de la cárcel.El cuello de la jirafa es una escalera al cielo.El caballo es el aristócrata de los animales.Los tiburones son los dictadores del mar.

GREGUERÍAS 1ºB - 1ºCACRÒSTICS

12

VA D

E L

ITER

ATU

RA

8:00 AM 3:05 PM En la escuela, hacíamos teatro. En mi primer año en primaria, represen-Me he levantado a las ocho. En la Me han informado de que esta tarde tamos la obra denave todo está en silencio. Soy el no necesitarán mis servicios y por

primero en despertar, hoy. eso me voy a jugar al bingo. Pienso “El Petit Príncep”, una obra que ha pasármelo en grande. marcado mi vida.9:00 AM

4:15 PM En la primavera del año 1997, Ha empezado el movimiento. Yo, ya cuando tenía 6 años,mi madre me hace diez minutos que he desayuna- Apuesto 30 krikens para el número dio el texto y el casete donde se do, pan de acero con paté de tinta 20.contaba la obra; me leí el texto un azul y un vaso de gasolina. Y yo, 40 para el 13. montón de veces y siempre estaba

9:15 AM escuchando el casete.¡ Anda!, si es el número de la mala He subido al puente de mando para suerte. Cuando ensayábamos la obra, yo v e r c o m o v a n l a s c o s a s . D e me metía dentro de los personajes y Bueno, da igual.momento no hay problemas y creó disfrutaba.

6:25 PMque me quedaré unas horas para Representé el “Petit Príncep”, la flor ayudar. He ganado 895 krikens. Hoy es mi y el astrólogo, siempre con alegría e

día de suerte en el juego y dentro de 10:45 AM ilusión.poco podré ir a cenar, claro que

Hemos detectado un cinturón de El recuerdo de este teatro se me ha antes daré un paseo por la nave.asteroides y parece que uno va un quedado marcado hasta ahora, y

7:30 PMpoco desviado. Tendremos que creo que seguirá dentro de mí para vigilar. siempre.La cena ya está lista y yo estoy

muerto de hambre. Así que no 11:10 AM La capa que me sirvió para repre-esperaré. sentar el “Petit Príncep”, también El asteroide ya está muy cerca de la

sirvió para disfrazarme de caballero, 8:00 PMnave . Todos vamos a l o l oco pirata, hada... y aún sigue en mi baúl intentándolo esquivar. El asteroide sigue nuestra trayecto-de disfraces, guardada con todo el

ria y no nos habíamos dado cuenta 11:50 AM cariño.de que es taba s i tuado det rás

Nos ha costado pero hemos salido nuestro. Espués de la cena, saber bien parados y ahora el capitán me una cosa así no es muy agradable. Maria Garcia i Barberà llama. A ver qué tal.

8:53 PM 2on C ESO12:00 AMNos han in fo rmado de que e l

X-05, ¿qué ha pasado? asteroide es una nave enemiga Hemos tenido que esquivar un camuflada y que se dispone a asteroide. atacar.

Nos hemos desviado mucho de la 9:00 PMruta. La otra nave ha disparado unos Ya lo sé capitán, intentaremos obuses.rectificar. En nuestra nave reina el caos. No Vaya y no me haga perder más los podremos detener.tiempo. ¡Es el fin!Sí, capitán. 10:30 PM

1:35 PM En el espacio flotan fragmentos de la Ya hemos rectificado la ruta y me nave y de robots. No hay nadie vivo. han llamado desde la cocina para La nave enemiga se va y entre los echar una mano. fragmentos de hierro, aún calientes,

de un robot destrozado, flota una Espero que haya algo bueno para bolsa de piel que contiene 895 comer.k r i kens , una suma de d i ne ro

2:11 PM considerable. El propietario debía haber sido muy afortunado.Ya hemos terminado la comida y

ahora voy a ayudar a recoger los p la tos y a lavar los ya que de

Maria Garcia i Barberà momento no tengo más tareas que hacer.

ENERO DE 2455 MEMORIAS

13

VA D

E L

ITER

ATU

RA

Un dia, ja fa uns quants anys, anava no sabia com era aquesta estrella i En la Torre, continúo estas memo-pel carrer, bastant moixa perquè llavors vaig recordar la rosa que rias, estas queridísimas memorias.m'havia tornat a quedar sola. Els havia trobat… Esto sucedió la navidad pasada, un meus amics havien marxat de Ja no hi era però estava segura que 25 de diciembre muy helado, en que vacances. Va començar a nevar… ella era l'estrella. lo que más té apetecía era estar en Vaig anar a aixoplugar-me al portal tu casa calientito y disfrutar de la Vaig tornar cap a casa i pel camí d'una casa de pedra. El carrer familia.vaig trobar-me una nena petita que estava tot blanc i lluent. De sobte, seguia un gat per agafar-li una rosa Me acuerdo perfectamente de este vaig veure al terra una rosa precio- que portava a la boca. Em vaig día, me marcó mucho.sa, de color blanc, amb uns pètals acostar al gat i li vaig estirar la Yo estaba en mi casa sola, mis molt suaus, semblava un diamant de rosa… padres habían salido, y yo me quedé tant que lluïa i mentre la mirava em

Tan bon punt la vaig agafar, es va en casa preparando la mesa, porque va envol tar una immensa l lum enlairar i va començar a brillar amb por la noche tenían que venir mis blanca.una llum molt càlida i bonica. amigas a cenar.

