l Entrevista

Emília Ramos

l Montblanc

Pàgs. 12 i 13

l Coma Pedrosa

Pàgs. 14 i 15

l Comanegra

Pàg. 16

l Bastareny

Pàg. 17

l Bons Homes

Pàgs. 22 a 25

i a més:

Molinet, Medi Ambient,

El Forat del Pany...

s u m a r i

Núm. 63Època II DL.B-45290-97

C. Major, 109. Tel. 93 668 79 01 - (Apt. de Correus 45)

Revista Trimestral d'Informació Socialdesembre de 2009 - gener - febrer de 2010

http://cem.molinsderei.net

cem@molinsderei.net

Fundat l’any 1961

el Butlletíel Butlletídel centre excursionista

molins de rei

NÚMERO 63ÈPOCA II

desembre 2009, gener i febrer 2010

Edita:CEM (Centre Excursionista

Molins de Rei)C/ Major, 109

Tel: 93 668 79 01Fax: 93 680 02 29

e-mail: cem@molinsderei.net

Direcció:Enric Solà

Disseny i maquetació:Oriol Solà

Publicitat:M. Lluïsa Domingo

Assessor lingüístic:Servei Local de Català de

Molins de Rei (Ca n'Ametller)

Impressió:

Hi col.laboren:

Enric SolàÀngel Beumala

Carme ValldoseraMarià Caimo

Jesús JiménezMaria Pujol

Maria JiménezIsidro Llorente

Sebastià Pi

La redacció de "El Butlletí" nosintonitza necessàriament ambcap dels escrits signats.

Foto Portada:

Reflexos del Montblanc(Isidro Llorente)

EDITORIALEncara que sigui un tòpic, ja ha arribat el fred i totes les cosesque això comporta: esquí, escalada en gel, hivernals, festes i tra-dicions, vacunes rares, canvis de l'aspecte natural, amb unabellesa desacostumada, i una excusa més per sortir a gaudir-loen companyia de tots els socis i sòcies de l'entitat, que sense pordel fred es conjuren per anar d'excursió i compartir amb elsaltres còmplices de la mateixa dèria, del mateix gust, de lamateixa il· lusió.

Segur que serà un any vinent prou dur com perquè fem mésincidència en potenciar aquestes activitats, que ni que sigui set-manalment, ens ajuden a suportar tot un seguit d'estat de cosesque creiem que no ens mereixem de cap manera. I com que elpessimisme no ajuda en res, convé que ens mentalitzem en apro-fitar totes les oportunitats per fer-ho més suportable. Ens en sor-tirem!

Al CEM ens hem proposat iniciar un any 2010 de preparatius,per poder celebrar com cal el 2011, que serà quan aquesta casacelebrarà el seu 50è aniversari.Naturalment quan rebreu aquest Butlletí ja haurem celebratalgunes de les activitats més característiques d'aquestes datesque prèviament us hem anat anunciant a través de l'agenda tri-mestral que puntualment rebeu als vostres domicilis, tot i això,us presentem les que podreu seguir a partir d'ara, a les pàgines 4i 5, amb una programació acurada per a tots els gustos, i a lapàgina 6 una entrevista de rigor feta a la nostra consòcia EmíliaRamos, mantenint la paritat alternativa entrevistat/da. Aquesttrimestre toca dona, i una dona caminadora, de les constants.

Els actes de la Fira de la Candelera, s'iniciaran a finals de gener,després de l'Assemblea anual, amb l'Exposició dels PremisCLIC, la degustació botifarrera del CEM. Esperem que enguanysense vent ni temporal, per major glòria de l'economia de lacasa. Contem amb la vostra col· laboració. Sigui ajudant o con-sumint amb els vostres amics o convidats, és clar.

Les seccions han estat incansables programant-vos sortidesengrescadores, setmana darrera setmana, cicles i monogràfics deSenderisme, Escalada, Muntanya, Medi Ambient, Descoberta...També us resumim les coses més importants que han succeït al'entitat en una doble pàgina, a La Junta Informa, pàgines 28 i29. A part de fer excursions, també es fan gestions i convé queles sàpiguen els nostres socis.

Aprofitem aquest editorial per desitjar-vos a tots i a totes, unFeliç Any Nou !!

3

AGENDA

4

DESEMBRE 2009

De l'1 al 15. Exposició de manualitats i artesanies delCasal de la Dona de Molins de Rei. Horari: de dilluns adivendres, de 19 a 21 hores, a la sala d'exposicions delCEM.

Dia 9, dimecres. Caminem entre setmana! Recorregut apeu d'un dels 10 "Itineraris a l'abast per Molins deRei". Sortida a les 9 del matí a la plaça dels Països Cata-lans. Cadascú ha de portar el seu esmorzar i beguda. No calinscriure-s'hi.

Dia 12, dissabte, a l'Escola Alfons XIII de Molins deRei. Dinar d'agraïment per als que heu participat coma voluntaris en l'organització de la Caminada, laMolins de Rei-Vilafranca, la Marxeta i d'altres esde-veniments del CEM. Cadascú ha de portar el seu plat, got,coberts i tovalló. Confirmeu amb temps la vostra assistèn-cia a Secretaria, si us plau.

Dia 13, diumenge. Secció Escalada: sortida a l'Arbolí(Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la Serra del'Obac). Reunió preparatòria dijous 10 de desembre, a les20 hores, al CEM. Vocal: Mireia Sellarès i Tort.

Dia 13, diumenge, a les 8 del matí. Festa d'Hivern delCEM! Pujada del pessebre al cim del Puigmadrona(340 m). Sortida a peu des del local del CEM. Matinal ambesmorzar de botifarra, xocolatada, melindros, cava i cafèamb gotes. Cantada de Nadales al cim. Cal inscriure-s'hi ipagar l'esmorzar a Secretaria (3 € socis; 5 € no socis).Organitza: Grup de Senders.

Dia 20, diumenge. Secció de Senderisme: itinerari cir-cular per la Serra de Subirats (Alt Penedès). Desplaça-ment amb autocar a les 7 del matí. Inscripcions a Secre-taria. Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 30, dissabte, a les 19 hores, al local del CEM. Inau-guració de l'exposició de les obres premiades en els 12Premis CLIC de Fotografia. Acte inclòs en la progra-mació de la 159a. edició de la Fira de la Candelera. L'ex-posició romandrà oberta dissabte 30, de 19 a 21 hores, idiumenge 31, d'11 a 14 hores. Dies feiners, de 19 a 21hores, i els dies 5, 6 i 7 de febrer, de 10 a 14 hores i de 16a 20:30 hores.

GENER

Dia 10, diumenge, a les 8 del matí. Recollida del pesse-bre al cim del Puigmadrona. Sortida a peu des del localdel CEM. Cal portar l'esmorzar de casa. No cal inscriure-s'hi.

Dia 17, diumenge. Secció Escalada: sortida a Céllecs(Maresme). Reunió preparatòria dijous 14 de gener, a les20 hores, al CEM. Vocal: Mireia Sellarès i Tort.

Dia 17, diumenge. Secció de Senderisme: travessadaper les Guilleries (coll de Querós - Sant Benet - Osor).Desplaçament amb autocar a les 7 del matí. Inscripcions aSecretaria. Vocal: Jesús Jiménez.

Dia 20, dimecres. Caminem entre setmana! Recorreguta peu d'un dels 10 "Itineraris a l'abast per Molins deRei". Sortida a les 9 del matí a la plaça dels Països Cata-lans. Cadascú ha de portar el seu esmorzar i beguda. No calinscriure-s'hi.

Dia 23, dissabte. Assemblea General de socis i sòcies delCEM, i Assemblea Extraordinària per modificaciód'Estatuts. A les 19:00 hores, al nostre local. Rebreuconvocatòria per correu postal. Es prega puntualitat.

Dia 24, diumenge. Secció de Medi Ambient: matinalper descobrir les fonts de la vessant barcelonina de

PARQUETS · PORTES · CUINES · MOBLES A MIDA

Passeig Pi i Margall, 34. 08750 Molins de Rei. Tel. 605 818 898

AGENDA

5

Collserola. Ens acompanyarà Miquel Tormos, autor delllibre Camins d'aigua (Editorial Desnivel). Inscripcions aSecretaria. Vocal: Marià Caimo.

Dia 29, divendres. A les 20 hores, al CEM. Cinema demuntanya: DONES AL SHISHA 2001, AQUELLESQUE DONAVEN COLOR ALS SEUS SOMNIS.Expedició que va assolir el cim del Sisha Pangma(8.027m, Himàlaia, Àsia), l'any 2001. La seva peculiaritat rau en que va ser íntegrament femeni-na, incloent el personal del camp base i les portejadoresd'alçada. Muntatge i projecció a càrrec de Núria Balagué,Marisa Huguet, Olga Balagué, Sílvia Ferrandis, NativitatGarcia, Íngrid Giralt, i Maite Hernández. Amb la interven-ció de la Regidora de Polítiques d'Igualtat de l'Ajuntamentde Molins de Rei, Sra. Laura Duran i Bravo. Acte emmar-cat en la 159a. edició de la Fira de la Candelera.

