Camins tradicionals ares maestrat

ELS CAMINS TRADICIONALS A ARES DEL MAESTRAT

Autor: Josep Xavier Llop Goterris

Consultora: Èlia Susanna López

Treball fi de carrera d'Humanitats

Juny 2013

Aquest treball no haguera estat possible sense la colaboració desinteressada de Julio Esteve, Clemente Sebastià, Paco Ortí, Epifanio Traver, Rogelia Pitarch,

Abelardo Fabregat, Julio Garcia, Herminia Costa, Sixto Garcia i molt especialment Hermini Garcia.

Gràcies a tots ells per la seua conversa i companyia i per compartir el saber acumulat al llarg dels anys.

Agraïr també la colaboració de l'Ajuntament d'Ares.

Josep Xavier Llop Goterris TFC UOC 2013

1. INTRODUCCIÓ

1.1. Objectius

1.2. Metodologia

1.3. Marc teòric

2. SOBRE ELS CAMINS.

2.1. Què entenem per camí?

2.2. Tipus de camins.

a) Dreceres i corriols

b) Camí de ferradura

c) Camí ramader

d) Camí carreter

3. ARES DEL MAESTRAT.

3.1. Geografia física.

3.2. Geografia humana i econòmica.

3.3. Com condiciona la geografia el traçat dels camins?

4. ELS CAMINS D'ARES Descripció funcional dels camins.

4.1. CAMINS D'ANAR PER CASA.

4.2. CAMINS D'ANAR AL POBLE.

4.3. CAMINS FORASTERS: ARRIERS, PASTORS I ROMEUS.

5. DE LA TERRA AL PAPER. Classificació dels camins.

5.1. Descripció de la xarxa de camins

5.2. Classificació per tipus

a) Camins reals

b) Altres camins de ferradura importants

c) Camins secundaris

d) Camins de carro

e) Camins ramaders

f) Dreceres

5.3. Classificació per funció

a) A peu

b) A cavall

1


c) En carro

d) El bestiar

6. CLOENDA

7. BIBLIOGRAFIA

2


1. INTRODUCCIÓ

Aquest treball te l'objectiu d'estudiar la mobilitat dins la societat preindustrial, la qual respon a un

model de poblament i d'explotació dels recursos en vies de desaparició o totalment superat. La

xarxa viària és el mitjà triat per a estudiar aquesta mobilitat ja que respon a les necessitats

econòmiques i socials de la societat que l'ha generada.

Com que l'estudi de la mobilitat dins la societat preindustrial és un tema que depassa de bon tros els

objectius, temporalització i àmbit d'estudi d'un treball final de carrera s'ha optat per acotar el tema

en el temps i l'espai. Així aquest projecte final de carrera pretén estudiar de manera global els

camins tradicionals d'Ares del Maestrat, atès que aquestos han estat en ús fins fa relativament pocs

decennis i se'n guarda memòria històrica i evidències físiques.

El concepte de camí és un concepte ampli i poc precís, així el Diccionari Català Valencià Balear

defineix el camí com l' Espai apte per transitar-hi, que cal recórrer per anar d'un lloc a un altre1 on

caben els camins, carreteres, autovies, carrers, etc. Es tracta d'un concepte molt ample però cal

acotar-lo. D'acord amb la bibliografia existent podríem definir el concepte de camí com l'espai apte

per a transitar que no es pot considerar carretera2.

Així podem definir els camins tradicionals com els camins existents abans de l'arribada de la

industrialització i la motorització del transport, és a dir abans de l'automòbil i el ferrocarril3.

L'estudi dels camins tradicionals no es pot abordar des d'una única disciplina i, per tant, es tracta de

realitzar una recerca multidisciplinària pouant dels mètodes i procediments de la geografia,

l'antropologia i la història. Per tant ens acostarem als Camins Tradicionals des de molts punts de

vista, amb una mirada interdisciplinària on se sume a la mirada del geògraf la de l'antropòleg i la de

l'historiador, i fins i tot la de l'enginyer. El geògraf mira l'espai i es qüestiona tot allò que hi ha al

darrere del que s'hi veu: per què hi ha aquest arbre o aquest bosc en eixe lloc i no en altre? per què

es va fer aquell mas sota el cingle i no dalt? Però per a respondre aquestes preguntes no hi ha prou

amb donar una explicació basada en el medi físic o en l'economia sinó que cal afegir la mirada de

l'antropòleg per a entendre les motivacions de la gent que va afaiçonar el paisatge.

1Alcover,Antoni Maria i Moll, Francesc de Borja (2002) Diccionari Català-Valencià-Balear [edició electrònica consultable] Institut d'Estudis Catalans <http://dcvb.iecat.net/> [Data de consulta: 8 de gener del 2013] a partir d'ara citat com a DCVB.2 López-Monné, Rafael (2005)Els camins històrics i tradicionals de les comarques de Tarragona [llibre digital ] Ed. Diputació de Tarragona [Data de consulta:18 d'octubre del 2012 ]<http://www.diputaciodetarragona.cat/houdipu/media/upload/arxius/per_a_tu/cultura/opuscles/camins.pdf>3 López-Monné, Rafael (2005)

3

http://dcvb.iecat.net/

http://www.diputaciodetarragona.cat/houdipu/media/upload/arxius/per_a_tu/cultura/opuscles/camins.pdf


L'objectiu final és donar una explicació a l'origen i significat de la xarxa de camins tradicionals que

trobem avui dia a les comarques de muntanya i que ha esdevingut una xarxa fòssil en haver estat

substituïda per una de nova pensada per a la mobilitat motoritzada. Aquesta investigació però pretén

enfocar el tema no des del punt de vista del camí sinó del caminant, no tant des de la distribució a

l'espai, sinó de l'ús que s'hi fa del mateix, amb l'objectiu d'explicar la finalitat de la xarxa caminera

tradicional, inseparable d'una forma de vida que ja ha desaparegut.

En la societat actual, on el medi natural es cada vegada més un espai d'oci, els camins tradicionals

han trobat una nova funció per a la pràctica de les activitats de lleure en general i especialment del

senderisme, però aquestes noves funcions no ens han de fer oblidar quins foren els usos que van

motivar la creació d'aquests camins i a quines necessitats responien.

A més cal afegir que l'explicació dels usos tradicionals dels camins i les activitats associades

suposen també una posada en valor d'aquest patrimoni rural illetrat4.

L'estudi parteix d'una pregunta inicial molt simple: com, qui i per què es van construir els camins,

senders i assegadors que es troben en bona part de les terres de muntanya? els quals es troben en la

seua major part abandonats, colgats per la vegetació o en procés de d'ensorrament.

La pregunta inicial és una pregunta personal i eixe punt de vista condiciona l'objectiu de la recerca.

Com a excursionista i caminador sempre m'he sentit atret pels vells senders empedrats que ara i

adés es poden trobar per la muntanya, amb un traçat que segueix el camí més lògic i menys pesat

per remuntar grans desnivells, grimpar cingles impossibles o traspondre colls. Però aquesta

pregunta inicial es veu condicionada per la meua formació com a geògraf que imposa una percepció

geogràfica de l'espai on coexisteixen els condicionants físics amb la societat humana que hi viu. Un

mateix grup social establert sobre territoris diversos dóna lloc a una configuració de l'espai diferent,

i també un mateix espai on coexisteixen grups culturals diferents en condiciona els diferents usos i

sistemes d'explotació. A més aquests no són estàtics sinó que varien amb el temps. Així avui en dia

els camins tradicionals han esdevingut una xarxa fòssil, sense ús, tot i què el traçat d'alguns ha estat

aprofitat per la nova xarxa de pistes i carreteres i d'altres s'han aprofitat per a usos alternatius com

per exemple el traçat de senders excursionistes.

L'esquema del treball és molt simple; en primer lloc es defineixen els objectius del mateix i la

metodologia utilitzada. Seguidament es fa una aproximació al concepte de camí i un repàs a les

poques aportacions que s'han fet des del món acadèmic i que ens aporten llum sobre l'estudi i

4 Soriano Martí, Javier (2005) “El patrimonio rural iletrado. Nuevos recursos para el desarrollo en áreas de montaña” A: Millars: Espai i Història Vol. 28 [revista en línia] Universitat Jaume I [Data de consulta: 4 de gener del 2013]<http://hdl.handle.net/10234/40345>

4

http://hdl.handle.net/10234/40345


classificació dels camins tradicionals. A continuació es descriu el marc físic i humà d'Ares que és el

marc on es desenvolupa l'objecte d'estudi triat. En acabant es fa un repàs deliberadament més

literari i amb un llenguatge proper a la parla del poble on es descriu la mobilitat dins la societat

tradicional i que és el cos principal del treball. Finalment s'estableix una classificació funcional dels

camins d'Ares que divergeix de les classificacions fetes fins al moment així com un apunt de les

principals conclusions que se'n deriven.

Una part fonamental del treball ha estat el treball cartogràfic consistent en identificar i registrar els

vells camins però s'ha optat per no incloure la cartografia al cos del treball i es presenta en forma

d'annex final. També a l'annex es troba un extracte de les entrevistes realitzades, només la part

relativa als camins, i alguns documents d'arxiu consultats.

El fet de triar el terme d'Ares del Maestrat ha estat per dues raons: una primera és que els camins

tradicionals es conserven en més bon estat que en altres llocs ja que han estat en ús fins fa

relativament molt poc temps i, alguns, encara s'usen per als mateixos usos que s'han vingut usant

des de fa segles.

La segon raó és que el terme d'Ares es troba a cavall de les comarques dels Ports i el Maestrat i és

suficientment gran com per a considerar-se una mostra representativa de la xarxa viària tradicional

d'ambdues comarques.

1.2. Objectius

De la pregunta inicial, una vegada acotada en l'espai (el terme municipal d'Ares del Maestrat) i el

temps (la societat preindustrial contemporània5) se'n deriven una sèrie d'objectius.

El principal objectiu s'ha operacionalitzat com analitzar la funció i els usos històrics i recents dels

camins tradicionals al terme municipal d'Ares del Maestrat. Aquest objectiu el podem desglossar en

dos: d'una banda explicar la funció dels camins tradicionals i de l'altra descriure'n els usos a què

responien.

Un segon objectiu, més geogràfic, seria establir una classificació dels camins tradicionals d'Ares,

tant des d'un punt de vista tipològic (a partir de les classificacions tipològiques existents a la

cartografia actual6 i històrica7) com funcional, ja que tot camí respon a una o diverses funcions

independentment de la seua tipologia constructiva, funcions que estan en relació directa amb la

economia i societat d'un lloc i moment determinat.

5 Entenent aquesta en termes històrics com la existent entre la desaparició del feudalisme al primer terç del segle XIX i l'èxode rural fruit de la industrialització al tercer terç del segle XX.6 Mapes de l'ICV (Institut Cartogràfic Valencià), l'IGN (Instituto Geográfico Nacional), la base topogràfica del Cadastre i el SGE (Servicio Geográfico del Ejército).7 Sobretot a partir de la Planimetria prèvia a l'alçament del Mapa Topográfico Nacional, realitzada al llarg de l'estiu de 1909. (Minutas del MTN a escala 1:25:000)

5


Com que l'enfocament que es pretén donar és alhora antropològic i geogràfic, una part del treball

consistirà a cartografiar els resultats de l'estudi car són inseparables de l'espai a més de la realització

d'entrevistes i enquestes per a l'anàlisi dels seus usos dins la societat que els va crear i utilitzar.

1.3. Metodologia

En un estudi interdisciplinar la metodologia a aplicar no pot ser la pròpia de cap disciplina sinó una

barreja de mètodes diversos extrets de disciplines diferents.

Per a respondre les preguntes que han marcat els objectius d’aquesta recerca calia anar a buscar, en

primer lloc, les restes arqueològiques dels molts camins que encara hi resten, alguns fins i tot en ús i

cartografiar-los. També parlar amb qui els usa o els ha usat fins fa relativament poc, i saber perquè

s’han usat i quins significats n’han donat al llarg de la història recent els seus usuaris així com

submergir-se al pou de la història per mirar de trobar si aquests han canviat significativament.

Així, aprofitant la memòria viva dels darrers masovers que han viscut dins la societat preindustrial,

s'ha fet treball de camp antropològic per recollir la funció i els usos que s'han fet dels camins

tradicionals. Aquest ha consistit en la realització d'entrevistes amb diferents masovers sobre el

terreny, és a dir, als masos sempre que això ha estat possible.

La previsió inicial era realitzar almenys dos entrevistes per cada una de les quatre denes en què es

divideix el terme d'Ares, però al final la tria dels entrevistats ha estat en funció de la disponibilitat i

disposició de les persones a ser entrevistades. Així s'han entrevistat dos persones a la dena del

Romer, dos a la Canà, dos de Vilavall, dos que van nàixer a Vilavall i han viscut al barranc dels

Prats i una persona que ha viscut tant al poble com a Vilavall. Hi ha per tant algunes parts del terme

que no es troben representades.

Els entrevistats majoritàriament són homes. De nou entrevistats set són homes i només dos han estat

dones. Tots els entrevistats són majors de seixanta anys , i sis d'ells depassen els vuitanta. Per tant

en la seua joventut i part de l'edat adulta han usat els camins tradicionals, únics existents en eixe

moment.

Llevat d'una entrevista realitzada al bar d'Ares la resta d'entrevistes s'han realitzat al mas, al racó del

foc degut al mal oratge dels mesos primaverals.

Les entrevistes han estat obertes i semiestructurades8, amb un guió mínim i un tema clar a tractar

per part de l'entrevistador i entrevistat: “els camins d'abans”, però que ha anat derivant cap a altres

temes més o menys relacionats amb els usos que s'hi feien: anècdotes, festes, treball, etc. I d'alguna

8 Roca i Girona, Jordi “Les entrevistes” a Pujadas, Joan J. Coord. (2004) Etnografia FUOC

6


manera el camí ha esdevingut l'excusa per a contar la vida que hi passa9. I és que més que una

entrevista ha tingut lloc una conversa distesa al caliu de la cuina on, com sol passar, no sempre s'ha

seguit el fil conductor dels camins i sovint la conversa ha derivat cap a altres temes, passats i

presents.

Calia però complementar la memòria dels vius amb els documents del passat, així s'ha realitzat una

recerca de documentació referent als camins i la xarxa viària a l'arxiu municipal d'Ares , buscant

documentació relativa als treballs de construcció i manteniment dels camins i els usos que se'n

deriven.

D'altra banda s'ha fet una recerca a la cartografia històrica accessible per tal de partir d'una base

espacial a l'hora de realitzar les entrevistes o les recerques, així com també s'han representat

cartogràficament els resultats de la recerca, dins els mètodes estrictament geogràfics. Aquest treball

previ d'aproximació als camins existents a partir de la cartografia i descripcions històriques s'ha fet

en base a les Minutas del Mapa Topogràfico Nacional de 190910, i al Avance del Catastro11 de la

primera dècada del segle XX, així com a partir dels itineraris militars de mitjans segle XIX12. Això

ha permés conèixer els camins existents, així com els llocs, partides i paratges del terme; una

informació indispensable a l'hora de realitzar les entrevistes per a acostar-nos a l'univers espacial

dels entrevistats i poder ubicar espacialment els llocs13 que esmenten així com per a poder contrastar

la veracitat de la informació proporcionada.

1.4. Marc teòric

L'antropologia és, per damunt de tot la ciència que estudia l'home14, mentre que la geografia és la

9 També caldria afegir les multiples entrevistes informals mantingudes al llarg dels anys amb masovers i vilatans de les comarques de muntanya de l'interior nord del País Valencià i les veïnes comarques d'Aragó.10 Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. (1900) Término municipal de Ares del Maestre. Polígono 5a Zona A; Pol. 5B Zona a. Archivo del Instituto Geográfico Nacional.Instituto Geográfico y Estadístico. Trabajos topográficos. (1909) Término municipal de Ares del Maestre: Zona 2 Hoja 1ª; Zona 2 Hoja 2ª; Zona 1 Hoja 1ª; Zona 2 Hoja 2ª11 Avance del Catastro. Arxiu Municipal d'Ares.12 (1866) Itinerario descriptivo militar de España Formado y publicado por el Depósito de la Guerra, con los datos recogidos sobre el campo, por el Cuerpo de Estado Mayor del Ejército Depósito de la Guerra [llibre en línia] Biblioteca digital Hispánica [Data de consulta: 5 de maig del 2013] <http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?DOCCHOICE=3589527.xml&dvs=1368705087399~105&locale=ca&search_terms=&adjacency=&VIEWER_URL=/view/action/nmets.do?&DELIVERY_RULE_ID=4&usePid1=true&usePid2=true> 13 Els topònims d'Ares s'han tret de les fonts orals, de Membrado Tena, Joan Carles (2004) Toponímia dels pobles valencians: Ares del Maestrat Ed. Acadèmia Valenciana de la Llengua; i de l'Atlas toponímic valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Institut Cartogràfic Valencià. “Nomenclàtor toponímic de la Comunitat Valenciana” Terrasit. [SIG en línia] <http://terrasit.gva.es/val/ver> [Data de consulta: 13 de maig del 2013]14 La antropología es el estudio de la humanidad, de los pueblos antiguos y modernos y de sus estilos de vida. Harris, Marvin (2000) Introducción a la Antropología General Alianza Editorial

7

http://terrasit.gva.es/val/ver

http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?DOCCHOICE=3589527.xml&dvs=1368705087399~105&locale=ca&search_terms=&adjacency=&VIEWER_URL=/view/action/nmets.do?&DELIVERY_RULE_ID=4&usePid1=true&usePid2=true




ciència de l'espai15, entenent aquest com l'espai habitat per l'home. És en l'explicació de l'ús i

afaiçonament que fa un grup humà de l'espai on convergeixen els estudis geogràfics i antropològics

de manera que hi ha una antropologia geogràfica i també una geografia antropològica16.

De fet ni l'antropologia es pot entendre sense l'espai on hi ha l'home, ni la geografia es concep sense

l'home que habita eixe espai.

Les aproximacions que s'han fet a l'estudi dels camins a la muntanya, i sobretot als camins

tradicionals han estat des del camp de la geografia. Així l'auge de l'oci en el medi natural dels

darrers decennis ha dut a l'aparició d'estudis sobre l'accessibilitat en aquest medi, però sobretot

centrats en aspectes mediambientals com ara la tesi doctoral del doctor Campillo Besses sobre la

gestió de la xarxa de camins en zones de muntanya: el cas del Parc Natural del Cadí-Moixeró17 que

es centra en l'ús actual de la xarxa de camins de muntanya, i només entra a valorar els camins

tradicionals en quant a origen històric de bona part dels camins actuals donat que molts d'ells encara

continuen en ús, encara que amb usos diferents dels originals.

L'augment de la pràctica del senderisme així com la valoració del patrimoni rural illetrat ha menat a

l'aparició d'estudis centrats en la tipologia dels camins tradicionals de muntanya i en les seues

formes constructives, encaminats a la recuperació i restauració dels antics camins18, però aquests

estudis estan més centrats en la tècnica constructiva que en els usos i finalitats a què anaven

destinats, tot i que no els poden obviar i realitzen una classificació simple dels camins però sense

explicar-ne el perquè de la mateixa.

El geògraf Lopez-Monne19 ha enfocat el tema des d'un punt de vista més proper als estudis

culturals, investigant els usos tradicionals a què han estat sotmesos els camins, per mirar d'explicar

la finalitat a què responen els camins tradicionals que encara es conserven. Encara que segueix la

15 “L’objecte d’estudi de la Geografia és l’espai geogràfic, entenent aquest com el resultat de l’actuació humana sobre la natura.” Llop Goterris, Josep Xavier (2012) Geografia d'Espanya. Geografia Física. [Publicació en línia] <http://www.slideshare.net/xgoterris/geografia-fisica-14260047?from_search=1>16 Korsbaek, Leif (2008) “La Antropología y el estudio de la Geografía” A: CINTEOTL Revista cuatrimestral de investigación en ciencias sociales y humanidades Nº 3, [Revista en línia] Ed. Universidad de Hidalgo <http://www.uaeh.edu.mx/campus/icshu/revista/revista_num3_08/antropologia_geografia.htm> [Data de consulta 7 de gener 2013]17 Campillo Besses, Xavier (2002) La gestió de la xarxa de camins en zones de muntanya: l'exemple del Parc Natural

del Cadí-Moixeró [Tesi doctoral en línia]Tesi doctoral presentada al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.[Data de consulta: 23 d'octubre del 2012] <http://www.tdx.cat/handle/10803/4942>

18 Tutusaus, Jordi (2006) “Criteris tècnics per a la recuperació de camins tradicionals. Pla de senders del PNAP” A: Pla de senders Parc Natural de l'Alt Pirineu. Estudi tècnic del disseny de la xarxa de senderisme del Parc Natural de l'Alt Pirineu [Document en línia] Parc Natural de l’Alt Pirineu del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya [Data de consulta: 31 octubre 2012] <http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Alt%20Pirineu/Coneix-nos/Instruments%20de%20planificacio%20i%20gestio/Plans,%20i%20programes%20especifics/Pla%20de%20senderisme/PNAP-PlaSenders-C.pdf >

19 López-Monné, Rafael (2005)

8

http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Alt%20Pirineu/Coneix-nos/Instruments%20de%20planificacio%20i%20gestio/Plans,%20i%20programes%20especifics/Pla%20de%20senderisme/PNAP-PlaSenders-C.pdf

http://www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Alt%20Pirineu/Coneix-nos/Instruments%20de%20planificacio%20i%20gestio/Plans,%20i%20programes%20especifics/Pla%20de%20senderisme/PNAP-PlaSenders-C.pdf

http://www.tdx.cat/handle/10803/4942


classificació tradicional, que trobem ja al Mapa Topográfico Nacional20 a partir del segle XIX, i

divideix els camins en camins de Carro, de Ferradura, corriols i camins ramaders.

Al País Valencià no hi ha cap monografia que estudie els camins tradicionals i als estudis històrics i

antropològics s'estudien els usos i costums però s'obvia sovint el medi físic on viuen i es mouen, i

conseqüentment també els camins, la seua necessitat i l'ús que se'n feia (i fa). Així a la col·lecció

Temes d'Etnografia Valenciana no hi ha cap monogràfic sobre els camins, i tot el que hom pot trobar

es troba dins l'apartat de serveis, relacionat amb els oficis de traginer i carreter21.

