Jocs Populars i Tradicionals

download Jocs Populars i Tradicionals

of 169

  • date post

    10-Apr-2015
  • Category

    Documents

  • view

    80.195
  • download

    2

Embed Size (px)

Transcript of Jocs Populars i Tradicionals

100 JOCS POPULARS I TRADICIONALS

100 JOCS POPULARS I TRADICIONALS

CONSORCI PER A LA NORMALITZACI LINGSTICA Centre de Normalitzaci Lingstica Ca nAmetller Edici: setembre de 2000 Tiratge: 1.000 exemplars Recull: Teresa Amat i Josefina Guerrero Disseny grfic: Enric Gibert Illustracions: Jordi Guillaumet Partitures: Aura Porta Impressi: Grfiques Llopart Peneds, SA (Sant Sadurn dAnoia) Dipsit legal: B-36.373-2000

Cap part daquesta publicaci, incloent-hi el disseny de la coberta, no podr ser reproduda per cap mitj sense lautoritzaci prvia dels editors.

INTRODUCCIQuan ens vam plantejar la necessitat de recollir diferents jocs populars i tradicionals per difondrels entre els educadors dels diversos mbits que treballen amb infants: llars, escoles i esplais, ho vam fer perqu vam constatar que, tot i que se nhan editat alguns reculls ms o menys amplis, la difusi que tenen s molt reduda, i a ms molts sn de fa bastants anys i no se nha fet cap reedici. Per tant, vam pensar que fer un recull per repartir directament als centres esmentats era una bona idea. Aquest recull que us oferim no pretn ser exhaustiu. De fet, en aquest camp s molt difcil o gaireb impossible poder abastarho tot. Aix, per altra banda, s bo, ja que demostra la gran riquesa del mn de les tradicions populars, per aix mateix inabastable, perqu sovint cada contrada, a ms dels jocs ms generalment difosos, t algunes expressions prpies en aquest camp o variants dalguns dels jocs comuns. Per elaborar aquest recull hem espigolat dac i dall, en diferents edicions que hem trobat, i nhem extret els que hem considerat ms adients per diferents motius: popularitat, diversitat de destinataris pel que fa a ledat, contingut oral, etc. A ms de jocs prpiament dits, hi hem incls jocs de falda per als ms menuts, canons i balls rodons i algunes canons electives o eliminatries com a pas previ per encetar molts dels jocs de lltim apartat. Quant a les edats recomanades en cada fitxa de joc, sn purament orientatives, i cada educador sabr ms b que ning quin joc pot triar en cada cas concret.

No cal insistir gaire en la importncia del joc en el desenvolupament de linfant. La vessant ldica s fonamental per a lequilibri fsic, psquic i emocional dels nens i les nenes, per a ms t una funci formativa primordial com a vehicle de socialitzaci i de cohesi, de descobriment del mn immediat i de la seva complexitat creixent. Per altra banda, el joc sempre t un component de comunicaci oral, per mnima que sembli en alguns casos, i per tant tamb t una altra funci essencial: la transmissi i la consolidaci de la tradici cultural a travs de loralitat ms genuna de cada comunitat. Aix, en un moment de declivi de la transmissi oral directa entre les generacions a causa de les noves formes de vida, t una importncia cabdal. Finalment, i ja que parlem de les noves formes de vida, alguns daquests jocs, avui, poden semblar poc adequats als ulls de segons qui, poc moderns, per entendrens. Potser alg diria, fins i tot, que sn polticament incorrectes, ja que alguns tenen una rudesa aparent o porten noms que avui ning no gosaria aplicar a un joc. (Que ning sesveri quan vegi el nom Matar a lndex.) Per els jocs sn aix. I si avui ss molt curs a lhora de dir les coses, recordem com els humans seguim entestats a practicar la descurana a lhora de fer-ne algunes. A ms, la majoria desports actuals, per exemple, sn molt ms rudes i violents que qualsevol joc dels que trobareu aqu. Sovint aquests esports moderns han envat lespai dels jocs tradicionals al pati de lescola, moltes vegades fins i tot amb lnic objectiu de la competici. Tamb per aix reivindiquem el joc popular i tradicional com a esbarjo educatiu, no purament competitiu sin ldic, i alhora com a eina fonamental de transmissi de la memria dun poble; de la cultura dun poble, al capdavall. Setembre de 2000

BIBLIOGRAFIA UTILITZADAALCOVER, Antoni M., i MOLL, Francesc de B. Diccionari catalvalenci-balear. Editorial Moll. Palma de Mallorca, 1962. AMADES, Joan. Costumari catal. El curs de lany. Salvat Editores i Edicions 62. Barcelona, 1982. ANTON, Montserrat (edici). Els jocs de sempre. Reforma de lEscola. Barcelona, 1980. BUSQU, Montserrat. Jocs de falda. Institut de Cincies de lEducaci. UAB. Barcelona, 1991. CRIVILL, Josep, i VILAR, Ramon. Canons dinfantesa. Centre de Promoci de la Cultura Popular i Tradicional Catalana. Srie 2. Temes monogrfics, vol. 1. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, 1998. (Llibret i disc compacte). GUITART ACED, Rosa. Jugar i divertir-se tothom. Recull de jocs no competitius. Editorial Gra. Biblioteca de Guix, 110. Barcelona, 1994. MAIDEU, Joaquim. Llibre de canons. Crestomatia de canons tradicionals catalanes. Eumo Editorial. Barcelona, 1994. MARN, Imma. El joc collectiu tradicional. Quaderns de normalitzaci lingstica. Ajuntament de lHospitalet de Llobregat, 1990. DENA, Pepa. Educaci psicomotriu. Jocs al parvulari. Illustr. de M. Dolors Vidal. Rosa Sensat i Edicions 62. Barcelona, 1979. ROIG, J. L., i PARERA, Francesca. Jocs i entreteniments populars. Diari Avui. Col. Les nostres tradicions. Barcelona, 1994. VALERI, M. Eullia. Danses i jocs populars catalans. Dibuixos de Fina Rif. Editorial Joventut. Barcelona, 1987.