Dia 31, diumenge. Sortides de Descoberta Cultural:inici del cicle "Els Jueus Catalans" a la ciutat deGirona. Visita guiada al call medieval, o antic barri jueu,al Museu d'Història dels Jueus a Catalunya - CentreBonastruc Ça Porta, i a la catedral, amb la nau gòtica mésampla d'Europa. Desplaçament amb autocar, dinar deforquilla. Inscripcions a Secretaria. Vocals: Joan Miró iEnric Solà.

FEBRER

Divendres 5, dissabte 6, i diumenge 7 de febrer. 6a.Botifarrada del CEM a la Fira de la Candelera de

Molins de Rei. Al recinte firal de tast de vins i degustacióde la Plaça de la Llibertat. Ja us podeu apuntar a Secretariacom a voluntaris per cobrir els torns dels tres dies. Cuin-ers, cambrers, cobradors, transportistes... Hi ha feina per atothom! Quants més serem, més riurem! Coordina: CarmeValldosera.

Dia 10, dimecres. Caminem entre setmana! Recorreguta peu d'un dels 10 "Itineraris a l'abast per Molins deRei". Sortida a les 9 del matí a la plaça dels Països Cata-lans. Cadascú ha de portar el seu esmorzar i beguda. No calinscriure-s'hi.

Dia 14, diumenge. Secció de Medi Ambient: matinalper les muntanyes del Vallès que desapareixeran ambla construcció del Quart Cinturó. Inscripcions a Secre-taria. Vocal: Marià Caimo.

Dia 21, diumenge. Secció de Senderisme: travessada apeu des de l'Arboçà de Dalt fins a Castellet (AltPenedès, Garraf, Baix Penedès). Desplaçament ambautocar a les 7 del matí. Inscripcions a Secretaria. Vocal:Jesús Jiménez.

Dia 21, diumenge. Secció Escalada: sortida a la via fer-rada de les Agulles Rodones (Solius, Santa Cristinad'Aro, Baix Empordà). Reunió preparatòria dijous 18 defebrer, a les 20 hores, al CEM. Vocal: Mireia Sellarès iTort.

Dia 28, diumenge. Sortides de Descoberta Cultural:segona sortida del cicle "Els Jueus Catalans" a la ciu-tat de Barcelona. Visita guiada per Dominique TomasovBlinder, representant de la Comissió del Patrimoni de lesComunitats Jueves de Barcelona i Catalunya, que ensensenyarà l'antic call barceloní, la sinagoga i l'entorn mésproper de la comunitat jueva. Desplaçament amb transportpúblic (RENFE). Inscripcions a Secretaria. Vocals: JoanMiró i Enric Solà.

'Emilia Ramos Giner ésnotícia pel seu primer cimde 4.000 metres, i pel

corresponent trofeu que va rebre elpassat 14 de novembre del 2009,de mans del Regidor d'Esports dela Vila. L'"Emi" va néixer el 1966 a Cor-bera de Llobregat, i és membre delCentre Excur-sionista Molinsde Rei des del'any 2005. A les sortides desenderisme atots ens impres-siona la sevahabilitat perpoder parlar icaminar a lavegada, sense nitan sols cansar-se. Recordeu aquellacudit que diu:"Fa tres mesosque no parloamb la meva dona", i l'altre li pre-gunta, "i això?", i el primer li res-pon, "és que no vull interrompre-la". Doncs això! No cal dir que,després d'haver fet aquest acudit,l'Emi quasi ens mata, i amb tota laraó del món! Però fixeu-vos si ésbona persona, que malgrat tot, hatingut la cortesia de contestar lesnostres preguntes. Moltes gràcies, Emi, pel teu bonsentit de l'humor! No us perdeul'entrevista que li hem fet i conti-nueu llegint.

…

Ha! ha! ha! Tens raó, em diuen la"correcaminos", i no es refien demi quan explico a gent de fora quepoden venir a les sortides del CEM

Com vas conèixer l'entitat?

Amb una amiga buscàvem un llocper conèixer gent. Vaig mirar algu-na guia i vaig trobar l'adreça delCentre Excursionista Molins deRei. Però no li vaig donar mésimportància. Passat aquell estiu,vaig conèixer les "Montses" (la

Montse Casas i la Montse Cerve-ra), en un curs d'informàtica que esfeia a Molins de Rei. Era un cursde reciclatge finançat per la Gene-ralitat per posar-se al dia, i en undescans del curs, parlant, va sortirel "CEM", i elles em van engres-car. La primera sortida va consistiren pujar el Pessebre al Puigmadro-na el mes de desembre, i al generanar-lo a recollir. I sort que vaigcomençar per una caminada fàcil,perquè no estava gens acostumada.A la tornada de l'excursió, literal-ment les cames em feien figa! Araquan sento que algú diu que per ell30 km no són res, que sense haver-ho provat ho fariatranquil· lament, penso, si, si ... jat'ho trobaràs! També vull matissarque vaig trigar un any a fer-me

sòcia. Primer vaig participar a lessortides sense ser-ho. És una de lescoses bones que té el CEM, quepots provar-ho primer, sensehaver-te de fer soci abans. I si des-prés veus que t'agrada, doncs asso-ciar-te i federar-te.

En quines seccions participes?

Només participoa les de Sende-risme. Ara aixòsí, no me'n perdoni una. Hi vaig atotes.

Què t'aportenaquestes sorti-des?

Molt. La tensióde tota la setma-na es queda a lamuntanya. Pensa que joabans era molt

nerviosa, i des de que participo ales sortides del CEM, m'ha marxattot! Tenia mals d'esquena, preniarelaxants musculars per poder dor-mir, ... Tot això ara és fora! Semblamentida! També he conegut moltsracons de Catalunya que jo noconeixia: Mura, Rupit, Campro-don, ...! Conèixer gent també haestat, i és, molt important. És un tòpic, però quan camines alcostat d'algú tens molta estona perparlar i per conèixer aquella perso-na. He fet molt bones amistatsdurant les caminades de les excur-sions.

Per què vas triar el cim delToubkal, de 4.167 metres, alMarroc, per fer el teu primer4.000?

6

ENTREVISTA

L

La nostra entrevistada.

7

ENTREVISTA

Amb alguna gent de la colla desenderisme havíem parlat de pujara la Pica d'Estats, al Pirineu, peròper problemes d'agenda no va aca-bar de reeixir. Llavors, tinc unaamiga que havia estat dues vega-des al Marroc, i me'n parlava moltbé. Vaig veure que una agència,especialitzada en senderisme, tenia

un circuit anomenat "ascensió alToubkal i ruta dels poblers bere-bers", i demanant informació agent que hi havia estat, vaig veureque era possible de fer-ho. Vaigpensar, si ells han pogut pujar,doncs jo també! Érem quinze per-sones, amb un guia d'allà, i un guiad'aquí, però al cim, per problemesde mal d'alçada, una noia no vapoder arribar i un guia es va que-dar amb ella. A part del Toubkal

vam fer una travessada per laSerralada de l'Atlas de vuit dies.

Tu que estàs acostumada a labaixa i mitjana muntanya deCatalunya, quina impressió et vadonar el paisatge d'alta muntan-ya del Parc Nacional Toubkal?

Molt àrida. Per l'alçada no hi creixres, i només hi veus "pedra". Emvan sobtar molt els cards A l’inicide l'ascensió. Eren enormes, itenien uns colors molt diferentsdels d'aquí. Vaig fer-ne fotos, peròno te'n pots fer a la idea si no hasestat allà. A part del Toubkal, vamfer dos cims més, on hi havia mol-tíssima grimpada. Com que no hihavia ningú més, i hi havia trossosmolt aeris, vaig gaudir molt.

El nom el té el "Toubkal", perquèés el cim més alt, però aquest cimsón les "rambles". És el Puigmald'allà! Tot el grup vam coincidir que elsaltres cims ens havien agradat méspujar-los que no pas el Toubkal.Ha estat el meu primer trekking, itinc ganes de fer-ne més. Per

exemple, n'hi ha un al M'Goun(4.068 m), també al Marroc, que jali tinc l'ull posat a sobre ...(www.atlasnatura.es). Anar a unlloc més alpí, on s'han de travessarglaceres i tot això, a mi em fa moltde respecte, pensa que no m'heposat mai grampons, i que en aixòde la muntanya hi he entrat degran, per això només em veig ambcor de fer senderisme, que és elque domino.

Puigmal (2913 m). Octubre de 2007. Picos de Europa. Agost de 2008.Toubkal (4167 m). Agost de 2009.