Els estudis geogràfics tampoc han prestat cap atenció als camins tradicionals. Així Sanchís Deusa a

el Transporte en el País Valenciano22, basat en la tesi doctoral homònima no en diu ni una paraula

dels camins (tradicionals o no) simplement comença a estudiar la xarxa de carreteres valenciana a

partir de meitat segle XIX. La mateixa autora a L'organització històrica del territori valencià23

descriu els camins existents en diferents èpoques, què són la base sobre la qual s'organitza el

territori, però cau en el mateix defecte de la majoria de manuals de geografia explicant només els

principals itineraris, que d'altra banda poc han variat des dels temps dels romans fins al segle XVIII,

i dels camins secundaris, els més abundants i freqüentats, se'n diu poc o s'oblida la seua existència24.

A més, en totes les aproximacions als camins aquests són classificats des d'un punt de vista formal:

camí de carro o carreter, de ramat, de ferradura, senda, ... segons qui hi pot passar obviant que els

ramats també passen pels camins de ferradura o els animals de sària pels camins carreters25, etc. Per

tant caldria trobar una classificació més adient; no a partir de la tipologia sinó dels usos que es fan

tot i que partim de la base que els camins són polifuncionals.

Hi ha tres tipus de desplaçament: el diari, l'habitual i l'esporàdic. Els camins responen a una

necessitat de desplaçament i per tant responen a estos usos.

Per a poder classificar-los correctament cal estudiar l'ús que se n'ha fet dels camins i que n'és

20 El Mapa Topográfico Nacional (MTN) de España es elaborat entre 1857 i 1968. Els mapes relatius a Ares estan publicats entre 1931 i 1938 en una primera versió sense vegetació i cultius, i una segona i definitiva publicada entre 1931 i 1952. Les minutes prèvies on consten els alçaments planimètric i altimètric van ser elaborades sobre el terreny mitjançant topografia clàssica el 1909. El terme municipal d'Ares del Maestrat es troba dins els fulls 545-Morella, 569-Mosqueruela i 570-Albocácer. [Pàgina web en línia] Ministerio de Fomento <http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/CARTOGRAFIA/ANTECEDENTES/MAPA/> [Data de consulta: 17 de maig del 2013]21 Gregori; Joan Cucó, Josepa Llop, Francesc (1985) Temes d'etnografia valenciana. Volum III: bosc i muntanya, industria tradicional i serveis. Ed. Alfons el Magnànim22 Sanchis Deusa, Carme (1988) El transporte en el País Valenciano. Ed. Alfons el Magnànim23 Piqueras Haba, Juan Sanchis Deusa, Carme (1992) L'organització històrica del territori valencià. Ed. Conselleria d'Obres Públiques24 Rosselló Verger, Vicenç M. (1995) Geografia del País Valencià Ed. Alfons el Magnànim25 A La construcció de Pedra en sec a Mallorca s'esmenta que: “Els camins es poden classificar segons els usos més o manco definits per als quals varen ésser construïts (nevaters, carboners, torrers, etc.) també es pot fer una divisió segons l'amplària i el grau d'elaboració” i és aquesta segona la que proposa i desenvolupa diferenciant “tiaranys, camins de ferradura i camins de carro”. Reynés i Trias, Antoni (1994) La construcció de pedra en sec a Mallorca. Ed FODESMA

9

http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/CARTOGRAFIA/ANTECEDENTES/MAPA/

http://www.fomento.gob.es/MFOM/LANG_CASTELLANO/DIRECCIONES_GENERALES/INSTITUTO_GEOGRAFICO/CARTOGRAFIA/ANTECEDENTES/MAPA/


l'origen, i per a això caldria estudiar la societat masovera i pobletana d'Ares, però com això

sobrepassa els objectius del treball ens hem conformat amb centrar-nos en l'estudi de la mobilitat

dins aquesta societat.

2. SOBRE ELS CAMINS.

2.2. Què entenem per camí?

Com ja s'ha apuntat anteriorment el concepte de camí és ampli i difús, i fa referència al trànsit, a

allò que hi ha entre un inici i un final siga real o imaginari26. De tota manera parlem de camins quan

hi ha un pas constant per un mateix lloc i és què en origen és el trànsit el que fa el camí, tot i què

posteriorment els poders polítics centralitzats han ajudat a la creació i manteniment d'una xarxa de

camins.

De tota manera el concepte legal de camí no existeix. La legislació parla de carreteres, vies urbanes

i interurbanes i fins i tot vies pecuàries però no de camins; per tant també podriem definir els

camins com tots aquells vials que legalment no són carreteres27.

Els primers camins van ser forçosament corriols oberts pels caçadors-recol·lectors per comunicar

zones de pas freqüent, però els primers camins dels quals tenim alguns indicis no apareixen fins a

l'edat dels metalls, quan amb la domesticació del cavall i l'invenció de la roda es fa necessari

l'adequació de l'espai per on transitar. De tota manera les primeres notícies certes de camins a

26 Lopez-Monné (2005)27 Campillo (2002)

10

Sender fet pel pas de les persones.


Europa apareixen amb l'Imperi Romà, tot i que els romans van aprofitar part dels vials

preexistents28.

2.2. Tipus de camins.

Segons el tipus de trànsit a què van destinats Lopez Monné 29 classifica els camins en quatre tipus

fonamentals: corriols o senderes, camins de ferradura, camins ramaders i camins carreters o de

carro.

a) Dreceres i corriols

Els camins més antics que existeixen són aquells que només són aptes per al pas de persones. En

català estàndard aquest tipus de camí se'l sol conèixer com a corriol; a Ares es coneix com drecera.

De dreceres però no n'hi ha gaires. Les persones poden passar quasi per tot arreu així que només es

fan dreceres en aquells llocs on el pas és constant i freqüent i, a més, no permeten el pas de les

cavalleries30, així que només es troben en llocs on el trànsit a peu és habitual i el relleu impedeix el

traçat d'un camí de ferradura.

28 Campillo (2002) Lopez-Monné (2005)29 Lopez Monné (2005) Tot i que l'autor es basa en les classificacions preexistents, sobretot en les reflexades a la llegenda del Mapa Topográfico Nacional.30 Alguna senda d'eixes sí que hi hava, pa adreçar a les persones, per a adreçar que els animals no poden passar, si. (Clemente)

11

Via Augusta al seu pas pel Pla de l'Arc


b) Camí de ferradura

Segons el DCBV és aquell camí relativament estret, per on no poden anar carros sinó sols bísties.

Aquest és el tipus de camí més freqüent a les terres de muntanya i no necessita d'una gran

infraestructura atès que els animals de càrrega (cavalls, ases, matxos31, mules o bous) passen per

quasi els mateixos llocs que les persones, encara que sovint els camins de ferradura més importants

han estat condicionats amb parets de pedra per a sostindre la plataforma del camí o empedrant

aquesta32.

31 S'anomena Matxo al mul (DCBV) empelt d'un ruc i una egua (matxo güeco) o d'un cavall i una somera (matxo ruquerí) (recollit a Vistabella del Maestrat)32 Tutusaus (2006)

12

Corriol de pujada al port de Baiau.

Cavall albardat


c) Camí ramader

Els camins ramaders són aquells destinats al pas dels animals. No necessiten un condicionament

especial i sovint són més aviat una faixa de terreny per on el bestiar té dret a transitar33. A les terres

valencianes se'ls coneix com a Assegadors o Passos i al terme d'Ares bona part d'ells es troben

delimitats per parets de pedra seca. A més hom diferencia entre Passos o Assegadors depenent de

l'ús que s'hi pot fer.

d) Camí carreter

En darrer lloc tractarem els camins de carro, els més recents i què són aquells que permeten el pas

de carros tirats per animals, normalment cavalleries. Són més amples que els camins de ferradura i

solen ser habituals a les planes, mentre que a les zones de muntanya sempre han sigut més

l'excepció que la regla34 atès el cost més elevat de construcció i manteniment, i la dificultat dels

carros per a pujar grans costeres. A les zones de muntanya són els de més recent aparició i només

els trobem als fons de les valls, habitualment formant part d'itineraris que uneixen poblacions

importants.

33 Lopez monné (2005)34 Campillo Besses, Xavier; López-Monné, Rafael (2010) El llibre dels camins. Arola editors

13

Assegador del mas de Blai.


La Xarxa caminera està condicionada a les necessitats de la gent que viu al territori i a les

possibilitats físiques que aquest ofereix. Així, en una zona plana i densament poblada la xarxa de

camins és densa i ben repartida, mentre que a les terres poc poblades i d'orografia difícil la xarxa és

laxa i condicionada pel relleu i les necessitats de la població.

Així la xarxa tradicional de camins està estretament lligada a les necessitats de mobilitat d'una

població i a les característiques de l'espai que habita, per tant, abans d'estudiar la xarxa de camins

cal conèixer l'espai físic on hi és així com la societat que la va bastir o la manté.

3. ARES DEL MAESTRAT.

3.1. Geografia física.

Ares del Maestrat és un municipi situat al nord del País Valencià, que tradicionalment ha format

part del Maestrat de Montesa i actualment se'l classifica a la comarca de l'Alt Maestrat35.

35 No hi ha una classificació comarcal oficial al País Valencià

14

Pas del camí la Cossa.


El seu terme municipal és relativament extens36 i es troba situat a la part més oriental del Sistema

Ibèric on entra en contacte amb les serralades Catalanes. És aquesta una zona d'una orografia

estructuralment complexa però d'una geomorfologia37 més senzilla.

Estructuralment ens trobem davant d'un àrea subtabular38, de plecs39 poc marcats on els sediments

secundaris40 han estat atacats per l'erosió diferencial que ha creat un paisatge de moles i llomes

arrodonides en les parts altes, separades per valls més o menys amples que segueixen antigues

línies de falla41. Així el primer que ens crida l'atenció és la falta d'una alineació muntanyosa clara42.

36 118,7 km2 Fitxa Municipal: Ares del Maestrat, Institut Valencià d'Estadística [Document en línia] Actualització 2011 [Data de consulta: 23 de Novembre del 2012] <http://ive.ive.es/portal/page/portal/IVE_PEGV/CONTENTS/mun/fichas/val/Fichas/12014.pdf> 37 Branca de les ciències de la Terra que estudia el relleu de la superfície terrestre i la seva evolució, els processos d’afaiçonament de la superfície terrestre de tipus sedimentari o de caire erosiu, segons el clima, els factors biològics, la natura del substrat rocallós, el vulcanisme, la tectònica i l’evolució geològica d’una contrada o unitat geològica. Diccionari de Geologia [en línia] Institut d'Estudis Catalans <http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp> 38 Relleu format per plegaments de gran radi de manera que els estrats estan pràcticament horitzontals però afectats per l'erosió diferencial que Relleu diferencial format per un estrat o un conjunt dur d’estrats, resistent a l’erosió, de forma horitzontal, que constitueix una planura relativament extensa (una mola o altiplà) i limitada totalment o parcial per una cornisa, un cingle o un talús abrupte. Diccionari de Geologia, IEC39 Deformació que resulta de la flexió o torsió de les roques i que hom posa en evidència si hi ha, en el material rocós, una referència anterior a la deformació, com és l’estratificació, l’esquistositat, etc. Diccionari de geologia IEC40 Dit de l’estructura sedimentària adquirida després del dipòsit de la roca. Diccionari de geologia. IEC41 Rosselló (1995)42 Espinàs, Josep M. (1991) A peu per l'Alt Maestrat Ed. La Campana

15

Vila d'Ares del Maestrat.

http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp


El terme d'Ares es troba enmig de dos grans fosses tectòniques43 que segueixen la direcció NNE –

SSW, continuació de les falles que conformen les serralades catalanes cap al sud i que

interaccionen ací amb la part final del sistema Ibèric amb una alineació NNW – SSE. Així el terme

d'Ares abasta des de la fossa de la Canà a l'oest fins a la de Catí a l'est. Estan delimitat al sud pel

corredor obert per la rambla Carbonera i al nord per l'altiplà de la Llàcua que s'allarga per les

llomes del Muixacre fins a la Vallivana. La part central del terme està formada per una sèrie de

llomes i moles altes i planes, part superior dels pilars tectònics realçats44 i on s'encaixa

vigorosament la xarxa fluvial. És aquesta xarxa la que afaiçona el relleu de la part central i crea el

corredor de la rambla Carbonera que aprofiten les vies de comunicació.

Així les vies de comunicació principals, abans com ara, aprofiten les fosses tectòniques de fons pla

i el corredor de la rambla Carbonera per a travessar el terme d'Ares.

43 També anomenat Graben: Conca intracratònica que correspon a un bloc esfondrat per falles normals parel·leles als flancs de l’eix principal; és simètrica i se sol reblir de materials de fàcies continentals. Diccionari de geoglogia, IEC44 Horst: Bloc fallat (o diversos blocs) i relativament aixecat respecte dels seus veïns, entre falles normals paral·leles que el delimiten, la longitud del qual, galgada amb aquestes falles, és considerablement més gran que la seva amplària. N’hi ha de totes les escales. Diccionari de geologia. IEC

16

Moles d'Ares des de les Llomes.


El clima d'Ares és mediterrani de muntanya, amb hiverns freds amb gelades freqüents de novembre

a maig, sobretot a les parts altes, i estius càlids i amb un elevat contrast tèrmic entre el dia i la nit.

Les precipitacions són més abundants a la tardor i primavera amb un mínim estival, atenuat per les

freqüents tronades45, i un mínim secundari a l'hivern46. Aquest clima és molt diferent del

mediterrani costaner i que ha propiciat l'intercanvi de productes agrícoles i ramaders entre les terres

baixes i altes.

De tota manera en una zona calcària com aquesta l'aigua no circula en superfície i no hi ha cap curs

permanent sinó tan sols rambles i barrancs estacionals. Per tant la distribució del poblament i la

xarxa de camins s'ha vist condicionada per l'existència de brolladors i fonts.

Aquest extens terme es troba dividit en quatre grans Denes o partides: la Canà, el Barranc dels

Prats, Vilavall i el Romer.

La dena de la Canà s'esten per l'oest del terme i ocupa l'alta i ampla depressió de la Canà de quasi

6 km de llarg i 2 km a la part més ampla i situada a 1000 metres d'alçada. La dena s'estén des de la

Lloma del Mas de Riello (1316 mts) a les Llomes de la Mare de Déu (1234 mts) per on passa la

ratlla de Castellfort a ponent, fins les moles del Vilar i d'Ares a llevant que amb 1321 metres

respectivament són els cims culminants del terme. Al sud tanca la depressió la costera de Cabestany

(1170 mts) i la Foia del Molí Pitarch, corredor que s'obre ja cap a la veïna Vilafranca. Al nord una

sèrie de suaus tossalets separen la dena del terme de Morella i de la dena del barranc dels Prats.

45 Que sovint fan malbé els camins.46 Pérez Cueva, Alejandro (1994) Atles climàtic de la Comunitat Valenciana Ed. COPUT

17

Corredor de la rambla Carbonera.


El fons de la depressió és una terra plana però aspra que sempre ha romàs inculta i sense vegetació

a causa de la poca fertilitat del sòl47. En contrast les vessants de ponent i llevant presenten

importants carrascars i fins i tot alguns pinars de repoblació a l'ombria. És ací on es troba la poca

terra conreada i això fa que els masos se situen a la falda de les muntanyes, al punt de contacte

entre la plana i la costera.

La dena del Barranc dels Prats s'estén de Nordoest a Sudest al llarg de la ratlla amb el terme de

Morella (dena del Muixacre48) als voltants del barranc homònim, tributari de la rambla de la Canà.

Juntament amb la dena de la Canà formen part de la conca del Bergantes, únic territori valencià que

no aboca les aigües directament a l'Est i a la mediterrània sinó que corre en direcció Nord formant

part de la conca de l'Ebre.

La part nord de la dena està ocupada per la Vall d'en Gerra, antic pòlie capturat per l'erosió

remuntant i que presenta una de les millors terres de cultiu del terme tot i estar situada a quasi 1000

metres d'altura. Cap al sud la dena s'estén a ambdós vessants del barranc dels Prats, que s'obre pas

47 És tot grava, hi ha quatre dits de terra dolça i lo demés tot és grava (Miguel)48 El terme de Morella es troba dividit en dotze denes. La veïna del Barranc dels Prats és la dena del Muixacre. Sebastià i Tosca, Cèsar Els masos de l'antic terme [publicació en línia] Ajuntament de Morella <http://www.morella.net/morella/conocenos/el_antiguo_termino_de_morella > [Data de consulta: 18 d'abril del 2013]

18

La Canada d'Ares.

http://www.morella.net/morella/conocenos/el_antiguo_termino_de_morella


entre les Llomes de la Masada (1257 mts), les Llometes i la Marina (1232 mts) al Sud i les del Mas

de Roca (1164 mts) i la Piqueta (1199 mts) cap al Nord. El xicotet barranc del Toll de la Sarga

separa la Dena del terme de Morella a l'Est mentre que al sud ho fa el profund barranc de l'Empriu

que separa a més el Tossal de la Nevera (1286 mts) ja en terme de Catí, del Tossal d'Orenga (1148

mts).

El barranc d'Empriu ja forma part de la dena del Romer, que baixa resseguint el barranc cap a la

vall de Cirers que ocupa la fossa tectònica de Catí. La dena arriba a la part final de la vall on

conflueix amb la rambla Carbonera sent esta la part més baixa del terme (600 mts) on el coscoll, el

romer i l'argelaga roja cobreixen els vessants i les parts de la plana no dedicades al conreu

d'ametlers.

Aquest mateix paisatge s'allarga cap al nord resseguint la rambla Carbonera que marca el límit oest

del terme amb Benassal. A més la dena inclou el Barranc dels Horts,que baixa del tossal de la

Marina, el barranc del Puig que baixa del Tossal d'Orenga i el del Pou Vell que baixa de la Lloma

del Mas Vell. Així trobem tres estatges ben diferenciats: d'una banda el corredor obert per la rambla

de quasi 1 km als llocs més amples i la part baixa dels barrancs que hi conflueixen; d'una altra, els

costeruts vessants coberts de carrasques que hi baixen, i en tercer lloc, les altes llomes desproveïdes

de vegetació als interfluvis. A la primera trobem ametlers, oliveres49 i, antigament, vinya; la segona

ha estat sempre zona forestal donada la rostària dels vessants i la tercera és la zona de pastura per

49 El límit al conreu de l'olivera es troba als 800 metres i la part més baixa del terme d'Ares està a 600 metres, tot i que la configuració en cubeta afavoreix les gelades per inversió tèrmica i no afavoreix el cultiu de l'olivera.

19

Barranc dels Prats des del mas de Roca de Dalt.


excel·lència, on els boscos han patit una forta desforestació per a deixar pas a les pastures.

La darrera dena, on s'inclou el poble d'Ares és la dena de Vilavall que s'estén des dels peus de les

Moles del Vilar i d'Ares pels barrancs dels Molins i de Cantallops i tots els afluents de la rambla de

la Vall que s'aiguabarregen a l'ampla fondalada de la Vall, just als peus del poble, per formar la

rambla Carbonera.

La Mola del Vilar i la d'Ares conformen una mena de circ d'on baixen els barrancs que a partir de la

Montalvana formen el llarg corredor de la rambla i, a la vora del coll que s'obre entre elles es troba

sobre un esperó rocós el poble d'Ares, ubicat en un lloc estratègic però en la part més costeruda del

muntanyós terme. Per contra, als seus peus, on conflueixen els diferents barrancs, s'obre la Vall,

xicoteta plana coberta de terra rossa50 acumulada pels barrancs que hi conflueixen.

Com la dena del Romer, Vilavall presenta tres nivells diferenciats: el primer està format per la

rambla Carbonera i la Rambleta de la Vall, corredors plans i de terra bona per al cultiu, tot i estar

situada ja a certa altura (800 – 900 mts) i afectada per les inversions tèrmiques de manera que els

cultius predominants són els cereals acompanyats en els llocs més favorables pels ametlers; un

segon nivell, més extens que al Romer, és el que formen les costeres que baixen de les moles i les

llomes dels voltants. Està dominat pels cingles i carrascars, i fins i tot al cara-sol de les moles pel

matollar d'argelaga negra51. El tercer nivell el formen el cim de les moles, amples planes situades a

50 La Terra Rossa (terra roja en italià) és un tipus de sòl argilós format per la dissolució de les roques calcàries, que deixa en superfície les argiles roges. Es un tipus de sòl bàsicament mediterrani i molt fèrtil. Rosselló, Vicenç (1995)51 Dominat per l'argelaga negra (genista scorpius L.) forma part del matollar de substitució dels carrascars amb heura (Hedero helicis-Querceto rotundifoliae sigmetum) format per argelaga, arços i rosers (Pruno-Rubion ulmifolii) Costa, Manuel (1986) La vegetació al País Valencià Ed. Universitat de València

20

Tossal d'Orenga a la dena del Romer.


1300 metres i pràcticament desproveïdes de vegetació arbòria i, fins i tot, arbustiva, així com les

llomes que ocupen els interfluvis entre els barrancs, en bona part desforestades i ocupades per

pastures o clapisses52 on creixen els ginebres i savines.

3.2. Geografia humana i econòmica.

Avui dia Ares és un municipi fonamentalment agrari tot i què el pes de l'agricultura ha disminuït

notablement les darreres dècades53 de tota manera dels 133 masos habitats54 que va arribar a tindre

el municipi d'Ares principis del segle XX actualment apenes en resten 20 habitats i en ells encara

vivia el 54% de la població del municipi el 200155.

Actualment resideixen al municipi 212 habitants56 amb un predomini clar de la població anciana

que representa quasi un terç del total, i només un 6% de població jove57. Encara que els grups d'edat

més nombrosos els trobem entre els 40 i 50 anys i entre 55 i 70 anys. La major part de la població

és activa, encara que d'edat prou avançada o recentment jubilada, la qual no ha abandonat totalment

l'explotació agrària. La població anciana resident però és prou reduïda ja que els jubilats emigren

cap a les ciutats seguint als seus fills, només aquells que tenen fills al municipi encara hi resideixen.

És entre està població on ha calgut buscar els informadors per al treball.

52 Les clapisses són les zones planes ocupades per roques. Paratge de roques i pedreny, produït generalment per l'acció corrosiva de les pluges i geleres segons el DCBV.53 El 1991 eren encara el 72,6% dels actius i el 2001 només el 50%. Font Argos.54 45 a la dena de la Canà, 34 a la dena del barranc dels Prats, 27 a Vilavall i 27 al Romer. Marqués Torrent, Magali (2006) El maestrazgo, un pueblo de su comarca: Ares del Maestre [Publicació en línia] UJI, <http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos2006/Elmaestrazgo.pdf> [Data de consulta: 25 de maig del 2013]55 Censo de pobalción y viviendas 2001. [Document en línia] Instituto Nacional Estadística [ Data de consulta: 20 de març del 2013] <http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe242&file=inebase&L=0>

21

Ares des de Vilavall.

http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft20%2Fe242&file=inebase&L=0

http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos2006/Elmaestrazgo.pdf


Comparada amb la situació de gran part de les zones rurals la població d'Ares és més jove i no té

una taxa d'envelliment tan gran. Això ha permés que tot i el canvi econòmic ocorreguda partir del

1960 encara es conserven la memòria i els valors de la societat tradicional afavorint l'estudi dels

camins tradicionals.

