Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER ... · Estratègia de Desenvolupament Rural...

Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central

2

Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu

del Grup d’Acció Local ‘Consorci per al

desenvolupament de la Catalunya Central’.

Redactors: mOntanyanes SLL. Estratègies creatives per a la

dinamització local i Consorci per al Desenvolupament de la

Catalunya Central

Edita: Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central

1ª Edició: juny 2015

Passeig Jaume Balmes, 3 – 25200 Cervera (Lleida)

Tel/ Fax. 973 531 300

a/e: [email protected]

www.lcc.cat

© Textos i imatges: Consorci per al desenvolupament de la

Catalunya Central


3

Índex

Síntesi 6

1. Preparació de l’estratègia 8

1.1. Fases 8

1.2. Agents clau 8

1.3. Mitjans utilitzats 9

1.4. Complementarietat amb altres estratègies 9

2. Àrea d’actuació 10

3. Descripció de l’àrea d’actuació 14

3.1. Recursos naturals i culturals 14

3.2. Capital humà, infraestructures i serveis 16

4. Anàlisi DAFO 18

5. Anàlisi de mercat 28

6. Elements innovadors de l’estratègia 30

7. Missió de l’estratègia 31

8. Objectiu general i objectius estratègics 33

9. Línies d’actuació, objectius específics i indicadors 36

10. Pla d’acció 54

11. Procés de selecció 68

12. Criteris de selecció 70

13. Fons de finançament 72

14. Justificació i col·laboració entre fons 73

15. Administració i gestió 74

16. Partenariat i associació local 76

17. El Grup d’Acció Local 80

18. Sinergies amb altres agents locals amb competències en l’àmbit del

desenvolupament local 82

19. Pla de Comunicació 84

19.1. Descripció 84

19.2. Públic objectiu 85

19.3. Anàlisi intern 87

19.4. Anàlisi extern 88


4

19.5. Objectius de comunicació 89

19.6. Esquema 90

20. Seguiment i Avaluació 95

21. Procés de transparència i lliure concurrència 97

Índex de les taules

Taula 1.Caracterització estadística del territori d’actuació 10

Taula 2. Relació de municipis del territori LEADER 12

Taula 3. Conjunt de taules dels recursos naturals i culturals 14

Taula 4. Capital humà, infraestructures i serveis 16

Taula 5. DAFO territorial 20

Taula 6. Objectiu general, objectius estratègics i indicadors d’impacte 33

Taula 7. Línies d’actuació 37

Taula 8. Línies d’actuació, objectius específics i indicadors 38

Taula 9. Conjunt de taules del pla d’acció 54

Taula 10. Criteris de selecció per fons europeu 70

Taula 11. Esquema del Fons de finançament 72

Taula 12. Administració i Gestió del Consorci 74

Taula 13. Esquema fases 77

Taula 14. Resum tallers de participació realitzats 78

Taula 15. Entitats consorciades en el període 2007-2013 80

Taula 16. Pla de comunicació. Missatges a difondre 85

Taula 17. Públic objectiu 87

Taula 18. Objectius 90

Taula 19. Esquema del Pla de comunicació 91

Índex de mapes

Mapa 1. Densitat de població per municipis 13

Índex de figures

Figura 1. Claus d’una EDL 8

Figura 2. Imatges activitats procés participatiu 79


5

Figura 3. Elements comunicació del consorci 89

Annexes

Annex I. Resum estadístiques i mapes

Annex II. DAFO

Annex III. Pla de Comunicació

Annex IV. Procés participatiu per l’elaboració de l’estratègia EDL

Abreviacions ADLSC Agència Desenvolupament Local de Solsona i Cardona

ARCA Associació d’iniciatives rurals de Catalunya

DAAM Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

DEL o EDLP Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu

DTiS Departament de Territori i Sostenibilitat

FEADER Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural

FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional

FSE Fons Social Europeu

PDR Programa de Desenvolupament Rural


6

SÍNTESI

El territori LEADER que conforma el Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya

Central és una suma de terra de contrastos entre 6 municipis del Bages, els 19 de l’Anoia, la

comarca de les mil masies del Solsonès i els paisatges d’interior de la comarca de la Segarra.

Un territori caracteritzat per l’hàbitat dispers, ben diversificat, a on no despunta un subsector

econòmic per damunt d’un altre i que en els darrers anys i per l’efecte de la crisi econòmica,

pateix un estancament i pèrdua de creixement de població.

La motivació de l’estratègia és doncs assolir l’equilibri per tal de reactivar l’economia, millorar

l’ocupació i millorar la cohesió territorial:

LEADER CATALUNYA CENTRAL “LA FORÇA DE L’EQUILIBRI”

Amb la següent missió, objectiu general i objectius estratègics:

Missió

El territori de la Catalunya Central pretén ser un territori rural equilibrat i diversificat,

on la seva localització central estratègica de país, la seva qualitat de vida, l’empenta de les

seves empreses, la productivitat del territori i el lideratge de les seves institucions, són els

elements imprescindibles tant per garantir el progrés de les persones com per assolir

una economia basada en la eco-innovació i el coneixement, amb una gran

cohesió social i territorial i en un marc de sostenibilitat econòmica, social i

mediambiental.

Objectiu general

Mobilitzar els recursos del territori i reorientar les activitats econòmiques tradicionals o

emergents per reactivar l’economia i generar riquesa, ocupació i retenció de talent, articulant

un desenvolupament sostenible i autogestionat basat en el concepte d’eco-innovació.

Objectius estratègics

Reconducció i evolució del ‘turisme rural’ tradicional a un turisme responsable i sostenible,

que aporti un major valor afegit al territori (ecoturisme, turisme de natura / turisme actiu /

turisme cultural / turisme de salut i terapèutic).


7

Creixement i consolidació de micro i pimes agroalimentàries, amb potencial al territori,

prioritzant les produccions diferenciades i de qualitat (producció agroalimentària

ecològica, integrada i de comerç de proximitat).

Reforçament de subsectors industrials i de serveis, tradicionals i/o emergents, amb la

millora de les capacitats d’emprenedors/es i empreses per iniciar-se en aquest canvi cap a

l’eco-innovació.

Major promoció, projecció exterior i connectivitat del territori i principalment dels seus

atractius i recursos naturals, arquitectònics, culturals i històrics.

Millora de les condicions de vida, entesa com a proximitat dels serveis a la població en

l’hàbitat dispers.

Major innovació i inclusió social en especial atenció als col·lectius en risc d’exclusió social,

els i les joves, les dones i la retenció de talent al territori.

Major conscienciació i foment de la sostenibilitat econòmica, social i ambiental al conjunt

d’activitats econòmiques, entitats i institucions del territori.

Aquests objectius s’assoliran mitjançant 11 línies d’actuació que aglutinen un total de 56

accions.


8

1. PREPARACIÓ DE L’ESTRATÈGIA

L’estratègia es planteja com una feina de tots en tot el territori tenint en compte tots els

subsectors econòmics i plantejant uns objectius que siguin assumibles des del Consorci i el

programa LEADER, evitant les falses expectatives amb una proposta de retorn de les propostes

plantejades.

Figura 1 . Claus d’una estratègia de desenvolupament local

En l’annex IV. Procés participatiu per l’elaboració de l’estratègia EDL, es detallen tots els

aspectes del procés participatiu i els seus resultats i prioritzacions, i a continuació es

desenvolupa un resum.

1.1. Fases

La preparació de l’estratègia s’ha desenvolupat en base a un document proposta de realització

de l’estratègia de desenvolupament local amb base participativa, contemplant les següents

fases:

Fase I: Prediagnosi amb la identificació i anàlisi territorial, avaluació LEADER període

2007-2013 i coneixement de plans, programes i estratègies territorials i identificació

d’agents clau.

Fase II: Diagnosi i desenvolupament del procés participatiu.

Fase III: Plantejament del pla d’actuació i la seva execució.

Fase IV: Seguiment i avaluació.

Una estratègia de

Desenvolupament

local ben

assentada En un anàlisi

del que el PDR

Català

contempli com

accions

En un procés

participatiu que

contrasti el DAFO

i suggereix

accions

En l’experiència

acumulada pel

Consorci i la seva

xarxa de relacions

En cercar la

transversalitat i

en la cooperació

territorial i

sectorial

ESTRATÈGIA

TERRITORI

ASSOCIACIÓ


9

1.2. Agents clau

Des del Consorci s’ha determinat els agents clau d’interès del territori, tenint en compte que

l’estratègia engloba 4 comarques, completes o de forma parcial, per desenvolupar l’estratègia

en base als criteris de representativitat territorial, sectorial i implicació en el desenvolupament

estratègic del territori durant els darrers anys. Els agents principals determinats són:

Agents econòmics: Servei de promoció econòmica del Consell Comarcal del Solsonès,

del Consell Comarcal de la Segarra, del Consell Comarcal de l’Anoia, Agència de

Desenvolupament Local Solsona i Cardona, associacions d’empresaris, associacions de

botiguers, gremis comarcals de hostaleria i restauració, patronat de turisme, entre

d’altres.

Agents socials: organitzacions sense ànim de lucre com AMISOL (associació d’atenció a

persones amb discapacitat intel·lectual), Fundació Volem Feina, Granja Escola

terapèutica i escola de natura l’Auró, entre d’altres.

Agents ambientals: tècnics medi ambient dels Consells Comarcals.

Agents institucionals: Ajuntaments, Consells Comarcals, oficines comarcals del DAAM i

el mateix DAAM, Serveis Centrals.

La xarxa catalana de grups LEADER ARCA: respecte les accions de formació,

recolzament , comunicació i difusió que poden realitzar als equips tècnics dels grups

LEADER i principalment, el paper que s’espera que faci d’interlocutor i negociador

davant de institucions com el DAAM Serveis Centrals, la Red Española de Desarrollo

Rural i altres d’àmbit nacional, estatal o europeu d’interès per al conjunt dels grups

LEADER.

1.3. Mitjans utilitzats

Els mitjans utilitzats es detallen en el document explicatiu del procés participatiu a l’annex IV, i

que en resum han estat:

Contactes directes amb els agents, a través de reunions i consultes via email

principalment.

Qüestionari del procés participatiu.

Tallers participatius.

1.4. Complementarietat amb altres estratègies

L’estratègia es complementa amb el plantejament d’accions establertes en les estratègies de

desenvolupament del territori, ja que s’ha fet un treball previ d’anàlisi, contacte amb els

agents responsables i estudi de la integració en l’estratègia LEADER, essent les més rellevants:

Pla de promoció econòmica de Solsona 2012-2022. Solsona CO.

Pla estratègic de la Segarra 2020.

Cardona Pla estratègic “un territori escrivint el seu futur”.

Pla estratègic de l’Anoia- Pla Anoia 2010-2020.


10

Pla estratègic per a l’impuls i la competitivitat del sector agrari a la comarca del

Solsonès 2014-2022.

2. ÀREA D’ACTUACIÓ

Nombre total d’habitants (2014.

Absolut) 54.745 hab.

Superfície total (2014.km2) 2.620,40 km2.

Densitat de població (2014.

hab./km2)

20,89 hab. / km2.

Nombre de municipis i nuclis de

població (2014. Absolut) 61 municipis i 268 nuclis de població.

Breu descripció del paisatge i el

medi físic

El territori està conformat per un altiplà central (400-600m d’altitud))

que comprèn gran part de la comarca de la Segarra, Anoia i Bages, i

una progressiva ascensió cap al Prepirineu en la comarca del

Solsonès, coronat pel cim de Port del Compte (2.400m d’altitud). El

territori es troba comprès entre dos divisòries d’aigües de la conca del

riu Segre i del riu Llobregat. El territori respon a un mosaic agra forestal, on es combina la plana

cerealista de secà, amb formacions d’alzinars i rouredes i la progressió

cap a les pinedes en la zona nord. Respecte el paisatge, segons la carta de paisatge de Catalunya

comprèn les següents unitats de paisatge: -Baixa Segarra -Costers de la Segarra - Alt Sió - Vall del Llobregós -Serrats de Sanaüja i Llanera -Serres d’Ancosa -Rubió- Castelltallat - Pinós -Pla de Bages -Replans del Solsonès -Ribera Salada -Port del Compte – Valls de Lord - Conca Salina

Nom dels principals nuclis de

població o centres d’activitat

econòmica

- Capitals de comarca: Solsonès (9.067 hab.) i Cervera (9.039 hab.).

- Altres municipis més grans en quant a població i concentració

d’activitat econòmica: Guissona (6.827 hab.); Cardona (4.921 hab.);

Calaf (3.475 hab.); Sant Llorenç de Morunys (993 hab.); Sant Martí de

Tous (1.175 hab.); i Olius (902 hab.);

Aquests municipis esdevenen pols d’atracció i vertebradors de les

comarques i subcomarques que conformen el territori LEADER, però


11

el seu impacte transcendeix en poques ocasions més enllà de l’abast

del seu territori de influència (comarca o subcomarca).

Nom dels nuclis de població de

més de 10.000 habitants i

explicació de la influència que

tenen sobre la resta del territori

En el territori no hi ha nuclis de població de més de 10.000 hab., no

obstant, pel pes i influència que tenen en el territori s’han de tenir en

compte les capitals de comarca de Cervera ( 9.039 hab.) i Solsona

(9.067 hab.), que concentren gran part dels serveis administratius,

comercials, industrials i de serveis a la població.

Breu descripció de l’evolució de la

població pel període 2007-2013

(taxa bruta per mil habitants)

creixement total: de 27,32 el 2007 a -8,55 el 2013.

creixement migratori: de 24,82 el 2007 a 7,47 el 2013.

creixement natural: de 2,5 el 2007 a 1,08 el 2013.

Pel conjunt d’aquest territori LEADER es dóna un estancament i cert

retrocés del creixement de la població, essent més acusat aquest

decreixement als municipis més petits i amb un índex de ruralitat més

elevat. Aquest decreixement s’inicia a finals del 2008, contínua

creixent moderadament durant els anys 2009-2010 i s’accentua els

anys posteriors a causa, principalment, del saldo migratori (més gent

que emigra). Aquest, motivat pels efectes de la crisi econòmica,

coincideix amb el creixement de la taxa d’atur la qual incrementa a

partir de l’any 2009 en endavant.

Població per grans grups d’edat

(2014. %)

fins a 14 anys: 8.624 habitants (15,75% de la població).

15-64 anys: 35.376 habitants (64,62% de la població).

més de 65 anys: 10.745 habitants (19,63% de la població).

Índex d’envelliment (2014. %)

(Relació del número de persones de 65 anys i més en relació amb el

número de persones menors de 15 anys, expressat en %).

124,59%

Taxa d’atur registrat* (maig 2015.

%)

* Taxa atur registrat: relació entre la població desocupada registrada

a les oficines d’ocupació i la població activa local estimada.

Per al conjunt d’aquests 61 municipis, la taxa d’atur registrat es situa

en 12,57 % pel mes de maig de 2015, inferior a la de Catalunya (20%).

Per territoris, són a les comarques del Solsonès i la Segarra on la taxa

d’atur registrat és quelcom més elevada (12,62% pel Solsonès i 11,47

per la Segarra). Tant pel conjunt dels 6 municipis del Bages com dels

19 de l’Anoia que formen part d’aquest territori LEADER, la taxa

d’atur registrat és similar (9,10% i 9,09% respectivament).

Taxa d’atur juvenil registrat*: 16-

30 anys (maig 2015.%)

Per al conjunt d’aquests 61 municipis, la taxa d’atur registrat per la

població de 16 a 30 anys es situa en 12,79 % pel mes de maig de 2015,

inferior a la de Catalunya (33,4% pel primer trimestre del 2015).

Per territoris, són a les comarques del Solsonès i la Segarra on la taxa

d’atur registrat en la franja d’edat de 16 a 30 anys és quelcom més

elevada (15% pel Solsonès i 13,9% per la Segarra). Pel conjunt dels 6

municipis del Bages és de 9,81% i pel conjunt dels 19 municipis de

l’Anoia, de 12,44%.

Població nascuda a l’estranger

respecte del total (2014. %) 16,01%


12

Nombre total de comptes de

cotització (2014. Absolut) 1.955 comptes de cotització.

Comptes de cotització de fins a 50

treballadors/es (2014. %) 61,03% (1.193 comptes de cotització).

Nombre total de població afiliada

(2014. Absolut) 19.189 persones.

Població afiliada assalariada (2014.

%) 71,77%

Població afiliada autònoma (2014.

%) 28,23%

Població afiliada per sectors

d’activitat econòmica (2014. %)

agrari: 10,40%

indústria i construcció: 43,33%

serveis: 46,27%

Establiments turístics i places

turístiques per modalitat. Rati de

places per habitant (2014. Absolut)

Hotels: 42 establiments, 1.372 places (0,025 places / hab.).

Turisme Rural: 256 establiments, 1.692 places (0,031 places/

hab.).

Càmpings: 7 establiments, 2.529 places (0,046 places/ hab.).

Taula 1.Caracterització estadística del territori d’actuació (font: IDESCAT).

A l’Annex I. Estadístiques i mapes, s’amplien les dades estadístiques més significatives.

Comarca Municipis

Segarra

Sanaüja, Biosca, Torà, Massoteres, Ivorra, Guissona,

Torrefeta i Florejacs, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon,

Els Plans de Sió, Tarroja de Segarra, les Oluges, Cervera,

Granyanella, Ribera d’Ondara, Granyena de Segarra,

Montornès de Segarra, Montoliu de Segarra, Talavera,

Estaràs, Sant Guim de Freixenet.

Solsonès

La Coma i la Pedra, Odèn, Sant Llorenç de Morunys,

Guixers, Navès, Lladurs, Castellar de la Ribera, Solsona,

Olius, Clariana de Cardener, Pinell del Solsonès, Llobera,

Riner, Pinós, la Molsosa.

Anoia

Argençola, Bellprat, Calaf, Calonge de Segarra, Carme,

Castellfollit de Riubregós, Copons, Jorba, la Llacuna,

Montmaneu, Orpí, Els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant

Martí Sesgueioles, Sant Martí de Tous, Sant Pere

Sallavinera, Santa Maria de Miralles i Veciana.

Bages

Aguilar de Segarra, Cardona, Castellfollit del Boix,


13

Fonollosa, Rajadell, Sant Mateu de Bages.

Taula 2. Relació de municipis del territori LEADER

Mapa 1. Densitat de població per municipis. Font: IDESCAT a 31.12.2014.


14

3. DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA D’ACTUACIÓ

L’àrea d’actuació presenta una elevada diversitat d’elements i recursos, i a continuació

s’esmenten alguns del més rellevants.

