Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans per...

Estudi de Posicionament

dels Productes Aqüícoles Catalans per part del Consumidor a Catalunya Cristina Escobar (CREDA –UPC – IRTA)

Zein Kallas (CREDA –UPC – IRTA)

José M. Gil (CREDA –UPC – IRTA)

CREDA. Parc Mediterrani de la Tecnologia Edifici ESAB C/ Esteve Terrades, 8 08860 Castelldefels (Barcelona)

DL: B18343/2012 ISBN: 978-84-940022-1-2 Edició: IRTA. Institut de Recerca i Tecnologia

Agroalimentàries Maquetació: Cristina de las Heras Impressió: CTC. Computer Trade Components, SL ©

ÍNDEX

1. Situació de Partida i Objectius ........................... 1 2. Metodologia ...................................................... 7 2.1 Primera fase: Investigació Qualitativa ............. 8 2.2 Segona fase: Investigació Quantitativa ........... 9 2.2.1. Part Comuna: 500 enquestes ..................... 10 2.2.2. Part Específica\. .......................................... 11 3. Resultats de la Primera fase: Investigació

Qualitativa ........................................................ 13 3.1. Participants dels Focus Groups ...................... 13 3.2. Motivacions pel consum de productes pesquers

.......................................................................... 14 3.3. Hàbits de compra ........................................... 16 3.4. Hàbits de consum .......................................... 21 3.5. Etiquetes i Origen .......................................... 22 3.6. Aqüicultura .................................................... 24 3.7. Principals espècies mencionades i

denominacions comercials ............................... 28 3.8. Producte Específic (Orada, Musclo, Truita i

Ostra) ................................................................ 30 4. Resultats de la Segona fase: Investigació

Quantitativa ...................................................... 35 4.1. Descripció de la mostra d’estudi .................... 35 4.2. Consum i compra de Productes Pesquers ...... 38 4.3. Creences, Actituds i Opinions vers els Productes

Pesquers ............................................................ 44 4.4. Coneixement de l’origen d’algunes espècies

comercials ......................................................... 51 4.5. Etiquetes ........................................................ 54 4.6. Aqüicultura .................................................... 61

ÍNDEX

4.7. Producte Específic:Truita, Orada i Musclo ..... 65 4.8. Anàlisi de les Preferències Revelades:

Experiments d’Elecció ....................................... 73 4.9. Principis dels Experiments d’Elecció .............. 77 4.9.1. Teoria del Valor .......................................... 77 4.9.2. Teoria de la Utilitat Aleatòria ..................... 78 4.9.3. Especificació dels models d’elecció ............ 81 4.9.4. El model logístic condicional ...................... 81 4.9.5. Interpretació econòmica de l’Experiment

d’Elecció ............................................................ 84 5. Aplicació empírica ............................................. 85 5.1. Resultats per ORADA ..................................... 93 5.2. Resultats per TRUITA ..................................... 94 5.3. Resultats per MUSCLO ................................... 96 5.4. Conclusions dels Experiments d’Elecció ........ 98 6. Conclusions ..................................................... 101 6.1. Recomanacions ............................................ 104 7. Bibliografia ..................................................... 106 ANNEXOS

i

Aquest estudi ha estat finançat pel

Pla de Dinamització del Clúster Aqüícola de

Catalunya, AqüiCAT,

impulsat per IRTA i ACC1Ó,

Fons Europeu de Desenvolupament Regional

(FEDER) de la Unió Europea,

L’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita i

La Xarxa de Referència de R+D+I en Aqüicultura

(XRAq) i amb el suport del

Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi Natural

de la Generalitat de Catalunya.

Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans

per part del Consumidor a Catalunya

1 1

1 1 1

1. Situació de Partida i Objectius

A Catalunya, el consum de productes pesquers a la

llar experimenta en els darrers anys un creixement

continuat (fig. 1)1. Pel que fa a les produccions

pesqueres, les captures a Catalunya presenten una

tendència a la baixa (fig. 2). Segons la FAO, els

recursos pesquers marins es consideren propers a

la seva explotació plena en tot el món: prop de la

meitat estan completament explotats, una quarta

part està sobre explotada i només una altra quarta

part presenta certa capacitat de produir més que

avui en dia. Per aquest motiu, és previsible que les

captures a Catalunya mantinguin en el futur la

tendència observada.

Davant de la reducció de l’oferta de productes

pesquers derivada de la disminució de les captures,

i segons la FAO, l’aqüicultura és l’única forma de

tancar l’esquerda entre el subministrament i la

demanda mundial en creixement de peix.

1 Les dades de les Figures 1, 2 i 3 procedeixen d’estadístiques del



2 2

2 2 2

L'aqüicultura a Catalunya ha experimentat un

creixement important en els darrers anys (figura 3),

especialment pel que fa als peixos. Aquesta

conjuntura posa de manifest el potencial de

l’aqüicultura catalana per abastir els nostres

mercats. A més a més d’aquest potencial econòmic,

l’aqüicultura a Catalunya és una activitat molt

160.000

165.000

170.000

175.000

180.000

185.000

190.000

195.000

2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

Tones

0

5.000

10.000

15.000

20.000

25.000

30.000

35.000

40.000

45.000

50.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009

Tones

Figura 2. Captures pesqueres a Catalunya

Figura 1. Consum a Catalunya de productes pesquers



3 3

3 3 3

arrelada al territori i amb una gran importància

local, sobretot pel que fa a les comarques del Delta

de l’Ebre.

No obstant, el pes de l'aqüicultura en el consum,

respecte el total dels productes pesquers, és

encara reduït. Concretament, a Espanya,

l'aqüicultura representa el 9,5% del consum total

per càpita en volum (FEAP, 2009). Un dels aspectes

que pot influir en aquesta baixa proporció, és la

tendència del consumidor espanyol a valorar en

major mesura el peix de captura que el procedent

de l’aqüicultura, malgrat que en moltes ocasions

desconegui la procedència de les espècies

consumides (Fernández – Polanco J.M., 2005). En

0

1.000

2.000

3.000

4.000

5.000

6.000

7.000

8.000

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008

Tones

Figura 3. Producció Aqüícola a Catalunya



4 4

4 4 4

aquesta línia, un dels reptes amb els que

s’enfronta l'aqüicultura és comunicar i

promocionar la imatge d’un sector que considera

fonamental una producció respectuosa amb el

medi ambient (COM2009 162 final).

Respecte a la situació actual de l’aqüicultura, els

especialistes coincideixen en que el sector

necessita millorar en la comercialització del

producte. La pèrdua de valor del producte es deu,

en gran mesura, a la manca de plans de

comercialització rigorosos (CTAQUA, 2010).

Les estratègies de comercialització del producte no

s’han de diferenciar exclusivament en el preu, sinó

que s’han d’orientar al mercat i als seus canvis, per

tal que els consumidors assoleixin una major

satisfacció que amb d’altres productes destinats a

cobrir les mateixes necessitats. D’aquesta manera,

el producte s’ha d’adaptar als desitjos del

consumidor (Fernández – Polanco J.M., 2005).

El major o menor èxit dels productes procedents

de l’aqüicultura dependrà del grau d’acceptació del

consumidor final. Per aquest motiu, es fa necessari

conèixer amb major profunditat quines són les



5 5

5 5 5

percepcions del consumidor a Catalunya vers els

productes pesquers i l’aqüicultura.

Des del 2003, el Fondo de Regulación y

Organización del Mercado de los Productos de la

Pesca y Cultivos Marinos (FROM), ha portat a

terme diversos estudis per tal de determinar els

hàbits de compra, conservació i consum del

productes pesquers a Espanya. Tanmateix, aquests

estudis no aprofundeixen sobre quines són les

percepcions del consumidor vers l’aqüicultura.

En aquest sentit, el MARM publica en el 2009 un

monogràfic sobre productes d’aqüicultura. Aquest

estudi de mercat, centrat en el consumidor

espanyol, investiga, mitjançant tècniques

qualitatives i quantitatives, els comportaments de

compra i de consum, i les actituds del consumidor

vers els productes procedents de l’aqüicultura. No

obstant, els aspectes inclosos en aquest estudi, no

analitzen en profunditat les raons per les que el

consumidor pot estar a favor o en contra de les

produccions aqüícoles, la vinculació de

l’aqüicultura a un origen nacional i/o la disposició a

pagar en funció dels atributs que ofereixen els



6 6

6 6 6

productes. Tampoc introdueix un anàlisi de cap

espècie pesquera en concret, ni diferencia els

comportaments en funció de la freqüència de

consum de productes pesquers.

Així, el present estudi sorgeix de la necessitat

d’obtenir informació del mercat a Catalunya.

Prenent com a centre d’interès el consumidor

català, es determinen els comportaments de

compra i consum de productes pesquers, les

motivacions pel seu consum, diferenciant entre

consumidors de freqüència moderada i freqüència

elevada, i el coneixement, actituds, percepcions i

preferències vers els productes pesquers i vers

l'aqüicultura, entre d’altres.

Aquestes qüestions tenen una consideració

especial pel que fa a l’origen del producte, donant

una especial rellevància a les principals espècies

pesqueres produïdes a Catalunya, concretament,

orada, truita, musclo i ostra. D’aquesta manera

s’atorga a la producció aqüícola un atribut de

caràcter local, és a dir, un origen català.

Pel que fa a les tres primeres espècies

mencionades, aquest estudi inclou la determinació



7 7

7 7 7

de la disposició a pagar del consumidor en funció

dels atributs del producte, en el que es coneix com

a Experiments d’Elecció. Aquests experiments

inclouen en l’anàlisi, a més a més de l’atribut

origen, la presentació del producte i el mètode de

producció (aqüicultura versus pesca extractiva).

L’estudi s’estructura en 5 apartats. El primer

apartat recull la metodologia emprada per assolir

els objectius plantejats. Els dos apartats següents

recullen els resultats obtinguts per a cadascuna de

les fases d’estudi realitzades (qualitativa i

quantitativa). A continuació segueix un apartat de

conclusions i un de recomanacions i, per finalitzar,

s’inclou un annex en el que es presenta el

qüestionari utilitzat en la fase quantitativa de

l’estudi.

2. Metodologia

Per tal de respondre als objectius plantejats, es

realitza un estudi que combina eines d’investigació

qualitatives i quantitatives, desenvolupades en

dues fases:



8 8

8 8 8

1. Primera fase: Investigació Qualitativa sobre

tendències de consum i actituds del

consumidor català vers els productes

pesquers i aqüícoles.

2. Segona fase: Investigació Quantitativa, amb

l’objectiu de quantificar la importància

relativa dels comportaments identificats en

la fase prèvia.

2.1 Primera fase: Investigació Qualitativa

L’objectiu principal d’aquesta fase consisteix en

identificar les principals tendències de consum i

actituds del consumidor català vers els productes

pesquers i aqüícoles, en especial els d’origen català.

Es prioritzen 4 espècies d’interès comercial a

Catalunya: orada, truita, musclo i ostra.

Aquesta fase s’implementa a partir de la realització

de 2 Focus Groups a consumidors objectiu. Els

grups es segmenten en funció de la freqüència de

consum setmanal de productes pesquers:



9 9

9 9 9

Grup 1: Consum setmanal ≤ 3 vegades

(Grup de Consum Moderat)

Grup 2: Consum setmanal ≥ 5 vegades

(Grup de Consum Elevat)

Les reunions de grup es varen dur a terme segons

els procediments estàndard d’aquest tipus

d’investigació (Morgan et al. 1993; Morgan,

1998a,b). En els dos casos es va utilitzar una sala

de reunions amb equipament de gravació

audiovisual. La durada de les reunions va ser d’una

hora. Prèviament, es va dissenyar una guia dels

temes a tractar, en concordança amb els objectius

de l’estudi. Els temes analitzats es van plantejar del

més general al més específic.

2.2 Segona fase: Investigació Quantitativa

A partir d’una revisió de la literatura i de l'anàlisi

de la informació obtinguda en la fase 1, es dissenya

un qüestionari dirigit a una mostra representativa

de Catalunya. Considerant les característiques de

l’estudi es suggereix la instrumentació del

qüestionari via on-line a 500 consumidors de

productes pesquers. El disseny del qüestionari es



10 10

10 10 10

va estructurar d’acord amb els objectius finals,

fixats conjuntament amb l’IRTA de Sant Carles de la

Ràpita2.

En el qüestionari, tenint en compte els objectius de

la proposta anomenats anteriorment, es poden

diferenciar els blocs que s’expressen a

continuació3 :

2.2.1. Part Comuna: 500 enquestes

1. Qüestionari filtre i caracterització

socioeconòmica dels enquestats.

2. Bloc de consum de productes pesquers:

Hàbits de compra i consum (freqüència de

compra, quantitat, preu mig pagat, lloc de

compra,...).

3. Bloc de relació amb els productes pesquers:

Actituds, opinions i creences dels

consumidors vers els productes pesquers.

2 A la pàg. 12 es presenta la fitxa tècnica del mostreig. 3 Per a més informació sobre el qüestionari consultar l’annex.



11 11

11 11 11

4. Bloc coneixement de l’origen d’algunes

espècies comercials.

5. Bloc d’etiquetatge dels productes pesquers.

6. Bloc d’aqüicultura: coneixement, actituds i

opinions.

2.2.2. Part Específica.

Les qüestions estan relacionades amb un únic

producte pesquer. Els productes analitzats són:

orada, truita i musclo. El producte es selecciona en

base al consum de l’enquestat.

7. Bloc producte específic: Consum del

producte, atributs de frescor, mètode de

producció, opinions del consumidor vers el

producte...

8. Bloc preferències del consumidor:

Posicionament dels productes segons els

seus atributs. Metodologia: Experiment

d’Elecció.



12 12

12 12 12

Fitxa Tècnica del Mostreig

Característiques

Univers Compradors habituals d’aliments majors de 20 anys residents a Catalunya.

Àmbit Catalunya

Tamany de la mostra

500 entrevistats

Error mostral ± 4.33%

Nivell de confiança

95%

Disseny de la mostra

Bietàpic amb estratificació territorial i per edat, amb afixació de quotes per a cada estrat.

Mesures de control

Control del qüestionari a través de la realització d’un qüestionari pilot.

Data del treball de camp

Segon trimestre del 2011

Taula 1.Fitxa tècnica del mostreig



13 13

13 13 13

3. Resultats de la Primera fase: Investigació

Qualitativa

3.1. Participants dels Focus Groups

Els components dels Focus Groups varen ser

seleccionats aleatòriament, complint el criteri de

ser els responsables de la compra i de l’elaboració

de productes pesquers a la llar. Aquesta selecció va

resultar en una participació composada ínte-

grament per dones. Les reunions es varen dur a

terme a la ciutat de Barcelona, amb 8

consumidores de la seva àrea metropolitana per a

cada grup. Els grups es diferenciaren per la

freqüència de consum setmanal de productes

pesquers:

Grup 1: Consum setmanal ≤ 3 vegades

(Grup de Consum Moderat)

Grup 2: Consum setmanal ≥ 5 vegades

(Grup de Consum Elevat)

El grup de major freqüència de consum es

diferencia per una pertinença a una classe social



14 14

14 14 14

més acomodada i un promig d’edat més avançada

(51 anys en front de 42).

3.2. Motivacions pel consum de productes pesquers

Les consumidores reconeixen els aspectes positius

del consum de productes pesquers, tals com el seu

sabor, l’aportació per a una alimentació sana i

equilibrada, tractar-se d’un producte que no

engreixa, i la seva contribució en el

desenvolupament dels infants. Aquests aspectes

són especialment anomenats pel grup d’elevada

freqüència de consum. Per a elles, el consum de

productes pesquers implica únicament aspectes

positius.

“El consum de peix és important perquè és alimentació sana”.

“En el meu cas, suposo que també és

perquè és important, però sobretot, perquè

m’agrada. Si fos per mi, sempre en menjaria”.



15 15

15 15 15

Tanmateix, en el grup de consum moderat també

sorgeixen aspectes negatius, declarant-se

majorment consumidores de carn, ja que és més

econòmica, agrada més, i no té espines.

“A més a més,

cada peix és diferent

i el pots cuinar de

qualsevol manera i

varia segons com el

cuinis. Hi ha molta

varietat”.

“Es que és molt

versàtil! La carn és més

sempre el mateix. En

canvi, el peix, amb el

mateix peix pots fer un

plat súper elaborat o un

plat senzill, o un plat pels

nens que els hi encanti.

Dóna molt de joc!!”

“I la carn ja no és la mateixa de quan jo era

joveneta. La poses a la paella i es queda dura, i

costa també caríssima!”

“La carn cundeix més perquè, per dir alguna

cosa, et menges un bistec i t’omples més. En canvi, el

peix, necessites més quantitat i, per això surt més

car també”.



16 16

16 16 16

Les espines són un inconvenient per a alguns

consumidors, sobretot quan hi ha infants a la llar.

No obstant, pensen que haurien d’incrementar el

seu consum de peix, pel que es reconeix que els

aspectes positius superen els negatius.

3.3. Hàbits de compra

La freqüència de compra més habitual és una

vegada a la setmana en tots el casos,

independentment que es tracti d’una compra en

fresc o congelada. En el cas de compra en fresc, el

més habitual és la congelació a la llar del peix que

no es consumirà en els dies després de la compra.

La compra en fresc és més comuna en el cas de les

consumidores d’elevada freqüència, mentre que el

congelat predomina més en el grup de consum

més moderat. No obstant, es tractaria d’un patró

generalitzat perquè es poden donar casos en què

succeeixi el contrari.

“Jo crec que en general s’hauria de canviar

d’hàbit: Consumir més peix i menys carn. Crec que és

molt més saludable”.



17 17

17 17 17

La compra congelada s’associa més a una manca

de temps i a la conveniència del consumidor.

Les compradores de peix congelat reconeixen que

preferirien comprar-lo en fresc, el que posa de

manifest una preferència pel producte en fresc

malgrat que en la seva compra l’introdueixin poc o

gens.

No obstant, per qui acostuma a fer la compra en

fresc, també reconeix la seva conveniència.

“...el que passa és que el serveixen

molt net, molt...tot embolicat...per

separat...ve molt ben preparat”.

“Sé que no és tan natural però ho compro

tot congelat”.

“...i la preparació del peixater! M’ho fa a la

meva manera, com vull, m’ho talla, m’ho posa

en bandeja...casi que me’l cou!”

