[ALS LÍMITS]Full informatiu de l’Ateneu Popular Sant Roc • BADALONA

El full el fem tots. Si vols col·laborar fes arribar els teus suggeriments, opinions, articles i crítiques a la secretaria de l’Ateneu Popular Sant Roc: C/ Cáceres, 34-36 • Badalona • Tl. 93 399 39 51

ESTIU 2001

EDITORIAL

N. 6

Descripció física (Dades

aproximades):

individu d’edat indefinida,

de mirada penetrant i som-

riure fàcil.

Se’l reconeixerà fàcilment

pels braços oberts i les

mans àgils, desitjoses per

treballar.

En el moment de la desapa-

rició portava, molt possible-

ment, una samarreta estam-

pada d’esplai o colònies.

Altres dades d’interès:

Sovint protesta perquè el

món no funciona com hau-

ria de funcionar, davant els

comentaris adversos argu-

menta que ell vol fer alguna

cosa per canviar-ho.

Es mostra optimista i treu

temps per comprometre’s, ni

que sigui, unes hores a la

setmana.

De vegades s’excusa amb els

estudis, amb la feina, amb el

temps, però, sobretot a l’es-

tiu, busca un moment per a

fer realitat les seves parau-

les “fer alguna cosa per can-

viar-ho”.

Context de la desaparició:

Sempre se l’havia valorat,

formava part activa de la

vida de l’Ateneu i n’era

imprescindible. Mica en

mica, però, va anar espaiant

les seves visites fins a des-

parèixer per complert.

La seva desaparició es va fer

oficial a una reunió d’avalua-

ció del Centre Obert Infantil.

Una afirmació ho posava de

manifest: “Admetem-ho, ha

desaparegut. O el convidem

a que torni o l’hem perdut”.

El desaparegut respon al

nom de Voluntari.

La seva absència provoca en

nosaltres una gran tristor.

Ens talla les mans i les

idees.

Volem recuperar aquella per-

sona activa i compromesa

que fa alguna cosa més que

parlar.Aquella persona capaç de

cedir una part del seu temps

per a un treball just.

Per això ens hem decidit a

publicar aquesta crida, espe-

rem la màxima col·labora-

ció.

S’ofereix una gran recom-

pensa, un tressor impagable

per aquell que el trobi.

Si l’heu vist, creieu que l’heu

vist, o en teniu alguna dada

poseu-vos en contacte amb

l’Ateneu Popular Sant Roc

93 399 39 51.

NOTA IMPORTANT:

Abans d’oblidar aquesta

crida passeu per davant

del mirall. Si el reconeixeu

poseu-vos igualment en

contacte en el telèfon

abans esmentat. Gràcies.

P E R S O N A D E S A P A R E G U D A

E S B U S C A

N E N S I N E N E S

III SETMANA DE LA PINTURAIIISETMANA DE LA PINTURA

IIISETMANA DE LA PINTURA III SETMANA DE LA PINTURA

III SETMANA DE LA PINTURA

III SETMANA DE LA PINTURA

IIISETM

ANA DE LA PINTURA

IIISETM

ANA DE LA PINTURA

IIISETM

ANA DE LA PINTURA

IIISETM

ANA DE LA PINTURA

IIISETM

ANA DE LA PINTURA

Estan contents d’haver fet els quadres, deser-ne els autors. Els hem comentat quefarem una exposició i que vindran els paresi els amics, els proposem de fer les invita-cions i accepten encantats.Els grup 5 decideix quin serà el text de lainvitació i quin serà el format. “¡Como yasabemos como va l’ordenadó! ¿verda?” Esposen a treballar i ho deixen tot preparat perquan pugi el grup 6, que haurà fet un copd’ull als quadres acabats que més els cridil’atenció i n’intentaran fer una imitació a l’or-dinador.Una vegada compaginada la feina de totsdos grups ja tenim les invitacions! La Pilaren fa fotocòpies i els grups 3 i 4 s’encarregade doblegar-les ben doblegades i repartir-les pels altres grups.Tothom ha preparat alguna cosa pel dia del’exposició. Decoració, invitacions, els qua-dres... tot preparat. Tothom assegut al vol-tant del saló. Hi ha una espectació increible. Obrim les portes.

