TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … ·...

25
TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT

Transcript of TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … ·...

Page 1: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I  POSICIONAMENT

Page 2: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

ÍNDEX

Presentació de la monografia 3

1. Evolució del mercat del treball 4

2. Factors de canvi globals 5

3. Impacte laboral de la Indústria 4.0 7

4. Formació 4.0 11

5. Noves competències i formes de treballar 12

6. Reptes de futur 14

7. Casos i aplicacions pràctiques 15

5.1. Corea del Sud, primer pas cap a la introducció de taxes als robots

5.2. B-MINCOME, el primer projecte pilot de Renda Universal a Barcelona

5.3. Finlàndia i el seu projecte pilot de Renda Universal

5.4. El Regne Unit i el sistema d’immigració per punts

5.5. Beneficis de l’FP Dual a l’Àrea Metropolitana

5.6. Compte d’Activitat Personal i Complements Salarials per fer front al canvi tecnològic des de França

8. Repercussió i aplicabilitat a l’AMB 22

9. Recomanacions 23

10. Bibliografia 24

2

Page 3: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

El món del treball es troba en un context de plena transformació.L’emergència de nous paradigmes com l’economia circular, l’economiacolꞏlaborativa o de noves tecnologies 4.0 com la robòtica, la intelꞏligènciaartificial o la gestió de dades definiran cada cop més les característiquesdel treball futur.

Si bé és cert que la digitalització dels processos productius està guanyantterreny, el fet que no existeixi cap regulació al respecte, ni evidències decom la seva introducció afectarà el mercat laboral provoca incertesa,temors i inseguretat. En aquest context, ens preguntem: quinescompetències hauran de tenir els professionals del futur? Quinsconeixements i valors? Com hauran de colꞏlaborar les universitats, lesempreses i el sector públic? El paradigma formatiu de l’educació superiorseguirà tenint plena vigència o s‘haurà de formular de nou?

3

Aquest informe té com a objectius conèixer les forces de canvi quedefiniran el mercat del treball del futur, la transformació del mateix i lesimplicacions que tindrà pels individus, les organitzacions i les polítiquespúbliques.

PRESENTACIÓ DE LA MONOGRAFIA

Page 4: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

4

El mercat del treball europeu ha patit una evolució històrica moltdiferenciada, condicionada per contextos polítics i econòmicscanviants. Una visió general i de conjunt d’aquesta transiciópermet establir quatre grans etapes: des d’un període configuratper la forta regulació del mercat laboral i d’expansió educativa,fins a la transició que es construeix posteriorment sobre la crisiestructural de l’ocupació i dels canvis derivats del nouparadigma tecnològic [1].

El creixement de la població mundial, l’augment de les taxes dedependència en els països més desenvolupats, l’economiaglobalitzada i de base financera, la preocupació pel canviclimàtic o l’impacte disruptiu de la robòtica o la intelꞏligènciaartificial en el món laboral són alguns dels factors d’entorn quedeterminaran el mercat de treball del futur.

L’estructura laboral dels sectors crítics de l’activitat econòmicaper impulsar la producció, el consum i crear llocs de treballsegurs i estables ha entrat en crisi. Avui, l’ocupació es crea ambavenços tecnològics. Les noves tecnologies han provocatl’aparició de noves formes de negoci i ajudat les empreses aestalviar costos, reduir errors, reunir i recopilar dades i tambéalliberar els treballadors de tasques repetitives. Això permetràque les empreses inverteixin en el capital humà demandat delsegle XXI.

Existeixen diferents posicions sobre l’impacte que poden tenirles noves tecnologies en el món del treball. No obstant elsexperts coincideixen en el fet que el mercat laboral necessita lacooperació entre governs, líders empresarials i socials iinstitucions educatives per enfortir el talent i el capital humànecessari per mantenir el creixement laboral en la quartarevolució industrial.

• Obligatorietat legal de l’escola primària i importància del seu rol com a instrument de mobilitat social ascendent. La població poc (o gens) qualificada té l’oportunitat d’accedir a l’activitat laboral en sectors en expansió.

• L’estat regula el mercat de treball i de la contractació, la protecció de l’atur, la creació de sistemes d’ocupació, la formació ocupacional i contínua.

• Els moviments de la mà d’obra (migracions) tenen un paper important.

• El sistema d’aprenentatge professional s’efectua al lloc de treball (estructures gremials, explotacions familiars, etc.).

• L’accés a l’activitat laboral es fa mitjançant un mercat de treball escassament regulat. Tot i la inhibició de l’Estat, s’estableixen alguns mecanismes d’atenció a un sector ampli de població en situació de pobresa econòmica i cultural.

• Escolarització pràcticament universal i augment de l’accés a la universitat. Creixement conseqüent de les expectatives laborals, que no es corresponen amb les oportunitats socials disponibles: tendències inflacionàries, crisi econòmica de sectors clau, augment incontrolable de l’atur expert i juvenil i d’edats avançades.

• Increment de la despesa pública per part de l’Estat: subsidis d’atur, programes socials, subsidis a empreses i sectors clau.

“Més de la meitat dels jovestreballaran en ocupacions queencara no s’han inventat”

“El 40 o el 50% dels llocs detreball desapareixeran”

“Històricament, totes lesrevolucions tecnològiques hanacabat creant més llocs detreball que els que destruïen. Laprova és que seguim treballant”

Evolució del mercat del treball

s.XXIMitjans s.XXs.XIX

Futur

Page 5: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

5

Els canvis sociodemogràfics han condicionattradicionalment la composició de la força de treball almón, i continuaran fent-ho en els pròxims anys.

La població mundial va arribar als 7.349 milions el2015, i s’estima que arribarà als 9.725 milions l’any2050 i a més d’11.213 milions l’any 2100 [2]. Més de lameitat d’aquest creixement s’esdevindrà al continentafricà abans de 2050. Aquest creixement, desigual enel territori, estarà condicionat per diferents factors.

L’envelliment de la població en les economies mésdesenvolupades i la concentració de les generacionsmés joves en les poblacions en desenvolupament, ésuna de les principals realitats ja pronosticades perdiverses institucions. L’Oficina Internacional del Treball(OIT) preveu una disminució del 7% de la poblacióactiva en els països de l’OCDE, i un conseqüentaugment de les taxes de dependència arreu del mon.

Les economies més desenvolupades comencen ja aveure un endarreriment de l’edat de jubilació dels seustreballadors (passats el 65 anys) per tal d’assegurar lesseves pensions. Aquesta societat més envellida tambéprovoca el sorgiment de noves necessitats, amb lacreació de nous productes, serveis i models de negoci.Les economies en desenvolupament, en canvi,s’enfronten a un repte molt diferent: el necessariaugment dels recursos en educació per garantir l’accésa una educació d’alta qualitat.

Factors de canvi globals

Demogràfics i sòcioeconòmics+Els fluxos migratoris poden ajudar a mitigaraquestes diferències demogràfiques. Els constants iràpids canvis geopolítics impactaran sobre elcomerç global en els pròxims anys. La mobilitat deltalent i les diferents polítiques migratòries podentambé ser decisives a l’hora d’atraure talentinnovador i emprenedor en els diferents països, quenecessitaran reaccionar en les indústries amb dèficitformatiu més ràpid que mai [3].

El canvi climàtic serà també un dels majors driversd’innovació en el mercat del treball. El creixementeconòmic mundial demanda un ús més intensiu derecursos naturals i matèries primes, i la seva sobre-explotació implica costos d’extracció més alts i unacontinua degradació dels recursos naturals. D’acorda l’OIT, cada grau Celsius d’escalfament globalcostarà aproximadament un 1,2% PIB a cada país.Sectors intensius en energia (motor) seranpenalitzats per la transformació cap a una economiamés verda, que ja comença a crear nous llocs detreball. A la vegada, el canvi climàtic serà undetonant de competència pels recursos, conflictesgeopolítics i moviments migratoris massius.

La participació de les dones en el mercat del treballcontinua sent desigual, espacialment en els païsosàrabs (21%), el nord d’Àfrica (23%) o el sud d’Àsia(28%). En els països més desenvolupats, s’esperaun apoderament de la dona, no només en la sevaparticipació, sinó com a consumidora i empleada enposicions més qualificades. L’OIT menciona ladisminució de la fertilitat i l’automatització comelements decisors d’aquesta tendència [2].

Els Estats Units pronostiquen que les donesrepresentaran més de dos terços de la rendadisponible global en la propera dècada [3]. La bretxasalarial, mentrestant, és una assignatura pendent.

Creixement de la població mundial

Augment de la taxa de dependència

Pronòstic del rati de dependència(Població +65 anys vs. Població d’entre 15 i 64 anys)

Augment dels fluxos migratoris

1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010 2020 2030

Canvi climàtic

Més dones en el mon del treball

Font: OIT [2]

Participació de la dona en el mercat del treball

Page 6: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

6

La robòtica, la intelꞏligència artificial, les aplicacionsbasades en realitat augmentada, la internet de les coses iel conjunt d’eines tecnològiques de la Indústria 4.0 ja hancomençat a augmentar les capacitats de la força de treballi creat noves formes de treball ciber-físiques, donant lloc auna hibridació entre el món físic i el digital. Com s’apreciaa continuació, l’impacte en els models de negoci no ha fetmés que començar.