3.1. Recursos naturals i culturals

L’àrea d’actuació disposa de diversos recursos naturals i culturals que poden permetre un

desenvolupament territorial amb el seu aprofitament i valorització. Els recursos més rellevants

a tenir en compte són els següents:

Territori Segarra

Patrimonials i culturals Naturals Itineraris Esdeveniments

.Castell de Concabella

.Castell de Pallargues

.Castell de Montcortès

.Castell de l’Aranyó

.Castell de Florejacs

.Castell de Vicfred

.Torre de Vallferosa

.Ciutat romana de Iesso

.Santuari de sant

Ramon

.Santuari del Sant

Dubte

.Vila closa Montfalcó

murallat

.Centre d’interpretació

.Manuel de Pedrolo

.Centre d’interpretació

dels Castells de la

Segarra

Museu de Cervera

.EIN vall de Llobregós

.EIN Granyena

.Paisatge Baixa Segarra

.Paisatge Costers de la

Segarra

.Paisatge Alt Sió

.Paisatge Serrats de

.Sanaüja i Llanera

.Aiguamolls de

Granollers de Segarra

.Bassa de Palouet

.Ruta dels castells del

Sió a la Segarra

.Ruta de la guerra civil

(L2)

.Camí de Sant Jaume a

la Segarra

.Aquelarre de Cervera

.Passió de Cervera

.Festival de pasqua de

Cervera, música

clàssica catalana

.Mercat romà de Iesso i

bacanal de Guissona

.Marxa dels castells

.Pessebre vivent de

Sant Guim de la Plana

.Festa major del

Santíssim Misteri de

Cervera

.El brut i la bruta, festa

de la llordera de Torà.

.Fira de l’ou de sant

Guim de Freixenet

.Festival internacional

de música de Cervera

.Festival de música de

Concabella

Territori Solsonès


.Catedral de Solsona-

Mare de Déu del

Claustre

.Santuari del Miracle

.Santuari de Lord

.Santuari de Pinós

.Salí de Cambrils

.Paisatge Replans del

Solsonès

.Paisatge Ribera Salada

.EIN- Paisatge Port del

Compte – valls de Lord

.EIN Serra del Verd-

Bastets-Busa

.Camí dels Bons Homes

.GR 1, 3, 7

.Carnaval de Solsona

.Festa major de

Solsona- Festa

patrimonial d’interès

cultural

.Festa de Corpus de

Solsona


15

.Conjunt etnogràfic de

la vall d’Ora

.Rosa dels vents de

Pinós

.Museu escola rural de

.Castellar de la Ribera

.Nucli històric i pou de

gel de Solsona

.Conjunt de Sant Esteve

d’Olius

.Monument comte

Guifré

.Dolmens i torres de

defensa

.Museu Diocesà i

comarcal de Solsona

.Zoo del Pirineu

. Territori de masies

.EIN Miracle

.Embassaments de Sant

Ponç i la Llosa del

Cavall

.Fira de sant Isidre

.Pessebre vivent

d’Ardèvol

Territori Anoia


.Església de Santa

Maria de Segur

.Torre de la Manresana

.Observatori de Pujalt

.Torre de contrast

.Refugis de la guerra

civil – memorial de

l’exèrcit popular

.Priorat de Santa Maria

.Església romànica de

Sant Pere de l’Arç

.Castell de Boixadors

.Territori de masies

.Paisatge Serres

d’Ancosa

.Paisatge Rubió-

Castelltallat-Pinós

.rutes Inter municipis

.geocaching

.Anoiabiketour

.Els pastorets de Calaf

.Festa dels traginers i

negociants de Copons

.Fira de Sant Andreu a

la Llacuna

Territori Bages


.Torres de Fals

.Castell de Castellar

.Castell de Cardona

.Parc cultural de la

muntanya de sal

.Centre medieval de

Cardona

.Paisatge Pla de Bages

.paisatge conca salina

. la via salaria

. camí dels santuaris

. camí de frontera

. senders del Bages

.Fira medieval/ festa de

la sal

.Festa major de

Cardona

. Fira de la llenega

.Festival de música

sacra


16

.museu de la sal Josep

Arnau

. Nucli antic de Rajadell

.Observatori

astronòmic de

Castelltallat

.Territori de masies

.Pessebre vivent del

Bages Torres de Fals

Taula 3. Conjunt de taules dels recursos naturals i culturals.

3.2. Capital humà, infraestructures i serveis

Els recursos humans, d’infraestructures i serveis bàsics per a l’àmbit territorial del Consorci es

descriuen en les següents taules, tenint en compte que algunes parts del territori estan en

l’àmbit d’influència d’altres zones de serveis com poden ser Manresa, Igualada o Tàrrega.

Servei Segarra Solsonès Anoia Bages

Formació (llars infants, ceip,

IES) 13 12 10 7

Cultura (biblioteques) 7 5 2 0

Serveis mèdics (CAP, hospital) 2 1 2

Serveis (Mossos esquadra,

bombers, jutjat) 6 4 2 2

Centres Vivers d’empresa 1 1 1 0

Parcs eòlics 0 1 4 0

Teixit associatiu sectors

productius (1) 4 9 3 3

Altres (centres investigació,

ECAS)

.Centre Tecnològic

forestal de

Catalunya

.INCAFUST

.ECA Solsona

Taula 4. Capital humà, infraestructures i serveis

(1) la relació d’entitats es pot consultar en el document annex IV

El territori es troba ben comunicat per vies de comunicació terrestre ja que és travessat per

dos eixos importants de comunicació com son l’eix transversal C-25 i l’autovia A-2, que tenen

influència sobre part dels municipis de la Segarra, Anoia i Bages; altres vies són les que

comuniquen la costa amb l’interior i Pirineu, com la C-55, C1412a, C26, C451, L311, L310,

C241; en els darrers 10 anys hi ha hagut una millora de les vies de comunicació en aspectes de

ferm, seguretat, senyalització, amb l’obertura de nous trams com el de Solsona-Biosca-

Guissona, que han millorat les comunicacions entre el territori.

Pel que fa al transport públic només hi ha una línia de tren que dóna servei a municipis de la

Segarra i l’Anoia, que és la línia de Lleida –Barcelona, i línies d’autobús entre les ciutats grans


17

(línia de Barcelona-Andorra, que passa per Cardona, Solsona; línia de l’eix transversal, que

passa per Cervera, Calaf; Línia Lleida- Solsona), en els darrers 10 anys s’han donat millores en

el servei de transport públic de Catalunya, amb l’obertura de noves línies, millores en les

tarifes, millora de la línia de tren, però el servei continua condicionat per poques combinacions

horàries i temps de recorregut llargs que fan que tinguin un nombre baix d’usuaris.

Pel que fa als serveis bàsics l’electrificació arriba a la totalitat del territori, amb excepció

d’algunes zones de complicada orografia, com és el cas de la serra de Busa a Navès que es va

electrificar l’any 2014; pel que fa a Internet, arriba a gran part del territori amb la implantació

lenta de l’ample de banda en els grans nuclis de població i polígons industrials, i en la resta de

territori disseminat a través de Wifi rural; pel que fa a l’abastament d’aigua en el Solsonès hi

ha la xarxa de la Mancomunitat d’aigües que arriba a la zona nord de la Segarra. Encara hi han

problemes d’abastiment en alguns municipis de la Segarra i l’Anoia, i s’està treballant en noves

línies d’abastament provinents del canal Segarra-Garrigues i de la presa de la Llosa del Cavall.

Pel que fa als residus en el territori es realitza la recollida selectiva i en el cas de la Segarra es

fa la recollida porta a porta; existeixen quatre dipòsits controlats a Clariana de Cardener,

Cervera, Pujalt i Cardona.

En els darrers anys s’ha construït per trams el canal Segarra-Garrigues que té influència en

alguns dels municipis de la Segarra i que pot ser una nova eina per una transformació i millora

dels sistemes productius, però la seva posada en funcionament és lenta i hi ha zones que no hi

tindran accés degut a les limitacions de protecció de les aus estèpiques.


18

4. ANÀLISI DAFO

L’anàlisi DAFO s’ha realitzat en 4 temàtiques: una de socioeconòmica per enumerar les

principals característiques demogràfiques, territorials i de mercat de treball més generals i

altres tres temàtiques que descriuen la situació dels principals sector d’activitat (primari,

secundari i terciari), atenent també a la diferenciació de subsectors o elements diferenciadors

o les tendències, que es recullen en l’estratègia com a línies d’actuació.

A l’annex II, l’anàlisi DAFO detalla les principals necessitats i oportunitats per a cada una de les

unitats territorials del territori LEADER (municipis de la Segarra, municipis del Solsonès,

municipis de l’Anoia i del Bages).

Les comarques de la Segarra, del Solsonès, els 6 municipis del Bages i els 19 de l’Anoia que

configuren aquest territori LEADER, presenten importants diferencies però necessitats similars

quan fem una anàlisi en global. Ens trobem davant d’un territori molt divers i amb dinàmiques

econòmiques i socials heterogènies, a on no despunta un sector o subsector productiu per

damunt d’un altre. En el conjunt del territori es pot dir que es dóna un EQUILIBRI a nivell de

sectors productius i una activitat econòmica DIVERSIFICADA, però actualment estancada pels

efectes de la crisi econòmica.

És un territori caracteritzat per un poblament dispers en la majoria del seu abast territorial,

amb un llarg nombre de petits pobles que es troben en regressió demogràfica contínua i amb

la tendència a agrupar-se en els seus caps de municipi i de comarca (que vertebren aquest

territori, però que es troben en una situació fràgil i dependent de la seva evolució en l’activitat

industrial i terciària com les capitals de comarca Cervera i Solsona i els nuclis més grans de

població com Guissona, Cardona, Calaf, Sant Llorenç de Morunys, Sant Martí de Tous i Olius).

La població es localitza doncs, en una primera línia de concentració, en els cursos dels rius i els

principals eixos de comunicació i en una segona línia de concentració, entorn d’aquests nuclis

més grans que disposen de majors serveis i de polígons amb activitat industrial.

Un territori fràgil en el seu conjunt, pel seu elevat índex d’envelliment i de masculinització, per

la seva excessiva dependència de l’agricultura en els municipis més petits, per la situació d’atur

que, malgrat és inferior a la mitjana de Catalunya, no ha parat de incrementar des del 2009

fins l’actualitat i per l’elevada ruralitat que contrasta amb el despoblament i aïllament de

serveis per una banda i amb les noves oportunitats de negoci i de benestar per l’altra.

L’ocupació humana vers aquest territori presenta un doble efecte de buidatge: la població dels

petits pobles i de les masies que no ha emigrat cap a les grans ciutats del país, ho ha fet cap a

les ciutats mitjanes, i és per això que aquesta concentració més local ha manllevat el

poblament més dispers, típic de la Catalunya Central.

A la majoria dels municipis petits el sector econòmic dominant continua essent l’agricultura i la

ramaderia. Aquesta dependència és més evident en els municipis de les comarques de la

Segarra i del Solsonès, a excepció dels municipis majors i per tant molt més diversificats, on


19

l’agricultura té un pes menys significant. D’aquesta dependència del sector primari i sumant-li

l’envelliment de la població, ens resulta una masculinització de la població en edat de treballar

preocupant per a la regeneració dels sectors econòmics. Molta gent jove es trasllada a viure a

les capitals comarcals, de dins o fora de l’àmbit geogràfic del Consorci, i fins i tot a la crida de

les grans ciutats com Lleida o Barcelona.

Si bé és cert que oportunitats com les professions que permeten el treball amb plataformes

tecnològiques; el desplegament tecnològic al país que ha facilitat la presència d’aquests

professionals en petits nuclis de muntanya, fins i tot en masies aïllades; la demanda de

productes diferenciats, de qualitat i de proximitat; l’aposta per un turisme més sostenible i

diversificat, més enllà del característic turisme rural; les noves ocupacions basades en

l’aprofitament d’energies renovables i la bioconstrucció i, també la tornada de generacions

posteriors a l’èxode massiu rural, entre altres, estan equilibrant, poc a poc, les oportunitats

reals de les nostres contrades a contracorrent de la tendència massiva a la concentració de

població en aglomeracions majors.

Pel que fa a la iniciativa privada, més enllà de l’assessorament que es pugui tramitar en

oficines de promoció econòmica municipal i comarcal, i de l’acompanyament que es fa des de

les oficines tècniques dels Grups d’Acció Local, s’han condicionat centres d’acollida per a la

iniciació de noves empreses. Aquests espais van acompanyats de centres de formació

complementària i estan bàsicament concentrats en les capitals de comarca, tot i que en el

nostre territori en trobem una a Prats de Rei, impulsada pel Consorci per al desenvolupament

econòmic de l’Alta Anoia. En aquest sentit, les empreses beneficiàries d’aquestes instal·lacions

són aquelles que la seva feina és més tècnica, o que es desenvolupa en despatxos amb serveis

telemàtics. En alguns casos aquests perfils han actualitzat i connectat empresaris i nous

empresaris amb el medi rural, i han fet més possible la diversificació econòmica local,

l’aportació i/o apropament de tecnologia i innovació a l’empresariat més tradicional i una certa

desestacionalització en les ofertes i demandes concentrades amb el turisme rural més

convencional.

Respecte els recursos i el patrimoni, aquest territori presenta una gran diversitat en patrimoni

natural, paisatgístic, cultural, històric i arquitectònic. En els darrers anys i per l’efecte de

diferents programes d’ajuts com la rehabilitació de nuclis antics, o el mateix programa LEADER

o altres fons de finançament com el FEDER local, entre altres, s’ha donat una millora

substancial en la recuperació, condicionament i posada en valor i ús d’aquest patrimoni. Tot i

així, existeixen importants i singulars actius per recuperar i revaloritzar encara i aquestes

millores realitzades que han aportat un impuls important al territori, s’han realitzat més de

manera aïllada en el sentit que no s’han articulat entorn d’una promoció conjunta per atraure

un turisme diferenciat.

El repte és orientar les activitats econòmiques actuals i potencials i dotar de coneixement al

territori per ser un territori equilibrat, rural, diversificat, posicionat i evolucionat cap a

aquestes oportunitats derivades de les noves tendències econòmiques i demandes de


20

consum més ECO, BIO, socials, innovadores i sostenibles. Amb la convivència del benestar

social i d’una activitat econòmica fluida en tots els sectors, també els tradicionals.

I amb quina finalitat?, la d’augmentar la renda per càpita, el nivell d’ocupació, el nivell

d’innovació, la retenció de talent al territori i especialment la retenció i retorn de joves, el

nivell d’inclusió social amb especial incidència en els col·lectius en risc d’exclusió social,

incrementar el nivell d’inversions en infraestructures avançades i en equipaments per a totes

les edats, i la possibilitat de viure en l’entorn més rural de Catalunya, proper a les zones més

urbanes i industrialitzades. Tan mateix, intentar que les desviacions entre municipis i

comarques no siguin tan desmesurades.

DAFO CONJUNT DEL TERRITORI LEADER ‘CATALUNYA CENTRAL’

DAFO Socioeconòmica

DEBILITATS FORTALESES

D1e

Des del 2009 i principalment des del 2011 es

dóna un estancament i regressió demogràfica

contínua en el conjunt dels municipis, però

especialment més notable en els municipis més

petits.

F1e Situació estratègica de centralitat a Catalunya,

territori proper als grans centres urbans.

D2e

Elevat índex d’envelliment de la població,

situant-se en el 124,59% pel conjunt d’aquest

territori LEADER.

F2e

Malgrat l’increment de l’atur en els darrers anys

i a excepció d’alguns municipis, la taxa d’atur

registrat és lleugerament inferior a la mitjana

catalana (12,57% davant del 20%, dades a maig

de 2015).

D3e

Baixa densitat de població i elevada dispersió de

la població en el conjunt del territori: 20,89

habitants/km2 de mitjana.

F3e Certa tendència a l’augment del retorn de

professionals nascuts en aquest territori.

D4e

Existència d’una gran diversitat territorial que

comporta dinàmiques socials i econòmiques

molt heterogènies: des dels municipis més

industrialitzats als municipis més agraris.

F4e Percepció d’elevada qualitat de vida.

D5e

Excessiva dependència als 6 municipis més

grans: les capitals de comarca Segarra i Solsona

i, a Guissona, Cardona, Calaf i Sant Llorenç de

Morunys.

F5e Existència d’un important i ric patrimoni natural,

arquitectònic, històric i cultural.

D6e Fragilitat d’aquests 6 municipis abans

esmentats, més grans i vertebradors del territori

per la seva excessiva dependència a l’evolució

F6e

Malgrat la dispersió de la població comporti

desavantatges, l’hàbitat dispers caracteritza i

dóna identitat a aquest territori.


21

de l’activitat industrial i de serveis.

D7e

Increment continu de la taxa d’atur en el conjunt

del territori des del 2009, centrada

majoritàriament en el sector industrial i de la

construcció i en el sector serveis.

F7e

Elevada diversificació econòmica i dinamisme

empresarial, especialment als municipis més

grans i municipis de influència.

D8e

Manca d’atractius per als i les joves

professionals qualificats/des, que es traslladen a

viure a les capitals comarcals, de dins o fora del

territori LEADER, o a ciutats més grans com

Barcelona o Lleida.

F8e

Existència de diferents entitats que actuen sobre

el desenvolupament local i la dinamització

econòmica, conjuntament amb les

administracions locals.

D9e

Persisteix la insuficiència en infraestructures

viàries i de comunicació (cobertura de telefonia

fixa i mòbil. I, banda ampla i fibra òptica en les

zones més industrials per a la millora de la

competitivitat de les empreses).

F9e

Existència de plans estratègics, iniciatives i

projectes que impulsen actuacions en sinergia

amb l’estratègia LEADER.

D10e Insuficiència en el servei de transport col·lectiu. F10e Millora substancial en els darrers anys de

l’oferta formativa per a l’ocupació.

AMENACES OPORTUNITATS

A1e

Principalment a les zones dels altiplans centrals i

a les de muntanya pels efectes de la dispersió, el

dèficit de les comunicacions i la mancança de

serveis bàsics, es dóna un estancament i

regressió de la regeneració econòmica i social

del territori.

O1e

L’auge de professions que utilitzen les TIC i que

permeten el retorn de professionals al medi

rural, fins i tot en els nuclis més petits o masies

aïllades.

A2e

La fugida continua de talent, especialment de les

persones amb més formació, i de joves i dones

que, difícilment, troben atractius per a la

tornada.

O2e

Instal·lació de població neorural pels efectes de

la crisis, o retorn de tercera generació cap als

pobles més petits.

A3e

Emigració de joves i de personal qualificat, per

trobar millors oportunitats laborals a les grans

ciutats.

O3e

Impuls de polítiques i programes de fixació de

població jove, aprofitant la millora de les

infraestructures viàries i de telecomunicacions.

A4e Capitalització de l’ocupació i la producció als

centres de població més grans. O4e

Gradual instal·lació d’indústries i altres activitats

econòmiques als petits municipis.