Comencen a desfilar mares, germansi amics al llarg del passadís. Els aplaudeixeni ells tornen l’aplaudiment. Per contra al quetots pensàvem ningú no s’aixeca, ni farebombori, ni res... només somriuren i bus-quen amb els ulls “algú dels seus”.En Josep explica quin ha estat el procès cre-atiu dels nens i nenes, com han treballat,quins han estat els resultats... quan acabasí. Els nens i nenes van a buscar els seuspares, els seus germans, per explicar el seuquadre...Alguns s’han quedat sols, però molt pocs,de seguida troba monitors, amics, que elsdemanen on és el seu quadre, com l’haviapensat al principi... tothom marxa content.Alguna mare arriba tard, però entra igual-ment, buscant el seu fill “Sabía que venías,me lo diciste” i li ensenya, i també somriu.Sí, és gratificant, un cop més, que en siguinels autors d’alguna cosa que tots valoren ique hagin estat ells i el seu treball constantels que ho han fet possible.

III SETMANA DE LA PINTURA

Alberto. Monitor de Expresión.

Como hace ya tres años, desde el CentroAbierto se ha realizado la semana de lapintura, en la que todos hemos aportadonuestro granito de arena para que todofuncionase a la perfección.

Este año el motivo de los dibujos es lanaturaleza y así hemos podido ver cómosurgían árboles, soles, caballos... mejorán-dolos día a día hasta encontrar la forma ylos colores que cada uno buscaba.

Desde el taller de expresión se ha ido tra-bajando desde el primer boceto a lápiz ypoco a poco se ha ido transformando hastallegar al resultado final,que en todos loscasos ha sido colorista y creativo.

Todos los que han pasado han disfrutadodel pincel, las pinturas y esas maderasblancas ante las cuales muchos no sabíanque hacer y cuyo resultado ya podéis veren el Salón del Ateneu.

Espero que lo paséis muy bien viendotodas las creaciones que con tanta ilusiónhan realizado.

Gracias y hasta pronto.

Un èxit compartitEl de la II setmana de la pintura, que va cul-minar en una exposició al Saló de l’Ateneudels quadres dels nens, nenes, educadoresi educadors.Aquesta mateixa exposició va viatjar fora del’Ateneu, donant l’oportunitat a grans i apetits de passar les fronteres del barri idonar a conèixer la tasca realitzada a d’al-tres llocs. Es va poder veure a la SecretariaGeneral de Joventut fins al 2 de juliol.

Una idea de baseFer que els nens i nenes comprovin quemitjançant el treball a mig termini podenmillorar molt els resultats. Potenciar aspec-tes com la planificació i l’organització per aaconseguir millores en el nostre treball.Una metodologia de treball

A partir d’un full en blanc i d’un tema con-cret (en aquest cas la natura) els nens inenes hauran de treballar sobre un mateixdibuix en diferents sessions, millorant, can-viant i adaptant formes i colors a mida quevan perfilant els seus dibuixos. Quan haginarribat al model definitiu traspassaran eldibuix a un taulell de fusta fent servir pintu-ra acrílica i pinzells.El dibuix s’anirà fent en capes superposa-des, des del fons del dibuix fins als detallsmés petits.

Un final clauUna vegada finalitzades les obres d’art, s’i-naugurarà una exposició on el privilegi deser els primers visitants el tinguin els fami-liars i amics dels nens i nenes.Ells mateixos s’encarregaran de fer les invi-tacions, decorar el saló i preparar unes tau-les amb un aperitiu.

ELS NENSLa sessió final de pintura es realitza al pati.Fa bon dia. Tots els nens i nenes portenbates per no tacar-se. Alguns fan broma,els hi va molt gran.Tothom té al costat el seu bocet de dibuix iel seu taulell de fusta. Comencen a pintar elfons.Cels blaus, roses, grocs. Alguns pateixenperquè amb el color de fons tapen algunesde les línies base del seu dibuix, després,alleujats, se n’adonen que encara es veueni que, fins i tot, tenir-les tapades els permetcanviar-les de lloc i millorar el dibuix.Volen correr. Posar color sobre color humit.Un consell: relaxa’t. Si no vols que es barre-gi s’ha de secar. Somriure. Espera.