Factors de canvi globals

Tecnològics+

Principals factors de canvi tecnològics

Font: WEF. Enquesta sobre el futur del treball [3]

Internet mòbil, i tecnologia al núvol

Poder de processament i big data

Noves fonts d’energia

Internet de les Coses

Economia colꞏlaborativa, crowdsourcing

Robòtica i transport autònom

Intelꞏligència Artificial

Fabricació avançada, Impressió 3D

Materials avançats, Biotecnologia

Des de l’any 2010, el nombre derobots a la indústria ha crescut un 9%de mitjana anual, arribant a l’1,6milions d’unitats a finals de l’any 2015,concentrant-se en la indústriamanufacturera (80%) i principalmenten els països desenvolupats (80%) [4].

Internet mòbil, i tecnologia al núvol

Poder de processament i big data

Noves fonts d’energia

Internet de les Coses

Economia colꞏlaborativa, crowdsourcing

Robòtica i transport autònom

Intelꞏligència Artificial

Fabricació avançada, Impressió 3D

Materials avançats, Biotecnologia

Impacte dels factors en els models de negoci

Impacte ja percebut2015-20172018-20202021-2025

Els avenços tecnològics estan reformulant no només el sector manufacturer i la mà d’obra poc qualificada(com ha passat en les revolucions passades), sinó tots els sectors de l’economia i la societat. L’impacte de latecnologia en el mercat del treball ja s’ha començat a notar tímidament en les grans empreses -amb un estatde desenvolupament alt-, i en sectors específics com són l’automoció, la logística, la salut i la indústriafarmacèutica. El repte és com fer arribar les noves eines tecnològiques a les petites i mitjanes empreses.

Font: WEF. Enquesta sobre el futur del treball [3]

%

Page 7: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

7

La literatura econòmica sobre l’impacte laboral de la indústria 4.0 és recent però abundant. Les seves conclusionspoden dividir-se en dos grans grups: el primer, contempla només l’efecte de substitució de persones permàquines, donant com a resultat el percentatge de llocs de treball que tenen una elevada probabilitat de serautomatitzats. El segon, amb un enfocament més global, contempla el possible efecte de creació i destrucció dellocs de treball com a resultat de la millora tecnològica. A continuació se’n detallen les principals conclusions.

Impacte laboral de la Indústria 4.0

Habilitats difícils de computeritzar

Estimació de la probabilitat d’automatització+La primera tanda d’estudis sorgeix arran del treball deFrey i Osborne The future of employment: Howsusceptible are jobs to computerisation (2013), quecalcula la probabilitat d’automatització de 702ocupacions als Estats Units, a partir d’entrevistes ambexperts i informació sobre habilitats difícils decomputeritzar (la intelꞏligència emocional, laintelꞏligència creativa i la percepció i manipulació delsindividus en entorns desordenats). La versiópreliminar, va tenir un gran ressò i nombrosos autorshan aplicat els seus càlculs a diferents països.

Mitjançant l’aplicació de la metodologia de launiversitat d’Oxford, CaixaBank ha estimat que un54% dels llocs de treball actuals a Espanya tenen unrisc elevat (amb una probabilitat superior al 66%) deser automatitzats a mig termini, mentre que la resta dellocs de treball queden repartits a parts iguals entre elgrup de risc mitjà (entre 33 i 66%) i baix (inferior al33%).

Els estudis estimen que la tecnologia ja és capaçd’automatitzar professions qualificades (comptables,analistes financers i administratius tenen un alt riscd’automatització en els pròxims anys), mentre queaquelles en les que la interacció humana i lacreativitat tenen més importància (científics, musics ogerents) són les que estan més protegides.

Impacte sobre les ocupacions Risc d’automatització

29% 33% 37%

35% 47% 43%

10% 28% 28%

Baix (<33%)

Alt (>66%)

Mig (33-66%)

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de Caixabank[5] i ACCIÓ [6]

Llocs de treball i la seva probabilitat d’automatització a Espanya

Professions i la seva probabilitat d’automatització a Espanya

Font: Caixabank Research, Andreu Morron [5]

Intelꞏligència emocional

Intelꞏligència creativa

Percepció i manipulació en entorns desordenats

Font: Estudi de Frey i Osborne, Universitat d’Oxford

Page 8: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

8

Impacte laboral de la Indústria 4.0

McKinsey Research, d’altra banda, opta per estimar laprobabilitat d'automatització per a un conjunt de 800ocupacions a partir de 3.000 tasques, formades per 18habilitats diferents. L’estudi conclou que aproximadament un27% dels llocs de treball té una elevada probabilitatd'automatització.

Impacte sobre les activitats

<5% d’ocupacions consisteixen en activitats 100% automatitzables

Aproximadament el 60% de les ocupacions tenen

almenys un 30% d’activitats automatitzables

Pot

enci

ald’

auto

mat

itzac

ió(t

ècni

c)

Nombre d’ocupacions (%)100% = 820 ocupacions

Potencial d’automatització segons la tecnologia actual de les ocupacions actuals (global)

Font: Informe McKinsey [7]

62 M

1,900M

llocs de treball a temps complet a Europa

en sous

$

Pel conjunt de 46 països analitzats,només un 1% de les activitats podenser 100% automatitzades amb eldesenvolupament tecnològic actual,tot i que gairebé totes les ocupacionstenen activitats que poden sersubstituïdes per màquines.

Potencial d’automatització als Big 5d’Europa (França, Alemania, Italia, Espanya i Regne Unit)

L’estudi matisa els resultats exposant que si bé, quan es parla d’automatització es fa atenent només a la sevafactibilitat tècnica, hi ha una sèrie de factors que condicionen el ritme i l’extensió amb què es produiràl’automatització i els efectes en els llocs de treball.

Desenvolupament de solucions que facinviables les tecnologies en els processosproductius de les empreses

Cost assumible (des d’un punt de vistaeconòmic) de desenvolupar la solució

L’oferta formativa i la dinàmica del mercat detreball

Beneficis econòmics de la substitució: mésqualitat i menor cost que el capital humà

Barreres legals i socials que les empresespoden trobar a l’hora d’adoptar les tecnologies

5 FACTORS QUE CONDICIONARAN EL RITME DE L’AUTOMATITZACIÓ

Tem

psde

dica

tac

tual

men

t(%

)

Diferents escenaris sobre els efectes de l’automatització

Factors que condicionen el ritme d’automatització

Factibilitat tècnica

El 48% de les hores de treball aEspanya es dediquen a tasques quepodrien ser automatitzades. Però quesigui possible tècnicament no significaque hagi de succeir [7].

Page 9: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

9

Impacte laboral de la Indústria 4.0

Estimació de la creació o destrucció de llocs de treball+El segon grup d’estudis, el conformen aquells queconsideren alhora la possible creació i destrucció dellocs de treball. La metodologia, en aquest cas, esbasa en resultats obtinguts de la revisió de literaturaespecialitzada, o bé d’entrevistes a experts, o bé acaps de recursos humans sobre els canvis queesperen que es produeixin en la composició delsperfils ocupacionals de les seves empreses endiferents sectors i en un horitzó de 5 a 15 anys.

Estudis més significatius

World Economic Forum (2016): llocs de treballs creats,perduts i saldo net en 15 economies [3].

McKinsey, Jobs Lost, Jobs Gained (2017b): quantifica lapèrdua de llocs de treball en 46 països (entre ells,Espanya) [8].

-0,3%

-15%

Saldo net

Destrucció

Horitzó 2030. La creació no es quantifica globalment.

Destrucció neta de 7,1 milions de llocs de treball entre 2015 i 2020

L’estudi va tenir un gran impacte mediàtic arrel de lacimera a Davos el 2016, conclou que es preveu unacreació de 5,1M de llocs entre 2015 i 2020, i unadestrucció de 7,1M [3].

La principal conclusió és que la indústria nonecessàriament farà desaparèixer ocupacions, sinóque substituirà tasques concretes dins de cadaactivitat.

Administració

Manufactura i producció

Construcció

Art, Disseny, Entreteniment, esports i Media

Legal

Instalꞏlació i Manteniment

Empresa i operacions financeres

Management

Computació i matemàtics

Arquitectura i enginyeria

Vendes

Educació i Formació

L’estudi proporciona una estimació de la destrucció d’ocupació en el període 2016-2030 per a 46 economiesque suposen el 90% del PIB mundial. El resultat de l’estudi apunta que 400 milions de treballadors seransubstituïts, equivalent al 15% dels empleats de les economies estudiades. L’anàlisi, assenyala la impossibilitatde quantificar la creació, identificant però els principals colꞏlectius en què es preveu la creació de nous llocs detreball [8].

Perspectiva d’ocupació neta 2015-2020

Esdevé fonamental que les empreses comencin a considerar com recolꞏlocar el seu personal excedent, jasigui dins de la mateixa empresa o arreu, per tal de millorar el seu rendiment. En aquest sentit, els programesde formació contínua seran importants per ajudar els treballadors a aprendre nous rols i desenvolupar novesactivitats.

Page 10: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

10

Impacte laboral de la Indústria 4.0

Tot i que Catalunya té un potencial considerable peldesplegament de la Indústria 4.0, encara és una realitatmolt incipient donades les barreres d’entrada que tenenles pimes per afrontar aquest canvi, i la manca detreballadors amb perfils tecnològics al mercat laboral.

