FENT I DESFENT Escoles bressol municipals de Girona

Núm. 2 // Any 2014

2

1. EDITORIAL. L’escola de les famílies

Aquesta afirmació és un bon punt de partida per iniciar el debat o diàleg quan es qüestiona quina és o hauria de ser la relació entre la família i l’escola bressol.

Estem d’acord que els fills són el bé més preuat de qualsevol pare o mare i alhora, aquests pares i mares són els principals responsables de la seva formació: decideixen quin tipus d’educació li volen donar, si el porten a una escola bressol o no, quantes hores l’hi deixaran, quina titularitat del centre volen, quina línia pedagògica els agrada més... I la tasca de l’escola bressol és estar al costat de les famílies i donar-los suport a l’hora de cobrir les necessitats dels infants i ajudar-los en el seu desenvolupament.

En una primera xerrada amb les famílies abans de començar el curs, l’escola recull les seves expectatives, què esperen del centre, què els agradaria trobar-hi, així com la informació que cada família vol donar del seu fill, sobre el menjar, el joc, què fa, com ho fa..., els temes que els preocupen, quin ha estat el motiu pel qual hi volen portar l’infant, etc. Alhora, l’escola informa del que poden trobar al centre i a grans trets, de quina és la proposta pedagògica i organitzativa que aplica i per què, de quins espais disposa, quins materials utilitzen, què hi poden fer els infants, com, quan, per què...

Per començar amb bon peu, cal que els familiars s’hi sentin còmodes, que hi estiguin a gust, que hi estiguin tan bé que no tinguin por d’entrar, preguntar, qüestionar o suggerir, i perquè això es doni cal que hi entrin sovint, que s’hi sentin acollits, escoltats i volguts. L’actitud del personal docent ha de ser molt receptiva, sempre amb una escolta activa i disposats a replantejar-se qualsevol tema que es qüestioni.

Les escoles bressol municipals estan obertes a les famílies, obertes físicament, de manera que els familiars no hagin d’estar pendents d’horaris estrictes o d’haver de tocar el timbre, perquè ja tenen el codi per entrar o sortir, i també tenen la bona predisposició dels professionals per escoltar i atendre les necessitats i demandes individuals de cada família cada dia a les entrades i sortides, i les escoles obertes a les aportacions, suggeriments i propostes de les AMPA o AFA.

Un exemple d’activitat encaminada a afavorir aquesta relació i els primers contactes amb el centre, que es va iniciar ja fa més de 10 anys, és la de fer els llits. Els dilluns a primera hora, quan l’infant i l’adult entren al centre, van al dormitori a fer el llit per a la migdiada. L’infant hi col·labora, en major o menor mesura en funció de les seves possibilitats, però l’important és que tots, infants i adults, tenen el punt de referència molt clar, saben on és el seu lloc i el poden personalitzar aportant elements de casa: coixí, ninots de dormir, mantes..., fet que els dóna seguretat. Els divendres, infant i adult van al dormitori a recollir els llençols per endur-se’ls cap a casa a rentar.

Aquesta i altres activitats similars permeten que l’infant vegi que els pares es mouen pel centre amb comoditat, que coneixen bé el personal educador i que hi ha confiança mútua. Una actitud positiva i oberta en aquestes petites coses facilita enormement el procés d’adaptació a l’escola bressol, que sempre és a tres bandes: infant, família i equip educatiu.

Montse Viñals

Cap de secció d’Educació 0-6

3

Sumari

1. Editorial ..................................................................................................2

2. Escola Bressol La Baldufa. Escola oberta, escola de tothom ........................................................................................................4

3. Escola Bressol Cavall Fort. Un dia dedicat a les fruites: la poma ...........................................................................................................6

4. Escola Bressol El Pont. Acollim amb la música..................................8

5. Escola Bressol El Tren. Família i escola celebrem l'aniversari ................................................................................................11

6. Escola Bressol Garbí. M'expliques un conte? (experiència compartida) ..............................................................................................12

7. Escola Bressol L'Olivera. A poc a poc i bona lletra ..........................14

8. Escola Bressol La Devesa. Trobada d'antics alumnes ....................16

9. Les festes a les escoles bressol. Un altre canal de relació família- escola ..........................................................................................18

10. L'entrevista ........................................................................................22

11. Recomanacions .................................................................................25

12. L'hora de la cuina: suflé de xocolata ...............................................27

13. Un xic d'humor: els infants de les escoles bressol hi diuen la seva ......................................................................................................28

4

UBICACIÓ: Sector Germans Sàbat

PLACES: 126

AULES/ESPAIS: 8

ADREÇA: c/ Josep M. Prat, 12-14

TELÈFON: 972 207 292

baldufa@ajgirona.cat

2. ESCOLA BRESSOL LA BALDUFA

Escola oberta, escola de tothom

Les famílies són part de l’escola i han de

sentir que realment és així. A l’entrada de

hi ha un plafó en què expliquem les

activitats que fem en general a l’escola; hi

posa: “Obrir per deixar entrar”. La idea és

precisament aquesta, ser una escola

oberta, que les famílies sentin que són

partícips i que formen part de la

comunitat educativa.