Segona capa. Formes, animals (uns ho sónnomés perquè ells ho diuen, altres ho sem-blen ben bé), muntanyes que es barregenamb el mar, arcs de Sant Martí molt defi-nits... En un tres i no res s’ha acabat la ses-sió. Recullen, netegen, s’ensenyen els unsals altres els seus treballs, marxen.Ens quedem els monitors, al pati. Fentronda per les diferents taules. També som-rient. Ja està fet. I estan contents.A la porta se’ns escapen les impressions,s’improvitza una reunió d’avaluació, correnveus interessants:

– Al principi patia molt perquè ella m’expli-cava què volia fer i jo veia que no hoaconseguiria d’aquella manera. Duesvegades l’he agafat el pinzell per fer-hojo. M’ha costat controlar-me i deixar quefes, que s’equivoqués, explicar-li comarreglar-ho o felicitar-li si ara li agradavamés. Em costa.

– Agafa el pinzell com si fos un pal. L’aixafaal quadre. Hi posa massa força pel quevol fer... aleshores no controla i es cansa.És difícil per ell. S’ha posat nerviós i hovolgut desfer tot... mica en mica ho hemarreglat.

– Ha de ser un treball constant el de l’auto-control. Es pot treballar des de la pinturacom es pot treballar des de qualsevolaltre activitat, però pintar és molt gratifi-cant quan aconsegueixes controlar-te.

– No s’assembla gairebé en res al que haviadibuixat. Ha anat canviant coses perquèmirava l’altre i se l’imaginava encaramillor, més gran, o d’un altre color, o ambmés flors... al final ha quedat maco, oi?

ELLS, ELS PROTAGONISTES

IIISETM

ANA DE LA PINTURA

Tot justahir vaig llegir el número de

primavera, el 5è, que m’havia donat elSalva, perquè jo no el vaig veure. Elcas és que he decidit amb mi mateix ferel retrat de la revista en ella mateixa.

La revista va néixer de l’impuls de lail·lusió d’uns companys immersos enel projecte de transformació social delbarri, allà on no arriben els polítics oon no hi volen arribar.L’existència de la revista ens ha fetdescobrir molta gent que ni sabíemque hi participava a l’Ateneu (com amínim jo no ho sabia). Hem vist lesdiferents activitats que es fan al’Ateneu i al Centre Obert, a l’EsplaiBorinot, al grup de Joves, al Grup deDones, al de Formació i fins i tot acti-vitats on participava l’Ateneu dinsd’una realitat global. En definitiva, hemsabut veure el somriure dels nens inenes, homes, dones, nois i noies quedonen alegria a l’Ateneu i al barri.Hem conegut la relació barri-Ateneu,Ateneu-barri i hem sentit l’impuls departicipar-hi. Hem sentit les ganes detreballar o “lluitar tota la vida” (comrecorda la màxima que hi ha a la portade la parròquia de Sant Roc). A mi emsembla que aquesta és, o podria ser,la filosofia de l’Ateneu: Integrar lesidees i les fantasies per transformar. Iper què ara? Per què el número 5 i noun altre?Doncs, perquè de fet, el número de pri-mavera de [A L S L Í M I T S ] és verd, iamb la trajectòria de [A L S L Í M I T S ] esconfigura un arc de Sant Martí que can-via de colors i així fomenta la diversitati reafirma la identitat personal i lacol·lectiva en una integració de finali-tats.El número 5, era d’un verd esperança,primaveral. Tot floreix i tot és clar a laterra (potser de vegades el fum de laguerra i la globalització del capital noens ho deixen veure). Els nens som-riuen i viuen diferent i tenen experièn-cies. Els articles d’aquest número sónestimuladors, plens de joia i d’empen-ta i així que m’he dit... mira tu, pensanten el número sis... vull afirmar ambseguretat que avui comença tot, i noacaba.Amb molt de gust i identificació:la senyu, el profe o l’Albert...

Sé que això si es decideix publicarpassarà per les mans treballadores icorrectores de la Sandra i el Jordi onomés d’un d’ells, però és part de lafeina per aquesta transformació.

Sandra i Jordi...Gràcies Albert, tots estem en transformació...

nosaltres també. Transformem... és llei de vida.

j o v e s

Com si fos la llista de la compra trobes penjadesper qualsevol paret de l’Ateneu llistes de Monitors,de materials, d’activitats, d’horaris, sembla ques’hagi fet un inventari, tot ha de quadrar, tot had’estar preparat... Si no fos perquè a l’encapçala-ment de cadascuna de les llistes hi ha l’activitat aquè es refereixen, podríem pensar que és unafotocòpia repetida fins a l’infinit.