Moltes de les coses que pot fer elCEM són gràcies als ingressos dela parada que posem per la Fira

de la Candelera. Són tres diesd'intens treball i tu vas decidirimplicar-t'hi de seguida que vamdecidir que ens calia més ajut…

Bé, sé que tot el CEM funcionaamb voluntariat. Jo tinc un fill, ivisc fora de Molins de Rei, amb el

que no em puc implicar en l'orga-nització de sortides i altres activi-tats. Quan em van plantejar que

faltava gent per la "botifarrada" dela Fira, vaig veure que tenia unapossibilitat de col· laborar ambl'entitat. Són dos o tres dies sen-

cers, vaig veure que només eraqüestió d'organitzar-me i que hopodia fer. D'altra banda, allà és on

vaig conèixer gent d'altres sec-cions del CEM, que no vénen a lessortides de senderisme, perquè

practiquen d'altres esports de mun-tanya. I després, a la calçotada quevam fer tots els col· laboradorstambé m'ho vaig passar molt bé!

No em diguis que no et vas can-sar cap dia?

8

ENTREVISTA

Pas dels Gosolans. 6 de juliol de 2008.

Forn de Pa

“CAL CARDONA”PA DE TOTA MENA, PASTES, PIZZES

i ESPECIALITAT EN COCA DE FORNER

TARDES PA CALENT

Plaça de Catalunya, 16Tel. 93 668 27 81

MOLINS DE REI

Amb na Montse Cervera a Rupit. Pantà de Sau. Abril de 2006.

Roques de Benet. Abril de 2004.

Sud de França. Febrer de 2009

És que jo treballo en el sector de laneteja, i estic acostumada a anaramunt i avall, i a no parar de pen-

car durant tot el dia. Ara, això sí, ala Fira de la Candelera fa més fredque on jo treballo! Ha! ha! ha!

En tots aquests anys, quina evo-lució has vist en aquest sectorlaboral?

Jo veig que s'hi ha dedicat molt laimmigració, i fan la feina per unspreus molt baixos, amb els que no

es pot competir. Nosaltres vivimd'una manera, ells d'una altra …

Quin llibre ens recomanaries?

Me n'han agradat molts. Per exem-ple, "La catedral del mar", unahistòria que succeeix a Barcelona.

Que potser voldries afegir algu-na cosa que no t'hagim pregun-tat?

Em va fer molta il· lusió el trofeucommemoratiu que em va donar elCEM per fer el primer 4.000 m. Ala gent del grup amb la que estavaal Marroc no parava d'explicar-losque si arribava a dalt, al CEM emdonarien una medalla. Ells nosabien el que era el CEM, peròcom que porto brodat l'escut a lamotxilla, m'ho van preguntar i deseguida ho van saber. De fet, moltagent, sempre que em veu l'escut ala motxilla, em pregunta si sóc deMolins de Rei. Jo els hi dic: "no,sóc de Corbera de Llobregat, peròsòcia del Centre ExcursionistaMolins de Rei". I amb molt d'or-gull!

Moltes gràcies, Emi, i fins sem-pre !

9

ENTREVISTA

DISTRIBUÏDOR EXCLUSIUQUADS

Concessionari Oficial

Av. València, 25 Molins de Rei Tel. 93 668 16 42 - Fax 93 668 94 61 - mail:fcosta@motoscosta.com

Pedraforca. 5 de maig de 2007.

Ensija Creu de Ferro (2294 m). Març de 2009.

El Turó de l’Home des del Pla de la

Calma. Octubre de 2004.

11

DESCOBERTA CULTURAL

é, el primer trimestre de lanostra Descoberta Temple-ra, ha acabat amb una parti-

cipació força engrescadora. Ja a la Sortida de Lleida/Gar-deny/La Seu (40 participants), les

bones vibracions ens deien que noens equivocàvem amb aquest for-mat de sortida, per l'interès quedespertava en els nostres més

fidels companys, i les noves incor-poracions, que ens han fet superaramb escreix els quaranta partici-pants. Miravet (47 participants), va cul-minar la situació per conèixer comes pot aconseguir un poder tantomnipresent en una civilitzaciósotmesa pel ceptre, el bàcul i laignorància, pedres angulars peraconseguir la manipulació de lesconsciències humanes.

Del poder templer a Miravet esdesprèn tota la conclusió de lahistòria que acabàvem a Castellód'Empúries (56 participants),ambientant el trist final dels prota-gonistes d'aquesta evidència repe-

titiva: com en el seu moment hovan patir els càtars a Montsegur,en el camp ideològic oposat, elsprincipals líders templers crema-

ven a la foguera de la Cité, con-demnats per les mateixes institu-cions que ja ho havien fet abansamb els Bons Homes. Paradoxesde la història?

Gaudiu de l'àlbum de fotos.

Tant ens ha agradat el format, comper engegar el proper mes de generun nou projecte excursionista,també de caire històric i geogràfic:

els Jueus Catalans, enceta la novadedicació, submergint-nos en elscalls jueus i la seva vida en un con-text medieval, tot i que aquestsciutadans van estar dins la nostrageografia des del temps dels

romans fins al 1492. Intentarem posar una mica de lluma la seva societat tant poc, o par-cialment explicada, d'aquella

època, a Girona, Barcelona... I quisap, potser ens engresquem en unapossible continuïtat geogràfica deltema jueu, que va influir tant en lasocietat catalana de l'edat mitjana.

Enric Solà

B

El grup dins del castell de Miravet. Comentaris dins la basílica, a Lleida.

El que queda del castell de Gardeny. A la porta de la Seu, durant la primera etapa.

12

s un lloc comú de descriu-re l'obstinació de pujarcims perillosos tot citant

l'Edmund Mallory, en concret laseva justificació per intentar trescops l'ascensió a l'Everest perfinalment perdre-hi la vida:"Because it's there". En realitat

seria més apropiat dir "Because weare here".I és que la muntanya és en essènciauna activitat humanista, un viatgeromàntic físicament amunt i alhoraanímicament endins. Posar-nos una fita tan visual comel làctic cim del Mont Blanc i fermans i mànigues (i butllofes) perassolir la seva gèlida punta no pottenir cap altre motiu que el de l'al-pinista mateix. Ens realitzem. I jasabem que realitzar-se és com ferl'amor: cadascú a la seva manera,però a tots ens cal de tant en tant.La cosa comença en aquesta aglo-meració familiar que és la vall deChamonix, on l'accent d'Île-de-France ens acompanya fins al finaldel carrilet que et porta al Nidd'Aigle a 2.372 m... bé, uns 10minuts més enllà que és on arribael turista tipus "caçador de fotogra-fies". Després, tartera amunt i primerareflexió global: darrere d'aquestcoi de calor hi ha d'haver el canviclimàtic. No cal l'ordinador Mare

Nostrum ni els seus Petaflops peradonar-se que després de 10 anys,el glacial de la Tête Rousse ja nomereix tal nom. Quan hi vaig ser fa10 anys era una formidable ben-vinguda al món de gel. Avui és ungranissat gegant saltejat ambroques que rodolen Grand Couloir

avall. Sobrepasso sense més com-plicacions el control a la tenda decampanya taronja on el governpretén posar portes a la muntanya.Bé, tot i que vaig sol i m'he llevata les 5 del matí al meu Munic deresidència, tinc via lliure. Suposoque suposen que amb 30 anys laprobabilitat que un Eurocopterd'un milió d'euros hagi de treure'm

d'embolics és assumible pel sofertpagador d'impostos francès.Som-hi, que ara va de debò. Perendavant aquesta exposada carena

que voreja el que els hispans ambel seu impagable estil per les metà-fores han batejat com La bolera. Realment els rocs cauen, la gent fael silenci i tothom va amb casc...bé, es passa més por creuant un pasde zebra davant un taxista amb elJusto Molinero a la ràdio. L'aresta es fa llarga, la grimpada éscompromesa però gratificant. Fasol, però afluixa cap a l'oest, aldarrere. Ja fa tres hores que cami-nem, més que prou perquè la fami-liar sensació de cansament i neguitpel perillós vessant doni el seufruit: una immensa pau interior. El cervell se centra en la properapresa, la via ferrada, el proper puntper arrapar-se a la roca i a la vida.Amunt. Gôuter!!El refugi té una llarga llista de mal-noms, però jo hi vaig viuremoments bonics. Fa pudor, peròels companys t'hi esperen. Cal dormir (?) al terra, però es faen un ambient de germanor. Noaconsegueixo superar les basquesal WC, però sóc a 3.000 metres iper tant només envoltat per gent debé.

No cal despertador per fer llevarels desvetllats. Abriga't, que foraestem uns quants graus sota zero,calça't els grampons, fes els nusos

LA MUNTANYA MÉS HUMANA

E

Progressant per la impressionant aresta.

Zigzaguejant en un mar blanc inacabable.

13

LA MUNTANYA MÉS HUMANA

que posen temporalment la tevavida en mans dels errors del cone-gut... i així aquest esdevé com-pany. La passejada no es pot quali-ficar d'altra manera: des de Gôuterfins al cim és llarga i bella.