A5e Despoblament dels petits municipis. O5e

Existència i aplicació de línies d’ajuts i programes

de desenvolupament rural i de suport a les

empreses i l’emprenedoria en els darrers anys,

que beneficien la diversificació i

complementarietat de les activitats agràries i

l’establiment d’altres activitats econòmiques en


22

el medi rural.

A6e

Limitacions per excessives restriccions i tràmits

administratius llargs i poc àgils per a la creació

d’activitats econòmiques en el medi rural.

O6e Localització territorial força equilibrada de les

empreses.

O7e

Elevada aptitud de la població rural per

diversificar i innovar en activitats

complementàries.

DAFO Sector primari


D1p

En la majoria dels municipis, especialment els

més petits, excessiva dependència del sector

agrari: 19 dels 61 municipis tenen una

dependència al sector agrari superior al 50% i 35

municipis, superior al 25%.

F1p

L’activitat agrària és la principal economia rural

que manté la gent en el territori, amb el pes del

PIB molt superior a la mitjana catalana.

D2p

Sector agrari caracteritzat per explotacions

tradicionals, cultiu cerealístic, sector molt

masculinitzat i envellit. Dificultats pel relleu

generacional o la instal·lació de nous actius.

F2p Patrimoni rural de gran valor i activitat agrària

respectuosa amb el medi.

D3p Sector tradicional amb poca oferta de treball. F3p Important tradició cerealística, amb tendència a

la diversificació.

D4p

Dificultats per a la instal·lació de nous agricultors

per importants barreres d’entrada: accés a

terres, preu de la terra, quotes,…, i percepció de

poc suport per part de l'administració

F4p Existència de nombroses empreses familiars

agràries consolidades.

D5p

Insuficient desenvolupament de les estructures

conjuntes de comercialització que dificulta

poder entrar en la distribució.

F5p

Tendència creixent d’una nova generació

d’agricultors joves, amb un bon nivell de

formació i visió més empresarial.

D6p

Baixa innovació empresarial a l’hora de fer

inversions en l’explotació agrària i en les noves

iniciatives de diversificació econòmica de la

mateixa.

F6p

Incipient creació o reconversió d’explotacions

agrícoles i ramaderes al sistema de producció

agrària ecològica, principalment per iniciativa de

joves (joves fins a 40 anys).

D7p Malgrat les millores en els darrers anys,

s’evidencia encara la manca d’una bona gestió

de la massa forestal. Boscos molt embrossats

F7p

Existència d’associació d’artesans, alimentaris,

d’arts i oficis i productors ecològics que

promocionen els productes d’aquest territori.


23

amb el conseqüent risc d’incendis.

D8p

La formació agrària és exclusivament pràctica

per part dels titulars persona física de les

explotacions. Només en els municipis amb

titulars més joves, la formació agrària es basa

més amb estudis professionals i cursos o altra

formació agrària.

F8p Important superfície forestal i explotació

d’aquesta.

F9p Incentivació de l’aprofitament de la biomassa

per a usos tèrmics al territori i cultius energètics.


A1p

El progressiu despoblament dels nuclis de

població petits i la concentració en els nuclis

més grans repercuteix en l’abandonament de les

explotacions agràries (manca relleu

generacional) i en l’envelliment de la població.

O1p


de desenvolupament rural i de suport a les

empreses i l’emprenedoria en els darrers anys,

que beneficien la diversificació i

complementarietat de les activitats agràries i

l’establiment d’altres activitats econòmiques en

el medi rural.

A2p

L’estandardització dels conreus comporta una

pèrdua significativa de la diversificació

productiva.

O2p

Augment de la demanda de producte diferenciat

per part d’un sector de la societat que prima la

qualitat dels aliments com a prioritat. Existència

d’un sector de la població que té com a prioritat

menjar aliments saludables i certificats, tot i que

encara és un % baix de la societat en general.

Aposta per l’agricultura i ramaderia ecològica.

A3p




O3p

Major participació de la dona com a motor de

canvi en el procés de diversificació de l’empresa

agrària.

A4p

Pel que fa a l’artesania i la producció

agroalimentària, dificultat pel sector jove

d’iniciar l’activitat perquè requereix molta

inversió inicial en instal·lacions que compleixin la

normativa.

O4p

Major demanda i existència de potencial per

diversificar l’oferta d’activitats

complementàries: gastronòmiques,

cinegètiques, culturals, mediambientals, de

salut, d’oci i lleure, entre altres.

A5p

Manca de priorització dels usos agraris del sòl, i

conseqüentment gran especulació amb el preu

de la terra per a dedicar-la a altres activitats.

O5p

Pel que fa a l’artesania i la producció

agroalimentària, oportunitats de creació de

sinèrgies amb altres sectors econòmics del

territori com el turisme o el comerç.

A6p Manca d’una gestió acurada de la massa

forestal. O6p

Reducció de la despesa energètica i major ús

d’energies renovables.


24

A7p Manca d’accés al finançament tradicional

(banca tradicional) per a noves inversions. O7p

Auge de l’agricultura social com a generadora

d’ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió

social.

DAFO Sector secundari


D1s

Ocupació industrial basada en la mà d’obra de

baix cost i de baixa qualificació, molt sotmesa als

cicles econòmics (contractació - atur).

F1s Elevat percentatge d’ocupació en la indústria

(43,33% del total d’afiliats, anualitat 2014).

D2s Problemes de mobilitat als polígons industrials i

absència d’un transport públic de qualitat. F2s

Manteniment de la tradició industrial als

municipis més importants.

D3s

Existència d’algunes zones amb manca de sòl

industrial que frena el creixement de les

empreses ja existents, així com n’impedeix la

instal·lació de noves.

F3s

El 61,03% (2014) de les afiliacions al règim

general de la SS es donen en empreses de menys

de 50 treballadors/res, d’àmbit familiar i força

diversificades.

D4s

L’accentuació en la caiguda de la construcció

reflecteix, en particular, la dinàmica del sector

residencial, on els habitatges en construcció i els

iniciats van caure a partir del 2011 i en

endavant.

A aquesta davallada cal sumar-hi la de l’obra

pública.

F4s

Tot i que encara hi ha mancances, les

comunicacions han millorat considerablement

en els darrers anys.

D5s

Necessitat de inversió en noves tecnologies,

principalment en fibra òptica per a la millora de

la competitivitat de les empreses.

F5s

Constants inversions en nous equipaments i

maquinària, tot i que caldria majors inversions

en R+D+I.

D6s Baixa participació activa en les associacions.

D7s Baixa assistència a fires com a expositors.

D8s Taxa d’atur més elevada en els municipis més

industrials.


A1s Limitacions per excessives restriccions i tràmits



O1s

Existència i aplicació en els darrers anys, de

línies d’ajuts i programes de suport a empreses i

l’emprenedoria i programes de impuls del

sector industrial.


25

A2s Manca de personal qualificat, sovint per

desconeixença de la pròpia demanda. O2s

Excel·lent situació estratègica del territori,

proper a grans eixos de comunicació.

A3s Fort retrocés i actual estancament del sector de

la construcció. O3s

Existència d’institucions sensibilitzades i

implicades a nivell de les diferents comarques

del territori i a nivell provincial, encara que no

suficientment operatives.

A4s Manca d’accés al finançament tradicional (banca

tradicional) per a noves inversions. O4s

Presència d’organitzacions i entitats del Tercer

Sector tant a la comarca com de fora,

especialitzades en coneixement, recerca,

desenvolupament i finançament alternatiu.

O5s Revalorització de la formació professional.

O6s

Major utilització de les Tecnologies de la

Informació i Comunicació (TIC) en l’àmbit

empresarial.

DAFO Sector terciari


D1t Pel conjunt d’aquest territori, és el sector serveis

qui registra un taxa d’atur més elevada. F1t

Elevat percentatge de població ocupada en el

sector serveis (46,27% del total d’afiliats,

anualitat 2014).

D2t

Malgrat les inversions en els darrers anys,

continua havent-hi un deteriorament del

patrimoni natural, cultural i arquitectònic en

algunes zones d’aquest territori.

F2t

Gradual recuperació i aprofitament del

patrimoni natural, arquitectònic, històric i

cultural.

D3t

Malgrat la millora en els darrers anys, el territori

pateix una manca de posicionament (promoció i

màrqueting) en el sector turístic i comercial.

F3t

Territori molt ric en recursos naturals i culturals,

molts d’ells singulars pel seu valor arquitectònic

i /o patrimonial.

D4t Baix consum i desconeixement de la producció

local per part de la pròpia població del territori. F4t

Important elaboració de productes artesanals de

qualitat.

D5t

L’ocupació en el sector turístic és poc

reconeguda i amb un baix índex de

professionalització.

F5t Existència d’entitats i associacionisme però amb

baix dinamisme.

D6t Manca de serveis complementaris adequats a

l’activitat turística. F6t

Existència de nombrosos recursos turístics

pendents de rehabilitar i activar.

D7t Personal de baixa qualificació en el sector

serveis, basat en l’ocupació de mà d’obra barata

i llocs de treball inestables, cobert en la majoria

F7t Augment de l’oferta d’establiments de turisme

rural, que descentralitza el turisme pel territori.


26

dels casos per mà d’obra femenina.

D8t

En general, en tots els sectors d’activitat

econòmica, però especialment en el de serveis i

en segon terme, en l’agrari, les persones al

capdavant de les empreses assumeixen diverses

tasques al mateix temps i sovint no es disposa

de la formació necessària per afrontar aquesta

situació.

F8t

Territori amb una forta identitat pròpia,

caracteritzada per l’hàbitat dispers en masies o

nuclis de població molt petits, la seva història i

tradició rural.

D9t

Per l’ús i gaudi de nombrosos serveis a la

població cal encara desplaçar-se als nuclis més

grans.

F9t Rehabilitació del nucli antic dels diferents nuclis

de població.


A1t




O1t

Proximitat a Barcelona, àrea metropolitana i a

Lleida que facilita un bon posicionament per un

mercat turístic diferenciat (turisme responsable,

sostenible, cultural).

A2t El risc d’incendis forestals afecta un dels millors

recursos naturals de la comarca. O2t

Increment del sector serveis amb potencial

d’explotació, especialment vinculat al sector

turístic, ecoturístic, lleure i oci, medi ambient,

serveis a les persones i noves tecnologies.

A3t

Tendència a la concentració de serveis i

d'activitats econòmiques als municipis més

grans o a la capital de comarca.

O3t Creixent demanda envers el turisme sostenible,

l’ecoturisme, turisme de natura i turisme actiu.

A4t

L’elevada estacionalitat del turisme que dificulta

la viabilitat per al desenvolupament de nous

productes i paquets turístics.

O4t


en els darrers anys que poden beneficiar la

recuperació i posada en valor del patrimoni.

O5t

Increment de la demanda i del interès per

productes de qualitat, saludables, artesanals i

ecològics. Aprofitament de l’interès per la

gastronomia i la restauració, per donar a

conèixer els productes locals, de proximitat i els

seus valors.

O6t

Creixent perfil de turistes amb una major

conscienciació per al manteniment de les

característiques rurals del territori.

O7t Millora i increment de la promoció turística a

través de l’ús de les xarxes socials i d’aplicacions

tecnològiques d’informació i comunicació (apps,


27

altres aplicatius mòbils).

O8t Noves tendències de consum que impliquen

l'aparició de noves oportunitats de negocis.

Taula 5. DAFO Territorial


28

5. ANÀLISI DE MERCAT

Tendències rellevants

La tendència més rellevant que condiciona l’orientació de l’estratègia cap al concepte de

l’eco-innovació la trobem en una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de

l’estratègia Europea 2020 “ Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos”.

Aquesta iniciativa emblemàtica pretén crear un marc polític destinat a recolzar el canvi cap a

una economia eficient en l’ús dels recursos i de baixa emissió de carboni amb un conjunt de

mesures a llarg i a mig termini que converteixi la UE en una “economia circular”, basada en

una societat del reciclatge amb la finalitat de reduir la producció de residus i utilitzar-los com a

recursos.

L’economia circular és doncs un concepte econòmic inclòs dins el marc del desenvolupament

sostenible i que té com a objectiu la producció de béns i serveis en base a l’ús racional i eficaç

dels recursos d’un territori, al mateix temps que es redueix el consum i el malbaratament de

les matèries primes, l’aigua i les fonts d’energia. Es tracta d’implementar una economia

circular basada en el principi de “tancar el cercle de vida” dels productes, serveis, residus,

materials, l’aigua i l’energia.

L’economia circular és la intersecció dels aspectes ambientals i econòmics i és generadora

d’ocupació local i no deslocalitzable ja que els residus d’uns es converteixen en recursos per

altres.

Aquesta economia descansa en varis principis:

L’eco-concepció: considera els impactes ambientals al llarg del cicle de vida d’un

producte i els integra des de la seva concepció.

L’ecologia industrial i territorial: estableix un tipus d’organització industrial en un

mateix territori caracteritzat per una gestió optimitzada dels stocks, dels recursos i

dels fluxos de materials, energia i serveis.

L’economia de la funcionalitat: privilegia l’ús davant la possessió, la venda d’un servei

davant d’un bé.

El segon ús: re introdueix en el circuit econòmic els productes que ja no es

corresponen a les necessitats inicials dels consumidors.

La reutilització, la reparació, el reciclatge i la valorització: per a l’elaboració de nous

productes o l’aprofitament de materials.

L’economia circular comporta doncs nombrosos beneficis: ajuda a disminuir l’ús dels recursos,

a reduir la producció de residus i a limitar el consum d’energia. Participa també en la

reorientació de l’activitat productiva i és creadora de riquesa i ocupació, incloent les de l’àmbit

de l’economia social, en tot el conjunt del territori d’allà on s’aplica.

Aquesta tendència de l’eco-innovació i de l’economia circular és coherent amb les noves

demandes de la societat i tendències de consum; una societat més conscienciada pel què

consumeix, pel què compra, per la proximitat de productes i serveis, i per valorar els productes


29

locals obtinguts mitjançant processos de producció ecològics o amb un major respecte pel

medi ambient.

Així doncs, l’economia circular i l’eco-innovació es dirigeixen tant als actors públics encarregats

del desenvolupament sostenible i del territori, com a les empreses que cerquen resultats

econòmics, socials i ambientals, com a la societat que es qüestiona cada vegada més les seves

necessitats reals.

Factors crítics d’èxit de l’estratègia

Com a principal factor crític per a la consecució de l’estratègia trobem el tema de l’accés al

finançament per part de la inversió privada i de la pública. I especialment l’accés al

finançament per part del col·lectiu joves i en menor grau, dones. Per una banda es pretén

incrementar els projectes i la creació d’empreses per part de joves per ser un dels col·lectius

més afectats per l’atur i se’ls incentiva a emprendre en l’auto ocupació i per altra banda, el fet

de tenir poc patrimoni o la manca d’avaladors, els impossibilita per disposar de crèdit bancari

per realitzar la inversió i l’inici de l’activitat.

Un altre dels factors crítics el trobem en l’interrogant de quan comença un nou període de

programació LEADER; es demana als territoris LEADER originalitat, innovació, impulsar canvis

en les dinàmiques productives dels territoris LEADER, defugir de incentivar amb els ajuts les

mateixes activitats econòmiques, però la qüestió és si al territori hi haurà prou massa crítica o

emprenedors/es que apostin per aquestes noves dinàmiques.

És per aquest motiu que s’inclouen en l’estratègia accions que reforcen el coneixement, la

capacitació, la demostració i l’actitud al canvi per innovar i reorientar les activitats

econòmiques.

Agents clau (dins i fora del territori) que intervenen

Els agents clau que intervenen en la implementació de l’estratègia són els indicats a l’apartat

1.2.


30

6. ELEMENTS INNOVADORS DE L’ESTRATÈGIA

Els elements que es poden considerar innovadors respecte a l’estratègia realitzada l’any 2008

per al període 2007-2013, es poden resumir en els següents aspectes:

Planificació i implementació de línies de treball més específiques i basades en els

plantejaments del territori, procés de presa de decisions bottom-up.

Increment de la dinamització territorial per tal de que sigui el més inclusiva possible,

mitjançant la sinèrgia amb els agents existents en el territori.

Desenvolupament de projectes propis que permetin major intervenció sectorial i

social, i que siguin un complement a les accions productives i en sinergia amb altres

accions ja iniciades o programades en altres plans estratègics per altres agents del

territori.

Increment de la governança i del retorn al territori.

Transparència i no discriminació en els processos de selecció.

Avaluació continua de l’estratègia per tal de poder adaptar-la a les dinàmiques

territorials i a les fluctuacions de l’economia i del mercat de treball (flexibilitat de

l’estratègia en base a arguments i no per ambigüitat).

Increment de la visibilitat de les accions desenvolupades, buscant mecanismes que

permetin una major implicació de la població.

Escoltar al territori i vertebrar les seves aportacions als diferents agents implicats.

Establiment de mecanismes de contacte permanent amb el Consorci.


31

7. MISSIÓ DE L’ESTRATÈGIA

Perquè en l’eco-innovació?

“Eco-innovació: on la sostenibilitat i la competitivitat es donen la mà”

(“Eco-Innovation: When sustainability and Competitiveness Shake Hands”. Autors: Javier Carrillo-

Hermosilla, Director del Departament d’Economia de IE Business School; Pablo del Río González, Científic

Titular del Consell Superior de Investigacions Científiques i Totti Könnölä, responsable científic de

l’Institute for Prospective Technological Studies-IPTS- de la Comissió Europea).

Leiv motiv

• LEADER CATALUNYA CENTRAL, "LA FORÇA DE L’EQUILIBRI"

Missió •El territori de la Catalunya Central pretén ser un territori rural

equilibrat i diversificat, on la seva localització central estratègica de

país, la seva qualitat de vida, l’empenta de les seves empreses, la

productivitat del territori i el lideratge de les seves institucions, són els

elements imprescindibles tant per garantir el progrés de les persones

com per assolir una economia basada en la eco-innovació i el

coneixement, amb una gran cohesió social i territorial i en un marc

de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.

Objectiu

general

•Mobilitzar els recursos del territori i reorientar les activitats

econòmiques tradicionals o emergents per reactivar l’economia i generar

riquesa, ocupació i retenció de talent, articulant un desenvolupament

sostenible i autogestionat basat en el concepte d’eco-innovació.


32

L’expansió de l’activitat econòmica ha estat acompanyada de problemes ambientals,

energètics i d’escassetat de recursos. Com a conseqüència, moltes empreses han implantat la

Responsabilitat Social Empresarial amb l’objectiu de millorar, de manera activa, els aspectes

socials, econòmics i ambientals de les seves activitats amb el medi o territori on es

desenvolupen. No obstant, encara estem en els inicis i lluny, per tant, d’aconseguir les

solucions necessàries. Per continuar generant riquesa i ocupació en base als recursos d’un

territori i amb la cura del medi ambient, s’avança cap el concepte d’eco-innovació.