Però no ho és. I si tenim el valor de capbussar-nosen cadascuna de les llistes, descobrim noms dife-rents, activitats ben diverses, procedències llunya-nes... aturem-nos en una, diu: Yuki Ortega, JoséAntonio Góngora, Gaizka fernández, Nerea Abad,Blanca Lázaro, Pilar Rubia, Amalia Pelegrina... Ésla llista de monitors del Camp de Treball, algunsrepeteixen de l’any passat, altres són completa-ments nous i, fins i tot, difícils de pronunciar. Elsjoves que participen al camp de treball acompan-yaran els nens i nenes del centre del 2 al 13 dejuliol, participaran de les seves activitats i a més amés tindran jornades de reflexió, sortides culturalsi un miler d’experiències per recordar.

Bé, canviem de llista, ara podem llegir: MariCarmen Moya, Leo Culebras, Mari Ángeles,Jordi... és del mateix color i llargada que l’anterior,

però poc o res té a veure. Es tracta de la llista demonitors del Casal Menjador Infantil, que es faràde l’1 al 31 d’agost. Hi ha més llistes, llistes de materials, la llista delmenú del camp de treball, del casal menjador, lesactivitats de colònies, el material pels tallers delCasal d’Estiu.... les parets parlen, a més de lesllistes comencen a vestir-se d’estiu. Les carestambé, i les pells.

Serà un estiu dur, diuen, però de fet ja hacomençat a ser-ho. Tots dibuixen un somriurequan els toca el torn de paraula a les reunions,quan proposen una activitat, quan comenten queserà difícil fer això o allò altre, però quan acaben,quan cadascú gira cua per col·locar la cadira allloc hi ha una ombra de dubte al seus ulls. Que valla pena és indiscutible, que hi posen molta energiatambé, però la feina ara els desborda: casal infan-til, camp de treball, colònies, ruta, casal menja-dor... no es pot perdre el ritme, no hi ha treva.

Depèn una mica de nosaltres, dels que estemfora, que s’hi pugui posar tota la carn al foc, queles coses millorin. Tenen tot el nostre suport i, tanbon punt puguem, tot el nostre temps.

una m i c a d e t o t

Dotze motxilles que s’omplen, espectatives, pors, ganes d’aventura. Els nens i nenes es fangrans, se senten grans, són diferents. Són joves.

Del 6 al 12 de juliol els nois i noies de l’Ateneu emprenen la marxa. Saben on van, saben que la ruta estarà plena de moments durs, de pujades i baixades, de can-sament, d’espera, de suor, de càrrega... marxaran amb el més indispensable a les motxilles i lestornaran plenes a vessar. Ja no es tracta d’arribar a un lloc i quedar-s’hi a passar uns dies. Elsjoves es mouen, busquen, descobreixen, es descobreixen, re-descobreixen el món.

Maçanet de Cabrenys permetrà la descoberta de la natura, la convivència, i els joves trobaransituacions interessants per desenvolupar la seva capacitat d’ajuda, el seu sentiment de grup.Parlem amb Curro Muñoz, el responsable de la ruta de joves: “La ruta crea un clima únic. S’hopassen bé i ho fan en grup. Han d’aprendre a acceptar el ritme de l’altre, les capacitats i elslímits dels altres. Treballem moltíssim la tolerància, el respecte, la col·laboració amb l’altre. T oten un entorn natural únic”. Quan li demanem per la diferència entre anar de ruta i anar de colò-nies, s’ho pensa... “És molt diferent, ells ho noten molt. A la ruta hi ha molt ambient de grup. Elsespais són més amplis, es viu a un altre ritme... els conflictes –que també hi ha– es poden trac-tar més a fons i són molt enriquidors. Tot és diferent. Ells se senten més grans, més responsa -bles, perquè han de repartir-se totes les tasques, tothom aprorta alguna cosa al grup i tot ho fanentre tots. També la relació amb el monitor és diferent... no perds el paper d’adult però es creaun lligam afectiu molt fort, es parla molt, es fan les coses junts... és una relació més d’igual aigual”.