La llum va desaparèixer i em vaig La neu ja no gelava, les guerres es Me puse música y mientras ponía la trobar a dins d'un bosc atapeït de van aturar i el món es va començar a mesa me inventaba mis coreogra-pins, avets i alzines.omplir de pau i amor… fías. Llegó la canción número 15, mi

Vaig començar a caminar i vaig favorita, para ser exactos, era mi Llavors em vaig despertar.sentir una espècie de rugit… pre fer ida para mí y para o t ra Seguint el so, vaig arribar a un llac persona muy especial.molt gran i de color roig. A la vora hi M'havia adormit al portal d'aquella Él y yo, nos juramos que cada vez havia un drac gegant; era de color casa. Tot tornava a ser igual, tan sols que la escucháramos pensaríamos daurat i brillava amb la llum de la havia estat un somni… o potser no. un con el otro. Y yo, eso mismo lluna. estaba haciendo. El drac estava adormit però quan Me senté en el sofá, y empecé a Maria Garcia Barberàm'hi vaig acostar, es va despertar. pensar en todos los buenos y malos

2n ESO CQuan anava per fugir em va dir que ratos que pasé con él.no tingués por, que ell no menjava De repente, cuando faltaba poco humans. para que terminase la canción, M'hi vaig apropar amb compte i li l lamaron a la puerta, no se me vaig preguntar quin era aquell lloc. ocurrió en ningún momento si el que em va dir que era “el bosc de les llamaba era él, pero tenía curiosidad estrelles de la llum blanca” i que allí para ver quién era, así que fui a hi vivien moltes fades i elfs, follets i abrir.nans, algun unicorn, les sirenes del Conté hasta tres y abrí la puerta.llac i ella que es deia Shirelda i era

¡ERA ÉL! ¡Era mi chico! Le abracé una femella molt sàvia. També em con todas mis fuerzas y le dije lo va explicar que m'hi havia fet anar mucho que le quería.perquè una de les dotze estrelles

s'havia perdut i jo els havia d'ajudar ¡Éstos fueron los minutos mas a buscar-la. minutos más intensos e importantes

de mi vida.Em va carregar sobre el seu llom i vam caminar cap al centre del bosc SIEMPRE LOS RECORDARÉ CON on s'havien reunit tots els seus MUCHO CARIÑO ! habitants.

Em van posar al corrent de tot el que Alba Jornet havia passat.

2n. ESO BUn dia se' ls havia presentat el dimoni suprem, la Baba-Yaga i havia enviat l'estrella, a través d'un forat, al meu món i em necessitaven a mi perquè l'anés a buscar ja que ells no pod ien so r t i r de l “ bosc de l a Fantasia”.

Immediatament, després de la reunió, vaig tornar al meu món. Jo,

EL VIATGE DE LA LLUM MI MEJOR DIA

14

4 Primerament els dos jugadors han Una vegada feta la primera jugada d'acordar un lloc de l'espai al qual tres cops d'acostament-, li toca al 4Nombre de jugadors: Per jugar-hauran de fer arr ibar la p i lota jugador A allunyar la pilota amb un hi cal un mínim de dos jugadors. Si colpejant-la amb l'stick. Un cop es té sol cop d'stick. en són més poden enfrontar-se clar aquest lloc que pot ser fer-la entre parelles. El joc segueix a continuació fins que entrar a una porteria de handbol, el jugador B aconsegueixi arribar al 4Material: Com a mínim un stick passar-la per sota un banc, tocar un lloc previst amb els cops estipulats òbviament, però, si cadascú té el fanal o una porta...- s'inicia alesho- prèviament o bé que, contràriament, seu se rà m i l l o r - , i una p i l o ta res un tempteig entre ambdós els seus esforços resultin infructuo-d'escuma o de plàstic preferiblement jugadors. Un d'aquests assenyala el sos degut al càlcul erroni que ha fet que no corri molt en ser colpejada. nombre de cops que ell creu que o a la destresa de l'oponent. necessitaria per aconseguir fer 4Espai: Ha de ser ampli. Com a arribar la pilota al lloc indicat. Si el mínim l'espai que ocupen dues contrincant considera que ell pot pistes de bàsquet o handbol. Alumnes de 2n ESO delaconseguir-ho amb menys cops, ho

4Objectiu i desenvolupament del CV Jocs d'Arreu del Mónindica i serà ell qui iniciï el joc; si, al joc: És un joc de repte i estratègia, contrari, pensa que no ho pot fer, és de càlcul i picardia. l'altre qui comença.

Anem a imaginar que el jugador A proposa aconseguir-ho en quatre jugades cada jugada la componen tres colpejos-, mentre que el jugador B afirma poder-ho fer en sols tres, aleshores serà aquest segon el qui comenci el joc. El jugador B dispo-sarà, doncs, de tres jugades de tres cops cadascuna per acostar la pilota a la fita.

Origen: França

SO

LID

AR

/IES CHAMBOT

Els alumnes de 1r d'ESO hem volgut conèixer com vivim les festes de Nadal i quina relació i influència tenen les tradicions de sempre amb l'arribada de noves tradicions.

Per fer-ho vam dissenyar la següent taula on, anònimament, els companys de curs vam anar contestant l'enquesta.

15

NO

PER

DIS

EL N

OR

D

Com veiem l 'enquesta és molt 4En relació al Pare Noel, 30 noies i 4De diners, en canvi, 55 dels senzilla. Apuntem l'edat però no la 14 nois afirmen celebrar-lo i rebre enquestats asseguren que els n'han tenim pràcticament en compte ja presents d'aquesta figura importada portat i sols 4 dos nois i dos noies- que tots som del mateix curs. Els en els darrers anys. Més de dues diuen que no.resultats, però, sí que els diferen- terceres parts, doncs, han introduït ciem per sexes ja que, com veurem, aquest ritual en la festa.

4Per acabar, en relació a altres canvia una mica el tipus de regals objectes regalats, destaquen quatre que es reben.