“M’ho preparen net, filetejat o a

punt, pel que dic jo, per a la cassola! I

això és ideal, perquè és que tampoc

sabria fer-ho...”



18 18

18 18 18

Pel que fa als productes precuinats, en el grup de

consum elevat no tenen gens d’èxit. En l’altre grup

tampoc no convencen gaire, malgrat que en fan

més us, i s’associen generalment al consum dels

infants.

A la peixateria, per les que no acostumen a anar-hi

gaire sovint, la compra és més impulsiva. En aquest

sentit juga un paper important la presentació de la

parada. Les que freqüenten aquest tipus

d’establiment, emfatitzen la importància de la

confiança en el peixater, que els hi proporcionarà

producte fresc i de qualitat.

“Jo precuinats mai”.

“Jo no m’arrisco”.

“..A lo millor varetes de lluç, per a les nenes,

perquè els hi agrada però...a mi no m’agrada”.

“El més important quan vas a comprar peix és que sigui una persona de confiança. Aquest no t’enganyarà mai”.

“Les botigues de peixateria o les del mercat, el

que tenen garantia és que el peix és del dia. Perquè

tanquen quan ja han venut” .



19 19

19 19 19

Pel que fa a les peixateries dels centres comercials,

un dels inconvenients que declaren les

consumidores és, precisament, la manca de

confiança, provocada pels trasllats i les rotacions

de personal. També destaquen una menor

professionalització del personal contractat, el que

pot tenir conseqüències negatives pel que fa a la

preparació del producte.

És sobretot en aquest tipus d’establiment en el que

es realitza la compra en safates ja preparades,

bàsicament per motius de conveniència relatius a

l’estalvi de temps. No obstant, en alguns casos

existeix certa desconfiança pel que pugui haver a

sota de la safata, excepte quan es tracta

d’establiments de gamma alta.

Pel que fa l’organització en la compra, aquesta és

generalment planificada, tot i que també

“No són

professionals.

No estan

formades en

això”.

“...en els centres comercials

no tens a la teva peixatera ni al

teu peixater. Van canviant de

noies cada dos per tres...”



20 20

20 20 20

s’aprofiten ofertes. En aquests casos es compra

més quantitat de la planificada i es congela.

Respecte a l’establiment de compra, en general,

existeix fidelitat, tot i que la compra es reparteixi

entre un o dos establiments. L’establiment de

compra s’escull preferiblement per qüestions de

proximitat. La compra en establiments comercials

s’associa també a la conveniència, degut a que es

poden fer també les compres d’altres productes.

Els mol·luscs s’associen majoritàriament a una

compra en fresc, sobretot si es tracte de mol·luscs

bivalves. No obstant, algunes vegades també es

compren congelats, bàsicament per motius de

conveniència. Contràriament, els crustacis

s’acostumen a comprar congelats, ja sigui en caixes

o paquets.

Les participants creuen reconèixer quan el peix és

fresc. Aquest coneixement es fa palès

“...doncs el tema de les petxines, els musclos, tot, a mi em fa una mena d’angúnia comprar-ho congelat. No m’agrada. Ni congelar-ho jo a casa. Em fa angúnia...”



21 21

21 21 21

especialment en el grup de consum elevat, que fins

i tot en alguns casos, poden reconèixer la

procedència del peix a simple vista. Les que

declaren no saber reconèixer la frescor del peix,

confien en el seu peixater.

3.4. Hàbits de consum

Tal i com s’estableix en la selecció dels participants

dels Focus Groups, es confirma la seva

responsabilitat en l’elaboració del peix a la llar, el

que no els hi suposa dificultats en cap dels casos.

El consum de peix s’associa més a l’hora de sopar

que a la de dinar, excepte quan es tracta de plats

més elaborats com, per exemple, un bacallà en

samfaina.

Per una ocasió especial, les consumidores de

freqüència moderada escollirien preferentment

carn.

“En el meu cas, casi bé sempre és carn, perquè

és el que generalment més agrada a tothom”.



22 22

22 22 22

3.5. Etiquetes i Origen

L’etiquetatge dels productes pesquers és suggerit

per part dels moderadors dels Focus Groups.

Aquest fet denota una manca d’interès en relació a

aquest aspecte, ja sigui perquè no es considera

important, o bé perquè no existeix una

conscienciació al respecte. Quan es suggereix el

tema de l’etiquetatge, les participants ho

relacionen directament amb l’origen del producte.

En la major part dels casos, les consumidores

declaren voler conèixer quin és l’origen dels

productes, amb un interès especial pels productes

locals en el grup de consum elevat.

Algunes consumidores declaren demanar quin és

l’origen del producte en el cas que no vingui indicat.

La indicació de l’origen no succeeix en tots els

casos, el que dependria, en principi, de

“Jo, sincerament, intento

comprar peix d’aquí, eh?”

“Es que és més gustós, el del Mediterrani és

més gustós”.



23 23

23 23 23

l’establiment en que s’acostumi a realitzar la

compra.

L’interès per l’origen pot sorgir de les catàstrofes

ambientals com, recentment la del Japó, tot i que

també sorgeixen d’altres, com Txernòbil o les

proves nuclears al Pacífic.

Pel que fa al mètode de producció, el grup de

consum elevat considera que en les peixateries sí

que especifica quan és d’aqüicultura. Algunes, no

obstant, declaren no fixar-s’hi, i dedueixen que un

peix prové de l’aqüicultura quan tenen tots la

mateixa mida, o quan el seu preu és inferior.

“No sempre ho posa, de vegades no posa ni el

preu!”

“No ho has de demanar perquè ja t’ho posa”.

“...mai ho havia demanat i, arrel de lo del Japó ho

vaig demanar. Ni el noi ho sabia. Al final ho varem

descobrir en plan xerrant i venia de Grècia i me’l vaig

endur. Si m’hagués dit que venia del Txucundú li

hagués dit: “Doncs avui no me l’emporto””.



24 24

24 24 24

En els productes congelats, la data de caducitat és

la informació més cercada en les etiquetes. Pel que

fa a l’origen, les consumidores consensuen que en

els productes empaquetats sí que hi consta, però

no en els paquets individuals, referint-se per

paquets individuals a aquells productes pels que es

realitza la compra d’una peça individual amb

embolcall de plàstic, per exemple un filet de lluç.

3.6. Aqüicultura

En el grup de consum elevat la menció és

espontània. Totes les participants coneixen el què

és i algunes declaren diferenciar els productes de

l’aqüicultura dels de la pesca extractiva pel seu

sabor, preu i aspecte (referint-se bàsicament a la

mida).

En el grup de consum moderat el tema és suggerit.

Aquest fet denota una manca de conscienciació

per a aquest aspecte, que podria venir determinat

pel seu desconeixement. Tanmateix, totes les

participants semblen saber el què és, malgrat tenir

dubtes sobre la seva definició.



25 25

25 25 25

Les espècies que s’associen amb l’aqüicultura són

la truita, l’orada, el llobarro, el musclo i, en menor

mesura, el salmó.

Les opinions i actituds de les participants vers

l’aqüicultura estan confrontades en ambdós grups,

el que genera discussió al respecte dels seus pros i

contres. Els aspectes positius més destacats són el

control de les produccions i uns preus inferiors. En

sentit contrari, destaquen negativament

l’alimentació que reben, el sabor, i la comparativa

amb les granges de pollastres, tot i que aquest

darrer aspecte no sempre ha de tenir connotacions

negatives. En alguns casos, les opinions negatives

estan vinculades a una idealització del peix que viu

al mar: “el natural”, “el de veritat”.

“A mi em donen la idea de que com els

pollastres, ja han de menjar de tot els peixos..”.

“Estan alimentats amb

pinsos carnis. Aleshores...”

“El llobarro salvatge no és tan greixós i el que és

de piscifactoria no te’l pots ni menjar, al menys

jo”.



26 26

26 26 26

D’altra banda l'aqüicultura també pot aportar

altres valors afegits, a més del control, l’origen i el

preu.

En el grup de consum elevat, en el cas del musclo,

es diferencia l'aqüicultura a mar, essent preferida

sobre el concepte de piscifactoria, que rep

alimentació externa.

Les consumidores declaren que, si poguessin,

“Els hi posen ganxitos i rotllos d’aquests, del

que sobra. I mengen d’això aquests bitxos. Per

créixer. Sí, sí.”

“Sí, però mengen lo natural, de l’aigua. No és una

piscifactoria”.

“Si ho vas a mirar, els pollastres de granja tampoc

són el mateix”.

“...posava que tenia menys greix perquè estava

alimentat d’una manera...I això, bueno, jo vaig

pensar que era interessant.

Ah! I fins i tot per a la gent que tenen al·lèrgies a

coses, també els hi treuen”.



27 27

27 27 27

escollirien sempre salvatge.

El motiu principal és el seu sabor. No obstant, en

alguns casos, escollirien productes procedents de

l’aqüicultura depenent del seu origen i del seu

preu.

En el grup de consum moderat, el mètode de

producció no és un atribut observat especialment.

Com a exemple, destaca com les consumidores no

tenen clar si el peix salvatge arriba als centres

comercials.

Pel grup de consum moderat, l’aqüicultura,

plantejada com a producció local, dóna força a les

actituds positives. No obstant, hauria de ser a

“Les orades de piscifactoria no tenen el mateix

gust que les de la platja”.

“Ara estem en un mal moment”.

“...(en els centres comercials)...De platja poc”.



28 28

28 28 28

igualtat de condicions, ja que no manifesten una

disposició a pagar més elevada.

En el grup de consum elevat, les produccions locals

es valoren més, destacant, a més a més, altres

aspectes positius de les produccions locals.

3.7. Principals espècies mencionades i denominacions comercials

Al llarg de la discussió, les principals espècies

mencionades de forma espontània són les

presentades a la següent pàgina (Taula 2).4

Com a denominacions comercials es mencionen

espontàniament el Peix de Vilanova i la Gamba de

Palamós.

4 En cursiva les espècies que s’associen més a una compra congelada

“Jo potser compraria amb més

tranquil·litat sabent que és d’aquí”.

“Per donar

feina aquí

també”.

“Com més proper, més

fresc”.

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

29 2

9

29 29

29

Rap

Llu

ç

Seit

ó

Ton

yin

a

Salm

ó

Llen

guad

o

S

ard

ina

V

erat

M

aira

o

lluce

t

B

aca

llà

B

esu

c

P

an

ga

*

O

rad

a

L

lob

arro

M

usc

lo

P

etx

ines

P

op

(ga

lleg

a)

S

èpia

C

ala

ma

r

G

am

bes

(ver

mel

les

i

gra

ns)

E

sca

ma

rla

ns

L

lag

ost

ins

*”A

no

salt

res

ens

ag

rad

a la

pa

ng

a, e

l pre

u, e

l sa

bo

r és

m

olt

su

au

...e

stà

net

a, l

a t

rob

es a

to

t a

rreu

...”

Tau

la 2

. Esp

èci

es m

enci

on

ad

es e

spo

ntà

nia

men

t en

l’es

tud

i



30 30

30 30 30

3.8. Producte Específic (Orada, Musclo, Truita i Ostra)

En els Focups Groups també es va incloure com a

temàtica objectiu de l’estudi les percepcions i

actituds del consumidor vers una sèrie d’espècies

determinades.

Concretament, espècies que es produeixen a

Catalunya: l’orada, la truita, el musclo i l’ostra.

Pel que fa a l’orada, el nivell d’acceptació del

producte és elevat: tothom en consumeix i es

tracta d’ un producte que agrada.

Es consumeix amb una freqüència mensual, tot i

que en el grup de major consum, pot ser un dels

fixes de la setmana. El seu consum, no obstant,

s’associa més a l’hivern.

“I l’orada que és súper agraïda!”

“És que la poden tenir a aquest preu perquè és de

piscifactoria. Perquè, a més a més, l’orada em sembla

que ve a l’hivern, quan és temps del Nadal i tot això.

Llavorens, perquè la puguis tenir tot l’any ha de ser així. I

a aquest preu, clar”.



31 31

31 31 31

Generalment es compra fresca i sencera, per fer-la

al forn, tot i que algunes la prefereixen filetejada

per fer a la planxa. Els atributs més cercats, a part

de la frescor, són la mida, que sigui petita, i que

siguin grassonetes.

Es vincula a l'aqüicultura en els dos grups.

El consum d’orada per part dels infants

s’introdueix (o no) segons el grup, essent molt

acceptat en el grup de consum elevat.

En el cas del musclo, no tothom en consumeix, fins

i tot en el grup de consum elevat. En alguns casos

s’associa el seu consum únicament per a

“I a més, es treu allò i als nens els hi encanta!”

(Grup de consum elevat)

“Però no pels nanos, eh?

Només el meu home i jo”. (Grup

de consum moderat)

“L’orada costa trobar-la, la normal. Amb l’orada és

que no tens una altra opció!”

(Consumidora no favorable a l'aqüicultura però

consumeix orades de piscifactoria)



32 32

32 32 32

l’elaboració de paella, mentre que en d’altres

agrada molt. Aleshores, s’acostuma a servir com a

primer, al vapor amb llimona o amb salsa de

tomàquet. La freqüència de consum majoritària és

una vegada a la setmana, encara que sigui en

petites quantitats. Generalment es compren

frescos, en malla o a granel. Es valora el seu preu i

la seva facilitat en l’elaboració.

Es prefereix el musclo de roca, que s’associa amb

una mida més petita i amb un preu més elevat.

També es valora la netedat del producte, que

s’associa a l'aqüicultura. No obstant, el musclo de

roca s’associa a un producte salvatge, sobretot en

el grup de consum moderat.

En el grup de consum elevat es destaquen alguns

aspectes positius del consum de musclo:

“I a més, és un moment. Vull dir, com que ja venen

tan nets avui dia, només els has d’esbandir...”

“Es que hi ha zones rocoses on els controlin?

Perquè el que jo he vist són aquells pals de fusta amb

les cordes penjant...”

“I, a més, no tenen gens de greix”.

d’esbandir i ja...



33 33

33 33 33

Pel que fa a la truita, el seu consum és molt més

reduït. Només es consumeix en el grup de consum

elevat, i la seva freqüència de consum és molt més

esporàdica, amb excepcions. En el grup de consum

moderat algunes mai l’han comprada, o fins i tot,

tastada. S’associa a l'aqüicultura en tots dos grups.

S’associa a un consum en el restaurant, sobretot

en llocs de muntanya. No s’associa amb el consum

pels infants, fins i tot en el grup de consum elevat.

Es valora positivament pel seu preu, però el

sobrepassen les valoracions negatives pel seu

sabor (peix insuls), pel seu caràcter llefiscós, per la

quantitat d’espines o d’altres factors.

“12 musclos tenen el mateix aliment que un

bistec. Ho vaig escoltar per la ràdio”.


“La truita és una de les primeres que es feia de

piscifactoria”.


“Jo no l’he comprada mai la truita. L’he

vista barata però és que no em crida. Penso

que no m’agradarà”.




34 34

34 34 34

La seva elaboració és principalment farcida, amb

bacó, pernil salat i/o ametlles. S’anomena el seu

consum fumada.

Pel que fa a l’ostra, gairebé no es consumeix.

Només en el grup de consum elevat, una

participant declara consumir-ne regularment,

associada a ocasions especials. En d’altres casos es

tracta d’un consum esporàdic, vinculada al consum

en el restaurant o, sobretot, al consum durant el

Nadal.

En general, no agraden gaire al consumidor,

especialment perquè es mengen crues. En alguns

casos, a més a més, es declara haver patit

indigestió pel seu consum.

“És barata, està molt bé. És maca.

D’esbandir i ja...”

“Fumada. Fumada sí. Perquè és molt

semblant al salmó i és molt més barata”.


“Al Nadal agafo una

caixeta, perquè només

m’agraden a mi”.

Jo en vaig prendre uns

Nadals i em van sentar

(malament)....mai més.



35 35

35 35 35

La manca de penetració del producte ostra en el

mercat, corroborada pels resultats obtinguts en

aquesta fase d’estudi, determina que el producte

s’elimini de la segona fase d’investigació

(quantitativa).

En principi, també es va considerar la seva inclusió,

donat el seu interès comercial a Catalunya. No

obstant, la investigació quantitativa d’un producte

de baixa penetració en el mercat condiciona

negativament el temps i el pressupost de treball.

4. Resultats de la Segona fase: Investigació Quantitativa

4.1. Descripció de la mostra d’estudi

En la segona fase d’estudi (investigació

quantitativa) es presenten els resultats obtinguts a

partir d’una enquesta a 500 consumidors de

productes pesquers. Es realitza una estratificació

“Jo només vaig veure un dia que les obrien, els hi

posaven llimona i es bellugava allò i vaig dir: ‘A

veure, m’agrada el peix cru, però taaaant!’”



36 36

36 36 36

territorial, establint quotes per província i hàbitat

(rural i urbà), així com per edat de la població.

La província de Barcelona i, concretament, la seva

àrea metropolitana, representen el major centre

de consum a Catalunya. Per tant, una estratificació

proporcional a la població deixaria sense

representar la resta de zones de Catalunya. Per

aquest motiu, tot i que les proporcions majoritàries

es mantenen a la província de Barcelona i a les

ciutats del Barcelonès, per a la resta de províncies i

d’hàbitats (rurals/urbans), s’estableix una quota

mínima d’enquestes5.

5 La mostra d’estudi queda definida segons s’expressa en la taula 3.

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

37 3

7

37 37

37

Edat

G

èner

e (%

)*

Mit

jan

a 4

1,4

D

on

a 5

9,8

Des

v. T

íp.

12

,3

Ho

me

40

,2

Qu

ote

s d

'ed

at (

%)

Estr

uct

ura

Fam

iliar

(%

)*

20

a 3

4 a

nys

3

1,7

So

lter

/a

17

,1

35

a 4

4 a

nys

2

7,9

En

par

ella

sen

se f

ills

24

,1

45

a 5

4 a

nys

2

6,3

En

par

ella

am

b f

ills

40

,2

≥ 5

5 a

nys

1

4,0

Fa

m. m

on

op

aren

tal

6,0

Cla

sse

Soci

al (

%)*

Fa

m. a

mb

fill

s i a

ltre

s ad

ult

s 6

,8

Aco

mo

dad

a 2

,8

Alt

res

situ

acio

ns

5,8

Mit

ja –

Alt

a

26

,3

Llo

c d

e re

sid

ènci

a p

er H

àbit

at (

%)

Mit

ja –

Mit

ja

56

,5

Ciu

tats

Bar

celo

nès

2

9,1

Mit

ja –

Bai

xa

11

,4

≥50

.00

0 h

abit

ants

3

2,3

Mo

des

ta

3,2

<5

0.0

00

hab

itan

ts i

≥20

.00

0 h

ab.