Quan parlem de la participació de les famílies tenim en compte, en general, el Consell

Escolar i l’AFA. El Consell Escolar du a terme un treball de gestió i l’AFA organitza part de

les activitats que es fan a l’escola com són les festes populars: la castanyada, els patges,

Sant Jordi... També prepara sortides, trobades i activitats per a les famílies en horari no

escolar, per exemple els tallers de fanalets per a la festa dels patges, l’hora del conte

dels divendres... De cara a l’any vinent té la intenció de preparar una setmana cultural

per Sant Jordi. A l’article que ens ocupa, però, volem referir-nos com les famílies, més

enllà del Consell Escolar i de l’AFA, se senten part de l’escola i hi participen. Vegem-ne

algunes mostres:

5

En primer lloc, convidem totes les famílies a venir a passar un dia a l’escola. És una

experiència molt positiva en què poden observar i viure el dia a dia del seu fill o filla. A

banda que els familiars coneixen amb més profunditat la manera de fer de l’escola i

l’educadora del seu fill/a, és un apropament que es fa explícit als ulls dels infants. Els

nens i nenes tenen l’oportunitat de mostrar allò que és tan seu i, alhora, de sentir-ho

encara més proper.

En segon lloc, també

animem les famílies de

cada espai perquè vinguin

a fer alguna proposta,

com és explicar un conte,

cantar cançons, fer

titelles, tocar algun

instrument... De vegades,

segons el tipus d’activitat,

ens reunim més d’un grup

per gaudir plegats d’una

bona estona.

Una altra activitat, que té molta participació, és la sortida que es fa al Barri Vell de Girona

amb els infants més grans de l’escola i per a la qual demanem a les famílies que vinguin

a acompanyar-nos i a passar el matí amb el seu fill/a i amb la resta d’infants.

Normalment són tantes les famílies que s’ofereixen voluntàries que hem de fer un sorteig

per veure quines són les que finalment poden venir.

Hem vist algunes de les activitats que fem al llarg del curs en què es potencia la

participació de les famílies amb l’escola. Però el més important és el contacte directe del

dia a dia, el fet que els familiars entrin a l’escola, als espais, que parlin amb les

educadores... D’aquesta manera s’estableixen vincles, relacions i intercanvis, alhora que

es potencia la cohesió social amb l’entorn. I és que amb la seva participació directa a

l’escola hi ha l’experiència real de la participació de tota la comunitat educativa més enllà

dels infants i les educadores. Tots fem escola.

“Per educar un infant cal tota la tribu”, proverbi africà.

“Sols anem ràpid, junts anem més lluny”, proverbi africà.

6

UBICACIÓ: sector Font de la Pólvora

PLACES: 50

AULES: 3

ADREÇA: c/ Pruner, 1

TELÈFON: 972 208 047

cavallfort@ajgirona.cat

3 . ESCOLA BRESSOL CAVALL FORT

Un dia dedicat a les fruites: la poma

La nostra escola participa en un projecte comunitari de barri anomenat Integrant Accions, que és un treball en xarxa de totes les entitats que hi treballem. Dins d’aquest projecte hi ha la comissió d’hàbits saludables que aquest any se centra concretament en la cura d’un mateix, tant a nivell psicològic com físic, inclosa l’alimentació.

L’experiència pedagògica que us volem explicar estaria emmarcada en aquest punt, el d’una alimentació equilibrada.

UN DIA DEDICAT A LES FRUITES:

LA POMA

A primera hora del matí, a les tres aules, els nens i nenes van descobrint unes capsetes a on, a cadascuna d’elles, hi ha una poma; les obren amb molta il·lusió com a regal que són; es canten cançons de les pomes i se’n parla... Seguidament, en cada un d’aquests espais es proposa una activitat diferent amb aquestes pomes. A l’aula de grans es farà suc, a la mixta és farà compota i a l’aula de petits, un pastís.

7

A totes elles els nens i nenes hi participen activament, manipulen tots els elements i assaboreixen cada un dels ingredients, primer per separat i després en l’elaboració final.

Al migdia organitzem una paradeta a l’entrada de l’escola, a la sala gran, amb suc de poma, compota i pastís per a tots els familiars que ho vulguin provar. Documentem amb fotos com ha anat aquesta experiència amb els infants i són ells mateixos també els que ho expliquen. Amb tot plegat, s’ha creat un ambient divertit de comunicació i festa.

8

UBICACIÓ: sector Pont Major-Campdorà

PLACES: 62

AULES: 4

ADREÇA: c/ Port Lligat, 9

TELÈFON: 972 200 528

elpont@ajgiorna.cat

4. ESCOLA BRESSOL EL PONT

Acollim amb la música

A l’escola teníem moltes ganes de fer un pas més en la manera com utilitzàvem la música en el nostre dia a dia. Volíem crear un ambient més càlid i més sensible mentre fèiem activitats, dins les aules o a la sala gran.

A partir d’aquest projecte va sortir la proposta de demanar la participació als pares i a les mares. Aquesta nova iniciativa, que portem a terme des del curs passat i encara en l’actualitat, consisteix a demanar que les famílies, de manera voluntària, ens facin arribar una música que els agradi i durant tota una setmana s’escolta a l’arribada i a la sortida de l’escola.

Valorem molt positivament la proposta i les famílies s’hi han acollit de gust.

Els dilluns es posa un cartell a l’entrada de l’escola on s’anuncia quina música s’escoltarà i quina família ens l’ha fet arribar.

Pretenem així donar valor a les aportacions musicals que ens arriben i alhora donar protagonisme tant al pares com als fills, ja que a l’aula les educadores expliquen a la resta de companys i companyes quina família ha dut la música, quin tipus de música és, com es diu...

