ACTIVITAT IV LAURA A LA CIUTAT DELS SANTS GRUP: LA TERESA

ELS ULLS: LA HIPOCRESIA I EL CONTROL SOCIAL A Laura a la ciutat dels sants (1931) de Miquel Llor, un dels leitmotiv més importants són la mirada i els ulls dels personatges de l’obra. Així doncs, aquest tema aporta una visió crítica del pensament de la societat rural de l’època. Els ulls representen la col·lectivitat, fent referència als habitants de Comarquinal, i Llor els empra metonímicament: “El diumenge anà a ofici tots els ulls de Comarquinal varen poder veure’l travessar dret, sever, la nau del temple, acompanyat del fill petit, el recent hereu Terra Negre.” (pàg. 146) La plaça de Comarquinal és el centre del poble i, per tant, es converteix en el nucli de totes les mirades, interpretacions i rumors: tota xafarderia comença en aquest punt i a partir d'aquí, la dienda s'expandeix de llampada fins a fer-se coneixedor a tot el poble. L'autor aprofita per crear un interessant joc de personalitats. Els ulls, a la vegada, són el testimoni la font de veritat del que succeeix a la ciutat rural: “No; tu no –rebutja el vell-. Déu sap qui ens veuria. No empitjorem el cas. Deixa’m a mi sol! Preguntaré a tothom que pugui haver-la vista. Sempre hi ha ulls que vigilen i no és fàcil de perdre’s ningú.” (pàg. 306) En l’obra, els ulls simbolitzen la hipocresia i la comunicació atès que, en la primera trobada, entre la Laura i la família d’en Tomàs, ella s’adona que la segueixen amb la mirada, l’observen amb deteniment de dalt a baix per veure com és i per buscar qualsevol cosa per després poder criticar-la d’amagatotis amb la gent del poble ja que en aquella època la majoria de dones es relacionaven entre elles mitjançant la tafaneria i posaven el nas on no pertocava. “De sobte, la Laura s’adona d’un rengle d’ulls, iguals, que la fixen insistentment, una mica esparverats. [...] D’una llambregada (la Teresa) ressegueix la silueta de la Laura, sumptuosa, perfumada amb muguet. La Laura veu com, a la cunyada, se li ennegreix més la cavitat dels ulls. [...] Els ulls de les dones es desvien quan la Laura puja l’estrep massa alt i se li enfila la roba que li posa al descobert el genoll sota el tel sedós de la mitja.” (pàg. 72) Això no obstant, podem trobar una diferència de personalitats o mirades: la Laura té un mirada innocent, molt franca i no és capaç d’adonar-se que la resta del poble, inclosa la família Muntanyola, té una mirada molt crítica i penetrant amb la única finalitat de saber-ho tot de tothom, com per exemple amb l’arribada de la forastera que atrau l’expectació i la curiositat de tot el poble i que ningú vol perdre’s cap detall en relació a l'idil·li que hi ha entre els personatges: “ Tot just és a la part de fora que dubta un segon, i s’ajup a mirar pel forat del pany.” (pàg. 76) Miquel Llor personifica els ulls com si fossin els reflexos de l'ànima individual. Els ulls transmeten una sensació o percepció determinada al lector, i aporten una visió més àmplia en l’aprofundiment psicològic del/s personatge/s en qüestió: “ulls negres, esquerps”, “ull verinós”, “ull curiós”, “el terror dels ulls inexpressius”, “amb els ulls espantats”, “ulls baixos”, “una ombra blavosa entorn dels ulls”, “els ulls aclucats”, “els ulls envidriats”, “els ulls lluminosos, ardents”, "els ulls intrigats", “amb la transparència dels seus ulls”, “estranya claror als ulls”, “la sotjaven uns ulls enemics”, “la sotgés aquell ull maliciós”, “amb els ulls tan sorpresos”, “els ulls roents”, “amb uns ulls com estrelles”. “El temor al·lucinat que us fa creure que esteu sota la pupil·la enlluernadora d’un reflector que mostra, als ulls malèvols de la gent desvagada, totes les misèries de la vostra carn feble i de la vostra animeta tremolosa.” (pàg. 213)Els ulls de la Laura, però, són molt representatius perquè el seu color és d'una tonalitat blavosa (també ho eren els de la seva filla que morí als pocs mesos de vida). La simbologia dels colors també és força interessant, i si ens centrem en l’aspecte de la vista, aquest color atzurat té una gran càrrega simbòlica. En la personalitat de Laura, el blau sol representar la tranquil·litat de l'ànima, la frescor, la llibertat, però també s'associa força al control de la ment. Una de les millors comparacions és la dels ulls dels canaris amb els ulls de les dones. Aquest fet ens vol transmetre

com és la personalitat vertadera d’en Tomàs, un home que és molt posseïdor de les seves coses i no deixar escapar el que li pertany. Els ocells mutilats, relacionats amb les dones, són víctimes d'en Tomàs, i ell no els permet la possibilitat de realitzar-se, i alhora ell mateix intenta ser un instrument per oprimir-les. Tot el que representa el crematori és la manca de llibertat: “Cremar els ulls d’aquelles bestioles amb una agulla roent, per al bon fi que canti amb més dolcesa, enyorats de la llum del cel.” (pàg. 287) Miquel Llor utilitza els ulls com a reflex de l’ànima perquè constantment està aportant aspectes nous sobre qualsevol dels personatges tant principals com secundaris. En l’obra, el sentit de la vista està molt ben treballat puix que, dintre la novel·la, s'expliquen moltes qüestions que no ens assabentaríem només llegint-la, i és per això que no hem de passar desapercebut dels minuciosos i aclaridors detalls que són els que fan de la novel·la, una obra immillorable en tots els sentits.