El sol arribarà en algun moment alcoll de la Dôme de Goûter, però demoment una selenita claroril· lumina una glacera de debò:gelada, antiga i més esquerdadaque la consciència d'un banquerd'inversió. Sempre he pensat que sitens fred, és que no fa prou pujada.Així que, com que cal anar fins alsostre d'Europa (4.810 m), no és elcas. Amunt, tot zigzaguejant en un marblanc poblat pertot de curtes serpsde llum amb tres, quatre, cincmembres. L'albada ens saludaanant per feina prop del refugiBallot i entens coses que la prosacedeix a la poesia per poder copsarcom cal. Amunt.Hi ha hagut dubtes: el mal d'alçadano distingeix joves preparats de

iaios amb massa ocells al cap. Vésa saber si un somni és aquella curaesmunyedissa que busquen elsamericans per medicar la Zona dela Mort (els cims per sobre 8.000m).

Uns quants cops d'esquena, unparell de mirades en silenci als ulls

i ja som tots a l'aresta de les Bos-ses. Ens trobem amb espadats abanda i banda, molta cordada aritme cansat, però educació nòrdi-ca a l'hora de deixar pas. Potserperquè no he vist ni un sol guia de

muntanya de Chamonix... La puja-da segueix lenta, amb el més vellal davant obrint via mentre arengala canalla que demana treva. No!Amunt!I de cop l'aresta se suavitza, lescames deixen de fer mal i comen-ces a sentir alguna cosa profundanaixent directa de les entranyes...Una felicitat en estat tan pur quecosta de copsar. El somni ha estat realitzat, ets mésalt que ningú no ho és en tota l'es-timada Europa. I millor encara, ho ets en compan-yia d'uns que a la plana eren cone-guts i aquí a dalt han esdevingutKollegen. Perquè tothom sap quehi ha amics, amics de l'ànima icompanys de cordada.En Mallory no tenia raó, no es puja

una muntanya perquè hi és, sinóperquè nosaltres hi som.

Isidro Llorente

La panoràmica és indescriptible.

L’efusió dels triomfadors.

ESPECIALISTES EN VISIÓ ESPORTIVAPREUS ESPECIALS PER ALS SOCIS

C. Major, 58 - Av. de Barcelona, 18 · 08750 Molins de Rei

Tel. 93 668 04 41 - 93 668 72 53

http://www.bofillbassons.com - e-mail: optica@bofillbasssons.comFEDEROPTICS

BOFILL BASSONS

14

scensió al Coma Pedrosa(2.946 m) - 29 de juliol de2009 - Andorra.

"Aquest estiu farem alguna ruteta,no?" De propostes, moltes, però alpare li rondava pel cap el ComaPedrosa, per tant, dit i fet. L'en-demà mateix, ja fem cap a Ando-rra. I és que el Coma Pedrosa és elcim més alt (2.964 m) d'aquestprincipat.Deixem el cotxe a l'aparcament deles pistes d'esquí d'Arinsal. Quancomencem a caminar ja són quasiles 11 del matí, mala hora... (hosabem) però ens posem en marxade totes maneres. Si no ho veiés-sim clar, tornaríem avall i mirarí-em de fer altres coses.Hi ha dues alternatives per fer l'as-censió des d'Arinsal: les dues com-parteixen un primer tram de pistaforestal, però una se'n desvia moltal principi i s'enfila per la Vall deComa Pedrosa; mentre que l'altrasegueix tota la pista, el final de la

qual ja quasi toca el refugi lliuredel Pla de l'Estany. Des d'aquí espot pujar al Coma Pedrosa per unade les seves tarteres (no gaire bensenyalitzat), o bé continuar el GR-11.8 (el que estem seguint tota l'es-

tona) que s'enfila per darrere elrefugi i careneja fins arribar al cim.Triem la segona opció, la quesegueix tota la pista: és llarga, de

fort pendent ja des d'un principi iencarada a la solana. A més a més,havia dit que eren les 11 quan hemcomençat a caminar, oi? En defini-tiva, que quan arribem al refugilliure del Pla de l’Estany són

quarts d'una, el sol pica de valent,una excursionista ens informa quela volta per la carena seguint el GRés llarga i que pujar per la tartera sino ens ho coneixem pot ser durillo.Total, que decidim tornar enrere i

provar de pujar per l'altre camí. Jo,mig emprenyada, perquè no m'a-grada repetir camí si no és que s'homereixi, però el pare, home assen-

yat, insisteix a tornar enrere: "Queno sigui que a mitja tarda ens cai-gui un xàfec...". Mira que amb lameva cosina Anna havíem comen-tat: "Aquesta pista de pujada enca-ra, però de baixada? Jo no la faria,

no....".Fan gràcia aquestes situacions...Bandejant les circumstànciesexcursionistes, l'indret, un anticcirc glacial... és molt maco: unsquants estanys amb parts cobertes

COMA PEDROSA

Baixant la tartera.

A

Travessant el riu. El refugi Comapedrosa.

COMA PEDROSA

d'herba, seguits per grans blocs deroca (que serveixen d'amagatall aforça nenes i nens d'un grup d'es-plai) i, just al mig del peu de lacarena, el refugi petit però acolli-dor. Comencem a baixar. Quan tro-

bem una ombra, fem un mos. Enshi posem altra vegada, i just agafatel trencall que anteriorment haví-em deixat, ja ens endinsem a la

Vall del Coma Pedrosa.El paisatge canvia: caminem perentre una vegetació frondosa men-tre escoltem i travessem en duesocasions el riu Coma Pedrosa queneix a l'Estany de les Truites. La

pujada per aquest corriol ens és unregal. I no triguem gaire a superarl'últim tram, un pendent curt queens porta al collet de Coma Pedro-sa. Just a l'esquerra ens queda elrefugi; a la dreta, la "faldilla" del

nostre futur cim. El refugi porta elmateix nom que la muntanya i éscom una mena d'hotelet. Deixemles motxilles al dormitori (15 llite-

res) i sortim a explorar l'entorn. Jofaig una remullada a l'estany, men-tre que l'Anna i el pare descansenal marge d'aquest. Abans de sopartafanegem els jocs i els llibres, lle-gim una mica i comencem un tren-

caclosques. Al refugi hi dormirenuna parella d'holandesos, duesnoies basques i una parella tambébasca. Sopem de meravella. Des-prés xerrem una miqueta amb totsells. Els bascos (les noies estan

fent "la volta a Andorra" i la pare-lla s'està en un càmping i van fentascensions) ens comenten que hantingut molta sort amb el temps:fabulós tots els dies. Sortim a forai continuem parlant. Es comença afer fosc i ja tots es retiren. L'Annai jo esperem que surtin els primersestels i anem cap al llit. Quan comença a clarejar, ensposem en marxa. Tots ens posem a caminar si fa nofa alhora i amb el mateix objectiu,exceptuant les dues noies basques.A pas de formigueta anem fent finscoronar. La tornada cap al refugi la femdescendint per la tartera finsarribar a l'Estany Negre perrecuperar, més endavant, elcamí fet a l'anada.

15

Maria Jiménez

Arribant al refugi.

L’estany vora el refugi.

El cim.

l Comanegra (1.557 m) -14 de juny de 2009.La comarca gironina de la

Garrotxa es troba situada al nord-est de Catalunya, a l'extrem orien-tal dels Pirineus. De transició entre

la plana i la muntanya, la Garrotxaés un territori ple de contrastos quepresenta una orografia abrupta i

singular amb dues cares molt dife-rents. Mentre que al nord es barre-gen profunds congostos que sem-blen no tenir fi amb cims escarpats,la resta de la comarca, en canvi,presenta una fesomia suau, ambprats abundants i serres de pocaaltitud i força vegetació. Aquestsdos sectors clarament diferenciatscorresponen a l'Alta Garrotxa i laBaixa Garrotxa. L'itinerari d'ascens al Comanegra

que vàrem fer els senderistes elpassat 14 de juny, comença a lapoblació de Beget, a l'Alta Garrot-xa, i va resseguint la carena i lalínia imaginària que traça la fronte-ra amb França. La llarga aresta que

recorrerem a cavall dels dos païsostranscorre per prats herbosos ifagedes ombrívoles de gran belle-

sa. Els trams on s'obre la penombraque regna a les fagedes ens oferirenunes vistes espectaculars de lesdues vessants de la muntanya: alnord, el magnífic massís del Cani-gó i al sud, les serres la BaixaGarrotxa amb la silueta del Puigsa-calm. Val la pena recórrer aquestitinerari sense pressa i aturar-se agaudir d'aquest meravellós entornon el temps sembla que s'hagi atu-rat. Solament la figura aïllada d'al-

gun mas trenca la solitud d'aquestsparatges i ens recorda que, efecti-vament, no estem sols i que bensegur podríem ser en una altraèpoca. Un cop assolit el cim, elnostre esforç es va veure recom-

pensat per les panoràmiques queens ofereix: la visió de l'allargassa-da carena que vàrem recórrer, els

cims del puig de les Bruixes i delBassegoda, i el mar de cims queomplen tota la comarca. L'itinerari, tot i ser una mica llarg,va ser de bon caminar. Els sendersestan traçats i no són problemàticsa l'hora de seguir-los. Les hores demarxa i l'esforç que acumulen a lesnostres cames suposen les úniquesdificultats que presenta aquest iti-nerari que va finalitzar novament alpintoresc poble de Beget.