19

,9

Llo

c d

e N

aixe

men

t (%

)*

<20

.00

0 h

abit

ants

1

8,7

Cat

alu

nya

8

0,9

Ll

oc

de

resi

dèn

cia

per

Pro

vín

cia

(%)

Res

ta d

’Esp

anya

1

2,4

B

arce

lon

a 5

0,2

Res

ta d

e la

UE

2

,8

Gir

on

a 1

6,1

Res

ta d

el m

ón

4

,0

Llei

da

1

6,3

Tarr

ago

na

1

7,3

*No

s’e

sta

ble

ixen

qu

ote

s

Tau

la 3

. Mo

stra

d’e

stu

di s

ego

ns

vari

ab

les

soci

o-d

emo

grà

fiq

ues

. N =

50

2.



38 38

38 38 38

4.2. Consum i compra de Productes Pesquers

En el bloc que es presenta a continuació,

s’analitzen les motivacions del consumidor per

introduir els productes pesquers a la seva dieta,

així com els seus hàbits de consum i la despesa

realitzada. S’identifiquen quins són els principals

productes pesquers consumits, i la seva modalitat,

a la vegada que es determinen quins són els

principals establiments en el que es realitzen les

compres d’aquests productes.

La determinació de les motivacions de consum es

realitza mitjançant preguntes d’escala en les que

es valora el grau d’importància (mesurat de 0 a 10;

en la que 0 indica gens important, i 10, molt

important) de les principals motivacions de

consum de productes pesquers determinades en la

fase qualitativa.

La principal motivació de consum de productes

pesquers és la contribució que realitzen per portar

una dieta sana (8,4), factor relacionat amb el

següent factor esmentat: “s’ha de menjar de tot”

(8,3). El tercer factor en importància és el sabor



39 39

39 39 39

(7,9), que agrada, seguit de l’atribut “baix en

calories” (7,1). Un dels factors menys rellevants ha

estat el preu (5,5), que, de promig, no denota una

consideració del producte com a excessivament

car6 .

La despesa efectuada per producte segueix l’ordre

esmentat anteriorment, essent la despesa

setmanal en peix (23,4€) superior a la despesa en

mol·luscs (7,9€) i aquesta, a la vegada, superior a la

despesa en crustacis (6,3€). Pel que fa a la despesa

setmanal de peix segons el tipus de presentació,

s’observa com el peix fresc és el que concentra una

major despesa (14,6€), seguit del congelat (5,9€).

Tanmateix, la despesa setmanal de peix precuinat

supera a les conserves (2,0€ en front de 0,9€)7.

Els establiments comercials majorment visitats pels

consumidors a l’hora de comprar productes

pesquers frescos són els hipermercats i les grans

superfícies (58,2% de la mostra), seguides dels

6 Veure taula 4 (pg. 40). 7 Veure Figura 6 (pg.42).

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

40 4

0

40 40

40

P

rom

ig

De

sv. t

íp.

Són

nec

essa

ris

pe

r p

ort

ar u

na

die

ta s

ana

8,4

1

,8

S’h

a d

e m

enja

r d

e to

t 8

,3

1,9

Ens

agra

da

el s

eu s

abo

r 7

,9

2,0

M’a

jud

en a

man

ten

ir u

na

die

ta b

aixa

en

cal

ori

es

7,1

2

,3

Són

fàc

ils d

e cu

inar

6

,8

2,3

Per

tra

dic

ió, c

ost

um

6

,4

2,4

Pel

seu

pre

u

5,5

2

,3

Per

rec

om

anac

ió m

èdic

a 5

,4

2,9

Alt

res

(%)

3,4

%*

*No

men

ja c

arn

, co

ntr

ola

r el

co

lest

ero

l, p

rod

uct

e n

utr

itiu

…

Tau

la 4

. Mo

tiva

cio

ns

de

con

sum

de

pro

du

ctes

pes

qu

ers.

N =

50

2.

Va

lora

ció

de

0 a

10

(0

= g

ens

imp

ort

an

t; 1

0=

mo

lt im

po

rta

nt)

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

41 4

1

41 41

41

Fig

ura

4.

Pro

du

ctes

pes

qu

ers

con

sum

its.

N =

50

2. E

xpre

ssa

t en

% s

ob

re e

l to

tal d

e la

mo

stra

.

Fig

ura

5.

Pre

sen

taci

on

s d

e P

eix

co

nsu

mid

es.

N =

50

2. E

xpre

ssa

t en

% s

ob

re e

l to

tal d

e la

mo

stra

.

97,4

%

81,3

%

72,3

%

0%20

%40

%60

%80

%10

0%

Pei

x

Mol

·lu

scs

Cru

stac

is

0,0%

22,5

%

53,2

%72,1

%91,0

%

0%20

%40

%60

%80

%10

0%

Alt

res

Pre

cuin

at

En

con

serv

a, a

dob

at,

sala

t o fu

mat

Con

gel

at i

ult

raco

ng

elat

Fre

sc o

ref

rig

erat

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

42 4

2

42 42

42

La c

ate

go

ria

co

ng

ela

t in

clo

u u

ltra

con

gel

at.

El

pei

x en

co

nse

rva

incl

ou

ad

ob

ats

, sa

lats

i fu

ma

ts.

Fig

ura

6.

Des

pes

a s

etm

an

al e

n e

l co

nsu

m d

e p

rod

uct

es p

esq

uer

s a

la ll

ar.

Pro

mig

po

nd

era

t. E

n c

urs

iva

es r

epre

sen

ten

els

per

cen

tatg

es r

esp

ecte

el n

ivel

l an

teri

or.

Pro

du

ctes

pes

qu

ers:

37

,5 €

(10

0%

)

Pei

x:23

,4 €

(62

,2%

)

Mo

l·lu

scs:

7,9

€(2

1,1%

)

Cru

stac

is: 6

,3 €

(16

,7%

)

Fre

sc o

ref

rig

erat

: 1

4,6

€(6

2,6

%)

Co

ng

elat

: 5,

9 €

(25

,2%

)

(1)

En

co

nse

rva

: 0,9

€(3

,8%

)(2)

Pre

cuin

at: 2

,0 €

(8,4

%)

(1) (2)

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

43 4

3

43 43

43

% d

e la

mo

stra

qu

e d

ecla

ra r

ealit

zar

les

com

pre

s en

els

est

ab

limen

ts p

rop

osa

ts.

La s

um

a n

o

ha

de

ser

igu

al a

l 10

0%

(res

po

sta

mú

ltip

le).

%

de

des

pes

a in

dic

a e

l pro

mig

de

la d

esp

esa

dec

lara

da

(Su

ma

= 1

00

%).

Fig

ura

7.

Esta

blim

ents

en

qu

è es

rea

litze

n l

es c

om

pre

s d

els

pro

du

ctes

p

esq

uer

s fr

esco

s. N

= 5

02

.

2,0

%

41

,4%

38

,0%

49

,2%

58

,2%

0,5

%

18

,5%

18

,6%2

5,1

%

37

,2%

0%

10

%2

0%

30

%4

0%

50

%6

0%

70

%

On

lin

e*

Pei

xa

teri

a a

peu

de

carr

er

Su

per

mer

cat d

e b

arr

i

Mer

cat

Hip

erm

erca

t / G

ran

su

per

fíci

e

% d

e d

esp

esa

% d

e la

mo

stra



44 44

44 44 44

mercats (49,2%), les peixateries a peu de carrer

(41,4%) i els supermercats de barri (38,0%). Pel que

fa a la despesa, els hipermercats i les grans

superfícies també són els que concentren la major

part (37,2%). Destaca com la compra de productes

pesquers on-line8 és molt poc significativa9 .

4.3.Creences, Actituds i Opinions vers els Productes Pesquers

En aquest bloc s’identifiquen les creences, actituds i opinions del consumidor vers els productes pesquers. Aquesta determinació es realitza mitjançant preguntes d’escala en les que es valora el grau d’acord i/o desacord amb aspectes relacionats amb el consum de productes pesquers (es mesura de 0 a 10; essent 0 gens d’acord, i 10, totalment d’acord). La importància de les creences sobre el consum de

productes pesquers rau en la influència que

aquestes tindran sobre el comportament del

consumidor, determinant quin serà el consumidor.

comportament considerat ideal per part del consu-

8 La compra ON LINE és independent del lloc de compra (supermercat on line, empresa especialitzada en venda on line, etc). La resta d’opcions fan referència a la compra en el lloc físic. 9 Veure Figura 7 (pg.43).



45 45

45 45 45

midor.

El consumidor reconeix els aspectes positius del

consum de productes pesquers, tals com les seves

característiques nutricionals (8,6) i de salut (8,6),

així com els seus beneficis per a la salut, tals com la

reducció del risc d’infart (7,6), l’estimulació del

desenvolupament cerebral (7,5) i dels ossos (7,4) i

la reducció del risc de patir certs càncers (7,1).

També considera que el consum de productes

pesquers és segur, entenent seguretat en el sentit

d’innocuïtat alimentària (7,7)10.

Respecte el contingut de certs elements en els

productes pesquers, el consumidor creu que el

contingut en vitamina D és elevat (6,7), malgrat

que la puntuació obtinguda no indica contundència

en la resposta (que no supera una puntuació de 7).

Pel que fa al contingut de fibra alimentària i de

metalls pesants, el consumidor mostra una major

incertesa (amb puntuacions de 6,0 i 4,7,

respectivament); mentre que pel contingut de

residus de medicaments, tot i que la valoració

10 Veure taula 5 (pg. 46).

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

46 4

6

46 46

46

P

rom

ig

De

sv. t

íp.

Cre

ence

s g

ener

als

. Els

pro

du

ctes

pes

qu

ers…

Són

nu

trit

ius

8

,6

1,4

Són

san

s

8,6

1

,5

Són

seg

urs

*

7,7

1

,8

Cre

ence

s so

bre

els

seu

s b

enef

icis

per

a la

sa

lut.

Els

pro

du

ctes

pes

qu

ers…

Red

uei

xen

el r

isc

de

infa

rt

7,6

1

,8

Esti

mu

len

el d

esen

volu

pam

ent

cere

bra

l 7

,5

1,9

Mill

ore

n e

l des

envo

lup

amen

t d

els

oss

os

7

,4

1,9

Red

uei

xen

el r

isc

de

pat

ir c

erts

càn

cers

7

,1

2,1

Cre

ence

s so

bre

els

co

nti

ng

uts

. Els

pro

du

ctes

pes

qu

ers

con

ten

en…

Vit

amin

a D

6

,7

2,0

Fib

ra a

limen

tàri

a

6,0

2

,3

Met

alls

pes

ants

4

,7

2,7

Res

idu

s d

e m

edic

amen

ts

4,2

2

,8

*per

seg

urs

en

ten

en q

ue

són

inn

ocu

s p

el c

on

sum

hu

mà

Tau

la 5

. Cre

ence

s, A

ctit

ud

s i O

pin

ion

s so

bre

els

Pro

du

ctes

Pes

qu

ers.

N =

50

2.

Va

lora

ció

de

0 a

10

(0

= g

ens

d’a

cord

; 1

0=

tota

lmen

t d

’aco

rd)



47 47

47 47 47

promig indica que el consumidor considera que no

els contenen (4,2), la resposta tampoc ha estat

contundent (valor superior a 3).

A continuació s’exposen els resultats obtinguts

sobre les opinions i actituds declarades del

consumidor en relació amb aspectes més específics,

com el medi ambient i la qualitat dels productes

pesquers, entre d’altres11 .

L’aspecte amb un major grau d’acord ha estat el

relacionat amb la sobreexplotació dels recursos

pesquers, afirmant que el manteniment de les

quantitats de captures de pesca actual és

insostenible per a l’ecosistema12 (7,2). En segon lloc,

el consumidor opina que, en el futur,

s’incrementarà molt el preu dels productes

pesquers (6,9), el que es podria considerar

conseqüent amb l’afirmació anterior, malgrat que

aquesta interrelació no es determina.

11 Veure fig. 8 (pg. 48). 12 Des del 1990 aproximadament una quarta part o més (dels recursos marins) està en condicions d’explotació excessiva. Es coneix poc sobre els recursos silvestres continentals però és probable que mereixin la mateixa preocupació gairebé en totes les regions i que reflecteixin un impacte ambiental molt superior (FAO website). http://www.fao.org/fishery/topic/2681/es

http://www.fao.org/fishery/topic/2681/es

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

48 4

8

48 48

48

5,9

(2,6

)

5,9

(2,8

)

6,4

(2,2

)

6,4

(2,3

)

6,5

(2,2

)

6,9

(2,1

)

7,2

(2,1

)

0,0

2,5

5,0

7,5

10,0

Qu

an c

omp

ro p

rod

uct

es p

esq

uer

s se

mp

re e

m fi

xo e

n e

l se

u o

rig

en, i

si n

o h

i con

sta,

ho

dem

ano

Les

esp

ines

del

pei

x só

n u

n g

ran

inco

nv

enie

nt p

er a

l se

u c

onsu

m

Els

pro

du

ctes

pes

qu

ers

són

mol

t fàc

ils

d’e

lab

orar

Si tr

obés

pro

du

ctes

pes

qu

ers

amb

un

cer

tifi

cat d

e q

ual

itat

els

com

pra

ria

sem

pre

, en

cara

qu

e fo

ssin

més

ca

rs

Si tr

obés

pro

du

ctes

pes

qu

ers

amb

un

cer

tifi

cat d

e p

rod

ucc

ió s

oste

nib

le p

el m

edi a

mb

ien

t els

com

pra

ria

sem

pre

, en

cara

qu

e fo

ssin

més

car

s

En

el f

utu

r, s

’in

crem

enta

rà m

olt e

l pre

u d

els

pro

du

ctes

p

esq

uer

s

Man

ten

ir le

s q

uan

tita

ts d

e ca

ptu

res

de

pes

ca a

ctu

als

és

inso

sten

ible

per

l’ec

osis

tem

a

Fig

ura

8.

Op

inio

ns

i act

itu

ds

vers

asp

ecte

s m

és e

spec

ífic

s. R

esu

lta

ts p

rom

ig (

i des

via

ció

est

àn

da

rd).

N =

50

2.

Va

lora

ció

de

0 a

10

(0

= g

ens

d’a

cord

; 1

0=

tota

lmen

t d

’aco

rd)



49 49

49 49 49

Segueixen en ordre les afirmacions que fan

referència a aspectes relacionats amb la

certificació de productes pesquers, tant de

producció sostenible pel medi ambient com de

qualitat. Tot i que les valoracions promig

d’aquestes qüestions no han estat concloents, ja

que no superen una puntuació promig de 7, es

poden considerar indicadors d’un possible interès

vers la certificació de productes.

Aquesta conclusió queda reforçada si es té en

compte el caràcter categòric de les afirmacions: “Si

trobés productes pesquers amb un certificat de

producció sostenible pel medi ambient o de

qualitat els compraria sempre, encara que fossin

més cars”.

El consumidor està d’acord amb que l’elaboració

de productes pesquers és molt fàcil i que les

espines són un gran inconvenient per al seu consum.

Tanmateix, les valoracions promig obtingudes per a

aquestes afirmacions són especialment moderades

(6,4 i 5,9, respectivament).

Finalment, l’afirmació que ha obtingut un menor

grau d’acord ha estat en relació amb l’origen dels



50 50

50 50 50

productes pesquers. A aquesta afirmació se li

afegeix un component de comportament proactiu,

per la que el consumidor, a més a més de fixar-se

en l’origen, el demana en cas que no hi consti (5,9).

Figura 9. Opinions i actituds sobre productes frescos,

congelats i altres. Resultats promig (i desviació estàndard).

N = 502. Valoració de 0 a 10 (0= gens d’acord; 10= totalment

d’acord)

Pel que fa als productes frescos, congelats i altres,

el consumidor considera els primers com a més

saborosos (7,9) i més cars (7,8) que els productes

congelats. En menor mesura, també es consideren

més saludables (5,8). Els menys saludables serien

els precuinats (6,1), considerant més saludables els

ultracongelats front dels congelats (5,7). Com a

4,5 (2,2)

5,7 (1,9)

5,8 (2,5)

6,1 (2,6)

7,8 (2,4)

7,9 (2,6)

0,0 2,5 5,0 7,5 10,0

Els productes pesquers frescos són més còmodes d’elaborar que els congelats

Els productes pesquers ultra congelats són més saludables que els congelats

Els productes pesquers frescos són més saludables que els congelats

Els productes pesquers preparats o precuinats són menys saludables

Els productes pesquers frescos són més cars que els congelats

Els productes pesquers frescos saben millor que els congelats



51 51

51 51 51

únic aspecte negatiu dels productes frescos front

dels congelats, destaca una comoditat

lleugerament inferior en la seva elaboració (4,5)13 .

4.4.Coneixement de l’origen d’algunes espècies comercials

A continuació s’identifica el coneixement del

consumidor vers l’origen d’alguns productes

pesquers. En aquest sentit, es plantegen una sèrie

d’espècies a relacionar espontàniament amb

l’origen que es consideri més coherent. En el cas

què no saber relacionar-ho, es declara la seva

desconeixença. Les espècies plantejades són:

anxova, gamba, orada, musclo, ostró i truita.

L’espècie majorment relacionada amb el seu

origen és l’anxova, seguida de la gamba i del

musclo. Es determina un major desconeixement de

l’origen per a l’orada, els ostrons i la truita, en

aquest ordre 14.

Pel que fa als orígens especificats, per a l’anxova

destaca una gran associació amb la població de

13 Veure fig. 9 (pg. 50). 14 Veure fig. 10 (pg. 54).



52 52

52 52 52

l’Escala (el 65,9% dels enquestats que declaren

conèixer el seu origen anomenen aquesta

població), essent l’espècie que presenta una major

unanimitat de respostes. El segon origen identificat

per a l’anxova és el Cantàbric (27,2%).

La gamba és la següent espècie que presenta una

major concentració de respostes, associant-se a la

població de Palamós en proporcions elevades

(58,9%). Per a aquesta espècie destaquen també

altres orígens, tot i que en proporcions molt

inferiors. Concretament, Huelva (8,3%), Sud-

amèrica (6,5%) i Tarragona (6,0%).