425 noies no han tingut o demanat joves que han tingut un ordinador, Els resultats obtinguts, d'un total de cap joguina electrònica, mentre que tres més una bicicleta, i altres dos 59 enquestats -37 noies i 22 nois- sols 4 nois no n'han demanat. Es destaquen un equip de música.són els següents: veu clarament com majoritàriament

les noies no s'inclinen per aquest Alumnes de 1r d'ESO - Ctipus de jocs, mentre que sí que ho 4Tots els alumnes enquestats

fan la majoria de nois.celebren els Reis i reben regals d'aquests personatges tret de tres no ies que asseguren no ten i r 4En relació a les joguines en present. general, veiem també com tot i que

ja pràcticament no en demanen, són els nois els qui ho fan més. Sols 6 4En relació al Tió o Tronc de Nadal noies de 37- asseguren haver trobem ja més diferència. De les 39 demanat joguines mentre que 9 de noies, 10 no fan cagar el tronc, 22- han estat els nois que n'han mentre que de nois n'hi ha 7 que tingut.tampoc el fan cagar. Això és quasi

un terç dels enquestats que ja no realitzen aquesta tradició. 4A més de la meitat de les noies

els han regalat un mòbil aquestes festes: 21 de 37. En canvi, de nois, 4Sols 22 noies asseguren que fan sols 7 dels 22 l'han demanat. És, l'arbre de Nadal i que esperen algun doncs , un t ipus de rega l més obsequi d'ell, mentre que sols 11 sol·licitat per part de les noies que nois la meitat- confirmen fer-lo. Per dels nois.tant, aquesta tradició importada de

l'exterior en les darreres dècades s'està imposant ja que entorn el 55 4De roba, els Reis no n'han portat % dels enquestats fan aquesta a 6 noies i 7 nois. Veiem, doncs, que activitat. també és un tipus d'article que

demanen més elles que ells.

QUINES FESTES DE NADAL ES PORTEN?

SONDEIG SOBRE LES FESTES DE NADAL

Edat Noi Noia Reis Tió Arbre Pare Noel

Jocs Elec.

Joguines Mòbil Roba Peles Altres

16

TR

AD

ICIO

NAR

IUS

1. En què consisteix ser majoral festa tradicional que centenars de d'això, vam tenir petits problemes en de les festes de Sant Antoni? majorals han perpetuat en el temps. els àpats i en la benedicció dels

animals a l'hora de donar el pa Bé, hi ha tres majorals. Un d'ells es beneït. Tanmateix, es van solucio-diu clavari i, els altres dos, majorals. 4. Disfrutes menys de les festes nar. També hi va haver un problema El clavari és l'encarregat de tenir la en ser majoral? en les “corrides” de cavalls àrabs, imatge del sant a casa. Aquest, junt amb els quals havíem contactat, Les vius molt intensament però no amb els altres dos, tenen la funció però finalment no es van presentar.les disfrutes, ja que has d'estar a d'organitzar tots els actes de la festa

l'aguait que tot estigui a punt i que tot i vetllar perquè la festa es perpetuï. rutlli tal com estava previst. A més, El càrrec de clavari és rotatiu durant Bé, moltes gràcies Biel, això és tot. els horaris estan molt concretats, i tres anys; acabats aquests tres els tres dies esdevenen esgotadors.anys, prenen el càrrec tres persones

més. Curiosament, actualment hi ha una llista d'espera fins l'any 2034. 5. Què destacaries d'aquestes Marta Camí i Carola Gironés

festes? (3r ESO B)2. Què et va motivar a voler La gran participació de tots els veïns ocupar el càrrec de majoral? d'Ascó i la devoció que aquests

tenen a sant Antoni. Cal remarcar En el meu cas, em van oferir ser que Ascó és l'únic poble de la Ribera majoral els companys actuals, ja que d'Ebre que, ininterrompudament, ha un dels nois que s'havia apuntat no mantingut la festa amb tot un seguit podia dur a terme la tasca.de singularitats, com són el manteni-ment de les figures dels majorals, els 3. Comporta molta feina i t res tombs, la benedicció dels

responsabilitat? animals, les “corrides” de cavalls, rucs i matxos, l'encesa de figura i el Sí, de feina molta. Has de progra-ball de la jota a la plaça.mar tots els actes amb molts mesos

d'antelació, tot un programa molt dens d'activitats, des dels actes religiosos fins els lúdics. Has de 6. Aquest any, tot ha esdevingut contactar amb grups de música,

tal i com estava previst?amb hípiques, pensar en els sopars, fer els encàrrecs, dissenyar els Per sort, enguany, el temps ens ha programes... Els càrrecs comporten acompanyat moltíssim I això ha fet molta responsabilitat perquè han que la gent assistís massivament a d'estar a l'alçada per mantenir una tots els actes. A conseqüència

ENTREVISTA A BIEL PUBILL: MAJORAL

Biel Pubill és professor d'educació física a l'IES Flix. Aquest any, a part d'aquesta tasca, ha realitzat la de majoral a les festes de Sant Antoni d'Ascó, la seva localitat adoptiva. És un honor ocupar aquest càrrec o més aviat una tasca difícil de fer? Mar ta Camí i Ca ro la G i ronés entrevisten Biel sobre aquest tema.

17

TR

AD

ICIO

NAR

IUS

15/1/2004 i els majorals. Després a ballar una regnes i li he començat a pegar estona. Quin dia més emocionant!! copets només per què no perdés el Avui era la vespra de Sant Antoni i a

ritme i començava a cridar i a cridar la tarda volia fer festa per anar amb per què corrés sense fer-li mal i per els majorals i un carro amb un ruc a 17/1/2004 què la gent s'apartés. Anava primer recollir diners per tot el poble - és amb molt avantatge, veia la meta, la Avui, només despertar-me, m'he bastant divertit- Quan estava a casa, creuo i a l cap de c inc segons vestit i he anat a veure el ruc. L'he m'ha trucat mon cosí Josep per què apareixen els altres. M'he sentit agafat i hem anat al circuit que baixés a la granja d'Ignasi per a orgullós de mi mateix; lo dolent és estava al costat mateix. A la cursa portar els rucs a la granja de Mistiri. que no m'han donat res de premi.m'ha tirat només començar i he Total , he fet quasi com un dia

caigut de cap,malgrat que portava normal. A la tarda hem anat a buscar els casc, m'he fet molt de mal. A la ponis. Mentre els pujàvem a la tarda, a la plaça! que feien jocs plaça, abans de començar a pujar el