Existeix una opinió majoritària que els efectes sobre lacompetitivitat industrial i la flexibilitat de la produccióseran positius. Pel que fa a l’impacte laboral, segons laCambra de Comerç i l’IDESCAT, el 27% de les empresescreuen que a curt termini les noves tecnologies 4.0destruiran llocs de treball. A mitjà termini, però, el 63%dels entrevistats estan parcialment d’acord en el fet quees compensaran amb llocs de treball més qualificats [6].

L’últim informe d’ACCIÓ ha intentat estimar l’impactelaboral traslladant els càlculs d’estudis alemanys al casde Catalunya [6]. Les estimacions, a partir dels càlculs deFrey i Osborne, indiquen que el 35% dels catalans esdediquen a professions que tècnicament sónsusceptibles de ser automatitzades en les dècadesvinents.

L’informe també pronostica el resultat per als granssectors de l’economia (manufactures, indústria,construcció i serveis), que s’obtenen de traslladar aCatalunya els percentatges de creació o destrucció netsde llocs de treball com a conseqüència del’automatització. Es preveu així:

• El resultat global de l’automatització per aCatalunya és positiu (+0,7%) però inferior que en elcas alemany (+1,7%) com a conseqüència de ladiferent estructura sectorial.

• Les manufactures, la indústria i la construcció,presenten una variació de signe negatiu, i per tant,una pèrdua de llocs de treball. Les pèrdues mésimportants es produeixen a la indústria química,farmacèutica, alimentària i tèxtil a Catalunya.

• Els serveis, que representen un 71% de l’ocupació,mostren una variació d’ocupació de signe positiu.

El grup de treball atribueix les diferències en l’impactelaboral entre les dues economies a la composiciósectorial de la indústria i altres aspectes diferencialsmesurats com l’esforç tecnològic, el nivell educatiu o ladimensió empresarial. L’estudi deixa palès que elssectors més intensius en R+D, els que comptin ambtreballadors més qualificats i empreses amb una majordimensió seran aquells amb més creació d’ocupació.

+1,7%

+1,5%

Manufactura

Indústria

Serveis

Construcció-2,2%

+2,2%

+1,7%

-2,2%

-2,9%

-3,2%

+2%

+0,7%

Pèrdua de 12.217

Pèrdua de 12.366

Pèrdua de 3.674

Creació de 29.381

Creació de 13.341 llocs de treball

Estimació a Catalunya+

Variació neta de l’ocupació com a conseqüència de l’automatització. Anys 2014-2030

35%dels treballadors catalans es dediquen a professions

susceptibles de ser automatitzades amb una probabilitat elevada [6]

1,25M

67.000

Pronòstic dels llocs de treball creats a Espanya gràcies a la digitalització en cinc anys

llocs de treball STEM a Catalunya (Science, Technology, Engineering, Mathematics)

La realitat tecnològica de la indústria catalana, elnivell educatiu dels seus treballadors i la reduïdadimensió de les seves empreses, pot fer que lareducció de l’ocupació prevista fins a l’any 2030sigui superior als 12.200 llocs de treball previstosper l’estudi, esdevenint necessària la colꞏlaboracióentre els diferents actors del territori per fer front aaquest repte de futur.

Total

Page 11: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

11

Formació 4.0

El potencial del teixit empresarial a Catalunya escompleta amb una densa xarxa de formaciórelacionada amb la Indústria 4.0. Tot i això, la mancade personal amb formació adequada per fer ús de lesnoves eines tecnològiques és un repte que el territorihaurà d’afrontar en els pròxims anys. Empreses icentres formatius necessitaran adaptar la força detreball als nous perfils mitjançant formació.

Decalatge entre l’oferta i la demanda de titulacions

Tot i que la formació professional s’ha revalorat i ha vistincrementar el nombre de places i de matriculacions enels últims anys, els cicles formatius més relacionats ambla indústria han experimentat un manteniment odisminució de les matriculacions en els últims anys,comportant el tancament d’alguns cicles. Les especialitatsindustrials, a més, tenen poc atractiu per a les noies,representant només un 5% de les matriculacions [10].

En contrast amb aquesta disminució de l’oferta, lesempreses demanden cada cop més especialistes en lestecnologies 4.0. Ho evidencia el fet que els graduats enaquests graus tenen un nivell d’inserció per sobre delconjunt de graduats: 79% en cicles de família mecànica i78% en els d’instalꞏlació i manteniment i 72% enelectricitat i electrònica [11].

La presència cada cop més gran de professoratemprenedor i proactiu, amb la proliferació d’iniciativesque aposten per desplegar a l’aula eines quepermeten treballar amb fabricació additiva, realitatsaugmentades, simulació en 3D o fins i tot l’alternançaamb l’activitat productiva de l’empresa (modalitatDual) són els principals punts forts de la FormacióProfessional.

8 universitats, amb 74 grups de recerca

12 cicles formatius en múltiples centres de FP

21 centres de la Xarxa Tecnio

10 clústers

Diverses associacions empresarials i entitats

Formació Universitària+ Formació Professional+

FabricacióMecànica

Instalꞏlació i manteniment

Electricitat i electrònica

Evolució de la matriculació d’FP a l’àrea metropolitana de Barcelona (2012-2017)

- 9% - 4% - 14%

Evolució de la matriculació total d’FP: +12%

Elaboració pròpia a partir de dades de la Fundació BCN Formació Professional [10]

Dèficit de professionals en el sector digital

Catalunya compta amb universitats amb estudistècnics molt ben posicionats. Segons el QA WorldUniversity Ranking, dos graus d’enginyeria estanentre els 50 millors del món. A més, l’FDI Benchmark2017-2018, posiciona Barcelona com la 19a ciutat (de42) en disponibilitat de científics i enginyers. Laformació universitària, però, s’enfronta al gran repted'adaptar-se a les necessitats de l’era digital, i tot ique algunes universitats ja han començat a implantarcursos específics, les pràctiques encara sónincipients i amb un escàs impacte global.

La Unió Europea ha estimat que es crearan entorn de900.000 llocs de treball tecnològics fins al 2020 [9] iRandstad Research ha pronosticat a Espanya lacreació d’1,25 milions de llocs de treball lligats a ladigitalització en els pròxims cinc anys, dels quals 1 decada 3 seran STEM –Science, Technology,Engineering, Mathematics- [6]. El mateix informeconstata que es crearan més llocs de treball STEMque el nombre de graduats que surten de lesuniversitats, i que en conseqüència faltaran al voltantde 3.500 graduats cada any.

La generació de nous llocs de treball lligats a ladigitalització suposa una gran oportunitat però ala vegada planteja un repte a la comunitateducativa per la falta d’especialització dels noustitulats que puguin cobrir-los i la necessitat deformar-los a curt i mig termini.

En el sector de les TIC ja existeix un problema entrel’oferta i la demanda de professionals. El nombred’estudiants matriculats en aquestes carreres habaixat en més de 65.000 professionals en els últimsset anys. I aquest buit haurà de ser cobert per titulatsprocedents d’altres universitats espanyoles oestrangeres, o bé per estudiants de formacióprofessional.

Page 12: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

12

SET COMPETENCIAL A DESENVOLUPAR

• Intelꞏligència reflexiva: saber donar sentit i tenir visió

• Gestió de la carga cognitiva: capacitat de filtrar i segmentar la informació

• Mentalitat de disseny: planificació estratègica

Diferents estudis demostren que la tendència de lesproperes generacions serà passar d’una feina per atota la vida, a una carrera pel treballador on l’objectiuserà assegurar-se una carrera, més que una feina.

Es calcula que la primera dècada després de launiversitat, els milꞏlenials (nascuts entre els anys1980-1990) canviaran de feina quatre cops, prop deldoble del que ho van fer els seus pares [13]. Lesenquestes determinen que el 81% dels joves estariadisposat a viure a l’estranger per trobar una millorfeina, i que a Europa, el més valorat pels treballadorsés la consciència social. Els més joves volen treballarper empreses responsables socialment.

Apostar per una revolució ecològica, que compensi lapèrdua de llocs de treball deguda al canvi tecnològic,permetria estimular altres sectors i acontentar lesnoves generacions.

Noves competències professionals

Què valoren les empreses?

Les empreses demanden persones amb perfilsprofessionals concrets i especialitzats, que puguinadaptar-se als canvis que el sector va generant. Tot ique en els darrers anys s’han creat o adaptat algunestitulacions, les empreses continuen pensant que elscontinguts curriculars impartits a l’aula no estansuficientment adaptats per dotar els futurs graduatsde les competències necessàries en matèriad’Indústria 4.0 i troben que cal millorar l’adquisició decompetències transversals, cada cop més valorades,com ara els idiomes, el treball en xarxa i les habilitatscognitives.

Les empreses hauran de considerar eldesenvolupament continu del talent en el centre de laseva estratègia de futur, buscant aliances ambcentres educatius o produint elles mateixes la sevaformació. El seu major repte és deixar de serconsumidores passives de capital humà preparatexternament.

La situació actual de la formació deixa palès un decalatge entre l’oferta i la demanda de professionals per a laIndústria 4.0. Cal fomentar les vocacions industrials, sobretot entre les dones, i adaptar els contingutscurriculars a les noves eines tecnològiques. També esdevé fonamental que tant empreses com treballadorss’adaptin a l’oferta i la demanda del mercat.