A continuació, amb un major consens sobre

l’origen del producte, segueixen l’ostró i el musclo,

essent Galícia l’origen majorment esmentat (48,1%

i 47,0%, respectivament). El següent origen

esmentat en tots dos casos és el Delta de l’Ebre

(15,2% i 9,7%, respectivament), que en el cas del

musclo redueix el seu percentatge de respostes

degut a que s’esmenta “De Roca” com a segon

origen més important (20,5%). Per a aquesta

espècie destaca també l’origen de Tarragona

(7,7%), mentre que per l’ostró destaca França en

tercer lloc (11,9%).



53 53

53 53 53

Pel que fa a l’orada i a la truita, els orígens

esmentats són molt més variats, és a dir, no

existeix unanimitat en les respostes. En tots dos

casos, el primer origen no fa referència a una

localitat, regió o país específic, destacant, així,

l’orada del Mediterrani (17,0%), l’orada de

piscifactoria (14,0%) i, en el cas de la truita, la

truita de riu (31,2%) i la truita de piscifactoria

(8,1%). Com a localitats d’origen s’esmenten, en el

cas de l’orada, el Cantàbric (12,0%) i Tarragona

(9,0%) i, en menor proporció, Galícia, el Maresme i

altres llocs d’Espanya. En el cas de la truita destaca,

en primer lloc, la província de Lleida (riu Segre) i el

Pirineu (amb proporcions del 13,6% i el 6,8%,

respectivament), el Cantàbric (7,7%) i Navarra

(6,3%).



54 54

54 54 54

Figura 10. Proporció de consumidors que declaren conèixer

l’origen de les espècies proposades. N = 502.

4.5. Etiquetes

En aquest bloc s’explora l’interès del consumidor

vers les etiquetes dels productes pesquers. Les

respostes obtingudes posen de manifest la situació

que el consumidor es troba en els establiments

comercials en relació a l’etiquetatge.

Pels productes frescos i/o refrigerats, el

consumidor manifesta que llegeix les etiquetes

dels productes pesquers sempre que hi consten

(figura 11). L’elevada resposta en aquesta

categoria (46,4%) recolza la hipòtesi que no tots els

43,4%

41,1%

69,1%

39,6%

77,7%

85,3%

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90%

Truita de…

Ostrons de…

Musclo de…

Orada de…

Gamba de…

Anxova de…



55 55

55 55 55

establiments comercials etiqueten els seus

productes pesquers frescos. Aquesta resposta va

en concordança amb els resultats obtinguts en la

fase qualitativa, que identifiquen que la presència

d’etiquetes per a productes pesquers frescos i/o

refrigerats, depèn de l’establiment en el que es

realitza la compra.

Pels productes pesquers congelats i conserves,

destaca una proporció considerable de

consumidors que no llegeix cap etiqueta (28,3%).

Aquells que llegeixen tant la informació dels

46,4%

25,1%

16,3%

12,2%

Sempre que hi consten No, no acostumo a llegir-les

Sí No sabia que existien

Figura 11. Coneix el contingut de les etiquetes dels

productes frescos i/o refrigerats? N=502. Resposta única



56 56

56 56 56

envasos (conserves i congelats), com la “tablilla”

identificativa dels congelats a granel són una

minoria (12,7%), essent la categoria majoritària la

que llegeix únicament la informació dels envasos

(42,2%) (figura 13) .

El bloc següent determina el nivell de coneixement del consumidor de l'aqüicultura, així com les seves actituds i opinions vers aquesta. Les actituds del consumidor determinaran el grau d’acceptació d’aquests vers els productes provinents de l'aqüicultura.

42,2%

28,3%

16,7%

12,7%

Llegeixo la informació dels envasos

No, no acostumo a llegir-les

Llegeixo la “tablilla”identificativa (congelats a granel)

Llegeixo la informació dels envasos i la "tablilla" identificativa (congelats a granel)

Figura 13. Llegeix el contingut de les etiquetes dels

productes congelats i conserves? N=502. Resposta única

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

57 5

7

57 57

57

Fig

ura

12

.1.

Ori

gen

dec

lara

t p

er a

les

esp

ècie

s p

rop

osa

des

. El

no

mb

re d

e p

erso

nes

co

nte

mp

lad

es e

qu

iva

l

a a

qu

elle

s q

ue

dec

lare

n c

on

èixe

r el

seu

ori

gen

(va

ria

ble

se

go

ns

esp

ècie

)

a)

An

xova

de…

N =

43

7

b)

An

xova

de…

N =

43

7

65

,9%

27

,2%

2,1

%

1,1

%0

,9%

2,7

%

L'E

sca

laC

an

tàb

ric

Co

sta

Bra

va

Ta

rra

go

na

Ga

líci

aA

ltre

s

58

,9%

8,3

%6

,5%

6,0

%

3,5

%

2,8

%2

,8%

2,0

%1

,8%

1,5

%

1,5

%1

,3%

3,3

%

Pa

lam

ós

Hu

elv

aS

ud

Am

èri

caT

arr

ag

on

aA

ltre

s E

spa

ny

aG

alí

cia

Co

sta

Bra

va

Àfr

ica

Ma

resm

eM

ed

iterr

an

iD

elt

a d

e l'E

bre

Vil

an

ov

aA

ltre

s

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

58 5

8

58 58

58

Fig

ura

12

.2.

Ori

gen

dec

lara

t p

er a

les

esp

ècie

s p

rop

osa

des

. El

no

mb

re d

e p

erso

nes

con

tem

pla

des

eq

uiv

al a

aq

ue

lles

qu

e d

ecla

ren

co

nè

ixer

el s

eu o

rig

en (

vari

ab

le s

ego

ns

esp

ècie

)

c)

Ora

da

de…

N =

20

0

d)

Mu

sclo

de…

N =

35

1

17

,0%

14

,0%

12

,0%

9,0

%

7,5

%7

,0%

6,5

%4

,5%

4,0

%3

,0%

2,0

%2

,0%

1,5

%1

,5%

8,5

%

Med

iter

ran

iP

isci

fact

ori

aC

an

tàb

ric

Ta

rra

go

na

Ga

líci

aM

are

sme

Alt

res

Esp

an

ya

Co

sta

Bra

va

Ca

mb

rils

Pa

lam

ós

Del

ta d

e l'

Eb

reA

tlà

nti

cH

uel

va

Ca

talu

ny

aA

ltre

s

47,0

%

20,5

%

9,7%

7,7%

2,6%

1,7%

1,7%

1,7%

1,4%

1,1%

0,9%

4,0%

Gal

ícia

Roc

aD

elta

de

l'Eb

reT

arra

gon

aC

osta

Bra

va

Pal

amós

Can

tàb

ric

Med

iter

rani

Mar

esm

eA

ltre

s E

span

ya

Pis

cifa

ctor

iaA

ltre

s

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

59 5

9

59 59

59

Fig

ura

12

.3.

Ori

gen

dec

lara

t p

er a

les

esp

ècie

s p

rop

osa

des

. El

no

mb

re d

e p

erso

nes

co

nte

mp

lad

es

equ

iva

l a a

qu

elle

s q

ue

dec

lare

n c

on

èixe

r el

seu

ori

gen

(va

ria

ble

seg

on

s es

pèc

ie)

a)

An

xova

de…

N =

43

7

b)

An

xova

de…

N =

43

7

65

,9%

27

,2%

2,1

%

1,1

%0

,9%

2,7

%

L'E

sca

laC

an

tàb

ric

Co

sta

Bra

va

Ta

rra

go

na

Ga

líci

aA

ltre

s

58

,9%

8,3

%6

,5%

6,0

%

3,5

%

2,8

%2

,8%

2,0

%1

,8%

1,5

%

1,5

%1

,3%

3,3

%

Pa

lam

ós

Hu

elv

aS

ud

Am

èri

caT

arr

ag

on

aA

ltre

s E

spa

ny

aG

alí

cia

Co

sta

Bra

va

Àfr

ica

Ma

resm

eM

ed

iterr

an

iD

elt

a d

e l'E

bre

Vil

an

ov

aA

ltre

s

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

60 6

0

60 60

60

Fig

ura

12

.4.

Ori

gen

dec

lara

t p

er a

les

esp

ècie

s p

rop

osa

des

. El

no

mb

re d

e p

erso

nes

con

tem

pla

des

eq

uiv

al a

aq

ue

lles

qu

e d

ecla

ren

co

nè

ixer

el s

eu o

rig

en (

vari

ab

le s

ego

ns

esp

ècie

)

e)

Ost

ron

s d

e...

N =

21

0

f)

Tru

ita

de.

.. N

=2

21

48

,1%

15

,2%

11

,9%

4,3

%

4,3

%

1,9

%1

,4%

1,4

%1

1,4

%

Ga

líci

aD

elta

de

l'E

bre

Fra

nça

Ca

ntà

bri

cA

ltre

s E

spa

ny

aP

ala

mó

sS

ud

Am

èric

aM

are

sme

Alt

res

31

,2%

13

,6%

8,1

%7

,7%

6,8

%6

,3%

4,5

%

3,6

%3

,2%

2,7

%2

,3%

1,8

%8

,1%

Riu

Seg

re /

Lle

ida

Pis

cifa

cto

ria

Ca

ntà

bri

cP

irin

euN

av

arr

aA

ltre

s E

spa

ny

aC

ost

a B

rav

aE

uro

pa

Ga

líci

aD

elta

de

l'E

bre

Pa

lam

ós

Alt

res



61 61

61 61 61

4.6. Aqüicultura

Pel que fa al coneixement, la majoria dels

enquestats (55,0%) és capaç de definir

correctament el concepte d’aqüicultura en una

pregunta d’opció múltiple (figura 14).

Figura 14. Coneix quina és la definició d’Aqüicultura?

N=502. Resposta única

La majoria de consumidors declaren conèixer els

diferents mètodes de producció dels productes

pesquers (pesca extractiva, aqüicultura i

marisqueig), no distingint els seus productes en les

seves compres (53,0%). Tanmateix, la proporció de

consumidors que declaren no tenir coneixement

sobre els diferents mètodes de producció es pot

considerar elevada (22,7%) (figura 15).

55,0%

17,9%16,1%

11,0%

Conjunt de tècniques, activitats i coneixement del cultiu d’espècies aquàtiques, vegetals i animals

Conjunt de regulacions medi ambientals per proveir un producte del mar de qualitat

Conjunt de disposicions regulatòries sobre la gestió sostenible dels recursos marins

Cap de les anteriors



62 62

62 62 62

La valoració de les actituds dels consumidors

catalans vers l’aqüicultura es realitza mitjançant

preguntes d’escala en les que es valora el grau

d’acord i/o desacord amb aspectes relacionats amb

el consum de productes pesquers (es mesura de 0

a 10; essent 0 gens d’acord, i 10, totalment

d’acord). Per tal que es conegui el concepte, abans

de valorar-ho, es mostra quina és la definició

correcte d’aqüicultura a tots els enquestats.

Les actituds obtingudes vers l'aqüicultura són força

neutres, sense destacar en gran mesura en cap de

les afirmacions plantejades (taula 6). L'aqüicultura

destaca positivament front la pesca extractiva, pel

que fa al respecte mediambiental i a la seguretat

del producte, entesa com a seguretat alimentària.

53,0%

24,3%

22,7%

Sap que existeixen però no distingeix

Sí, coneix i distingeix

No sap que existeixen

Figura 15. Coneix i distingeix (en les seves compres) els

diferents mètodes de producció? Pesca extractiva,

aqüicultura i marisqueig? N=502. Resposta única



63 63

63 63 63

Contràriament, se li atribueixen connotacions

lleugerament negatives pel que fa a algunes

característiques del seu producte; concretament,

pel que fa a les seves qualitats nutricionals, de

salut i organolèptiques. El consumidor sembla

desconèixer en molts casos quin és el mètode de

producció dels productes que consumeix, el que

posa de manifest la seva manca de conscienciació

per aquest aspecte.15

15 Veure taula 6 (pg. 64).



64 64

64 64 64

Promig Desv. típ.

Els productes pesquers procedents de l’aqüicultura són més respectuosos amb el medi ambient que els de la pesca extractiva 6,31 2,01

Els productes de l’aqüicultura són més segurs* que els de la pesca extractiva 5,62 2,04

Els productes pesquers procedents de l’aqüicultura són més nutritius que els de la pesca extractiva

4,97 1,97

Els productes pesquers procedents de l’aqüicultura són més saludables que els de la pesca extractiva

4,54 2,12

Els productes procedents de l’aqüicultura saben millor que els de la pesca extractiva 4,10 2,17

Quan compro productes pesquers sempre conec si provenen de l’aqüicultura o de la pesca extractiva

4,32 2,86

*Per segurs entenem aquells que són innocus pel consum humà

Taula 6. Actituds vers l’Aqüicultura. N = 502.

Valoració de 0 a 10 (0= gens d’acord; 10= totalment d’acord)



65 65

65 65 65

4.7. Producte Específic:Truita, Orada i Musclo

A partir d’aquest punt, s’analitzen qüestions

dirigides a una espècie concreta. Aquestes espècies

han estat seleccionades pel seu interès comercial a

Catalunya, determinant el nombre d’enquestes per

espècie en funció de la seva penetració en el

mercat català. El total d’enquestes específiques de

truita, orada i musclo va ser de 101, 160 i 233,

respectivament.

Els aspectes estudiats caracteritzen al consumidor

d’aquest producte: la seva freqüència de consum,

els preus pagats, i l’associació que es realitza dels

productes amb l’aqüicultura, entre d’altres.

La freqüència de consum majoritària és una vegada

cada dues setmanes per als tres productes.

Tanmateix, el musclo presenta freqüències de

consum lleugerament superiors16.

El recordatori de preus al consum no és gaire

elevat, amb proporcions al voltant del 50% per a

tots els casos. Entre els que ho recorden,

16 Veure fig. 16 (pg. 67).



66 66

66 66 66

s’obtenen valors promitjos coherents amb els

preus de mercat, malgrat que la desviació

obtinguda és elevada.17 Aquesta elevada desviació

es pot explicar per la variabilitat de preus segons

les presentacions com, per exemple, el preu de la

peça sencera o de la peça filetejada. En el cas del

musclo, els preus al consum també varien

depenent si es tracta de musclo “de roca” o no.

Pel que fa al reconeixement de la frescor del

producte, la majoria de consumidors creu ser

capaç de determinar-la, obtenint, en el cas de

l’olor proporcions superiors al 30%. En el cas del

musclo, la característica principal és l’olor (44,4%),

figura 18.

En general, el consumidor associa les espècies

analitzades a l’aqüicultura, essent la truita l’espècie

majorment associada18.

17 Veure fig. 17 (pg. 68). 18 Veure fig. 18 (pg. 70).

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

67 6

7

67 67

67

Fig

ura

16

. Fre

qü

ènci

a d

e co

nsu

m d

e Tr

uit

a, O

rad

a i

Mu

sclo

. Res

po

sta

ún

ica

3,1%

25,0

%35

,0%

21,9

%15

,0%

6,9%

25,7

%34

,7%

15,8

%16

,8%

4,3%

29,2

%40

,3%

18,0

%8,

2%0%20

%

40%

60%

80%

100%

Due

s o m

és v

egad

es

a la

setm

ana

Una

veg

ada

a la

se

tman

aU

na v

egad

a ca

da

due

s set

man

esU

na v

egad

a al

mes

Men

ys d

’una

veg

ada

al m

es

Ora

da

N=

160

Tru

ita

N=

101

Mus

clo

N=

233

Freq

üènc

ies a

cum

ulad

es

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

68 6

8

68 68

68

Fig

ura

17

. Pre

us

al c

on

sum

(€

/Kg

) a)

R

eco

rda

qu

in v

a se

r e

l dar

rer

pre

u q

ue

va p

agar

per

a aq

ues

t p

rod

uct

e?

b)

I, q

uin

va

ser?

*Elim

ina

ts a

qu

ells

qu

e re

cord

en p

reu

s in

con

gru

ents

53

,8%

43

,6%

48

,1%

46

,3%

56

,4%

51

,9%

0%

20

%

40

%

60

%

80

%

10

0%

Ora

da

N=

16

0T

ruit

a

N=

10

1M

usc

lo

N=

23

3

Sí

No

9,1

6,4

3,6

15

,11

3,6

6,6

3,1

-0,8

0,6

-505

10

15

20

Ora

da

T

ruit

a

Mu

sclo

€/kg

Pro

mig

µ+

des

v.t

íp.

µ-d

esv

.típ

.



69 69

69 69 69

Els resultats també posen de manifest com el

consumidor mai o rarament sabria diferenciar

(abans o després del seu consum) quin ha estat el

seu mètode de producció19.

Les valoracions del producte quant als seus

atributs, tals com el seu sabor, el seu consum

durant tot l’any, la seva rapidesa en l’elaboració, el

seu preu i la seva adequació per al consum dels

infants són positives, seguint l’ordre esmentat.

Aquesta determinació es realitza mitjançant

preguntes d’escala en les que es valoren certs

atributs del producte (es mesura de 0 a 10; essent

0 gens d’acord, i 10, totalment d’acord). El musclo

és l’espècie que obté les millors valoracions.

El musclo també és el producte que es consumeix

més a la llar, essent l’orada el producte que es

declara consumir més en el restaurant. Pel que fa

la quantitat d’espines, els consumidors consideren

(relativament) que en tenen força (amb una

valoració de 5,7 per a truita i orada).

19 Veure fig. 20 (pg. 72).

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

70 7

0

70 70

70

a)

Vo

stè

creu

qu

e sa

p d

eter

min

ar la

fres

cor

del

pro

du

cte?

(Sí/

No

)

b)

I, c

om

ho

det

erm

ina?

(R

esp

ost

a m

últ

iple

)

Nú

mer

o d

e re

spo

stes

: 15

1 i

25

8, r

espe

ctiv

am

ent

En e

l ca

s d

els

pei

xos.

...

En e

l ca

s d

el m

usc

lo..

