Inés Puchol. Investigació jocs populars

Inés Puchol Pellicer

1ºTAFAE

Assignatura: JAR (Enric Monforte)

Curs 2012/13

Data d'entrega: 10-04-2013

INDEX

Introducció 4

Part 1: Jocs populars per edats 5

- 6 a 10 anys 5

A vore qui tira la pilota més alt 5

Sambori 6

Birles 7

Tazos 8

- 17 a 30 anys 9

Peste vacuna 9

Tiraxines (pegar-li a un pot) 10

Marco Polo 11

Corda 12

- 30 a 50 anys 13

Llima 13

Trompa 14

Pedretes 15

Churro, media manga, mangote 16

- 50 a 70 anys 17

Roda i palo 17

Boletes 18

Tacó 19

Canut 20

- Més de 70 anys 21

Ramellets 21

Patinets 22

Cadireta 23

Fil en la mà 24

Part 2: Jocs populars d'altres paísos 25

- De França 25

Caniques amb les cames obertes 25

Regnon regnon cue de cochon 26

- D'Equador 27

Cometa (milotxa) 27

Xapes 28

- D'Alemanya 29

Piñata a genollons 29

Ous de colors 30

Conclusió 31

Bibliografia 32

INTRODUCCIÓ

Es una investigació sobre els jocs populars. El treball es divideix en 2 parts. En la

primera part es recopilen jocs per franges d'edat, i en la segona part jocs populars d'altres

països.

S'ha fet la recopilació de jocs mitjançant entrevistes cara a cara amb les persones

de diferents edats o de diferents nacionalitats. Ens tenien que dir i explicar els jocs que

jugaven de menuts.

Hi ha explicats 4 jocs populars per franja d'edat, i 2 jocs populars per cada país

estranger (França, Equador i Alemanya). Cada joc a part de la seua breu explicació, ve

acompanyat d'un dibuix per a que quede més clara la seua explicació.

PART 1

6 a 10 anys.

• Entrevista a: Andreu (nebot d'una amiga)

• Edat: 6 anys (29-Gener-2007)

• Natural de: Carcaixent

• Lloc i data de l'entrevista: En sa casa, el dia 2 de Abril de 2013

Quan juga al parc o al carrer de casa els seues avis juga amb la bicicleta, a futbol, a lluita

amb altres xiquets (imitant dibuixos animats que veuen per la televisió). A demés quan

està a casa juga a jocs de mòbils dels seus pares.

Nom del joc: A vore qui tira la pilota més alt

Objectius: Tirar la pilota més alt que els demés.

Tipus de joc: Popular.

Lloc on es juga: A l'aire lliure

Participants: Tots els que vulguen jugar.

Material: Una pilota de plàstic o de cuir.

Descripció: S'agafa la pilota i amb la mà es tira lo més alt possible. Així d'un a un. Qui la

tire més alt guanya.

Variants: El mateix joc però tirant amb els peus.

Observacions: S'ha de tirar vertical cap amunt.

Dibuix:

Nom del joc: Sambori

Objectius: Fer el recorregut del sambori abans que l'altre jugador. Tipus de joc: Popular

Lloc on es juga: En qualsevol lloc on es puga marcar un sambori (normalment al carrer)

Participants: Pot jugar 1 o tants com vulguen.

Material: Clarió (per a dibuixar el sambori) i 1 pedra.

Descripció: Es juga per torns. El primer jugador ha de tirar la pedra en la casella 1 i fer el

recorregut del sambori sense xafar eixa casella, al tornar ha d'arreplegar la pedra. I així

amb el 2, el 3, etc. Si tira i no cau en la casella que li toca perd el torn i juga el següent

jugador.

Observacions: A mesura que ens toque tirar en una casella més llunyana augmenta la

dificultat, ja que es més difícil fer diana.

Dibuix:

Nom del joc: Birles

Objectius: Derribar el màxim de birles.

Tipus de joc: Popular

Lloc on es juga: Al aire lliure o a l'interior, però amb superfície plana.

Participants: Els que vulguen

Material: Birles de plàstic i una pilota (indiferència de tamany o tipus de material)

Descripció: Es munten les birles i des d'una distància establida pels participants

llançaran la pilota per a tombar quantes més birles millor. Tenen dues tirades. Després li

toca al següent. Guanya qui més en tira o qui les tira totes.

Observacions: Quants menys en juguen més voltes tiraran.