16 JOCS DE FALDA

A

15 JOCS DE ROTLLE I BALLS RODONS

B

7 CANONS ELECTIVES O ELIMINATRIES

C

62 JOCS DIVERSOS

D

A

1 2 3 4 5 6 7 8 9

Arri, arri, tatanet Ball manetes Conillets a amagar Escarabat bum, bum Fum, fum, xemeneia amunt Joc de prendre el nas Jocs de dits Jocs per fer gruar M morta

10 Marieta, vola, vola 11 On van els bous? 12 Peu polidor 13 Pim, pam, conillam 14 Quan vagis a la carnisseria 15 Ralet, ralet 16 Salta miralta

JOCS DE FALDA

JOCS DE FALDA

JOCS DE FALDA

1Arri, arri, tatanetEs posa linfant a la falda, de cara a l'adult. Agafant-li les manetes i seguint el ritme o la pulsaci de la can, se'l fa botar. Quan es diu el nom del nen se'l tira una mica enrere, suaument, per sobretot es fan ms amples i contundents els gestos amb les mans. Aquest joc s bo repetir-lo tantes vegades com el nen vulgui, canviant sempre el nom de la persona del final i fent-hi sortir les persones o coses del seu entorn. Can Arri, arri tatanet, que anirem a Sant Benet comprarem un panellet, (tortellet, formatget, segons els llocs) per dinar, per sopar, per al/per a la......... (el nom del nen o la nena) no n'hi haur!

Petita variant Igualment es posa el nen assegut a la falda, de cara a l'adult. Aquest, agafant-li les manetes, el fa botar mentre va recitant de forma semitonada el text anterior, per va accelerant el moviment segons el que diu la lletra.

arri, arri, tatanet

1

ARRI, ARRI, TATANET

2

L'adult agafa linfant per l'avantbra i el fa picar de mans mentre li canta una can. Can Ball manetes, toca galtetes, toca-les tu que les tens boniquetes. La ball, ball, la cueta de la gallina, la ball, ball, la cueta del nostre gall. Nostre gall s cantador, canta de dies, canta de dies, nostre gall s cantador, canta de dies i de nits no. Variants lingstiques Nostre gall s tan brib, canta de dies, canta de dies, nostre gall s tan brib, canta de dies i de nits no. Nostre gall s cantador, que la tieta no n's gaire, nostre gall s cantador, que la tieta no n's, no. Nostre gall s trador, que es menja els ous de la tieta, nostre gall s trador, que es menja els del ponedor.

ball manetes

ball manetes

2

BALL MANETES

3conillets a amagarLinfant t el cap amagat a la falda de l'adult, que li va picant l'esquena mentre canta la can tot seguint la pulsaci. En el dileg final s el nen o la nena qui respon sense moure's de lloc fins a lltim vers. Can Conillets a amagar que la llebre va a caar de nit i de dia, cala foc a l'abadia, cala foc al forn, quantes hores sn? - Les................. - La una, les dues.......... Conillets, conillets, esteu ben amagadets? - S! - Que la llebre s'ala! - Que s'alci!

Variant Amb un grup dinfants serveix per introduir el joc de cuit a amagar. Es tria el nen que ha de parar cantant una can elimintoria. Aquest amaga el cap a la falda de l'adult, que li pica l'esquena mentre va cantant la can. En el dileg final s el nen qui respon el nombre d'hores a comptar, per sn els que estan amagats els que responen les dues ltimes preguntes. En acabat, linfant que para s'aixeca i busca els companys amagats. El primer que troba s qui para a continuaci.

conillets a...

3

CONILLETS A AMAGAR

escarabat bum, bumUn infant posa el cap amagat a la falda de qui para, que fa de mare, el qual, mentre canta la can, li va picant l'esquena tot seguint la pulsaci. Al final, lltim cop el dna un altre jugador, mentre qui fa de mare recita lltima frase: Escarabat, qui tha picat?, i el nen ha dendevinar-ho. Si ho endevina, el nen que lha picat s qui haur de parar; si no, continua parant el mateix.

Can Escarabat bum, bum, posa-hi oli, posa-hi oli, escarabat bum, bum, posa-hi oli en el llum. Si en el llum no n'hi ha, a l'escalfeta, a l'escalfeta, si en el llum no nhi ha, a l'escalfeta n'hi haur. Escarabat, qui t'ha picat?

escarabat bum...

4

4

ESCARABAT BUM, BUM

5FUM, FUM, XEMENEIA AMUNT

agafa les mans mentre va recitant el text tot marcant la pulsaci tamb amb els peus. En dir el darrer vers, l'adult tira el nen endarrere com si el volgus fer caure. A pags, els nens recitaven aquest text tot fent giravoltar un petit tronquet de pi encs, ben a la vora de la llar de foc. Actualment es podria fer el mateix amb bengales, trossets de paper o petites candeles enceses. Per exemple, es podrien aprofitar les candeles d'algun pasts d'aniversari.

Can Fum, fum, fum, xemeneia amunt, trobarem un capell que ens dar peixet i pa i una carbasseta de vi per passar aquest sant cam. Mestressa porteu ous que dem se