L’eco-innovació esdevé un nou desafiament per a les empreses i les polítiques públiques ja que

el desenvolupament sostenible i la cura del medi ambient d’un territori connecten amb

l’estratègia empresarial, els beneficis econòmics empresarials i el benestar de la població.

Eco-innovació es tot tipus d’innovació que contribueix al desenvolupament sostenible, reduint

l’impacte mediambiental i optimitzant l’ús dels recursos naturals. En termes de innovació, eco-

innovació es refereix tant a la creació de productes, serveis i processos que redueixen el

deteriorament del medi ambient. Des del punt de vista econòmic, l’eco-innovació pretén que

les empreses facin un ús adequat dels recursos naturals del territori per a millorar el benestar

de la població.

Tant la missió com l’objectiu general de l’estratègia responen als 4 principals reptes marcats en

el PDR de Catalunya 2014-2020, que en el procés de participació (enquestes principalment),

han estat prioritzats segons el següent ordre, afegint-hi altres dos:

1. Economia i ocupació: Fomentar l’emprenedoria i la creació d’ocupació.

2. Joves: Fomentar el retorn i la inserció laboral dels joves en el medi rural. Fomentar la

igualtat d’oportunitats de les dones i els joves.

3. Innovació i transferència de coneixement: Fomentar la dinamització econòmica i la

innovació, principalment els projectes productius.

4. Innovació, inclusió social i millora de la qualitat de vida.

5. Patrimoni natural, arquitectònic i identitat.

6. Gestió de recursos naturals i mitigació del canvi climàtic


33

8. OBJECTIU GENERAL I OBJECTIUS ESTRATÈGICS

L’objectiu general de l’estratègia es concreta en 9 grans objectius estratègics que s’articulen en

6 eixos de treball, 11 línies d’actuació i 56 accions.

Tant els objectius estratègics com els eixos de treball contribueixen a l’assoliment dels

objectius fixats per la UE pel 2020 i els principals reptes marcats en el PDR de Catalunya 2014-

2020.

Les fites a assolir amb aquests objectius estratègics es concreten en indicadors d’impacte que

mesuraran el grau de compliment dels canvis esperats amb la implementació de l’estratègia,

tenint en compte les necessitats detectades en l’anàlisi DAFO i la situació de partida del

territori. Aquests indicadors d’impacte dels objectius estratègics es valoraran al final del

període, mentre que els indicadors de les línies d’actuació (apartat 9), es mesuraran

anualment (en el cas que n’hi hagin dades), com a procés d’avaluació i seguiment continu de

l’assoliment de l’estratègia.

Objectiu general:

Mobilitzar els recursos del territori i reorientar les activitats econòmiques tradicionals o emergents per reactivar

l’economia i generar riquesa, ocupació i retenció de talent, articulant un desenvolupament sostenible i autogestionat

basat en el concepte d’eco-innovació.

Objectius estratègics →

Eixos estratègics de l’EDL

(adequació als reptes del

PDR CAT 2014- 2020)

Indicadors d’impacte dels objectius

estratègics

(final de període)

1. Reconducció i evolució del ‘turisme rural’

tradicional a un turisme responsable i

sostenible, que aporti un major valor afegit

al territori (ecoturisme, turisme de natura /

turisme actiu / turisme cultural / turisme de

salut i terapèutic).

I. REACTIVACIÓ, INNOVACIÓ

ECONÒMICA I RETENCIÓ DE

TALENT

(Reptes del PDR: Economia i

ocupació: Fomentar

l’emprenedoria i la creació

d’ocupació i, Joves:

Fomentar el retorn i la

inserció laboral dels joves en

el medi rural. Fomentar la

igualtat d’oportunitats de les

dones i els joves)

Augment de l’ocupació en aquest subsector econòmic (per sexe, edat i comarca / subcomarca). Augment de la productivitat del subsector.

Augment del número de visitants al

territori.

Perfil del increment de visitants al territori (per sexe, edat i procedència).

2. Creixement i consolidació de micro i pimes

agroalimentàries, amb potencial al territori,

prioritzant les produccions diferenciades i de

qualitat (producció agroalimentària

ecològica, integrada i de comerç de

proximitat).

Augment de l’ocupació en aquest subsector econòmic (per sexe, edat i comarca / subcomarca). Augment de l’oferta (número de nous productes creats elaborats i/o millorats o acords negociats). Augment de infraestructures de treball col·laboratiu o comercialització conjunta.

3. Reforçament de subsectors industrials i de

serveis, tradicionals i/o emergents.

Augment de l’ocupació en aquests subsectors econòmics (per sexe, edat i comarca / subcomarca).


34

Millora dels serveis d’assessorament a empreses i emprenedors/es. Perfil de l’ocupació jove en pràctiques, beques o en contractació formalitzades a empreses i entitats, sota el marc de les pràctiques ODISSEU. Millora de les infraestructures i dels serveis oferts en els espais de vivers d’empreses, coworking i similars.

4. Major promoció, projecció exterior i

connectivitat del territori i principalment

dels seus atractius i recursos naturals,

arquitectònics, culturals i històrics.

I. REACTIVACIÓ, INNOVACIÓ

ECONÒMICA I RETENCIÓ DE

TALENT

(Reptes del PDR: Economia i

ocupació: Fomentar

l’emprenedoria i la creació

d’ocupació i, Joves:

Fomentar el retorn i la

inserció laboral dels joves en

el medi rural. Fomentar la

igualtat d’oportunitats de les

dones i els joves)

V. GESTIÓ CULTURAL I

PATRIMONIAL

(Reptes del PDR: Patrimoni

natural, arquitectònic i

identitat)

Augment de la participació de les

empreses i entitats del territori en fires

o altres esdeveniments.

Augment de distintius de qualitat o similar assolits per les empreses i entitats del territori.

5. Millora de les condicions de vida, entesa

com a proximitat dels serveis a la població

en l’hàbitat dispers.

II. INNOVACIÓ, INCLUSIÓ

SOCIAL I MILLORA DE LA

QUALITAT DE VIDA

(Reptes del PDR: Millora de

la qualitat de vida)

Augment i millora de serveis i infraestructures a petita escala, equipaments i serveis a la població. Perfil dels beneficiaris d’aquestes accions.

6. Major innovació i inclusió social en

especial atenció als col·lectius en risc

d’exclusió social, els i les joves, les dones i la

retenció de talent al territori.

Augment de l’ocupació en aquest subsector econòmic (per sexe, edat i comarca / subcomarca).

7. Millora de les capacitats

d’emprenedors/es i empreses per iniciar-se

en aquest canvi cap a l’eco-innovació.

III. INNOVACIÓ, RECERCA I

CONEIXEMENT

(Reptes del PDR: Innovació i

transferència de

coneixement: Fomentar la

dinamització econòmica i la

Perfil de les empreses i entitats que

implementen un procés de innovació

(per subsector i comarca/ subcomarca).

Grau d’innovació en les empreses i entitats (per subsector i comarca/ subcomarca).


35

innovació, principalment els

projectes productius)

8. Major conscienciació i foment de la

sostenibilitat econòmica, social i ambiental

al conjunt d’activitats econòmiques, entitats

i institucions del territori.

IV. SOSTENIBILITAT I

MITIGACIÓ DEL CANVI

CLIMÀTIC

(Reptes del PDR: Gestió de

recursos naturals i mitigació

del canvi climàtic)

Augment de l’ocupació en els subsectors d’energies renovables, bioconstrucció i serveis ambientals (per sexe, edat i comarca / subcomarca). Augment de les empreses i entitats

públiques i privades en l’ús d’energies

renovables.

Augment de les empreses i entitats

públiques i privades en l’ús de criteris

de bioconstrucció.

Perfil de les empreses i entitats que implementen energies renovables o criteris de bioconstrucció. Perfil de les empreses participants a l’espai d’expositors en la fira masies + sostenibles (per edició).

9. Millora de la coordinació, col·laboració i

cooperació entre els agents del territori per

a una major Governança.

VI. GOVERNANÇA I

CONNECTIVITAT

(Reptes del PDR: Innovació i

transferència de

coneixement: Fomentar la

dinamització econòmica i la

innovació, principalment els

projectes productius)

Grau de millora en la coordinació entre agents del territori.

Taula 6. Objectiu general, objectius estratègics i indicadors d’impacte.


36

9. LÍNIES D’ACTUACIÓ, OBJECTIUS ESPECÍFICS I INDICADORS

Justificació de les línies d’actuació seleccionades

Les accions prioritzades a implementar en l’estratègia s’han agrupat en 11 línies d’actuació en

base a les següents consideracions:

La situació de partida (evolució de la població, dades econòmiques dels principals

sectors productius, dades sobre el mercat de treball, entre altres), i l’anàlisi DAFO,

atenent a les necessitats, fortaleses i oportunitats del territori.

El potencial del territori respecte els seus recursos naturals, paisatgístics, patrimonials,

culturals i històrics; l’èxit de projectes ja iniciats i la necessitat de reconducció d’altres,

i la necessitat d’articular aquests recursos entorn a actuacions de més abast territorial

i connectades entre elles, i no com a actuacions aïllades que dilueixen el seu impacte.

Les tendències econòmiques actuals i la demanda de la societat en general, amb una

major conscienciació vers un model econòmic basat en els aspectes de la sostenibilitat,

la proximitat, la responsabilitat social i l’autogestió (tendències que es recullen en els

conceptes d’economia circular i d’eco-innovació).

Els reptes del PDR 2014-2020 i els subsectors econòmics prioritzats en el procés de

participació, tant en les enquestes (86 respostes) com en les entrevistes realitzades a

diferents agents i representants polítics del territori.

Els resultats i l’orientació de la implementació de l’anterior programa LEADER 2007-

2013 al territori i especialment, en l’impacte dels projectes de cooperació de més llarg

recorregut (projectes que s’han pogut desenvolupar durant 4 o 3 anys al territori),

com el de Gestió Sostenible Rural (Responsabilitat Social Empresarial), Masies +

Sostenibles, Energia i Forest, Gustum i ODISSEU per al retorn de joves. Aquests

projectes han influït també en l’orientació de l’estratègia pel període 2014-2020 i són

coherents amb les noves tendències i demandes de consum abans esmentades.

També cal comentar l’interès per altres temàtiques de projectes de cooperació que

només s’han pogut desenvolupar durant el darrer any del període anterior (anualitat

2014) com el de Cowocat(coworking) i EsporTTour (turisme actiu i esportiu).

I els elements comuns recollits en altres Plans Estratègics, Estudis i similars, realitzats

per altres agents i institucions del territori (de promoció econòmica principalment), en

sinergia i complementarietat amb les accions aquí prioritzades durant el procés de

participació per a l’elaboració de l’estratègia.


37

Eixos estratègics

(adequació als reptes del PDR CAT 2014-

2020)

Línies d’actuació

I. REACTIVACIÓ, INNOVACIÓ ECONÒMICA I RETENCIÓ DE TALENT (Reptes del PDR: Economia i ocupació: Fomentar l’emprenedoria i la creació d’ocupació i, Joves: Fomentar el retorn i la inserció laboral dels joves en el medi rural. Fomentar la igualtat d’oportunitats de les dones i els joves)

I.1. Turisme eco-innovador

I.2. Model agroalimentari i artesania alimentària diferenciats

(ecològica, integrada, de qualitat i de proximitat)

I.3. Empreses, emprenedoria i retorn de joves

I.4. Projecció del territori

II. INNOVACIÓ, INCLUSIÓ SOCIAL I MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA (Reptes del PDR: Millora de la qualitat de vida)

II.5. Serveis de proximitat a la població

III. INNOVACIÓ, RECERCA I CONEIXEMENT (Reptes del PDR: Innovació i transferència de coneixement: Fomentar la dinamització econòmica i la innovació, principalment els projectes productius)

III.6. Millora del coneixement i la competitivitat

IV. SOSTENIBILITAT I MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC (Reptes del PDR: Gestió de recursos naturals i mitigació del canvi climàtic)

IV.7. Gestió del medi natural

IV.8. Sostenibilitat

V. GESTIÓ CULTURAL I PATRIMONIAL (Reptes del PDR: Patrimoni natural, arquitectònic i identitat)

V.9. Revalorització dels actius patrimonials

VI. GOVERNANÇA I CONNECTIVITAT (Reptes del PDR: Innovació i transferència de coneixement: Fomentar la dinamització econòmica i la innovació, principalment els projectes productius)

VI.10. Governança

VI.11. Connectivitat

Taula 7. Línies d’actuació.

Línia d’actuació

(focus àrea)

Ordre

prioritat Fites o Objectius Específics

Indicadors

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs

I.1. Turisme eco-

innovador

(focus àrea 6B i

efectes

complementaris

sobre el 5C)

1

Afavorir la inversió privada que doni

resposta als problemes i necessitats

detectades per a la reorientació del

sector cap a un turisme innovador i cap

a una millor accessibilitat per a

col·lectius amb capacitats diferents,

físiques i sensorials.

Número d’empreses

noves creades i

millorades en aquest

subsector beneficiàries

d’ajuts LEADER.

Número de sol·licituds

assessorades.

Número de llocs de

treball creats directes.

Número de llocs de

treball creats

indirectes.

% de llocs de treball

creats directes i

indirectes de joves.


creats directes i

indirectes de dones.


creats directes i

indirectes de col·lectius

en risc d’exclusió

social.

% d’empreses

beneficiàries de l’ajut

LEADER respecte les

sol·licitants.

Augment de l’ocupació

en aquest subsector

econòmic (per sexe,

edat i comarca /

subcomarca).

Despesa pública total

(€).

Inversió total (€).

Mitjana del % d’ajut

públic rebut.


39

2

Aprofitar la transversalitat entre els

diversos recursos turístics per sumar

valors afegits i estructurar el producte

turístic unificant el llenguatge

(coherència) i afavorint la promoció i

comercialització conjunta.

Número d’estudis,

inventaris, actualització

de base de dades o

similars realitzats.

Número de productes,

serveis i paquets

turístics creats, en base

a aquestes modalitats

de turisme.

Augment de la

productivitat del

subsector.


(€).



públic rebut.

3

Desestacionalitzar l’activitat turística

durant la tardor i la primavera, atraure

nous perfils de turisme i allargar les

estades.

Número d’accions de

promoció realitzades.

Número de cartells,

follets, pòsters i altre

material divulgatiu

editat.

Número de persones

assistents a les accions

de promoció i %

respecte els

beneficiaris potencials.

Número de notes de

premsa o similars

realitzats.

Repercussió en

mitjans: número de

notes de premsa o

similars publicats.

Augment del número

de visitants al territori.

Perfil del increment de

visitants al territori (per

sexe, edat i

procedència).


(€).



públic rebut.

4 (Veure la línea d’actuació III.6):

Potenciar la innovació i la - - - -


40

professionalització en el subsector, tot

aprofitant el capital humà local i entesa

com a inversió en recerca i innovació.

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs

I.2. Model

agroalimentari i

artesania

alimentària

diferenciats

(ecològica,

integrada, de

qualitat i de

proximitat)

(focus àrea 6B i

efectes

complementaris

sobre el 2A, el 3A i

el 5C)

1

Impulsar la creació o millora

d’iniciatives de transformació

agroalimentària i la seva

comercialització, que s’associïn amb

valors com la qualitat, la proximitat, la

RSE, la producció ecològica i la inclusió

de col·lectius amb risc d’exclusió social,

de joves i de dones.


noves creades i



d’ajuts LEADER.


assessorades.

Número de llocs de


Número de llocs de

treball creats

indirectes.


creats directes i



creats directes i



creats directes i



social.

% d’empreses



en aquest subsector


edat i comarca /

subcomarca).


(€).



públic rebut.


41

LEADER respecte les

sol·licitants.

2

Promocionar el producte local (i de

proximitat), en general i especialment

en la restauració i gastronomia local.

Número d’accions de

promoció realitzades

(per tipus, format).



material divulgatiu

editat.

Número de persones


de promoció i %

respecte els

beneficiaris potencials.

Número de notes de

premsa o similars

realitzats.

Repercussió en

mitjans: número de

notes de premsa o

similars publicats.

Augment de l’oferta

(número de nous

productes creats

elaborats i/o millorats

o acords negociats).


(€).



públic rebut.

3

Impulsar el cooperativisme o altres

formes de treball col·laboratiu en el

procés de transformació i valorar la

conveniència d’invertir en un obrador

comunitari explorant les possibilitats de

comercialització conjunta.

Número d’estudis,

inventaris, actualització

de base de dades o




material divulgatiu

editat.

Número de persones


Augment d’aquestes

infraestructures al

territori.


(€).



públic rebut.


42

de informació/

promoció i % respecte

els beneficiaris

potencials.

Número de notes de

premsa o similars

realitzats.

Repercussió en

mitjans: número de

notes de premsa o

similars publicats.

4

(Veure la línea d’actuació III.6):

Potenciar la innovació i la




- - - -

5

(Veure la línia d’actuació VI.10):

Incentivar la revitalització de l’entitat

MASIA (entesa com a habitatge i unitat

productiva agrària, agroalimentària o

altres activitats econòmiques).

Incentivar el manteniment i creació de

petites explotacions a les masies on es

produeixi, es transformi i es

comercialitzin productes

- - - -


43

agroalimentaris.

Treballar per facilitar l’accés a la terra a

nous treballadors agraris considerant

que aquest accés a la terra és un dels

principals factors limitants.

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs

I.3. Empreses,

emprenedoria i

retorn de joves

(focus àrea 6B amb

efectes

complementaris

sobre el 1A i el 6A )

1

Impulsar la creació, millora i atracció de

noves indústries i empreses de serveis,

vinculades a la qualitat, la recerca, la

innovació i el valor afegit (entès

sobretot amb criteris de RSE,

sostenibilitat ambiental, ocupació de

qualitat i formació del personal

treballador) i especialment potenciar

els subsectors amb major potencial al

territori: agroalimentari, fusta i

energies renovables i indústries de

tecnologia punta).


noves creades i



d’ajuts LEADER.


assessorades.

Número de llocs de


Número de llocs de

treball creats

indirectes.


creats directes i



creats directes i



creats directes i



social.


en aquest subsector


edat i comarca /

subcomarca).


(€).



públic rebut.


44

% d’empreses


LEADER respecte les

sol·licitants.

2

Millorar els serveis d’assessorament i

recolzament a les empreses i

emprenedors/es.

Número de reunions

de coordinació

realitzades amb altres

agents de promoció

econòmica per als

serveis

d’assessorament i

recolzament a

empreses i

emprenedors/es

Número d’empreses i

emprenedors/es

atesos.