• Intelꞏligència social: capacitat relacional i d’influència

• Mobilitat i competències interculturals

• Pensament innovador: donar solucions més enllà del problema

• Transdisciplinarietat: profund coneixement d’una matèria però capacitat per moure’s transversalment per altres

• Domini del big data

• Pensament computacional (data mining)

CAPACITATS COGNITIVES

CAPACITAT RELACIONAL

NOVES TECNOLOGIES

ADAPTABILITAT

[12]

EMPRESES COMPROMESES SOCIALMENTLes enquestes demostren que les novesgeneracions tenen una forta consciència social.A diferència de la resta del món, a Europa elsmil.lenials prioritzen treballar per companyies enquè les seves activitats tinguin un impactepositiu en l’entorn i un comportament ètic.

EQUILIBRI ENTRE FEINA I VIDA PERSONALLa feina és una part important en la vida delsmés joves, i no una activitat a part. El 42% creuque és responsabilitat de l’empresa assegurarl’equilibri entre feina i vida personal, i el 16%estaria disposat a sacrificar part del seu sou pertenir més temps lliure.

SOUS MÉS ALTSA l’hora de buscar feina, el 49% dels jovesprioritza la compensació salarial, essent eltercer factor més valorat en el conjunt delspaïsos analitzats globalment. Al continenteuropeu, en canvi, opta a la primera posició.

El 50% de la població mundial té actualment menys de 30 anys i nombroses inquietuds.

Què valoren les noves generacions? [13]

Page 13: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

13

Noves formes de treballar

L’impacte laboral va més enllà de l’automatització i de les noves competències professionals requerides en unentorn digital. Les empreses hauran de sotmetre’s a un canvi organitzacional vehiculat per la digitalització, lamobilitat i la flexibilitat requerida per la producció. A continuació es detallen les principals conseqüències en lesorganitzacions.

ON-CALL WORK

Contractació sota demanda de

persones amb alta qualificació en alts

pics de treball

MINI JOBS

Feines de curta durada amb condicions

impositives especials i uns ingressos

mensuals màxims de fins a 400€ (Alemanya)

TREBALLS DE CAP DE

SETMANA

CROWDSOURCING

O l’externalització de tasques a un grup

nombrós de persones o una comunitat a

través d’una convocatòria oberta

FREELANCE

Més flexibilitat, interior i exterior

Les noves tecnologies requeriran no només d’unaproducció més flexible, sinó també d’una majorflexibilitat laboral. Els treballadors es mouran entreels contractes a temps parcial i la plena dedicació, isorgiran noves formes de contractació que permetrantreballar de forma més autònoma i holística, enequips més independents.

La flexibilitat ofereix oportunitats pels que més lavaloren, com una major autodeterminació en relació ala feina, noves solucions de conciliació amb la vidafamiliar o una disminució de la cultura presencial.Això no obstant, també genera reptes, dificultant laseparació entre feina i vida privada, i riscos, que esfaci un mal ús d’aquestes tendències per precaritzarel mercat laboral.

TELETREBALL

El treball en remot, des de casa o un lloc diferent de l'oficina, ha guanyat adeptes en els últims anys. Un 4% de les

empreses a Catalunya ja l’utilitzen [14].

CO-WORKING

Els professionals independents

comparteixen un espai comú de treball amb

l’objectiu de reduir costos. Barcelona compta amb

més de 100 espais.

GRUPS DE TREBALL DISTRIBUÏTS

Consisteix en el treball cooperatiu sense

necessitat de mantenir reunions cara a cara,

recolzant-se en videoconferències.

Descentralització espacial i virtualització

HOT-DESKING

O sense plaça fixa a l’oficina. Estudis confirmen que el 40% dels espais a les oficines solen estar desocupats. Aquest nou

concepte permet als treballadors ocupar l’espai requerit segons

les seves necessitats.

El progrés tecnològic ha permès al llarg de la història augments de productivitat que s’han traduït enincrements de salaris i creixements de la renda per càpita. Això no obstant, les anteriors revolucionsindustrials han evidenciat en paralꞏlel una polarització del mercat de treball i un buidatge de la classe mitjana.

En l’àmbit acadèmic, els estudis són divergents. Als Estats Units un estudi ha identificat que un nou robot percada mil treballadors ha reduït en els últims deus anys els salaris entre un 0,25% i un 0,5% del conjunt de lapoblació. Internacionalment, altres acadèmics demostren que les feines menys qualificades i remuneradestenen una major probabilitat d’automatització, una tendència que contrasta amb tendències anteriors, en lesque els treballadors amb qualificació mitjana eren substituïts per màquines [6]. A Espanya, de moment esconfirma aquesta tendència: les ocupacions que requereixen un major grau de qualificació són les que majorcreixement han experimentat entre 2014 i 2016, guanyant en estabilitat i en salaris. Els individus amb unnivell de formació mitjà o alt han gaudit d’una major facilitat per trobar feina que els de nivell formatiu baix.Aquesta situació incrementa el risc d’aprofundir l’exclusió i les desigualtat social.

Incertesa pel que fa als salaris

Page 14: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

14

Reptes de futur

MANCA DE RECURSOS PER DONAR FORMACIÓ

La flexibilitat requerida arran dela introducció de noves einestecnològiques, està empenyentles empreses a optar percontractacions intermitents i decurta durada, reduint elsincentius de les empreses amillorar compensacionssalarials o invertir a millorar leshabilitats dels seus treballadors.

Centres de formació

Administració

Empreses

POLITIQUES D’EDUCACIÓ I FORMACIÓ

La incorporació de la cultura del’aprenentatge al llarg de la vida i laplanificació de les necessitatslaborals seran clau en els propersanys. La inversió en formació perpart de les administracions esdevécrítica per afrontar la disminució dematriculacions en el nombred’estudiants de carreres STEM,després que nombrosos estudissuggereixin una relació positivaentre inversió en educació iocupació.

ADEQUACIÓ DE L’OFERTA DE TITULACIONS

Els centres de formaciónecessiten adequar les sevestitulacions a les demandes deperfils professionals que generala digitalització de la Indústria. Elprevist dèficit en formacionsSTEM requereix desenvoluparmesures personalitzades perincentivar aquests perfils.

CANVI DELS PARADIGMES CLÀSSICS DE LA FORMACIÓ

Els centres formatius necessitentreballar a fons l’orientació delsprofessionals deixant de banda ladicotomia Humanitat-Ciències icanviar els mètodes tradicionalsde formació. L’aposta perl’aprenentatge learning by doing,amb l’ús de metodologies mésaplicables i menys centrades enels coneixements teòrics, serà clauen l’ensenyament de futur.

APOSTA PER L’FP DUAL

El desplegament de la formacióprofessional en alternança ambla modalitat dual facilita unaformació combinada entre elscentres i l’activitat productiva del’empresa. Existeix un granconsens en l’oportunitat querepresenta l’FP dual com amotor de canvi en la formaciód’aprenents i d’obtenció de màd’obra qualificada.

NOVES DINÀMIQUES DE TREBALL

L’automatització està reduintradicalment els costos de lestasques més rutinàries i expandintl’accés a salaris més baixos. Lesempreses tenen l’oportunitatd’augmentar significativament elvalor d’altres tasques, apalancantles capacitats tecnològiques i lescreixents habilitats del capitalhumà per aconseguir mésespecialització i crear nous llocs detreball estratègics i de qualitat.

POLITIQUES FISCALS I DE REDISTRIBUCIÓ

El govern haurà de mitigar elpossible descontentament socialtransitori, dissenyant sistemesfiscals o ajudes temporalsenfocades a reduir desigualtats i amantenir la capacitat adquisitivadels ciutadans. La introducció detaxes als robots o implantaciód’una Renda Bàsica Universal sónopcions que acadèmics iadministracions ja comencen aestudiar, tot i els dubtes quegeneren al conjunt de la comunitat.

POLITIQUES D’OCUPACIÓ I PROTECCIÓ SOCIAL

La prevista flexibilització delmercat de treball requereixd’una intervenció per part deles administracions sobre elsistema de protecció social.L’envelliment de la població,les desigualtats salarials degènere i l’efecte dels canvis enel mercat del treball delscolꞏlectius més vulnerables(aturats, incapacitats, i rendesbaixes) necessiten solucionsimmediates.

DESENVOLUPAMENT DEL TALENT

La tecnologia i l’anàlisi de dadespoden esdevenir una eina útiltant per a l’administració comper les empreses privades. Laplanificació de les necessitatslaborals i la gestió del talentmitjançant l’ús de novestecnologies serà clau perdeterminar les oportunitatslaborals i de qualificació a curt,mig i llarg termini.

Page 15: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

15

CASOS I APLICACIONS PRÀCTIQUES

CAS 5

CAS 2

Primer pas per a la introducció de taxes a robots

El govern de Corea del Sud hadecidit limitar els incentius fiscals ales inversions destinades al’automatització. L’objectiu d’aquestapolítica és desincentivar larobotització en el conjunt de laindústria i evitar que disminueixin elsllocs de treball. Els experts parlen delprimer impost indirecte a robots.

CAS 4

Immigració per punts al Regne Unit

Molts països desenvolupats han posaten marxa noves polítiques per atreureimmigrants d'alta qualificació.