16/1/2004 populars però jo no ni tenia gaires de carrer Clots, encara ple d'arena, li ganes d' anar però al final hi he anat hem dit a Magno si podíem fer una Avui sí que he fet festa i ben aviat he per passsar-ho bé una estona. A la carrera de ponis. Ens ha dit que sí, anat a triar un ruc per a portar-lo a nit, hem tingut que baixar uns ponis però que esperéssim a què arribés beneir als Tres Tombs i per a córrer cap a la granja de Monja a tancar- dalt i a que xiulés. Abans que els tres dies que durarà la festa. los. Magno en ha ajudat a treure'ls arribés, Jaume Vilanova ha xiulat Després de la benedicció, a tornar el els guarniments i tot. Després al ball. fluixet i ens hem aviat. El seu poni, ruc a la quadra, a casa a la dutxa i a Ara, de nit, encara hem fa mal la que estava boig, l'ha tirar per terra i m i ssa ben muda t . Desp rés a cama. ha fet caure als altres. Els únics que acompanyar el sant a casa del

hem arribat sencers dalt, hem sigut clavari, que és el més important de Robert Viñes i jo. A l'hora de frenar la festa, i a casa a ficar-me roba vella 18/1/2004 no podia perquè només el tenia lligat i bruta per a córrer. En arribar m'he per un costat i al final l'he agafat pel Avui al matí, m'he vestit i he anat a posat el casc, he pujat damunt i amb cabestre i he estirat. Ha frenat de buscar el ruc per al gran dia, la cursa el fuet pegant-li per a què corrés cop. Aquest dia ha sigut inoblidable!als Clots. Després d'una llarga quan Pepe del “lechero” deia: “Sant

espera, per fi ha arribat la meva hora Antoni mos guardo”!! Mentre encara de córrer. Estava convençut que estava damunt del ruc veia d'altres

guanyaria, ja que a les dos persones que ja havien caigut i perseguien al Joan Montaña Martínezque els havia deixat el ruc abans, ruc. Jo abans de caure m'he tirat per

havien guanyat. A l'hora de la sortida a no fer-me tant de mal. A la tarda he 2n ESO Cm'he sentit fort i capaç de guanyar i anat puntual a la plaça per a veure de no caure. M'he agafat a les com encenien la foguera les pubilles

EL MEU DIARI DE LA FESTA DE SANT ANTONI 2004

18

TAL C

OM

SO

NA

Aquest és un racó de la nostra http://www.granhermano.com http:/www.antena3tv.com/eldiariorev is ta pensada especia lment depatriciaUna pàgina on pots veure algunes perquè tu puguis aportar el teu coses sobre el programa Gran La web ideal per als malalts de granet de sorra i ens enriqueixis amb Hermano sí!, aquell que hi ha un Patrícia que no en tenen prou amb la els teus gustos d'internauta! Anima't grup de persones que viuen junts a s e v a h o r a d i à r i a p l a g a d a d e i fes-nos arribar les pàgines web que una casa...-. Pots saber més coses mariques, drag queens, adolescents més t'agraden o les que visites sobre els concursants, els expulsats, penosos i gent tan patètica com poc habitualment perquè et resulten els nominats... interessant que ens explica la seva divertides i en pots treure informació. vida, sense saber que la resta del Sols cal que ens indiquis la pàgina i país se n'està fotent d'ells.que en facis un breu comentari de http://www.ealmadrid.comtres o quatre línies. Ajuda'ns a

Que quedi clar: aquesta pàgina ni navegar! http://www.lacroqueta.comens l'hem mirat!!! És la pàgina del “equipo del gobierno”. Feu-me cas, Una impressionant pàgina d'humor si no voleu acabar bojos, no hi amb una gran col·lecció d'MP3 http://www.Lossims.comentreu! descar regab les , com La cosa

Una pàgina del famós The Sims, per nostra, el Chivi, etc...a PC, PS2, Gameboy Advance, Gamecube i Xbox. En aquesta http://www.fcBarcelona.compàgina podeu trobar informació per http://www.habbohotel.comAquesta sí que és una pàgina saber de què van els jocs dels Sims,

aconse l lab le . Trobareu to t l a El xat virtual més original. Et pots podeu fer concursos per guanyar informació sobre totes les seccions triar el teu aspecte i decorar la teva algun joc... també podeu baixar-vos esportives del Barça, els fitxatges, habitació al teu gust.objectes i més coses sobre el joc.fotos dels jugadors, les biografies...

http://www.3xl.nethttp://www.jocsweb.comhttp://www.antena3tv.com/lossimpson Informació sobre totes les sèries que En aquesta pàgina podeu jugar a Una divertida pàgina sobre la sèrie s 'emeten a la programació de j ocs de t emà t i ques d i f e ren t s de gran èxit mundial Los Simpson. televisió. A més... jocs i correu (arcades, lluita, esports...). Són jocs Podeu trobar-hi vídeos, participar en electrònic gratuïts. senzills, per passar l'estona sense concursos, jocs i moltes més coses més complicacions.d'aquesta divertida família.

Ricard Arnaiz i David Llop

(1r ESO C)

UN PARELL DE WEB'SM

E’N

VAIG

DE L

’OLLA

CONSTRUÏM INSTRUMENTS!!!!

Aquest segon trimestre ens ho hem passat molt bé amb el crèdit variable de música. Ha estat un crèdi t diferent ja que hem treballat aquesta assignatura des d'una altra perspec-t i va , gens teò r i ca , cons t ru in t nosaltres mateixos una varietat important d'instruments.

Com podeu veure a les imatges, a partir de materials diversos i a vegades fins i tot de rebuig, hem construït instruments de vent, de percussió, de corda… que ens han quedat d'allò més vistosos.

Ja ho sabeu! Apunteu-vos a aquest crèdit, us agradarà!