9

Aquesta activitat ens ajuda a conèixer-nos millor, a descobrir noves propostes musicals, a respectar els gustos de cada u i la cultura musical pròpia de cada família. Compartir-ho

ens enriqueix a tots.

Ens sembla important aprendre a estimar la música des de la infantesa. A la nostra escola hi és molt present en molts moments del dia. Ens ajuda a aprendre, a relaxar-nos, a gaudir, a sentir, a experimentar, a divertir-nos... a ser feliços.

10

UBICACIÓ: sector Sant Narcís

PLACES: 62

AULES: 4

ADREÇA: c/ Empúries, 45

TELÈFON: 972 236 228

eltren@ajgirona.cat

5. ESCOLA BRESSOL EL TREN

Família i escola celebrem l’aniversari

La reflexió de l’equip educatiu sobre la manera i la motivació que ens empeny a celebrar l’aniversari dels infants, ens va portar a prendre una decisió prou meditada, que vam considerar que ens enriquia a tots: convidar les famílies a participar en la celebració de l’aniversari de cada infant.

Considerem que ens enriqueix a tots perquè:

• La família participa i pren protagonisme dins la quotidianitat.

• Família i escola acompanyem l’infant, li expliquem amb un llenguatge entenedor per a ell com és el de les emocions què celebrem i per quin motiu, i donem sentit a un concepte abstracte com és celebrar el pas del temps i el fet de créixer.

• L’infant està acompanyat per la seva família durant la celebració, fet que li dóna confiança i fomenta la seva autotestima i la imatge que té de si mateix, i se sent valorat i estimat.

11

Aquest és el testimoni de l’Oriol i l’Emma que aquest any han celebrat l’aniversari de la seva filla a El Tren, i ho han volgut compartir.

El 17 de novembre la nostra filla Carlota va fer dos anys. Des d’aquest curs, l’escola bressol ha pres la iniciativa de convidar la família a celebrar l’aniversari conjuntament amb els companys de classe de la nostra filla i la seva educadora. Per això ens vam posar d’acord amb l’Amanda, la seva mestra, i l’endemà del dia de l’aniversari (que queia en diumenge) vam anar a l’escola a primera hora de la tarda per fer la celebració.

L’acte va ser breu i senzill. No fa falta gran cosa, de fet, per il·lusionar la mainada. L’Amanda havia preparat un pastís d’aquells que no es mengen i una espelma per bufar. També va fer una corona molt bonica per a la Carlota, que encara corre per casa —mig destrossada, què hi farem...— i que de tant en tant demana de posar-se, la qual cosa li permet, mesos més tard, continuar rememorant aquell dia tan especial i la manera com el va viure a l’escola.

Després de bufar l’espelma vam cantar cançons i els pares ens vam quedar encara una estona més jugant amb els nens, tot plegat en l’ambient de convivència habitual i de coresponsabilitat entre pares i escola que caracteritza tant El Tren i que és una de les coses que més ens agrada d’aquesta llar d’infants.

Durant els dies següents, a la pantalla de televisió que hi ha instal·lada al vestíbul de l’escola hi van desfilar les fotografies de la celebració i a la Carlota li feia il·lusió veure’s a la pantalla quan arribava al matí o l’anàvem a buscar a la tarda.

Celebrar l’aniversari a l’escola amb la presència dels pares o d’altres familiars permet estrènyer els vincles, que ens semblen tan importants, entre escola i família. Si la presència de la família es limités només a aquest dia certament serviria de poca cosa. Però en el cas d’ El Tren, aquesta iniciativa s’emmarca en tota una manera de concebre l’escola com un espai obert a la participació, programada o espontània, de la família en el dia a dia de l’escola. Ens sembla que és molt important per aconseguir que la nostra filla es trobi còmoda a l’escola bressol, que noti la complicitat entre els pares i la mestra, que ens vegi tantes estones com sigui possible a l’escola, que el “tràmit” de deixar-l’hi al matí o anar-la a buscar a la tarda, s’allargui si és possible per tal que el trànsit sigui suau i sense ruptures.

Per molts anys, doncs, puguem compartir celebracions i actes de tota mena l’escola i la família!

Oriol i Emma

Com queda palès en les paraules d'aquests pares, tota la comunitat educativa viu aquesta celebració d’una manera molt significativa i especial.

12

UBICACIÓ: sector Palau

PLACES: 70

AULES: 5

ADREÇA: c/ Joaquim Riera i Bertran, 20

TELÈFON: 972 396 071

garbi@ajgirona.cat

6. ESCOLA BRESSOL GARBÍ

M’expliques un conte?

(experiència compartida)

“Vet aquí una vegada…”, aquestes paraules són l’inici de molts contes infantils, que ens apropen a un món màgic i ple d’aventures, on petits i grans podem ser allò que imaginem.

L’escola veïna, el CEIP Marta Mata, ens deixa fer ús de la seva biblioteca i... després d’anys compartint aquest espai i de les ganes de fer un treball conjunt, el curs 2011-12 sorgeix la proposta M’expliques un conte?, en què els alumnes de 6è (11-12) expliquen i representen contes als nostres infants grans (2-3 anys). D’aquesta manera afavorim noves relacions, experiències i vivències basades en el respecte mutu.