% del número de

peticions ateses /

projectes acabats amb

èxit.

Millora dels serveis

d’assessorament.


(€).



públic rebut.

3 Impulsar la retenció de talent a les

empreses, especialment dels i les joves.

Número de sessions

informatives o similars

realitzades.


emprenedors/es

atesos.

Número de beques

materialitzades.

% del número de

peticions ateses /

beques o

contractacions de joves

materialitzades.

Perfil de l’ocupació

jove en pràctiques,

beques o en

contractació.


(€).



públic rebut.

4 Millora de la dinamització dels espais Número de reunions Número de propostes Millora de les Despesa pública total


45

col·laboratius de treball (vivers

d’empreses i espais coworking).

de coordinació

realitzades amb altres

agents de promoció

econòmica.

de millores de serveis

proposats i executats.

infraestructures i dels

serveis oferts en

aquests espais.

(€).



públic rebut.

5



professionalització en aquests

subsectors, tot aprofitant el capital

humà local i entesa com a inversió en

recerca i innovació.

- - - -

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs

I.4. Projecció del

territori

(focus àrea 6B i

efectes

complementaris

sobre el 6A)

1

Incrementar la presència i participació

d’empreses i emprenedors/es del

territori en fires i altres esdeveniments

importants de fora i dins del territori.

Número de consultes

ateses.

Número de fires i altres

esdeveniments

assistits.


entitats participants.

% d’empreses i entitats

participants/ les

beneficiàries

potencials.

Augment de la

participació de les

empreses i entitats del

territori en fires o

altres esdeveniments.

Augment de distintius

de qualitat o similar

assolits per les

empreses i entitats del

territori.


(€).



públic rebut.

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs

II.5. Serveis de 1 Impulsar la creació i millora d’empreses Número d’empreses Número de llocs de Augment de l’ocupació Despesa pública total


46

proximitat a la

població

(focus àrea 6B i

efectes

complementaris

sobre el 6A)

i entitats que suposin una millora en els

serveis a la població i la inclusió de

col·lectius amb risc d’exclusió social, de

joves i de dones.

noves creades i



d’ajuts LEADER.


assessorades.


Número de llocs de

treball creats

indirectes.


creats directes i



creats directes i



creats directes i



social.

% d’empreses


LEADER respecte les

sol·licitants.

en aquest subsector


edat i comarca /

subcomarca).

(€).



públic rebut.

2 Fomentar productes o nous serveis de

qualitat i de proximitat a la població.

Número de propostes

de productes i/o

serveis atesos.

Número de productes

i/o serveis creats.



Augment i millora de

serveis i

infraestructures a

petita escala,

equipaments i serveis a


(€).



47

material divulgatiu

editat.

Número de persones


de informació/

promoció i % respecte

els beneficiaris

potencials.

Número de notes de

premsa o similars

realitzats.

Repercussió en

mitjans: número de

notes de premsa o

similars publicats.

la població. Mitjana del % d’ajut

públic rebut.

3 Reforçar la cohesió social al territori. Número de propostes

ateses.

Número d’accions

realitzades.

Perfil dels beneficiaris

d’aquestes accions.


(€).



públic rebut.

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs

III.6. Millora del 1 Potenciar la innovació i la Número d’accions Número d’assistents a Perfil de les empreses i Despesa pública total


48

coneixement i la

competitivitat

(focus àrea 6B i

efectes

complementaris

sobre l’1A)

professionalització en tots els

subsectors d’activitat, tot aprofitant el

capital humà local i entesa com a

inversió en recerca i innovació.

formatives i de

sensibilització

realitzades (per

subsector i comarca/

subcomarca).

les accions formatives i

de sensibilització (per

subsector i comarca/

subcomarca).

% d’assistents a

accions formatives

respecte els

beneficiaris potencials

(per subsector i

comarca/ subcomarca).


entitats que

implementen un

procés de innovació o

recerca (per subsector i


entitats que

implementen un

procés de innovació

(per subsector i


Grau d’innovació en les

empreses i entitats

(per subsector i


(€).



públic rebut.

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs

IV.7. Gestió del

medi natural

(focus àrea 6B i

efectes

complementaris

sobre el 4A, 4B i

4C)

1

Impulsar la creació i millora d’empreses

i entitats que aportin una millora per al

medi natural amb els seus productes i

serveis.


noves creades i



d’ajuts LEADER.


assessorades.

Número de llocs de


Número de llocs de

treball creats

indirectes.



en aquest subsector


edat i comarca /

subcomarca).


(€).



públic rebut.


49

creats directes i



creats directes i



creats directes i



social.

% d’empreses


LEADER respecte les

sol·licitants.

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs


(focus àrea 6B i

efectes

complementaris

sobre el 5C)

1 Impulsar la creació i millora d’empreses

i entitats de biomassa i/o fusta.


noves creades i



d’ajuts LEADER.


assessorades.

Número de llocs de


Número de llocs de

treball creats

indirectes.


creats directes i


en aquest subsector


edat i comarca /

subcomarca).


(€).



públic rebut.


50



creats directes i



creats directes i



social.

% d’empreses


LEADER respecte les

sol·licitants.

2

Potenciar l’ús de la biomassa, les

energies renovables i l’eficiència

energètica en les intervencions o

rehabilitacions d’equipaments públics i

privats.

Número d’accions

informatives,

formatives i de

sensibilització

realitzades.

Número de peticions

d’assessorament

ateses.

Número d’assistents a

les accions

informatives,

formatives i de

sensibilització.

% d’assistents a

accions informatives,

formatives i de

sensibilització respecte

els beneficiaris

potencials.

Augment de les

empreses i entitats

públiques i privades en

l’ús d’energies

renovables.

Augment de les

empreses i entitats

públiques i privades en

l’ús de criteris de

bioconstrucció.

Perfil de les empreses i


(€).



públic rebut.


51


entitats que

implementen energies

renovables o criteris de

bioconstrucció.

entitats que

implementen energies

renovables o criteris de

bioconstrucció.

3






- - - -

4

Consolidar la fira especialitzada en la

sostenibilitat i bioconstrucció en


Número d’edicions de

fires realitzades.

Número de jornades

tècniques, tallers i


Número de peticions

d’empreses

interessades en

participar a l’espai

d’expositors (per

subsectors; comarca/

subcomarca/

externes).

Número d’assistents a

les jornades tècniques,

tallers i similars (sexe,

edat, procedència).


presents en l’espai

d’expositors (per

edició).

Número de visitants a

les fires realitzades.

Perfil de les empreses

participants a l’espai

d’expositors.


(€).



públic rebut.

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs

V.9. Revalorització 1 Valoritzar el patrimoni tot creant Número d’entitats Número de projectes i Grau de millora en la Despesa pública total


52

dels actius

patrimonials

(focus àrea 6B i

efectes

complementaris

sobre el 6A)

projectes de major abast territorial. locals i entitats sense

ànim de lucre

participades per ens

públics beneficiàries

d’ajuts LEADER.


assessorades.

subprojectes nous

generats en base al

patrimoni natural,

arquitectònic, cultural i

històric.

Número de llocs de


Número de llocs de

treball creats

indirectes.


creats directes i



creats directes i



creats directes i



social.

% d’empreses


conservació del

patrimoni.

(€).



públic rebut.


53

LEADER respecte les

sol·licitants.

Indicadors de

realització

Indicadors de

resultats

Indicadors de

impacte

Indicadors

d’inputs

VI.10. Governança

(focus àrea 6B)

1

Millorar la coordinació i el treball en

xarxa entre organismes, especialment

entre els agents públics i privats.

Número de reunions

de coordinació i

cooperació temàtiques

realitzades.

Número d’entitats i

institucions assistents.

% d’entitats i

institucions assistents/

les potencials per

temàtiques.

Número de iniciatives

impulsades des

d’aquestes “figures” de

coordinació.

Grau de millora en la

coordinació entre

agents.


(€).



públic rebut.

2

Potenciar la diversitat territorial del

territori LEADER com una riquesa i una

vàlua per generar sinergies i el treball

en xarxa entre els diversos subsectors.


(€).



públic rebut.

3 Potenciar l’associacionisme i el tercer

sector.


(€).



públic rebut.

4

Incentivar la revitalització de l’entitat

MASIA (entesa com a habitatge i unitat

productiva agrària, agroalimentària o


(€).


54

altres activitats econòmiques).

Incentivar el manteniment i creació de

petites explotacions a les masies on es

produeixi, es transformi i es

comercialitzin productes

agroalimentaris.

Treballar per facilitar l’accés a la terra a

nous treballadors agraris considerant

que aquest accés a la terra és un dels

principals factors limitants.



públic rebut.

VI.11. Connectivitat No aplica.

Taula 8. Línies d’actuació, objectius específics i indicadors.

10. PLA D’ACCIÓ

Les 11 línies d’actuació es concreten en 56 accions malgrat una minoria no són competència

directa amb alguna mesura LEADER, segons el PDR 2014-2020, i altres accions es poden

articular a través de diversos projectes o programes ja iniciats, o per iniciar en un futur pròxim,

a càrrec d’altres agents del territori, segons es recull en els seus respectius plans estratègics.

És per aquest motiu i per al seguiment i avaluació continu de l’estratègia EDLP (explicació més

extensa a l’apartat 22), que es realitzaran taules de coordinació per tal de decidir, entre els

agents del territori, la idoneïtat de implementar aquestes accions per un o altre mitjà.

Dels diferents fons europeus relacionats amb l’estratègia EDLP i davant el fet que a Catalunya

el LEADER no podrà treballar amb el multifons, només es contempla implementar per LEADER

les accions que es poden acollir al fons FEADER. Algunes accions de les aquí exposades són

susceptibles de poder finançar-se mitjançant el FSE o el FEDER (en aquest cas s’assenyala la

referència en la columna “mesura competència LEADER, segons PDR 2014-2020”).

Per l’interès d’assolir un major abast territorial més enllà del territori del Consorci LEADER i/o,

per l’interès de la temàtica proposada, altres accions seran més susceptibles de implementar-

se sota la mesura de cooperació, ja sigui aquesta només d’àmbit català o interterritorial (amb

grups LEADER d’altres Comunitats Autònomes o d’altres regions europees).

Com a nota aclaridora a les següents taules, en la columna de “públic objectiu” s’enumeren

només el tipus d’entitats susceptibles de ser beneficiàries dels ajuts LEADER, entenent-se que

de l’acció es beneficien directament o indirecta altres col·lectius en funció de la naturalesa de

l’acció i del subsector d’activitat en el qual s’inscriu, i que no es detallen en aquest document

per entendre’s que aquesta concreció correspon a una altra fase més avançada de planificació

de l’acció i que s’ha de realitzar conjuntament amb els agents del territori.

Les 11 línies d’actuació proposades despleguen les següents accions:

Eix estratègic I: Reactivació, innovació econòmica i retenció de talent

Línia d’actuació (focus àrea):

I.1. Turisme eco-innovador

(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 5C)

Programa:

I.1.1. Reorientació del turisme basat en els recursos naturals de l'àmbit d'actuació del LEADER, amb el foment

d’activitats que posin els recursos naturals en el centre de l'activitat (Ecoturisme; Turisme de natura; Turisme actiu

responsable; Turisme cultural; Turisme de salut i terapèutic).

Accions Públic objectiu

Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

1 Creació i millora d’establiments de turisme en diverses

categories (hotel, turisme rural, càmping, cases de colònies i

Persones físiques o

jurídiques (micro i Creació d’empreses


56

similars), especialment en aquells municipis on hi existeixi una

baixa o nul·la oferta i que compleixin alguns dels següents

criteris de qualitat:

- Que esdevingui l’activitat principal dels impulsors;

- Que demostrin un coneixement del territori;

- Que demostrin domini d’idiomes;

- Que incloguin criteris de responsabilitat social

empresarial, i/o d’eficiència energètica i bioconstrucció,

i/o de generació de sinergies per a la promoció dels

atractius i recursos locals.

pimes)

Cooperatives /

Associacions

2 Creació i millora d'empreses i entitats (micro i pimes) que

aportin activitats complementàries al turisme rural tradicional i

que compleixin alguns dels següents criteris de qualitat:

- Que esdevingui l’activitat principal dels impulsors;

- Que demostrin un coneixement del territori;

- Que demostrin domini d’idiomes;

- Que incloguin criteris de responsabilitat social, i/o

d’eficiència energètica i bioconstrucció, i/o de generació

de sinergies per a la promoció dels atractius i recursos

locals.


jurídiques (micro i

pimes)

Cooperatives /

Associacions

Creació d’empreses

3 Actualització de l’inventari i creació d’una base de dades de

tots els recursos i actius turístics del territori amb identitat local,

a partir del patrimoni de cada comarca/subcomarca i unint

productes i propostes de diferents sectors econòmics (turisme,

comerç, artesania, producció local, associacions culturals i

festives, museus, etc.), per generar ofertes integrals i

diferenciadores.

Grup GAL i altres entitats

Projecte propi (en

col·laboració amb

altres agents i entitats)

4 Realització de sessions de networking o similar per a la creació,

a curt termini, d'un club específic de productes que inclogués

alguns empresaris del sector turístic, tant allotjaments com

restauració, serveis turístics (birdwatching, observació i

interpretació de flora, fauna i gea, fotografia de natura,

empreses de guiatges, etc.), i un o dos agents de receptiu.


Projecte propi (en

col·laboració amb


5 Ajuts per la creació de productes i paquets turístics basats en

els recursos naturals i en experiències de l'àmbit del Consorci i

amb els valors i identitats del territori, derivats de l’acció

anterior.


Projecte propi (en

col·laboració amb


6 Vinculada amb l’anterior, desenvolupar un aplicatiu mòbil amb

les ofertes integrals i diferenciadores. Grup GAL i altres entitats

Projecte propi (en

col·laboració amb


7 Elaboració d'un pla de promoció i comercialització del producte

que inclogui una marca turística que identifiqui el territori

(Catalunya Rural Experience; Catalunya Central; Barcelona Rural;

...).

Ajudes posteriors per a la seva comercialització.

Grup GAL i altres

entitats, en cas de

projecte propi

Projecte propi (en

col·laboració amb


O

A càrrec d’altres

agents del territori

8 Desenvolupament d'accions de promoció on-line i presencials, Grup GAL i altres Projecte propi (en


57

reforçant la presència en 2.0 (xarxes socials). entitats, en cas de

projecte propi

col·laboració amb


O

A càrrec d’altres agents

del territori

9 Missió comercial i de promoció per a la internacionalització del

client (increment de turistes estrangers).

Grup GAL i altres

entitats, en cas de

projecte propi

Projecte propi (en

col·laboració amb


O


del territori

10 Capacitació i formació professional per a les noves formes de

turisme:

- Ecoturisme; Turisme de natura; Turisme actiu

responsable; Turisme cultural; Turisme de salut i

terapèutic;

- Idiomes;

- Màrqueting;

- Gestió del negoci;

- Gestió i relació amb els clients;

- Creació de paquets turístics.


en cas de projecte propi

Projecte propi (en

col·laboració amb


O


del territori

O

FSE, gestionats pels

agents de promoció

econòmica

Programa:

I.1.2. Millora de l’accessibilitat i la igualtat d'oportunitats en l'accés a la natura.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

11 Millores dels accessos en les instal·lacions, i/o creació

d’itineraris adaptats per persones amb capacitats diferents,

físiques i sensorials.



pimes)

Cooperatives /

Associacions

Entitats locals i entitats

sense ànim de lucre


públics


I

Conservació i millora

del patrimoni

O

FEDER a càrrec d’altres

entitats

12 Recerca i guia visual i escrita dels graus d'accessibilitat de tots

els establiments i llocs culturals d’interès turístic del territori.



Projecte propi (en

col·laboració amb


O


del territori

13 Recerca i promoció del valor terapèutic de la natura a través

de la promoció i l’experimentació científica de pràctiques ja

implementades, basades en la línia europea de la "green care" i

inventari de les existents al territori.



Projecte propi (en

col·laboració amb


O


58


del territori


I.2. Model agroalimentari i artesania alimentària diferenciats (ecològica, integrada, de qualitat i de proximitat)

(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 2A, el 3A i el 5C)I.2. MODEL

Programa:

I.2.1. Promoció de les produccions diferenciades de qualitat i les iniciatives agroecològiques, participatives i

vertebradores del territori, encaminades a la sostenibilitat social, i especialment, en els municipis més petits.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

14 Creació o millora d’empreses i entitats agroalimentàries de

primera i segona transformació dels productes agraris (micro i

pimes, dins dels criteris que estableix el programa LEADER).



pimes)

Cooperatives /

Associacions


15 Creació d’agrobotigues o similars per promoure els productes

locals i el comerç de proximitat.



pimes)

Cooperatives /

Associacions


16 Creació de material divulgatiu per a la promoció conjunta de

productes locals en diferents comerços i altres establiments.

Grup GAL en cas de

projecte de cooperació



Projecte de cooperació

“producte local i de

proximitat”.

O,

Projecte propi (en

col·laboració amb


O


del territori

17 Realització de sessions gastronòmiques entre productors,

artesans i cuiners.

Grup GAL en cas de




proximitat”.

18 Realització de sessions informatives i tastos gastronòmics en

alimentació per a intolerants alimentaris (en la restauració,

menjadors col·lectius, en fires i esdeveniments gastronòmics,

etc.).

Grup GAL en cas de






proximitat”.

O,

Projecte propi (en

col·laboració amb


19 Impulsar la marca “Productes de la Segarra”. Grup GAL i altres entitats Projecte propi (en


59

en cas de projecte propi col·laboració amb


20 Estudi de viabilitat i idoneïtat de diferents vies de

comercialització conjunta (tipus casa Ametller; creació d’una

agrobotiga a Barcelona).

Grup GAL en cas de






proximitat”.

O,

Projecte propi (en

col·laboració amb


21 Visites demostratives a experiències d’èxit en comercialització

conjunta.


del territori

22 Creació d’una plataforma de comercialització i una plataforma

logística conjunta.



pimes)

Cooperatives /

Associacions


23 Capacitació i formació professional:

- Temes de diversificació;

- Tècniques de màrqueting i venta;

- Canals de comercialització de proximitat;

- Gestió del negoci;

- Campanyes de fidelització de la clientela.

Grup GAL en cas de






proximitat”.

O

Projecte propi (en

col·laboració amb


O

FSE a càrrec d’altres

agents del territori

Programa:

I.2.2. Impuls de l'agricultura innovadora, de reg i la industria agroalimentària vinculada. (A la Segarra, la gran

infraestructura del Canal Segarra Garrigues pot transformar l'estructura productiva, a mig termini, al reg).


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

24 Creació d’una comissió d’experts (tipus observatori) per a

detectar les necessitats del mercat i traslladar-ho posteriorment

a empreses productores i transformadores.