A aquesta situació s'ha arribat després d'un descens continuat de la població al llarg del segle XX de

manera que aquesta només és un 10% de la població existent el 1900.

El màxim poblacional s'assoleix el 1910 amb 2100 habitants i a partir d'aquesta data la població va

baixant de manera constant fins el 1960 quan s'accelera el descens de la població fins el 1981 quan

es desaccelera el creixement, que tot i això continua fins al present provocant la subexplotació de

bona part del terme i permeten la conservació de la xarxa de camins tradicionals.

Aquesta població però està repartida per l'extens terme on, encara avui dia, domina el poblament

dispers sobre el concentrat per una sèrie de raons: d'una banda el relleu muntanyós augmenta les

distàncies des del nucli principal i afavoreix avui, com abans, el residir a la mateixa explotació que

necessita de l'existència d'una important xarxa viària que enllace els nuclis de poblament dispers

amb els pobles, i què en molts casos ha aprofitat la xarxa de camins tradicionals en el seu traçat.

D'altra banda, les comunicacions són sovint més fàcils amb els pobles veïns que amb la capital

municipal. Així als masos de la dena del Romer els resulta més fàcil anar a la veïna Benassal o a

Catí que a Ares. Igualment bona part dels masos de la Canà es troben tan a prop de Vilafranca58 com

56 Censo de población y viviendas 2011. [Document en línia] Instituto Nacional Estadística [Data de consulta: 20 de març del 2013] <http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/e244/avance/p02/&file=pcaxis&L=0> 57 Població anciana és la major de 65 anys i la jove la menor de 14 anys.58 Vilafranca és la ciutat més important de la comarca dels Ports gràcies a la indústria tèxtil, és per això que pràcticament manté la mateixa població del 1900.

22

1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1991 2001 20110

500

1000

1500

2000

2500

Evolució de la població a Ares del Maestrat

Font: Censos INE

Anys

Pob

laci

ó

http://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=/t20/e244/avance/p02/&file=pcaxis&L=0


d'Ares i opten per la primera població, més gran i amb més serveis. La dena del barranc dels Prats

és troba també mal comunicada amb el poble d'Ares però també lluny de qualsevol altre poble i per

eixa raó és on encara resideix més gent als masos. Això ha fet que la moderna xarxa de camins no

seguisca el patró de l'antiga, aprofitant només uns pocs dels camins preexistents i preservant la

resta. Així el traçat actual és dendrític mentre que la xarxa viària tradicional tendia a la radialitat.

Actualment la principal activitat econòmica segueix sent l'activitat agrària i predomina la mitjana i

gran explotació. Les explotacions de menys de 30 hectàrees estan explotades majoritàriament pels

titulars de la terra o familiars seus, presenten una mitjana d'edat més alta i predominen els usos

agrícoles. Les explotacions de més de 30 hectàrees per contra sovint són arrendades, dedicades a

explotacions ramaderes i amb els titulars més joves com més gran és l'explotació.

Així s'ha produït una concentració de la propietat i un augment de l'explotació a costa de la

desaparició de bona part de les explotacions i una especialització ramadera de manera que fins i tot

els conreus predominants són els cereals farratgers. D'una manera igual ha augmentat la superfície

de pastures i el bosc i matollar i s'ha reduït la superfície agrícola desfent el camí invers al seguit al

llarg del segle XVIII i XIX quan la superfície agrícola va créixer en perjudici del bosc i les pastures.

Només les explotacions agrícoles més accessibles s'han conservat mentre que les situades a zones

23

Explotació agrària moderna.


de difícil accés al trànsit motoritzat han esdevingut pastures. Això ha fet que es simplifique la xarxa

de camins al ser innecessari arribar a tot el parcelari.

Fa poc més de cent anys la situació era ben diferent. La riquesa també era majoritàriament agrària

però estava molt desigualment repartida, només 17 propietaris (el 3% del total) acumulaven el 42%

de la riquesa59. La major part dels grans propietaris a més eren absentistes i entre els quatre

principals tenien 17 masos. La major part dels propietaris disposaven de molt poca terra i havien

d'anar llogats com a jornalers o treballar terra arrendada als terratinents.

Així podem dividir la societat d'Ares de finals del segle XIX en tres grans grups, o fins i tot quatre.

Un primer grup són els grans propietaris que, amb alguna excepció, no resideixen a Ares sinó que

ho fan als pobles veïns.

Un segon grup és el format pels llauradors60, que exploten la terra pròpia o, generalment, arrendada

als grans propietaris. El fet de disposar d'una gran extensió de terra els permet mantindre una

important cabana ramadera què és una de les fonts de riquesa més importants del municipi.

El tercer grup està format pels jornalers61, aquells que no disposen de prou terra, pròpia o arrendada,

per a viure-hi només d'ella i han de llogar-se als llauradors.

I finalment el quart grup que podem distingir és el format per tots aquells que no treballen

directament la terra62 sinó que presten diversos serveis.

59 Forner i Valls, Enric (1998) “Ares del Maestrat a finals del segle XIX: estructura de la riquesa i classes socials” a Millars: Espai i Història Núm 21 [Publicació en línia] Universitat Jaume I [Data de consulta: 6 d'octubre del 2012] <http://hdl.handle.net/10234/40254> 60 291 llauradors segons el cens electoral de 1895. Forner (1998)61 171 jornalers segons el cens electoral de 1895. Forner (1998)62 31 persones entre ferrers, fusters, teixidors, capellans, ... Forner (1998)

24

Pista agrícola aprofitant un antic camí i assegador.



Aquesta és la societat que hi havia en l'època final d'ús dels camins tradicionals atès que la seua

decadència ve de la mà de la construcció de pistes, a finals dels anys 60, acompanyada per la

mecanització del camp i paral·lela al fort èxode rural que buida els masos i provoca un profund

canvi en la societat63.

Així a la segona meitat del segle XX molts dels arrendataris dels masos en passen a ser

propietaris64, a la vegada que molts jornalers emigren i deixen més terra per a qui es queda al

poble65.

Anys 190066 200967

Nombre Explotacions % Nombre

Explotacions %

Menys de 50 ha 506 92,2 33 4750 – 100 ha 23 4,2 8 12

Més de 100 ha 18 3,6 29 41

3.3. Com condiciona la geografia el traçat dels camins?

El traçat dels camins no és aleatori ni homogeni sinó que és deu als condicionants geogràfics què

hem descrit abans.

El medi físic condiciona el traçat en facilitar el traçat de camins en zones planes i dificultar-lo a les

zones amb més pendent. Així en el cas d'Ares els camins més antics i les principals vies de

comunicació supramunicipals ressegueixen les valls de la Canà i dels Cirers, el Pla de la Pinella (o

del Mas d'en Gerra) i la Rambla Carbonera, així com les altes llomes de la Marina i del mas d'en

Roca68.

Per contra els barrancs profunds i els cingles impedeixen el traçat de camins com ocorre al barranc

de Cantallops o al del Pinello.

De tota manera el què realment ha condicionat el traçat de camins ha estat l'ocupació i explotació

63 Des que es va fer la pista ja no he passat més [pel camí d'Ares] (Sixto)64 Vam passar de viure en un mas xicotet i llogat a un mas nostre i gran (Clemente)65 A jornal anava tot aquell que no disposava de prou terra per a viure d'ella. Ara si estarem tots los que hi havie entonces de fam mos moriríem, tan bé que pareix que estiguem.[...] la u tenie tres jornals, l'altre quatre, l'altre sis. (Epifanio)66 Ares, amirallament 1888 arxiu municipal. Forner (1998)67 Cens agrari 200968 (1866) Itinerario descriptivo militar de España Formado y publicado por el Depósito de la Guerra, con los datos recogidos sobre el campo, por el Cuerpo de Estado Mayor del Ejército Depósito de la Guerra [llibre en línia] Biblioteca digital Hispánica [Data de consulta: 5 de maig del 2013] <http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?DOCCHOICE=3589527.xml&dvs=1368705087399~105&locale=ca&search_terms=&adjacency=&VIEWER_URL=/view/action/nmets.do?&DELIVERY_RULE_ID=4&usePid1=true&usePid2=true>

25





humana del territori, que també es troba fortament influïda pel medi físic.

L'interior nord del País Valencià és una terra muntanyosa i aspra on les planes són menudes i

aïllades, per tant ja d'ençà de la conquesta cristiana el poblament tradicional ha estat dispers. La

major part de la població vivia als masos, vora la terra cultivable i les pastures, mentre que els

pobles era on es concentrava el comerç, els serveis i la fabricació de productes artesans69.

L'hàbitat dispers ha imposat una mobilitat alta, ja que els masos mai han estat autosuficients, i per

eixa mateixa raó, una xarxa de camins densa per tal de facilitar eixa mobilitat.

És per tant la situació dels masos el principal condicionant de la xarxa caminera, una xarxa que

respon a les necessitats econòmiques, socials i polítiques de la societat que hi viu.

4. ELS CAMINS D'ARES

4.1. Camins d'anar per casa.

Quan s'està al mas sempre cal desplaçar-se, cal anar a per aigua a la font, a guardar les ovelles, a

birbar al bancal o a fer llenya al bosc. No és res nou, al poble també cal fer-ho i encara que la font

està més prop el bancal o la llenya estan més lluny70.

Ací esta mola ere comuna, ere pal poble igual va n'hi haver temporades d'haver cinquanta o

seixanta matxos (Julio Esteve)

[La Mola de la Vila] també ere, també. I Cantallops també ere, tot eixe barranc de Cantallops

també (Epifanio)

69 Barreda Aymerich, Modest (2006) Masovers i pobletans de Culla. Ed. Diputació de Castelló70 Els habitants del poble d'Ares aprofitaven les pastures de la Mola d'Ares i la Mola de la Vila i la llenya de Cantallops. AMV, Libro – Actas años 1871 – 1880 Acta de la sesión ordinaria del 14 de enero de 1871.

26

Traçat de les pistes al voltant del Barranc de la Belluga. Font: Cartoweb.


L'activitat principal, tant al mas com al poble, és l'agrícola i ramadera; així doncs, els principals

desplaçaments(diaris) estan relacionats amb el conreu de la terra o la pastura dels animals. Tant al

poble com al mas cal anar al bancal a treballar la terra. Al mas els bancals estan a prop i el

desplaçament és més o menys curt segons el bancal estiga just a la vora del mas o un poc més lluny.

Al poble els bancals s'estenen pels voltants71, mai massa lluny, tot i que al poble viuen

majoritàriament els jornalers que es lloguen per anar a treballar a les diferents parts del terme,

algunes d'elles a certa distància.

Ací hi havie un que li dien el Roig, que se tirae cinquanta-dos dies en la dalla, anava passant de

mas en mas. A la Belladona estae molt (Epifanio)

Si al poble no cal anar gaire lluny per agafar aigua a la Bassa, o a llavar al llavador d'aquesta (o més

lluny als Regatxols). Al mas cal anar tots els dies al pou o la font, sovint a una certa distància del

mas de manera que cal aparellar el matxo i carregar els cànters als argadells per fer viatge a la font.

També per a llavar cal anar amb matxo, perquè els llavadors públics que es construeixen es fan a les

fonts comunals: la Pinella, el Pinello, els Regatxols, Nadalí. Tot i que no sempre s'usen, sobretot als

masos que queden més lluny. Són aquestes fonts els principals brolladors, que mai s'assequen a

l'estiu, no així els pouets que solen haver-hi quasi a cada mas, i per tant, una part de l'any cal

desplaçar-se més per a poder llavar, beure i també abeurar als animals. No és estrany per això que

els camins més fressats i alguns dels més ben conservats siguen els que condueixen a la font, i

tampoc que les principals fonts es troben a les cruïlles de camins i assegadors que hi van des dels

71 Estan aquí los campos en anfiteatro, y forman gradas que baxan desde una altura considerable hasta los barrancos Cavanilles, A. J. Dins Lacarra (1995)

27

Barranc de Cantallops.


masos i terres dels voltants.

Al prompte de vindre ací mira, en el matxo i en argadells i a baixar l'aigua d'ahí dalt. (Clemente)

Al mas de Nollé només que hi ha cent metros, que està dalt el pou, però tots els dies dos viatges,

quatre canters cada camí, tots els dies (Epifanio)

A llavar ací baix hi havie un bassot ahí. […] al Pinello n'hi ha un també. Al Pinello és comú però

este d'ací dalt és d'ací del mas. (Sixto)

És aquesta faena domèstica de fer la bugada pròpia de les dones, i la d'anar a per aigua, tot i no ser

exclusiva de les dones, també els la toca fer més sovint que als hòmens72.

A banda d'aquestes faenes domèstiques que impliquen un desplaçament, la resta de desplaçaments

habituals, d'anar per casa que en diríem, són per als diferents treballs que es fan.

Al poble ja hem dit que hi viuen els jornalers sense terra, que es desplacen allà on els lloguen a

birbar, a segar, a tornar solsides, o a qualsevol altra faena per a guanyar unes perres o barata menjar.

A més al poble també hi viuen els artesans: fusters, sastres, teixidors, ferrers. Així com els

professionals “liberals”: metge, cirurgià, capellà, mestre. I els pocs propietaris rendistes que viuen

al poble, ja que la majoria són forasters73.

Llevat dels jornalers, la resta dels veïns del poble no necessiten moure's del lloc per a dur a terme la

seua faena. Els únics que han de desplaçar-se de tant en tant són el capellà, a algun peroliar, i el

metge, encara que sí el malalt pot desplaçar-se se'l duu al poble. És per això que els capellans

72 Anaen a llavar les dones ahí, això no fa molts anys (Sixto) allí anaem [a llavar a la font de la Pinella] allí si 73 Forner (1998) Al 1929 hi havia cinc comerços, dos cafes, tres tavernes, dos carnisseries, dos fusteries, un estanc, tres ferrers, un sastre, un cadirer, tres teixidors, dos sabaters i dos “tratantes en maderas”. Bellido y Rubert, Manuel (1929) Anuario-guia de la provincia de Castellón. Año VI Tipografia Joaquín Barberá.

28

Llavador als Regatxols.


sempre tenen alguna burreta i els metges un cavall per anar allà on se'ls crida.

Don Rodrigo [el metge] tenie un cavall blanc que estave al compte de mon pare, ere un animal

preciós. En ell anava als masos a ajudar a les parteres i visitar els malalts que no podien

desplaçar-se (Maria Lidón Sangüesa)74

Als masos però és diferent, els masovers viuen de la terra i tothom participa en un moment o altre

de l'explotació agrària. Així cal anar al bancal, normalment prop del mas, però de vegades un poc

més lluny. Cal anar a llaurar amb els matxos aparellats; a sembrar quan és hora, a birbar les males

herbes i, finalment a fer la collita si tot ha anat bé. És un anar i tornar continu del mas al bancal i del

bancal al mas, amb els matxos per a llaurar i per a carrejar les garbes a l'era. Per anar a birbar només

calen els peus i l'aixadella, i res més; i per a segar la falç i, més modernament, la dalla.

Ací les primeres dalles van eixir per segar l'herba dels prats, después ja anaen baixant xurros

d'aquells, que hi havia ací un mas gran i aixina la gent ja se va avear i va vindre un punt tots en

dalla. És més bruta però se fa més tros. (Julio Esteve)

Normalment la faena del camp és per als hòmens, però al punt de la collita, quan s'acumula la faena,

tothom ha de tirar una mà. Així si els hòmens seguen les dones van fent garbes (o agavellant si es

sega a dalla), i els xiquets ajuden amb les garbes o fent encàrrecs75.

A porta'ls el dinar als que segaen pos moltes vegaes, en una burra venia ací a migdia i t'enviaen les

dones en una cassola de sèmola o fideus o lo que fore i ací dalt a la devesa que diem (Sixto)

Pujaen camaraes de segadors de Culla, Albocàsser (Paco)

74 transcrit per Muñoz Badia, Ricardo (2011) Ares: rutas y prehistoria. Ed. Antinea75 Quan arribava [l'època de segar] en les masies col·laboraven tots, majors i xicotets Julian i Querol, Francisca (2006) Masos de Morella. Vida i costums en la dena dels Llivis Ed. Universitat Jaume I

29

Devesa de les Llomes.


Al poble no es guarda, no hi ha massa ovelles i cal anar a les terres comunals a guardar, però al mas

les raberes d'ovelles són una part important de la riquesa i els masos més rics solen ser els que més

ovelles tenen76.

Però tot i haver pastors professionals guardar no és cosa d'hòmens. Guarden els menuts de casa que

encara no tenen edat de fer faenes més pesades, o els majors que no tenen la força per a fer-les77. Tot

i què al mas no s'escapa ningú d'anar a guardar. Però si per anar al bancal hi ha un camí (per dins la

finca normalment) i també per anar a la font, per anar a guardar no hi ha camí. Les ovelles

naveguen per tot, tret dels camps treballats, així que, en principi, no calen camins.

La corralissa. [dalt el tossal de la Marina] als quinze anys ja hem vaig quedar jo tot l'estiu jo allí

dos mesos de nit assoles [a guardar] a migdia cap a casa [em quedava] només per de nit [a

pasturar de nit] Aixina diu que estaen millor les ovelles. (Epifaino)

És la fragmentació de la propietat i l'artigament de terres el que fa necessari delimitar el lloc per on

passen les ovelles i separar-lo de la resta. Així doncs, dins la mateixa explotació apareixen els

carrerons entre parets de pedra per a conduir les ovelles des del mas a les deveses i llocs de pastura

sense entrar als bancals o les serraes78.

Els assagadors fan el mateix paper però per a conduir les ovelles des del mas a la font.

Tots els assegadors, tots van a les abeuraes allí on hi ha aigua. Peguen la volta que vullgues però

…. mira, la font de les Guitarres, assegador; la font del Pinello, assegador, el pou del Barranc,

76 Forner (1998)77 Martinez, Frederic i Palanca, Floreal (1991) Temes d'etnografia valenciana (II) Utillatge agrícola i ramaderia. Alfons el Magnànim78 Castellanisme derivat de “cerrada” aplicat a un lloc tancat per a deixar els animals.

30

La Corralissa al Tossal de la Marina.


assegador. I dixaen mallaes que dien. (Julio Esteve)

Tot i què als masos sovint hi ha basses per recollir l'aigua del plogut aquestes s'assequen a l'estiu i

cal dur als animals a abeurar a la font pública més propera, no sempre a la vora, i cal fer-ho sense

passar per les finques dels veïns, almenys si no es volen problemes. Els assagadors també van a les

terres comunals, que antigament eren aprofitades per tothom, i per últim, són per ells mateixos un

lloc de pastura que pot aprofitar tothom atès el seu caràcter públic.

A l'assegador poden estar allí dins i pasturar [les ovelles] (Sixto)

A banda d'això al mas sempre hi ha altres faenes per a fer. Cal anar a fer llenya al bosc per a cuinar,

encendre el forn per a fer pa o simplement calfar-se durant els llargs hiverns de quasi sis mesos. Al

mas sempre hi ha foc encès al terra de la cuina79, hivern i estiu, tan per a escalfar com per a fer el

menjar, i encara que s'estalvie en llenya cal fer una bona provisió dels carrascals i rouredes

properes, esporgant els arbres (i aprofitant la remulla per a altres menesters) deixant els cimals

seguint la costum tradicional.

Al poble també cal calfar-se i guisar, però la llenya cal anar a tallar-la als boscos comunals, seguint

una reglamentació estricta per a no fer malbé un bé tan important i fins i tot vital80. I si no n'hi ha

prou cal anar a comprar-la als propietaris dels carrascars.

Quan van fer carbó [...] venien de Benassal a replegar les rames, de Benassal! A emportar-s'ho en

matxos. I jo m'enrecordo, i l'auela Rosalena quan passaen un duro i carrega totes les que vullgues.

79 A l'hivern sempre estava el foc encès tant per a cuinar com per a fer calor Julian (2006)80 Per a les formes d'aprofitament tradicional del bosc: Soriano Martí, Javier (2011) Aprovechamiento histórico y situación actual del bosque en Castelló [Tesi doctoral en linia] Tesi doctoral presentada al departamanet d'Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I [Data de consulta: 3 de novembre del 2012] <http://hdl.handle.net/10803/10392>

31

Font de les Guitarres vora l'assegador del Pou de Miró.



(Rogelia)

Els principals consumidors de llenya són els forners, i és per això que el contracte del forn públic

disposa d'on i quanta llenya s'ha de tallar i carrejar per al forn81.

Han passat molts anys, però als masos encara cal anar a guardar, a peu, com tota la vida, i també a

fer llenya per a l'hivern, tot i què la calefacció de gasoil i les cuines de gas han disminuït la

necessitat de llenya, i la davallada de la població ha minvat la pressió sobre els boscos que creixen i

s'escampen per terres d'on fa anys van ser foragitats. La terra llaurada s'ha reduït a una mínima

expressió però ja no cal anar amb el matxo que ha estat substituït pel tractor, eixe matxo mecànic,

tan útil per a carrejar i llaurar com el seu avantpassat animal, i molt més descansat. Ara es llaura

assegut, ja no es birba, i es sega, trilla i bat tot alhora i sense haver de doblar l'esquena.

Aquestos que hem descrit fins ara són els principals desplaçaments dels masovers i pobletans

d'Ares, i responen al mode de vida tradicional on el temps d'oci era ben poc i el temps de treball

molt. Però també hi havia temps per a l'oci, el qual sovint es compaginava amb el treball com les

cançons de batuda, els jocs despellucant panís, les festes a la matança, etc.

Quan collíem el panís, els veïns s'ajudaven. “Mira esta nit fem pelà a tal lloc”. I això era una festa,

compraves unes poques sardines fresquetes i, per ressopar, una sardina, una llesca de pa

(Dominga Salvador)82

Els masos sempre han estat solitaris, però els masovers mai han estat sols. Les famílies masoveres

estan formades per pares, fills, avis, oncles, i en alguns casos criats que ajuden al mas a canvi del

menjar i lloc per a dormir. A més les trobades amb els veïns són quasi diàries: a la font, guardant, o

simplement fent visita per saber com va tot.