Un cop al mes, ens dirigíem cap a la biblioteca amb emoció i expectació per escoltar el conte que ens tenien preparat. Cal destacar la il·lusió, la predisposició i l’entusiasme de tots els alumnes a l’hora d’elaborar, preparar i confeccionar tot allò necessari per poder explicar i representar el conte triat per cada grup. Al llarg del curs 2012-13 es van explicar un total de cinc contes.

13

A la primera sessió la mestra de sisè (Anna) va explicar La talpeta que volia saber qui li havia fet allò al cap i com a únic suport tenia el conte. A la segona, un grup de nenes va representar, amb disfresses i decorats, El peix irisat.

El tercer conte que ens van explicar va ser La rateta que escombrava l’escaleta i ho van fer un grup de nens amb titelles confeccionades amb mitjons. A la quarta sessió, un grup de nenes va fer la representació, amb disfresses i decorats, d’Els tres porquets. L’últim conte, La llebre i la tortuga, va ser representat per un grup de nens.

L’avaluació de la proposta feta per ambdós equips ha estat d’allò més positiva i enriquidora perquè s’han establert vincles afectius i de respecte entre grans i petits. Per aquest motiu i per seguir amb la relació amb el CEIP, la proposta es torna a repetir aquest curs (2013-14).

14

UBICACIÓ: sector Montilivi

PLACES: 75

AULES: 5

ADREÇA: c/ Àngel Serradell i Pérez, 8

TELÈFON: 972 392 063

olivera@ajgirona.cat

7. ESCOLA BRESSOL L’OLIVERA

A poc a poc i bona lletra

A l'Escola Bressol L'Olivera treballem amb grups heterogenis. Això vol dir que infants petits i grans compartim moments de joc i descoberta, convivim i d'aquesta manera creem els vincles necessaris per formar el sentiment de grup.

En aquesta infinitat de moments de joc que els infants comparteixen, en un primer moment de manera espontània i en paral·lel, juguen l'un al costat de l'altre. Amb el temps, els infants deixaran de jugar l’un al costat de l'altre per començar a compartir un joc, a jugar junts.

Aleshores, els infants aprenen d'allò que veuen fer als altres: el joc que estan fent, les estratègies i recursos que utilitzen per fer front a les diferents situacions. Per tot això, creiem que el

fet que els infants grans i petits comparteixin tants moments i vivències és molt enriquidor per a ambdues parts.

No obstant això, en el dia a dia a l'escola, quan escoltem i observem els nostres infants ens adonem que, malgrat els avantatges que els suposa el fet d'estar junts, els seus ritmes de son i gana són diferents en començar el curs. Els més petits encara fan un son a mig matí i al migdia la son i la gana els vénen abans. Aquest fet ens va portar a reflexionar sobre com podríem atendre’ls millor.

15

Després d'analitzar i discutir les diferents propostes, vam decidir-nos per l’organització actual. A mig matí, quan sortim al pati, les educadores de cada grup decideixen si els infants més petits sortiran amb la resta del grup o, per contra, es quedaran en una de les aules. Aquí, acompanyats de les educadores de suport, se sentiran més tranquils, més recollits i tindran l’opció de fer un son si el cos encara els ho demana.

A l'hora de dinar els infants més petits que es queden a l'escola van al menjador una estona abans. Acompanyats també de les educadores de suport, dinaran i aniran a dormir més d'hora que els grans. A mesura que els ritmes s'igualen s'incorporaran al grup.

Aquests petits canvis en l’organització ens permeten atendre millor els més menuts de l'escola respectant els seus ritmes i a ells.

Aquesta organització surt de l'escolta diària dels nostres infants i de les reflexions constants que com a equip fem per intentar millorar qualitativament la nostra feina i l'estada dels més menuts a l'escola.

No sabem si aquesta és l’organització més adequada ni si serà la definitiva, però l'escolta dels infants i la reflexió constant i diària ens ajuda a créixer com a escola, mestres i persones. Progressem d'aquesta manera en una de les parts més essencials de la nostra feina: respectar i atendre els infants de la millor manera possible.

16

UBICACIÓ: sector Devesa

PLACES: 75

AULES: 5

ADREÇA: passatge Massaguer, 9

TELÈFON: 972 010 270

devesa@ajgirona.cat

8. ESCOLA BRESSOL LA DEVESA

Trobada d’antics alumnes

Tot just fa un any que hem obert les portes. Aquest ha estat un repte compartit amb famílies i infants. Cada curs i cada any serà diferent, ens acompanyaran persones amb inquietuds pròpies i úniques. El lligam afectiu i de confiança establert durant nou mesos amb ells és perdurable més enllà de l’acabament del curs, per això teníem moltes ganes de retrobar-los.

El dilluns 25 de novembre a 2/4 de 6 de la tarda donem la benvinguda a les primeres famílies que van arribant.

Els infants entren tímids, però les mirades esquives aviat es transformen en sonores rialles tot recordant els noms, les cares i els espais per on tantes vegades havien caminat.

Algunes famílies ens fan arribar els dubtes i les incerteses d’aquesta nova etapa que acaben de començar… Les converses flueixen i es diversifiquen.

L’assistència ha estat notable; la tarda, especial i emotiva, es respira un ambient càlid i afectuós. Per un moment sembla que el temps s’atura…

17

Ens acomiadem amb un petit obsequi, una foto i aquest missatge:

“ Quan ens vinculem a una persona,

passem a formar part del relat

de la seva vida per sempre”

Pepa Horno Goicoechea

Gràcies a tots i molta sort en aquest nou camí!

