festes tradicionals

CARLA CABRERA ORQUN 4ESO C

- FALLES

- SANT ANTONI

- LA MAGDALENA - MOROS I CRISTIANS - BOUS AL CARRER - FESTES DE LA CIRERA - SAN VICENT FERRER - SETMANA SANTA - EL MISTERI D'ELX - FOGUERES DE SAN festes tradicionals JOAN

FALLESLes falles sn la setmana de festa de la ciutat de Valncia, durant les quals es planten i es cremen les falles (vegeu monument faller). Tamb es celebra a altres municipis del Pas Valenci.festes tradicionals

SANT ANTONILes festes de Sant Antoni Abat sn un lloc al voltant del dia 17 de gener, conjunt de celebracions festives que tenen onomstica d'aquest sant barbut, anomenat Sant Antoni del porquet o dels rucs, perqu ha estat durant segles el tradicional protector de tots els animals tils per a les feines del camp. La invocaci a Sant Antoni est encaminada a obtenir la purificaci, i s hereva de bona partfestes tradicionals

fertilitat dels animals i dels aliments, i la d'antigues advocacions precristianes amb idntics propsits.

LA MAGDALENALes Festes de la Magdalena sn les festes majors de Castell de la Plana. Es commemoren els orgens de la ciutat, en record histric del trasllat de la ciutat de la muntanya al pla frtil. Molt ms tard ha tingut influncia de les falles i es planten gaiates a la ciutat. Se celebren el tercer dissabte de quaresma, en l'actualitat diumenge, i se celebra un preg, una desfilada de penitents, una desfilada de gaiates, per l'acte central es la romeria de les canyes". En aquesta romeria pugen a l'Ermitori de la Magdalena, acte simblic on els castellonencs es festes tradicionals reafirmen com a poble. Tenen una duraci de nou dies.

MOROS I CRISTIANSEls Moros i Cristians sn una rememoraci festiva de les batalles i lluites entre moros i cristians durant la reconquesta, aix com les tres revoltes mudjars que tingueren lloc en els anys posteriors, com la famosa liderada per Al-Azraq (vegeu Edat Mitjana al Pas Valenci). Aquesta rememoraci s comuna a molts pobles i ciutats del Pas Valenci, en especial les Comarques festes tradicionals Centrals.

BOUS AL CARREREls bous al carrer, correbou o correboys s un tipus de festa taurina popular que es practica a molts pobles de la Comunitat Valenciana. s molt tpic de fersoltes de vaques, que s el mateix per emprant vaques. Si b es pot fer a qualsevol moment de l'any, en general coincideix amb les festes patronals i la majoria es fan a l'agost.festes tradicionals

FESTA DE LA CIRERA ( municipi de Serra )La tradici agrcola del municipi es mant viva amb la celebraci de les festes del Dia de la Cirera en qu els visitants poden degustar esta fruita ja que la reina de les festes i la seua cort d'honor, abillades amb la roba tpica valenciana, els obsequien amb xicotetes cistelles de la fruita. De forma parallela, s'installa una fira gastronmica amb productes tpics de la comarca (orelletes, embotits...),. La Festa de la Cirera s una de les cites ms destacades de la comarca a qu acudixen, any a any, centenars de visitants. A ms durant este cap de setmana t lloc una Fira Medieval, La festes tradicionalsde la Calderona . Fira

SANT VICENT FERRERLesFestesdeSantVicent Ferrersnlesfestespatronalsde laValld'Uix,alaPlanaBaixa. Aquestessnorganitzadescada anyperlacomissidefestes,ies celebrenalvoltantdeldillunsde SantVicent.Durantaquestes datestenenllocdiferentsactes, entreelsqualsdestaquenels bousalcarrerielsactes religiosos. festes tradicionals

SETMANA SANTA La Setmana Santa es celebra en la primera lluna plena de la primavera com acommemoraci de la passi, mort i resurrecci de Crist (mar-abril). Aquesta festivitat s'inicia el Diumenge de Rams amb la benedicci de les palmes i culmina amb el Diumenge de Resurrecci i la pasqua. Encara que en tots els municipi de la Safor queda reflectida aquesta festivitat, pren major importncia la celebrada a Bellreguard, Gandia, Oliva, Piles, Tavernes de la Valldigna y Benifair de la Valldigna, on hi ha un ampli programa d'activitats religioses com ara la benedicci de les palmes, les distintes processons, els via crucis, elencuentro,etc., per el ms destacable sn les procesons del Sant Soterrament, que es realitzen el Divendres Sant.festes tradicionals

El misteri dElx (14 i 15 d'agost; 1 de novembre)ElMisteri d'Elx(tamb anomenat localmentLa Festa) s una representaci teatral que recrea la Mort, Assumpci i Coronaci de la Mare de Duque se celebra aElxdes de l'edat mitjana. s una de les poques representacions de la litrgia que encara es fa dins d'una esglsia, i declarat patrimoni de la humanitat des del 2001. Investigacions recents situen l'origen d'aquesta obra al voltant de la segona meitat delsegle XV, contrriament amb les creences de la tradici local, que el relaciona, d'una banda, amb la conquesta de l'Elx musulm i, per una altra, amb la troballa de la imatge de la Mare de Du.

festes tradicionals

LaRevetlla de Sant Joan, tamb anomenada popularment com laNit del Foco laNit de les Bruixes, oNit del Ros, s una celebraci que es i24 de juny, una de les ms curtes de l'any degut a la proximitat delsolstici d'estiu.

Fogueres de San Joan (23 i 24 de juny)

realitza arreu delsPasos Catalansi ms enll, durant la nit entre el23 No s gens clar l'origen d'aquesta celebraci. Hi ha qui hi veu un origen pag anterior en el cristianisme. Una mena de reviviscncia de les festes

per alsolstici d'estiu. En canvi, n'hi ha que li veuen un origen burleta i alegrefestes tradicionals

en el fet que s la nit ms distant a la deNadali per tant hauria de ser la ms maleda i estimada pel diable.