El Regne Unit va ser pioner en laintegració del sistema basat en puntsl’any 2008, segons el qual esselecciona els individus d’acord ambcerts atributs com la qualificació,l’ocupació o les seves habilitatslingüístiques.

CAS 1

CAS 6

CAS 3

Projecte Pilot de Renda Universal a Finlandia

El Govern Finlandès va introduir el2017 l'anomenat “ingrés bàsic”,segons el qual tots els ciutadansreben una suma regular de diners pera les seves despeses durant elperíode d’un any. L’objectiu d’aquestexperiment és reduir l’esforç queimplica buscar assistència financera ialliberar temps i recursos per a altresactivitats, com treballar o buscarfeina.

En l’àmbit d’aquest informe, es presenta l’estudi de sis casos en els que empreses, administracions(locals i estatals) i centres educatius intenten donar solució als diferents reptes del futur del mercatdel treball.

Beneficis de l’FP Dual

La Formació Professional Dual hacomençat a guanyar adeptes aEspanya corresponsabilitzant acentres formatius i a empreses en elprocés formatiu dels més joves.L'alternança i cooperació requeridaentre ambdós actors són exemple decooperació al territori. L’Escolad’Aprenents de SEAT o ASCAMM al’àrea metropolitana, han demostratser un autèntic pool d’atracció detalent.

Compte d’Activitat Personal a França

L’última reforma laboral duta a termepel govern francès ha sigut pioneraen la manera d’afrontar la precarietatlaboral i els canvis en les relacionscontractuals que provoquen les noveseines tecnològiques en el sistema deprotecció social. La introducció d’uncomplement salarial pels treballadorsmés vulnerables, i la creació d’uncompte personal d’activitat, universal iinherent a tots els treballadors, sónles mesures estrella de la reforma.

Projecte Pilot de Renda Universal a Barcelona

B-MINCOME és un projecte pilotcofinançat pel programa UrbanInnovative Actions de la UE que técom a objectiu palꞏliar la situació devulnerabilitat de 1.000 llars delsbarris de l’eix Besòs. El projecte técom a objectiu testejar l’eficiència il’eficàcia de combinar un ajuteconòmic en forma de suportmunicipal d’inclusió (SMI) ambpolítiques socials actives.

Page 16: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

16

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Any d’implantació: 2017

Tipus: Imposts als robots

Administració pública

Abast d’actuació: Corea del Sud

Què en pensen els experts?

LESSONS LEARNT

Corea del Sud fa el primer pas per frenar l'automatització en la indústria

L’Administració de Moon-Jae-in ha anunciat recentment la creació del primer impost robòtic de la història.

La relació entre l’avanç de l’automatització i els llocs de treball ha estat tema de debat en els últims temps. Lesadministracions, preocupades pels efectes de la robotització, s’enfronten a una anàlisi més complexa del queaparenta. En primer lloc, perquè no té precedents històrics, i en segon lloc, per les repercussions econòmiquesque pot tenir en la decisió de les empreses a instalꞏlar-se en un determinat territori. Esdevé necessari iniciar undiscurs democràtic d’àmbit europeu que reculli l’afectació al sector privat, als ciutadans i una visió del llargtermini sobre les noves tendències tecnològiques.

Bill Gates (Microsoft)

“Si un treballador a una fàbrica guanya50.000$ i els seus ingressos estangravats, perquè un robot que entra perfer la mateixa feina no hauria detributar? La lògica diu que s’hauria degravar al robot d’una manera similar”.El creador de Microsoft creu que, si bé

Unió General de Treballadors Institute of Economic Affairs(Regne Unit)

“Els impostos per als robots estan equivocats, ja que latecnologia crea nous llocs de treball i destrueix elsantics. Els robots només poden substituir llocs detreball en un rang limitat d'activitats industrials que,conjuntament, ocupen aproximadament 15% delstreballadors”. [18]

Parlament Europeu

El Parlament Europeu va rebutjar elFebrer de 2017 incloure una taxa

específica als robots, proposant, a canvi, a laComissió, una bateria de recomanacions de dret civilsobre la robòtica. La proposta insta, entre d’altres, adotar de personalitat jurídica les màquines perquèpuguin respondre per responsabilitat per possiblesdanys causats i a desenvolupar principis ètics per l’úsd’intelꞏligència artificial a la societat. La votació no vaestar exempta de polèmica. Ara està en mans de laComissió decidir sobre la seva regulació [17].

L’actual dirigent d’UGT és un delsprincipals defensors a Espanya de la ideaque els robots cotitzin. Pepe Álvarez opina

la taxació podria suposar un fre a l’automatització,la situació es regularitzaria naturalment a migtermini, apostant fermament per la introducciód’aquesta taxa. [16].

que “aquelles empreses que substitueixin atreballadors per màquines han de pagar un impostamb els marges que aconsegueixin i augmentar aixíla seva contribució a les finances públiques” [19].

L’impost no grava de manera directa a robots, sinó queestà dirigit a les empreses que els utilitzen. El gravamenintenta així reduir les deduccions fiscals que havieninstaurat anteriors governs i que estaven destinades aimpulsar la productivitat mitjançant l’automatització. Amb lareforma, aquestes deduccions es redueixen del 7% al 2%,una mesura que de ben segur condicionarà el desen-volupament de la indústria del país en els pròxims anys.

Corea del Sud és actualment el país amb majorconcentració de robots per càpita. En particular, el paíscompta amb 531 robots per cada 10 mil empleats, seguitdel Japó amb 323 i Alemanya amb 221 [15].

Page 17: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

17

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Anys d’implantació: 2017 - 2019

Tipus: Renda Bàsica i altres ajudes no financeres

Abast d’actuació: L’àrea de l’Eix Besòs (Barcelona)

LESSONS LEARNT

Lluita contra la pobresa i la desigualtat en zones desafavorides de Barcelona

B-MINCOME és el pla pilot iniciat per l’Ajuntament de Barcelona amb l’objectiu de palꞏliar la situació de vulnerabilitatde 1.000 llars dels barris del Besòs. En el marc del projecte, l’administració es proposa analitzar en el període dedos anys quines són les mesures més eficaces per reduir desigualtats i evitar la reproducció de la pobresa en 10barris (3 districtes) de la ciutat.

El projecte pilot de l’Ajuntament de Barcelona és un projecte innovador que preveu invertir directament en lespersones i en el seu entorn local més immediat. B-MINCOME busca determinar l’impacte i la relació cost-efectivitat de la combinació de polítiques actives i passives, i alhora, testar en quin grau una renda incondicionaldesincentiva el comportament laboral. Es comença a parlar del primer pas a la implementació d’una rendabàsica universal (no limitada, i no condicionada). Haurem d’esperar el 2020 per veure els efectes d’aquestespolítiques.

El programa municipal proposa testarl’eficiència i l’eficàcia de combinar un ajuteconòmic, en la forma de suport municipald’inclusió (SMI), amb diferents polítiquessociolaborals actives en l’àrea de l’Eix Besòs.Es tracta d’un projecte innovador, no nomésper la combinació d’ambdues polítiques(actives i passives), sinó per les diferentsmodalitats testades. L’objectiu és entendrel’efectivitat de les polítiques i els efectesd’implementar polítiques condicionades i/olimitades a l’individu [20].

Els membres en edat laboral i situació d’atur de 150llars participaran en un programa de formació i ocupacióque durarà 12 mesos i inclourà una etapa prèvia deformació ocupacional de 4 mesos, i 1 posterior.

100 llars iniciaran projectes de foment de l’emprenedoriaen l’economia social, solidària i cooperativa. A més, apartir del segon trimestre de 2018, fins al 25% de l’ajuteconòmic es pagarà en moneda ciutadana (REC) per talde fomentar el comerç local de proximitat i reforçar elsllaços comunitaris dels residents.

El programa inclou la rehabilitació de 24 llars en règimde propietat per permetre l’arrendament d’habitacions(a preu limitat) i obtenir un rendiment complementari ala seva renda.

Es promourà la participació de 276 llars en activitatscomunitàries per millorar les habilitats de les personesparticipants (interacció social, ocupabilitat, presa dedecisions, responsabilitat social)

Modalitats de les polítiques actives i passives

CONDICIONATRebre el SMI està condicionat a participar en les polítiques

NO CONDICIONATRebre el SMI no està condicionat a participar a les polítiques

LIMITATEls ingressos extres redueixen proporcionalment el SMI

NO LIMITATEls ingressos extres no modifiquen la quantitat de SMI

El SMI és un ajut econòmic que complementa elsingressos de la llar en diverses modalitats. L’import, de402,60€ i 148€ per cada membre de la llar addicional,té com a objectiu ampliar la seva llibertat perquèguanyin autonomia i puguin prendre estratègiespròpies per sortir de la vulnerabilitat per elles mateixes.