Vivència d’una antiga família: A casa vam estar molt contents de rebre la invitació de l’escola La Devesa per tornar-nos a veure, ja que només l’havíem pogut gaudir un any, però va ser molt intens i ho recordarem sempre amb molt de “carinyo”.

La Isona, quan vam arribar, es va atabalar una mica en veure tanta gent, les educadores, amb moltes ganes de saludar-la i ella que s’arrapava a mi i no volia desagafar-se. A poc a poc, va anar perdent la vergonya, va jugar encantada al pati compartint coses amb l’Anaïs, l’Eugènia i les altres educadores. Moltes gràcies per la iniciativa. Una abraçada, Laura.

Vivència d’una família que continua: Ens ha fet notar que l’escola bressol va més enllà de l’aprenentatge acadèmic, és un lloc on els nostres fills hi aprenen a vincular-se amb els companys, amb les educadores i les famílies.

Amb la festa dels antics alumnes hem vist que l’escola bressol a part d’escola és una mica casa nostra, és un lloc on no se’ns tanca la porta quan en marxem, això ens fa sentir més que hi pertanyem. Ha estat també una ocasió per enfortir i refermar el vincle amb els alumnes que ja han marxat i una bona excusa per trobar-nos en un context més relaxat i distès amb les educadores i les famílies. Marta.

18

9. LES FESTES A LES ESCOLES BRESSOL

Un altre canal de relació família-escola

Les festes de l’escola són un bon pretext per trobar-se tots junts, petits i grans, per conèixer-nos millor, deixar-nos anar, parlar amb uns i altres, ballar... reforçar els vincles de confiança entre les famílies i l’escola.

Les festes volen donar valor al moment present, el de la celebració, i també al de la preparació i als posteriors. Els dies anteriors, amb la il·lusió del que ha de venir... Els dies després, comentant com ha anat, gaudint del que s’ha viscut...

Per això totes les persones de les EB estem encantades de compartir aquest temps tan apreciat amb les famílies, un temps de celebració i de trobada, un temps per deixar gaudir... Us deixem amb un bon tastet del que es fa a les escoles bressol municipals de Girona.

La primera de les festes que se sol celebrar a les escoles és la Castanyada i a Cavall Fort la viuen amb molta intensitat. Quan comença a venir la fred i s’acosten les Fires de Girona, el carrer de davant de l’escola s’omple de famílies que descarreguen llenya i sacs de castanyes i munten les parades que després portaran a les Fires. Aprofitant això, i amb l’ajuda de l’AMPA, l’escola organitza una sortida a la muntanya per anar a buscar castanyes. I no només castanyes, també pinyes, tronquets, fulles seques... Les educadores comenten que “com que organitzem la sortida en cap de setmana és una diada festiva, en què compartim moments plens d’alegria i d’emoció”. El dia de la festa algunes famílies s’agrupen per fer les paperines, preparar i

coure les castanyes; d’altres es disfressen de Marrameu o d’àvia castanyera i fan una representació. Al final, famílies, educadores i infants es disfressen, ballen, canten cançons i mengen castanyes.

19

En un obrir i tancar d’ulls arriba Nadal, moment que El Tren aprofita per potenciar la relació entre les tres escoles del barri, que s’uneixen per fer una activitat conjunta: cantar nadales. Hi participen El Tren, l’escola de primària Mare de Déu del Mont i l’Escola Bressol L’Esquirol. És una activitat que s’emmarca en el projecte de coordinació 0-6 que es duu a terme entre aquestes escoles. “La idea principal és trobar-nos un matí tots plegats, infants i educadores, pocs dies abans de les festes de Nadal, per cantar unes nadales tots junts”. Expliquen que la trobada es fa a El Tren, cada escola canta una nadala i també en canten alguna tots junts. “Després fem un esmorzar plegats i finalment

compartim una estona de joc conjunt al pati de l’escola”.

A La Devesa el curs passat van celebrar per primera vegada la festa de Reis. Expliquen que estaven tots a l’expectativa, “era la primera festa que compartíem família i escola, ja que el mes d’octubre obríem les portes com a escola nova”. Des de l’escola remarquen l’emoció que tenien tots esperant la gran arribada. “Quan vam veure aparèixer els tres fantàstics patges damunt dels seus cavalls, vam quedar bocabadats”. Diuen que també els van acompanyar alguns plors, rialles i crits. Cada infant els va donar la carta i ells els van obsequiar amb una bosseta de caramels.

20

Quan arriba Carnaval el Garbí es vesteix de festa. Tot comença amb l’arribada del rei Carnestoltes, un personatge peculiar, amb una vestimenta molt estrident i que mana “per l’autoritat que li dóna la gana” com hem d’anar. Hi ha vegades que fa que petits i grans portin el pijama de casa, d’altres, que tothom porti un complement divertit o la cara pintada. Per Carnaval l’escola obre les portes a tothom qui hi vulgui anar. Tots es posen la disfressa, surten a la sala gran i reben el rei Carnestoltes, que el sol portar un familiar disfressat. “Ell, excèntric com és, ens fa un discurs i ens dóna la benvinguda a la festa i la xerinola”.