Dibuix:

• Entrevista a: Ivan (cosí)

• Edat: 10 anys (3-Setembre-2002)


• Lloc i data de l'entrevista: En sa casa, el dia 28 de Març de 2013

Quan ix a jugar amb els amics sol jugar a futbol, a bàsquet, ix amb la bicicleta, es

col·lecciona cromos que s'intercanvia amb els amics, a demés també queden per a jugar

a consoles com la “Play Station 3” o la “Nintendi Wii”, o a jocs de mòbils.

Nom del joc: Tazos

Objectius: Aconsellir quan mes tazos millor per a completar la teua pròpia col·lecció.


Lloc on es juga: En sòl pla, preferiblement a la cera ja que les ranures et faciliten girar

amb major facilitat els tazos.

Participants: Tots aquells que ho desitgen, però preferiblement entre 2 i 6 persones.

Material: Cadascú els seus tazos.

Descripció: Els jugadors es posen en circul asseguts al terra. Ells son els que van a

determinar el nombre de tazos que ha d'apostar cadascú i es fa una torre amb aquestos

mirant cara avall. Es col·locarà al centre dels jugadors. Per torns els jugadors llançaran un

altre tazo de dalt cap avall per a intentar girar-ne el màxim possible. Tots aquells que

s'hagen girat se'ls quedarà el jugador que haja llançat.

Observacions: No val tirar de costat.

Dibuix:

17 a 30 anys.

• Entrevista a: Sandra (amiga)

• Edat: 23 anys (4-Juliol-1989)


• Lloc i data de l'entrevista: En ma casa, el dia 28 de Març de 2013

De menuda jugava a aquestos jocs: tazos, caniques, sambori, goma, escondite, pillar,

cadena, polis i cacos, pajarito ingés, pareteta (en qualsevol pilota), a culet, declaro la

guerra a..., gigante y enano, gallineta cega, escondite, tinieblas, trompa, a matar

(cementeri), or i plata (per a triar equips abans de jugar) i palmes palmetes (cançó don

Federico).

Nom del joc: Peste vacuna

Objectius: No ser pillat.


Lloc on es juga: Al aire lliure, en qualsevol lloc.

Participants: Quan més millor.

Descripció: El que paga porta la peste, els demés deuen intentar que aquest no els

toque, al que toque serà qui duga la peste. Per a no ser pillat pots dir “vacuna” abans de

que't toque, però no podrà moure's fins que algun amic et toque i et diga “punto rojo”

Dibuix:

Nom del joc: Tiraxines (pegar-li a un pot)

Objectius: Fer diana en el pot mitjançant el tiraxines.



Participants: Pot jugar sol o amb més amics.

Material: Tiraxines comprat o fabricat per ells mateixos (goma elàstica i una canya d'arbre

en forma de Y) i pedres.

Descripció: S'agafava una pedra de terra i amb el tiraxines havies de pegar-li. La

distància de llançament l'establien els participants. El primer que li pegava guanyava.

Dibuix:

Nom del joc: Marco Polo

Objectius: La persona que paga ha d'agafar a algu. Els demés han d'intentar no ser

pillats.


Lloc on es juga: En un lloc on no hi hagen obstacles.

Participants: Quan més millor.

Material:Mocador per a tapar els ulls del jugador que paga.

Descripció: Un jugador paga i se li fica un mocador en els ulls per a que no puga vorer.

Es guiarà per la veu dels amics. Ell haurà de dir “Marco” i els demés han de contestar

“Polo”. Quan pille a algú ha d'endevinar qui és mitjançant el tacte.

Variants: La gallineta cega (exactament igual que Marco Polo però amb la diferència que

en aquest joc no es diu res, i a la gallineta se li peguen 3 voltes per a marejar-la)

Dibuix:

Nom del joc: Corda

Objectius: Botar la corda sense enganxar-se.


Lloc on es juga: A l'aire lliure.

Participants: Mínim 3 participants

Material: Una corda llarga

Descripció: 2 persones donen la corda els altres seran els que boten. Es pot començar

desde el mig de la corda o entrant i després ixint. S'intentarà aguntar el màxim temps

posible.

Cansons: “Que entre el peloton número 1, que entre el peloton número 2, que salga el peloton

número 1, que entre el peloton número 3, que salga el peloton número 2, ...”