.N=2

41

Fig

ura

18

. Fre

sco

r d

el p

rod

uct

e

68,8

%70

,3%

59,7

%

0%20%

40%

60%

80%

100%

Ora

da

N=

160

Tru

ita

N=

101

Mu

sclo

N

=23

3

Sí

32,4

%

36,4

%

25,6

%

26,5

%

21,7

%

22,5

%

20,3

%

14,6

%

0%20

%40

%60

%80

%10

0%

OR

AD

A

TR

UIT

A

Els

ull

sL

es g

any

es o

brà

nq

uie

s

L'o

lor

Les

esc

ates

o l

a p

ell

44,4

%29

,0%

16,6

%9,

1%0,8%

0%20

%40

%60

%80

%10

0%

MU

SCL

OL'o

lor

Les

val

ves

El p

es (u

nit

ari)

El l

íqu

id in

terv

alv

ar

El c

olor

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

71 7

1

71 71

71

Fi

gu

ra 1

9. C

reu

qu

e a

qu

est

pro

du

cte

pro

vé d

e l’a

qü

icu

ltu

ra?

(R

esp

ost

a ú

nic

a)

6,3

%13

,9%

9,9

%

39

,4%

46

,5%

37

,8%

31

,3%

18

,8%

27

,0%

5,0

%

3,0

%

5,2

% 1,3

%

1,0

%

1,7

%

16

,9%

16

,8%

18

,5%

0%

20

%4

0%

60

%8

0%

10

0%

Ora

da

N=

16

0

Tru

ita

N

=1

01

Mu

sclo

N

=2

33

Sem

pre

La

ma

jori

a d

e v

ega

des

De

veg

ad

esR

ara

men

tM

ai

No

ho

sé

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

72 7

2

72 72

72

Fi

gu

ra 2

0. C

reu

qu

e p

ot

dif

eren

cia

r si

aq

ues

t p

rod

uct

e és

de

pes

ca e

xtra

ctiv

a o

si p

rové

de

l’aq

üic

ult

ura

, ab

an

s o

des

pré

s d

el s

eu c

on

sum

? (R

esp

ost

a ú

nic

a)

5,0

%13

,9%

6,0

%

15

,0%8

,9%

10

,7%

22

,5%

24

,8%

22

,3%

25

,6%

22

,8%

27

,9%

31

,9%

29

,7%

33

,0%

0%

20

%4

0%

60

%8

0%

10

0%

Ora

da

N=

16

0

Tru

ita

N

=1

01

Mu

sclo

N

=2

33S

emp

reL

a m

ajo

ria

de

veg

ad

esD

e v

ega

des

Ra

ram

ent

Ma

i



73 73

73 73 73

En el cas del musclo, el consumidor no el relaciona

amb un consum exclusiu per a l’elaboració d’altres

plats,concretament, paella, que és el que s’havia

determinat prèviament en el Focus Group de

consum moderat.

4.8. Anàlisi de les Preferències Revelades: Experiments d’Elecció

El coneixement de les preferències del consumidor

ens permet determinar quines són les

característiques més cercades en un producte per

part del consumidor. Existeixen diverses

metodologies per revelar aquestes preferències

que, generalment, es basen en l’observació i

l’anàlisi dels comportaments de compra. En aquest

estudi s’utilitza la metodologia dels Experiments

d’Elecció (EE).

La Teoria de microeconomia tradicional constitueix

el fonament teòric bàsic dels EE, donat que pel seu

desenvolupament s’assumeix que els consumidors

tendiran a maximitzar la seva utilitat subjectes a

una sèrie de restriccions pressupostàries.

Concretament, la base teòrica dels EE es sustenta



74 74

74 74 74

sobre la Teoria del valor, que proposa que la

utilitat que proporciona un bé es pot

descompondre en utilitats separades procedents

de les seves característiques o atributs particulars

(Lancaster, 1966). En aquesta línia, la base

economètrica dels EE es basa en els fonaments de

la Teoria de la utilitat aleatòria, que constitueix la

base de diversos models de presa de decisió en

Psicologia i Economia (Thurstone, 1927; Luce, 1959;

McFadden, 1974; Manski i Lerman, 1977).

En els EE, el bé objecte d’estudi es defineix a través

de descriptors que s’anomenen atributs (per

exemple origen). Els atributs del bé es defineixen, a

la vegada, en diversos valors concrets que es

denominen nivells (per exemple, Catalunya).

Les combinacions dels diferents nivells dels

atributs generaran les diferents alternatives

d’elecció, que representaran els diferents possibles

estats del bé d’interès. Aquestes alternatives

agrupades (generalment, en blocs de dos, tres o

quatre alternatives) generaran els conjunts

d’elecció que s’exposaran als enquestats.

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

75 7

5

75 75

75

Fi

gu

ra 2

1. V

alo

raci

ó d

els

con

sum

ido

rs d

e d

eter

min

ats

atr

ibu

ts d

els

pro

du

ctes

esp

ecíf

ics

(Tru

ita

, Ora

da

i Mu

sclo

). V

alo

raci

ó d

e 0

a 1

0 (

0=

gen

s d

’aco

rd;

10

= to

talm

ent

d’a

cord

)

7,9

7,7

7,1

7,2

6,2

6,2

5,9

5,7

7,3

7,5

6,8

6,8

6,7

6,3

5,7

5,7

8,0

8,0

7,6

7,4

7,3

6,3

5,4

4,2

0123456789

És

mol

t sa

boró

s/a

Es

cons

um

eix

tot l

’any

La

seva

el

abor

ació

és

mol

t ràp

ida

La

seva

el

abor

ació

és

mol

t var

iad

a

És

econ

òmic

/a

És

un

pro

du

cte

idea

l per

a

nens

/es

Es

cons

um

eix

més

en

els

rest

aura

nts

Té

mas

sa

esp

ina

Es

cons

um

eix

excl

usi

vam

ent

per

l’el

abor

ació

d

’alt

res

pla

ts

Ora

da

N=

160

Tru

ita

N=

101

Mu

sclo

N

=23

3

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

76 7

6

76 76

76

Atr

ibu

ts

Alt

ern

ativ

a d

e N

o -

El

ecci

ó

Alt

ern

ativ

a A

A

lte

rnat

iva

B

Atr

ibu

t 1

Cap

de

les

alte

rnat

ives

Co

mb

inac

ió d

e n

ivel

ls d

els

atri

bu

ts

A

Co

mb

inac

ió d

e n

ivel

ls d

els

atri

bu

ts

B

Atr

ibu

t 2

...

Atr

ibu

t M

on

etar

i

Qu

ina

com

pra

ries

?

Cap

A

B

Ta

ula

7. E

xem

ple

gen

èric

d’u

n c

on

jun

t d

’ele

cció



77 77

77 77 77

Els enquestats hauran de seleccionar, per a cada conjunt

d’elecció, quina és la seva alternativa preferida.20

La incorporació d’un atribut monetari, el preu del bé en

els conjunts d’elecció, ens permetrà inferir el valor

econòmic del conjunt d’elecció, així com el valor

individual dels atributs i nivells en unitats monetàries.

4.9. Principis dels Experiments d’Elecció

4.9.1. Teoria del Valor

La hipòtesi bàsica en l’aplicació dels EE és que els

individus obtenen la utilitat d’un bé a partir de les

característiques (atributs) que aquest posseeix, en

comptes de pel bé per se. A la vegada, s’assumeix que

aquestes característiques associades al bé són les que

proporcionen els diferents serveis que ofereix al seu

consumidor (Lancaster, 1966). Segons els fonaments de

la Teoria del Valor, coneguda també com a Teoria

Lancasteriana, la probabilitat de comprar un bé

particular és una funció de la utilitat lligada a aquest

mateix bé. Així, s’assumeix que la utilitat derivada d’un

bé està determinada a partir de les preferències

associades a cada nivell dels serveis proporcionats per

20 Veure exemple a taula 7 (pg. 76).



78 78

78 78 78

aquest bé. Seguint el model original presentat per

Lancaster (1966), tot bé s’ha de considerar com a un

conjunt de característiques objectives(s’assumeix igual

percepció de les mateixes per tots els consumidors) que

proporcionen un determinat grau de satisfacció en el

consumidor a través d’una funció d’utilitat personal

(subjectiva). De tot això, i basant-se en aquesta Teoria,

la utilitat proporcionada per un bé serà una funció dels

atributs del mateix.

4.9.2. Teoria de la Utilitat Aleatòria

Thurstone (1927) va proposar la Teoria de la utilitat

aleatòria com a base per explicar el criteri de

dominància entre un parell de béns (alternatives).

Segons aquest autor, els individus escollirien el bé

(alternativa) que els hi proporciona una major utilitat,

subjectes a les restriccions del pressupost i de temps, tal

i com ho prediu la Teoria econòmica clàssica. No obstant,

aquesta Teoria postula que un individu podria no escollir

el bé que un analista objectiu consideraria com el que

major utilitat reporta. Aquesta variació en la elecció del

bé podria ser explicada proposant un element aleatori

com a component més en la funció d’utilitat dels

individus. Així, la Teoria de la utilitat aleatòria considera

que la funció d’utilitat “U” es composa de dues parts:



79 79

79 79 79

una sistemàtica o determinista (observable) “V”, que

conté els factors considerats per qualsevol analista

objectiu, i una altra aleatòria o estocàstica (no

observable) ε, que recull totes les “informacions”

utilitzades pels individus en el moment de l’elecció, que

no estan sota el control de l’investigador. Així, la utilitat

d’una alternativa i qualsevol per a un individu n es pot

representar de la següent manera:

(1) Uin = Vin + εin

On:

Uin = Utilitat de l’alternativa i per a l’individu n

Vin = Component sistemàtic de la utilitat

εin = Component aleatori

Degut a la presència de la component aleatòria en la

funció d’utilitat, l’investigador mai no podrà entendre ni

predir perfectament les preferències dels enquestats. Es

tracta, doncs, d’un problema estocàstic que porta a la

definició de la “probabilitat d’elecció”. Així, la

probabilitat que un individu n esculli l’alternativa i, en

lloc de l’alternativa j (per a qualsevol i i j que pertanyin a

l’espai de les alternatives considerat, Cn), és equivalent a



80 80

80 80 80

la probabilitat que Ui sigui superior a Uj. Aquesta

condició ve donada per:

(2a) Pr(i|Cn) = Pr[Uin>Ujn] = Pr(Vin + εin > Vjn + εjn) j Cn\{j}

que és equivalent a:

(2b) Pr(i|Cn) = Pr(Vin - Vjn > εjn - εin) j Cn\{j}

L’equació (2a) demostra que la probabilitat que un

individu n esculli l’alternativa i en front d’una altra

alternativa j, essent i i j elements d’un conjunt d’elecció

Cn, és igual a la probabilitat que la component

sistemàtica i aleatòria de l’alternativa i per a l’individu n

sigui superior a la component sistemàtica i aleatòria de

l’alternativa j per a aquell mateix individu n. En aquesta

línia, i segons l’equació (2b), donat que els components

aleatoris no són observables, seria suficient calcular la

probabilitat que (Vin - Vjn) sigui superior a (εjn - εin).

Basant-se en aquestes expressions algebràiques, es pot

plantejar l’especificació d’un model que permeti calcular

la probabilitat d’escollir una alternativa concreta dins

d’un conjunt d’alternatives.



81 81

81 81 81

4.9.3. Especificació dels models d’elecció

Per tal d’obtenir un model que ens permeti estimar la

probabilitat d’elecció d’una alternativa dins d’un conjunt

d’alternatives, existeixen varies possibilitats

economètriques, conegudes genèricament amb el nom

de Models d’Elecció Discreta. Dins d’aquests, existeix

una àmplia gamma de models, que es classifiquen

segons el seu nombre i tipus d’alternatives, així com pel

tipus de funció probabilística assumida.

De tots els models d’elecció discreta existents, els

Experiments d’Elecció s’ajusten al model logístic

condicional (McFadden, 1974). Es tracta d’un model que

permet l’estimació de regressors que fan referència als

atributs de les alternatives, a través d’observacions

basades en eleccions d’alternatives per part dels

individus dins d’un subconjunt del total d’alternatives

possibles. A partir d’aquest model es pot obtenir la

valoració promig de la importància dels diferents

atributs que composen el bé a valorar pel conjunt dels

enquestats.

4.9.4. El model logístic condicional

Segons aquest model logístic, la probabilitat que un

individu n esculli l’alternativa i (Pin) entre les alternatives



82 82

82 82 82

possibles ( j Cn) es descriu a partir del següent

model (McFadden, 1974):

(3)

j Cn

L’estructura d’aquest model logístic condicional ens

indica que la probabilitat que una alternativa i sigui

escollida per l’individu n és una funció de la part

sistemàtica (Vin) de la funció d’utilitat de l’individu per a

l’alternativa en qüestió (i) i de totes les altres

alternatives (j) que pertanyen al conjunt d’elecció (Vjn).

A la vegada, és funció d’un paràmetre d’escala µ, que és

inversament proporcional a la desviació estàndard del

terme aleatori, i que s’assumeix normalment igual a la

unitat (Ben Akiva i Lerman, 1985). En tot cas, s’ha de

mencionar que aquesta aparent arbitrarietat no té cap

efecte sobre els nivells d’utilitat en el model

(Adamowicz et al., 1995).

L’equació (3) permet relacionar la probabilitat d’elecció

de cada alternativa amb la utilitat associada a les

mateixes. En aquest sentit, per tal de poder determinar

la importància relativa dels atributs que caracteritzen les

alternatives, cal definir la forma de la funció d’utilitat

que relacioni cada alternativa amb els seus



83 83

83 83 83

corresponents atributs. En principi, la funció d’utilitat

sistemàtica o observable d’un individu n per a

l’alternativa j (Vjn) pot tenir diferents formes. No obstant,

el més habitual en els models d’elecció és assumir que

Vjn és una funció lineal i additivament separable, seguint

aquesta formulació matemàtica:

(4)

On:

ASCj = Constant específica de l’alternativa

j = 1...J, representa l’alternativa considerada

dins el conjunt d’alternatives

k = 1...K, representa els atributs que

descriuen l’alternativa j

βk = Coeficient de la utilitat de l’atribut k

Xkj = Valor de l’atribut k en l’alternativa j

Aquesta forma d’especificar la funció d’utilitat es coneix

com la funció d’utilitat bàsica. Substituint l’equació (4)

en l’equació (3), la probabilitat que l’individu n esculli

l’alternativa i dins d’un conjunt d’alternatives es

conforma segons el següent model logístic condicional:

j Cn (5)



84 84

84 84 84

4.9.5. Interpretació econòmica de l’Experiment

d’Elecció

Una vegada estimats els coeficients del model, es

calculen els paràmetres que ens serviran per a la

interpretació econòmica dels resultats. Així, es poden

calcular les Relacions Marginals de Substitució (RMS)

entre qualsevol dels diferents atributs considerats,

simplement dividint els coeficients β obtinguts pels

mateixos. Per exemple, si βa és el coeficient de l’atribut

A i βb és el coeficient de l’atribut B, la corresponent RMS

serà el quocient:

(6)

En d’altres paraules, aquest quocient proporciona

informació sobre la quantitat de l’atribut A que els

enquestats estarien disposats a renunciar per tal

d’incrementar en una unitat el nivell de l’atribut B.

En presència d’un atribut monetari, introduït com un

atribut més dins del conjunt d’atributs que conformen el

disseny experimental de les alternatives, és possible

calcular els preus implícits (PI) de cada atribut (relació

marginal de substitució respecte els diners). Aquests



85 85

85 85 85

preus implícits expressen les disposicions a pagar dels

enquestats per un canvi unitari en els atributs no

monetaris. Efectivament, en el cas d’un model logit

condicional bàsic, els PI s’obtenen a partir del següent

quocient:

(7)

5. Aplicació empírica

El primer pas a realitzar per a l’aplicació d’un

Experiment d’Elecció (EE) és la identificació dels atributs

i els seus corresponents nivells. Els atributs utilitzats en

els EE de les espècies pesqueres analitzades (orada,

truita i musclo), es definiren responent als objectius de

l’estudi i, en base a una revisió de la literatura i als

resultats obtinguts de la fase qualitativa. Aquests es

mostren a la pàgina següent (taula 8) per a cadascuna

de les espècies analitzades:

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

86 8

6

86 86

86

Atr

ibu

ts

Sim

bo

logi

a d

els

atri

bu

ts

Niv

ells

Ori

gen

A

1

Cat

alu

nya

An

dal

usi

a

Grè

cia

Pre

sen

taci

ó

A2

Fres

ca s

ence

ra

Fres

ca f

ilete

jad

a

Co

nge

lad

a fi

lete

jad

a

Mèt

od

e d

e

Pro

du

cció

A

3

Aq

üic

ult

ura

Pes

ca e

xtra

ctiv

a

No

ho

ind

ica

Pre

u (

€/k

g)

A

4

€6

.00

€9

.00

€1

4.0

0

Tau

la 8

. Id

enti

fica

ció

del

s a

trib

uts

i el

s se

us

niv

ells

per

Ora

da

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

87 8

7

87 87

87

A

trib

uts

Si

mb

olo

gia

de

ls a

trib

uts

N

ive

lls

Ori

gen

A

1

Cat

alu

nya

Cas

tella

– L

leó

Fran

ça

Pre

sen

taci

ó

A2

Fres

ca s

ence

ra

Fres

ca f

ilete

jad

a

Co

nge

lad

a fi

lete

jad

a

Mèt

od

e d

e

Pro

du

cció

A

3

Aq

üic

ult

ura

Pes

ca e

xtra

ctiv

a

No

ho

ind

ica

Pre

u (

€/k

g)

A

4

€3

.00

€5

.50

€7

.00

Tau

la 9

.Id

enti

fica

ció

de

ls a

trib

uts

i el

s se

us

niv

ells

per

Tru

ita



88 88

88 88 88

Atributs

Simbologia

dels

atributs

Nivells

Origen A1

Catalunya

Galícia

Holanda

Presentació A2

Fresc a granel

Fresc en malla

Congelat sense valves

Mètode de

Producció A3

Aqüicultura

Pesca extractiva

No ho indica

Preu (€/kg) A4

€1.50

€3.00

€4.50

Una vegada identificats els atributs i els seus nivells, es procedeix a realitzar el corresponent disseny experimental per a la determinació dels conjunts d’alternatives d’elecció que es presentaran als enquestats. La utilització d’un disseny factorial complet genera un

total de 81 productes hipotètics, a base de combinar els

nivells dels atributs mencionats anteriorment. Aquests

generarien, a la vegada, un total de 34 x 34 (6.561)

Taula 10.Identificació dels atributs i els seus nivells per Musclo



89 89

89 89 89

possibles combinacions o conjunts d’elecció21. Per fer

l’anàlisi més assequible, es duu a terme un disseny

factorial fraccional ortogonal, que considera únicament

els efectes principals dels atributs. Aquesta decisió es

basa en l’evidència que els efectes principals poden

explicar un 90% de la variància del model d’elecció.