A El Pont celebren la festa dels avis, on hi estan convidats tots els avis i àvies dels nens i nenes de l’escola. “Un dels nostres objectius és donar valor a la feina que fan els avis avui en dia”, comenten les educadores. Dies abans els infants ajuden a preparar-los el regalet, el cartell que anuncia la festa i assagen la representació que faran. Les educadores reivindiquen així el valor d’aquesta figura i la relació que estableixen amb els seus néts i nétes: “D’aquesta manera se’ls fa sentir

importants, tant a ells, els avis, com els nens i nenes, i es valora i es ressalta la importància d’aquesta relació”.

21

A La Baldufa es representa, amb l’ajuda de l’AMPA, la llegenda de Sant Jordi. Des de l’escola expliquen que “primer es fa la representació i després un bon berenar, acompanyat de música i xerinola”. “Els infants veuen la participació directa de les famílies a l’escola i això també els ajuda a ells a sentir-s’hi més partícips”. Després s’elaboren uns plafons amb les fotos de la festa: “Quan baixem les escales del dormitori tots les veiem i ens en recordem”.

A poc a poc però sense adonar-nos-en arribem a final de curs i a L’Olivera s’organitza, amb la implicació de tothom, una festa de comiat: “Els infants, acompanyats de les famílies, gaudeixen d’un xou preparat per les educadores, mentre que després tots junts fem un taller amb material de rebuig preparat per l’AMPA. El menjar, és clar, que no hi falti, que sempre va bé per fer caliu i germanor, mentrestant, de passada, es diuen bon estiu, bones vacances!”

22

10. L’ENTREVISTA

Entrevistem dues persones que treballen en una mateixa escola, una que fa molts anys que hi és i l’altra que s’hi acaba d’incorporar.

Xènia Estatuet i Buixeda

Educadora social, pedagoga i educadora infantil. Ha treballat com a educadora social per l’Ajuntament de Girona i aquest és el seu primer curs com a educadora infantil a les escoles bressol municipals. És l’última incorporació a la xarxa d’escoles bressol i treballa a El Pont.

Isabel Pedemonte i Almirall Mestra d’educació infantil amb una llarga trajectòria . Va començar a treballar fa 36 anys en un parvulari d’una escola privada de la ciutat de Barcelona. Després va treballar un any en una escola bressol de l’Ajuntament de Girona dependent de serveis socials. Més tard i durant 7 anys va estar com a directora i educadora a l’E. B. Cavall Fort, en els seus inicis. Després va anar a l’E. B. La Baldufa i va estar-hi uns 20 anys i ara, des de fa 6 anys, està a l’E. B. El Pont. Actualment fa una jubilació parcial de relleu amb una jornada d’un 25%, fins que faci 65 anys.

- Com ha estat la teva experiència a les escoles bressol municipals de Girona?

Xènia Estatuet: La meva única experiència com a educadora infantil en escola bressol va ser fa molts anys en una escola bressol privada durant els 4 mesos de pràctiques. En aquella escola les educadores no gaudien de la seva feina de la mateixa manera que a El Pont, on es treballa donant-ho tot i fent les coses a consciència i per un motiu, per això entrar a treballar a l’Escola Bressol El Pont m’ha trencat tots els esquemes, en positiu, és clar.

Isabel Pedemonte: Estic molt satisfeta professionalment, és una feina on arribes i en marxes contenta. És molt enriquidora perquè aprens dels nens, no és gens monòtona, encara que la gent s’ho pensi, cada dia és diferent, cada any és diferent, i és molt imaginativa i creativa.

És una feina molt viva que et fa estar al peu del canó, que et fa estar despert, actiu, amb ganes d’aprendre, d’interessar-te, de saber més... i alhora és molt agraïda.

Crec que mestres d’altres nivells haurien de poder descobrir el que es fa i com es treballa en aquestes edats per poder entendre el que és l’educació individualitzada, tenir en compte la diversitat, que cada nen té el seu moment d’aprenentatge i que tots hi acaben arribant igualment.

23

XÈNIA ESTATUET

• Un llibre: Ahora yo de Mario Alonso Puig

• Un lloc: platja de Sant Pere Pescador

• Una pel·lícula: Donde viven los monstruos

• Una afició: cosir

• Una cançó: Estem escoltant de Paul Fuster

• Un plat: patata, pastanaga i moniato amb herbes de bosc al forn

- Què és el que més t’agrada de la teva feina? I el que menys?

X. E.: En primer lloc, el que més m’agrada és treballar amb infants i tenir l’oportunitat de cada dia estar en contacte amb aquesta naturalitat, innocència, espontaneïtat i alegria que transmeten i encomanen…, poder venir cada dia a treballar amb moltes ganes.

I en segon lloc, el que també m’agrada molt és treballar amb companyes que amb entrega i vocació per la feina m’ajuden a ser millor professional i créixer com a persona.

El que m’agrada menys és que treballo 20 hores setmanals i això implica no poder participar en tot ni fer un seguiment del dia a dia dels infants, de totes les activitats i rutines.

I. P.: El que més m’agrada és que s’hagi millorat el reconeixement de la maternitat i la conciliació de la vida familiar i laboral (tot i que hi hagi encara molt camí per recórrer), no

com quan jo vaig ser mare. I també m’agradaria ressaltar la implicació de la gent que hi treballa i les millores de les condicions pel que fa a espais i materials.