16

SENDERISME

E

Carena al Comanegra. Cerveseta a Beget.

Foto de Grup al cim.Mirador de Beget.

La dou del Bastareny - 20 desetembre de 2009.El grup de senderistes arribava al'autocar mentre el Jesús es pregun-tava com podia ser que des que ellera el responsable de la secció, no

havia plogut ni un sol dels dies quehavien sortit d'excursió: "Ni tansols avui que em veia el xàfec asse-

gurat, amb calamarsa inclosa",anava rumiant.Els caminaires havien sortit cap aquarts de deu del matí, quan tot justla boira començava a escampar alpont de Sant Joan, vora el poble deBagà. L'inici de l'excursió era plà-cid, cosa que permetia fer-la petarmentre la colla trescava per unapista de terra i passava a tocar de lafont Nostra que, tal com comenta-ven alguns, tenia un nom ben

encertat, perquè després d'haver-hiomplert les cantimplores unesquantes vegades, ja es podia consi-derar com un membre més delgrup. No tardarien gaire a sentir lafressa del riu Bastareny: un salt

d'aigua força espectacular i caba-lós, i un xic més amagada, la dou(o la deu en versió més moderna),

és a dir el naixement del riu, ama-gat entre unes roques en un indrethumit i desbordant de vegetació.Poc més amunt, encara trobarienun altre salt, el de Murcarols, quelliscava per damunt de la roca amanera de tobogan.Aquí començava la part més duradel recorregut: la pujada fins al collde la Bena, a 1.439 m, per uncorriol ombrívol. Ja només se sen-tien esbufecs i trepig de botes. Tot-

hom alçava el cap en un intentd'entreveure el final del pendent.Un cop superat el primer tram, toteren ohs! davant el panorama ques'oferia als ulls dels senderistes,però no es podien aturar gaire per-

què el cel s'anava ennegrint i passatel coll de la Bena ja es veia la plujaque tapava la serra d'Ensija. "Si elvent bufa cap aquesta direcció, jatenim l'aiguat al damunt", va pen-sar el Jesús quan, arribant al poblede Gisclareny, van caure quatregotes mal comptades. Però no vaser així. Van continuar la ruta fins al'hora de dinar, tot fent ullades alPedraforca, mentre la ploguda esmantenia allunyada.De baixada, les ullades es van des-plaçar cap a les vores del camí: elsmés hàbils hi van trobar forçabolets. I per acabar de completar latarda, la visita a l'església romànicade Sant Martí del Puig, amb laporta oberta! Cosa força insòlita enels temps que corren."Tu sí que ets un home de sort.Domines més el temps que elTomàs Molina", va sentir el Jesúsque li deia algú, quan més lliuratestava a la consideració d'aquestmateix pensament.

SENDERISME

17

Jesús Jiménez i Maria Pujol

Idílica vista del “Pedra”. Trams complicats a la dou.

La clàssica del grup.

18

arrerament hem visitataltres entitats, amb motiude reunions referents a

activitats relacionades amb la nos-tra. Et quedes amb un pam de nas quanveus els estatges socials correspo-nents als amfitrions, siguin de llo-guer o de propietat. Una envejasana? No sé si és sana o pecamino-sa, el que sí que sé és que és enve-

ja: l'esport prioritari de la Medi-terrània i els seus habitants... O ensmirem el melic, o volem ser comels altres, o tenir el que tenen elsaltres. No deixa de ser lícit volerser millor cada cop; i la referènciasempre són els altres per podercomparar, és clar!Ara tenim una oportunitat pervolar una mica més alt, tenim unacelebració important a un anyvista, i ens toca segurament fer unareflexió de cara al futur. On somdesprés de 50 anys? Hem aconse-

guit els objectius que es van pro-posar els nostres fundadors l'any1961?Seria bo poder salvar els moblesde la gestió de tota aquesta collad'anys preguntant als veterans quèels sembla tot això, i si creuen queja anem bé o és que ens estemequivocant.En una d'aquestes visites anterior-ment esmentades d'afers exteriors,

se'm comentava que hi havia unsector de la casa reservat per alssocis més grans, com una menad'ambient temàtic del passat, onels joves amb prou feines hi treienel cap. Em va semblar que no aca-bava d'entendre la diferència entreexclusiu o excloent. No sé si era unprivilegi o un estigma.Al CEM, els més veterans treuenpoc el cap; bé, en general a totarreu es fa poca vida social, peròmoltes vegades (la majoria), pervoluntat pròpia, encara que sabem

que hi anirà tal o qual conegut oamic, a una determinada hora.Moltes vegades amb l'excusa tantsentida de "És que ja no hi conecningú". Bon senyal, això vol dirque la saba nova va engreixant lesrodes del futur i precisament lagent del dia a dia forma part de laquotidianitat social. Per tant, calconèixer i que et coneguin, iaquesta relació és la que fa integra-

dora la nostra entitat. Com deial'Àngel Beumala en el repartimentde premis de la Marxeta, al CEMningú és estrany i a tothom s'ac-cepta tal com és. Només cal ser-hi,és així de senzill.Les noves tecnologies han de ser-vir per agilitzar i apropar, però maipodran substituir el caliu humà dela relació personal. D'això al Cen-tre en sabem força, i hem de procu-rar que mai no es perdi. Què! Que-dem al CEM?

EL MOLINET

D

Enric Solà

Cortines, Tendals, Persianes,...Sistemes de comandament

elèctrics i automàtics.

P E R S I A N E S

C A R M E N

L a p r o t e c c i ó s o l a r a l s e u a b a s t

C/ Miquel Tort, 4 Telèfon 93 668 24 53 Molins de Rei

...Només cal ser-hi, és així de senzill. Caminem plegats?

19

PEL FORAT DEL PANY

L'aigua arribà fins allà......I el riu els va escabetxar.

Ai Jesús no "apretis" tant!......Que la mà m'estàs trinxant.

Després d'aquesta vista......Sortiré a l'Entrevista.

Dieta muntanyana:......Si camines...Tens gana!

Si haguéssim fet el curset......Ge Pe eSe...i tot dret!

Potser que et vagis llevant......Que tothom està marxant!

21

iumenge 6 de setembre.Itinerari matinal pelrodal de Lliçà d'Amunt

(Vallès Oriental) i la riera deTenes.

Ha estat un itinerari fàcil de 6 kmque transcorre per camins amples i

que ens ha servit per comprovarque a Lliçà d'Amunt encara es con-serven espais verds i agrícoles ones reprodueix, a petita escala, elque era el Vallès Oriental. Lacaminada, la iniciem des de l'ermi-ta romànica de Santa Justa, que ésvoltada d'un net i acollidor alzinar,que a la vegada és voltat de campsde conreu llaurats i ara en fase derepòs una vegada feta la collita delblat o l'ordi. Seguim cap a la zonafluvial del riu Tenes, el qual tra-vessem i que manté una interessantvegetació de ribera. Prop del rius'estén una gran franja de terrenyagrícola, el Pla de la Torre, on des-taquen centenars d'enciams benarrenglerats. Més endavant i deforma inesperada, el nostre itinera-ri topa amb una competició demotos que es disputa en una pine-da i molt a prop del poble el soroll,no cal dir-ho, trenca l'encant de l'i-tinerari. A Lliçà d'Amunt els diu-menges és dia de mercat al carrer,

així que ens hi dirigim tot seguintper alguns carrerons que a últimahora ens porten fins a l'esglésiaparroquial de Sant Julià, onentrem. És sòbria i maca, gensrecarregada d'al· lusions catòli-ques: això a vegades s'agraeix. Elcamí de tornada el fem per l'altre

riba del Tenes, pel mig d'unscamps llaurats des d'on podemveure algunes masies antigues.

Diumenge 18 d'octubre. Itinera-ri de tot el dia per l'Espai Natu-ral de les Guilleries-Savassona(Vilanova de sau).

La ruta era d'anada i tornada des deVilanova de Sau al pont de Mala-fogassa, un dels monuments mésdestacats de l'Espai Natural Gui-lleries-Savassona. Abans, però,d'iniciar la caminada, vam esmor-zar plàcidament just davant delpantà de Sau amb vistes sobre l'o-fegat campanar de Sant Romà deSau i d'una boira espessa que s'a-rrapava als Cingles de Tavertet.Un dels motius a l’hora de progra-mar aquesta sortida era esplaiar-nos en contemplar el canvi tardoralque desplega el fullam dels arbrescaducifolis en aquesta època del'any. Ara és temps de bolets i cas-

tanyes, però també dels colorsocres, grocs o marrons de les fullesdels roures, les blades o els castan-yers que s'hi fan per aquesta zonaosonenca i que hem agafat en elseu estadi primerenc. L'itinerari enalguns trams se'ns presentava unxic pedregós. La recompensa,

però, no va trigar a arribar quandesemboquem a prop del pontmedieval de Malafogassa i la RieraMajor que el travessa. Aquest ésun indret enclotat però ample, onconflueixen diferents torrents iorlat de pollancres, verns i salzesque transmeten una gran pau. Uncàmping situat prop del pont notrenca el silenci del lloc. Conti-nuem endavant ara resseguint elcurs de la riera. Aquest curs d'ai-gua té la capçalera al massís delMatagalls i és una de les aporta-cions més importants d'aigua peral pantà de Sau. Després de dinarnomés ens queda desfer el mateixcamí de l'anada per tornar a Vila-nova de Sau.