Alumnes de 1r d'ESO

CV Construcció d'instruments

19

LA N

OS

TR

A C

OM

AR

CA

Flix és el meu poble. Està situat al sud- El meu poble, Riba-roja d'Ebre, està oest de la província de Tarragona i està situat al nord de la Ribera d'Ebre envoltat pel riu Ebre. Els pobles que (Tarragona). És un poble d'interior i per tenim més propers són Ascó i Riba-Roja ell passa el riu Ebre. L'envolten els d'Ebre, que són de la mateixa província, i

municipis de Flix, Ascó, Maials, la després Bovera i Maials, que són de la

Fatarella, Faió i Almatret. Té 1.400 província de Lleida.

habitants.Fl ix és un poble d 'uns quatre mi l

Hi ha un nucli antic i una part nova. El habitants. El seu nucli antic es troba

nucli antic té carrers estrets i cases justament al centre del poble i està

velles. En aquesta part podem destacar format per carrers molt estrets i llargs,

una gran roca que fa de mirador, amb cases que tenen la façana de

anomenada “la Pena”, que ens ofereix pedra, on s'hi pot llegir la data de quan

unes vistes fabuloses del riu i dels seus van ser construïdes.

vessants. A la part nova, els carrers són El meu poble no té massa monuments amples i les cons t rucc ions , més h i s tò r i cs ; podem d i r que e l més modernes. Cal dir que, en aquesta part, important és el Castell que des de dalt el poble va augmentant de mica en mica un turó vigila el poble i domina tot el pas ja que s'han construït moltes cases i ha del riu. Un altre monument que podem vingut gent de fora i també molts anomenar és e l monument de la estrangers.Sardana, si tuat en una plaçeta al

De monuments, tenim una església amb passeig de l'Ebre, que es va inaugurar

una façana que fa poc van restaurar i quan Flix va ser “Ciutat Pubilla de la

ara està més bonica que abans. Tenim Sardana”, i fa poc anys es va inaugurar

una font nova que és una rèplica de les un monument en record a la gent

Canaletes de Barcelona. Prop de d'altres països que van vindre a lluitar

l'església hi ha un museu etnològic, que durant la Guerra Civil.

representa una casa antiga amb totes La par t nova del meu poble està les seves parts, decorada tal i com formada per cases baixes amb jardins o vivien els nostres avis (per poder tenir pisos però no gaire alts. En aquesta tots els estris per a la casa, ha col·labo-zona es on es troba el pavelló d'esports. rat tot el poble donant o cedint objectes).També el poble s'ha anat eixamplant cap

Riba-roja està molt ben comunicada, a l camp de fu tbo l , on s 'h i ha fe t

tant per carretera com per tren, i encara urbanitzacions.

ho estarà més quan s'acabi de construir Pel que fa als recursos econòmics, la carretera nova que ens unirà amb podem dir que quasi tot el poble viu de la Mequinensa. La gent t rebal la a ls indústria química i nuclear. La química comerços, al camp, a la fàbrica de Flix o està situada a Flix en una zona que es a la central nuclear d'Ascó.coneix amb el nom de “el Barri” i que van

A mi m'agrada viure al meu poble, ja que instal· lar fa més de 100 anys uns

és molt tranquil i en ser pocs habitants, alemanys; la indústria nuclear es troba

quasi tots ens coneixem; la gent és molt al poble del costat, Ascó. Encara hi ha

simpàtica i et tracten molt bé.gent del poble que viu de la terra, però cada cop són menys. Estic orgullosa que m'hagi tocat viure en

un poble com Riba-roja. M'agrada molt!!!Tot i tenir indústria, Flix no sempre ha estat un poble ben comunicat, però ara Cristina Font Rodríguez. 1r ESO Aha canviat molt perquè tenim bona comunicació amb Lleida, Tarragona i Tortosa que són les ciutats properes a Flix.

A mi m'agrada molt viure al meu poble perquè és tranquil i bonic i m'agradaria que quan jo acabés els estudis, tingués la possibilitat de trobar feina i viure al meu poble.

Cristina Abelló Torres. 1r ESO-A

El meu poble es diu Ascó.Abans va tindre altres noms plens d'història. La denominac ió d 'Ascó s ' es tab le i x pràcticament entre la darreria del segle XVIII i la primeria del XIX. Des del segle XII hom al·ludeix a “Açcho” i “Azcho”, per a passar a “Azcon” i ja els segles XVII i XVIII “Ascon”. Pot ser d'origen pre-romà.

Està situat a la comarca de la Ribera d'Ebre, entre Flix i Móra d'Ebre, al marge dret del riu. El seu relleu és accidentat en la zona de contacte amb la serra de la Fatarella.

Ascó és petit, té uns 1.800 habitants, aproximàdament, i el seu terme és de 73,98 km2. En el nucli antic hi ha una església d'un gran relleu artístic, amb el campanar romànic de cadireta i absis gòtic. El 1550 fou engrandida pels moriscos, els quals compraren un pati que hi havia al costat per evitar de ser expulsats. És d'esti l neoclàssic. A pr imeries del segle XX, el rector, mossèn Josep M ique l B i a rnés i Alcoberro, l'amplià per incloure-hi el lloc de naixement del beat Pere Sans. També tenim restes d'un castell àrab, que després fou habitat pels templers, i que va ser destruït per les tropes de Felip IV l'any 1643, per evitar que s'hi fortifiquessin les tropes de Castella. Un altre edifici important és Cal Cavaller, que és una relíquia medieval amb quatre porxos; un dels quals dóna al Pou de la neu. Exteriorment, la casa és feixuga, gran i de teulada a dues vessants. Els murs són amples, de carreus de pedra picada i ben esqua-drats a la part inferior de l'edifici. El nom del carrer i de la plaça és “del Cavaller”.

En el casc antic, els carrers són estrets i amb molt pendent. La part nova,en canvi, és més plana i ampla, i amb noves instal·lacions, com la rambla, els pisos, el pol iesport iu, el casal, el pavelló, les piscines, l'escola ....

La major part de la gent treballa a la central nuclear. Moltes dones ara també treballen a la residència d'avis, que fa poc va ser oberta. Hi ha un altre sector de població que treballa al camp.