El que em desagrada és que no es valori la nostra feina ni professionalment ni econòmicament, realment si les coses funcionen és perquè la gent que hi treballa és molt vocacional.

- Quina valoració creus que té la família dins l’escola bressol? Com vius aquesta relació?

X. E.: Concretant en l’Escola Bressol El Pont, crec que es té molt en compte les famílies i es valora i respecta molt el seu paper. Es procura molt de fomentar la participació i implicació de les famílies en les activitats de l’escola i, per altra banda, en el dia a dia se’n parla i se’ls anomena per tal que els infants els integrin com a membres de la pròpia escola, tot i no ser-hi presents. Això es tradueix en el fet que els infants coneixen totes les famílies i fins i tot els noms, gustos, feines…

I. P.: Jo penso que sempre hi ha hagut bastanta bona relació amb les famílies però actualment es cuida més. Es cuiden els detalls, a part de la comunicació diària que sempre hi ha estat, i ha fet possible una relació més individualitzada, ara també utilitzem les fotografies, que permeten oferir una visió més oberta i visible del que es fa a l’escola.

A aquestes edats la comunicació és essencial i crec que hauria de continuar en altres nivells educatius.

- Creus que és prou valorada la funció de l’escola bressol en aquests moments?

X. E.: A grans trets crec que podem diferenciar dues maneres de veure la feina que es fa a les escoles bressol. Per una banda i majoritàriament, trobaríem aquelles famílies que veuen l’escola bressol com a espai on deixar els nens mentre van a treballar, i l’altre grup de famílies que sí que valoren i entenen la feina que s’hi fa, un treball amb personetes amb moltes capacitats. Esperem, però, que la feina que fem entre tots i totes els qui treballem en aquest àmbit serveixi per anar fomentant aquesta última visió.

24

ISABEL PEDEMONTE

• Un llibre: Una dona difícil de John Irving

• Un lloc: el Baix Empordà

• Una pel·lícula: Cinema Paradiso

• Una afició: caminar

• Una cançó: qualsevol de Joan Baez

• Un plat: arròs amb verdures

I. P.: Evidentment, com he respost abans, no.

- Què has après amb la teva feina?

X. E.: Aprenc molt tant a nivell personal com a nivell professional, gràcies a les companyes i, sobretot, gràcies als infants que amb la seva puresa m’ensenyen dia a dia a deixar els pensaments negatius i angoixes al calaix i a saber gaudir de les petites coses, ja que la vida són dos dies.

I. P.: He après a tenir paciència, molta, he après també a saber respectar les diferents maneres de fer, encara que mai n’hi ha prou, he après a valorar més la gent, perquè hi ha altres formes d’actuar tan vàlides com la teva, i també, que en estar en relació amb la gent, has d’estar alerta en tots els sentits però sense posar-te nerviós, ser molt pausat i això t’ajuda a tenir un millor equilibri intern.

Aprens a ser pacient, tolerant, a saber respectar i a conèixer els infants, igual com passa amb les famílies, aprens a tenir una visió molt àmplia de la vida. Si realment t’agrada la feina i la vius, aprens a veure que hi ha moltes maneres de fer i que totes són vàlides.

- Alguna anècdota...

X. E.: Per a mi una anècdota a explicar i que em va marcar va ser la festa dels exalumnes. La primera festa amb famílies, on vaig quedar parada de la participació i el vincle que s’havia creat entre educadores i famílies i l’estima dels nens i nenes que han passat per l’escola. Nens i nenes que ara ja són grans però en tenen un molt bon record i vénen de tant en tant, ara uns i ara altres, a visitar l’escola i les seves mestres, ho trobo molt revelador de la feina ben feta.

I. P.: De coses divertides moltes... et passes moltes hores a l’escola i moltes vegades recordes o comentes expressions i vivències de companyes i d’infants que fan riure...

S’agraeixen aquests moments de complicitat i bon ambient de l’equip de l’escola, fas molta pinya.

- Què opines de la revista? Què creus que podria incloure més?

X. E.: Trobo que és una revista molt variada i força. M’agrada la idea que cada escola exposi una experiència i sobretot l’apartat de recomanacions.

Potser seria bo fer arribar més exemplars per a cada escola i així poder-les distribuir a aquelles famílies que no hi poden accedir via internet.

I. P.: M’ha agradat molt, trobo que està bé, potser trobaria a faltar notícies que passen, cursos interessants, fer participar més a les famílies, que fessin algun escrit…

Moltes gràcies per tot, Xènia i Isabel

25

11. RECOMANACIONS

CONTES

La carícia de la papallona. Christina Voltz. Edicions Hipòtesi, 2010

La pregunta que tothom s’ha fet de petit, on van les persones quan moren?, és el tema central d’aquest àlbum. Però aquesta obra és especial, no només per la tendresa que transmet la història sinó també per l’originalitat de la seva proposta estètica, elaborada amb filferro, taps de suro, claus, terra…

Las princesas usan botas de montaña. Carmela Lavigna Goyle, Mike i Carl Grodon. Ediciones Obelisco, 2013

Aquest conte és una lliçó bonica sobre l’acceptació d’un mateix i anima els nens a perseguir els seus somnis i deixar la seva pròpia petjada en el món.