MEDI AMBIENT

D

El pont de Malafogassa.

Marià Caimo

Part del grup davant del riu Tenes.

principis del segle XII,l'Església catòlica contro-lava els homes. Era font

alliçonadora d'uns valors marcatsper la submissió, el poder de la fe,el control de la filosofia i les lle-tres, i la vida dels homes. Era l'època del teocentrisme, on lavida humana i els valors no teniencap importància.S'hauria d'espe-rar fins al renai-xement perquèaixò passés, és elque s'anomena-ria l'antropocen-trisme, però finsaleshores, l'ho-me normal notenia cap valorcom a persona.Només els amosi senyors teniendrets i, aquests,tenien el suportde l'església i delrei.Però vet aquíque, per aquesta època, sorgí alsud de França un corrent nou queobrí les portes a una nova manerade viure el cristianisme. Fou elcatarisme. Els càtars, anomenats els bonshomes i les bones dones, predica-ven clandestinament, ja que l'Es-glésia els va començar a perseguirquan veien que cada vegada tenienmés adeptes.Però què és el catarisme, quèenvolta tot aquest misteri, què vaprovocar que el mateix papa deRoma, Gregori I, creés la Inquisi-ció per perseguir-los i cremar-loscom a heretges de l'església?Aquestes i altres preguntes hancreat debat, avui dia, mitjançantrevistes, llibres i fins i tot, un cen-

tre d'estudis a Carcassona que jo usrecomano, a part de la ciutatmedieval.El catarisme és realment fascinant.Tot el que envolta i representa elpensament càtar, els seus objec-tius, la seva filosofia de la vida i elcompartir era portat des d'allò mésprofund de llurs ànimes.

Els càtars practicaven un cristia-nisme primitiu, basat en els fetsdels evangelis de Sant Joan. Aixòvolia dir que vivien amb allò queels donava la terra, vivien en lapobresa, tal com vivia Jesús. Pertant, rebutjaven l'Església catòlicaperquè era corrupta i no respectavaels evangelis ni el missatge deJesús. Si Jesús no adorava cap imatge,per què hem d'adorar-ne ara? Pertant, els càtars tenien una imatgede Jesús profunda i sentida des del'ànima i rebutjaven tota imatgeque representés un símbol cristià,ja que aquestes imatges són"corruptes", fetes pels "homescorruptes".Els càtars pensaven que els homes

eren creats pel dimoni. La carn eracorrupta però restava l'ànima queera pura. Per tant, quan moriencremats a la foguera, s'alliberavendel cos però l'ànima perduraria daltdel cel.Diu una història que, Déu, dalt delcel, vivia amb els àngels en unparadís de bondat i d'esperança. A

la terra, hi vivienels corruptesliderats per Llu-cifer, el dimoni.El dimoni sovinttemptava lesbones ànimesperquè visques-sin a la terra, allàgaudirien de milprivilegis i deplaers carnals.Un dia, al cel esva fer un forat,però Déu no se'nva adonar. Peraquell forat esvan escolarmolts àngels de

bones ànimes. En caure a la terra, Llucifer els vacobrir d'una pell per convertir-losen homes. Déu en adonar-se'n, de seguida vatapar el forat però no va poder ferres per salvar les ànimes.Aquesta història és la que explica-ven els càtars per donar lliçó delque representava la carn. Per tant,"si morim a la foguera, estaremalliberats de tot pecat i la nostraànima pujarà al cel".L'any 1244, a Montsegur, hi vahaver el setge més gran i cruel quevan patir els càtars. L'exèrcit delrei i el del papa estaven esperantpels voltants del Castell, perquèsabien que tard o d'hora es queda-rien sense menjar.

BONS HOMES

22

A

El magnetisme del Prat dels Cremats ens crida a realitzar l’aventura.

Després de molts dies, els vanarreplegar a tots i els cremarensense compassió: dones, infants i

homes. Mentre els cremaven, unsomriure se'ls intuïa a través de lesflames, pensant que per fi, es des-farien del cos del dimoni i la sevaànima pujaria al cel. Fou al pladels cremats, on una fita ensensenya el començament o el finald'una història real anomenada ELSBONS HOMES.Malgrat tot, alguns bons homes ibones dones van seguir un camíque, partint de Montsegur, iseguint les muntanyes, creuantvalls, creuant els Pirineus i la serradel Cadí, arribaren fins a Berga.Al seu pas, molta gent els donavasuport; d'altres no, però van deixarpetjada.Ara el Consell Regulador del Camídels Bons Homes, amb seu a Bagà,ha posat a l'abast de tothom aquestcamí per a qui el vulgui fer; perreviure, cadascú a la seva manera,el que va representar el catarisme al'edat mitjana.El llibre guia, molt ben ressenyat,que vaig seguir per a les indica-

cions com ara els desnivells, elsquilòmetres, les hores, els hostals,entre d'altres, em va ajudar molt a

planificar la ruta. Per altra banda,el CRCBH de Bagà, molt amable-ment, em va oferir tota mena d'in-formació molt important referental camí. Aquesta informació, perexemple, es referia a canvis en l'i-

tinerari, transports i altres serveisque em feren un gran servei.El camí dels bons homes és pensatper fer en vuit etapes. Malgrat això, el vaig portar aterme en sis:

Queralt - Gósol (34,120 km)El perfil de l'itinerari és força tèc-nic, amb moltes pujades fortes ibaixades llargues. Es tracta d'uncamí on hi ha un gran percentatgede corriols, poc asfalt i moltaaigua. El bosc és el gran predomi-nant.

Gòsol - Bagà (24,130 km)Es tracta d'una etapa amb un perfilmolt clar, amb els primers onzequilòmetres de pujada suau i laresta de baixada. L'aproximació a la paret sud de laserra del Cadí és preciosa. No hi hagaire bosc i la baixada, per pista deterra, és força avorrida fins arribara Bagà. Prop de la confluència delcorriol que ve dels Empedrats, hiha uns gorgs d'aigua molt bonicson val la pena quedar-s'hi una esto-na i sentir la fressa del salt de l'ai-gua.

Bagà - Bellver de Cerdanya(25,015 km)

El perfil és força semblant a l'ante-rior però amb una mica més dedesnivell. El pas del Berguedà a laCerdanya, pel coll del Pendís ésuna experiència meravellosa. Moltde bosc i corriols sinuosos. La bai-

23

BONS HOMES

Trescant per les serres de la Cerdanya.

El campanar del poble vell de Gòsol.

xada final fins a Bellver es fa perpista, ja que al refugi dels Cortalsde l'Ingla no dóna opció d'anar pelcorriol que porta a Pedra. ElCRCBH em va informar que nos'hi podia anar.

Bellver de Cerdanya - Porta(35,760 km)Aquesta va ser, a priori, una etapaen què tenia respecte, ja que havia

de creuar els Pirineus, per la Porte-lla Blanca, a 2.500 m d'altura. Pertant, havia de fer 1.500 metres dedesnivell per començar. Dit d'unaaltra manera, m'esperaven 26 kmde pujada des de Bellver fins a laPortella i això em donava què pen-

sar de mi mateix i amb les mevespossibilitats. Però estava equivo-cat, no vaig confiar en mi mateix, opotser sí que ho estava, però novolia anar de "sobrat". Em vaig llevar ben aviat. La boira

em va acompanyar una bona esto-na. Vaig pujar a un ritme força bo.En arribar a la Portella, podia con-templar tres països: Catalunya,

França i Andorra.La baixada a Porta va ser ràpida.Allà m'esperava la gite d'etape, unaparella de Sant Cugat i un ciclistade Cerdanyola. Només érem nosal-tres, tots amb una idea, la d'arribara Montsegur.

Porta - Ascou (44,380 km)És una etapa força maca si s'optaper fer el camí de les Bessines.Abans però, el coll de Puimorents.Es fa molt ràpid i està molt bé. D'a-quí, cal seguir poc més de 200metres fins arribar a un trencall amà dreta. Ens portarà a les Bessi-nes. Hi ha l'opció d'anar fins al'Hospitalet si no es vol anar per lesBessines.De totes maneres, el camí és moltmaco i el contrast d'un paisatgepirinenc a un de prepirinenc es fapalès després del poble de Merens.Els pobles com ara Orgeix sónpetits i fan una sensació de frescorque convida a quedar-s'hi uns dies.