No és competència del

LEADER.

Altres mesures del PDR

(focus àrea 1A i 1B).

25 Impulsar l’arribada de missions comercials en l’àmbit agrari.


LEADER.


(focus àrea 1A i 1B).

26 Fomentar la producció de cereals ecològics (Catalunya es

deficitària en cereal ecològic i s'ha d'importar de fora per fer

front a la demanda local tant per alimentació humana com

animal).


LEADER. Altres

mesures del PDR (focus

àrea 4A).

27 Fomentar la ramaderia extensiva, amb recuperació de

pastures i gestió forestal.


LEADER. Altres


60

mesures del PDR (focus

àrea 4A, 4Bi 4C).


I.3. Empreses, emprenedoria i retorn de joves

(focus àrea 6B amb efectes complementaris sobre el 1A i el 6A)

Programa:

I.3.1. Acompanyament i recolzament continu i integral a empreses ja existents i a nous emprenedors/res.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

28 Creació o millora d’empreses i entitats (micro i pimes) en

activitats industrials o de serveis i la seva comercialització,

diferents a l’àmbit del turisme i l’agroalimentari i que compleixin

alguns dels següents criteris de qualitat:

- Que suposin creació d’ocupació i/o contractació de

col·lectius en risc d’exclusiu social, de joves i dones;

- Que suposin una millora o una diversificació de la seva

línia de productes i/o serveis;

- Que esdevinguin activitats innovadores als municipis on

es desenvoluparà l’activitat;

- Que incloguin processos de recerca, innovació i

incorporació de tecnologia punta;

- Que prestin un servei o millora dels serveis a la

població;


empresarial, i/o d’eficiència energètica i bioconstrucció

en l’adequació de les instal·lacions.



pimes)

Cooperatives /

Associacions


29 Millora de la coordinació i del treball en xarxa entre les

entitats de promoció econòmica i atenció a l’emprenedor (per tal

que tots disposin de la mateixa informació).

Grup GAL Funcionament i

animació grup GAL

30 Millora de la informació facilitada pel grup LEADER a entitats

d’assessorament empresarial i als ajuntaments del territori (per

tal que tothom disposi de la mateixa informació).


animació grup GAL

31 Negociació i creació d’una cartera de productes financers

(tradicional i alternatiu) per als beneficiaris dels ajuts LEADER

(acció conjunta a desenvolupar per a tots els grups LEADER de

Catalunya).

Departament

d’Agricultura,

Ramaderia, Pesca,

Alimentació i Medi

Natural (DAAM)

O

ARCA (xarxa catalana

dels grups LEADER)

32 Acompanyament i seguiment en els plans de viabilitat de

noves empreses.

FSE: agents de

promoció econòmica i

Catalunya Emprèn


61

33 Acompanyament i seguiment a les empreses per a la retenció

de talent jove: recerca de perfils, dinamització dels aplicatius i

borses de treball ja existents, facilitació en el programa de

beques ODISSEU o altres per a la realització de pràctiques

remunerades o per a la contractació laboral, entre altres.

Grup GAL en cas de



“retorn de joves i

inserció laboral”

O

ARCA i altres agents

del territori

34 Dinamització i promoció per a la instal·lació de professionals

lliures o altres, no basats en els recursos propis de la comarca.

Grup GAL en cas de




Projecte propi (en

col·laboració amb


O


“Coworking”

35 Dinamització de les estructures de vivers d’empresa ja

existents i especialment, foment del Coworking rural.

Grup GAL en cas de




Projecte propi (en

col·laboració amb


O


“Coworking”


I.4. Projecció del territori

(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 6A)

Programa:

I.4.1. Promoció exterior de la identitat i els actius del territori.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

36 Participació en fires importants de diferents subsectors

econòmics (gastronòmic, agroalimentari, emprenedoria i

empresa, turístic, bioconstrucció, industrial, serveis, ECO o BIO,

etc.), mitjançant:

- La creació d’un estand propi de comarques o

subcomarques i de material de promoció comú i

diferenciats segons els subsectors;

- La posterior regulació de la cessió d’aquests materials

per a entitats i empreses del territori;

- L’assistència o missions comercials de delegacions

d’empreses o emprenedors a fires especialitzades.



Projecte propi (en

col·laboració amb


37 Fomentar la implantació de l'etiquetatge ecològic en els

establiments turístics, per promocionar un turisme sostenible i

responsable en el conjunt del territori.


del territori i del

Departament de

Territori i Sostenibilitat

(DTiS)


62

Eix estratègic II: Innovació, inclusió social i millora de la qualitat de vida


II.5. Serveis de proximitat a la població

(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 6A)

Programa:

II.5.1. Millora dels serveis bàsics a les persones.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

38 Creació o millora d’empreses i entitats (micro o pimes) de

serveis assistencials, d’atenció a la dependència i capacitats

diferents, i de lluita contra la pobresa, que compleixin alguns

dels següents criteris de qualitat:


col·lectius amb risc d’exclusió social, i de joves i dones;

- Que suposin una millora o una diversificació de la seva

línia de productes i/o serveis;



- Que prestin un servei o millora dels serveis bàsics a la

població;






pimes)

Cooperatives /

Associacions


39 Creació o millora d’aplicatius mòbils i de teleassistència que

facilitin la vida i l’assistència de proximitat a la població.



pimes)

Cooperatives /

Associacions


40 Sensibilització i promoció dels valors de l’escola rural a la

comunitat.



Projecte propi (en

col·laboració amb



63

Eix estratègic III: Innovació, recerca i coneixement


III.6. Millora del coneixement i la competitivitat

(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre l’1A)

Programa:

III.6.1.Millorar la capacitació i la formació dels emprenedors i empreses per a una major implantació de processos de

innovació i un major posicionament i diferenciació dels productes i serveis.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

41 Seminaris, jornades formatives o visites tècniques adreçats a

emprenedors/res i a empreses en:

- La transferència i apropament de la innovació i la

recerca en diversos subsectors econòmics;

- La implicació de la seva co-responsabilitat en la

dinàmica del territori (respecte els productes o serveis

que ofereixen; la seva co-responsabilitat respecte al

territori en les decisions que prenen; la innovació en

comercialització o en la prospecció de nous mercats; en

temes de inclusió, contractació i responsabilitat social).



Projecte propi (en

col·laboració amb


O

FSE, a través de

Catalunya Emprèn i

altres agents del

territori


64

Eix estratègic IV: Sostenibilitat i mitigació del canvi climàtic


IV.7. Gestió del medi natural

(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 4A, 4B i 4C)

Programa:

IV.7.1 Millora de la gestió forestal i conservació del patrimoni natural.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

42 Elaboració de plans de gestió forestal conjunta per a la

millora, prevenció d'incendis i conservació del patrimoni natural.


LEADER.


(focus àrea 4A, 4B i 4C

).

43 Creació o millora d’entitats i empreses (micro i pimes) de

serveis forestals i manteniment del medi (neteja de camins,

neteja de boscos, reparació d’infraestructures al medi natural,

entre altres), i que compleixin alguns dels següents criteris de

qualitat:


personal especialitzat i de col·lectius amb risc d’exclusió

social, de joves i dones;




comunitat;



en l’adequació de les instal·lacions, en cas que n’hi

hagin.



pimes)

Cooperatives /

Associacions




(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 5C)

Programa:

IV.8.1. Foment de les energies renovables (solar, eòlica, tèrmica), la biomassa i la bioconstrucció en la rehabilitació,

adequació i construcció equipaments públics, habitatges i empreses privades.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

44 Creació o millora d’empreses i entitats de biomassa i/o fusta

(micro i pimes) i que compleixin alguns dels següents criteris de

qualitat:



pimes)



65


personal especialitzat i de col·lectius amb risc d’exclusió

social, de joves i dones;




comunitat;




Cooperatives /

Associacions

45 Potenciar la utilització de l'estella forestal local, amb

actuacions conjuntes amb Diputacions i Generalitat.

Grup GAL en cas de



“masies més

sostenibles, vector

bioconstrucció i

eficiència energètica”

46 Incentivar l’ús de biomassa en les administracions i

equipaments públics i la rehabilitació o construcció d’edificis

públics amb fusta local.




públics

Grup GAL en cas de



del patrimoni

I


“masies més

sostenibles, vector

bioconstrucció i


47 Capacitació i transferència de coneixement en matèria de

sostenibilitat, energies renovables, eficiència energètica i

bioconstrucció en l’hàbitat dispers:

- Jornades i visites tècniques;

- Sessions i tallers demostratius;

- Elaboració de material informatiu.

Grup GAL en cas de



“masies més

sostenibles, vector

bioconstrucció i


48 Fira especialitzada en la sostenibilitat i bioconstrucció en


Grup GAL en cas de



“masies més

sostenibles, vector

bioconstrucció i



66

Eix estratègic V: Gestió cultural i patrimonial


V.9. Revalorització dels actius patrimonials

(focus àrea 6B amb efectes complementaris sobre el 6A)

Programa:

V.9.1. Connectivitat i millor coordinació del patrimoni i els seus actius, per constituir una oferta i atractiu turístic de

més abast territorial.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

49 Projecte entorn de la ruta de l’or blanc (salins i antigues rutes

o dipòsits de gel- al Solsonès, Cardona i Segarra-:

- Establiments de rutes;

- Millores en la senyalització direccional i informativa;

- Millores en els accessos per persones amb capacitats

diferents, físiques i sensorials;

- Rehabilitació, adequació i museïtzació de les

infraestructures (patrimoni);

- Seminaris formatius als agents implicats;

- Màrqueting i comunicació.




públics



Grup GAL en cas de



del patrimoni

I

Projecte propi (en

col·laboració amb


O


temàtic

50 Projecte de rutes i senders de castells i torres de defensa

d’àmbit territorial del LEADER:

- Establiments de rutes;

- Millores en la senyalització direccional i informativa;

- Millores en els accessos per persones amb capacitats

diferents, físiques i sensorials;

- Rehabilitació, adequació i museïtzació de les

infraestructures (patrimoni);

- Seminaris formatius als agents implicats;

- Màrqueting i comunicació.




públics



Grup GAL en cas de



del patrimoni

I

Projecte propi (en

col·laboració amb


O


temàtic


67

Eix estratègic VI: Governança i Connectivitat


VI.10. Governança

(focus àrea 6B)

Programa:

VI.10.1. Millora de la coordinació entre els agents del territori.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

51 Impulsar “figures” de coordinació i cooperació entre

administracions locals, entitats i agents vinculades a:

- Turisme per reorientació al turisme eco-innovador;

- Agroalimentari per reorientació a un model

agroalimentari diferenciat;

- Retorn i inserció laboral de joves;

- Promoció econòmica (acompanyament a empreses i

emprenedors/es i dinamització dels espais de vivers

d’empresa i coworking).


animació grup GAL

52 Posada en funcionament d’una borsa de masies (similar a

borsa d’habitatges):

- Accés a terres i masies: actualitzar els inventaris de

masies existents i les seves possibilitats d’explotació per

a usos agroalimentaris o altres activitats econòmiques;

- Definir un interlocutor únic que ofereixi garanties en la

compra o el lloguer, tant a propietaris com a

arrendataris/ compradors.

Grup GAL en cas de



“masies més

sostenibles, vector

social i econòmic”

I

Ajuntaments

53 Creació d’un canal de comunicació permanent per al

desenvolupament de l’estratègia LEADER en coordinació amb

altres plans o actuacions estratègiques impulsats pels agents i

ens territorials.


animació grup GAL


VI.11. Connectivitat

Programa:

VI.11.1. Millora de les comunicacions entre les 4 comarques del territori LEADER.


Mesura competència

LEADER, segons PDR

2014-2020

54 Millora en el transport col·lectiu.

No és competència de

LEADER.

FEDER

55 Millora de l’accés a Internet en el territori, telefonia mòbil i

fixa.


LEADER.


68

FEDER

56 Millora de banda ampla i fibra òptica en els polígons

industrials.


LEADER.

FEDER

Taula 9. Conjunt de taules del Pla d’acció.


69

11. PROCÉS DE SELECCIÓ

El Consorci planteja un sistema de selecció de les operacions que compleixi amb la

transparència de criteris, tal i com s’ha dut a terme en el període 2007-2013, basat en els

següents principis:

Col·laboració

Amb els membres tècnics de promoció econòmica dels ens locals consorciats a través de la

intervenció en el comitè tècnic de selecció, per tal de garantir la millor valoració dels projectes

i en la taula de concertació LEADER i altres figures de coordinació que es creïn (acció 51).

Objectivitat

Mitjançant un sistema de valoració dels projectes detallant els aspectes a valorar amb la

corresponent puntuació, publicat i a disposició de tothom qui estigui interessat.

Imparcialitat

La imparcialitat es manifesta a través del compliment dels mecanismes per evitar conflictes

d’interessos i tractes de favor.

Eficàcia

Entesa com la capacitat d’aconseguir un efecte desitjat, o sigui, desenvolupar les prioritats de

l’estratègia, un cop realitzada la selecció dels projectes, i per tant l’equip tècnic haurà de tenir

en compte i recolzar-se en els agents territorials per aconseguir-ho.

Eficiència

S’aconseguirà gestionant i tramitant les operacions en la forma que utilitzi el mínim de temps i

de recursos, assegurant una tramitació administrativa ràpida.

La combinació d’eficàcia i eficiència suposa la forma ideal de complir un objectiu, havent

invertit la menor quantitat de recursos possibles per aconseguir-ho, per tant s’ha de realitzar

una informació clara i concisa i una reducció de la càrrega administrativa de les operacions, ja

que la tecnologia a través de tramitació electrònica permet ser més eficient.

Transparència

La transparència en l’assignació dels percentatges d’ajut als expedients vindrà determinada

per l’aplicació de les puntuacions i barems del sistema de valoració dels expedients i una

composició plural del comitè tècnic.

Edició de la guia del promotor on es detallen els principals aspectes a tenir en compte per

poder presentar un expedient d’ajut amb garanties.

Aplicació dels preceptes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la

informació pública i bon govern.


70

Publicitat

Es garantirà a través de la informació pública que realitzarà el Consorci de les convocatòries

d’ajut i d’altres temes d’interès.

Es facilita la informació i documentació a través de la web del Consorci, de les eines de

comunicació com facebook i twitter, publicació d’anunci en els mitjans locals de comunicació,

realitzant reunions informatives i en col·laboració amb els mitjans de difusió dels ens

consorciats i d’interès del territori.

Lliure concurrència

Les operacions LEADER no tenen cap limitació que impedeixi la igualtat de possibilitats .

Conflicte d’interessos

Per evitar el conflicte s’aplica el que s’estableix en els següents documents:

Reglament de règim intern del Consorci, en concret títol segon- règim personal dels

membres dels òrgans, on es determina com actuar davant un conflicte d’interessos.

Instrucció tècnica DAAM núm. 1: conflicte d’interessos a les comissions tècniques o a

les Juntes Executives, d’acord amb el que determina l’article 28 de la Llei 30/1992 de

règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.

Bones pràctiques que s’apliquen en la tramitació dels expedients:

Document de declaració sobre conflicte d’interessos. Eix 4 LEADER. En el que la

persona afectada declara la seva abstenció de participar en el procés de

tramitació/avaluació/selecció de l’expedient en tramitació.

Durant la realització de la sessió de Junta Executiva o ple la persona afectada surt de la

sala on es realitza la votació, per tal de no influenciar en la decisió d’altres votants.

Presa de decisions

Garantir que almenys el 50% dels vots en les decisions provinguin de socis no públics (article

34 del Reglament (UE) 1303/2013).

Coherència de les decisions amb la EDL: compliment de les prioritats seleccionades.


71

12. CRITERIS DE SELECCIÓ

Fons europeu Nº Criteri de selecció

1 FEADER

1 Criteris de qualitat tècnica

2 Criteris de compliment de l’estratègia

3 Criteris de qualitat ambiental i sostenibilitat

2 FSE 1 No procedeix

3 FEDER 1 No procedeix

Taula 10. Criteris de selecció per fons europeu

Descripció en general respecte com els criteris de selecció contribuiran a la millora

dels objectius generals de l’estratègia:

Els criteris de selecció s’estableixen en dos tipus:

A) Criteris d’elegibilitat

B) Criteris de selecció i avaluació

A) Criteris d’elegibilitat

Són els criteris previs i fonamentals que tots els projectes han de complir per ser admissibles

abans de ser seleccionats; Aquests criteris solen estar relacionats amb les activitats que

proposen els beneficiaris.

L’assessorament previ del GAL és clau per afavorir que els projectes presentats compleixin

amb els criteris bàsics requerits.

Per aquest motiu, el GAL ha de realitzar un procés continu de formació en les diferents

temàtiques de les activitats per tal de poder realitzar un assessorament als beneficiaris.

B) Criteris de selecció i avaluació

Son els criteris d’avaluació qualitativa dels projectes a finançar i han d’adaptar-se a les

característiques de l’àrea d’actuació i guardar relació amb l’estratègia plantejada.

Hi haurà un sistema de valoració de les sol·licituds de beneficiaris de caràcter privat i un altre

de beneficiaris de caràcter públic.

Tots els criteris estan plantejats perquè amb la seva aplicació es garanteixin els criteris

qualitatius del nou programa LEADER:

Sostenibilitat ecològica

Sostenibilitat social

Sostenibilitat econòmica


72

Combinació de diferents sectors econòmics

Innovació

Cooperació

Orientació a la igualtat de gènere

B1) Criteris de qualitat tècnica:

1. Contribució al desenvolupament integral de la zona, amb la discriminació positiva cap

als municipis amb menys densitat de població per afavorir la implantació d’activitats

de reequilibri territorial.

2. Creació d’ocupació directa, relacionada amb l’activitat plantejada.

3. Valor afegit del projecte, per valorar el grau d’innovació, de demanda, de millora d’una

situació existent.

4. Característiques del promotor/a, emprenedor/ora, amb discriminació positiva cap als

joves, dones, col·lectius amb característiques especials i en risc d’exclusió social.

5. Cooperació empresarial, sectorial i intersectorial. Associacionisme, com a foment del

treball i coneixement en xarxa

6. Viabilitat econòmica, social i ambiental del projecte.

B2) Criteris de compliment de l’estratègia:

1. Valoració del projecte per assolir els objectius establerts en el pla d’acció de l’EDL.

B3) Criteris de qualitat ambiental i sostenibilitat:

1. Valoració de l’aplicació de sistemes de millora energètica, ambiental, de materials,

paisatgística, de recursos i de preservació del patrimoni.

El sistema de puntuació determinarà un límit mínim de puntuació per poder accedir a l’ajut

Les intensitats dels ajuts poden ser:

Per als projectes de caràcter privat l’import de l’ajut podrà arribar fins al 40 % de

l’import elegible.