Molts camins mos parlaem [amb el veí mas de les Llomes] sense crusar el barranc. I se die de tot

(Epifanio)

81Hir por leña para el horno en la patida que la villa le designe Acta de la Sesión ordinaria del 24 de Marzo de 1818 Libro – Actas 1809 – 1833 AMA 82 GRMHB (2011) Els masos de Benassal GRMHB Segle XX

32


Però també hi ha notícies per donar, que corren de mas a mas. Les unes són les oficials, les altres

les oficioses.

Les primeres eren els bandos de l'ajuntament que en temps antics els transmetia de paraula l'agutzil

del poble al Capdener83, masover encarregat eixe any de fer de cap de Dena en un sorteig no sempre

net, doncs no era un càrrec agradable. El Capdener era l'encarregat de passar per tots els masos de la

Dena per fer arribar-hi les informacions oficials: dies de pagar la contribució, d'anar a jornal de Vila

a enterrar camins o a fer qualsevol altra faena, dia de presentació dels quintos, etc. Posteriorment,

quan ja hi ha més gent que sap de lletra als masos es va substituir el capdener per un paperet que cal

dur de mas en mas seguint un ordre establert prèviament. Així no cal que l'home de casa deixe la

faena tot un dia per a recórrer els masos i basta enviar un sagal del mas al mas del costat per a dur

l'encàrrec.

Ací este terme estae dividit en quatre parts, quatre denes i ficaen un capdener a ca dena i devie

durar tot l'any [...] tot l'any quan hi havie un parte, eixe havie d'anar mas per mas a portar-ho [...]

i si se tenien manies per partits, buscaen ficar al contrari, pa fotre [...] sempre hi ha hagut política

[...] i el que ere d'aquell partit a lo millor s'escapae (Julio Esteve)

després van llevar i es duia la papereta. Ho baixae d'ací al molí, al primer mas i rodae tota la dena

(Epifanio)

la papereta, pos mira, a tots los masos hi havie molts de sagals i “ala corre a portar la papereta a

l'altre mas” arribaes allí i te donaen una galleta o no res, i content d'anar (Julio Esteve)

83 Se acordó proceder al nombramiento de capdenero de la mitad de la dena de la Torre Beltrán a Pelegrín Esteve y Tena, por haberse trasladado a esta Villa el que lo tiene José Troncho y Garcia, a cuyo capdenero se le hará saber para su conocimiento Acta de la sesión ordinaria de 5 Agosto de 1871 Libro – Actas años 1871 – 1880 AMA

33

Mas de les Llomes des del mas de Nollé.


Per a les notícies oficioses no cal enviar ningú, ja s'escampen elles soles. Així si hi ha un soterrar,

un naixement o un casament, prompte s'escampa la notícia pels masos propers i els veïns i familiars

acudeixen al mas a vetlar el mort o felicitar els nuvis.

Quan van vindre els maquis i a la Llàcua van matar a l'auelo d'eixe que porte el terreno [...] i van

dir-ho allà baix al mas de Nollé [...] i aquell que ho va dir diee que aquells que el van matar anaen

uns vestits de verd i els altres de groc (Epifanio)

Més s'escampa la notícia quan es tracta d'un bureo. El bureo pot ser per Carnestoltes, per Pasqua o,

simplement, perquè el masover té alguna filla en edat de casar-se. I allí acudeixen els masovers del

veïnat, i de més lluny, grans i menuts, a fer festa, ballar, jugar i cantar, i a festejar. Acabat el bureo

cal tornar a casa, sovint ben entrada la nit.

Enca marxaen d'ací i el pare d'Herminio van parar un dia a Sant Cristòfol de Benassal [...] diu que

ere el dia de Sant Cristòfol i van fer algo de festa a Benassal i después diu que de nit van parar ahí

al Pla de Catí, i després de Catí puja cap ací [...] i es van cansar diu que moltíssim. “Baixar diràs

que no mos vam cansar” Claro de cap per avall i si n'anaen quatre o cinc de reunió .. però después

al pujar ja se'n van quedar més pocs i cansats (Sixto)

També és una festa la matança, però més familiar; o la rabosà, feta per a celebrar l'haver matat una

rabosa. Els caçadors passen pels masos veïns on els agraeixen l'haver-se desfet d'un animal tan

perillós (sobretot per a les gallines i conills) donant-los ous, o altres coses de menjar, amb què

després es fa una festa que pot convertir-se en un autèntic bureo.

Antes, quan se matae una rabosa, s'anave a acaptar-la perquè les raboses són danyines, [i s'anava]

34

La Llàcua.


en ronda als masos on ballaven i feen festa. (Melchor Pitarch Badal)84

A tots aquests camins habituals cal afegir més recentment el camí a l'escola, tota una novetat que

obliga als menuts del mas a caminar tots els dies un bon tros per a aprendre'n de lletra. D'escoles a

Ares sempre n'hi ha hagut sempre85 però al poble fins que, a la dècada dels 194086 es van obrir les

escoles de la Vall i de la Torre Bertran, a Vilavall i al Romer; de manera que els xiquets de la Canà i

del barranc dels Prats han de fer tots els dies més d'una hora de camí, siga hivern o estiu, amb vent,

pluja o neu i arribant sovint de nit a casa.

Tots els dies a escola a la Vall, d'estiu i d'hivern, amb uns pantalonets curtets aixina, amb un fred

que pelae, allò també ere atrassament però anem tots aixina. (Sixto)

Fernando encara va anar a la Vall [a l'escola] però después es va posar mala la mestra i va anar

al poble. (Rogelia)

[Per anar a l'escola anavem] normalment per la carretera hasta l'Hostalet, que estaen els meus

cosins [...] i els de Santa Elena eixien ahí per l'assegador i mos ajuntaem ... anaem una quadrilla,

de xics me paix que n'anaem nou, i xiques no sé quantes. Anaen dos del mas de Gironi, i esta

[Herminia], la del ferrer, del mas dels Pilars, de Santa Elena me paix que n'anaen dos més.

N'anaem quinze o vint conta que vam anar, i ara no quede ningú. (Julio Garcia) A l'hivern de nit

(Herminia) A l'hivern conta que eixíem a les set i mitja del matí i tornar eixíem a les quatre [i se'ns

feia de nit] tots los dies perquè com mos fotiem a jugar... (Julio Garcia)

84 GRMHB (2011) Rogelia també conta una anècdota d'una rabosà, com l'anomena ella amb les mateixes característiques.85 Rogelia conta que va anar a viure a Ares l'any 1924 perquè son pare volia que els fills anaren a escola.86 Muñoz (2009)

35

Mas de la Vall amb ermita i escola.


4.2. Camins d'anar al poble.

Al poble hom pot viure tota la vida sense haver d'eixir-ne, però al mas és diferent. Els masos tenen

vocació d'autosuficiència però mai han estat autosuficients87. Cal anar al poble a moltes coses, i fins

i tot més lluny. Així que els masovers sempre s'han mogut molt, tot i que sovint no n'hagen anat

massa lluny.

Al poble es va quan fa falta, pot ser una vegada a la setmana, pot ser una vegada al mes, depenent

de l'època i la necessitat. I es va a fer moltes coses que no es poden fer al mas.

Hi havia vegaes que de cada quinze dies, altres a un mes, si no estaen mals ni n'hi havie d'això pos

com se fee matança de casa (Sixto)

Anaem una vegà o dos al mes a fer la faena [...] a comprar el que fee falta i prou. (Clemente)

La primera vegada que un masover va al poble és als pocs dies de vida. Dins la sària i embolicat

amb mantes, sobretot si és hivern, cal dur-lo a batejar. Així que abans de la setmana de vida ja ha fet

el primer viatge de la seua vida a la pila baptismal. A Ares eixe viatge no és massa llarg perquè des

dels masos més allunyats del Pla de Cirers a Ares no hi ha més de tres hores. A més tenen la sort

que el fet de batejar-se a la pila d'Ares els protegeix dels llamps, una raó de més per a batejar els

fills, ja que els masovers no han estat mai massa d'església.

Acabats de neixer [les portaven al poble] que ere una temeritat extraordinària però (Paco)

A cavall d'un matxo pa bateja-la, com a tots natros quan naixíem al mas i te portaen a batejar en

setmanes de vida, o dies (Rogelia)

[Contava mon pare que] treballaen allí a la casilla [i va vindre una tempesta] i n'hi havie uno que

va vore una altra carrascca “pos jo allí assoles me lliuraré més de l'aigua” se'n va allà, cau un

llamp i el mate. I resulta que no estae batejat ací. Sempre han dit que tots los que estaen batejats a

la pila d'Ares no morien dels llamps (Julio Esteve)

Dos de Vilafranca que estaen dalt del meu maset, li va caure uno. Estaen assentats a la mateixa

porta i un el va matar i l'altre que estae batejat [a Ares] es va escapar. Si és veritat, no ho sabem.

(Epifanio)

Al poble també es va al final de la vida, al soterrar. Quan falta algú primer cal anar a dur la caixa

amb el matxo, i després del vetlatori cal fer el camí invers, cap al poble, amb el matxo davant i els

familiars, amics i veïns al darrere fins a l'església del poble, i arribant finalment al cementiri.

Damunt la caixa i al poble, i tots darrere i avant [hivern o estiu] vinguere com vinguere, no hi hae

atre mig (Paco)

I és que a Ares, tot i el seu extens terme, només hi ha una parròquia. D'ermites, n'hi ha més, però ja 87 Barreda (2006) pp. 30-33

36


en parlarem més avant amb motiu de les festes.

A més de complir les obligacions religioses del bateig i soterrar, també cal anar a prendre la

comunió i, sobretot, a casar-se. Però això no entre dins el tema que ara ens toca.

Al poble també cal anar a fer altres encàrrecs; a pagar a l'ajuntament els impostos corresponents, a

pagar el lloguer al propietari del mas, i a fer altra paperassa. A més els jóvens que han eixit quintos

han d'anar a amidar-se i a assabentar-se on els envien.

Entonces com hi havie tanta gent, un enterro, a pagar la contribució que havien d'anar al poble, un

dia d'eixos una renquera de gent, un del mas del Pla, l'altre del Tossal, l'altre de ... (Paco)

També a comprar algunes coses poc habituals: cadires, taules o llits al fuster88. Teles per a fer-se els

vestits al teixidor. Sabates i fins i tot, qui pot, un vestit al sastre. Encara que sovint els vestits se'ls

cusen al mateix mas, i n'hi ha que es fa els socs per a caminar a l'hivern (a l'estiu es podia anar

descalç). A més, cal anar al ferrer a llussiar89 les aixades i relles, i a ferrar els matxos. Per sort hi ha

dos ferrers al poble i un altre al coll, per a donar servei també als carreters que passen pel coll.

Conforme ara aixaelles i tot açò ve de fàbrica ja, entonces ho feen tot los ferrers [...] quan una aixà

se gastae li ficaen un tros més de ferro i ho arreglaen i au. I les relles de llaurar igual. (Julio

Esteve)

Lo mateix ferraven al taller que anaven als masos quan era necessari. També a la farga s'arreglava

qualsevol tipo de ferramenta o eina, així com reparacions a les portes i reixes de les cases. Tenien

prou feina perquè només al poble hi havien unes 60 cavalleries que pasturaven a la Mola tot l'estiu.

(Antonio Sales90)

88 Bellido (1929)89 fer tall nou a les relles i altres eines agrícoles. DCBV90 Muñoz (2009)

37

Ferrant.


A comprar coses de menjar o d'ús més comú no cal anar perquè ja s'acosten els venedors a vendre-

ho al mas. Quasi cada dia passa alguna dona del poble o de Benassal que duu sardines, xocolate, o

altres productes de la botiga i que barata per ous i fins i tot algun conill o gallina. Cada dia eixes

dones fan la volta pels masos i amb el que baraten i venen al poble es guanyen uns diners per a

poder menjar.

Ací, del poble ne baixae un que anava a vendre roba, un altre que portae codonyat, sardines

abadejo, igual que una tenda i avant. (Sixto)

Quan va passar la guerra, que este s'enrecorde, a Benassal n'eixien tres o quatre dones en una

cistella al coll. [a baratar] Si arreplegaen quinze o vint dotzenes d'ous i dos pells o d'això, conta lo

que devien guanyar aquelles dones pobres. I algun mas els donaen a dinar. (Julio Esteve)

En aquella època después que va passar la guerra tots los sants dies n'hi havie gent de per avall.

Tots los sants dies. En uns burrets i au, a vore si podien baixar farina (Clemente)

Després de la guerra sobretot, hi havia dones que anaven amb una cistella i amb sardines, xocolate

o abadejo al canvi als masos, i quasi cada dia en passava alguna i es traïen unes perres.

(Abelardo)

A més també passen altres mercaders. Els qui venen a baratar xorritons91 per obra o, simplement a

vendre obra. Alguns que adoben el test, sobretot les grans gerres i cossis si es baden, i els que el

venen que pugen cassoles, gerres, gibrell, i cossis des de Traiguera. També altra gent que ven

atifells de vímet o d'espart o els baraten per pataques, fesols o blat. Eixos no passen cada dia, però

91 Draps i trossos de roba inservibles per a dur posats.

38

Antiga ferreria al coll d'Ares.


tots els anys hi vénen92.

La gent fee molt de canvi entonces: taronges per pataques i alguna cosa de la que portaen pos

igual, i a comprar xorritons també van vindre [...] i venien en obra i s'emportaen estos xorritons i

el canviaven per un plat (Rogelia)

Pujaen uns [de Traiguera93] de no sé a on en un burro i portaven una cargassada de fato d'eixe

increible i voltaen els pobles, a vendre i avant. Mira carregaven allò i colaen estes muntanyes

amunt i ho venien i avant. [...] Passae el sedassero també que apanyae sedassos [...] i apanyae

també cossis i dibrells (Paco)

Pujaen a comprar pataques, blat i natros per ací compraem oli, figues, armeles. [...] feem canvi.

D'ací pataques i fesols cap allà baix i d'allà mos pujaen oli i figues i de lo que se cull ahí n'avall, i

ells s'emportaen de lo que se cull ací perquè ahí n'avall no se cull res d'això en aquelles èpoques.

Ni pataques ni fesols ni res. I feem canvi. Com ací oli i això no es terreno. (Clemente)

A Vilanova ere el lloc de les sàries. És un poble que feen sàries i pujaen ací n'amunt i a canvi per

menjar. [...] Tots guanyaem. (Clemente)

També passen els tractants. Qui compra gallines i se les enduu lligades, o els que compren titots i

se'ls emporten en rècua, caminant. També els que compren corders, amb qui s'acorda el preu i el dia

i lloc on els baixaran per a que els reculla. Normalment a la carretera o un lloc on es puga passar en

carro (i més modernament en camió).

Entonces passaen molts mercaders, pa ovelles velles, pals corders, i en fin, pa tot (Clemente)

Els mercaders (de Catí o de Benassal) també passaven, normalment a comprar corders, pells de

conill i ovella, etc. I solien passar quan comprenien que hi havien corders per a vendre al mas.

Moltes vegades feien tracte els masovers i quedaven amb ells un dia que els baixaven els corders a

la carretera o a l'hostal i allí passaven a recollir-los en un camió. A vegades hi havia carnissers

que compraven directament (Abelardo)

Ací venie un de Benassal i s'emportae formatges, s'emportae els ous i s'emportae pollastres si

volies vendre. Pavos, n'hi havie un de Catí [...] que eixe s'emportae un això de pavos i els baixaen

davant. Els agarrae [...] i d'ací a la Vall i de la Vall agarraen un camionet. (Sixto)

Els corders els havíem de traure natros. [...] ací baix a l'Hostal Nou els baixaem casi sempre; a

l'Hostal Nou, Montalvana, o baix a l'Hostalet de Benassal. (Sixto)

92 Ferré, Elsa Gellida, Montse Subirats, Pepa i Ventura, Josep Maria (2011)Els camins del baratar [Document en línia]Centre d'estudis Lo lliscó Mas de Barberans [Data de consulta: 22 desembre del 2012] <http://www.cdrmuseudelapauma.cat/documents/arxius_adjunts/category/66/Els%20camins%20del%20baratar%20als%20Ports..pdf> 93 Segons informa més tard Paco i també Rogelia

39

http://www.cdrmuseudelapauma.cat/documents/arxius_adjunts/category/66/Els%20camins%20del%20baratar%20als%20Ports..pdf



I és que els llocs on es passa en carro esdevenen punts de comerç. Així els diferents hostals de la

carretera no són sols lloc on hostatjar-se els traginers, sinó també lloc on acudeixen els revenedors a

vendre als voltants. Alguns fins i tot usen l'hostal com a punt de distribució on deixen el carro

carregat i, amb el matxo, van fent volta cada dia per uns masos fins que venen o baraten tota la

mercaderia. També és el lloc on es baixen els corders per a que els arrepleguen els tractants o des

d'on s'envien encàrrecs amb els ordinaris94.

Hi havia revenedors que deixaven gènero als hostals per a vendre als masovers i en hi havia un que

pujava a l'Hostal Nou i guardava a la bodega el que portava (oli, vi, ...) i amb una burreta pujava

pels masos a vendre-ho. (Abelardo)

Passaven recaders; ordinaris, que no volien que els digueren ordinaris sinó recaders, que no els

agradava l'altre nom. (Abelardo)

Venien en carro [a vendre] verdures, taronges, en carro (Rogelia)

94 Els hostals eren també els llocs on sarribaven i se n'anaven els ordinaris, encarregats del transport regular de coses cap al poble (o cap a la ciutat). Gregori (1985)

40

Camí de les Llomes a l'Hostal Nou.


Gràcies a tot aquest moviment de gent al mas no s'està tan sol, perquè encara que la gent que hi viu

s'estiga mesos sense eixir-ne, cada setmana passa algú o altre que trenca la monotonia i que, a banda

de coses que vendre i comprar, també duu notícies, xafarderies i contalles. De manera que els fets

ocorreguts a una banda del terme de seguida són coneguts de l'altra.

L'altre lloc on cal anar sovint, sobretot a l'hivern, és al molí. Els masovers mengen pa del cereal que

cullen: normalment blat i ordi; i el duen a moldre al molí. Així que als molins arriben molts camins

des de totes bandes i ja fan els moliners per que es puga arribar fàcilment perquè d'això depèn el seu

negoci.

Ahí de camins n'hi havie molts. Estava el que baixae del poble per dalt, que està tot ple de solsides

que ara no baixa ningú. Ahí a meitat Costa n'hi havie uno que passave ja cap als mollins, l'altre

baixae per baix [...] i allà dalt al capdamunt de la serraeta baixae lo atre de la costa pací, al molí

de la Bassa Redona. Entonces estaen tots los camins trets, asseats i tots bé per que la gent baixae.

Eixe camí el van fer [els moliners] per si baixae aigua, i no agarren les dos aigües, agarren només

la que baixa de la Carbonera i esta la podien estalviar, i van fer eixe pontet per això. [per facilitar

l'accés dels masos de la Vall i el Romer] (Rogelia)

41

Hostal Nou vora la carretera de Castelló.


A Ares hi ha set molins. Cinc al barranc dels Molins i dos a la Belluga. Als primers va a moldre la

gent del poble, de Vilavall, del Romer, i de bona part de la Canà i el barranc dels Prats. Una part de

la Canà van al proper molí Pitarch, ja en terme de Vilafranca però a la vora del d'Ares, i els masos

més allunyats del barranc dels Prats van als molins de la Belluga.

Els molins però entren en decadència quan arriben les farineres, molins elèctrics que se situen als

pobles. A Ares no n'hi ha, però molts masovers van a les de Benassal que els queda prou a prop. Els

molins però encara s'usen per a fer guixassos i moldre farina per als animals durant prou temps.

Matros molíem allí als molins, ací baix als molins de baix del poble, allí navem a moldre.

(Clemente)

[al molí de la Belluga] això és més antic, me pareix. D'allà dels masos de Roca devien anar. Però

això fa molts anys que està erm. Estos van treballar més anys. (Julio Esteve)

Ací venien de tots los puestos a moldre. Venien de la Canà, venien del poble, hasta de Benassal

venien en aquella època de la guerra i tot això [...] mas de les Llomes, mas de Nollé [...] mas de

Besser. [...] después que van fer les farineres ja s'ha acabat de vindre a moldre. [...] Quan van

vindre les farineres pos ja només molien panís i ordi i tot això [...] ací van fer guixassos, van fer

ordi, pos pals masos pals animals ja no anaen a la farinera i venien encara al molí (Rogelia)

estos d'ací no fa molts anys enca molien [...] pa fer guixassos que diem ací (Julio Esteve)

pals animals i avant (Epifanio)

A moldre? Ahí baix al molí Pitarch. […] o als molins d'Ares, però bueno ací tota la contornà d'ací

al molí Pitarch. Ui jo vaig anar moltes vegades m'enviaven i me carregaven [...], i m'enviaven en

la mula (Herminia)

42

Pontet al barranc dels Molins.


La farinera l'hai coneguda sempre jo (Julio Garcia)

I és que encara que a Ares cal anar al metge, a l'ajuntament i a l'església, des de moltes parts del

terme queda més prop anar a altres pobles veïns. Així des del Romer, tan fressats estan els camins a

Ares com a Benassal, perquè a comprar s'hi va més a Benassal, poble més gran. O des d'alguns

masos de la Canà a Vilafranca, o de la Vall dels Cirers a Catí.

Està ahí vora el camí [...] que va a Benassal. (Sixto)

Anaem a Benassal i si tenies un sac de xorritons i te donaen una olla, o un dibrell (Rogelia)

Pos ací a Ares i Benassal, i mira [...] els principals camins (Sixto)

Si la gent havia de comprar una cosa o altra anaen a Vilafranca o Benassal (Rogelia)

A més, els masos pretenen ser unitats autosuficients, i no és estrany que els masos més grans i rics

disposen de finques allunyades en zones ecològicament diferenciades. És el cas d'alguns masos

situats dalt les llomes que tenen una vinya a la Carbonera, o un olivar al Vilar, per a poder tindre vi

o oli per a casa. En eixe cas sol haver una caseta o una barraca per poder-se quedar durant la collita,

o fins i tot d'un xicotet cup per a fer el vi, destinat exclusivament per al consum del mas. Cal per

tant anar unes quantes vegades a l'any a llaurar, esporgar, collir, i tornar amb l'oli o el vi.

Jo vaig anar algunes vegaes allà baix a la Vinya [a la rambla Carbonera]. De l'Hostalet [de la

Canà] en la egüa i en el carro, a la Vinya. S'estae tres o quatre dies, podaen, llauraen, i ho

arreglae i después el carro i la egua i cap a l'Hostalet. Això m'enrecordo jo. (Herminia)

Un altre cantar són les carboneres. Són els propietaris dels carrascars qui lloga per a fer la

carbonera, i si cal, lloga també qui haurà de traure el carbó fins on es puga carregar en carro.