Pla de formació i ocupació en projectes de coproducció

Formació i promoció de l’economia social i cooperativa

Ajuts a l’habitatge per poder rehabilitar i llogar habitacions Programa de participació en xarxes comunitàries

Política passiva: Suport Municipal d’Inclusió

Polítiques actives d’inclusió sociolaboral

Page 18: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

18

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Anys d’implantació: 2017 - 2018

Tipus: Renda bàsica

Administració pública (Govern de Finlàndia)

Abast d’actuació: Finlàndia

FUNCIONAMENT

LESSONS LEARNT

Augment de la mobilitat en el mercat laboral finlandès a través de la renda bàsica

El projecte pilot “Experiment de la racionalització de la renda bàsica” va néixer l’any 2017 amb l’objectiu desimplificar un complex sistema de seguretat social que intenta, des de fa anys, fer front a un mercat laboralinsegur i molt canviant. La mesura pretén testar si un ingrés garantit incentivaria els seus beneficiaris a acceptarun treball remunerat i reduiria així les desigualtats a què estan sotmesos.

El programa, pioner a Europa, arriba després d’haver estat testat a països com Canadà, Estats Units, Uganda,Kenya o Índia i ha instat al debat comunitari sobre la conveniència d’instaurar una renda bàsica per fer front alsreptes de l’automatització. Tot i no tractar-se estrictament d’un pilot de renda universal, perquè els pagamentses realitzen a un grup concret i no són suficients per subsistir, es parla de la primera prova pilot a Europa.Haurem d’esperar per veure els resultats.

Així, una mostra de 2.000 persones desocupades d’entre25 i 58 anys, seleccionades a l'atzar, van començar a rebredes de desembre de 2016 una paga mensual de 560€ almes per fer front a les seves despeses. L’import no estàcondicionat al fet que el beneficiari busqui o accepti unaoferta laboral, ni tampoc limitat, ja que la percepció del’ingrés no depèn del poder adquisitiu de l’individu [21].

El govern finlandès pretén reduir així la quantitat de treballque implica buscar assistència financera i alliberar temps irecursos als seus beneficiaris per a altres activitats comtreballar o buscar feina, i convida els seus beneficiaris ainiciar els seus propis negocis.

Kela, la Seguretat Social del govern finlandès,monitorarà durant els 2 anys que dural’experiment, la situació laboral dels participantsper tal d’aclarir si un pagament periòdicincondicional reduiria l’ansietat dels seusperceptors, augmentaria l’ocupació i simplificariael sistema de seguretat social [22]. L’experimentja ha rebut vàries crítiques, entre les qualsalgunes que apunten que la renda bàsicaaugmentaria la desigualtat i augmentaria la taxade pobresa del país de l'11,4% al 14,1%.

El Govern finlandès va desestimar el passatmes de març la petició d’allargar el programa

pilot un any més, i ha anunciat que els pagaments als participants actuals cessaran el proper mes de gener de2019. L’executiu creu que cal un període de reflexió per estudiar l'efecte de l’estudi, i examinarprestacions alternatives més estrictes durant el pròxim any. Els efectes en l'ocupació recopilats durant la provapilot estaran disponibles a finals de l’any 2019 o a començaments del 2020. Diverses universitats i institucionspúbliques contribuiran a l’anàlisi dels resultats.

Page 19: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

19

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Anys d’implantació: 2008 - 2010

Tipus: Sistema de punts per a la immigració

Administració pública (Govern del Regne Unit)

Abast d’actuació: Regne Unit

FUNCIONAMENT

LESSONS LEARNT

Atraure els innovadors i empresaris

El govern del Regne Unit va implementar l’any 2008 un sistema d'immigració basat en punts (Points-basedimmigration System) pels immigrants no comunitaris que desitgessin entrar al país per treballar, estudiar o ferpràctiques laborals. El sistema estableix diferents nivells d’accés segons les seves característiques(qualificacions educatives, competències lingüístiques, experiència laboral, ocupació, etc.).

El sistema d’immigració per punts és un exemple de l’administració britànica per facilitar la migració laboral delsperfils més necessitats al país. El seu objectiu és clar: l’atracció de capital humà brillant. Això no obstant, lapolítica ha demostrat algunes falles, comptant amb categories massa rígides i no respectant el principi detransparència i simplicitat que es buscava des de l’inici. La discriminació per origen i professió no acaba dedemostrar així la seva efectivitat, i genera dubtes des del punt de vista de l’ètica global.

El ministre britànic de l’interior del moment, Charles Clarke,va introduir el sistema de punts basat en altres mésconeguts aplicats a Canadà, Estats Units o Austràlia ambl’objectiu de facilitar l’ingrés als immigrants més qualificats.

El sistema ha rebut diverses crítiques per part dels experts.Alguns creuen que el disseny del sistema ha quedatexcessivament condicionat per les necessitats de certssectors d'ocupació en particular. L'èmfasi en l'educacióhard i les qualificacions professionals, a diferència de leshabilitats i l'experiència soft, ha generat dificultats per a lesindústries més creatives. D’altres, critiquen que la “fuga decervells” afectarà els països emissors augmentant la sevarelació de dependència, esgotant el seu capital humà iaccentuant les desigualtats [23].

El sistema, dividit en cinc nivells de puntuació, pretén establir un mètode més fàcil i just per regular els fluxosmigratoris. A continuació, es descriuen les característiques requerides per cada categoria.

Nivell 1: D'alt valor (empresaris; inversors; emprenedors graduats; i els immigrants amb talents excepcionals enciències, humanitats, enginyeria, medicina, tecnologia digital o les arts). No requereixen permís de treball.

Nivell 2: Treballadors qualificats amb una oferta de treball (Categories per a treballadors qualificats en general;Càrrecs religiosos; esportistes; i transferències intra-empresarials).

Nivell 4: Estudiants (per a alumnes d’entre 4 i 17 anys o estudiants amb formació professional majors de 16 anys)

Nivell 5: Migrants temporals (limitada a certes nacionalitats).

El nivell 3, destinat a immigrants no qualificats, va ser eliminat amb els anys, en considerar que les ocupacions d’individus no qualificats podien ser cobertes pels ciutadans residents.

Page 20: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

20

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Anys d’implantació: 2012 - 2013

Tipus: Formació Professional dual (FP dual)

Colꞏlaboració publico-privada

Abast d’actuació: Àrea Metropolitana de Barcelona

EXEMPLES

LESSONS LEARNT

L’FP dual, un nou model educatiu en què l'empresa assumeix responsabilitats de formació

La formació en alternança i dual combina l'aprenentatge en una empresa amb la formació acadèmica,augmentant la colꞏlaboració entre els centres de formació professional i les empreses, en el procés formatiu delsalumnes. Aquesta modalitat té com a objectiu millorar la capacitat de les empreses de disposar d’un personalqualificat i adaptat a les seves necessitats i a la vegada, millorar la inserció laboral dels estudiants [24].

L’FP dual ha demostrat ser una bona eina per desenvolupar el potencial professional dels alumnes, i adquirirexperiència amb unes pràctiques remunerades que poden acabar en contractació. Els resultats també sónencoratjadors: un 71% dels graduats en FP Dual troba feina en els nou mesos següents d’haver finalitzat laseva formació, vs. 54% dels d’FP [E]. La vinculació i corresponsabilitat entre els centres de formacióprofessional i les empreses en el procés formatiu dels alumnes és una bona solució per afrontar els reptes delmercat del treball del futur.

Catalunya va iniciar el curs 2012-2013 un projectepilot per implementar el nou model dual al territoricatalà. Actualment, un total de 168 centreseducatius realitzen FP dual per a estudiants de grausuperior i 131 centres per a estudiants de grau mitjà.Els municipis on més oferta hi ha són Barcelona,L'Hospitalet de Llobregat, Terrassa, Granollers,Tarragona i Lleida [25]. Al territori de l’àreametropolitana de Barcelona aquesta metodologia ésactiva essent el sector de la informàtica i lescomunicacions el que més cicles d’FP dual té.

Escola d’Aprenents de SEAT (Barcelona)

En els 60 anys de cursos en elcentre d'alt rendiment de SEATubicat a la Zona Franca, hi hanpassat 2.600 estudiants. 9 decada 10 treballen a la companyiaactualment.

L’any 2012, el centre de formació privada vaincorporar el sistema alemany de formació dual,convertint-se en una institució per a Seat i unreferent en el territori català. Els nous Cicles deGrau Superior, implantats aquest any i reconegutstant a Espanya com Alemanya, prepararan elsestudiants per afrontar els reptes de la Indústria 4.0,especialitzant-los en Mecatrònica Industrial,Automatització i Robòtica Industrial, i Programacióde la Producció en Fabricació Mecànica [26].

Associació Catalana d’Empreses de Motlles i

Matrius - ASCAMM(Cerdanyola del Vallès)

ASCAMM és un centre tecnològic i una organitzaciósense ànim de lucre ubicada al Parc Tecnològic delVallès. En colꞏlaboració amb l'IES Mollet del Vallès,el centre ofereix cursos orientats al sector del'automoció, que varien des del disseny fins almecanitzat per respondre a la demanda laboral dela massa crítica d'empreses motllistes que esconcentren a les dues comarques del Vallès

El projecte té com a objectiu donar relleu a laplantilla d’avançada edat amb què compta el sectoractualment. Amb un índex d’inserció laboral del70%, l’entitat ara es planteja un acord decolꞏlaboració en transferència tecnològica ambCégep International, al Québec [27].