Per als projectes de caràcter públic l’import de l’ajut podrà arribar fins al 80 % de


Per als projectes propis del GAL l’import de l’ajut podrà arribar fins al 90 % de l’import

elegible.

Per als projectes de cooperació del GAL l’import de l’ajut podrà arribar fins al 100% de



73

13. FONS DE FINANÇAMENT

Mesura Fons europeu % del total

d’inversió pública Total €

19.2 IMPLEMENTACIÓ DE L’ESTRATÈGIA DE

DESENVOLUPAMENT LOCAL

1 FEADER

100%

(43% FEADER-57%

DAAM)

4.718.121,60 €

2 FSE - -

3 FEDER - -

19.3 PROJECTES DE COOPERACIÓ I PROJECTES

PROPIS

1 FEADER

100%

(43% FEADER-57%

DAAM)

545.000,00

2 FSE- - -

3 FEDER - -

19.4 EXPLOTACIÓ I ANIMACIÓ DEL GRUP

D’ACCIÓ LOCAL

1 FEADER

100%

(43% FEADER-57%

DAAM)

820.542,89 €

2 FSE- - -

3 FEDER - -

Taula 11. Esquema del Fons de finançament


74

14. JUSTIFICACIÓ I COL·LABORACIÓ ENTRE FONS

El fons que formarà la base de l’estratègia d’acord amb el que estableix el Programa de

Desenvolupament Rural de Catalunya per al període de programació 2014-2020 és el FEADER,

amb un pes en l’aportació del DPR del 43% i el 57 % a càrrec del DAAM per fer la totalitat

d’aportació pública al programa.

En l’estratègia no es contempla el finançament de forma directa d’operacions a través dels

fons estructurals (FEDER) ni del Fons Social Europeu (FSE), però sí que es contempla la

complementarietat d’accions establertes en l’estratègia i que siguin desenvolupades per altres

entitats que puguin contenir els esmentats fons.

Amb el fons FEADER les operacions que es poden finançar son:

Implementació de les estratègies de desenvolupament local.

Projectes de cooperació i entre grups d’acció local.

Projectes propis del grup d’acció local.

Explotació i animació dels grups d’acció local.

Els projectes de cooperació que seran d’interès del Consorci són els relacionats amb les

demandes del territori i temes que s’han començat a treballar en el període 2007-2013, com la

sostenibilitat en el món de la masia, la producció local de qualitat, l’aprofitament de recursos

forestals entre d’altres.

Pel que fa als projectes propis també respondran a la demanda del territori i adequació al les

línies estratègiques del territori, com els que s’apunten en l’eix estratègic V de gestió cultural i

patrimonial ( ruta de l’or blanc, castells..) o temes de màrqueting i comercialització del

producte local, del producte turístic.

El Consorci ha sol·licitat el recolzament econòmic de la Diputació de Lleida per tal de poder

augmentar les despeses d’explotació i animació, de cara a poder disposar d’una estructura

tècnica ajustada a la dimensió de l’àmbit territorial i càrregues de treball. A data de 23 de juny

de 2015 no es disposa de resposta a la petició encara.

El Consell Comarcal de la Segarra i del Solsonès col·laboren en el funcionament del Consorci

amb la cessió dels espais de treball i de personal per a la realització de tasques d’administració

i intervenció.


75

15. ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ

L’estructura tècnica, de gestió i d’administració del Consorci és la composada per l’equip propi

contractat pel Consorci que està format en l’actualitat per 2 persones (possible ampliació en

funció del finançament consolidat), i pel personal del Consell Comarcal de la Segarra en

tasques d’intervenció, secretaria i administració.

Recursos

humans

Treballadors/ores

L’equip humà actual està composat pel Gerent i un tècnic

àmbit Segarra – Anoia.

Es preveu per al nou període la contractació d’un/una

tècnic/a en funció de la disponibilitat pressupostària.

Administració

Responsable Administratiu Financer- Interventor del Consell

Comarcal de la Segarra-.

Secretaria- secretari del Consell Comarcal de la Segarra-.

Tresoreria- tresorer del Consell Comarcal de la Segarra-.

Òrgans de govern Ple i Junta.

Els òrgans de govern estan representats pel president.

Taula 12. Administració i Gestió del Consorci.

El règim econòmic i financer del Consorci és l’establert per als ens locals en matèria

pressupostària i de gestió dels seus recursos econòmics, d’acord amb l’article 22 dels estatuts

del Consorci sobre règim econòmic, financer i comptable. També és d’aplicació el RD 2/2004,

de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i

normativa que el desenvolupa.

Els estatuts del Consorci es troben adaptats al que disposa la Llei 15/2014 de desembre de

racionalització del sector públic, així com la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de

l’administració local.

Pel que fa a les seus tècniques del Consorci es troben ubicades en els edificis dels Consells

Comarcals, amb una regulació de la disponibilitat a través d’un conveni entre el Consorci i

l’entitat que garanteix l’espai de treball, subministraments, Internet i reprografia, a més de

donar recolzament administratiu quan és sol·licitat. No existeix cost econòmic per a la

disponibilitat per part del Consorci dels espais, ja que és una de les contribucions de

l’administració local.

La coordinació amb altres agents d’interès serà a través de la Creació de la taula de

Concertació LEADER i altres figures de coordinació que es cregui convenient de implementar

(acció 51), on es realitzaran reunions amb els agents territorials clau per fer el

desenvolupament, seguiment i avaluació de l’EDL.

Els agents proposats són:

Responsables i/o tècnics/ques de les àrees de promoció econòmica dels Consells

Comarcals.


76

Responsables i/o tècnics/ques de l’Agència de Desenvolupament Local Solsona i

Cardona.

Altres agents que es considerin d’interès en base a la temàtica a tractar.


77

16. PARTENARIAT I ASSOCIACIÓ LOCAL

Per aconseguir el màxim de participació i implicació en el procés s’ha fet un plantejament

realista amb el coneixement que es disposa del Consorci del territori i per tant de quina és la

millor estratègia per desenvolupar un procés participatiu en un territori ampli i divers.

Es resumeixen les fases i tasques desenvolupades, el detall de les quals es pot trobar en el

document de l’annex IV del procés participatiu.

Creació d’un lema que generi interès en la participació: “Ajuda’ns a definir l’estratègia de

desenvolupament rural de la Catalunya Central”, per tal de que sigui atractiu per la població i

desperti l’interès.

Aspectes metodològics per dur a terme el procés participatiu mitjançant les següents fases

de treball:

Fase I- Prediagnosi

Identificació i anàlisi

Cerca de treballs previs, plans i programes existents en

el territori

Avaluació de plans i programes

Avaluació qualitativa i quantitativa del programa

LEADER 2007-2013

Anàlisi del marc i les pautes de desenvolupament

territorial

Identificació de les condicions d’entorn

Identificació de factors d’èxit

Fase II-Diagnosi

Elaboració d’un DAFO territorial

Realització del procés participatiu amb les aportacions a

través dels següents mitjans:

Aportacions a través de qüestionaris i participació

electrònica.

Tallers presencials intersectorials per desenvolupar les

idees força

Entrevistes personalitzades a representants d’entitats

locals, i tècnics i experts del territori.

Treball amb el sector juvenil a través de les àrees de

joventut dels Consells Comarcals i taula de concertació


78

Odisseu.

Creació espai EDL 2014-20 a la web del consorci com a

canal de participació i punt d’informació.

Informació a través dels mitjans escrits i electrònics del

territori.

Fase III- Pla d’actuació Desenvolupar les propostes estratègiques

Elaborar memòria EDL

Fase IV- Seguiment, avaluació i

comunicació

Seguiment durant el període dels indicadors elaborats

Reunions de seguiment amb els agents territorials

Aplicació del pla de comunicació

Taula 13. Esquema fases

Realització d’una prediagnosi en base als treballs tècnics intersectorials (15) existents en el

territori, per tal de confeccionar un DAFO de situació, i parlar amb els responsables tècnics per

concretar aspectes dels mateixos.

Creació d’un qüestionari dividit en 3 blocs sobre els aspectes d’interès per al plantejament

de l’estratègia:

Bloc 1. Dades sobre el perfil de la persona que respon.

Bloc 2. Reptes i prioritats pel nou programa LEADER 2014-2020.

Bloc 3. Millora de la comunicació i participació.

El qüestionari ha estat enviat a una mostra poblacional de 240 persones representatives dels

diversos col·lectius d’interès existents en el territori. La tipologia dels col·lectius ha estat:

Administració local i comarcal: Ajuntaments, consorcis, Consells Comarcals, Oficines

comarcals del DAAM. D’aquestes entitats s’ha contactat amb els representants polítics

i tècnics de les àrees d’interès: promoció econòmica, joventut, medi ambient, serveis

socials, turisme.

Teixit empresarial: associacions d’empresaris, promotors/ores, empresaris/àries,

gremis.

Teixit turístic: associacions de turisme rural, gremis, promotors/ores, patronats.


79

Teixit social/ entitats sense ànim de lucre: entitats de persones amb capacitats

diferents, de serveis a la població, ensenyament, Associacions de Defensa Forestal

(ADF), sindicats agraris.

Teixit cultural: entitats d’estudis, de gestió de patrimoni històric, de cultura i

tradicions.

Professionals del desenvolupament local/ rural.

S’han obtingut 86 respostes als qüestionaris enviats sobre una mostra de 240 enviaments, amb

el següent perfil:

Dones : 41 -48,30% / Homes: 44- 51,70%.

Franja d'edat:

18 - 30 anys 4,70%

31 - 45 anys 55,30%

46 - 65 anys 36,50%

més de 65 anys 2,30%

n.c. 1,20%

Reunions presencials i telefòniques del gerent amb alguns dels agents per tractar en

profunditat els temes plantejats en el qüestionari, DAFO i propostes de línies d’actuació,

projectes, entre altres.

Desenvolupament dels tallers participatius, un cop extreta la informació dels qüestionaris i

de les reunions s’ha realitzat dos tallers intersectorials per àmbits territorials per debatre

sobre les necessitats dels subsectors econòmics i de la població local de la Catalunya central

per enfortir el seu desenvolupament els propers anys.

Tallers realitzats:

Dia Lloc Persones inscrites Assistents Àmbit territorial

8/06/2015 Solsona 21 26 Solsonès/ Bages

9/06/2015 Cervera 15 16 Segarra/ Anoia

TOTAL 36 42

Taula 14. Resum tallers de participació realitzats.

Difusió del procés participatiu, la difusió del procés s’ha realitzat en diversos mitjans a

través de diferents eines de comunicació:

Pàgina web del Consorci: s’ha creat un apartat específic sobre el procés participatiu

amb tots els continguts necessaris i d’interès.

Facebook i twitter del Consorci.

Mailing directe als agents i trucades telefòniques.


80

Anuncis i informacions en els mitjans escrits: Nació Solsona Digital, Celsona, la Veu de

la Segarra, l’Enllaç dels Anoiencs.

Continuïtat del procés participatiu, el procés participatiu ha de ser permanent durant el

període de programació per tal de poder revisar l’estratègia i adaptar-la a les prioritats

territorials, per això s’ha demanat la voluntat de participació i es constata la necessitat de

mantenir canals de comunicació permanents.

Partenariat del Consorci, durant la realització de l’estratègia s’ha analitzat el paper de les

entitats consorciades durant el període 2007-2013 i l’interès de noves entitats per integrar-se

en el Consorci i es realitzaran canvis a nivell d’entitats, restant a l’espera de que finalitzi el

procés de constitució dels ens locals per tenir representants definitius i realitzar els canvis.

Figura 2. Imatges activitats procés participatiu


81

17. EL GRUP D’ACCIÓ LOCAL

El Consorci en la seva composició de membres manté la paritat al 50 % de representativitat

entre agents públics i agents privats, amb aquest fet es garanteix que almenys el 50% dels vots

en les decisions provinguin de socis no públics (article 34 del Reglament (UE) 1303/2013).

En el període 2007-2013 la representativitat ha estat de les entitats públiques en base al pes

territorial, representant 16 vots en el ple, i les entitats de caràcter privat en base a 1 vot per

entitat, representant 16 vots en el ple.

El ple està format per la totalitat de les entitats amb un total de 32 vots, en la distribució

esmentada en el paràgraf anterior; la Junta executiva està composada per 10 membres, amb 5

vots d’entitats públiques i 5 vots d’entitats de caràcter privat. Les entitats consorciades han

estat:

Entitats de caràcter privat

Unió de Pagesos

Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya

Associació la Segarra turística i rural

Associació de comerciants de Cervera

Associació de comerciants i botiguers de Guissona

Fundació Cases i Llevot ( substituït pel Centre d’estudis Lacetans)

Associació de comerciants de Sant Guim de Freixenet

Gremi comarcal d’hostaleria del Solsonès

Empresaris per al Solsonès

Turisme rural associació del Solsonès

Associació productes artesans i de qualitat del Solsonès

Consorci Forestal de Catalunya

Associació per al desenvolupament econòmic de l’Alta Anoia

Unió de botiguers i comerciants de Calaf (substituït per la Unió de Botiguers

de Solsona)

Federació de Cooperatives- cooperativa de Calaf

Associació turística serra de Castelltallat

Taula 15. Entitats consorciades en el període 2007-2013

Per al nou període es replanteja la presència d’entitats en el Consorci per tal de donar-li un

nou impuls, ja que hi ha entitats que no han tingut una participació activa i d’altres han

sol·licitat donar-se de baixa, a més de canvis de representants.

Els canvis que s’estan tramitant són els següents:

Entitats públiques Representativitat

Consell Comarcal de la Segarra 7 rep.

Consell Comarcal del Solsonès 5 rep.

Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia 3 rep.

Ajuntament de Fonollosa (Bages) 1 rep.


82

Modificació dels percentatges de vot, amb l’establiment d’un vot per entitat, Junta

executiva de 8 membres.

Incorporació de les entitats:

Consell Comarcal de l’Anoia, ja que ha augmentat el nombre de municipis de la

comarca de l’Anoia presents en el Consorci i a través del Consell es cobreix la

representativitat.

Ajuntament de Cardona, ja que s’ha incorporat el municipi per primer cop al LEADER i

per tant estan interessats en impulsar-ho.

Associació d’empresaris de Cardona, en representació del teixit productiu i turístic del

municipi.

Baixa de les entitats:

Cooperativa de Calaf per dissolució de l’entitat.


83

18. SINERGIES AMB ALTRES AGENTS LOCALS AMB

COMPETÈNCIES EN L’ÀMBIT DEL DESENVOLUPAMENT LOCAL

Es planteja el treball en xarxa com la clau per implementar LEADER en el territori de forma que

sigui participat i ajustat a les prioritats i necessitats detectades i es puguin maximitzar els

recursos i oportunitats.

Durant els darrers anys s’han fet passos importants, tot i que de forma diferent segons la zona,

per treballar en xarxa les diferents entitats per tal de conèixer les tasques que es

desenvolupen i poder compartir els recursos.

L’experiència desenvolupada pel Consorci en la comarca del Solsonès, permet plantejar un

escenari de treball conjunt extrapolable al conjunt de l’àmbit territorial i l’estructura que es

planteja, amb la coordinació per part del Consorci és la següent (acció 51):

Creació de la taula de Concertació LEADER: on es realitzaran reunions amb els agents

territorials clau per fer el desenvolupament, seguiment i avaluació de l’EDL.


Responsables i/o tècnics de les àrees de promoció econòmica dels Consells

Comarcals.

Responsables i/o tècnics de l’Agència de desenvolupament local Solsona i

Cardona.


Periodicitat proposa cada 4 mesos

De les propostes de les reunions es poden proposar taules de treball per temes

sectorials d’interès.

Ampliació de la taula de concertació Odisseu: la taula permet un contacte entre els

centres educatius, serveis d’educació comarcals, serveis de joventut dels consells,

entitats de joves, agents d’ocupació, entre d’altres. Durant l’anterior període s’ha

desenvolupat en la comarca del Solsonès i és previst ampliar-la a la resta de territori

per crear sinèrgies.

Ampliació de la xarxa de sostenibilitat territorial, que ha nascut al Solsonès a rel del

projecte de cooperació “Masies + sostenibles”, la qual es pot ampliar a l’àmbit

territorial del Consorci i que pot permetre la participació dels agents ambientals del

territori.

A més d’aquestes propostes el Consorci sempre ha estat present en altres xarxes o taules

existents del territori, per aportar l’expertesa en desenvolupament rural i conèixer els

projectes que s’hi desenvolupen.

Participació en el Consell de Centre de les Escoles agràries d’Olius i Manresa.


84

Participació en la taula de concertació dels agents d’ocupació del territori.

Participació en el Trampolí emprenedor del Solsonès, en l’actualitat no està

actiu, però es planteja poder-lo activar de cara als propers anys.

Creació del portal de participació ciutadana LEADER, com a canal de participació

permanent a través de la web del Consorci a on es realitzaran també enquestes

consultives a grups d’interès específics o a la població en general sobre temes

d’interès i d’avaluació d’algunes accions.

Realització d’una jornada anual d’avaluació de l’estratègia, de resultats i de

transferència d’experiències innovadores.

Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), assessorament, formació i

comunicació de les accions dels grups LEADER a més de la representativitat en xarxes

estatals i europees i en altres institucions.


85

19. PLA DE COMUNICACIÓ

19.1. Descripció

La missió del pla de comunicació és donar a conèixer a les entitats, habitants i agents del

territori les accions que promou el Consorci per fomentar el desenvolupament rural, per

arribar al màxim de població del territori. S’ha elaborat un document del Pla de comunicació

que es pot consultar detallat a l’annex III.

Durant el període 2007-2013 el Consorci, en la mesura de les seves possibilitats, ha

desenvolupat aspectes comunicatius per difondre les activitats i projectes realitzats; dels

resultats dels qüestionaris realitzats es desprèn que hi ha un coneixement acceptable del

Consorci i de les seves activitats, a més de les dades de seguidors a facebook i twitter, no

obstant la reflexió qualitativa és que cal millorar la política comunicativa.

Els objectius generals del pla de comunicació i difusió són els següents:

Informar amb eficiència i transparència dels objectius i accions del Consorci amb el

compromís i l’entusiasme d’arribar al màxim nombre de població del territori.

Optimitzar els fluxos i eines de comunicació.

Donar a conèixer les activitats LEADER als principals actors involucrats i població del

territori.

Els objectius específics són els següents:

Millora de la gestió de les eines de comunicació a través d’Internet.

Aplicació d’un sistema de gestió intern de la comunicació externa.

Realització d’accions de difusió de la informació.

Realització d’una jornada anual d’avaluació de l’estratègia i de transferència

d’experiències innovadores.

Increment de la relació amb els mitjans de comunicació.

Realització de formació específica per a la millora comunicativa.