Ascó té una bona comunicació per carretera ja que la N-230, de Lleida a Tortosa, passa pel costat. La via fèrria també passa pel poble. Molts estu-diants, aprofiten el tren per a viatjar, els caps de setmana, de Barcelona a Ascó, i d' Ascó a Barcelona.

Ascó és un poble agradable. Estic molt orgullosa, de poder viure-hi.

Almudena Martín. 1r ESO A

FLIX RIBA-ROJA D'EBRE ASCÓ

20

QU

E T

’HI JU

GU

ES

El joc de les birles és molt antic. Ens Nosaltres a l'IES hi juguem com una Les puntuacions possibles són han explicat que a l'interior de les part més dels continguts del CV Jocs les següents:tombes de l'Antic Egipte ja se'n van populars i tradicionals que fem a 1r 4Si tires sols una birla, tens 1 punttrobar i que van ser els romans qui, a d'ESO. A més, ens han dit que per

4Si tires dues birles, tens 2 puntsconseqüència de la seva expansió Sant Jordi s'organitza un concurs, per tot Europa, van portar el joc a les per parelles. Fora del centre podem 4Si en tires tres, 3 puntsnostres contrades. Segons sembla, practicar-lo a Ascó, per Sant Antoni, i

4Si en tires quatre, 4 puntsles bir les eren ut i l i tzades pels en alguna al t ra ocasió en què soldats legionaris romans com a s'organitzen tirades. 4Si en tires cinc, 10 puntsentreteniment i , alhora, com a

4Si les tires totes, 0 puntsentrenament de punteria. Des de

Com juguem?llavors segur que el joc no ha deixat de pract icar-se i qualsevol de Nosaltres juguem per parelles a Us recomano que, si podeu, proveu vosaltres, si ho pregunteu a la gent veure qui és el primer a aconseguir de jugar a les birles, us agradarà!gran, us explicaran com jugaven i un determinat nombre de punts on. normalment anem a 50 punts. Els

Joan Serra i Jordàtiradors de cada parella es van alternant en els tirs i van sumant els 1r d'ESO Cpunts que s'obtenen de cada tirada.

La distància de llançament és d'uns 10 metres. Al fons es planten les 6 b i r les , para l · le les t res a t res. Cadascú té tres intents per aconse-guir els 10 punts màxims que es poden guanyar per tirada. A cada intent es tira un birlot és una peça també de fusta, amb forma de botella petita.

EL JOC DE BIRLES

21

ME’N

VAIG

DE L

’OLLATOT DEPÈN DE COM ES MIRI

L'alumne sempre té raó, però mai la hi donen L'alumne no copia, contrasta resultats

L'alumne no treu xuletes, recorda el tema L'alumne no dorm a classe, reflexiona

L'alumne no se salta les classes,

la seva presència es requereix a la cafeteria

L'alumne no parla a classe, intercanvia opinions

22

NO

T’H

O C

ALLIS SABER GUANYAR I PERDRE

ment, uns no van saber guanyar i els mal a l'esport. En totes les vessants de altres no van saber perdre. Fins aquí tot l'esport: competitiu, recreatiu, educatiu, normal, situacions com aquesta es els esportistes quan s'acaba el partit repeteixen sovint en l'espectacle de han de saber digerir i acceptar les l'esport de competició. El que no és tan victòries i les derrotes com una part més habitual és que un jugador de l'equip del joc. En el cas dels esportistes perdedor, just després d'acabar el partit, professionals d'èlit, encara és més ca l en t pe r l a de r ro ta , f ac i unes evident ja què són un referent per a declaracions tan dures, primàries i de molts joves.tant mal gust, contra els àrbitres,

I per què explico tot això? Doncs perquè adversaris, federació i, en definitiva, e ls professors d 'Educació Fís ica tothom, culpant-los de la derrota i de tot intentem formar i educar els alumnes a el que havia passat a la pista.través del moviment i sovint ens trobem

En Garralda és un dels millors jugadors a les nostres classes amb situacions de espanyols d'handbol, guanyador de joc entre dos equips. Els alumnes han moltes lligues i copes espanyoles, de saber acceptar els resultats i les copes d'Europa, i medalles amb la decisions del moderador o àrbitre com selecció en campionats d'Europa, del un element més del joc. Cal treure món i Olimpíades. És conegut per ser un importància a la victòria i la derrota i a gran amic dels seus amics, fins l'extrem les decisions de l 'àrbitre. És més de partir una medalla olímpica per important treballar i millorar cada dia per

La temporada passada, el jugador compartir-la amb Enric Masip, que no va a créixer com esportista i com a persona d'handbol del Portland San Antonio de poder participar als Jocs Olímpics que guanyar un partit. Si s'actua així Pamplona, Mateo Garralda, va fer unes d'Atlanta per culpa d'una lesió que es va segur que a la llarga es guanyarà en declaracions als mitjans de comunicació produir uns dies abans de començar els molts àmbits de la vida.molt fortes i desencertades, després de Jocs. Mateo Garralda, jugador veterà i

A l'Educació Física tan important és perdre la final de la Copa d'Europa amb molta experiència, sap que els dominar els conceptes teòrics i els d 'handbol. El jugador, davant les àrbitres unes vegades beneficien i exerc ic i s p ràc t i cs com saber -se càmeres de televisió i una munió de altres perjudiquen. Si s'accepten les comportar a les classes. micròfons, estava molt enfadat, nerviós i decisions quan beneficien, també s'han

fora de si, cridava, insultava i amenaça- d'acceptar quan perjudiquen. Ell ha Són continguts i objectius d'actituds va els àrbitres, que segons ell, eren els guanyat copes d'Europa jugant el partit valors i normes, entre d'altres:culpables de la derrota del seu equip. de tornada a casa i sap que tots els De seguida vaig pensar que s'havia Respecte pels companys, adversaris, clubs volen jugar el partit de tornada de equivocat i que havia fet molt mal a professor, material i instal·lacions.totes les el iminatòries a casa per l 'espor t i a to ts e ls que h i estem acollonir els àrbitres i l'equip rival amb