Page 21: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

21

DESCRIPCIÓ DE LA INICIATIVA

Anys d’implantació: 2016

Tipus: Compte personal d’activitat

Administració pública (Govern de França)

Abast d’actuació: França

LESSONS LEARNT

Una reforma laboral innovadora per afrontar els reptes del futur del treball

En un context de canvi tecnològic i social, la reforma laboral impulsada per François Hollande l’any 2016 vaincloure dues iniciatives innovadores, adoptades posteriorment per diferents governs comunitaris, coml’Alemany, amb l’objectiu d’adaptar les polítiques d’ocupació, formació i seguretat social als reptes del futur deltreball.

França ha demostrat anar un pas per davant en la lluita contra la precarietat laboral i la protecció social. Davantels nous reptes de futur que presenta el mercat del treball, l’Executiu ha començat a implementar diferentsmesures que conformen un nou Estatut pel seus treballadors. L’aprovació dels Pressupostos Generals de l’Estatper aquest exercici 2018, preveuen la introducció d’un complement salarial similar, amb un import fix (430€) idestinat exclusivament als joves amb contractes de formació [30]. Veurem si l’evolució política obre la porta aintroduir el concepte d’un CPA en un context en què la mobilitat i portabilitat estan prenent cada vegada mésimportància.

El govern francès va instaurar l’1 de gener de 2017l'anomenat CPA, una cartera de drets universal destinada aassegurar la trajectòria professional dels seus habitants. Elcompte consta de tres actius [28]:

• Compte Personal de Formació (CPF), permetent a totapersona activa adquirir drets de formació, podentdisposar-ne al llarg de la seva vida professional

• Compte de Prevenció de la Penositat (CPP), mitjançantel qual tota persona exposada a uns determinats factorsde precarietat (treball nocturn, repetitiu, etc.) acumulenpunts addicionals, convertibles en formació, reduccions dejornada o jubilació anticipada

Complement Salarial

Compte Personal d’Activitat

Un any abans de la creació del CPA, l’Executiu va aprovar la creació d’un complement salarial per a aquellstreballadors, assalariats o autònoms, que no obtinguin un mínim d’ingressos laborals. La mesura permetràcomplementar el sou dels seus ciutadans fins a arribar als 1.400 € nets mensuals, sempre que demostrinl’ingrés de la seva activitat i els eventuals subsidis rebuts. Un simulador permetrà avaluar directament la primasobre la base d'aquestes xifres. El complement salarial substitueix així els dos sistemes en vigor fins aleshores(PPE i RSA) i inclouen, com a principal novetat, que els més joves puguin també acollir-se al subsidi.

El dispositiu forma part del Pla Plurianual contra la Pobresa i la Inclusió Social, i compta beneficiar a més dequatre milions d’individus, 700.000 dels quals són joves). El cost de la mesura ronda els 4.000 M d’€.

El compte, que és de creació automàtica a partir dels 16 anys, registra la vida laboral de cada individu, l’informasobre els seus drets en protecció social i li permet acumular drets i decidir sobre el seu ús al llarg de la vida:formació, orientació laboral, suport en la creació o recuperació d’un negoci, avaluació d’habilitats, etc. La carterade drets és accessible mitjançant plataforma web i, des d’aquest any, compta amb el seu propi aplicatiu mòbil. Elcost aproximat de la mesura és de 46 M d’€ anuals [29].

• Compte de Compromís Ciutadà (CEC), mitjançant la qual s’acumulen les activitats de voluntariat, quedonen dret a l’obtenció de formació addicional.

Page 22: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

Repercussió i aplicabilitat a l’AMB

22

Un cop analitzats els sis casos pràctics d’estudisd’abast municipal i nacional, podem extreure’nalgunes bones pràctiques i conclusions.

El govern de Corea del Sud ha implementat unamesura pionera per frenar l’avenç del’automatització a les indústries. Tot i que aquestanova política no regula directament l’automatitzacióo els robots, està dissenyada per moderar iretardar l’automatització en aquest sector. Una deles preocupacions que més porta a debat quan esparla del futur del treball en l’àmbit empresarial iinstitucional és la relació entre l’avenç del’automatització i els llocs de treball. De fet, moltsexperts apunten a la necessitat d’un diàleg obertsobre aquest tema.

El projecte pilot de Barcelona, B-MINCOME estàbuscant mesures per palꞏliar la situació devulnerabilitat de 1.000 unitats de convivència.Aquest pla vol testar l’eficiència i l’eficàcia decombinar un ajut econòmic amb polítiques socialsactives. El projecte pretén mesurar el potencial deles intervencions financeres i no financeres pergenerar llocs de treball i, d’aquesta manera, afrontarla pobresa i l'exclusió social en zones desafavoridesde la ciutat. Alguns parlen del primer pilot aBarcelona cap a una renda bàsica universal.

Per altra banda, el govern de Finlàndia ha anunciatrecentment la fi del seu primer projecte de rendabàsica en l’àmbit europeu a finals d’aquest any. Elgovern finlandès insisteix en la necessitat d’unperíode de reflexió per estudiar els resultats il’efecte d’aquest estudi, buscar regles més estrictesi millorar aspectes concrets. Tot i no tractar-seestrictament d’un pilot de renda universal, percentrar-se en un grup concret (desocupats) i nogarantir uns ingressos suficients per a lasubsistència, els resultats d’aquest projecte serande gran interès pel mateix país i la resta de païsoscomunitaris.

Tanmateix, el sistema d'immigració basat en punts(Points-based immigration System) del RegneUnit és un exemple de política d’atracció de capitalhumà qualificat en un context de forta globalització.Les principals crítiques que ha rebut en l’últimadècada (falta de transparència, discriminaciósegons origen i professió i risc de fuita de cervells)plantegen certs dubtes quant a la sevaconveniència en l’actual context laboral.

La Formació Professional dual ha demostrat sertot un exemple de colꞏlaboració entre els centres deformació i les empreses. La combinació del’aprenentatge teòric i pràctic han demostrat altestaxes d’inserció. L’aposta del territori català peraquesta modalitat serà de ben segur una eina perpalꞏliar la falta d’encaix entre oferta i demandalaboral.

Finalment, El Compte Personal d’Activitat i elComplement Salarial creats pel govern francèsobren la porta a noves mesures de protecció socialpels seus ciutadans. La creació d’una cartera dedrets professionals, i la garantia d’uns ingressosdignes són una alternativa a la implementació d’unarenda bàsica, incondicionada i sense límits.

L’Àrea Metropolitana de Barcelonanecessita impulsar el diàleg entre elsdiferents municipis metropolitans i elssectors de la seva indústria.

Esdevé necessari treballar de maneraconjunta per desenvolupar estratègiesque transformin els avenços tecnològicsen noves formes de treball. No es tractade substituir la mà d’obra per robots,sinó de potenciar les habilitats de lespersones amb els robots.

L’Àrea Metropolitana de Barcelona pot fer úsd’aquestes bones pràctiques, implementantqualsevol de les següents iniciatives:

• Impulsar discursos oberts i democràtics entrediferents grups d’interès sobre l’afectació de laIndústria 4.0 al futur de treball i possibles einesde regulació.

• Analitzar la conveniència d’implementar unarenda bàsica universal, arran de les provespilots ja efectuades arreu del món.

• Impulsar l’FP dual per garantir la varietatd’oferta formativa i l’encaix amb l’actualdemanda per part del sector privat.

• Publicar, com a resultat dels debatsparticipatius, un informe qualitatiu i quantitatiusobre els reptes als quals s’enfronta el territorimetropolità pel que fa al futur del treball.

Page 23: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

23

Recomanacions

Sense donar resposta a l’efecte quantitatiu d’aquest fenomen, la Indústria 4.0 ha generat una explosió denoves professions i de canvis en les ja existents. Després d’analitzar les diferents variables que determinaranel treball del futur, es recomanen una sèrie de bones pràctiques pel conjunt d’actors a l’àrea metropolitana.

POSICIÓ OPTIMISTA

És la que sosté que qualsevolautomatització que economitzien l'ús de mà d’obra generaràmés beneficis i crearà mésdemanda de nous productes iserveis que els que destruirà.

POSICIÓ MATISADA

Sosté que, tal com va passardurant la primera gran eraindustrial, existiria una fasetemporal d’inadaptació, dequè ja parlava Keynes.

POSICIÓ PESSIMISTA

Argumentaria que la combinació de robots i d’intelꞏligència artificial pot tenir repercussions potencialment perilloses, requerint d’una regulació proactiva per mitigar-ne l’impacte.

Institucions de coneixement

Les noves tecnologies obren un ampli ventall de novesoportunitats de negoci pel sector educatiu, amb nousserveis per desenvolupar la capacitat dels individus, delsemprenedors i els reptes als quals hauran de fer front elsector públic i privat. Cal incentivar un sistema educatiuque sigui capaç de respondre adequadament a lesdemandes associades al ràpid avenç tecnològic. L’FP téun paper determinant en el desenvolupament dels nousperfils que requeriran les noves professions sorgides de laIndústria 4.0 i el sistema català d’FP té el potencial per ferfront a aquest repte. D’altra banda, l’aposta peldesenvolupament de competències més transversals ihumanes, que no puguin ser automatitzades esdevé clauen el mercat de futur.

Empreses i indústria

Si bé les dades confirmen que la gran majoriad’empreses europees han adoptat una primeraonada de tecnologies digitals (ordinadors,accés a internet, etc.), la Indústria 4.0 encarasuposa un repte per superar al conjunt de laUE. La inversió en tecnologies digitals encaraes troba molt limitada, malgrat que la majorpart d’empreses la consideren important i unaoportunitat per créixer.