Aquest disseny ens permet reduir el nombre de conjunts

d’elecció de 6.561 (disseny complet) a només 9 conjunts

d’elecció.

A continuació, Figures 22, 23 i 24, es mostra un exemple

d’un conjunt d’elecció utilitzat per orada, truita i musclo.

En tots els casos es va fer servir el mateix procediment.

En els conjunts d’elecció es va introduir una fotografia

asèptica del producte, és a dir, una fotografia que

només diferenciés les alternatives d’elecció pels atributs

a analitzar. L’atribut identificat per la fotografia va ser la

presentació del producte. Aquesta fotografia es va

acompanyar d’una etiqueta del producte en la que

s’identificaren la resta d’atributs a analitzar: origen,

mètode de producció i preu.

21 Quan es presenten dues alternatives del bé objecte d’estudi per a cada conjunt d’elecció.

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

90 9

0

90 90

90

Fig

ura

22

. Exe

mp

le d

’un

co

nju

nt

d’e

lecc

ió p

er O

rad

a

A

. En

tre

aq

ues

tes

du

es o

pci

on

s q

uin

a d

’elle

s és

la s

eva

pre

feri

da

?

B.

I, l’

op

ció

esc

olli

da

, la

co

mp

rari

a?

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

91 9

1

91 91

91

Fig

ura

23

. Exe

mp

le d

’un

co

nju

nt

d’e

lecc

ió p

er T

ruit

a

A

. En

tre

aq

ues

tes

du

es o

pci

on

s q

uin

a d

’elle

s és

la s

eva

pre

feri

da

?

B.

I, l’

op

ció

esc

olli

da

, la

co

mp

rari

a?

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

92 9

2

92 92

92

Fig

ura

24

. Exe

mp

le d

’un

co

nju

nt

d’e

lecc

ió p

er M

usc

lo

A

. En

tre

aq

ues

tes

du

es o

pci

on

s q

uin

a d

’elle

s és

la s

eva

pre

feri

da

?

B.

I, l’

op

ció

esc

olli

da

, la

co

mp

rari

a?



93 93 93

93

5.1. Resultats per ORADA

El preu i la presentació del producte són els

atributs considerats pel consumidor en les seves

compres d’orada (atributs significatius). Els

resultats mostren una major preferència per un

producte fresc en front d’un de congelat,

especialment quan es presenta filetejat.

Els resultats obtinguts indiquen que l’origen i el

mètode de producció no fan variar les preferències

del consumidor. Tanmateix, pel que fa a l’origen,

tot i que els resultats no han estat significatius,

existeix una certa preferència pel producte

nacional, superior en el cas d’Andalusia.

A continuació es mostren els preus implícits

obtinguts, que indicaran la disposició a pagar per a

cada nivell observat.22 A partir d’aquests es pot

calcular la disposició a pagar per cadascuna de les

combinacions de producte. Així, per exemple, per

una orada de Catalunya, provinent de piscifactoria,

fresca i filetejada, el consumidor estaria disposat a

pagar 7,64 €/kg.

22 Veure fig. 25 (pg. 94).



94 94 94

94

*Indica que el valor observat és significatiu

Figura 25. Preus implícits obtinguts pel producte ORADA

5.2. Resultats per TRUITA

El preu, la presentació del producte i el seu origen

són els atributs considerats pel consumidor en les

seves compres de truita (atributs significatius). Els

1,38

4,03

-5,41

5,29

5,61*

-10,0*

0,65

0,13

-0,78

-15,00 -10,00 -5,00 0,00 5,00 10,00

Catalunya

Andalusia

Grècia

Fresca sencera

Fresca filetejada

Congelada filetejada

Aqüicultura

No indica

Pesca Extractiva O

rig

en

Pre

sen

taci

ó

Mèt

od

e d

e p

rod

ucc

ió

€/kg



95 95 95

95

resultats mostren una major preferència per un

producte fresc, tant per a la peça sencera com

filetejada, tot i que la presentació sencera obté

una major disposició a pagar. L’origen preferit és

Catalunya, amb una disposició a pagar positiva (i

significativa). Succeeix el contrari pel producte

provinent de França. D’altra banda, el mètode de

producció no modifica les preferències del

consumidor.

A la figura de la següent pàgina 23 es mostren els

preus implícits obtinguts, que indicaran la

disposició a pagar per a cada nivell observat. A

partir d’aquests es pot calcular la disposició a pagar

per cadascuna de les combinacions de producte.

Així, per exemple, per una truita de Catalunya,

provinent de piscifactoria, fresca i filetejada, el

consumidor estarà disposat a pagar 3,31 €/kg.

23 Veure fig. 26 (pg. 96).



96 96 96

96

*Indica que el valor observat és significatiu

Figura 26. Preus implícits obtinguts pel producte TRUITA

5.3. Resultats per MUSCLO

En el cas del musclo, tots els atributs analitzats han

estat significatius i, per tant, considerats pel

consumidor quan realitza les seves compres de

musclo.

1,93*

0,02

-1,95*

4,37*

1,08*

-5,46*

0,30

0,01

-0,31

-6 -4 -2 0 2 4 6

Catalunya

Castella Lleó

França

Fresca sencera

Fresca filetejada

Congelada filetejada

Aqüicultura

No indica

Pesca Extractiva O

rig

en

Pre

sen

taci

ó

Mèt

od

e d

e p

rod

ucc

ió

€/kg



97 97 97

97

Els resultats mostren una major preferència per un

producte fresc, tant en malla com a granel.

L’origen preferit és Catalunya, amb una disposició

a pagar positiva (i significativa), seguit per l’origen

Galícia, que també es valora positivament.

Succeeix el contrari pel producte provinent

d’Holanda. El mètode de producció preferit és el

salvatge o extractiu, que presenta valors positius i

significatius. El producte provinent de l'aqüicultura,

o quan no s’indica, ha obtingut disposicions a

pagar negatives (i significatives).

En la figura de la pàgina següent24 es mostren els

preus implícits obtinguts, que indicaran la

disposició a pagar per a cada nivell observat. Tots

els nivells observats són significatius. A partir dels

preus implícits obtinguts es pot calcular la

disposició a pagar per cadascuna de les

combinacions de producte. Així, per exemple, per

un musclo de Catalunya, produït per l'aqüicultura,

fresc en malla, el consumidor estaria disposat a

pagar 2,88 €/kg.

24 Veure fig. 27 (pg. 98).



98 98 98

98

Tots els nivells observats són significatius

Figura 27. Preus implícits obtinguts pel producte MUSCLO

5.4. Conclusions dels Experiments d’Elecció

El principal criteri emprat pels consumidors a l’hora

de seleccionar un producte pesquer és el preu i la

presentació del producte. En aquest sentit, el

consumidor prefereix un producte fresc front d’un

producte congelat.

1,64

0,52

-2,16

1,66

1,61

-3,27

-0,37

-0,42

0,78

-4 -3 -2 -1 0 1 2

Catalunya

Galícia

Holanda

Fresc granel

Fresc malla

Congelat sense valves

Aqüicultura

No indica

Pesca Extractiva

Ori

gen

P

rese

nta

ció

M

èto

de

de

pro

du

cció

€/kg



99 99 99

99

En el cas de l’orada, el consumidor prefereix una

presentació filetejada; mentre que en el cas de la

truita, es prefereix la presentació de la peça

sencera. Pel musclo, no existeixen gaires

diferències entre els resultats obtinguts pel

producte fresc a granel o en malla.

El mètode de producció dels productes pesquers

no modifica el comportament del consumidor,

excepte en el cas del musclo, amb una major

disposició a pagar per un producte de pesca

extractiva. En general, tampoc s’observa un efecte

negatiu en la disposició a pagar quan el mètode de

producció no apareix indicat en l’etiqueta del

producte.

La preferència pel musclo “salvatge” podria

explicar-se per l’associació que realitza el

consumidor entre el musclo de roca i la pesca

extractiva, tal i com indiquen els resultats de la

investigació qualitativa. El fet que el musclo de

roca sigui el preferit per a la majoria de

consumidors, donaria resposta a una major

preferència per un producte “salvatge”.

Una altra possible hipòtesi per a aquest resultat

seria el record per part del consumidor de notícies



100 100 100

100

amb connotacions negatives sobre marees

vermelles i d’altres contaminacions, que obliguen

als mariscadors a aturar la collita de musclo25.

S’observa com a mesura que incrementa el preu

del producte creix el desinterès per la resta

d’atributs considerats, especialment l’origen. Així,

quan el producte té un preu més elevat, com és el

cas de l’orada, aquest és el que més condiciona la

selecció. En canvi, quan el preu és més reduït, com

en el cas del musclo, la resta d’atributs considerats

resulta majorment significativa.

Pel que fa l’origen del producte, el consumidor

declara una disposició a pagar negativa en tots els

casos pel producte estranger. En el cas de la truita i

del musclo, Catalunya és l’origen preferit, amb una

disposició a pagar positiva i significativa. Per

l’orada, els resultats obtinguts, malgrat ser no

significatius, mostren una preferència per l’origen

andalús. Aquests resultats no responen a la

tendència esperada. No obstant, existeix la

denominació comercial “Crianza del Sur”,

específica per l’orada i creada en el 2002, que

alguns consumidors podrien reconèixer. 25 Exemple de notícia: El País: La marea roja obliga a cerrar seis polígonos de bateas de mejillón

http://www.elpais.com/articulo/Galicia/marea/roja/obliga/cerrar/poligonos/bateas/mejillon/elpepiautgal/20070622elpgal_18/Tes

http://www.elpais.com/articulo/Galicia/marea/roja/obliga/cerrar/poligonos/bateas/mejillon/elpepiautgal/20070622elpgal_18/Tes



101 101 101

101

6. Conclusions

El consumidor català de productes pesquers valora

positivament la incorporació d’aquests productes a

la seva dieta, principalment per una associació amb

una dieta sana. Entre els diferents productes

pesquers, el peix és el majorment consumit, amb

una preferència pel producte en fresc. Les compres

de productes pesquers es realitzen

majoritàriament en hipermercats i grans

superfícies, el que posa de manifest com el

consumidor cerca la seva conveniència, a l’hora de

comprar aquests productes.

Pel que fa a l’aqüicultura, el consumidor català

coneix quin és el concepte, encara que no

distingeixi entre mètodes de producció quan

realitza les seves compres, o bé, en el consum del

producte. Les actituds vers l’aqüicultura són

positives pel que fa alguns aspectes, tals com un

major respecte pel medi ambient, un major control

de les produccions (seguretat alimentaria) i un

menor preu. D’altra banda, també destaquen

actituds negatives vers l’aqüicultura quan es

compara amb la pesca extractiva. Els consumidors

consideren que les qualitats organolèptiques dels

seus productes són de qualitat inferior, així com les



102 102 102

102

seves propietats nutricionals i saludables. Un altre

dels inconvenients que es detecta en la fase

qualitativa, és l’opinió dels consumidors en relació

a l’alimentació que reben els productes procedents

de l’aqüicultura. Existeix un gran desconeixement

que genera especulació al respecte i desconfiança.

De la mateixa manera, també destaquen actituds

bucòliques vers el producte de pesca extractiva,

tractant-se aquest del “natural” o “el de veritat”.

En relació a l’origen del producte, existeix interès

per una producció local. Tanmateix, l’economia

familiar és un aspecte a tenir en compte en moltes

llars catalanes. Per aquest motiu, aquest interès, i

sobretot una major disposició a pagar, podria

quedar vinculada a determinats segments

socioeconòmics.

Per a les espècies analitzades (orada, truita i

musclo), la majoria dels consumidors d’aquests

productes creuen que la major part de les vegades

provenen de l’aqüicultura i, mai o rarament,

sabrien diferenciar en el seu consum quin ha estat

el seu mètode de producció (salvatge /aqüicultura).

Les actituds vers els tres productes són molt



103 103 103

103

positives en tots els casos, essent el musclo el que

rep les millors valoracions.

El principal criteri emprat pels consumidors a l’hora

de seleccionar un producte pesquer és el preu i la

presentació del producte. En aquest sentit, el

consumidor prefereix un producte fresc en front

d’un producte congelat.

El mètode de producció dels productes pesquers

no modifica el comportament del consumidor,

excepte en el cas del musclo, amb una major

disposició a pagar per un producte de pesca

extractiva. En general, tampoc s’observa un efecte

negatiu en la disposició a pagar quan el mètode de

producció no apareix indicat en l’etiqueta del

producte. Pel que fa l’origen del producte, el

consumidor declara una disposició a pagar

negativa en tots els casos pel producte estranger.



104 104 104

104

6.1. Recomanacions

Presentar al consumidor un producte de

qualitat, fresc i congelat, fàcil de preparar i

sense espines. En el cas del musclo es

recomana especialment la no congelació.

Mantenir les actituds positives dels

consumidors vers el consum de productes

pesquers.

Comunicar els avantatges derivats de

l’aqüicultura, així com donar a conèixer

alguns dels aspectes productius. En aquest

sentit, un exemple seria donar informació

sobre l’alimentació que reben els animals,

que és el factor que genera majors dubtes

(amb connotacions negatives) al

consumidor.

Reforçar la idea del control de producte

realitzat per les piscifactories i instal·lacions

aqüícoles catalanes. D’aquesta manera

l’origen del producte també donarà

garanties de seguretat. Un origen català

podria recolzar-se en una marca col·lectiva

o similar. Segons els resultats obtinguts en



105 105 105

105

aquest estudi, existeix cert interès al

respecte. Tanmateix, es recomana la

realització d’algun estudi preliminar, els

objectius específics del qual siguin la

determinació de l’acceptació potencial per

part del consumidor d’una acció d’aquestes

característiques com, per exemple, la

creació d’una marca col·lectiva; així com les

seves preferències i disposició a pagar

(valor de marca).

Controlar l’etiquetatge dels productes

pesquers, de manera que el consumidor

tingui tota la informació al seu abast a

l’hora de fer la selecció dels seus productes.

Pel que fa a l’origen, malgrat que l’origen

català no ha estat significatiu en tots el

casos analitzats, el consumidor declara la

seva preferència per un producte nacional

abans que un d’estranger.



106 106 106

106

7. Bibliografia

Adamowicz, W. (1998). “Alternative valuation

techniques: a comparison and movement towards

a synthesis”. En:Willis, K i Corkinadle, J. (Eds.).

Environmental valuation: New perspectives. Oxford

University Press, Londres.

Ben Akiva i Lerman (1985). “Discrete choice

analysis: Theory and application to travel demand”.

MIT Press, Cambridge MA.

COM (2009) 162 final. Comunicació de la Comissió

al Parlamento Europeo y al Consell. Construir un

futur sostenible per a l’aqüicultura. Nou impuls a

l’Estratègia pel desenvolupament sostenible de

l’aqüicultura europea.

DAAM. 2010. Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Estadístiques de consum a la llar.

DAAM. 2009. Departament d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

Estadístiques pesqueres.



107 107 107

107

FAO (2003). “Acuicultura sostenible para el futuro”.

Sala de premsa. 18 d’agost del 2003.

FAO website. Recursos de la pesca de captura.

FEAP (2009) en Presentació Máster

Interuniversitari Oficial d’Aqüicultura (UaB, UPC y

UB). 2010.

Fernández – Polanco J.M. (2005). “El sistema de

marketing y el microentorno de las empresas de

lubina y dorada” en: Acuicultura marina

mediterránea. Producción, comercialización.

Competencia internacional del sector español de la

lubina y la dorada. Ruesga S.M. (Director).

Fundación Alfonso Martín Escudero. Pàg. 167-200.

FROM (2011). Hábitos de compra y consumo de los

productos pesqueros en la población española.

MARM.

Lancaster K.J., (1966). “A New Approach to

Consumer Theory”. Journal of Political Economy,

74 (2), Pàg. 132-157.

http://www.fao.org/fishery/topic/3380/es

http://en.wikipedia.org/wiki/Journal_of_Political_Economy



108 108 108

108

Luce, R. (1959). “Individual choice behaviour: a

theoretical analysis”. John Wiley and Sons. Nova

York.

Manski C. i Lerman, S. (1977). “The estimation of

choice probabilities from choice based simples”.

Econometrica, 45 (8). Pàg. 1977-1988.

MARM (2009). “Monográfico productos de

acuicultura”. Observatorio del consumo y la

distribución alimentaria.

McFadden, D. (1974). “Conditional logit analysis of

qualitative choice behavior”. En: Zarembka, P. (Ed.).

Frontiers in econometrics. Academic Press. Nova

York.

Morgan, D.L. (1998b). “Planning focus groups.

Focus Group Kit 2”. Thousand Oaks: Sage

Publications Inc.

Morgan, D. i Krueger, R.A. (1993). “When to use

focus groups and why” en: Successful focus groups:

Advancing the state of the art. D. Morgan (Ed.).

Newbury Park, CA and London: Sage Publications.

Pàg. 3−19.



109 109 109

109

NVivo. 2006. Qualitative data analysis software.

QSR International Pty Ltd.

Thurstone, L. (1927). “A law of comparative

judgement”. Psychological Review, 34 (4). Pàg.

273-286.



NNNN NNNN NNNN

ANEXOS

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

i i i

Qü

esti

on

ari

de

la In

vest

iga

ció

Qu

an

tita

tiva

QÜ

ESTI

ON

AR

I FIL

TRE

P

A. H

A P

AR

TIC

IPA

T EN

ALG

UN

A E

NQ

UES

TA S

OB

RE

PR

OD

UC

TES

PES

QU

ERS

EN E

LS D

AR

RER

S 6

MES

OS?

Fi e

ntr

evi

sta

-

Sí ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. 1

Co

nti

nu

ar

-

No

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. 2

PB

. TR

EBA

LLA

VO

STÈ

O Q

UA

LSEV

OL

DEL

S M

EMB

RES

DE

LA S

EVA

FA

MÍL

IA,

EN A

LGU

NA

DE

LES

SEG

ÜEN

TS

PR

OFE

SSIO

NS?

P

ub

licit

at ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. 1

M

àrq

uet

ing

....

....

....

....

....

....

....

....

...

2

I

nve

stig

ació

de

mer

cat .