Acceptació dels resultats en els jocs i relacionats. un ambient força hostil. Curiosament en esports. Saber guanyar i perdre.

aquesta final, als dos partits, hi va haver El Portland San Antonio havia guanyat molta diferència de gols, sorprenent si Respecte per les normes, regles i el partit d'anada per 28 20. La final és té en compte que és una f inal decisions dels àrbitres (poden ser semblava decidida. Però al partit de igualada entre els dos millors equips. companys o el mateix professor). Per tornada, el Montpeller de França va ser Per tant, el factor pista és decisiu. cert, el món de l 'esport hauria de capaç de guanyar per 31 19 i, per tant,

reconèixer d'una vegada la feina dels guanyar la Copa d'Europa. L'enfronta- En comptes de culpar els àrbitres, àrbitres, sense ells no es podrien jugar ment tenia tots els ingredients típics d'un hauria estat millor reflexionar sobre el els partits. partit de tornada d'una final europea, sistema de competició i demanar jugar

passió a les grades i molta lluita i força a d'ara endavant la final a un sol partit en De l'educació i formació dels joves, s'ha la pista. A mesura que avançava el un camp neutral, per exemple. Als clubs, dit moltes vegades que és cosa de tots, partit, es veia a venir que en passaria els hauria de preocupar més que la no solament dels professors durant les una de grossa. L'ambient a les grades competició fos justa, perquè el campió hores de classe, és dels pares i també era molt sorollós, suposo que igual que fos el mil lor i no l 'equip amb més en aquest cas dels esportistes d'elit i a Pamplona. Tots els jugadors van capacitat d'intimidació. Si els clubs no dels mitjans de comunicació. Fins i tot, donar el màxim, fins i tot alguns jugaven demanen un canvi del sistema de m 'a t rev i r i a a d i r que t enen més les ionats. A mesura que e l par t i t competició, és perquè ja els va bé així, i n f l uènc ia que nosa l t res . Ma teo avançava, la diferència era més gran; confien que el sorteig sigui propici, però Garralda i els mitjans de comunicació no als jugadors francesos, se'ls veia més si en surten perjudicats no es poden ens han ajudat gens en aquesta ocasió. convençuts de guanyar i, als navarre- queixar després. Segurament, altres Seria bo, que de tant en tant sortissin sos, cada cop els costava més superar vegades en Mateo Garralda n'ha sortit pels mitjans de comunicació exemples al porter francès i l'ambient del pavelló. beneficiat de jugar el partit de tornada a de bon comportament per col·laborar en Cap al final del partit, les friccions i casa. la difícil tasca de formar els joves en enfrontaments entre els jugadors, l'esport.

Si l'actitud d'en Mateo és criticable, més entrenadors i àrb i t res eren més ho és enca ra l a de l s m i t j ans de f r e q ü e n t s . L a p r e p o t è n c i a d e l s c o m u n i c a c i ó q u e v a n o f e r i r l e s guanyadors i l a impotènc ia de ls

Salvador Vila Sanoudec la rac ions g ravades d i ve rses perdedors xocaven contínuament. vegades. Van tenir temps suficient per Professor d'Educació Física

El final va ser el normal en aquest comprendre que eren les manifesta-casos: els francesos eufòrics, celebrant cions d'una persona embogida, que no la Copa d'Europa, i els espanyols aportaven res de positiu i que feien molt enrabiats per haver-la perdut. Possible-

23

Aquest curs s'ha habilitat un nou espai molt interessant de cara als alumnes per tal que puguin consul-tar i rebre informació de tota mena, en particular de convocatòries de premis, concursos, propostes d 'act iv i ta ts d iverses, cursets , sor t ides… és la Car te l lera de l'Estudiant!

PEL F

OR

AT D

EL P

AN

Y

ELS TELÈFONS MÒBILS

La discoteca és més que un espai de ball i d'oci? Jo crec que sí. Una discoteca és més que ballar. És un l loc on vas amb e ls amics a divertir-te, a part de ballar.

Molta gent diu que també és un lloc on vas a fer amics . Jo crec que no, ja que està la música molt forta i é s i m p o s s i b l e p o r t a r u n a conversa; per a mi, és un lloc on ja vas amb els teus amics, no en vas a fer. Encara que hi ha gent que va a lligar.

Jo penso que la discoteca és un negoci organitzat a l'entorn de la necessitat d'oci, és a dir, és un negoci que aprofita la necessitat d'oci de la gent per guanyar diners, amb consumicions i fent pagar una entrada.

És un lloc on jo crec que la gent es pensa que per passar-s'ho bé necessi ten emborratxar-se o consumir drogues. A partir d'aquí es converteix en un lloc perillós, ja que hi ha gent que es dedica a vendre drogues, i per una simple "pastilla" d'aquestes que venen, una persona pot perdre la vida.

Com he dit al principi, és un lloc on la música està molt forta. A la gent que hi va sovint, se'ls pot acabar destruint l'oïda, o sigui que cada cop hi sentirà menys. Això també té el problema que no pots portar una conversa.

Èdgar Zamora (2n ESO - C)

ES POT ESTAR ENAMORAT DEDUES PERSONES ALHORA?

LA DISCOTECA ÉS MÉS QUE UN ESPAI DE BALL I D'OCI

NO

T’H

O C

ALLIS

Cada vegada surten més notícies sobre els telèfons mòbils: que si gasten molt, que si entretenen a la persona si va amb cotxe… I és veritat, el telèfon mòbil és un aparell que l'únic que fa és gastar.

Ja que aquest tema va dedicat a la majoria d'estudiants que tenim telèfon mòbil, encara és més i més greu perquè els joves portem el telèfon a totes hores al damunt i,per tant, a l'institut. I la pregunta que ens formulem és: per què portem els mòbils a l'institut?