Ascou - Montsegur (41,380 km)Darrera etapa que vaig fer sota unaintensa boira. Malgrat això, vaigpoder gaudir del paisatge verd ihumit dels boscos de l'Ariege. Aestones, el sol mostrava tímida-

ment algun raig que s'infiltrava perentre la boira. Tècnicament, el per-fil de l'orografia no era complicat.Els pobles pels quals passava, emdonaven una sensació de benestar iganes que allò que estava vivint nos'acabés.

BONS HOMES

24

El coll de la Portella Blanca.

Les Gorges de la Frau.No cal ni el GPS.

25

BONS HOMES

Les gorges de la Frau s'alçavenimponents damunt meu. De cop,

t'envoltaven muntanyes de pedraque semblaven guardians d'algunsecret càtar. Jo em creia la històriaque estava vivint, però la fi de l'a-

ventura s'apropava. En arribar aPelail, un poble de cinc cases eratot el que representava i un plafóinformatiu em deia que estava a 5km de Montsegur. No volia acabaraquesta història, no volia sortir d'a-

questa aventura que vaig iniciarcinc dies abans. D'aquests 5 km,

tres eren d'una pujada molt forta.Després, un pla boscós i el castellde Montsegur allà dalt de la roca.En travessar el poble, vaig pujar

fins al pla dels cremats on hi ha lafita commemorativa dels bonshomes. Després de pagar 4'50 €,vaig fer camí fins al Castell.Vaig fer un silenci. Només se sen-tia el guia que explicava la història

dels càtars. Però immers en mimateix, pensava en tot el que havia

aconseguit, en el que significavahaver fet el camí. Potser un repte?Un conèixe'm a mi mateix? Uncompartir? Un sense fi? Ha estat

una experiència que ha valgut lapena, però caldria plantejar-se elfet de creure en les coses quetenim i de veure més enllà del quesom.

Sebastià Pi

ROBA, COMPLEMENTS I CALÇATPEL LLEURE A LA MUNTANYA

I TOTS ELS ESPORTS.

10% descompte als socis del CEM

Major, 4Molins de Rei

Tfn. 93 680 22 39running2@shop.intersport.es Ie r p tomoa nstér s N

Distribuïdor productes GPS

Restes interiors del castell.

A la fi, el punt d’arribada.

La sempre corprenedora silueta del castell de Montsegur.

Diploma que otorga el Consell Regulador del Camí dels Bons Homes.

SETEMBRE

ACTIVITAT: Xerrada "Contaminacióatmosfèrica i crema de residus".DATA: dimecres 16.ASSISTENTS: 32 persones.

ACTIVITAT: Conferència "Que es laQuiropràctica? La columna vertebral,l'eix principal del cos".DATA: dijous 17.ASSISTENTS: 36 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: "Coneguem els Tem-plers". La Seu i el Castell de Gardeny.DATA: diumenge 20.ASSISTENTS: 42 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Itinerari pel Parc Flu-vial de Can Cabanyes - Granollers.DATA: diumenge 6.ASSISTENTS: 18 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminem entre set-mana! Recorregut a peu d'un dels 10"Itineraris a l'abast per Molins de Rei"DATA: dimecres 9.ASSISTENTS: 12 persones.

ACTIVITAT: La Dou del Bastareny.DATA: diumenge 20.ASSISTENTS: 37 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Parc Nacionald'aigüestortes - Ascensió al Gran Tucde Colomers 2.933 m - Homenatge a

Claudio Tinoco, amb membres dePirineos 3000.DATA: dissabte 5.ASSISTENTS: 26 persones i Lobo.

ACTIVITAT: Parc Nacionald'aigüestortes - Cresta de les Agullesde Dellui 2.544 m.DATA: diumenge 6.ASSISTENTS: Pedro, Quico, David,Luis i Carme.

ACTIVITAT: Audiovisual de l'Expe-dició al cim del Manaslú 8.164 m -Andreu Vidal.DATA: dimecres 23.ASSISTENTS: 34 persones.

ACTIVITAT: Audiovisual "Llàgrimesde Gel" - Xavi Metal.DATA: dilluns 28.ASSISTENTS: 48 persones.

ESCALADA

ACTIVITAT: Riglos - Mallo Visera -Via Mosquitos 6b 330 m.DATA: divendres 18.ASSISTENTS: Ainhoa i Ivan.

ACTIVITAT: Vilanova de Meià -Roca dels Arcs - Via Necromicon 5+140 m.DATA: dijous 24.ASSISTENTS: Jose Luis, Juanma iAlberto.

CAMINADES RESISTÈNCIA

ACTIVITAT: Participació a la 30enaMarxa Matagalls - Montserrat 82,8km.DATA: dissabte 19 i diumenge 20.ASSISTENTS: Emili Cabeza, Gerard

Florensa, Dennis Teuling i Sebastià Pi

OCTUBRE

ACTIVITAT: "La Marxeta" 46a.Marxa Dufour d'Orientació i Regular-itat.DATA: diumenge 4.ASSISTENTS: 87 equips - 174 per-sones.

ACTIVITAT: Exposició de manuali-tats i artesanies del Casal de la Donade Molins de Rei.DATA: del dilluns 19 al divendres 30.

ACTIVITAT: "La nova incineradorade residus de l'àrea metropolitana".DATA: dimecres 28.ASSISTENTS: 27 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: "Coneguem els Tem-plers" - Castell de Miravet.DATA: diumenge 25.ASSISTENTS: 47 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: La Tardor a l'Espai Nat-ural de les Guilleries - Savassona.DATA: diumenge 18.ASSISTENTS: 22 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminem entre set-mana! Recorregut a peu d'un dels 10"Itineraris a l'abast per Molins de Rei"DATA: dimecres 14.ASSISTENTS: 10 persones.

ACTIVITAT: Pels Cingles de Vall-cebre.DATA: diumenge 18.ASSISTENTS: 56 persones.

ALTA MUNTANYA

ACTIVITAT: Andorra - Ordino -Cresta de Thoumasset 2.741 m.

26

RESUM D’ACTIVITATS

27

RESUM D’ACTIVITATS

DATA: divendres 2 i dissabte 3.ASSISTENTS: David, Jordi, Sergi iÀfrica.

ACTIVITAT: Eriste Sud 3.040 m,Gran Eriste 3.053 m i Eriste Nord3.025 m.DATA: divendres 9 i dissabte 10.ASSISTENTS: Àfrica i Juan Carlos.

ACTIVITAT: Alps Francesos Sud -Aiguille de Goleon 3.427 m.DATA: dissabte 10.ASSISTENTS: Ivan, Ainhoa i Oscar.

ACTIVITAT: Tuc de Molières 3.010m i Pic de les Salenques 2.992 m.DATA: dissabte 31.ASSISTENTS: Lluis i Xavi.

ESCALADA

ACTIVITAT: Curs d'escalada en roca,nivell II.DATA: del dijous 15 al dimarts 27.ASSISTENTS: 18 persones.

CAMINADES RESISTÈNCIA

ACTIVITAT: Participació a la 8a.Marxa Trenkakames 93 km.DATA: dissabte 3 i diumenge 4.ASSISTENTS: Emili Cabeza.

ACTIVITAT: Participació a la 16a.Marxassa 63 km.DATA: dissabte 17.ASSISTENTS: Emili Cabeza.

NOVEMBRE

ACTIVITAT: Assemblea Extra-ordinària de socis i sòcies del CEM -

Preparatius del 50è aniversari.DATA: dissabte 7.ASSISTENTS: 31 persones.

ACTIVITAT: Lliurament de trofeusde "La Marxeta", de plaques com-memoratives de 25 anys de soci, i demedalles de primeres ascensions acims de 3.000 m o superiors.DATA: dissabte 14.ASSISTENTS: 62 persones.

DESCOBERTA CULTURAL

ACTIVITAT: "Coneguem els Tem-plers" - Castelló d'Empúries.DATA: diumenge 29.ASSISTENTS: 56 persones.

MEDI AMBIENT

ACTIVITAT: Jornades Micològiques.DATA: dissabte 21 i diumenge 22.ASSISTENTS: 17 persones.

SENDERISME

ACTIVITAT: Caminem entre set-mana! Recorregut a peu d'un dels 10"Itineraris a l'abast per Molins de Rei"DATA: dimecres 11.ASSISTENTS: 11 persones.

ACTIVITAT: Mieres - Sant Aniol.DATA: diumenge 15.ASSISTENTS: 39 persones.

ACTIVITAT: Taller teòric - pràcticd'orientació a la muntanya amb GPS.DATA: de divendres 20 a diumenge28.ASSISTENTS: 18 persones.

ESCALADA

ACTIVITAT: Montserrat Sud - ParetCodolosa - Vies de dos llargs.DATA: diumenge 8.ASSISTENTS: Mireia, Jordi, Núria,Manel, Pedro, Gemma, Victor, Emili,Lluisa, Raul, Josep Lluis i Pilar.