“Rey, rey, rey,¿cuántos anños viviré? Soy pequeño/a y no lo sé! 1,2,3,4,5,6......8hasta que

falle)”

“Al pasar la barca, le dijo el barquero que las chicas guapas......)”

“El cocherito lerelerelere, le dijo anoche lerelereleree, que si quería lerelerelere, montar en

coche lerelerelere...........)”

Observacions: Després els 2 que han donat es canvien per 2 que han botat per a que

tots juguen.

Dibuix:

30 a 50 anys.

• Entrevista a: José (pare)



• Lloc i data de l'entrevista: En casa, el dia 3 d'Abril de 2013

De menut jugava a jocs com: escondite, churro media manga mangote, pajarito inglés,

gallineta cega, mocadoret, cementeri, caniques(tirar-la dins de forat i matar les altres

caniques), pillar, futbol, tiraxines (a pegar-li a qualsevol cosa), or i plata(per a triar equip),

peus quets, samarreta, cadireta (cercle de cadires), botella, chabos (traure d'un cercle en

chabos altres chabos) i tacó.

Nom del joc: Llima

Objectius: Fer el recorregut abans que els altres jugadors.


Lloc on es juga: S'ha de jugar en en terra (per a que puga clavar-se la llima i es quede

plantada) i on no hi hagen moltes pedretes.


Material: Una llima de llimar (les ungles no) madera o ferro sense mànec.

Descripció: Es juga per torns. El primer jugador ha de tirar la llima en la casella 1 i que es

quede clavà i plantà, i fer el recorregut sense xafar eixa casella. al tornar ha d'arreplegar

la llima. I així amb el 2, el 3, etc. Si tira i no cau en la casella que li toca perd el torn i juga

el següent jugador.

Observacions: Es molt paregut al sambori però en aquest joc, s'ha d'anar en molta cura.

Per exemple, tirar quan no hi haja ningú per davant o darrere ja que amb la llima es pot fer

mal a algú.

Dibuix:

Nom del joc: Trompa

Objectius: Traure la trompa del altre jugador/rs del cercle amb la teua trompa.


Lloc on es juga: A l'aire lliure i sobre una superficie plana.

Participants: Tots els que vulguen jugar, quan més millor.

Material: Clarió per a rallar al terra i cadascú la seua trompa.

Descripció: Es fa un cercle amb el clarió al terra. Un jugador rodarà la seua trompa dintre

d'ell. I el següent jugador tirara per a intentar traure-la del cercle.

Dibuix:

• Entrevista a: Lolín (mare)

• Edat: 48 anys (17-Setembre-1964)


• Lloc i data de l'entrevista: En casa, el dia 4 d'Abril de 2013

De xicoteta jugava a: botar a la corda, goma, sambori, anava en bici, a la gallineta cega,

trompa, pajarito inglés, pillar, botella (besos), escondite, cementeri, mocadoret, nines,

recortables de nines amb roba recortable, tirar una pedra i agafar 1 del piso.

Nom del joc: Pedretes

Objectius: Agafar més pedres que els demés jugadors.


Lloc on es juga: En qualsevol lloc, ja siga a l'aire lliure o dintre de casa.


Material: Pedres.

Descripció: Es fiquen varies pedres xicotetes en terra i agafes 1. En l'altra mà fiques els

dits índex i cor en terra separats entre ells. Es tira la pedra que tenim a la mà per l'aire i

mentre tenim que intentar passar les pedretes per el pont que hem fet amb els dits i

agafar la pedreta que hem tirat per l'aire abans de que caiga. Fins que la pedreta no caiga

a terra no passa el torn a l'altre jugador.

Dibuix:

Nom del joc: Churro, media manga y mangote.

Objectius: Per a un equip endevinar churro media manga mangote, i per a l'altre botar el

més lluny possible.


Lloc on es juga: On hi haja una pared on poder apollar-se.

Participants: De normal eren 6 jugadors (3 contra 3) o 8 (4 contra 4)

Descripció: Es fan 2 equips (3 o 4 en cada). Un d'un equip s'apollarà en la pared un poc

ageponat en les cames obertes, els altres del seu equip es ficaran igual que ell però en el

cap per davall les cames del de davant. L'altre equip amb un bot han de aplegar el més

lluny possible per damunt del equip contrari, per a que els altres del seu equip tinguen

més lloc per a pujar. Una volta estan dalt, han de dir “churro (munyica), media manga

(colze) mangote (muscle)” i senyalar un dels 3. L'equip de baix ha de endevinar on ha triat

posar la mà l'altre equip. Si no ho endevinen segueixen en les mateixes posicions. Si ho

endevinen, intercanvien posicions (els de baix passen dalt i viceversa).