Algunes persones pensen que això hauria d'estar prohibit, ja que en moments de concentració, aquest aparell ens pot distreure. Sol és un aparell que et permet comunicar-te amb diverses persones. I a l'institut? Què no hi ha telèfons? Què no hi ha persones que et poden ajudar? La mateixa persona hauria de pensar prou com para saber que un telèfon, a l'institut, no hi fa res. D'altres opinen que el telèfon no és cap molèst ia. És més, n 'h i ha que pensen que el telèfon és imprescin-dible. Avui dia, els telèfons es fan servir per a tot: des de per a trucar i gastar, f ins per a navegar per internet i moltes coses més.

La conclusió sobre aquest tema és que no s'ha de portar res al damunt si no et fa falta, i menys un aparell com aquest que només et distreu. Encara que més de la meitat dels joves ens veiem implicats en aquest tema…

Marina Llurba Mur 2n ESO C

Una persona pot pensar que està enamorada del físic d'una noia i de la personalitat d'una altra noia. I ens preguntem, pot ser que poguéssim estar enamorats de dues persones alhora?

Hi ha gent que diu que sí; les seves raons són molt simples. Diuen que no existeix ni l' home perfecte ni la dona perfecta. També hi ha gent que pensa que s i de ver i ta t es tàs enamorat, sol pot ser d' una sola persona. Les raons d' aquesta gent són: l' enamorament d' una persona consisteix en sentir-la, estimar-la, respectar-la, pensar a totes hores en ella i trobar-la a faltar.

Crec que l' amor és diferent en cada cor. Cada persona té la manera de pensar diferent. Jo dic que sí, que es pot estar enamorat de dues perso-nes alhora.

Edgar Gaspar 2n ESO C

24

Ovalado es Mis brazos giran hacia la derecha. en el día de mi boda y cuando sueno no paroen el dedo lo tendré. si alguien no me toca.

(anillo) Judit Porta (despertador) Andreu Font

Me protege una armadura pero no es de hie- Cuatro palos,rro cuatro listones.Y tengo el corazón muy tierno. Mi nombre está en todas las habitaciones.

(Alcachofa) Pol Esteve (Marcos) Albert Pujol

Por el día, tímida soyY por la noche,guía Estoy dentro y no puedo entrar.de marineros y viva soy. Estoy fuera y no puedo salir. Grande, pequeño, redondo o cuadrado

(Luna) Ivan Valencia pero siempre plano.

(Espejo) Núria Céspedes De noche no me falta compañía pero de día estoy dormida.

Soy redonda como una pelota, (Luna) Jonatan Conchillo recubierta de hojas estoy,

y cuando llegas al corazónflipas mogollón.

Ojo que brilla.Bola que arde. (Alcachofa) Ferran CarranzaDe noche me llaman el cobarde.

(el Sol) Jonatan Conchillo

Soy pequeñitoy llevo sombrerito.Entero me pueden comerY laminado te siento bien.

(el champiñón) Jonatan Conchill

De metal o de plástico, soy una X muy peligrosa. ¿Quién soy?

(las tijeras) Anna Sabaté

Tengo título sin ser noble,tengo márgenes sin ser río.Estoy repleto de letrasy un solo día vivo.

(el periódico) Dani Pérez

ADIVINANZASPAS

SATEM

PS

25

TECNOLOGIA APLICADA

TAL C

OM

SO

NA

l'alumne.

Tot això ens duu a concloure que amb interès per part de l´alumnat i la proposta d´ un tema amb aplicació pràctica des del departament tutor, es poden construir objectes de gran interès tecnològic.

És per això que, des del departa-ment de tecnologia s ' intenta motivar els alumnes a que esculliu En aquestes alçades de curs, els un treball de recerca en què el la alumnes de segon de Batxillerat ja vessant pràct ica t ingui un pes han f inal i tzat el seu trebal l de específic rellevant,recerca. Aquest crèdit del programa,

tot i que s'anomeni de recerca, des ja que a més d´aprendre a trobar del departament de tecnologia ens informació dins aquesta societat i n te ressa o r ien ta r - lo cap a l ´ cada cop més tecnificada, podreu aplicació pràctica i útil, amb significat tenir la satisfacció de veure que el tècnic. vost re esforç cu lmina amb un

objecte capaç de resoldre alguna La implicació de l´ alumne amb el necess i ta t humana. En a l t res tema escollit és bàsica per l èxit del paraules, haureu pogut conéixer treball, però no ho és menys la labor l´apl icació de l´assignatura de dels professors tutors, guiant les tecnologia.accions dels alumnes, comprovant

el correcte desenvolupament del projecte i reconduint l´enfocament, si s'escau.

Jordi Bladé i RechaUn exemple de treball de recerca on es combina el recull d'informació Cap del Departamentamb l'aplicació pràctica d'aquesta, de Tecnologiaés el que ha desenvolupat l´ alumne Rubén Arbonés Rat ia des de l departament de tecnologia, amb el títol: “Disseny i construcció d ´una guitarra elèctrica de cos massís”.

En aquest treball s´han establert els s e g ü e n t s p r o c e d i m e n t s p e r desenvolupar el projecte:

4Recerca d'informació tècnica.

4Tècniques de dibuix tècnic.

4Procediments de construcció amb fusta, plàstics i metalls.

4Disseny i muntatge de l'electròni-ca associada.

4Tècniques d'acabats i ajusta-ments.

4Visita i entrevista amb un luthier constructor de guitarres.

El resultat n´ha estat una guitarra elèctrica de cos massís, seguint el disseny d'una Ibanez Steve Vai, amb un so, un tacte i un equilibri cons-tructiu sorprenentment bo per ser el primer instrument real i tzat per

26

L’IES

EN

IM

ATG

ES

MOSTRAFLIX, tardor 2003 MOSTRAFLIX, tardor 2003

TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA,

desembre 2003

NADAL 2003

NADAL 2003 NADAL 2003

MOSTRAFLIX, TNC I NADAL 2003

3

ACUDIT

27