L’ESCULTURA BARROCA.• Omnipresent; façanes, retaules, fonts, monuments públics.• Materials: pedra (marbre i alabastre), bronze, fusta

policromada.• Tipologia: religiosa, funerària, eqüestre, mitològica,

• Santa Cecília (Maderno)

- Perfecció tècnica, moviment, teatralitat.

Anima Dannata o Alma condenada, 1619, 

BERNINI (1598-1680)

EL RAPTE DE PROSERPINA (1621-22)

DAVID (1623-24)

APOL.LO I DAFNE (1621-24)

BUST DEL CARDENAL SCIPIONE BORGHESE (1632)

BUST DEL CARDENAL RICHELIEU (1640-41)

TOMBA DEL PAPA URBÀ VIII (1628-47)

Gian Lorenzo BerniniSepulcre funerari d’Alexandre VII

(1671-1678)

FONT DELS QUATRE RIUS (1648-51)

CÀTEDRA DE SANT PERE (1657-66)

BEATA LUDOVICA ALBERTONI (1671-74)

L’ÈXTASI DE SANTA TERESA (1647-52)

Veíale en las manos un dardo de oro largo, y al fin del hierro me parecía tener un poco de fuego. Este me parecía meter por el corazón algunas veces, y que me llegaba a las entrañas. Al sacarle, me parecía las llevaba consigo, y me dejaba toda abrasadaen amor grande de Dios. El dolor era tan fuerte que me hacia lanzar gemidos, mas esta pena excesiva estaba tan sobrepasada por la dulzura que no deseabaque terminara. El alma no se contenta ahoracon nada menos que con Dios. El dolor no es corporal sino espiritual, aunque el cuerpo tiene su parte en él. Es un intercambio amoroso tan dulce el que ahora tiene lugar entre el alma y Dios, que le pido a Dios en su bondad que haga experimentarlo a cualquiera que pueda pensar que miento... "

APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673) APOL·LO I LES NIMFES (1666-1673) FRANÇOIS GIRARDONFRANÇOIS GIRARDON

• De fusta tallada i policromada (la crisi del XVII influeix en la pobresa dels materials).

• Religiosos es centra en la defensa dels sagraments (penitència i eucaristia especialment) i en la vida i miracles de la Verge i els sants. (Contrarreforma).

ESCULTURA ESPANYOLA

• Molt popular un un art pagat fonamentalment, per confraries i parròquies.

• Destaca pel seu realisme i patetisme

El major realisme i expressivitat s’aconsegueix també amb postissos, ulls i llàgrimes de cristall, dents d’ivori, suro per simular coàguls de sang i perruques fetes amb pel humà, a més de vestir-les amb roba

En ocasions només s’esculpien el cap i les mans i se les vestia, abaratint el cost)

GRANS ESCOLES

Escola castellana: realisme violent i

patètic.Gregorio

Fernández (1576 -1636)

Escola andalusa: realisme Escola andalusa: realisme classicista.classicista.

Juan Martínez MontañésJuan Martínez Montañés(1568 -1649)(1568 -1649)

Múrcia: els preludis del Múrcia: els preludis del RococóRococó

Francisco SalzilloFrancisco Salzillo(1707-1783)(1707-1783)

L’ESCOLA CASTELLANA.Té dos focus principals: Valladolid i Madrid

Destaca pel seu realisme, expressivitat i dinamisme

Gregorio Fernández, que crea tipus iconogràfics com el Crist Jacent, el Crist de la Columna, el Crucificat, la Pietat o la Immaculada, a més de passos processionals

La Pietat (1616)

L’ESCOLA ANDALUSA El seu realisme és més clàssic i seré, fuig de l’exageració i tendeix

més a la idealització, mirant de cercar la bellesa i cert equilibri

El dinamisme és menor (serenitat)

El modelatge de les figures és més suauDestaquen dues escoles o focus: la sevillana i la granadina

ESCOLA SEVILLANA. JUAN MARTINEZ MONTAÑÉS: Crist de la Clemència (1603-04)

ESCOLA GRANADINAALONSO CANO: Immaculada del facistol de la catedral de Granada (1655-56)

L’ESCOLA MURCIANA.És ja del segle XVIII, amb característiques més del Rococó i amb Francisco Salzillo com a principal autor. Més moviment i teatralitat ( passos molt grans amb moltes figures interrelacionades

(Oració de Jesús en l’Hort i Últim Sopar)

FRANCISCO SALZILLO: La Caiguda (1752)