ACTIVITAT: Montserrat - Jep Llarg -Via Aresta Brucs IV 55 m.DATA: diumenge 22.ASSISTENTS: Xavi, Àfrica i David.

CAMINADES RESISTÈNCIA

ACTIVITAT: Participació en la 15enaMarxa del Garraf 45 km.DATA: diumenge 8.ASSISTENTS: Dennis Teuling,Josepa Massana, Montse Almató iEmili Santiago.

LA JUNTA INFORMA

avant la reiterada sol· lici-tud de material propietatdel CEM per part d'altres

entitats, grups de persones o socisque en volen fer un ús particular, ala reunió de la Junta Directiva delpassat 30-6-2009, vam acordar elsegüent: "El material del CEM ésper a activitats que organitzi elCEM i, per tant, per defecte no es

deixa a ningú. Tanmateix, la Juntaes reserva el dret de fer excepcions,valorant cada cas en especial."Aquest acord entrarà en vigència apartir del gener de 2010.

Com ja sabeu, una de les primerescoses que va fer l'actual Junta ésposar per escrit uns protocols delloguer de la sala per festes priva-des, exposicions, conferències, etc.En la mateixa línia del primer punt,

ara ens trobem amb la casuísticad'entitats, o grups de persones, queens demanen el local per fer-hi reu-nions internes, assajos, etc. Fins ara la sala s'ha deixat sempreque hi hagués un soci del CEMentre la gent del grup i, òbviament,sempre que la reunió o l'assaig nointerferís en les activitats oficialsprogramades pel CEM.

Tanmateix, hem constatat queaquestes reunions impliquen unadespesa de llum, i sobretot d'airecondicionat quan es fan a l'estiu,que no són assumides per ningú.En la mateixa línia d'abans, a lareunió de la Junta Directiva delpassat 30-6-2009, vam acordar elsegüent: "Un grup aliè a l'entitatnomés es podrà reunir a la salagran si hi ha com a mínim un socidel CEM que se'n faci responsable,

i per cada sessió el grup haurà d'a-bonar a Secretaria un preu simbòlicde 10 euros, en concepte d'ús de lesinstal· lacions i de despeses decorrent elèctric, aire condicionat,serveis sanitaris, etc."

Davant les reiterades queixes de lamanca de comoditat de les cadiresplegables de fusta de la sala d'actes

i sabent de socis que no vénen alsactes que fem al local social per nohaver de seure-hi, la Junta actualha comprat 50 cadires apilables,model doublet, que permetransolucionar aquest problema. En la mateixa línia, i per evitar lacarregosa feina de muntar taulesgrans amb taulons de fusta i cava-llets, s'han adquirit quatre taulesplegables lleugeres, fetes de polie-tilè, que substituiran les que fins

D

28

Dia 29 de gener, a les 20 hores al CEMCinema de muntanya

“ DONES AL SHISHA 2001 ”AQUELLES QUE DONAVEN COLOR ALS SEUS SOMNIS

Assemblea extraodinària per a la formalització de la Comissió del 50è Aniversari.

29

ara es portaven a la muntanya perals avituallaments de les nostresproves esportives: Marxeta, Tra-vessades Molins de rei a Vilafran-ca del Penedès, i Molins de Rei aMontserrat, Caminada de Molinsde Rei, Pessebre, etc.

Davant la precarietat de l'actualrocòdrom del CEM, la Junta hademanat una subvenció a la Fede-ración Española de Montaña yDeportes de Escalada (FEDME)per construir-ne un de nou quecompleixi totes les garanties deseguretat. Després de reunir-nos amb l'alcal-de i el regidor d'esports (23-10-2009), s'ha acordat instal· lar-lo al'interior del pavelló poliesportiumunicipal, i finançar-lo al 50%entre el CEM i l'Ajuntament deMolins de Rei. Una bona notíciaque aconseguirà atreure cap alCEM els joves escaladors de lavila que ara van per lliure. Espe-rem inaugurar el nou rocòdrom,tipus boulder, per a l'entrenamentsetmanal dels escaladors, al llargdel proper any 2010.

Hem ampliat les cobertures de res-ponsabilitat civil de la nostra enti-tat adherint-nos a la pòlissa de laFEEC per l'organització d'activi-tats o competicions. Aquesta pòlis-sa, que compleix els requisits exi-gits pel Decret 333/2002, de 19 denovembre, obliga que tots els par-

ticipants de totes les activitats queorganitzi el CEM tinguin la llicèn-cia anual federativa en curs, o unallicència temporal d'un dia, cosaque ja fem aquests darrers anysamb la "Marxeta", la Caminada, iles travessades Molins de Rei-Montserrat i Vilafranca delPenedès. L'acord va ser signat aBarcelona, el passat novembre2009, entre el President de laFEEC, Sr. Daniel Planas Perpiñà, il'Àngel Beumala i Raventós,actual president del CEM.

El vocal de la Secció de BTT (bici-cleta de muntanya, o bicicleta tot-terreny) ha presentat la seva dimis-sió per motius personals. Moltesgràcies, David Blasco, per aqueststres anys de dedicació a l'entitat!D'altra banda, aprofitem per felici-tar-lo a ell, i a la seva parella, laMontse Haro, perquè un ocelletens ha dit que ben aviat seran paresper segona vegada. Per moltsanys! La Secció de BTT ha funcionatininterrompudament des de l'any1999, amb una programació regu-lar de vuit sortides anuals per totesles comarques catalanes. Aquestespedalades han estat pensades per apersones de tots els nivells, i hantingut molt d'èxit de participació.No cal dir que, si hi ha algun socio sòcia interessat en liderar aques-ta Secció, serà rebut per la juntadirectiva amb els braços oberts!

A l'assemblea extraordinària percomençar a preparar la celebraciódel 50è. aniversari de l'entitat(1961-2011), realitzada el passat7-11-2009, es va constituir laComissió Organitzadora. Aquestaestà formada per: Àngel Beumala(relacions institucionals), MireiaSellarès (expedició a un cim delsAndes, Amèrica del Sud), EnricSolà (projecte "50 cims"), JaumeGallart i Carles Bueno (llibre com-memoratiu i exposició fotogràfi-ca), Anton Gómez (cap de setmanade socis veterans a la Vall d'Orde-sa), Jesús Jiménez (campamentd'estiu), Maria Rosa Padilla iMaria Lluïsa Domingo (obra deteatre per la Castanyada 2011), iMarià Caimo (mapa mural de rajo-les amb el principals punts d'in-terès del nostre rodal, i plantadad'arbrat municipal amb una placaal peu de cada arbre, que indiqui elnostre mecenatge arran del 50èaniversari). Cada un d'aquestsnoms necessita un equip de perso-nes, o sigui que ja podeu posar-vosen contacte amb ells per començara treballar. Quants més serem, mésriurem!

Com sempre, trobareu la resta d'a-cords presos en la Junta Directivaal llibre d'actes de l'entitat.

LA JUNTA INFORMA

La Junta Directiva

NO US PERDEU L’ES-

TAND DEL CEM A LA

FIRA DE LA CANDELE-

RA!

30

SECRETARIA

Actualment, el nombre de socis de la nostra entitat és de 638

ALTES

MOVIMENT DE SOCIS

BAIXESSoci Cognoms i Nom d/m/a

1648 BUENO RUIZ, DAVID 03/09/20091649 GONZALEZ GALLARDO, FRANCISCO 23/07/20091650 MARTIN VELO, PAULA 23/07/20091651 CABALLÉ MATEU, JOSEP 30/10/20091652 DOMENECH MICOLA, ELENA 30/10/20091653 ORPINELL ARENAS, JOAN 01/11/2009

Soci Cognoms i Nom d/m/a

1614 MILLAN GIBERT, PERE 28/09/20091382 AGUILAR GARCIA, MERITXELL 06/10/20091383 BORRAS LOPEZ, SERGI 06/10/20091466 CANAL ARIAS, JORDI 06/10/20091548 MATAS ROIG, IGNASI 30/10/20091573 CÁCERES SÁNCHEZ, MIGUEL 19/11/20091635 DELGADO REYES, MANUELA 19/11/20091225 SANTIAGO JAMARDO, NEUS 31/12/2009

El dia 14 de setembre d'enguany ens deixava un fidel soci de l'entitat, l'Albert Blanch Tres, a l'edat de 78 anys. Era el parede la nostra Teresa Blanch i sogre del nostre Jesús Morera, Volem des d'aquestes pàgines traslladar un sentit condol a lanostra consòcia i esposa de l'Albert, Teresa Areste, i a tota la família que han viscut amb incertesa i dolor aquests darrerstemps, i els encoratgem per refer de nou el camí de la confiança i l'esperança en el futur, gràcies al seu millor record.

LLIURAMENT DE PREMIS

Premiats de la Marxeta. 25 anys de socis de l’entitat.

Medalles dels 3000 metres i superiors. Les nostres campiones locals d’enguany.