Si les empreses volen capitalitzar lesoportunitats, caldrà que posin eldesenvolupament del talent i els recursoshumans en el centre de la seva estratègia defutur. Les companyies ja no poden serconsumidores passives de capital humàpreparat externament, sinó que han d’interveniren el procés de formació continu requerit pelsfuturs treballadors.

Ciutadania

En aquest context de canvi, els ciutadanss’hauran d’adaptar a les noves formes detreball requerides pel mercat, entenent quel’aprenentatge és un procés continu querequereix un reciclatge continuat que no tenenperquè garantir-lo el sector públic o privat.

L’aposta per l’adquisició d’habilitats difícils decomputeritzar, com la intelꞏligència emocional icreativa seran claus en les professions defutur. Si bé els robots assumiran una part de lafeina que existeix en l’actualitat, els humanshauran de preparar-se per crear i formaraquesta intelꞏligència artificial.

El món del treball es troba en una etapa de canvi arreu del món. L’economia verda, la globalització,l’envelliment de la població o les noves eines tecnològiques es configuren com els principals factors de canvidel mercat de treball de futur. L’impacte disruptiu de les noves tecnologies, i els seus efectes en la creació odestrucció de llocs de treball, és l’element més polèmic dels analistes en l’actualitat.

Administració local

El desafiament de la disrupció tecnològica i dels diferentscanvis sociodemogràfics, requereixen que l’administraciófaci una prospecció i un seguiment dels reptes d’entornals que haurà de fer front al territori. En aquest sentit,l’educació i en particular la formació, juguen un rolfonamental a l’hora de facilitar l’evolució de les habilitatsde la força de treball i les condicions de benestar de lasocietat. Tanmateix, la promoció del territori i de la sevaatractivitat pel que fa al talent i el coneixement intern, sónun element decisor i a treballar en els propers anys.

En paralꞏlel, davant de la possible pèrdua en volumd'ocupació, l’administració té el repte de mitigar lapossible insatisfacció social transitòria dissenyantsistemes d’ajuda temporals que palꞏliïn desigualtatssocials i mantinguin el benestar i capacitat adquisitiva delsciutadans. La introducció d’una Renda Bàsica Universalsembla encara un concepte poc madurat pel territoricatalà, que requereix adaptar l’estructura econòmica de lasocietat si es volen obtenir bons resultats.

Page 24: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

24

Bibliografia

[1] Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya, Educació superior i treball a Catalunya: Anàlisi dels factors d’inserció laboral, [en línia]. Disponible a: http://www.aqu.cat/doc/doc_97543694_1.pdf

[2] International Labour Organization, The Future of Work: A literature Review, [en línia]. Disponible a: http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/---dgreports/---inst/documents/publication/wcms_625866.pdf

[3] World Economic Forum, The future of jobs: Drivers of change, [en línia]. Disponible a:http://reports.weforum.org/future-of-jobs-2016/drivers-of-change/

[4] International Labour Organization, Inception Report for the Global Commission on the Future of Work, [en línia]. Disponible a: http://www.ilo.org/wcmsp5/groups/public/---dgreports/---cabinet/documents/publication/wcms_591502.pdf

[5] Caixabank Research, Informe mensual Febrero 2016, Andreu Morron, ¿Llegará la cuarta revolución industrial a España?, [en línia]. Disponible a:http://www.caixabankresearch.com/documents/10180/2664458/V2%2BIM%2BCAST%2BFEB.pdf

[6] ACCIÓ, L’impacte laboral de la indústria 4.0 a Catalunya, [en línia]. Disponible a: http://empresa.gencat.cat/web/.content/19_-_industria/documents/papers_observatori_industria/03_industria.pdf

[7] McKinsey Global Institute, A future that Works: Automation, employment, and productivity, [en línia]. Disponible a: https://www.mckinsey.com/featured-insights/digital-disruption/harnessing-automation-for-a-future-that-Works

[8] McKinsie Global Institute: Jobs lost, jobs gained: workforce transitions in a time of automation, [en línia]. Disponible a: https://www.mckinsey.com/mgi/overview/2017-in-review/automation-and-the-future-of-work/jobs-lost-jobs-gained-workforce-transitions-in-a-time-of-automation

[9] European Comission, Europe 2020, [en línia]. Disponible a:http://ec.europa.eu/europe2020/index_en.htm.

[10] Fundació BCN Formació Professional, Anuaris de la Formació Professional a Barcelona, [en línia]. Disponible a: http://www.fundaciobcnfp.cat/assets/pdf/anuari2017.pdf

[11]Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya i Consell General de Cambres de Catalunya. Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2016, [en línia]. Disponible a: http://ensenyament.gencat.cat/web/.content/home/departament/estadistiques/insercio-laboral/estadistica-insercio-laboral/insercio-laboral-2017.pdf

[12] Institute for the Future for Apollo Research Institute. Future Work Skills 2020, [en línia]. Disponible a: https://uqpn.uq.edu.au/files/203/LIBBY%20MARSHALL%20future_work_skills_2020_full_research_report_final_1.pdf

[13] World Economic Forum, Global Shapers Survey 2017, [en línia]. Disponible a:

http://www.shaperssurvey2017.org/static/data/WEF_GSC_Annual_Survey_2017.pdf

[14] CTESC, El teletreball a Catalunya. http://ctesc.gencat.cat/doc/doc_97871221_1.pdf

[15] The Korea Times, South Korea takes first step to introduce Robot tax (2017), [en línia]. Disponible a: http://www.koreatimes.co.kr/www/news/tech/2017/08/133_234312.html

[16] Forbes, Bill Gates And Elon Musk Are Worried For Automation - But This Robotics Company FounderEmbraces It (2017), [en línia]. Disponible a: https://www.forbes.com/sites/frederickdaso/2017/12/18/bill-gates-elon-musk-are-worried-about-automation-but-this-robotics-company-founder-embraces-it/#2a966e4540f8

[17] Parlament Europeu, Recomendaciones destinadas a la Comisión sobre normas de Derecho civil sobre robótica (2017), [en línia]. Disponible a: http://www.europarl.europa.eu/sides/getDoc.do?pubRef=-//EP//TEXT+REPORT+A8-2017-0005+0+DOC+XML+V0//ES#title10

[18] IEA, Robot tax would damage UK investment & protect just 15 per cent of UK jobs (2018), [en línia]. Disponible a: https://iea.org.uk/media/robot-tax-would-damage-uk-investment-protect-just-15-per-cent-of-uk-jobs/

[19] Expansión, ¿Un impuesto a los robots es la solución para las pensiones? (2017), [en línea]. Disponible a: http://www.expansion.com/economia/2017/04/20/58f7c14222601def5d8b45da.html

Page 25: TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT - Estudis socioeconòmics de … · 2018-12-04 · TENDÈNCIES, REPTES, OPORTUNITATS I POSICIONAMENT. ÍNDEX ... 5.1. Corea del Sud,

25

Bibliografia

[20] Ajuntament de Barcelona, El projecte B-MINCOME, [en línia]. Disponible a: http://ajuntament.barcelona.cat/bmincome/ca/ajudes-socials-barcelona

[21] Kela, Experimental study on a universal basic income, [en línia]. Disponible a: http://www.kela.fi/web/en/experimental-study-on-a-universal-basic-income

[22] Kela, BASIC INCOME EXPERIMENT 2017-2018, [en línia]. Disponible a: http://www.kela.fi/documents/10180/3611332/Kela_BASICINCOME_A4_EN.pdf/80b99f40-bc88-4fb8-a47d-d8674ac00a9a

[23] House of commons liberty, The UK's points-based system for immigration (2016), [en línia]. Disponible a: researchbriefings.files.parliament.uk/documents/CBP-7662/CBP-7662.pdf

[24] Consell General de Cambres de Catalunya, La formació professional dual a Catalunya, [en línea]. Disponible a: http://www.fpdual.cat/

[25] Unportal, La FP de grau superior, [en línia]. Disponible a: http://cfgs.unportal.net/wb/cfgs/ca/fp_dual/index.html#.Wv1WK4iFPct

[26] Escuela de aprendices de seat, Ciclios formativos de grado superior, [en línia]. Disponible a: http://seatjobs.seat.es/escuela-de-aprendices-de-seat/

[27] ASCAMM - Associació Catalana d’Empreses de Motlles i Matrius, Miembros de la Alianza para la FP Dual, [en línia]. Disponible a: http://alianzafpdual.es/miembrosalianza-empresas

[28] Direccte ILE-DE-FRANCE, Tout savoir sur le compte personnel d’activité (CPA) (2017), [en línia]. Disponible a: http://idf.direccte.gouv.fr/Tout-savoir-sur-le-compte-personnel-d-activite-CPA

[29] Gouvernement Fr, Le compte personnel d'activité (CPA) (2016), [en línia]. Disponible a: https://www.gouvernement.fr/compte-personnel-activite-cpa

[30] El economista, ¿En qué consiste el complemento salarial para jóvenes con contrato de formación que quieren PP y Cs? (2018), [en línia]. Disponible a: http://www.eleconomista.es/economia/noticias/9031907/03/18/En-que-consiste-el-complemento-salarial-para-jovenes-con-contrato-de-formacion-que-quieren-PP-y-Cs.html