43

Sèquia, bassa, cup i casalici del Molí de Dalt.


Carboneres sempre se n'han fet i d'això dona testimoni la rambla Carbonera95, però pot ser en els

darrers temps més que abans i sobretot als voltants de la rambla i la Canà per la facilitat de portar-la

en carros.

Jo quan ací la zona van tallar tot eixe barranc per a fer carbó [el barranc dels Horts] m'enrecordo,

m'enrecordo i ere antes de la guerra [...] ere molt menut quan mon pare ho va tallar, vamos va

buscar carboners i ... i vaig sentir contar moltes vegaes que una vegà apanyat el camí pals carros,

va buscar hòmens i va apanyar el camí hasta baix, hasta allà baix a la carretera i antes de poder

serrar va vindre una tronà i una ploguda i ho revente tot i el va haver de tornar a apanyar (Paco)

[El carbó se l'emportaven] en carro [...] totes eixes ombries totes se les van emportar en carro. Fer

carbó i en carro. (Rogelia)

D'altra manera la fusta mai ha estat objecte d'explotació. Al terme d'Ares hi ha pocs pinars amb pins

grans i rectes que aprofiten per a bigues i cabirons. Així que per a la construcció cal aprofitar els

roures i carrasques, o dur la fusta de fora. I és que obrar al poble és complicat perquè s'ha de portar

la pedra a càrrega, igual que la calç, i els cabirons en carro. Però al mas ho és més encara, doncs els

camins de ferradura no són massa bons per a portar cabirons i troncs. Per eixa raó s'aprofita la pedra

i fang dels voltants per a construir. La calç pesa poc i és fàcil de portar des dels forns on es cou, i les

teules cal dur-les a càrrega de matxo des de la teuleria96. És per això que per a les construccions més

95 Topònim que ja apareix en la documentació del segle XIV. Barreda edo, Pere-enric (2002) “48 pergamins sense catalogar de l’arxiu municipal de Culla (Alt Maestrat)” Acta Historica et Arquaeologica Mediaevalia nº 23-24 [Revista en línia] Universitat de Barcelona [Data de consulta: 6 d'octubre del 2012] <http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188868> 96 A l'acta de la sessió ordinària de 18 de novembre del 1871 apareix anomenada la Tejería de la masada de Grau Libro-Actas 1871 a 1880 AMA

44

Carrascar de la Belladona.

http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188868


senzilles tant dins (solls, corrals, ...) com fora del mas (corralisses, serraes, barraques, pous) s'usa la

tècnica de la pedra en sec97. La pedra està per tot arreu i no costa molt arrencar-la amb el perpal i

trencar-la amb el mall per a paredar. A més és una faena que poden fer els mateixos masovers98. Així

es va paredant mentre es guarda la rabera, o a l'hivern quan hi ha menys faena al camp. El resultat

és desigual depenent de la traça del paredador, però el que importa és sobretot la funció.

Si havien de fer alguna obra carregaen els cabirons en matxos també (Julio Esteve)

allò ere molt mal de portar. De la Vall a on jo estava en van soler pujar i per aquella costera

amunt, allò ere terrible. [...] Saps a la bassa la Gendra que hi ha un corral? [...] els van pujar de la

Vall, de carrasques, de roure, a rastre pel barranc dels Avellanars amunt. No els envejo gens. [...]

tres matxos i tres tios i mira,, tres viatges cada dia que més no en pogueren fer, si en pujaven nou

cada dia. (Epifanio)

[abans dels camions] tot a càrrega [...] cabirons i tot a càrrega [...] se patie moltíssim pa portar

els cabirons. Això no ho sap ningú més que el qui ho ha tocat [...] els pins els portaen a rastre, i

cabirons de roure grossos també, a rastre en los matxos.

Al mas de Nollé mateix vam fer un corral a la casa on natros estaem i es va pujar de la Vall

cabirons de roure, però majos, pos tot a rastre les costeres amunt hasta allà la bassa la gendra.

[...] matxos bons i persones que ho entenien pos se feen les faenes i avant. (Clemente)

97 Per a una descripció de la tècnica de construcció i dels tipus de construccions: Miralles, Francisco; Monfort, Julio; Marín, Margarita (2002) Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat. Ed. Diputació de Castelló98 Epifanio, que també era un bon paredador de pedra seca, va fer una mena de refugi al Pla de la Fenollosa, mitja cabanya de pastor oberta al sud [...] així com la boca de la font de la Bassa de la Gendra [...] Molts cantons de parets d'assagadors i cercats, també foren reparats Muñoz (2009)

45

Bassa de la Gendra.


També els jornalers es lloguen a l'hivern quan hi ha menys faena per a tornar solsides als bancals, i

fer parets.

També és en èpoques de menys treball al camp quan s'arreglen els camins a jornal de vila.

L'ajuntament marca un dia en què cal fer-ho i cadascú ja té assignat un tros de camí que ha

d'enterrar, i despedregar llençant terra al camí per deixar el pas suau i ferm, i traient les pedres que

poden haver caigut99.

A l'Hostal Nou tocava arreglar a jornal de vila el camí que puja al maset de Quico i enterraven el

camí100, arribassant101 d'allà on hi havia terra, tapant els clots i despedregant. També tallaven o

esporgaven si molestava alguna argilaga o arbre, però no solia ser el cas perquè el pas dels

animals de càrrega i les ovelles ho mantenien a ratlla. (Abelardo)

No vaig anar més que un camí que es va fer una solsida a l'eixir del poble d'ací d'Ares, baixant

baix, allí que és la coveta que hi ha com una coveta i es va fer una esmunyida i vam arreglar-ho

entre tots els masovers de la Vall, i gent d'ací i ens vam ajuntar una gentada, més gent entonces que

en deu haver ara al poble. (Sixto)

Els assegadors [els arreglava] l'ajuntament (Miguel)

99 No tots els camins s'arreglen sempre a jornal de vila, així trobem a la documentació un contracte per a arreglar el camí de carro des de Santa Eleneta a la Rambleta (annex) Acta del 28 d'octubre del 1871; així com també es recull la factura Que le paguen a Francisco Puig veinte pesetas por la composición de caminos vecinales Acta del 9 d'octubre de 1887 Libro – Actas Años 1871 a 1880 AMA 100 Cobrir de terra. DCVB101 Cavar una terra ben endins. DCVB

46

Camí de l'Hostal Nou al maset de Quico.


Només aquells trams que cal estar arreglant constantment per estar en costera o on es fan regalls per

pas de l'aigua s'empedren. Primer es posen pedres grosses a la part de baix, i a continuació es van

ficant pedres de punta travades unes en altres per finalment cobrir-ho tot de terra. També si cal

s'arribassa la banda de dins i es fa paret de banda de fora per fer més ample el camí102.

Vaig arreglar el camí de la Mançanera a Benassal, llogat per un del mas de la Mançanera que no

podia anar a jornal de vila de Benassal. Estava molt malament i vam haver de fer grasaes.

(Abelardo)

Eixe tros que s'empedra està molt remalament, i com està malament s'ha d'arreglar i està

empedraet això dure pa sempre [...] però això és a puntets que està el terreno malament, què és mal

piso, on és el piso bo no cal fer-ho. (Clemente)

Però no sempre s'arreglen els camins a jornal de vila, si el camí es troba en molt mal estat els

mateixos masovers s'ajunten per adobar-lo, i d'igual manera s'arreglen els camins de dins la finca.

Eixe s'ha arreglat moltes vegades eixe camí real de Morella, però l'arreglavem los veïns. Natros

d'ací, la Pinella, el mas de Tosca, ... tots los que passaen per ahí. De quan en quan donaem una

apanyà, una vegà a l'any o això. (Clemente)

Allà on estava més malament dos castrons103 de terra allí i ja està (Paco)

Els camins dels molins, lo que toque que és dins la finca, cada u es fea el seu [...] el del poble que

si que hi havie camins que donaen jornals de vila, que tocaen quan li tocaen. (Rogelia)

D'ací de cara a Vilafranca l'ha vist arreglar jo algunes vegades. De Santa Elena pa pujar a

102 Tutusaus (2006)103 Espècie de paner per a portar terra o fruita. DCBV

47

Camí del Pla de la Mançanera a Benassal pel barranc de la Fresca.


Vilafranca [ho feen els del mas de Santa Elena] i després de Santa Elena ahí el mas de Carbó que

eren tot grasaes també. I ara per Santa Creu la venta tots los del mas a despedregar i tallar

albarzers. Però això s'ha perdut. (Julio Garcia)

A més també cal fer altres faenes a jornal de vila. Netejar la carretera de neu quan neva molt, fer

una nova pica a una font, o anar a collir la neu per omplir la nevera a jornal de vila ... és una altra

forma de pagar impostos, tot i què normalment cadascú treballa en aquells llocs que té més a prop

de casa i usa més.

Quan venie la neu igual, jornal de vila i a treure la neu i fer camí. (Rogelia)

Acta de sesión ordinaria

En la villa de Ares del maestre a los veinte y siete dias del mes de enero de mil ochocientos setenta

y dos [...]

Igualmente se acordo que entre los masoveros colindantes a la fuente de la Pinella de este termino

y en terreno comunal de dicha fuente se construya un lavadero de las aguas perdidas contiguas a

dicha fuente.

Y no habiendo ningun acuerdo de que tratar ... (AMA)

48

Camí de Morella.


Però les reunions de masovers no són sempre per a treballar. Els bureos no són constants però de

tant en tant hi ha algun per a trencar la monotonia del dia a dia. A més els masovers s'acosten al

poble alguns dies de festa, i també es fan romeries en dies senyalats on es barreja el sentiment

religiós amb la missa i la benedicció de primes, amb l'aspecte lúdic i festiu, compartint una menja,

tot i que només siga un rotllo o una prima, i un dia d'oci.

Sí a festes d'agost i als bous anàvem al poble. Natros no veníem més que un dia perquè teníem

faena a casa. (Arcadio Barreda104)

A part dels Bureos on es ballava a muntó, hi havia una esta que es deia la Solispassa105, tenia lloc a

la Setmana Santa, crec que era a partir del Dimecres Sant quan el retor i un acòlit anaven per tots

els Masos del Terme. [...] El retor beneïa aigua i sal i la pastava amb segó, després amb una

branqueta de pi o de carrasca, espolsava la porta del Mas i beneïa les persones i els animals. El

capellà feia missa a molts masos per a celebrar la Pasqua per als malalts, vells o impedits. En

acabant, el rector rebia ous, formatge i altres donacions. La festa ere molt especial pels xiquets i

també pels majors que, apart de lo religiós ere un dia per a mudar. (Rosa i Eugenio106)

Hi ha tres romeries importants. La primera és per Sant Marc a la Mare de Déu de la Font, a

Castellfort però just a la vora del terme d'Ares. La segona a Santa Elena per la Santa Creu, i

finalment als Apòstols de la Llàcua. A més també hi havia festa a Sant Antoni fesoler de la Vall, per

juny, abans de sembrar els fesols.

104 GRMHB (2011)105 Visita que el rector fa a les cases de la parròquia en temps pasqual per a beneir-les. DCVB. Per a una descripció detallada de la festa en diferents pobles de les comarques de Castelló: Monferrer i Monfort, Àlvar (1995) La salpassa Ed. Generalitat valenciana106 Muñoz (2009)

49

Font i llavador de la Pinella.


[romeria a Santa Elena] el dia tres, bueno ara el diumenge que toque però és el dia tres de maig

(Epifanio)

antes anae el capellà, i perió i un pendó i tot a peu i romeria (Julio Esteve)

Es feia un romiatge cada tretze de Juny, Sant Antoni, a la capella del Mas [de la Vall] Sant Antoni

Fesolé diguem ací, per ser l'època quan es planten els fesols (Antonio Sales107)

4.1. Camins forasters: arriers, pastors i romeus.

Pels camins d'Ares no passen només els arencs. També hi ha molta altra gent que va de pas.

Ja hem parlat dels mercaders, tractants i altres persones que pugen a baratar, a comprar i vendre tota

mena de productes que es fan al terme, però a més hi ha els revenedors, que compren productes

agrícoles per a revendre'ls als mercats dels pobles veïns o llunyans. Els tractants, els terrissers i

castroners que pugen a baratar. Molts d'ells només passen pel terme i ni tan sols s'aturen al poble

sinó que es dirigeixen a altres pobles dels voltants: a Vilafranca, a Castellfort, a Benassal, a Catí, a

Morella, ... però els camins per anar a eixos pobles passen per Ares108.

El que se describe es de herradura, abandona la rambla Carbonera, y remonta el barranco de Vall

de Sivers, que á 3 k se convierte en desfiladero, del que sale á 7,5 en el mas de la Balluga, para

continuar en ascenso á la sierra de la Llacoba, ramificación de la Muela de Ares.

A 6 k de la Venta la Segarra se separa, por la derecha, el camino á San Mateo, ántes citado (núm

679), a 2,5 k de la Venta de la Segarra, ó 12 de las de Ares del lMaestre109.

107 Muñoz (2009)108 Pel terme d'Ares passen quatre dels itineraris descrits al Itinerario descriptivo militar ... (1866): el 665 la Pobla Tornesa a Alcorisa; el 668 Alcalá de Chivert a Castellote; el 674 Ares a Mosqueruela i el 679 Lucena a San Mateo.109 Itinerario descriptivo militar ... (1866), Itinerario 665 la Pobla Tornesa a Alcorisa.

50


Els principals camins de carro, el de la Carbonera, el de la Canà i el de Catí, són els més transitats

pels carreters que pugen i baixen amb tota mena de mercaderies. Entre ells destaquen les grans

carretes de fusta, carregades de troncs i cabirons que fins i tot tapen els matxos que les duen. Baixen

així fusta des dels pinars del sud d'Aragó cap a la mar110.

Jo encà he vist carretes. La carreta encà és més antiga me pareix. [que el carro, i baixaven] més

que res fusta.Jo prop no en vaig vore cap, però de dalt a la vista, sempre n'anaen tres carretes,

juntes per si passae algo.Fotien mals xillits aquelles rodes. Ara portaen pes. (Julio Esteve)

Les carretes amb fusta les deixaven fora [de l'Hostal] (Abelardo)

110 Obert al segle XVIII per a baixar fusta de la serra de Gúdar a la mar, en una època on la marina controlava tant els boscos com l'aprofitament que se'n feia perquè la fusta era un producte estratègic. Soriano (2011)

51

Camí real de Morella a València per la Belluga.


Però el camí és llarg, i en carro no es va més apressa que a peu així que cal aturar-se sovint. I per a

això a Ares hi ha tota una sèrie d'hostals situats a la vora dels camins principals. A la vora de la

carretera, el principal camí per excel·lència, hi ha l'Hostalet de Vilar de Canes, que les velles

cròniques anomenen la Venta del Arranque111. Més amunt, just on es desvia el camí de carro que

puja a Benassal es troba l'Hostalet de Benassal, on a part d'hostatjar els traginers també lloguen

matxos per a ajudar els carreters a pujar el coll d'Ares. Tot i què els carreters de vegades s'ajunten

per a ajudar-se a pujar, deixant un carro baix del coll i pujant amb tots els animals amb l'altre carro,

i baixant en acabant a pujar el segon carro.

A l'Hostalet de Benassal es llogaven matxos per a pujar al coll d'Ares a reata quan a algun carreter

li feien falta per a pujar. Al coll també hi havia animals per pujar a Cabestany. L'amo del matxo

l'acompanyava fins al coll i se'n tornava a cavall. (Abelardo)

A Castellfort si que se'ls deixaen un carro a la Mare de Déu de la font i pujaen amunt i tornaen a

baixar [...] s'ajudaen els carreters uns a d'altres [per a pujar la costera]. (Miguel)

Allà baix a l'Hostalet de Benassal tenien també carros i matxos, allà baix a l'Hostalet de Benassal

[per a llogar] (Julio Garcia)

L'Hostal Nou és, evidentment, nou. Es va convertir en hostal al construir-se la nova carretera112 i

disposa d'una gran cotxera per guardar els carros per la nit, i d'un estable per a una trentena de

matxos, a més de quartos per a dormir els carreters. Tot i que els criats que portaven dormien a la

pallissa i, si calia, els carreters podien dormir a la cuina o a l'entrada.

111 Itinerario descriptivo militar ... (1866)112 Abelardo

52

Carretera vella vora la rambla Carbonera.


Allí dins la cotxera es ficaven els carros [...] dins menjaven i hi havia per a dormir. (Abelardo)

Els hostals proveïen llit i menjar al carreter, i lloc on deixar reposar les cavalleries. El carreter

solia portar el menjar dels animals, i era també l'encarregat de lligar-los al pessebre, netejar-los i

donar-los la palla i les garrofes. Els carreters menjaven, de nit, el plat fort del dia, una volta

havien descarregat i alimentat els animals. El preu de l'allotjament depenia del nombre de mules,

del tamany del carro, dels serveis demanats: un carreter podia deixar el carro al carrer113.

Dalt del coll hi ha també les ventes, i al arribar dalt els masovers que han llogat alguns matxos per a

ajudar a pujar el coll als carros fan mitja volta i se'n tornen cap avall. Però ací també en poden

trobar d'altres que els lloguen matxos per a pujar la costa de Cabestany, abans de Vilafranca114.

La carretera enfila la Canà i passa per l'Hostalet Nou de la Canà. Abans, quan era camí de carro

anava més al nord i passava per l'Hostalet de la Canà, just a la cruïlla amb el camí de Vilafranca a

Morella, que des d'ací enfila amunt la costa de Cabestany eixint del terme d'Ares pel mas de Crus.

El camí de Morella mai ha estat tan transitat, però també hi passa gent, i a banda de l'Hostalet de la

Canà hom també podia fer nit a l'Hostal del Peiró, o a l'Hostal de la Roja, ja dins el terme de

Morella.

Allí a la Canà està l'Hostal de la Canà i l'Hostalet Nou de la Canà i al camí que va a Morella

l'Hostal del Peiró i l'Hostal de la Roja (ja dins del terme de Morella) A més d'eixos al mas de la

Belluga també hi havia Hostal o feien d'hostalet tot i que no ho ha conegut. (Abelardo)

Els carros han desplaçat els arriers a la vegada que els camins de carro als de ferradura. Així ja

113 Gregori, Joan (1985)114 Al mateix coll hi havia una ferreria en un edifici que encara es conserva.

53

Hostal de la Canada.


quasi ningú puja pel vell camí de Morella a Castelló, que passa per la Belluga. I al mas ja no fan

d'hostal dels traginers que pugen amb quatre o cinc matxos en reata115.

Jo no ho he conegut però antees pa portar pedra pa fer carreteres i tot això la portaen en burros.

També devia ser com una empresa. Hi havia un home que tenia deu o dotze o quinze burros, i a

portar pedra en sàries d'eixes i au. (Julio Esteve)

Hi havie gent que agarrae els matxos i se n'anaen del poble a Castellfort al millor, de Castellfort a

castelló a vendre coses [...] els auelos ho feen. (Amparín)

A més a Ares mai han sigut artesans i, per tant, tampoc els ha calgut anar a vendre els productes

voltant pel món com ho han fet gents de pobles veïns com Benassal116 o Vilafranca117. Ací la gent no

se'n va a vendre, ací venen d'altres llocs.

Una carretera tan transitada ha d'estar en bones condicions, i així quan l'estat va fer la nova carretera

va crear un cos de treballadors per a conservar-la: els peons caminers, que viuen a les quatre casilles

que hi ha repartides al llarg de la carretera: la primera a l'Hostalet de Vilar de Canes, l'altra prop de

l'Hostalet de Benassal, una altra a la costa del coll i la darrera a prop del mas de Crus. Els caminers

són els encarregats del manteniment, però el constant pas de carros carregats amb rodes de ferro la

fan malbé i sovint està plena de clots i roderes i cal arreglar-la constantment.

El manteniment de la carretera el feien els caminers, i hi havia Casilles [on vivien els peons

caminers] a l'Hostalet de Vilar de Canes, prop de l'empalme de Benassal, a la costa d'Ares i a la

costa del mas de Crus, però al fer la carretera nova les van tirar totes.

En cada una hi havien dos peons o bé un peó i un cabo. Es dedicaven a arreglar els camins perquè

amb el pas dels carros es feien unes carrilades fondes i es feia molt malbé. Tiraven pedres i les

picaven per damunt o netejaven les cunetes i la terra la tiraven a la carretera. (Abelardo)

Abans però, quan només hi havia la carretera vella també calia arreglar-la, però era responsabilitat

de l'ajuntament que llogava gent o ho feia a jornal de vila.

La carretera que conduce a la capital de provincia, y desde la Rambleta del pla de les foses hasta

el punto de Santa Eleneta de este termino se encuentra en un estado bastante deteriorado para el

transporte de caballerías y carruages, se obligaban a proceder a una recomposición bajo los

pactos y condiciones siguientes. (AMA118)

115 Corda amb què es lliguen les bísties perquè unes segueixin les altres. Sèrie de bísties fermades perquè estirin plegades i una darrera l'altra al mateix vehicle. DCVB116 Barreda Edo, Pere-Enric (1997) “La recua arriera de Benassal” [Pàgina web en línia] Aspectes de Benassal [Data de consulta:27 d'abril del 2013] <http://www.oocities.org/athens/acropolis/2864/recua.htm >117 Sin fábricas ni industria, viven pobremente [...] El término de Villafranca [...] La industria y fábricas suplen la falta del suelo. Cavanilles a Lacarra (1995)118 Acta del 28 octubre 1871 Libro – Actas 1ª 5-5 años 1871 a 1880 AMA

54

http://www.oocities.org/athens/acropolis/2864/recua.htm


Des que està la carretera que passen diligències i, més modernament l'òmnibus de la Hispano de

Fuente en Segures119. Abans per la carretera vella passava la tartana que feia el trajecte a Vilafranca,

sempre al trot i canviant els matxos a l'Hostalet de Vilar de Canes, a la Pataca per a pujar de refresc

al coll, i dalt al coll.

Entonces en ves d'anar un cotxe de línia anae un carro, fee de cotxe de línia. I portae dos matxos

que devien anar junyits, o no sé com, en cascavells. I portaen un farolet [...] i anaen sempre al trot,

no al pas [...] i ara d'hivern baixae que ere de nit i se vee el farolet i els cascavells que feen txan,

txaca, txan, txaca, txan. (Julio Esteve)

Abans de la carretera hi havia el camí de carros per on pujava una tartana amb matxos al trot i

que feien canvi d'animals a l'Hostalet de Vilar de Canes, a la Pataca i al coll. (Abelardo)

119GRMHB (2007)

55

Cami real per la Canada.