El missatge central de l’estratègia en resumeix “l’essència” i per tant és un valor a transmetre

així com la importància de LEADER en el medi rural, i es complementa amb missatges més

específics de les accions que es desenvolupen.

Aspecte a difondre Missatge

Projecte europeu a favor del desenvolupament

rural “Europa inverteix en les zones rurals”

Programa de Desenvolupament Rural de

Catalunya 2014-2020

Instrument de la Generalitat de Catalunya per

promoure una política estructural dirigida al món

rural


86

Valor de l’estratègia LEADER Catalunya Central “la força de l’equilibri”

Projectes innovadors, amb valor afegit El valor innovador..... ( es definirà en cada cas)

Projectes propis Destacar el valor de cada projecte que es

desenvolupi

Projectes de cooperació Destacar el valor de cada projecte que es

desenvolupi

Taula 16. Pla de comunicació. Missatges a difondre.

19.2. Públic objectiu

Com a resultat d’un procés de reflexió previ al disseny i implantació del pla de comunicació

s’han identificat els següents destinataris, tant a nivell intern com extern.

Públic objectiu Motivació de la inclusió

Niv

ell

in

tern

Òrgans executius

En aquest grup s’inclouen els membres que ostenten càrrecs

executius en el consorci: president, vicepresidents, vocals de

la Junta executiva.

Entitats

consorciades

En aquest grup s’inclouen les entitats que es troben

consorciades (veure annex I), degut a la importància que

tenen i al seu potencial com a transmissors de les activitats

del consorci i representants dels promotors/ores dels

diferents sectors productius i de les administracions locals.

Cal distingir dos grups:

-Administracions locals

- Entitats privades sense ànim de lucre

Personal tècnic del

Consorci

En aquest grup s’inclou el personal tècnic del consorci, com

a transmissors de les activitats, serveis del Consorci i que

tenen un contacte permanent amb la gent i entitats del

territori.

Beneficiaris/àries

Beneficiari/ària: Tal i com estableix l’article 2., del Reglament

(CE)1968/2005, s’entén per beneficiari/ària: “un agent

econòmic, organisme o empresa, públic o privat,

responsable de l’execució de les operacions o destinatari de

l’ajut”

Públic en general

En aquest grup s’inclou la societat en general, ja que també

han de rebre la informació referent a les actuacions que es

desenvolupen en el seu àmbit territorial.

Entitats no

consorciades

En aquest grup s’inclouen les entitats que no es troben

consorciades, i que es troben presents en l’àmbit territorial

del Consorci; aquestes entitats representen sectors


87

productius i d’activitats, Associacions professionals entitats

culturals, entitats sense ànim de lucre, ...

Niv

ell

exte

rn

Agents de

Desenvolupament

local

En aquest grup s’inclouen els agents de desenvolupament

local, que treballen en entitats, administracions locals de

l’àmbit territorial del Consorci, i que poden ser captadors de

projectes, activitats i difusors de les informacions del

Consorci.

També s’hi inclouen els responsables de les àrees de

promoció econòmica dels Ajuntaments, Consells comarcals,

Agències de Desenvolupament Local...

Associació

d’Iniciatives Rurals

de Catalunya (ARCA)

És l’entitat que representa als Grups Leader de Catalunya i

que desenvolupa les accions de difusió de les activitats

Leader a través de les seves eines de comunicació.

Professionals

En aquest grup s’inclouen les diferents tipologies de

professionals relacionats amb la redacció i gestió de

projectes (enginyeries, arquitectures, assessories...)

Mitjans de

comunicació

S’han identificat els següents mitjans de comunicació en

l’àmbit territorial i d’influència del consorci:

Televisió: 2 cadenes generals àmbit català (TVE Catalunya,

TV3) i emissores locals (La manyana TV, TV Manresa,

Canal taronja)

Radio: 5 emissores generalistes (Catalunya ràdio, RAC 1,

SER, COPE, RNE Catalunya, Onda 0) i una emissora local

(Solsona FM)

Premsa Escrita general: Regió7, Diari Segre, Diari la

Mañana, Bon dia

Premsa escrita local: Celsona, La veu de la Segarra, l’enllaç

dels Anoiencs

Premsa digital: Nació Solsona digital

Premsa especialitzada: revista Actualidad LEADER (MARM),

revista Rural (REDR)

Web dels Consells Comarcals

Institucions.

Administració

local, provincial i

autonòmica

Administració autonòmica: Departaments de la Generalitat

de Catalunya

Administració local: Ajuntaments

Administració provincial: Diputacions provincials de Lleida i

Barcelona


88

Comunitat

acadèmica,

científica

En aquest grup s’inclouen les entitats acadèmiques,

científiques que es troben presents en l’àmbit territorial del

Consorci, i que han de ser coneixedores de les activitats del

consorci i que poden ser promotors de projectes.

Centres de recerca, formació i transferència de tecnologia: 1

centre de recerca forestal (CTFC) i 1 centre d’investigació en

tecnologia de la fusta (INCAFUST)

Centres educatius: educació primària, secundària i formació

professional

Taula 17. Públic objectiu

19.3. Anàlisi intern

Pel que fa als antecedents de comunicació, la comunicació de les activitats del consorci

va començar l’any 2009, quan es va posar en marxa l’estructura tècnica del Consorci.

Durant aquests anys s’han anat creant les eines de comunicació dotant-les de continguts en

la mesura que ha estat possible per part de la gerència del Consorci.

S’han anat creant les diferents eines de comunicació com la pàgina web, canal facebook,

twitter, youtube, webs específiques dels projectes de cooperació.

A nivell comunicatiu s’han anat produint notícies en funció dels temes a informar, com

concessions d’ajuts, projectes d’interès, visites al territori, activitats i esdeveniments,

processos participatius, entre d’altres; les noticies han estat difoses a través del facebook

del Consorci enllaçat amb la pàgina web com a canal de difusió, publicades en mitjans

locals escrits i digitals, ràdios i televisió, i s’ha generat una mitjana de 25 noticies anuals.

Pel que fa a la situació actual, es manté la creació i difusió de notícies a través de les eines

del Consorci i d’ARCA ( plataforma desenvolupamentrural.cat).

Les eines que es troben en funcionament són:

Pàgina web: www.lcc.cat

Facebook: Leadercatcentral

Twwitter: @leadercatcent

Canal Youtube: www.youtube.com/lcccatvideos

Pàgina web projecte masies + sostenibles: www.masiessostenibles.cat

Pàgina web projecte Odissseu Solsonès: www.odisseu.es

Díptic de difusió del Consorci i mesures LEADER.

http://www.lcc.cat/

http://www.masiessostenibles.cat/

http://www.odisseu.es/


89

Figura 3 . Elements comunicació consorci

19.4. Anàlisi extern

Es considera que l’activitat del consorci i les subvencions específiques que pot oferir el

consorci, no tenen cap altra entitat que pugui entrar en competència, ens al contrari, ja que

s’ha de treballar en col·laboració amb les altres entitats per tal de poder recolzar les

activitats i accions.


90

Si que s’ha observat, veient el comportament comunicatiu d’entitats amb la mateixa finalitat

que el Consorci, pertanyents a d’altres territoris, els següents aspectes:

i. Poca cultura comunicativa de les activitats, exceptuant alguns casos que porten molts

anys realitzant l’activitat, i que per tant tenen una trajectòria dilatada que ha permès

que es vagin coneixent.

ii. Generació de poc nombre de noticies, les quals si es produeixen queden en un àmbit

comunicatiu molt reduït.

iii. Disposen d’elements comunicatius (web, díptics...), encara que en la majoria de

casos hi manca informació actualitzada.

iv. Poca cultura de col·laboració amb associacions, participació en congressos, etc..

L’entorn social en el que desenvolupa l’activitat el consorci, es caracteritza a grans trets

per:

v. Població de 55.328 hab., 61 municipis

vi. Grau elevat de ruralitat, amb una densitat mitjana de 21,11 hab./km2.

vii. Activitat econòmica diversificada, tenint present el sector primari (agricultura,

ramaderia i forestal), el sector secundari (industria i serveis a la població) i el terciari

(turisme i oci).

viii. Beneficiaris Leader.

La imatge percebuda del Consorci aquests anys es considera bona, referida als impactes

comunicatius que s’han obtingut:

- Notícies publicades / aparegudes als mitjans de comunicació.

- Seguidors a les xarxes socials.

- Aparicions en mitjans de comunicació d’àmbit nacional: TV3, Catradio, la Vanguardia,

Diari ARA.

- Impacte obtingut amb el projecte masies + sostenibles.

Segons es desprèn del qüestionari realitzat en el procés participatiu un 50% de persones

que han respost coneix el programa Leader i un 31 % de forma parcial, i entre el 30-40 %

coneix la tasca del consorci; per tant ens determina a millorar els canals i tipus d’informació.

19.5. Objectius de comunicació

OBJECTIU ESTRATÈGIC OBJECTIU ESPECÍFIC

OE 1.- Incrementar l’activitat de comunicació com a instrument rellevant del

Oe1.- Millora de la gestió de les eines de comunicació a través d’Internet.


91

funcionament del consorci. Oe2.- Aplicació d’un sistema intern de gestió de la comunicació externa. Oe3.-Increment de la relació amb els mitjans de comunicació .

OE 2.- Oferir al públic del territori la informació disponible per al recolzament de l’activitat econòmica i coneixement de LEADER.

Oe4.- Realització d’accions de difusió de la informació. Oe5.- Realització d’una jornada anual d’avaluació de l’estratègia , de resultats i de transferència d’experiències innovadores.

OE 3.- Millora de la formació interna i externa en comunicació.

Oe6. Realització de formació específica per a la millora comunicativa

Taula 18. Objectius de comunicació

19.6. Esquema

Codi

Acció Acció Objectiu de comunicació Missatge Grup destinatari Activitat Canal Termini

1

Millora i actualització de

la pàgina web/ facebook

/twitter

Millora de la gestió de les

eines de comunicació a

través d’Internet

“Europa inverteix

en les zones

rurals”

PDR / LEADER

instrument de la

Generalitat de

Catalunya per

promoure una

política

estructural

dirigida al món

rural

LEADER Cat

Central “la força

de l’equilibri”

Òrgans executius

Entitats consorciades i no

consorciades

Beneficiaris/àries

Públic en general

Agents del territori

Manteniment

allotjament web

Creació de canal de

comunicació

permanent amb el

territori

Manteniment i

incorporació de

continguts

Pàgina web

Facebook

Twitter

Durant tot el

període

2 Creació i establiment

d’un manual d’ús intern

Aplicació d’un sistema de

gestió intern de la

comunicació externa

“Europa inverteix

en les zones

rurals”

PDR / LEADER

instrument de la

Generalitat de

Catalunya per

promoure una

Òrgans executius


consorciades

Personal tècnic del

Consorci

Preparació dels

continguts

Creació del manual

Unificació de bases de

dades de comunicació

Creació de fitxes de

Manual Fase inicial


93

política

estructural

dirigida al món

rural

LEADER Cat


de l’equilibri”

difusió per recollir les

activitats

3

Establiment de canals

de relació amb els

mitjans de comunicació

Increment de la relació

amb els mitjans de

comunicació per la

difusió d’activitats

“Europa inverteix

en les zones

rurals”

PDR / LEADER

instrument de la

Generalitat de

Catalunya per

promoure una

política

estructural

dirigida al món

rural

LEADER Cat


de l’equilibri”

Responsables del Consorci

Mitjans de comunicació

Elaborar bases de

dades de mitjans

Contactes amb els

mitjans

Aprofitar la difusió que

es realitza a través

d’ARCA

Generar notícies

d’interès

Establir bones

pràctiques amb els

mitjans de comunicació

Contactes directes Durant tot el

període

4 Realització d’accions de

difusió

Oferir al públic del

territori la informació

d’activitats

“Europa inverteix

en les zones

rurals”

Òrgans executius


Preparació de materials

de difusió

Accions presencials

de presentació

Durant tot el

període


94

desenvolupades

PDR / LEADER

instrument de la

Generalitat de

Catalunya per

promoure una

política

estructural

dirigida al món

rural

LEADER Cat


de l’equilibri”

consorciades

Beneficiaris/àries

Públic en general


Planificació de sessions

de difusió

Difusió de la campanya:

mailing, cartes a

entitats

Aprofitar el canal

d’ARCA

Mailing

Pàgina web

Facebook

Twitter

Visites tècniques

Mitjans de

comunicació

5 Realització de la jornada

anual

Realització d’una jornada

anual d’avaluació de

l’estratègia, de resultats i

de transferència

d’experiències

innovadores

“Europa inverteix

en les zones

rurals”

PDR / LEADER

instrument de la

Generalitat de

Catalunya per

promoure una

política

estructural

dirigida al món

rural

LEADER Cat

Òrgans executius


consorciades

Beneficiaris/àries

Públic en general


Preparació de la

jornada

Contacte i selecció de

projectes

Preparació de visites

tècniques

Jornada presencial

Mailing

Pàgina web

Facebook

Twitter

Visites tècniques

Mitjans de

comunicació

Anualment


95


de l’equilibri”

6 Realització de formació

específica

Incrementar la formació

interna específica per a

la millora comunicativa

------

Responsables i personal

tècnic del Consorci

Agents territorials

Beneficiaris/àries

Preparació i/o

contractació de la

formació

Jornades formatives

Fase inicial

Durant el període

Taula 19. Esquema del Pla de comunicació.

20. SEGUIMENT I AVALUACIÓ

Als apartats 8 (objectiu general i objectius estratègics), 9 (Línies d’actuació, objectius específics

i indicadors) i 18 (sinergies amb altres agents locals amb competències en l’àmbit del

desenvolupament local), s’exposa com el Consorci farà el seguiment i avaluació contínua de

l’estratègia DEL.

Concretament els apartats 8 i 9 s’exposen els indicadors d’impacte que avaluaran els objectius

estratègics (valoració a final del període) i els indicadors de realització, de resultats, d’impacte i

d’inputs que avaluaran anualment les accions plantejades a l’estratègia DEL, respectivament.

Per altra banda es preveu a l’acció 51, la creació d’una taula de concertació LEADER i d’altres

“figures” de coordinació entre els agents del territori atenent a subsectors econòmics o bé a

temàtiques d’interès a demanda dels mateixos agents, Consorci o de les necessitats que vagin

sorgint durant la implementació de l’estratègia.

L’experiència desenvolupada pel Consorci en la comarca del Solsonès, permet plantejar un

escenari de treball conjunt extrapolable al conjunt de l’àmbit territorial i l’estructura que es

planteja, amb la coordinació per part del Consorci és la següent (acció 51):

Creació de la taula de Concertació LEADER: on es realitzaran reunions amb els agents

territorials clau per fer el desenvolupament, seguiment i avaluació de l’EDL.


Responsables i/o tècnics de les àrees de promoció econòmica dels Consells

Comarcals.

Responsables i/o tècnics de l’Agència de desenvolupament local Solsona i

Cardona.


Periodicitat proposa cada 4 mesos

De les propostes de les reunions es poden proposar taules de treball per temes

sectorials d’interès.

Ampliació de la taula de concertació Odisseu: la taula permet un contacte entre els

centres educatius, serveis d’educació comarcals, serveis de joventut dels consells,

entitats de joves, agents d’ocupació, entre d’altres. Durant l’anterior període s’ha

desenvolupat en la comarca del Solsonès i és previst ampliar-la a la resta de territori

per crear sinèrgies.

Ampliació de la xarxa de sostenibilitat territorial, que ha nascut al Solsonès a rel del

projecte de cooperació “Masies + sostenibles”, la qual es pot ampliar a l’àmbit

territorial del Consorci i que pot permetre la participació dels agents ambientals del

territori.


97

A més d’aquestes propostes el Consorci sempre ha estat present en altres xarxes o taules

existents del territori, per aportar l’expertesa en desenvolupament rural i conèixer els

projectes que s’hi desenvolupen.

Participació en el Consell de Centre de les Escoles agràries d’Olius i Manresa.

Participació en la taula de concertació dels agents d’ocupació del territori.

Participació en el Trampolí emprenedor del Solsonès, en l’actualitat no està

actiu, però es planteja poder-lo activar de cara als propers anys.

Creació del portal de participació ciutadana LEADER, com a canal de participació

permanent a través de la web del Consorci a on es realitzaran també enquestes

consultives a grups d’interès específics o a la població en general sobre temes

d’interès i d’avaluació d’algunes accions.

Realització d’una jornada anual d’avaluació de l’estratègia, de resultats i de

transferència d’experiències innovadores.

Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), assessorament, formació i

comunicació de les accions dels grups LEADER a més de la representativitat en xarxes

estatals i europees i en altres institucions.


98

21. PROCÉS DE TRANSPARÈNCIA I LLIURE CONCURRÈNCIA

Transparència i lliure concurrència

Es garantirà a través de la informació pública que realitzarà el Consorci de les convocatòries

d’ajut i d’altres temes d’interès.

La transparència en l’assignació dels percentatges d’ajut als expedients vindrà determinat per

l’aplicació de les puntuacions i barems del sistema de valoració dels expedients i una

composició plural del comitè tècnic.

Presa de decisions

Garantir que almenys el 50% dels vots en les decisions provinguin de socis no públics (article

34 del Reglament (UE) 1303/2013).

Coherència de les decisions amb la EDL: compliment de les prioritats seleccionades.

Conflictes d’interessos

Es disposa dels següents documents per evitar els conflictes d’interessos:

Reglament de règim intern del Consorci, en concret títol segon- règim personal

dels membres dels òrgans, on es determina com actuar davant un conflicte

d’interessos.

Instrucció tècnica DAAM núm. 1: conflicte d’interessos a les comissions tècniques

o a les Juntes Executives, d’acord amb el que determina l’article 28 de la Llei

30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment

administratiu comú.

Bones pràctiques que s’apliquen en la tramitació dels expedients:

Document de declaració sobre conflicte d’interessos. Eix 4 LEADER. En el que la

persona afectada declara la seva abstenció de participar en el procés de

tramitació/avaluació/selecció de l’expedient en tramitació.

Durant la realització de la sessió de Junta Executiva o ple la persona afectada surt

de la sala on es realitza la votació, per tal de no influenciar en la decisió d’altres

votants.

Transparència

Aplicació dels preceptes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la

informació pública i bon govern.

Perfil del contractant

En la web del Consorci hi ha l’apartat del perfil del contractant on hi haurà a disposició de

consulta els plecs de clàusules administratives particulars que han de regir en qualsevol


99

subhasta o concurs públic convocat pel Consorci. Aquesta informació es regeix per l’article 42

de la Llei de contractes del sector públic.

Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER ... · Estratègia de Desenvolupament Rural...

Documents

Transcript of Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER ... · Estratègia de Desenvolupament Rural...