Observacions: Es aconsellable botar el més lluny posible per a que capia tot l'equip

correctament.

Dibuix:

50 a 70 anys.

• Entrevista a: Vicenta (mare d'una amiga)



• Lloc i data de l'entrevista: En sa casa, el dia 3 d'Abril de 2013

De xicoteta jugava a: bufa conill (el joc de pillar que nosaltres coneguem però ells li deien

així), pedretes, caniques, comba (corda), sambori, escondite, el corro de la patata/el corro

xirimbolo, al diabolo, es feien zancos en pots i cordons de sabates, hula hoop i cosia els

vestidets de les seues nines (en escola tenien com assignatura confecció).

Nom del joc: Roda i palo

Objectius: Que la roda no dixe de rodar.




Material: Una cuberta de bicicleta i un palo.

Descripció: S'agafava la coberta de bicicleta i la llançaven cap avant, després sols tocant

la roda amb el palo havien d'intentar que no parara de rodar i es caiguera.

Dibuix:

Nom del joc: Boletes

Objectius: Guanyar boletes




Material: Clarió per a marcar el quadrat, un bolo de ferro (bola de ferro pareguda a les de

la petanca) i pilotes xicotetes de goma.

Descripció: Es fa un quadrat amb el clarió. Cada jugador aposta una bola xicoteta de

goma i es fica dins del quadrat. Des d'una marca establida per ells mateixos tiraran un

bolo de ferro e intentaran traure pilotes del quadrat. Les pilotes que traus del quadrat te

les quedes.

Dibuix:

• Entrevista a: Vicente Jose (tio)

• Edat: 57 anys (11-maig-1957)


• Lloc i data de l'entrevista: En sa casa, el dia 8 d'Abril de 2013

En la seua infància jugà a: la trompa (a partir les trompes dels demés), churro media

manga y mangote, peus quets, escondite, pillar, es canviaven cromos que ja tenien amb

altres amics, raspall, pollito inglés, samarreta, gallineta cega, el mocadoret, a dardos, a

creu i ratlla, jugaven a futbol en les portes de les cocheres, a la llima, a estirar la corda, a

la cadireta (cadires en cercle fins que queda un) i a les xapes (es feia un cercle on tiraven

les xapes, havien de traure-les per a quedar-se-les).

Nom del joc: Tacó

Objectius: Conseguir més bambús que els altres jugadors.


Lloc on es juga: A l'aire lliure, solien jugar en la cera.


Material: Cadascú el seu tacó de sabata i caixes de mistos (la part del dibuixet era

bambú, l'altra que no tenia res era mig bambú).

Descripció: Tots els jugadors llançaran des del mateix lloc. La primera persona tira el seu

tacó, el següent jugador intentarà pegar-li amb el seu tacó. Si li pega, es mort. Una

vegada ha tocat el tacó, si la distancia a l'altre tacó es menor a un pam es mort i pam. Si

es major a un pam, sols es mort. Açò es paga amb: si es mort i pam (1 bambú) i si es mort

(mig bambú).

Observacions: Es tira el més lluny possible per a que fora més difícil de matar. Li ficaven

cera als tacons per a que esvarara més.

Dibuix:

Nom del joc: Canut

Objectius: Tombar el canut i que les monedes caiguen dintre del cercle.



Participants: Tots els que vulguen jugar, encara que un màxim de 7 o 8 persones.

Material: Canut (un troç de canya) i cadascú es du les seues monedes.

Descripció: Es fa un cercle de 2 pans de diàmetre i al centre es fica el canut amb una

moneda de cadascú dels jugadors al damunt. Els jugadors determinaran d'on es tira. Tiren

per torns, han de tirar el canut intentant que les monedes es queden dintre del cercle.

Totes les monedes que queden al cercle se les queda el jugador que ha tombat el canut.

Dibuix:

Més de 70.

• Entrevista a: Encarca (avia materna)

• Edat: 83 anys (29-Maig-1929)



De menuda jugava a: el sambori, gallineta cega, trompa, pollito inglés, raspellot (el que

nosasltres coneguem com raspall), pedretes (pedreta en la part de darrere de la palma de

la mà i sense que caiga agafar les altres pedretes), boletes (caniques) i a la comba

(corda).