Però les diligències i tartanes són per a les persones, per a les mercaderies ja estan els ordinaris (tot i

què a ells els agrada més el nom de recaders), ells són els que baixen periòdicament a Castelló a dur

els encàrrecs de la gent d'Ares: comprar alguna cosa poc habitual, dur a vendre gènero, o paquets de

l'ajuntament. Tot i que per a la correspondència oficial ja hi ha el carter120. De no fa massa però

perquè abans hi havia un peatón que era l'encarregat de dur les cartes a l'estafeta de Morella121, la

més propera a Ares.

Per ací passaven recaders i revenedors que pujaven a comprar i a vendre als pobles de dalt o de

baix. També alguns revenedors venien a l'Hostal als masovers. (Abelardo)

Que dicho expediente d que se trata [acta d'eleccions a comicios provinciales] lo tiene el mandado

en el dia de hoy por conducto del peaton de esta villa para que lo presentase a la administración de

correos de Morella, y de aquella darle el correo necesario. (AMA122)

I és que a Morella també s'ha d'anar de tant en tant. És la capital del partit judicial i cal anar allí

quan hi ha algun plet, a la fira, o a altres qüestions.

Esta d'ací baix [...] quan era menuda diu que va estar mala [...] i van anar a un metge a Morella

[...] que era un bon metge. [...] i diu que els va costar que van agarrar una egua que tenien i van

parar a Morella, quatre hores del mas la Orde a Morella. (Sixto)

Tot i això la fira de més anomenada i on es va a comprar els matxos i d'altres animals és a

Cantavella. Tant a la fira de maig com a la de setembre. Encara que la fira més gran i de més

120 Al 1929 ja consta un carter a Ares. 121 Morella disposava d'estafeta de correus almenys des de mitjan segle XVIII. Piqueras i Sanchis (1992)122 4 junio 1887 Libro – Actas 1ª 6-6 años 1881 a 1889 AMA

56

Carrilades picades a la pedra al vell camí de carros.


anomenada és la de Cedrilles123. Encara que estiga a quasi dos dies de camí també es va a comprar

animals, perquè és la més gran del sud d'Aragó i a ella acudeixen gent fins i tot de València.

A Morella [a la fira] s'ha anat molt més tardà (Rogelia)

[a les fires on se solia anar era] a Cantavella o a Cedrilles [...] d'allí els agarravem avant i a

pateta hasta ací baix (Epifanio)

Uns altres que també passen per Ares són els pastors que van a extremar. Aquestos han passat

sempre o, si més no, des què hi ha memòria, i encara passen. Raberes i raberes d'ovelles pujant cap

a les terres altes al maig, i baixant abans que arriben els freds a Tots Sants cap a les planes de vora

mar a passar l'hivern124.

[Lionel encara ] passe amb un centenar deu de tindre, de vaques d'eixes negres. I d'ovelles, un

milenar en va arribar a tindre. I el sogre un milenar més. El sogre que li dien l'auelo Haha, que

tenie vuitanta anys i encà passae per ací en la rabera. No fa molts anys encà va passar ell i una

xica i un pastor més. (Julio Garcia)

La majoria dels qui passen segueixen l'assegador real de la Canà, que coincideix en part amb la

carretera vella de Vilafranca a Morella, i que se'n desvia per dirigir-se a la Llàcua pels Hostals i la

Pinella. Solen passar sense fer nit ja què no hi ha fonts importants al recorregut que segueixen i fan

d'una tirada el tram entre la font de la Salvassòria, a Morella, i les fonts del Llosar, a Vilafranca125. A

123 La fira de Cedrilles és una fira important i no només d'àmbit comarcal doncs fins i tot pujava gent de les terres baixes de València a comprar animals. Vam anar a comprar un bou a Cedrilles, que era més barato però entre l'anar el tornar i la festa que vam fer ens va eixir pel mateix preu. Miguel, Mas de Espada, Morella124 Cuadernos de Transhumancia (1994)125 Els transhumants del “Maestrazgo” aragonés baixen per l'assegador fent nit a les fonts del Llosar, a la Llàcua i a Anroig, abans d'arribar a la plana de Vinarós.

57

Rabera d'ovelles.


més els pastors no solen fer nit als hostals sinó als descansadors on tenen més lloc per a deixar les

grans raberes d'ovelles.

Les ovelles quan baixen apreten més el pas, fugint del fred, però a la primavera quan pugen pastors

i ovelles no tenen tanta pressa i aprofiten per pasturar tot al llarg del camí.

Però els arencs van poc a extremar. No hi ha massa pastors professionals i són eixos pocs qui baixen

les seues ovelles, i també ovelles d'altres que els paguen per dur-les a les zones d'hivernada. Encara

que no sempre ho fan per l'assegador de la Canà, el més important, sinó que segueixen l'assegador

de la Carbonera dret a la mar cap a Alcalà per les Coves.

Jo tenia un tio meu que se dedicae a això [a extremar]. Sii tenie cinquanta ovelles d'ell, n'agarrave

cinquanta més dels veïns i els feie pagar un tant i baixava a Alcalà o Santa Madalena, i baixaven a

extremar [...] ahí per l'Ampriu devien baixar avall.

Eixes d'allí pugen d'estiu a fartar-les ací i estos d'ací baixen d'hivern, des d'ací a passar l'hivern

allà baix que fee bon temps. (Julio Esteve)

I, com no, també passen els romeus. La romeria més important que passa per Ares és la dels

catinencs que, any rere any, pugen a Sant Pere de Castellfort des de temps immemorials. I realment

són immemorials perquè ningú guarda memòria de quan van començar a fer-ho, i mai han deixat

d'anar-hi126.

Els arencs no van a Sant Pere, tot i que de vegades, en temps antic i en ocasió d'alguna pesta hi han

arribat a anar127. Però sí ho fan a la Mare de Déu de la Font al poble veí de Castellfort. És la romeria

que marca l'inici de la primavera, la vespra de Sant Marc. I és seguida de prop de la romeria a la

Llàcua el primer de maig, i dos dies més tard a Santa Elena, patrona del poble, el dia de la Santa

Creu.

126 Fins i tot en temps del Maquis es va arribar a fer. Centelles Royo, Gema ( 1998) Evolución de un ritual. La peregrinación de Catí a Sant Pere de Castellfort. Ed. Diputació de Castelló127 Monferrer i Monfort, Àlvar (2000) Catí i els pelegrins de Sant Pere Ed. Generalitat Valenciana.

58


També fèiem pelegrinatges a la Mare de Déu de la Font en Abril, per Sant Marc, quan la festa la

feien els jòvens ... La romeria dels Apòstols no sé si encara se fa .... anàvem a la Llàcua, voltant

pels Regatxols. Hui la festa dels jòvens s'ha ajuntat amb la dels Catinencs, el primer dissabte i

diumenge de Maig, quan es puja a Sant Pere. (Rosalia Safont128)

El dia tres, bueno ara el diumenge que toque però és el dia tres de maig [es va de romeria a ] Santa

Elena (Epifanio)

Ahí feen romeria des del poble [...] antes anae el capellà, i perió i un pendó i tot a peu i romeria

(Julio Esteve)

Al mas de la Vall [...] es feia un romiatge cada tretze de Juny, Sant Antoni, a la capella del mas;

Sant Antoni Fesolé diguem ací, per ser l'època quan es planten els fesols. (Antonio Sales129)

Però no s'acudix només a les romeries del poble, sinó també a les de pobles veïns. Així s'hi va de

vegades a Sant Cristòfol de Benassal el dia del romiatge i encara alguns masovers acudeixen a la

romeria a la Balma, a un dia de camí, què és la més multitudinària i concorreguda del nord

castellonenc130.

Van parar un dia a Sant Cristòfol [...] això ere una festa que fan fira, igual que els catinencs que

van en romeria que pugen a Sant Pere, una cosa així (Sixto)

Si, tot riu avall [...] pel Forcall i jo què sé [...] entonces a la Balma feen, no sé que feen, alguna fira

devien fer i molts anaen en carro “anem a la Balma” i una família o dos, damunt del carro i au,

128 Muñoz (2009)129 Muñoz (2009)130 A la Balma, a més dels romiatges es celebraven exorcismes per part de “les caspolines” en una cerimònia no religiosa que es va acabar després de la guerra. Monferrer i Monfort, Àlvar (1997) Els endimoniats de la Balma. Ed. Generalitat Valenciana.

59

Ermita de la Mare de Déu de la Font.


allà baix. (Julio)

Tot i això, per als hòmens joves d'Ares el viatge més llarg que faran en la seua vida serà amb motiu

de fer la mili. Molts d'ells passaran tres anys fora de casa, i de vegades molt lluny, fins i tot a

l'Àfrica.

Mos costae quatre dies de vindre ací de viatge. Ceuta Algesires en barco, i després d'Algesires en

tren hasta València i Castelló [...] Des que vaig eixir de Ceuta hasta que vaig aplegar a Ares,

quatre dies. (Clemente)

Eixa és la raó que abans de marxar es faça una festa especial;la dels quintos, a manera de festa

d'acomiadament de tots els veïns del poble.

La festa dels quintos és una festa diferent a la resta. Els quintos de l'any volten tots els masos del

terme acompanyats d'alguns músics, si no en saben ells mateix un poc de música, i durant quinze

dies passen de mas en mas fent festa en cadascun d'ells. Així al mas que arriben se'ls convida a

esmorzar, dinar o sopar i dormir, i a canvi canten i ballen i fan bureo. També els donen alguna cosa

de menjar per a compensar les penalitats que patiran al servei militar. Així un dia rere l'altre, seguint

un itinerari fixat que passa per tots els masos habitats del terme fins que es torna al poble on es

celebra una gran festa que posa punt i final a les celebracions.

Vam anar als vint anys, i erem catorze. Bona quinta, bona, a este poble de les més grossetes. [...] jo

portava la guitarra i l'altre el laud, la bandúrria i mos ho vam passar bé del tot. De mas en mas,

quinze dies mos va costar la volta [...] mas per mas. Entonces vivien en tots los masos, en tots los

masets vivien. (Clemente)

Quinze dies [...] feen tres o quatre masos per dia. En un puesto dinaes, l'altre te quedaes. Te ho feen

tot debaes, i quinze dies que passaes bons. I después la festa dels quintos que dien. (Julio Esteve)

L'últim dia ací al poble feen molta festa, anae la rondalla pel poble. (Epifanio)

Però després de la festa cal anar cap al destí que ha tocat en sorteig i acomiadar-se de veïns i

familiars per tres anys bons, en què només podran comunicar-se per carta (no sempre escrita ni

llegida pels interessats).

Però el camí més llarg no és eixe, sinó el de qui se'n va i no torna. Camí que emprenen ja a finals

del segle XIX alguns veïns d'Ares cap als pobles de la Plana i, sobretot, cap a Barcelona per a

guanyar-se el pa d'una manera més segura. Eixe camí és el que fa que a partir de 1910 la població

d'Ares inicie una continua i constant davallada, accelerada a partir de la dècada de 1960 i que és

causa i conseqüència de la desaparició del mode de vida tradicional que fins ací hem descrit.

60


5. DE LA TERRA AL PAPER. Classificació dels camins.

Com que caminar és “més vell que anar a peu” de camins sempre n'ha hagut. Ja els animals fan

camins de tant passar per un mateix lloc i els humans no hem fet més que aplicar el nostre giny i la

nostra tècnica als camins que usem.

Sempre han existit camins, segurament els habitants de la Cova Fosca131 tenien un camí fins al

cingle de la Cova Remisia132 per anar a fer les seues pintures, així com un altre a la font i a les

talaies des d'on s'observaven els animals caçats.

Els primers camins dels què tenim constància històrica al País Valencià són els traçats pels ibers i

que van aprofitar els exèrcits romans i cartaginesos. Els itineraris ibers seguien els corredors litorals

de nord a sud i les valls dels rius des de la mar fins a les altes terres de l'interior133, traçat coincident

amb les modernes carreteres que travessen el terme d'Ares.

Tot i què Alguns historiadors relacionen el topònim Ares amb un altar romà al coll d'Ares134 no hi ha

constància històrica ni arqueològica del pas de cap Via o Iter romà pel terme d'Ares i caldrà esperar

a l'època musulmana per a trobar la primera notícia d'un camí que passa per Ares, el camí que des

d'Onda i per Culla es dirigeix a Morella, enllaçant els principals castells de defensa del Xarq Al-

Andalus135 al segle XII.

131 OLÀRIA, C. (1999): “Noves intervencions arqueològiques als jaciments neolítics del Cingle del Mas Nou i Cova Fosca (Ares del Maestre, l’Alt Maestrat)”. Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de Castelló, 20, pp. 347-350. SIAP. Diputació. Castelló. 132 Cova on hi ha més de 300 figures d'art rupestre, declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'anomena així per estar al mas de la Remisia.133 Piqueras i Sanchis (1992) 134 El topònim Ares es troba, almenys, a quatre colls de l'àmbit lingüistic català. DCVB.135 Nom que donaven els musulmans a l'Andalus oriental.

61

Milliari al traçat de l'antiga Via Augusta.


A l'època de la conquesta cristiana ja devien existir altres camins que han arribat als nostres dies,

com els usats pel rei Jaume I per anar des d'Ares a Morella, o des de Villarroya a Peníscola per la

Canà d'Ares i Sant Mateu136.

Amb el poblament cristià a partir del segle XIII és quan apareix la xarxa de camins tradicionals

d'Ares, tots ells de ferradura o ramaders, que va estenent-se, consolidant-se i densificant-se amb el

pas dels anys137.

No serà fins el segle XVIII quan apareix el primer camí carreter, bastit per a “conducir maderas de

construccion”138 que puja des del Camí Reial de Barcelona139 resseguint la rambla Carbonera, i serà

el primer que es convertirà en carretera al tombant del segle XX.

Ja al llarg del segle XIX apareixen altres camins carreters que segueixen les valls de la Canà i de

Cirers, i a la seua vora apareixen diferents hostals i hostalets que donen notícia del pas de viatgers,

traginers i carreters.

Les primeres carreteres es construeixen a principis del segle XX seguint també el traçat dels vells

camins carreters, i no serà fins la dècada de 1960 quan comencen a obrir-se pistes per a l'accés de

vehicles motoritzats que suposaran un canvi definitiu en l'economia i forma de vida tradicional,

canvi que ja s'ha completat una dècada més tard.

De fet a partir dels anys 70 del segle XX apareix una nova xarxa viària que respon a una nova forma

136 Seguint el traçat d'una via pecuària encara en ús. Bruguera, Jaume (a cura de) Jaume I (2008) Llibre dels Fets. Ed. Proa137 Barreda (2002)138 Lacarra, Julio; Sánchez, Ximo; Jarque, Francesc (1995) Les observacions de Cavanilles dos-cents anys després.

Ed. Fundació Bancaixa139 Es tracta de l'antiga Via Augusta romana. El camí de la Fusta, com se'l coneix en alguns trams, enllaça amb la Via Augusta al lloc on es troba l'Arc Romà de Cabanes.

62

Carretera amb paviment McAdam.


de mobilitat i que, a hores d'ara, ha reemplaçat a l'antiga. Al mateix temps, les tradicionals formes

de vida han deixat pas a uns nous sistemes econòmics i socials d'ocupació del territori que, tot i

mantindre una continuïtat amb les antigues, responen a les necessitats d'una nova societat.

5.1. Descripció de la xarxa de camins

La xarxa de camins d'Ares presenta un primer nivell de camins de llarg recorregut, que segueixen

bàsicament les zones orogràficament més favorables. Un segon nivell són els camins que enllacen

el poble d'Ares amb els pobles veïns, considerats com a Camins Reals, i un tercer nivell de camins

de ferradura importants que connecten el poble amb les zones que resten al marge dels dos nivells

anteriors.

Aquesta xarxa de camins és bàsicament radial, encara que eixa radialitat queda trencada pels camins

de primer nivell que voregen el terme d'Ares.

A més d'aquests camins principals hi ha però una multitud de camins secundaris que enllacen uns

masos amb altres, amb les principals fonts de la rodalia, amb els pobles dels voltants i amb els

molins, creant una xarxa molt densa que cobreix la pràctica totalitat del terme municipal140.

A banda dels camins per a persones o bèsties es troben els camins ramaders, per on passen les

raberes d'ovelles i vaques que, en molts casos, tenen prohibit el pas pels camins de ferradura141.

Trobem ací un esquema semblant amb un parell d'assegadors de gran abast142, usats encara pels

ramats extremants a més d'una sèrie d'assegadors menors que enllacen les diferents parts del terme

passant per les fonts més importants: font d'Empriu, la Pinella, el Pinello, els Regatxols, font de les

Guitarres, ... lloc on conflueix sempre més d'un assegador.

Els camins principals, així com els principals assegadors solen anar acompanyats d'una important

obra constructiva, per bé que no en tot el seu recorregut sí en bona part d'ell o als llocs més

necessaris: empedrats i grasaes143, murs de separació, comptadors, basses per a recollir l'aigua de

pluja, ... treball que trobem també en alguns dels camins de més curt abast però freqüentats sovint

com són els que van a la font, al molí, o que passen per camps de conreu o prop d'alguns masos. És

l'ús diari i el costós manteniment allò que explica l'haver invertit més temps i treball de l'habitual

per a construir el camí, esperant que així la despesa en manteniment serà menor144.

140 Ahí eixe pla [de la Canà] està tot ple de camins (Herminia)141 Tot el que són assegadors sí que es pot passar la rabera [però al camí de ferradura] en rabera no es pot passar. Només pas de ferradura. (Clemente)142 Diversos autors (1994) Cuadernos de Trashumancia nº 19: Mediterráneo [publicació en línia] Ed. Ministerio de

Agricultura [Data de consulta: 19 de novembre del 2012] <http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/vias-pecuarias/fondo-documental-de-vias-pecuarias/num_13al24_vias_pecuarias.aspx#para7>

143Graó en un camí empedrat. DCVB144 Si està empedraet això dure pa sempre (Clemente)

63

http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/vias-pecuarias/fondo-documental-de-vias-pecuarias/num_13al24_vias_pecuarias.aspx#para7



5.2. Classificació per tipus145

a) Camins reals146

Tot i que a Ares no sol ser habitual la denominació de Camí Real, és aquesta una denominació

tradicional i estesa al llarg dels territoris de parla catalana i per tant la recollirem i usarem ací en la

seua accepció original camí que posa en comunicació les poblacions principals147.

L'únic camí que respon a la denominació de Camí Real és el Camí Real de Morella148, camí que ja

existia a l'edat mitjana i que va seguir el rei Jaume I per anar de Morella a Ares149. El camí ix d'Ares

per la Nevera i passa per la vessant est de la Mola, per la font dels Regatxols, fins al coll de Munté.

Des d'ací davalla cap a la Pinella deixant a la dreta el barranc de Vidal i, abans d'arribar a la font de

la Pinella, travessa el barranc dels Prats. Voreja el Pla del mas d'en Gerra i es dirigeix al mas de la

Pinella i al del Campello, ja en terme de Morella150.

145 La descripció dels camins s'ha fet a partir de la cartografia de l'IGN, del Cadastre i de les informacions orals recollides.146 Tot i què també es correcte escriure Camí Ral, s'opta per la grafia tradicional, encara que com a tot el país la a no es pronuncia i s'obre molt l'e.147 DCVB148 Eixe és el camí real de Morella de sempre. (Clemente)149 Bruguera (2008)150 Tot i que alguns informadors indiquen que a Morella es podie anar pel Campello i pel Muixacre, per dos puestos. (Julio Esteve)

64

Pontet al camí del mas de Nollé.


També el vell camí de Morella a València passa, encara que només de raspalló entrant al terme

d'Ares des de la Llàcua i baixant per l'Empriu, sempre vora la ratlla de Morella, fins al Pla, des d'on

continua buscant la rambla Carbonera on enllaça amb el vell camí carreter del coll d'Ares151. És

aquest un camí del qual ja hi ha referències a l'època musulmana152 i que va deixar d'usar-se al segle

XIX al construir-se la carretera de la Vallivana a Morella153. De tota manera encara hem pogut

recollir l'existència d'un hostalet a la Belluga154, just a la vora del camí.

151 (1866) Itinerario descriptivo militar de España...152 Piqueras (1992)153 Començada el 1847 i finalitzada el 1867. Sangüesa Ortí, Carlos y Albiol Vidal, Sebastián (2011) Morella y su entorno, 1900 Ed Fabregat advocats154 No l'ha conegut però n'ha sentit a parlar. (Abelardo)

65

Camí de Morella.


El tercer camí és el camí de Vilafranca a Morella que passa per la Canà, apte per al pas de carros i

on hi va arribar a haver fins a tres hostals (Hostal de la Canà155, Hostal del Peiró156 i l'Hostal de la

Roja, ja dins el terme de Morella). Aquest mateix trajecte per la Canà però desviant-se des del Peiró

cap al mas de la Pinella i la Llàcua, coincideix amb el vell camí ramader del Llosar157, per on encara

passem les raberes quan van a extrem158. El camí entra a Ares baixant la costera de Cabestany,

anomenada així pel mas homònim, que també fou venta, arribant al pla de la Canà que travessa

d'una punta a l'altra seguint de prop la rambla que el travessa, i ix del terme d'Ares per l'Hostal de la

Roja, situat a l'extrem nord del pla, on la rambla s'encaixa entre els tossals.

També per la Canà passava el camí de Benassal a Morella, accedint a ella per la font Voltà i

enllaçant a l'Hostal de la Canà amb l'anterior.

155 Es tracta de l'Hostal Vell de la Canà, doncs al construir la carretera amb un traçat diferent es va edificar un Hostal Nou, vora la nova carretera (Abelardo)156 Abelardo157 Diversos autors (1994) Cuadernos de Trashumancia nº 19: Mediterráneo158 Anar a extrem és l'expressió utilitzada a les comarques castellonenques i a les veïnes de Teruel (ir a extremo, o extremar) per a referir-se als desplaçaments transhumants pel fet que van d'un extrem a l'altre.

66

Camí real de Morella a València.


Un altre camí important, tot i què més recent, és el camí que puja vora la rambla Carbonera i

passant pel coll d'Ares baixa a la Canà, on enllaça amb el camí de Vilafranca a Morella. Aquest

camí fou el primer que es va acondicionar per al pas de carros ja a les darreries del segle XVIII159 i

també el primer que es va transformar en carretera. El camí entra a Ares passada la Venta de Segarra

i discorre en tot moment pel costat nord de la rambla, íntegrament dins el terme d'Ares. Travessa el

Pla on acaba la Vall de Cirers, que s'estén cap a Catí, i on es troba l'Hostalet de Vilar de Canes160

(per on passa el camí de Catí a Vilar de Canes), passa per la falda del Tossal d'Orenga i per

l'Hostalet de Benassal (des d'on mou el vell camí de carro a Benassal161), per l'Hostal Nou i la

Montalvana. Fins ací coincideix en bona part amb el traçat actual de la carretera. Des de la

Montalvana continua per la Pataca i puja al coll en una pujada més dreta que l'actual carretera, i

davalla apegat a la falda de la Mola del Vilar fins a Santa Eleneta, des d'on baixa recte a buscar la

Canà.