El regal. Gabriela Keselman. La Galera, SA, 1996

El conte explica que els pares d’en Miquel no saben què regalar-li per al seu aniversari i decideixen preguntar-li-ho. El nen els diu que vol una cosa gran, forta, suau, dolça i calentona. Els pares pensen en una xemeneia, un helicòpter i, fins i tot, en un elefant! Però al final descobreixen que es tracta d’una cosa molt més senzilla… amor, petons, abraçades, amistat, confiança...

LLIBRES

Educar en el asombro. Catherine L’Ecuyer. Plataforma, 2013

Com aconseguir que un nen, i després un adolescent, sigui capaç d’estar quiet observant amb calma el seu entorn, capaç d'esperar abans de tenir, capaç de pensar, amb motivació per aprendre sense por a l'esforç?

Com hem de parlar perquè els fills escoltin i escoltar perquè els fills parlin. Adele Fabrer i Elaine Mazlish. Medici, 2002

Un llibre que ofereix a mares i pares suggeriments per tal que les relacions amb els infants siguin menys estressants i més gratificants. Ens ofereix solucions innovadores per als problemes més comuns i molts altres consells per millorar la qualitat de les comunicacions amb els nostres fills.

1984. George Orwell. Destino, 2006

Novel·la curta que ens transporta a Londres l'any 1984. Una ciutat en ruïnes on la policia del pensament controla de forma asfixiant la població. Winston Smith, un peó d'aquest maquiavèl·lic engranatge, decidirà canviar el seu futur.

26

PEL·LÍCULES

Ser y tener. Nicolas Philibert. Gimages 204, 2002

Pel·lícula inspirada en el fenomen francès de l’escola unitària, ens mostra la vida d’una petita classe d’un poble al llarg de tot un curs, deixa entreveure una mirada càlida i serena a l’educació primària en el cor de la Landa francesa.

Documental: En el mundo a cada rato. Patricia Ferreira, Pere Joan Ventura, Chus Gutiérrez, Javier Corcuera, Javier Fesser. UNICEF, Tus OjosSL, 2004 Un documental que ens sensibilitza sobre els problemes de la petita infància, amb la col·laboració d’UNICEF. Es basa en la història de cinc nens i nenes de diferents països.

En busca de la felicidad. Gabriele Muccino. Columbia Pictures Corporation, Escape Artists, Overbrook Entertainment, Relativity Media, 2006

Chris Gardner (Will Smith) és un venedor brillant i amb talent, però la seva feina no li permet cobrir les necessitats més bàsiques. En perdre la feina i la casa, d’on el fan fora, , ell i el seu fill de cinc anys (Jaden Smith) es queden sense cap lloc on anar. Quan Gardner aconsegueix fer unes pràctiques en una prestigiosa agència de borsa, els dos protagonistes hauran d’afrontar moltes adversitats per aconseguir fer realitat el seu somni d’una vida millor.

MÚSICA

Birth of Nation. Big Sam’s funky Nation. Hipersoul Records, 2010

Una barreja entre funk, rock, hip-hop i jazz que captiva el públic, amb potents harmonies de trombó i trompeta. Amb els directes electrizants i els seus vents, Big “Sam” Williams i Andrew Bahan són una de les bandes amb més presència en els festivals nord-americans i han actuat en molt països arreu del món.

Canciones infantiles i nanas del baobab. Paul Mindi, Chantal Grosleziat. Kikonos, 2005

Llibre amb un recull de 30 cançons infantils i de bressol de l'Àfrica negra. Al llibre hi ha les cançons escrites amb la llengua originària i amb la traducció al castellà. traducció. També inclou un CD amb les cançons cantades amb la

llengua original.

Pasión, gracia y fuego. Paco de Lucía, Al di Meola i John McLaughlin. Phillips, 1983

És el segon de tres CD d’aquest trio de guitarristes. Aquest ha estat enregistrat en un estudi de gravació ja que és un àlbum instrumental.

27

12. L’HORA DE LA CUINA: suflé de

xocolata

Ingredients:

Per a cinc motlles individuals

6 clares d’ou

3 rovells d’ou

50 g de sucre

15 g de mantega

100 g de cobertura de xocolata negra

Anem per feina:

Untem amb mantega l’interior dels motlles del suflé i els ensucrem

Fonem al bany maria la xocolata amb la mantega

En un bol gran , amb una batedora elèctrica, muntem les clares , els

rovells i el sucre . Ha de quedar una pasta consistent. Per saber que està a

punt, n’agafem una mica amb una cullera , la tirem al damunt de la pasta muntada i comprovem que no s’enfonsa.

Amb molt de compte, hi incorporem, amb un batedor manual, la meitat de la xocolata

fosa i quan estigui ben incorporada hi afegim l’altra meitat.

Omplim els motlles arran i els posem al forn , preescalfat a 200 graus, durant 10

minuts .

Molt important! No obriu la porta del forn a mitja cocció.

Si els voleu fer uns dies abans, tapeu-los amb paper sulfuritzat i congeleu-los. Quan els tragueu del congelador poseu-los directament al forn.

28

13. UN XIC D’HUMOR

Els infants de les escoles bressol hi diuen

la seva

Redacció: Natàlia Vila, Imma Prats, Maria Angelats, Pau Sobrerroca, Marta Palomeras, Lourdes Martínez, Arantza Hernández Il·lustracions: Marc Montaña Agraïments: EB La Baldufa, EB Cavall Fort, EB El Pont, EB El Tren, EB Garbí, EB L’Olivera, EB La Devesa,

Ajuntament de Girona