Nom del joc: Ramellets

Objectius: Que els ramellets caiguen plantats.


Lloc on es juga: On hi haja una pared.


Material: Ramellets de flors.

Descripció: Des d'una distància fins a la paret que establiran els jugadors. Per torns

aniran tirant el ramellet. Qui el deixe plantat i més prop a la pared, guanyarà.

Dibuix:

Nom del joc: Patinets

Objectius: Arribar baix abans que l'altre.


Lloc on es juga: Als carrers on hi haja pendent.


Material: Plataforma amb rodaments.

Descripció: Es tiraran per un carrer amb pendent amb la plataforma tots, el que primer

arribe baix guanyarà.

Variant: Si sols tenen un patinet es tiraran d'un en un, amb l'objectiu de divertir-se.

Observacions: No serà un carrer amb molta pendent ja que sinó es perillós.

Dibuix:

Nom del joc: Cadireta

Objectius: No quedar-se sense cadira.


Lloc on es juga: Indiferent, tant en interior com en exterior.


Material: Cadires(una cadira menys que el número de jugadors)

Descripció: Es farà un cercle amb les cadires i un altre (que no participarà) cantarà

alguna cançó i els demés han de pegar voltes a les cadires. Quan pare de cantar tots

s'han d'asseure, sols pot haver una persona per cadira. La persona que no s'assente està

eliminada. Per a la següent ronda es lleva una cadira. Es seguix el mateix procediment en

cada ronda, sols que es va llevant una cadira a mesura que s'elimine una persona. El

últim que quede serà el guanyador.

Dibuix:

Nom del joc: Fil en la mà

Objectius: Tipus de joc: Popular.

Lloc on es juga: On es desitge, es indiferent al carrer o a casa.

Participants: A partir de dos. Encara que de normal es juga de 2 en 2.

Material: cordell o fil (es nuga pels seus extrems)

Descripció: El jugador que comença fa la figura inicial amb les mans. El segon jugador

ha de fer la següent figura agafant-li el cordell al primer agafant el fil per un lloc

determinat. Després el primer fa el mateix però en la següent figura. El que falle, perd.

Observacions: Per a que no es desfasa del tot, s'ha d'agafar per el lloc. Amb la pràctica

s'aprèn de memòria.

Dibuix:

PART 2

Jocs populars de França.

• Entrevista a: Pascual (tio)

• Edat: 50 anys (17-Abril-1962)



Als 5 anys vingué a viure a Espanya, i els jocs que ha jugat en França de menut que eren

igual que a Espanya eren: pillar, estirar la corda, mocadoret, escondite i gallineta cega.

Nom del joc: Caniques amb les cames obertes

Objectius: Pegar-li a la canica gran (“boloncho”)


Lloc on es juga: A l'aire lliure,on hi haguera terra


Material: Caniques grans i menudes

Descripció: Una persona asseguda en terra en les cames obertes i flexionades. Entre les

cames posava un “boloncho” seu, els altres devien tirar des del lloc establert per tots. Per

torns van tirant. Havien de pegar-li al “boloncho”, qui li pegava se'l quedava per a ell. I si

ningú li pegava, el que estava assegut s'enduia totes les caniques dels jugadors

llançadors.

Observacions: Quan més bonic era el “boloncho” més distancia havia de haver per a

llançar.

Dibuix:

Nom del joc: Regnon regnon cue de cochon

Objectius: Aguantar jugant més que els altres


Lloc on es juga: Indiferent, tant al carrer com a casa.


Descripció: Es fiquen tots en rogle i amb els punys tancats i al davant. Una persona

cantara “regnon regnon cue de cochon” mentre es rasca la barbeta amb el puny. Désprés

cantarà tocant cada colp de la cançó el puny de cadascú (sentit cap a la dreta) la següent

cançó: “un, deux, trois, quatre, cinq, six, sept, huit, neuf i beau”. Al puny que haja tocat

quan ha dit “beau” s'amagarà perque està eliminat. I així fins que seliminen tots menys un,

que serà el guanyador.

Dibuix:

Jocs populars d'Equador.