159 Por allí pasa la nueva carretera que han abierto desde Mosqueruela a Oropesa para conducir maderas de construcción. Cavanilles, A. J. Dins Lacarra (1995)160 L' Itinerario descriptivo militar de España... l'anomena Venta del Arranque. Tot i que el mas de l'Arranque es troba més amunt i dins el terme de Benassal.161 Grup Recuperació Memòria Històrica segle XX (2007) Benassal. Segle XX. Estudi d'un poble rural realitzat amb fons orals. Volum I Urbanisme i activitats econòmiques. GRMHB

67

La font Voltada.


A banda d'aquestos quatre camins, la resta de camins reals d'Ares són els que unien el poble amb els

pobles veïns:

Camí d'Albocàsser (o de Castelló):el camí baixa pel Sòl de la Costa fins a la Vall i la travessa fins a

la Montalvaneta i el mas de la Pataca on enllaça amb l'antic camí de carros que ressegueix la rambla

Carbonera, ja descrit més amunt.

Camí de Benassal: el camí original baixava pel Sòl de la Costa fins a la Vall, i per les Solanes

remuntava la costera de Monterde fins al Molló Gros on entra ja al terme de Benassal on arriba pel

pla de la Verola162. Des de la Vall però també s'hi podia anar per la Montalvaneta i el mas de la

Pataca a buscar també la Verola163. Hi havia però un altre camí, més dreturer però no tan bo que

passa pel mas de la Mola i arriba per dalt al pla de la Verola164.

Camí de Catí: el camí de Catí es separa del de Morella als Regatxols, passant per la vora de la

Masada fins al Grau165 on, baixa a travessar el barranc dels Prats entre el mas dels Pobres i el mas

d'Estaca. Remunta un barranquet fins al tossal del Llop i baixa al coll de l'Empriu pujant cap al

collet de Bellmunt, ja dins el terme de Morella. Aquest camí encara és usat anualment per la

Pelegrinació de Catí a Sant Pere de Castellfort al seu camí de retorn166.

162 Barreda Edo, Pere-Enric (2000) El camí reial d'Ares [Pàgina web] <http://www.geocities.ws/benassal/aresgr7.htm> [Data de consulta: 30 de setembre del 2012]163 Ere el que baixae per ahí. D'ahí anaen a Benassal, i per ahí per la Pataca, i per davant de la Montalvana, per allà la costera del Pelejà i crusaen per dalt i dalt a la lloma (Rogelia)164 Per dalt, pel coll d'Ares, pels Bassiets i allí te tires allí a uns camins de roques i també cruses a Benassal, que des d'Ares el que ho sap bé adelante més. (Rogelia)165 Antigament la Masada era coneguda com el mas de Grau. (Julio Esteve) la Masada de Grau “Acta de la Sesión ordinaria del 18 de Noviembre del 1871” Libro de Actas años 1871 – 1880 Arxiu Municipal d'Ares (AMA)166 Martí, Paco “Romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort” Catimenu [pàgina web] <http://www.catimenu.com/santpere.htm> [Data de consulta: 16 de maig del 2013]

68

Camí vell de la fusta.

http://www.catimenu.com/santpere.htm

http://www.geocities.ws/benassal/aresgr7.htm


Camí de Castellfort: el camí ix del poble cap al coll d'Ares i des de les Ventes del Coll enfila recte

en direcció nord seguint el barranquet del Coll fins a la Canà. Travessa la Canà i enfila el barranc de

la Font endinsant-se entre els tossals que voregen el barranc i l'ermitori de la Mare de Déu de la

Font. Aquest camí és usat també pels pelegrins de Catí. Des del Coll coincideix amb l'Assegador de

la Mare de Déu de la Font, que puja des d'Albocàsser seguint la rambla Carbonera.

Camí de Vilafranca: el camí es solapa amb el de Castellfort fins al coll, i des d'allí baixa seguint en

bona part el traçat actual de la carretera fins la capella de Santa Eleneta, on es desvia per a buscar la

Canà. Travessa el seu extrem més occidental fins que enfila la costera de Cabestany, passant prop

del mas de Crus i entra al terme de Vilafranca pel mas de Cabestany. La primera part del camí s'usa

encara en la romeria de Santa Elena, mentre que la segona part coincideix amb l'Assegador del

Llosar i el camí de Morella a Vilafranca167.

b) Altres camins importants de ferradura

A banda dels camins que unien el poble amb els pobles veïns, també hi havia altres camins de

ferradura importants que connectaven els diferents masos del terme amb el poble, o amb els pobles

veïns més propers. Entre ells cal destacar per concentrar el trànsit de molts masos els següents:

Camí del mas del Pla o de la Belladona: segueix el mateix traçat que el camí de Catí fins al Grau,

però des d'ací continua en direcció sud pel tossal de la Marina i la lloma dels Mollons al mas de la

Belladona. Des d'ací baixa la llarga costera que pel mas de les Feixes duu al mas del Pla, ja a la Vall

de Cirers, i enllaça amb el camí vell de Morella a Castelló. En part coincideix amb l'assegador de la

Marina.

167 Uns li dien assegador, uns la carretera vella, ix a Cabestany (Julio Garcia)

69

Camí de Catí.


Camí del mas Blanc: la primera part del traçat fins a la Vall coincideix amb el camí de Castelló (o

de Benassal) però des d'ací remunta el barranc del Pinello fins a la font homònima, des d'on es

dirigeix al Mas Blanc i des d'aquest es dirigeix al Pou Vell per a baixar al barranc dels Horts.

Coincideix també, fins al Pou Vell, amb diferents assegadors.

Camí del mas de les Llomes a Benassal: es tracta d'un camí transversal que, des del Grau, travessa

el tossal de la Marina fins a la Bassa de la Gendra per a baixar al mas de les Llomes i davalla pel

mas Blanc i el mas de Llorenç a buscar el barranc de les Bogues per on baixa a la rambla

Carbonera. Després de travessar-la puja al camí de Benassal pel Manyà, ja dins del terme de

Benassal.

Camí del barranc dels Horts: camí transversal que des de l'Empriu puja a la Belladona per a davallar

seguint el barranc dels Horts a la Torre Beltran, i enllaçant amb el camí de Castelló a l'Hostalet de

Benassal.

70

Camí del mas Blanc.


Camí del barranc dels Prats: camí que remunta des del mas de la Belluga, vora el barranc de

l'Empriu, cap a la Castellona, a la capçalera del barranc dels Prats, i segueix tot el barranc fins a la

seua confluència amb la Canà. Coincideix quasi en la seua totalitat amb l'assegador de l'Empriu.

c) Camins secundaris

Però a banda d'aquestos camins més importants per ser els més fressats i unir zones molt poblades

també hi ha una gran xarxa de camins de ferradura que podríem considerar secundaris per no unir

llocs tan allunyats, encara que sovint foren més usats i, per això, més arreglats i millor condicionats

que alguns dels què hem considerat principals.

Són aquestos els que unien els diferents masos entre sí, així com també els que des dels masos

anaven a les fonts i abeuradors principals, als molins, a l'escola o enllaçaven amb un camí més

important.

Descriure tota la xarxa de camins secundaris no és el motiu del present treball, sinó què bé mereix

un treball complet de catalogació i inventariat168. Per tant només descriure'm una part dels camins de

la dena de Vilavall a tall d'exemple.

Per la banda oest de la Vall passa el vell camí d'Ares a Benassal, que puja per la Costa, i a aquest se

li uneixen en aquest punt el camí del Mas Blanc, que mou al barranc dels Horts i el camí del mas de

168 Els camins públics, com a bé públic municipal han de constar a l'inventari de bens municipals. Tot i això hi ha molt pocs municipis que disposen d'un inventari de camins públics. Un exemple d'inventari seria el de la vall de Bianya: Campillo Besses, Xavier (2006) Inventari de camins municipal i proposta d'ordenança municipal de camins de la Vall de Bianya. [Document en línia] Ajuntament de la Vall de Bianya [Data de consulta: 5 de novembre del 2012] <http://ajuntament.valldebianya.org/default.aspx?ACCIO=PORTALENC&NIVELL=3FBBD061EDFBD98329440763DD04AF1A083D0454BCEF1FE6CD40C6DAB2E69878531F4AAB2F02E039>

71

Camí del barranc dels Horts. Fou arreglat per a passar carros.

http://ajuntament.valldebianya.org/default.aspx?ACCIO=PORTALENC&NIVELL=3FBBD061EDFBD98329440763DD04AF1A083D0454BCEF1FE6CD40C6DAB2E69878531F4AAB2F02E039




Nollé, que baixa de la bassa de la Gendra, al tossal de la Marina, fins a la Vall, confluint tots ells a

la Vall, mas més important de la dena de la Vall i on hi havia un oratori a Sant Antoni169 i una

escola170.

Arriba ací també el camí que baixa des de la Masada per les Llometes i el mas de Besser, seguint la

rambla de la Vall, així com el del mas de Ferrando per les Vila-roges.

Un altre lloc de confluència de camins és la font del Pinello, font pública on hi havia un llavador171i

acudien a fer la bugada dels masos dels voltants. Així allí arribaven camins des del mas de les

Llomes, del mas Blanc, el mas de Llorenç, i el maset de la Rulla.

Un altre punt on arribaven camins de diferents llocs eren els molins. Així als molins del Sòl de la

Costa s'arribava des de la Vall o, directament des d'Ares per un camí fet a propòsit pels moliners per

a facilitar l'accés des del poble. Hi havia un altre camí que baixava una forta costera abans d'arribar

als molins des del mas del Planet, evitant així que els masos de la dena dels Prats hagueren de fer

volta passant pel poble172.

169 Conegut popularment com Sant Antoni fesolé, per coincidir la seua festa amb l'època de sembrar els fesols, a principis de juny. Muñoz (2009) 170 Construïda el 1945. Muñoz (2009)171 Minuta del MTN Província de Castellón de la Plana. Término municipal de Ares del Maestre Zona 2º Hoja 1º Instituto Geográfico y Estadísticos. 1909 [CD Rom] IGN172 El camí eixe per aquella costera que eixe fondet, per allí baixe aixina fent tot curvetes a baix [...] i per aquella lloma anaem pel canto del barranc amunt amunt cap a la Masà. (Julio Esteve)

72

Camí del mas de Nollé.


Fins i tot els moliners van fer un camí alternatiu al camí de Benassal, que travessava la rambla

Carbonera a gual més avall dels molins, per a poder anar a la Vall en temps d'avingudes d'aigua173.

d) Camins de carro

El primer camí de carro obert al terme d'Ares fou el camí de Mosqueruela, ja citat, i obert al segle

XVIII per a poder baixar la fusta dels pinars de Mosqueruela a Orpesa.

Ja a meitat segle XIX eren transitables per a carros el camí de Vilafranca a Morella per la Canà i el

de la Segarra a Catí174.

A partir d'aquestos tres camins tots aquells camins que partien d'ells, transitaven per terrenys plans i

eren prou amples també s'usaven amb carros, de manera que els carros eren freqüents a la Canà175,

on el camí de Castellfort era apte per a carros fins a la Mare de Déu de la Font, així com el camí de

Benassal a Morella fins a la font Voltà; i també al llarg de la rambla Carbonera176

173 Eixe pontet [de pedra seca] el van fer els dos germans [...] el camí el van fer per si baixae aigua (Rogelia)174(1866) Itinerario descriptivo militar de España...175 Ací hi havie molts masos que tenien carro entonces [...] el tio Guillermo de l'Hostalet en tenie un, a l'altre Hostalet n'hi havie un altre, al mas de Sant Joan un altre, el Roig també en tenie un altre (Julio Garcia)176 L'auelo Nollé en tenie un [de carro] i el tenie a la vinya a aquella cotxereta (Julio Garcia) Ací en tenien. Tenia el tio Joan carro i el tio Sidro també. (Rogelia)

73

Camí de les Casetes als Molins.


e) Camins ramaders177

Els camins ramaders són aquells destinats exclusivament al pas de ramats, tot i que sovint

coincideixen amb camins de ferradura. A Ares les raberes178 tradicionalment tenen prohibit el pas

pels camins de ferradura, encara que sí és permès el cas contrari i les cavalleries poden circular pels

assegadors sempre que el terreny ho permeta179.

A Ares existeixen un parell de grans assegadors que travessen el terme, seguint generalment antics

camins, i una gran multitud d'assegadors menors que enllacen les diferents zones de pastura amb els

assesters i abeuradors.

L'únic assegador real180 de llarga distància181 encara en ús és l'assegador del Llosar que des de la

serra de Gúdar baixa cap a l'Ebre i baix Maestrat, passant per la Canà d'Ares. Per aquest assegador

encara passen tots els anys raberes d'ovelles i vaques, de pujada a les terres altes al mes de maig, i

177 La descripció dels assagadors es basa en els assagadors classificats com a tal per la Generalitat Valenciana: Segons la classificació de la conselleria publicada en el Butlletí Oficial de la Generalitat Valenciana del 6 de maig del 1993. [publicació en línia] <http://www.docv.gva.es/datos/1993/05/06/pdf/1993_827867.pdf> [Data de consulta: 12 de maig del 2013] a partir de la proposta de classificació: Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989)Proposición de clasificación vías pecuarias termino municipal Ares del Maestre. [Document en línia] <cartoweb.cma.gva.es - /documentacion/forestal/vias_pecuarias/fdvp/120141/> (inclou documentació i mapa)178 Ramat d'animals de pastura DCBV179 Eixe [assegador] que ix d'ací i va al mas de Nollé i a les Llomes, del mas de Nollé avall no van los matxos. I de la Belladona només van els animals, los matxos no van, no tenen camí. Només entrar al mas de les Llomes ja poden entrar a l'assegador i ja tenen camí, però ahí hi ha un tros que no[...] ahí els matxos no poden passar (Epifaino)180 S'anomenen sovint assegadors reals a les vies pecuàries usades com a rutes transhumants. Cuadernos de Trashumancia nº 19: Mediterráneo181La via pecuària és tot camí ramader on els animals de pastura tenen dret a passar i pasturar (i preferència de pas, segons la llei) mentre que les vies transhumants són les vies pecuàries usades pels ramaders quan van a transhumar o extremar. Cuadernos de Trashumancia nº 19: Mediterráneo

74

Camí de carro als molins.

http://www.docv.gva.es/datos/1993/05/06/pdf/1993_827867.pdf


de baixada a les terres baixes al mes de Novembre182.

A banda d'aquest també existeixen dos assegadors més que es poden considerar com a

transhumants: el de l'Empriu i el de la rambla Carbonera.

El primer deriva de l'assegador de la Canà a la Vall d'en Gerra i remunta el barranc dels Prats fins a

la Castellona, per baixar des d'allí a buscar la Belluga i l'Empriu, per on passa el camí real de

Morella a Castelló. L'assagador però no segueix el camí sinó que segueix el llit del barranc de

l'Empriu fins que enllaça a la Segarra amb la rambla Carbonera.

El segon coincideix amb el camí d'Ares a Castellfort fins al coll d'Ares, des d'on baixa a la Vall i

continua paral·lel a la rambla Carbonera, coincidint amb el vell camí de carros i, a partir de

l'Arranque, amb la rambla Carbonera183.

A banda d'aquestos tres assegadors reals, hi ha 53 assegadors més classificats184. Es tracta d'una

xarxa llarga i densa que cobreix la pràctica totalitat del terme. Sent només un poc menys densa a la

part alta de la rambla de la Vall i llomes que baixen del Tossal de la Marina.

Es destacable que quasi totes les fonts i ullals del terme, i se'ns dubte totes les més importants,

formen part de la xarxa d'abeuradors del bestiar i són així de pertinença i utilitat pública185, sent

l'aigua exclusivament per a ús ramader i humà, i només els sobrants s'han usat per a llavar186 i (i ja

182 Cuadernos de Trashumancia nº 19: Mediterráneo183 Dins el terme de Vilar de Canes manté el significatiu topònim d'”assagador dels Serrans” 184 Blanco Fernández de Caleya (1989)185 Tots els assegadors van a les abeuraes allí on hi ha aigua. Peguen la volta que vullgues però ... mira! la font de les Guitarres, assegador, la font del Pinello, assegador, el pou del Barranc, assegador. I dixaen unes mallaes que dien [...] a lo millor deixaen cinc o sis jornals de terreno pa l'abeurà. (Julio Esteve)186 Igualmente se acordó que entre los masoveros de la fuente de la Pinella de este termino y en terreno comunal de dicha fuente se construya un lavadero de las aguas perdidas contiguas a dicha fuente. (26 enero 1872) Libro de Actas

75

Assegadors cap a la vall d'en Gerra.


tardanament) regar.

Aquests abeuradors es troben situats a les zones de confluència de diferents assegadors, o a les

zones immediates. Facilitant l'accés de les raberes a l'aigua. No així els descansadors (només sis)

que no semblen respondre a una distribució clara a l'espai.

Una altra variant de camí ramader són els Passos. La diferència principal entre assegador i pas és els

drets que s'hi tenen. Així als assegadors els animals tenen dret de pas i de pastura mentre que als

passos només tenen dret de pas.

f) Dreceres

Drecera se'n pot fer quasi per qualsevol lloc, i per això les dreceres no han deixat massa senyals al

paisatge, encara que han estat utilitzades habitualment. Així de les múltiples dreceres que existeixen

hem recollit l'ús de quatre d'elles, exemple de la resta de dreceres existents.

La primera és la drecera del camí del Sòl de la Costa de pujada des de la Vall a Ares, que retalla les

revoltes del camí de ferradura. Exemple del que era habitual fer quan s'anava a peu i sense

càrrega187.

La segona la trobem al Pujador de la Blanqueta, pujador només apte per a persones i usat per anar

des del mas de la Blanqueta (i altres masos propers) per estalviar la volta que fan els camins,

obligats pels cingles de la Mola188.

1871 – 1880 AMA187 Dreceres hi ha moltes. D'ací al poble pel camí dels matxos al que arribaes ahí antes d'arribar a la Vall els matxos voltaen i tu ja tiraes de través [...] i al que s'arribae al poble a l'entrador del molí [...] allí s'agarre una drecera i pujae dret al poble i els matxos voltaen per detràs. (Sixto)188 Julio i Epifanio.

76

Assegador del mas de Blai.


La tercera és la drecera entre el mas de les Llomes i el mas de Nollé, per estalviar les voltes del

camí de ferradura en baixar i pujar el barranc de les Llomes189.

I la quarta i darrera és la drecera del mas de Vidal al coll de Munté, per estalviar la volta que fa el

camí de matxos190.

5.3. Classificació per funció

Com ja hem dit abans els camins són polifuncionals però sempre existeix alguna funció que

s'imposa, bé siga per ser la predominant, o bé perquè imposa les característiques tècniques del camí.

a) A peu

Per qualsevol lloc es pot passar a peu, però aquesta forma de desplaçament no ha deixat massa

empremta tot i què és el tipus de mobilitat predominant en la societat preindustrial on cal anar a peu

per a qualsevol cosa. Fins i tot els camins de ferradura estan pensats per a dur una cavalleria amb

càrrega, però menada per una persona que hi va davant a peu.

Els camins que només tenen la funció d'anar a peu són les dreceres, què és el camí per on no poden

passar (o no estan pensats per a què hi passen) els animals i les bèsties de càrrega. Dreceres hi ha

moltes però com que no cal condicionar cap camí per a passar les persones tampoc han deixat

senyal físic, llevat d'alguns pujadors o passos complicats on s'ha apartat algunes pedres o esporgat

alguns arbres per facilitar el pas.

Són per tant les dreceres el tipus de camí més usat per anar als llocs propers on es va sovint i no cal

189 Pa anar d'ací al mas de Nollé, mira, només arribaes al cantonet del d'això, quan anaem a escola a la Vall ves baix al barranquet, i la volta va per l'altre costat pel camí dels matxos. (Sixto)190 Mira, del mas de Vidal pa anar al coll de Monté ja hi ha una drecera pa a peu, pa les persones. Els matxos ja van per la volta. Ahí sí, del mas de Vidal recte al coll de Monté, pa les persones hi ha eixe pas. Però en matxo, no en matxo. Però d'eixos camins hi ha pocs. (Clemente)

77

Pujador de la Blanqueta.


anar carregat. Així trobem dreceres per a pujar als bancals, per anar al mas veí o per a passar un

cingle191. Tot i això on el pas a peu no és constant ni freqüent no podem parlar de dreceres, ni de

camins, sinó de pas ocasional, i en eixe punt es troba la gran part del terme.

A peu es va a fer encàrrecs, lluny o prop: al mas veí, al poble, o més lluny192. També a portar

objectes de poc de pes o volum; al sastre, al ferrer, o a vendre (o baratar) ous, gallines o conills193.

Per a fer-ho s'aprofiten els camins o, si hi ha, les dreceres sempre que no es vaja massa carregat.

A peu també es va a guardar194, al bancal a birbar amb l'aixadella, a segar, .... encara que no sempre

pel mateix camí.

I també es va a peu de festa: els hòmens a fer la volta als quintos, a fer bureo, a celebrar una rabosà,

a Carnestoltes, etc. En fi, anar a peu és la norma i allò normal.

b) A cavall

Més que a cavall, hauríem de dir amb matxo, per ser aquesta la cavalleria dominant a Ares, i a la

muntanya en general. Els matxos són tan forts com els cavalls, molt més resistents i més econòmics

de mantindre, i per això es van convertir en el principal mitjà de transport dels masovers195.

El matxo s'usava per dur totes aquelles càrregues més feixugues, que no es podien dur a mà, però

també per a dur moltes altres coses, des d'un xiquet acabat de nàixer a batejar (dins la sària), al taüt

del soterrar, el matxo acompanya el masover en els desplaçaments, tant els habituals: carrejar aigua

des de la font, dur la bugà al llavador, ... als més excepcionals: dur materials per a la construcció, la

pedra d'un molí, ... a més de ser l'animal de llaurança per excel·lència (tot i que també s'usaven els

bous).