....

....

....

....

. 3

Fi

P

erio

dis

me

....

....

....

....

....

....

....

....

....

4

R

elac

ion

s p

úb

liqu

es

....

....

....

....

....

..

5

B

oti

gues

, fa

bri

caci

ó o

dis

trib

uci

ó

de

pro

du

ctes

pes

qu

ers,

o p

esca

...

6

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

ii

ii

ii

B

oti

ga o

dis

trib

uci

ó d

e co

txe

s ...

....

7

Co

nti

nu

ar

B

ancs

o

co

mp

anyi

es

asse

gura

do

res

....

....

....

....

....

....

....

...

8

C

ap d

’aq

ues

ts .

....

....

....

....

....

....

....

..

9

PC

. PO

DR

IA D

IR-M

E Q

UIN

A É

S LA

SEV

A E

DA

T? (

an

ota

r ed

at

exa

cta

i cl

ass

ific

ar

en g

rup

) (C

on

tro

l qu

ote

s):

Si n

o t

é e

ntr

e 2

0-7

0 a

nys

F

i en

tre

vist

a

M

enys

de

20

....

....

....

....

.

Fi

2

0-3

4 ..

....

....

....

....

....

....

..

1

3

5-4

4 ..

....

....

....

....

....

....

..

2

4

5-5

9 ..

....

....

....

....

....

....

..

3

6

0-7

0 ..

....

....

....

....

....

....

..

4

M

és d

e 7

0 ..

....

....

....

....

...

Fi

PD

. SEX

E:

H

om

e ..

....

....

....

....

....

....

..

1

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

iii

iii

iii

D

on

a ..

....

....

....

....

....

....

..

2

PE.

QU

INS

DEL

S SE

GÜ

ENTS

PR

OD

UC

TES

PES

QU

ERS

HA

CO

MP

RA

T V

OST

È EN

ELS

DA

RR

ERS

3 M

ESO

S?

L

len

guad

o ..

....

....

....

....

...

1

T

on

yin

a ..

....

....

....

....

....

...

2

O

rad

a ..

....

....

....

....

....

....

3

En

tre

vist

at v

àlid

T

ruit

a ..

....

....

....

....

....

....

4

M

usc

lo ..

....

....

....

....

....

..

5

O

stra

....

....

....

....

....

....

....

. 6

L

luç

....

....

....

....

....

....

....

...

7

Si n

o m

en

cio

na

cod

is 3

, 4 ó

5 →

Fi e

ntr

evi

sta

CO

NTR

OL

QU

OT

ES D

E LE

S 3

ESP

ÈCIE

S IN

DIC

AD

ES P

ELS

BLO

CS

DE

PR

OD

UC

TE E

SPEC

ÍFIC

I E

XP

ERIM

ENTS

D’E

LEC

CIÓ

(O

RA

DA

, TR

UIT

A i

MU

SCLO

)

PF.

Vo

stè

m’h

a d

it q

ue

ha

com

pra

t p

rod

uct

es p

esq

uer

s en

els

dar

rers

3 m

eso

s, P

AR

TIC

IPA

AC

TIV

AM

ENT

EN

LA D

ECIS

IÓ D

E C

OM

PR

A D

’AQ

UES

TS P

RO

DU

CTE

S?

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

iv

iv

iv

- Sí

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

1

- N

o ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

2

→ F

i en

tre

vist

a

PG

1.

QU

INS

SÓN

ELS

EST

UD

IS D

E M

AJO

R N

IVEL

L Q

UE

HA

REA

LITZ

AT

LA P

ERSO

NA

QU

E A

PO

RTA

L’I

NG

RÉS

P

RIN

CIP

AL

A L

A L

LAR

? _

____

___

____

____

____

____

____

___

P

G2

. QU

INA

ÉS

L’O

CU

PA

CIÓ

DE

LA P

ERSO

NA

QU

E A

PO

RTA

L’I

NG

RÉS

PR

INC

IPA

L A

LA

LLA

R?

_

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

____

__

(An

ota

r i o

bte

nir

info

rmac

ió s

ob

re e

l càr

rec,

qu

alif

icac

ió p

rofe

ssio

nal

pe

rso

ne

s so

ta la

se

va r

esp

on

sab

ilita

t)

PG

3. C

LASS

E SO

CIA

L

- A

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

1

- B

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

2

- C

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

3

- D

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

4

- E

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

5

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

v

v

v

PH

. QU

INA

ÉS

LA S

EVA

EST

RU

CTU

RA

FA

MIL

IAR

A L

A L

LAR

?

PI.

RES

IDÈN

CIA

. ON

VIU

? (C

on

tro

l qu

ote

s p

er p

roví

nci

a i

no

mb

re d

’ha

bit

an

ts d

el m

un

icip

i)N

om

del

mu

nic

ipi:_

____

____

____

____

____

____

____

____

___

C

P: _

____

____

___

PJ.

ON

VA

NÉI

XER

VO

STÈ?

. C

atal

un

ya ..

....

....

....

....

....

....

....

....

1

.

Res

ta d

’Esp

anya

....

....

....

....

....

....

2

.

Res

ta d

e la

UE

....

....

....

....

....

....

...

3

. R

esta

del

mó

n ..

....

....

....

....

....

....

. 4

Solt

er/a

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. 1

V

iu a

mb

la p

arel

la, s

ense

fill

s ..

....

....

....

....

....

....

. 2

P

arel

la a

mb

fill

s...

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

3

Fa

míli

a m

on

op

aren

tal (

amb

fill

s a

càrr

ec).

....

..

4

Fam

ília

amb

fill

s i a

ltre

s ad

ult

s...

....

....

....

....

....

..

5

Alt

res.

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

6

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

vi

vi

vi

QÜ

ESTI

ON

AR

I PR

INC

IPA

L

BLO

C C

ON

SUM

DE

PR

OD

UC

TES

PES

QU

ERS

P1

. P

OD

RIA

IN

DIC

AR

-NO

S Q

UIN

S SÓ

N

ELS

PR

INC

IPA

LS

MO

TIU

S P

ELS

QU

E C

ON

SUM

EIX

P

RO

DU

CTE

S P

ESQ

UER

S?

SI U

S P

LAU

, IN

DIQ

UI-

HO

EN

UN

A E

SCA

LA D

E 0

A 1

0, E

N L

A Q

UE

(0)

IND

ICA

QU

E N

O É

S G

ENS

IMP

OR

TAN

T P

ER

A V

OST

È I (

10

) Q

UE

ÉS M

OLT

IMP

OR

TAN

T.

Mo

stra

r ít

em

s al

eat

òri

ame

nt

A c

asa

no

stra

/mev

a, c

on

sum

im/e

ixo

pro

du

ctes

pes

qu

ers

per

qu

è...

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

Ens

agra

da

el s

eu s

abo

r

Són

n

ece

ssar

is

per

p

ort

ar

un

a d

ieta

sa

na

S’h

a d

e m

enja

r d

e to

t

Per

tra

dic

ió, c

ost

um

Són

fàc

ils d

e cu

inar

Per

qu

è en

s h

o h

a re

com

anat

el m

etge

Per

qu

è m

’aju

den

a m

ante

nir

un

a d

ieta

b

aixa

en

cal

ori

es

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

vii

vii

vii

Pel

seu

pre

u

Alt

res

(esp

ecif

icar

): _

___

____

____

P2

. PO

DR

IA IN

DIC

AR

QU

INA

ÉS

LA S

EVA

FR

EQÜ

ÈNC

IA D

E C

ON

SUM

SET

MA

NA

L O

MEN

SUA

L D

E P

EIX

?

____

____

____

_ V

EGA

DES

PER

SET

MA

NA

__

____

____

____

____

_ V

EGA

DES

PER

MES

P3

. PO

DR

IA IN

DIC

AR

QU

INA

ÉS

LA S

EVA

FR

EQÜ

ÈNC

IA D

E C

ON

SUM

SET

MA

NA

O M

ENSU

AL

DE

CA

RN

?

____

____

____

_ V

EGA

DES

PER

SET

MA

NA

__

____

____

____

____

_ V

EGA

DES

PER

MES

P4

. P

OD

RIA

IN

DIC

AR

Q

UIN

P

RES

SUP

OST

SET

MA

NA

L O

M

ENSU

AL

PR

OM

IG D

ESTI

NA

A L

A C

OM

PR

A D

E P

RO

DU

CTE

S P

ESQ

UER

S P

EL S

EU C

ON

SUM

A L

A L

LAR

(EN

EU

RO

S)?

____

____

____

____

____

____

€/S

ETM

AN

A

____

____

____

____

____

____

____

__ €

/MES

P5

. P

OD

RIA

IN

DIC

AR

Q

UIN

P

RES

SUP

OST

SET

MA

NA

L O

M

ENSU

AL

PR

OM

IG D

ESTI

NA

A L

A C

OM

PR

A D

E P

RO

DU

CTE

S C

AR

NIS

PEL

SEU

CO

NSU

M A

LA

LLA

R (

EN E

UR

OS)

? __

____

____

____

____

____

__ €

/SET

MA

NA

__

____

____

____

____

____

____

___

€/M

ES

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

vii

i vii

i vii

i P

6a.

PO

DR

IA IN

DIC

AR

QU

INS

DEL

S SE

GU

ENTS

PR

OD

UC

TES

PES

QU

ERS

CO

NSU

MEI

X V

OST

È A

LA

SEV

A L

LAR

?

P6

b.

I, Q

UIN

A P

RO

PO

RC

IÓ S

OB

RE

EL S

EU P

RES

SUP

OST

HA

REP

RES

ENTA

T C

AD

ASC

UN

DEL

S P

RO

DU

CTE

S SE

LEC

CIO

NA

TS E

N L

ES C

OM

PR

ES D

ELS

DA

RR

ERS

DO

S M

ESO

S? (

pro

du

ctes

sel

ecci

on

ats

en

P6

A)

Entr

evi

stad

or:

Mo

stre

u C

AR

TRÓ

am

b ll

ista

de

pro

du

cte

s. P

oss

ible

re

spo

sta

mú

ltip

le.

Pro

du

cte

pe

squ

er

P6

A

P6

B

Pei

x

1

Mo

l·lu

scs

(mu

sclo

, clo

ïssa

...I

NC

LOU

SÈP

IA, P

OP

I C

ALA

MA

R)

2

Cru

stac

is (

gam

ba,

llag

ost

í...)

3

TOTA

L

SUM

A =

10

0%

P7

a.P

OD

RIA

IN

DIC

AR

QU

INA

DE

LES

SEG

UEN

TS P

RES

ENTA

CIO

NS

DE

PEI

X C

ON

SUM

EIX

VO

STÈ

A L

A S

EVA

LL

AR

? (D

ema

na

r a

aq

uel

ls q

ue

ha

n d

ecla

rat

con

sum

ir p

eix

– P

6A

_1)

P7

b.

I, Q

UIN

A P

RO

PO

RC

IÓ S

OB

RE

EL S

EU P

RES

SUP

OST

DE

CO

MP

RA

DE

PEI

X H

A R

EPR

ESEN

TAT

CA

DA

SCU

N

DEL

S P

RO

DU

CTE

S SE

LEC

CIO

NA

TS E

N L

ES C

OM

PR

ES D

ELS

DA

RR

ERS

DO

S M

ESO

S? (

pro

du

ctes

sel

ecci

on

ats

en

P

7A

)

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

ix

ix

ix

Entr

evi

stad

or:

Mo

stre

u C

AR

TRÓ

am

b ll

ista

de

pre

sen

taci

on

s. P

oss

ible

re

spo

sta

mú

ltip

le.

Pe

ix

P7

A

P7

B

Fres

c o

ref

rige

rat

1

Co

nge

lat

i ult

raco

nge

lat

2

Pre

cuin

at (

incl

ou

arr

ebo

ssat

s)

3

En c

on

serv

a, a

do

bat

, sal

at o

fu

mat

4

Alt

res

(esp

ecif

ica

r:..

....

....

....

....

....

....

....

....

) 5

TOTA

L

SUM

A =

10

0%

P8

a.

EN Q

UIN

S D

ELS

SEG

ÜEN

TS E

STA

BLI

MEN

TS A

CO

STU

MA

VO

STÈ

A C

OM

PR

AR

ELS

PR

OD

UC

TES

PES

QU

ERS

FRES

CO

S Q

UE

CO

NSU

MEI

X H

AB

ITU

ALM

ENT?

P

8b

. I,

QU

INA

PR

OP

OR

CIÓ

SO

BR

E LA

SEV

A D

ESP

ESA

HA

N R

EPR

ESEN

TAT

CA

DA

SCU

N D

ELS

ESTA

BLI

MEN

TS

SELE

CC

ION

ATS

EN

LE

S C

OM

PR

ES

DE

PR

OD

UC

TES

PES

QU

ERS

FRES

CO

S D

ELS

DA

RR

ERS

DO

S M

ESO

S?

(est

ab

limen

ts s

elec

cio

na

ts e

n P

8A

)

Entr

evi

stad

or:

Mo

stre

u C

AR

TRÓ

am

b ll

ista

d’e

stab

lime

nts

. P

oss

ible

re

spo

sta

mú

ltip

le.

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

x

x

x

Esta

blim

en

ts

P8

A

P8

B

Hip

erm

erca

t /

Gra

n s

up

erfí

cie

s

1

Su

per

mer

cat

de

bar

ri

2

P

eixa

teri

a a

peu

de

carr

er

3

M

erca

t 4

On

lin

e*

5

TO

TAL

SU

MA

= 1

00

%

*Acl

arim

ent

com

pra

ON

LIN

E: e

l llo

c d

e co

mp

ra o

n li

ne

és

irre

lleva

nt,

tan

t u

n s

up

erm

erca

t o

n li

ne

com

un

a em

pre

sa e

spec

ialit

zad

a en

ve

nd

a o

n li

ne.

La

rest

a d

’op

cio

ns

fan

ref

erèn

cia

a la

co

mp

ra e

n e

l llo

c fí

sic

BLO

C R

ELA

CIÓ

AM

B E

LS P

RO

DU

CT

ES P

ESQ

UER

S

P9

. A C

ON

TIN

UA

CIÓ

VE

UR

À A

LGU

NES

AFI

RM

AC

ION

S SO

BR

E EL

S P

RO

DU

CTE

S P

ESQ

UER

S I E

L SE

U C

ON

SUM

. SI

US

PLA

U U

TILI

TZI

PER

A R

ESP

ON

DR

E U

NA

ESC

ALA

DE

0 A

10

, EN

LA

QU

E (0

) IN

DIC

A Q

UE

NO

EST

À G

ENS

D’A

CO

RD

AM

B L

ES A

FIR

MA

CIO

NS

I (1

0)

QU

E ES

TÀ T

OTA

LMEN

T D

’AC

OR

D.

EN

C

AS

IND

IFER

ENT

SELE

CC

ION

I (5

).

QU

AN

ES

TAN

TO

TALM

ENT

EN

DES

AC

OR

D,

ÉS

PER

QU

È ES

TAN

TO

TALM

ENT

D’A

CO

RD

AM

B L

A F

RA

SE IN

VER

TID

A (

com

enta

ri e

spec

ialm

ent

rela

tiu

a P

9e)

. FI

NS

A Q

UIN

PU

NT

ESTÀ

VO

STÈ

D’A

CO

RD

AM

B Q

UE.

..?

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xi

xi

xi

Mo

stra

íte

ms

ale

atò

riam

en

t P

9a

. Cre

ence

s g

ener

als

. “El

s p

rod

uct

es p

esq

uer

s...

”

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1

0

Són

nu

trit

ius

Són

san

s

Són

seg

urs

*

*per

seg

urs

en

ten

en q

ue

són

inn

ocu

s p

el c

on

sum

hu

mà

P

9b

. Cre

ence

s so

bre

ben

efic

is p

er a

la s

alu

t. “

Un

co

nsu

m d

e p

rod

uct

es p

esq

uer

s...

.”

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1

0

Red

uei

x el

ris

c d

e in

fart

Red

uei

x el

ris

c d

e p

atir

cer

ts c

ànce

r

Mill

ora

el d

ese

nvo

lup

amen

t d

els

oss

os

Esti

mu

la e

l de

sen

volu

pam

ent

cere

bra

l

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xii

xii

xii

P9

c.C

reen

ces

sob

re c

on

tin

gu

ts e

n e

ls p

rod

uct

es. “

Els

pro

du

ctes

pes

qu

ers

fres

cos

i co

ng

ela

ts c

on

ten

en..

.”

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1

0

Vit

amin

a D

Fib

ra a

limen

tàri

a

Met

alls

pe

san

ts

Res

idu

s d

e m

edic

amen

ts

P9

d. O

pin

ion

s i A

ctit

ud

s G

ene

rals

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1

0

Qu

an c

om

pro

pro

du

ctes

pes

qu

ers

sem

pre

em

fix

o e

n e

l seu

ori

gen

, i s

i no

h

i co

nst

a, h

o d

eman

o

Man

ten

ir le

s q

uan

tita

ts d

e ca

ptu

res

de

pes

ca a

ctu

als

és in

sost

enib

le p

er

l’eco

sist

em

a

En e

l fu

tur,

s’in

crem

enta

rà m

olt

el

pre

u d

els

pro

du

ctes

pe

squ

ers

Si t

rob

és p

rod

uct

es p

esq

uer

s am

b u

n

cert

ific

at d

e p

rod

ucc

ió s

ost

enib

le p

el

med

i am

bie

nt

els

com

pra

ria

sem

pre

,

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xii

i xii

i xii

i en

cara

qu

e fo

ssin

mé

s ca

rs

Si t

rob

és p

rod

uct

es p

esq

uer

s am

b u

n

cert

ific

at d

e q

ual

itat

els

co

mp

rari

a se

mp

re, e

nca

ra q

ue

foss

in m

és

cars

Els

pro

du

ctes

pe

squ

ers

són

mo

lt f

àcils

d

’ela

bo

rar

Les

esp

ine

s d

el p

eix

són

un

gra

n

inco

nve

nie

nt

per

al s

eu c

on

sum

P9

e. O

pin

ion

s i A

ctit

ud

s d

els

pro

du

ctes

pes

qu

ers

fres

cos

i co

ng

ela

ts

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1

0

Els

pro

du

ctes

pe

squ

ers

fre

sco

s só

n

mé

s ca

rs q

ue

els

co

nge

lats

Els

pro

du

ctes

pes

qu

ers

con

gela

ts s

ón

m

és

salu

dab

les

qu

e el

s fr

esc

os

Els

pro

du

ctes

pe

squ

ers

fre

sco

s sa

ben

m

illo

r q

ue

els

con

gela

ts

Els

pro

du

ctes

pe

squ

ers

con

gela

ts s

ón

m

és

còm

od

es

d’e

lab

ora

r q

ue

els

fre

sco

s

Els

pro

du

ctes

p

esq

uer

s p

rep

arat

s o

p

recu

inat

s só

n m

enys

sal

ud

able

s

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xiv

xiv

xiv

El

s p

rod

uct

es p

esq

uer

s u

ltra

co

nge

lats

só

n m

és

salu

dab

les

qu

e el

s co

nge

lats

VA

LOR

AR

AM

B E

SCA

LA D

E 0

A 1

0 P

ER A

CA

DA

FR

ASE

B

LOC

CO

NEI

XEM

ENT

DE

DEN

OM

INA

CIO

NS

CO

MER

CIA

LS

P1

0.