• Entrevista a: Aracelly (amiga)

• Edat: 21 anys (8-Mayo-1991)


• Lloc i data de l'entrevista: En sa casa, el dia 27 de Març de 2013

Als 10 anys vingué a Espanya, i els jocs que ha jugat en Ecuador de xicoteta que eren

igual que a Espanya eren: a la corda, pillar, el escondite, al sambori, la goma i xurro

vasco.

Nom del joc: Cometa (milotxa)

Objectius: Fer volar la milotxa




Material: Paper, baretes

Descripció: Es construïa una milotxa ficant ela palos en forma de creu o de forma

hexagonal. Després anaves a un camp obert on feia molt d'aire i intentaves volar-la tot lo

alt que podies.

Dibuix:

Nom del joc: Xapes

Objectius: Conseguir traure les xapes del círcul


Lloc on es juga: A l'aire lliure, en superficie llisa


Material: Xapes, guix (per a fer el cercle)

Descripció: Es fa un cercle a terra. Cadascún dels jugadors ficaran una xapa dintre del

cercle. Després des d'una distància determinada pels propis jugadors, que llançaran

contra les xapes del círcul amb una xapa. Hauran d'intentar traure alguna xapa del círcul

(ja que totes les xapes que tire un jugador del círcul se les quedarà).

Dibuix:

Jocs populars d'Alemanya.

• Entrevista a: Mich (amic d'un amic que està d'erasmus i el dugué a pasqua per a

que vegera Espanya)

• Edat: 23 anys (3-Octubre-1989)

• Natural de: Mainz (Alemania)

• Lloc i data de l'entrevista: En el carrer, el dia 1 d'Abril de 2013

Mich de xicotet jugava en Alemania a: futbol, cementeri (encara que amb algunes

diferencies), tischtennis (pin pong a les taules que hi ha als parcs), fangen (a pillar) i

kettenfangen (la cadena).

Nom del joc: Topfklopfen (piñata a genollons)

Objectius: S'ha de trobar el poal abans que ningú.


Lloc on es juga: A l'aire lliure i en cèsped.


Material: Poal, mocadors (per a tapar els ulls), palos/culleres

Descripció: Els jugadors es tapen els ulls amb un mocador i van a genollons amb un

palo/cullera buscant el poal. Els demés els han de guiar dientlos “Kalt” i “Warm” (gelat i

calent) fins que el troben.

Dibuix:

Nom del joc: Ostereiersuche (ous de colors)

Objectius: S'han de trobar tots els ous.


Lloc on es juga: al jardí, o a casa si fa mal temps.


Material: Ous i material per a pintar els ous.

Descripció: Es pinten els ous i algú els amaga en el jardí. Els demés han de trobar-los

tots.

Observacions: Sol jugar-se a pasqua, i en la família. Quan es troben tots els ous els

pares li donen regals als fills (com en Espanya en nadal).

Dibuix:

CONCLUSIÓ

Els jocs populars van desapareguent pel temps. Els nostres avis els jugaven i com

va avansant el temps va perdent-se. La majoria dels jocs que sabem els xiquets de hui en

dia es perque els seus avis o pares els ho ensenyen. Per lo menys a la meua generació.

També fa possible que ho coneguen els professors i mestres d'Educació Física, que a les

seues classes ho intenten inculcar.

Hui en dia la tecnologia ha guanyat la batalla als jocs populars, pocs son els jocs

que els xiquets menuts de hui en dia juguen. Preferixen jugar a consoles, veure la

televisió a eixir al carrer a jugar. També es deveres que ara per ara no es tan fàcil jugar al

carrer, abans no hi havien cotxe que passaven a tota hora per quasi tots els carrers del

poble. I a la majoria de parcs i places a penes es pot jugar a baló, bicicletes, etc.

Per últim dir, que pel que fa a altres països, sembla que encara més o menys son

els mateixos jocs, encara que cada país te les seues variants i algun joc popular propi

d'allí. També hi han països com França, que des del meu punt de vista i des del punt de

vista a la persona que he entrevistat, que pareix que els jocs populars van en camí de

perdre's abans que ací.

BIBLIOGRAFIA

- Andreu Garrigues

- Aracelly Quispilema

- Encarnación Pellicer

- Ivan Puchol

- Jose Puchol

- Lolín Pellicer

- Mich

- Pascual Ferrús

- Sandra Garrigues

- Vicenta Pons

- Vicente José Pellicer

Inés Puchol. Investigació jocs populars

Documents

Transcript of Inés Puchol. Investigació jocs populars