Tot i que un matxo pot passar quasi pels mateixos llocs que una persona196, no resulta fàcil amb la

càrrega. És per això que els principals camins que uneixen els masos amb el poble, amb altres

masos i amb les fonts, bancals, molins, etc. S'arreglen per a poder passar amb un matxo albardat197.

c) En carro

El carro és un element estrany a Ares, un element nou que només a finals del segle XIX sembla fer-

191 Els tres exemples anteriorment assenyalats.192 A pagar la contribució (Paco) [el capdener] tot l'any quan hi havie un parte, eixe havie d'anar mas per mas a portar-ho [de la dena] (Julio Esteve)193 Hi havie qui eixie de Benassal, voltae tot lo dia [...] per una dotzena d'ous (Epifanio) a Benassal n'eixien tres o quatre dones en una cistella al coll. Si arreplegaen quinze o vint dotzenes d'ous i dos pells o d'això, conta lo que devien guanyar aquelles dones pobres (Julio Esteve)194 Vigilar, tenir esment a algú o a alguna cosa perquè no se'n vagi, no li esdevingui quelcom que cal impedir, etc. DCBV. A l'interior castellonenc i comarques veïnes de Terol es sobreentén que es guarden les ovelles.195 Qui no tenie matxo no valie res. (Clemente) El que en podia tindre dos, i el que no tres i el que no uno. (Julio Esteve)196 Otilio, Mas de Gil Vistabella.197 la mida del camí és la d'un matxo albardat Lluís Porcar, mas de la Lloma, Xodos (aprox. 1,5 metres).

78


se més habitual, i encara més després de l'obertura de la carretera a les primeries del segle XX.

El carro tot i això no deixarà mai de ser un mitjà de transport excepcional i tan sols es converteix en

quelcom habitual en alguns masos de la Canà o la Carbonera on el seu ús freqüent és possible. A

més només els masovers benestants es poden permetre tindre carros.

El carro és l'equivalent antic del camió, un sistema de transport de materials voluminosos, usat

sobretot per gent forastera: els ordinaris i revenedors198, i els traginers amb els seus carros carregats

de fusta que baixen des de Vilafranca199.

Els carros a més necessiten de camins amples, normalment major als 2 metres d'amplària, ja que els

carros valencians solen ser d'1,3 metres d'ample a l'eix200.

De tota manera els carros poden passar per molts més llocs que no els moderns automòbils, sempre

i quan no presenten un desnivell massa accentuat o revoltes massa tancades doncs la principal

dificultat per al carro valencià de vares és pujar revoltes costerudes on només pot fer força l'animal

que va a les barres, mentre que si es tracta d'una costera recta sempre es poden posar diversos

animals en reata201, tal i com es feia per a pujar la costa del coll d'Ares202.

Així a Ares els carros es desviaven dels principals camins de carro, endinsant-se pels camins que

transiten pel fons dels barrancs plans, com la Vall; o fins i tot construint camins de carro, com al

barranc dels Horts, per a carregar carbó de les carboneres facilitant així el transport i venda a les

198 Abelardo199 Portaen uns cabirons com d'ací allà i aquells matxos anaen dins que ni se veen, forrats de fusta [...] fotien mals xillits aquelles rodes. Ara, porten pes. I els matxos feen temor tots, anaen tocats tots. (Julio Esteve)200 Carbó Peraire, José (1995) Manual del aprendiz de construcción de carros. Ed. Ajuntament de Castelló de la Plana Facsímil d'un manuscrit de 1948.201 Informació facilitada per Carlos Badenas.202 A l'Hostalet de Benassal es llogaven matxos als carreters per a poder pujar la costa d'Ares. Informador, Abelardo.

79

Carro valencià.


zones urbanes203.

d) El bestiar.

Els animals de quatre potes, com ja hem dit, passen pràcticament pels mateixos llocs que les

persones però les necessitats ramaderes van crear, ja des d'antic, camins específics destinats a l'ús

del bestiar en trànsit, evitant així el pas per zones de cultiu intensiu o delimitant el lloc de pas dels

camps del voltant, i separant en molts llocs el trànsit de persones i cavalleries del del bestiar.

Així al terme d'Ares on, abans i ara, la ramaderia és el principal pilar de l'economia local es va anar

creant tota una xarxa d'assegadors, emprius i sesters que connecten els diferents masos amb els

abeuradors i pastures, i també entre ells.

A Ares sovint els camins ramaders estan delimitats per parets de pedra seca formant un paisatge

construït on s'alternen les parets dels assegadors, les porteres que deixen pas a les serrades, els

comptadors d'ovelles, les mitgeres, els corrals, els pous i les basses, .... donant lloc a una gran

varietat d'obra feta en pedra seca204 pels mateixos masovers205.

El bestiar però no només passa pels assegadors, aquestos els usa per anar d'un lloc de pastura a un

altre, o a la font, sense haver d'entrar en finques alienes però també per a pasturar donat que són

terres comunes. A més dels assegadors també trobem els passos, on el bestiar només té dret de pas

per tractar-se de propietats privades206.

D'altra banda quan cal portar xicotets grups d'animals per altres raons (a la fira, al carnisser) es pot

fer perfectament pel camí real207, estant prohibit en cas contrari.

6. CLOENDA

Els objectius d'aquest estudi eren bàsicament dos: analitzar i descriure els usos i funcions dels

camins tradicionals i establir una classificació dels mateixos. Així sota l'epígraf Els camins d'Ares

s'han descrit els usos dels camins tradicionals contextualitzant-los dins la societat que els usa,

analitzant així quin paper juguen els camins dins la societat tradicional. L'estudi dels camins des

d'aquest punt de vista dona per a molt més del que hem vist al treball doncs al descriure i explicar

203 Van tallar tot eixe barranc per a fer carbó [...] mon pare ho va tallar ell, vamos va buscar carboners i [...] va apanyar el camí hasta baix, hasta allà baix a la carretera [per a poder passar en carro] i va vindre una tronada i una ploguda i ho revente tot (Paco) totes eies ombries se les van emportar en carro. Fer carbó i en carro. (Rogelia)204 Miralles, Francisco; Monfort, Julio; Marín, Margarita (2002) Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat. Ed. Diputació de Castelló205 Davant del mas de les Llomes hi ha un corral fet per Herminio Garcia Sales206 Después de l'hostalet hi ha l'assegador que passe per detràs que allò diu que no ere assegador sinó que ere un pas de les finques que va a dalt a lo del mas d'Esteve, a l'assegador del mas d'Esteve. (Herminia)207 Els corders els havíem de traure natros. [...] ací baix a l'Hostal Nou els baixem casi sempre; a l'Hostal Nou, Montalvana o baix a l'Hostalet de Benassal [i els baixaven a peu] que passae per allí un camió pa carrega'ls (Sixto)

80


els usos que se'n feia estem descrivint la societat mateixa, la qual cosa no és una novetat en

etnografia doncs semblantment feu Malinowski al seu estudi de les illes Trobriand208 on amb

l'excusa de la Kula descriu tota la societat que la practica.

L segon objectiu era establir una classificació funcional dels camins, i no purament tipològica com

han fet els diferents autors que s'han acostat al tema. De tota manera per començar s'ha presentat la

classificació tradicional basada en la morfologia constructiva: sendera, camí de ferradura, .... a la

qual s'han afegit tres classificacions més.

La primera ha estat per ús: freqüent, habitual i ocasional, i ha estat aprofitada per a descriure els

usos que se n'han fet dels camins d'Ares; així trobem que els camins més usats són els més propers

al lloc de residència en raó de la proximitat i necessitat de desplaçament habitual (al treball) i els

camins menys usats aquells que impliquen desplaçaments a llarga distància (o no tan llarga) però

ocasionals, on només es va quan hi ha necessitat o obligació (al servei militar) o amb motiu de festa

(romiatges). Entremig queden els usos habituals però que no es produeixen diàriament (al molí, al

poble).

La segona classificació ha estat per importància dels camins, establint-se una gradació no en funció

del tipus (carreter, de ferradura, ...) sinó en funció de la importància per als desplaçaments209. Cal dir

que molts d'aquestos camins aviat es van transformar en camins de carro, més adequats a la

necessitat de desplaçar un volum important de mercaderies.

La tercera classificació s'ha fet en funció al tipus de mobilitat: a peu, a cavall, ... i no en funció de

l'ús ni de la importància comercial.

Per tant en total s'han plantejat quatre classificacions diferents, cadascuna amb els seus defectes i

virtuts:

La classificació per tipus (morfològica210) té l'avantatge de ser objectiva i fàcil de fer, a més és

l'usada en la cartografia tradicional per a representar els tipus de camins i per tant hi ha un registre

de la mateixa i com ha anat canviant al llarg dels darrers cent anys.

La classificació per ús és la més adient per a acostar-se a l'estudi dels camins des d'un punt de vista

etnogràfic perquè ens apropa a la societat que els ha generat i usat, tot i ser una classificació més

subjectiva i difícil d'establir perquè hi ha camins que per a una persona són habituals i per a una

altra ocasionals.

La classificació per tipus funcional és un híbrid de les dues anteriors i presenta l'avantatge de una

208 Malinowski, Bronislaw (1986) Els argonautes del Pacífic Occidental Ed. 62209 Importància subjectiva, des d'un punt de vista èmic.210 En funció de la morfologia constructiva que permet el pas a peu, a cavall, amb carro o al bestiar.

81


més fàcil classificació i també del reconeixement dels usos dels camins.

I en darrer lloc la classificació en funció del tipus de mobilitat és una classificació funcional,

alternativa a la classificació per ús, més operativa però que no reflecteix la riquesa dels usos i

funcions d'un camí dins la societat tradicional.

Els camins, com la societat que els usa, són complexos, responen a moltes funcions i usos diferents,

i a més aquestes han anat canviant al llarg del temps. Així els camins que hem descrit ja no tenen

l'ús per al qual foren concebuts donat que la societat que els va crear i donar forma ja no existeix.

Només alguns camins tenen un ús residual o relicte: assegadors transhumants, camins de romeria,

camins ramaders, ... que encara no han desaparegut del tot. Alguns altres camins han mutat el seu ús

i així molts camins de carro han esdevingut pistes per a vehicles a motor i alguns camins de

ferradura (i alguna drecera) s'han convertit en senderes abalisades per a la pràctica del senderisme.

Nous usos que poden permetre la conservació d'uns camins que, sense cap funció, romandran

només en la memòria dels vells.

7. BIBLIOGRAFIA

• Diccionari de Geologia [en línia] Institut d'Estudis Catalans <http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp>

• (1866) Itinerario descriptivo militar de España Formado y publicado por el Depósito de la Guerra, con los datos recogidos sobre el campo, por el Cuerpo de Estado Mayor del Ejército Depósito de la Guerra [llibre en línia] Biblioteca digital Hispánica [Data de consulta: 5 de maig del 2013] <http://bibliotecadigitalhispanica.bne.es/view/action/nmets.do?DOCCHOICE=3589527.xml&dvs=1368705087399~105&locale=ca&search_terms=&adjacency=&VIEWER_URL=/view/action/nmets.do?&DELIVERY_RULE_ID=4&usePid1=true&usePid2=true>

• Alcover,Antoni Maria i Moll, Francesc de Borja (2002) Diccionari Català-Valencià-Balear [edició electrònica consultable] Institut d'Estudis Catalans <http://dcvb.iecat.net/> [Data de consulta: 8 de gener del 2013] a partir d'ara citat com a DCVB.

• Barreda Aymerich, Modest (2006) Masovers i pobletans de Culla Diputació de Castelló

• Barreda edo, Pere-enric (2002) “48 pergamins sense catalogar de l’arxiu municipal de Culla (Alt Maestrat)” Acta Historica et Arquaeologica Mediaevalia nº 23-24 [Revista en línia] Universitat de Barcelona [Data de consulta: 6 d'octubre del 2012] <http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188868>

• Barreda Edo, Pere-Enric (2000) El camí reial d'Ares [Pàgina web] <http://www.geocities.ws/benassal/aresgr7.htm> [Data de consulta: 30 de setembre del 2012]

82

http://www.geocities.ws/benassal/aresgr7.htm

http://www.raco.cat/index.php/ActaHistorica/article/view/188868

http://dcvb.iecat.net/




http://cit.iec.cat/dgeol/default.asp


• Barreda Edo, Pere-Enric (1997) “La recua arriera de Benassal” [Pàgina web en línia] Aspectes de Benassal [Data de consulta:27 d'abril del 2013] <http://www.oocities.org/athens/acropolis/2864/recua.htm >

• Bellido y Rubert, Manuel (1929) Anuario-guia de la provincia de Castellón. Año VI Tipografia Joaquín Barberá.

• Blanco Fernández de Caleya, Enrique (1989) Proposición de clasificación vías pecuarias termino municipal Ares del Maestre. [Document en línia] <cartoweb.cma.gva.es-/documentacion/forestal/vias_pecuarias/fdvp/120141/> [Data de consulta:

• Bruguera, Jaume (a cura de) Jaume I (2008) Llibre dels Fets. Ed. Proa• Campillo Besses, Xavier; López-Monné, Rafael (2010) El llibre dels camins.

Arola editors• Campillo Besses, Xavier (2002) La gestió de la xarxa de camins en zones de

muntanya: l'exemple del Parc Natural del Cadí-Moixeró [Tesi doctoral en línia]Tesi doctoral presentada al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Barcelona.[Data de consulta: 23 d'octubre del 2012] <http://www.tdx.cat/handle/10803/4942>

• Campillo Besses, Xavier (2006) Inventari de camins municipal i proposta d'ordenança municipal de camins de la Vall de Bianya. [Document en línia] Ajuntament de la Vall de Bianya [Data de consulta: 5 de novembre del 2012] <http://ajuntament.valldebianya.org/default.aspx?ACCIO=PORTALENC&NIVELL=3FBBD061EDFBD98329440763DD04AF1A083D0454BCEF1FE6CD40C6DAB2E69878531F4AAB2F02E039>

• Centelles Royo, Gema (1998) Evolución de un ritual. La peregrinación de Catí a Sant Pere de Castellfort. Ed. Diputació de Castelló

• Costa, Manuel (1986) La vegetació al País Valencià Ed. Universitat de València• Diversos autors (1994) Cuadernos de Trashumancia nº 19: Mediterráneo

[publicació en línia] Ed. Ministerio de Agricultura [Data de consulta: 19 de novembre del 2012] <http://www.magrama.gob.es/es/biodiversidad/temas/vias-pecuarias/fondo-documental-de-vias-pecuarias/num_13al24_vias_pecuarias.aspx#para7>

• Ferré, Elsa Gellida, Montse Subirats, Pepa i Ventura, Josep Maria (2011)Els camins del baratar [Document en línia]Centre d'estudis Lo lliscó Mas de Barberans [Data de consulta: 22 desembre del 2012] <http://www.cdrmuseudelapauma.cat/documents/arxius_adjunts/category/66/Els%20camins%20del%20baratar%20als%20Ports..pdf>

• Forner i Valls, Enric (1998) “Ares del Maestrat a finals del segle XIX: estructura de la riquesa i classes socials” A: Millars: espai i història Vol.:21 [revista en línia] Universitat Jaume I [Data de consulta: 6 d'octubre del 2012] <http://sic.uji.es/bin/publ/edicions/jfi2/ares.pdf>

• Gregori; Joan Cucó, Josepa Llop, Francesc (1985) Temes d'etnografia valenciana. Volum III: bosc i muntanya, industria tradicional i serveis. Ed. Alfons el Magnànim

• GRMHB (2007) Benassal. Segle XX Estudi d'un poble rural realitzat amb fonts orals. I Urbanisme i activitats econòmiques Ed. Grup de Recuperació de la Memòria Històrica del segle XX de Benassal

• GRMHB (2011) Els masos de Benassal GRMHB Segle XX

83

http://sic.uji.es/bin/publ/edicions/jfi2/ares.pdf










http://www.tdx.cat/handle/10803/4942

http://www.oocities.org/athens/acropolis/2864/recua.htm


• Julian i Querol, Francisca (2006) Masos de Morella. Vida i costums en la dena dels Llivis Ed. Universitat Jaume I

• Korsbaek, Leif (2008) “La Antropología y el estudio de la Geografía” A: CINTEOTL Revista cuatrimestral de investigación en ciencias sociales y humanidades Nº 3, [Revista en línia] Ed. Universidad de Hidalgo <http://www.uaeh.edu.mx/campus/icshu/revista/revista_num3_08/antropologia_geografia.ht m [Data de consulta 7 de gener 2013]

• Lacarra, Julio; Sánchez, Ximo; Jarque, Francesc (1995) Les observacions de Cavanilles dos-cents anys després. Ed. Fundació Bancaixa

• López-Monné, Rafael (2005)Els camins històrics i tradicionals de les comarques de Tarragona [llibre digital ] Ed. Diputació de Tarragona [Data de consulta:18 d'octubre del 2012 ] <http://www.diputaciodetarragona.cat/houdipu/media/upload/arxius/per_a_tu/cultura/opuscles/camins.pdf>

• Marqués Torrent, Magali (2006) El maestrazgo, un pueblo de su comarca: Ares del Maestre [Publicació en línia] UJI, <http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos2006/Elmaestrazgo.pdf> [Data de consulta: 25 de maig del 2013]

• Martí, Paco “Romeria de Catí a Sant Pere de Castellfort” Catimenu [pàgina web] <http://www.catimenu.com/santpere.htm> [Data de consulta: 16 de maig del 2013]

• Martinez, Frederic i Palanca, Floreal (1991) Temes d'etnografia valenciana (II) Utillatge agrícola i ramaderia. Alfons el Magnànim

• Membrado Tena, Joan Carles (2004) Toponímia dels pobles valencians: Ares del Maestrat Ed. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

• Miralles, Francisco; Monfort, Julio; Marín, Margarita (2002) Els homes i les pedres. La pedra seca a Vilafranca: un paisatge humanitzat. Ed. Diputació de Castelló

• Monferrer i Monfort, Àlvar (2000) Catí i els pelegrins de Sant Pere Ed. Generalitat Valenciana.

• Monferrer i Monfort, Àlvar (1997) Els endimoniats de la Balma. Ed. Generalitat Valenciana.

• Monferrer i Monfort, Àlvar (1995) La salpassa Ed. Generalitat valenciana• Muñoz Badia, Ricardo (2009) Ares rutas y prehistoria Ed. Antinea• Pérez Cueva, Alejandro (1994) Atles climàtic de la Comunitat Valenciana Ed.

COPUT• Piqueras Haba, Juan Sanchis Deusa, Carme (1992) L'organització històrica del

territori valencià. Ed. Conselleria d'Obres Públiques.• Pujadas, Joan J. Coord. (2004) Etnografia FUOC• Rosselló Verger, Vicenç M. (1995) Geografia del País Valencià Ed. Alfons el

Magnànim• Reynés i Trias, Antoni (1994) La construcció de pedra en sec a Mallorca. Ed

FODESMA• Sanchis Deusa, Carme (1988) El transporte en el País Valenciano. Ed. Alfons el

Magnànim• Sebastià i Tosca, Cèsar Els masos de l'antic terme [publicació en línia]

Ajuntament de Morella

84

http://www.catimenu.com/santpere.htm

http://mayores.uji.es/proyectos/proyectos2006/Elmaestrazgo.pdf



http://www.uaeh.edu.mx/campus/icshu/revista/revista_num3_08/antropologia_geografia.htm




<http://www.morella.net/morella/conocenos/el_antiguo_termino_de_morella > [Data de consulta: 18 d'abril del 2013]

• Soriano Martí, Javier (2005) “El patrimonio rural iletrado. Nuevos recursos para el desarrollo en áreas de montaña” A: Millars: Espai i Història Vol. 28 [revista en línia] Universitat Jaume I [Data de consulta: 4 de gener del 2013] <http://hdl.handle.net/10234/40345>

• Soriano Martí, Javier (2011) Aprovechamiento histórico y situación actual del bosque en Castelló [Tesi doctoral en linia] Tesi doctoral presentada al departamanet d'Història, Geografia i Art de la Universitat Jaume I [Data de consulta: 3 de novembre del 2012] <http://hdl.handle.net/10803/10392>

• Tutusaus, Jordi (2006) “Criteris tècnics per a la recuperació de camins tradicionals. Pla de senders del PNAP” A: Pla de senders Parc Natural de l'Alt Pirineu. Estudi tècnic del disseny de la xarxa de senderisme del Parc Natural de l'Alt Pirineu [Document en línia] Parc Natural de l’Alt Pirineu del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya [Data de consulta: 31 octubre 2012] <www20.gencat.cat/docs/parcsnaturals/Home/Alt%20Pirineu/Coneix-nos/Instruments%20de%20planificacio%20i%20gestio/Plans,%20i%20programes%20especifics/Pla%20de%20senderisme/PNAP-PlaSenders-A.pdf>

ESTADÍSTICA, CARTOGRAFIA I SIG

• Avance del Catastro. Arxiu Municipal d'Ares.• Atlas toponímic valencià de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua. Institut Cartogràfic

Valencià. “Nomenclàtor toponímic de la Comunitat Valenciana” Terrasit. [SIG en línia] <http://terrasit.gva.es/val/ver>

• Dirección General del Instituto Geográfico y Catastral. Trabajos topográficos. (1900) Término municipal de Ares del Maestre. Polígono 5a Zona A; Pol. 5B Zona a. Archivo del Instituto Geográfico Nacional.

• Cartoweb SIG de la Conselleria d'Infraestructures Territori i Medi Aambient de la Generalitat Valenciana

• Instituto Nacional de Estadística • Instituto Geográfico Nacional • Instituto Geográfico y Estadístico. Trabajos topográficos. (1909) Término municipal de Ares

del Maestre: Zona 2 Hoja 1ª; Zona 2 Hoja 2ª; Zona 1 Hoja 1ª; Zona 2 Hoja 2ª• Institut Cartogràfic Valencià. • Institut Valencià d'Estadística • Minuta del MTN Província de Castellón de la Plana. Término municipal de Ares del

Maestre Zona 2º Hoja 1º Instituto Geográfico y Estadísticos. 1909 [CD Rom] IGN

ENTREVISTES

• Herminia Costa Garcia. Mas de Crus

• Julio Esteve. La Masada

• Abelardo Fabregat. Hostal Nou

85

http://www.ive.es/

http://www.icv.gva.es/

http://www.ign.es/ign/main/index.do

http://www.ine.es/

http://cartoweb.cma.gva.es/visor/

http://terrasit.gva.es/val/ver




http://www.morella.net/morella/conocenos/el_antiguo_termino_de_morella


• Julio Garcia Garcia. Mas de Crus

• Sixto Garcia Garcia. Mas de les Llomes

• Paco Ortí. Mas de la Belladona

• Rogelia Pitarch Gassulla. Molí del Sòl de la Costa

• Clemente Sebastià Garcia. Mas de Vidalet

• Epifanio Traver. Mas de Nollé

86

Camins tradicionals ares maestrat

Education

Transcript of Camins tradicionals ares maestrat