ALG

UN

ES

PER

SON

ES

CO

M

VO

STÈ

ASS

OC

IEN

A

LGU

NS

PR

OD

UC

TES

PES

QU

ERS

AL

SEU

O

RIG

EN.

SI

HA

GU

ÉS D

’ASS

OC

IAR

ELS

PR

OD

UC

TES

QU

E LI

PR

ESEN

TAR

EM A

CO

NTI

NU

AC

IÓ A

UN

OR

IGEN

DET

ERM

INA

T,

QU

IN S

ERIA

? (p

reg

un

ta o

ber

ta)

An

xova

de

___

____

____

___

G

amb

a d

e _

____

____

____

_

Ora

da

de

___

____

____

____

M

usc

lo d

e _

____

____

____

_

Ost

ron

s d

e __

____

____

____

Tr

uit

a d

e __

____

____

____

_

BLO

C E

TIQ

UET

ATG

E D

ELS

PR

OD

UC

TES

PES

QU

ERS

P1

1.

QU

AN

CO

MP

RA

PR

OD

UC

TES

PES

QU

ERS

FRES

CO

S, C

ON

EIX

EL

CO

NTI

NG

UTS

DE

LES

SEV

ES E

TIQ

UET

ES?

(Res

po

sta

ún

ica

)

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xv

xv

xv

Sí ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

..

1

Sem

pre

qu

e h

i co

nst

en ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

2

N

o s

abia

qu

e ex

isti

en ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

3

No

, no

aco

stu

mo

a ll

egir

-les

....

....

....

....

....

....

....

..

4

P1

2. Q

UA

N C

OM

PR

A P

RO

DU

CTE

S P

ESQ

UER

S C

ON

GEL

ATS

I C

ON

SER

VES

, NO

RM

ALM

ENT.

..(R

esp

ost

a m

últ

iple

)

Lleg

eixo

la in

form

ació

de

ls e

nva

sos.

....

....

....

....

....

....

....

....

..

1

Lleg

eixo

la “

tab

lilla

”id

enti

fica

tiva

(co

nge

lats

a g

ran

el)

....

. 2

N

o, n

o a

cost

um

o a

lleg

ir-l

es ..

....

....

....

....

....

....

....

3

BLO

C S

OB

RE

AQ

ÜIC

ULT

UR

A

CO

NEI

XEM

ENT

P

13

. A

CO

NTI

NU

AC

IÓ V

EU

RÀ

UN

A S

ÈRIE

DE

DEF

INIC

ION

S SO

BR

E A

QÜ

ICU

LTU

RA

. EN

S P

OD

RIA

DIR

QU

INA

C

REU

QU

E ÉS

LA

CO

RR

ECTA

? M

ost

rar

íte

ms

rota

nt

ale

atò

riam

en

t

1.

Co

nju

nt

de

tècn

iqu

es, a

ctiv

itat

s i c

on

eixe

men

t d

el c

ult

iu d

’esp

ècie

s aq

uàt

iqu

es, v

eget

als

i an

imal

s 2

. C

on

jun

t d

e d

isp

osi

cio

ns

regu

latò

ries

so

bre

la g

est

ió s

ost

enib

le d

els

recu

rso

s m

arin

s

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xvi

xvi

xvi

3.

Co

nju

nt

de

regu

laci

on

s m

edi a

mb

ien

tals

per

pro

veir

un

pro

du

cte

del

mar

de

qu

alit

at

4.

Cap

de

les

ante

rio

rs

P1

4.

CO

NEI

X I

DIS

TIN

GEI

X (

EN L

ES S

EVES

CO

MP

RES

) EL

S D

IFER

ENTS

MÈT

OD

ES D

E P

RO

DU

CC

IÓ?

PES

CA

EX

TRA

CTI

VA

, AQ

ÜIC

ULT

UR

A I

MA

RIS

QU

EIG

?

Sí, c

on

eix

i dis

tin

geix

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

..

1

Sap

qu

e ex

iste

ixen

per

ò n

o d

isti

nge

ix ..

....

....

....

..

2

No

sap

qu

e ex

iste

ixen

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

3

IN

DIC

AR

A L

’EN

QU

ESTA

T Q

UIN

A É

S LA

DEF

INIC

IÓ D

’AQ

ÜIC

ULT

UR

A

Co

nju

nt

de

tèc

niq

ue

s, a

ctiv

itat

s i

con

eix

em

en

t d

el

cult

iu d

’esp

èci

es

aqu

àtiq

ue

s, v

ege

tals

i

anim

als

AC

TIT

UD

S P

15

. A C

ON

TIN

UA

CIÓ

VEU

RÀ

ALG

UN

ES A

FIR

MA

CIO

NS

SOB

RE

L’A

QÜ

ICU

LTU

RA

. SI

US

PLA

U U

TILI

TZI

PER

A R

ESP

ON

DR

E U

NA

ESC

ALA

DE

0 A

10

, EN

LA

QU

E (0

) IN

DIC

A Q

UE

NO

EST

À G

ENS

D’A

CO

RD

AM

B L

ES A

FIR

MA

CIO

NS

I (1

0)

QU

E ES

TÀ T

OTA

LMEN

T D

’AC

OR

D.

EN C

AS

IND

IFER

ENT

SELE

CC

ION

I (5

). Q

UA

N E

STA

N T

OTA

LME

NT

EN D

ESA

CO

RD

, ÉS

PER

QU

È ES

TAN

TO

TALM

ENT

D’A

CO

RD

AM

B L

A F

RA

SE

INV

ERTI

DA

.

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xvii

xvii

xvii

FIN

S A

QU

IN P

UN

T ES

TÀ V

OST

È D

’AC

OR

D A

MB

QU

E...

?

Mo

stra

íte

ms

ale

atò

riam

en

t

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1

0

Qu

an c

om

pro

pro

du

ctes

pes

qu

ers

sem

pre

co

nec

si p

rove

nen

de

l’aq

üic

ult

ura

o d

e la

p

esca

ext

ract

iva

Els

pro

du

ctes

p

esq

uer

s p

roce

den

ts

de

l’a

qü

icu

ltu

ra

són

m

és

resp

ect

uo

sos

amb

el

m

edi a

mb

ien

t q

ue

els

de

la p

esc

a ex

trac

tiva

Els

pro

du

ctes

pro

ced

ents

de

la p

esca

ex

trac

tiva

sab

en m

illo

r q

ue

els

de

l’aq

üic

ult

ura

Els

pro

du

ctes

pe

squ

ers

pro

ced

ents

de

la

pes

ca e

xtra

ctiv

a só

n m

és

salu

dab

les

qu

e el

s d

e l’a

qü

icu

ltu

ra

Els

pro

du

ctes

pe

squ

ers

pro

ced

ents

de

l’aq

üic

ult

ura

só

n m

és n

utr

itiu

s q

ue

els

de

la

pes

ca e

xtra

ctiv

a

Els

pro

du

ctes

de

l’aq

üic

ult

ura

só

n m

és

segu

rs*

qu

e e

ls d

e la

pe

sca

extr

acti

va

*Per

seg

urs

en

ten

em a

qu

ells

qu

e só

n in

no

cus

pel

co

nsu

m h

um

à.

VA

LOR

AR

AM

B E

SCA

LA D

E 0

A 1

0 P

ER A

CA

DA

FR

ASE

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xvii

i xvii

i xvii

i B

LOC

PR

OD

UC

TE

ESP

ECÍF

IC:

OR

AD

A, T

RU

ITA

i M

USC

LO

No

mb

re d

’en

qu

est

a se

gon

s p

en

etr

ació

de

l pro

du

cte

en

el m

erc

at

P1

6. A

MB

QU

INA

FR

EQÜ

ÈNC

IA A

CO

STU

MA

A C

ON

SUM

IR O

RA

DA

/ TR

UIT

A /

MU

SCLO

? (R

esp

ost

a ú

nic

a)

Du

es o

més

ve

gad

es a

la s

etm

ana

....

....

....

....

....

1

Un

a ve

gad

a a

la s

etm

ana.

....

....

....

....

....

....

....

....

. 2

Un

a ve

gad

a ca

da

du

es s

etm

anes

....

....

....

....

....

. 3

Un

a ve

gad

a al

mes

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

4

Men

ys d

’un

a ve

gad

a al

me

s ..

....

....

....

....

....

....

... 5

P

17

. Q

UIN

PR

EU V

A P

AG

AR

PER

L’O

RA

DA

/ TR

UIT

A /

MU

SCLO

L’Ú

LTIM

A V

EG

AD

A Q

UE

EN

VA

CO

MP

RA

R (

EN

EUR

OS

PER

KIL

OG

RA

M)?

__

____

____

____

____

€/K

G

ó in

dic

ar N

O H

O S

É

P1

8a.

A

C

ON

TIN

UA

CIÓ

V

EUR

À

ALG

UN

ES

CA

RA

CTE

RIS

TIQ

UES

Q

UE

ELS

CO

NSU

MID

OR

S O

BSE

RV

EN

EN

OR

AD

A/

TRU

ITA

/ M

USC

LO F

RES

C P

ER D

ETER

MIN

AR

LA

SE

VA

FR

ESC

OR

. V

OST

È C

REU

QU

E SA

P D

ETER

MIN

AR

LA

SEV

A F

RES

CO

R?

Sí ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. 1

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xix

xix

xix

N

o ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

... 2

P

18

b.

SI H

A C

ON

TEST

AT

QU

E SÍ

A P

18

a, S

I U

S P

LAU

IN

DIQ

UI

QU

È EX

AM

INA

PER

A D

ETER

MIN

AR

LA

FR

ESC

OR

D

E L’

OR

AD

A/

TRU

ITA

/ M

USC

LO F

RES

C. (

Po

ssib

le r

esp

ost

a m

últ

iple

) P

ER O

RA

DA

I TR

UIT

A

Les

gan

yes

o b

ràn

qu

ies

....

....

....

....

....

....

....

. ..

....

....

.. 1

El

s u

lls ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

.. .

....

....

... 2

L’

olo

r ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

....

3

Les

esc

ates

o la

pel

l ...

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

. 4

Alt

res

(esp

ecif

icar

) ..

....

....

....

....

....

....

....

....

.. .

....

....

... 5

P

ER M

USC

LO

Les

valv

es ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

. 1

El lí

qu

id in

terv

alva

r ..

....

....

....

....

....

....

....

....

. ..

....

....

.. 2

L’

olo

r ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

....

3

El p

es (

un

itar

i) ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. ..

....

....

.. 4

A

ltre

s (e

spec

ific

ar)

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

. 5

P1

9. C

REU

QU

E L’

OR

AD

A/

TRU

ITA

/ M

USC

LO P

RO

CED

EIX

DE

L’A

QÜ

ICU

LTU

RA

? (R

esp

ost

a ú

nic

a)

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xx

xx

xx

Sem

pre

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

.. .

....

....

... 1

La

maj

ori

a d

e ve

gad

es ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. ..

....

....

.. 2

D

e ve

gad

es

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

. 3

Rar

amen

t ...

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

. 4

Mai

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. ..

....

....

.. 5

N

o h

o s

é ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

....

6

P2

0.

CR

EU Q

UE

PO

T D

IFER

EN

CIA

R E

NTR

E U

NA

OR

AD

A/

TRU

ITA

/ M

USC

LO D

E P

ESC

A E

XTR

AC

TIV

A I

UN

P

RO

CED

ENT

DE

L’A

QÜ

ICU

LTU

RA

AB

AN

S O

DES

PR

ÉS D

EL S

EU C

ON

SUM

? (R

esp

ost

a ú

nic

a)

Sem

pre

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

.. .

....

....

... 1

La

maj

ori

a d

e ve

gad

es ..

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. ..

....

....

.. 2

D

e ve

gad

es

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

. 3

Rar

amen

t ...

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

...

....

....

. 4

Mai

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

....

. ..

....

....

.. 5

P

21

. A C

ON

TIN

UA

CIÓ

VEU

RÀ

ALG

UN

ES A

FIR

MA

CIO

NS

SOB

RE

L’O

RA

DA

/ TR

UIT

A /

MU

SCLO

SI

US

PLA

U U

TILI

TZI

PER

A R

ESP

ON

DR

E U

NA

ESC

ALA

DE

0 A

10

, EN

LA

QU

E (0

) IN

DIC

A Q

UE

NO

EST

À G

ENS

D’A

CO

RD

AM

B L

ES A

FIR

MA

CIO

NS

I (1

0)

QU

E ES

TÀ T

OTA

LMEN

T D

’AC

OR

D

FIN

S A

QU

IN P

UN

T ES

TÀ V

OST

È D

’AC

OR

D A

MB

QU

E L’

OR

AD

A/

TRU

ITA

/ M

USC

LO..

.?

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xxi

xxi

xxi

Mo

stra

íte

ms

ale

atò

riam

en

t

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1

0

És u

n p

rod

uct

e id

eal p

er a

nen

s/e

s

La s

eva

ela

bo

raci

ó é

s m

olt

ràp

ida

La s

eva

ela

bo

raci

ó é

s m

olt

var

iad

a

Es c

on

sum

eix

tot

l’an

y

Es c

on

sum

eix

més

en

els

res

tau

ran

ts

És e

con

òm

ic/a

És m

olt

sab

oró

s/a

Esp

ecíf

ica

d’O

rad

a i

Tru

ita

Té m

assa

esp

ina

Esp

ecíf

ica

de

Mu

sclo

Es c

on

sum

eix

excl

usi

vam

ent

per

l’el

abo

raci

ó

d’a

ltre

s p

lats

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xxii

xxii

xxii

BLO

C E

XP

ERIM

ENT

D’E

LEC

CIÓ

Entr

evi

stad

or:

M

OST

RA

R

BA

RR

EJA

DES

I

ALE

ATÒ

RIA

MEN

T LE

S 9

FI

TXES

D

E LE

S C

OM

BIN

AC

ION

S A

TES

TA

R.

An

oti

les

resp

ost

es

en

el q

uad

re q

ue

apar

eix

a c

on

tin

uac

ió

Entr

evi

stad

or:

Mo

stri

la

pri

me

ra f

itxa

qu

e a

par

egu

i d

esp

rés

de

bar

reja

r i

ind

iqu

i-h

o e

n l

a ta

ula

de

re

spo

sta

MO

STR

AR

ALE

AT

ÒR

IAM

ENT

LES

9 C

OM

BIN

AC

ION

S A

TES

TA

R

CA

DA

OP

CIÓ

LI O

FER

EIX

: -L

’OR

IGEN

DEL

PR

OD

UC

TE: C

ATA

LUN

YA, C

CA

A E

SPA

NYO

LA O

UN

ALT

RE

PA

ÍS

-EL

PR

EU: B

AIX

, MIT

JÀ O

ALT

-L

A P

RES

ENTA

CIÓ

DE

CO

MP

RA

: EN

CA

S D

E P

EIX

OS,

FR

ESC

SEN

CER

, FR

ESC

FIL

ETE

JAT

O C

ON

GEL

AT

FILE

TEJA

T, I

EN

CA

S D

EL M

USC

LO,

FRES

C A

GR

AN

EL,

FRES

C E

N M

ALL

A O

CO

NG

ELA

T SE

NSE

P

ETX

INA

-E

L M

ÈTO

DE

DE

PR

OD

UC

CIÓ

: D

E P

ESC

A E

XTR

AC

TIV

A O

D’A

QÜ

ICU

LTU

RA

P

.22

a. E

NTR

E A

QU

ESTE

S D

UES

PR

IMER

ES

OP

CIO

NS

D’O

RA

DA

/ TR

UIT

A/M

USC

LO,

QU

INA

D’E

LLES

C

OM

PR

AR

IA?

I, E

NTR

E A

QU

EST

S A

LTR

ES D

UES

OP

CIO

NS,

QU

INA

CO

MP

RA

RIA

?...

Es

tud

i de

Po

sici

on

ame

nt

de

ls P

rod

uct

es

Aq

üíc

ole

s C

atal

ans

pe

r p

art

de

l Co

nsu

mid

or

a C

atal

un

ya

xxii

i xxii

i xxii

i P

.22

b.

DE

LES

OP

CIO

NS

D’O

RA

DA

/ TR

UIT

A/M

USC

LO,

ESC

OLL

IDES

, SI

US

PLA

U,

MA

RQ

UI

AQ

UEL

LES

QU

E C

OM

PR

AR

IA. (

Res

po

sta

mú

ltip

le. I

nd

iqu

i de

qu

ines

fit

xes

són

les

op

cio

ns

qu

e co

mp

rari

a)

TAU

LA D

E R

ESP

OST

A

Mo

stra

da

1r

O

pci

ó A

O

pci

ó B

P

22

B

Co

mp

rari

a?

1

Fitx

a 1

1

2

2

Fitx

a 2

1

2

3

Fitx

a 3

1

2

4

Fitx

a 4

1

2

5

Fitx

a 5

1

2

6

Fitx

a 6

1

2

7

Fitx

a 7

1

2

8

Fitx

a 8

1

2

9

Fitx

a 9

1

2

SI U

S P

LAU

, IN

DIQ

UI Q

UE

HA

FIN

ALI

TZA

T L’

ENQ

UES

TA

MO

LTES

GR

ÀC

IES

PER

LA

SEV

A C

OL·

LAB

OR

AC

IÓ.

24

24

25

25

Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans per...

Documents

Transcript of Estudi de Posicionament dels Productes Aqüícoles Catalans per...