Ruta: Sortida d’Albanyà fins a El Pericot, passaran per Sant Andreu d’Oliveda, el Molí d’enRobert i Can Janet abans d’arribar a Maçanet de Cabrenys. Més tard, de Maçanet visitaran elCastell de Cabrera, arribaran a les Salines i pujaran al Roc de Fraussa, d’on baixaran per la Vallde Fraussa fins al Molí de l’Olivet. Remuntaran després l’Arnera fins al Pont de Tapis i tornaranpel Formiguer novament cap al Molí.Per fer tot això necessitaran alguna cosa més que un bon calçat i roba lleugera, però van benpreparats, compten amb la ilusió, la pròpia i la dels educadors que els acompanyen, amb lesganes i, sobretot amb un marc incomparable: una vall voltada de muntanyes i serres, rierols quedavallen cap al riu Arnera, boscos que conviden a la descoberta, a la superació, a l’ajut, animalsque no han vist mai, cels impossibles a la ciutat.Un paissatge visible i un d’invisible, com tot allò que és essencial.

Sandra Novillo

E L R E TR A T

[A L S L Í M I T S ]

EMPRENDAMOS LA MARCHA!

Us hi apunteu?

Durant els dies de vacances trobem totun seguit d’activitats que potencien laconvivència, poden ser o no especialit-zades, tractar-se d’intercanvis, de campsde treball o casals d’estiu on la feina esfaci pels altres (cas dels grups de joves)o bé gaudir-ne directament (cas delsmés petits). Sigui com sigui les caracte-rístiques que defineixen totes aquestesactivitats fan que siguin intenses, extra-ordinàries, meravelloses... i, a més, fanque els infants, els joves i els monitorses trobin, sovint, en situacions on l’apre-nentatge i la convivència es combinen aparts iguals. Són aquelles coses que noes poden aprendre ni sumant totes leshores de classe ni vivint en un món d’a-dults on la tele és l’única mainadera,companya i amiga.

ELS PARES

“Em preocupa bàsicament la seguretatfísica dels nens, si passa alguna cosa,que no ha de passar... igual pot passaramb els pares, però em preocupa...sempre m’ha preocupat. Però... jo hiconfio plenament en els monitors, sónbona gent que fan un esforç per dedi-car-se als nanos, podrien passar l’estiud’una altra manera i n’escullen aques-ta... per alguna cosa ha de ser””.Lluïsa.

“De vegades em sorprèn veure que lespersones que es faran càrrec dels meusfills són encara petits.. dubto que totstinguin formació...” Alba.

“Les meves filles no necessiten anar decolònies. Els avis estan desitjant que

arribi l’estiu per tenir-les... si a escolaem diguéssin que és bo per elles lesportaria, però no m’ho diuen. Els avis jasaben què han de fer amb elles. D’altrabanda, quan siguin més grans si m’hodemanen, les apuntaré, és clar!”.Víctor.

“El meu nen encara és petit, per`quansigui gran sí que el portaré a un esplaiperquè jugui amb altres nens, que apren-gui coses jugant... també per mi, perquènecessito temps. Pel que fa a la segure-tat... què vols que et digui... de vegadesdesconfies perquè darrera l’aparençad’un bon no i et pots trobar qualsevolcosa... però hi confies perquè d’algunamanera és el que toca, si no mai no elsdeixaries fer res... hi han de fer-ho”.Marisa.

“Fa no sé què veure que els monitorssón tan joves! Penses que encara nopoden ser prou responsables i madursper fer-se càrrec d’un grup de nens”.Dolors.

LOLA CASAS (professora)

Abans d’explicar-nos la seva visió de lesactivitats d’estiu remarca la diferènciaentre el tipus de nens que ens podemtrobar i intenta situar-se, diu: Sóc mes-tra d’una escola pública on la majoria defamilies gaudeixen d’un cert benestareconòmic i parlo també com a mare.

Com a mare diré que mai no he tingutcap tipus de por a que els fills realitzes-sin activitats d’estiu, sempre he trobatmonitors molt competents que tenienmolt clar el seu paper i responsabilitat.

També he tingut molt clar que els acci-dents poden tenir lloc en qualsevolmoment, amb la presència o no delspares, i no exlussivament quan els nensi nenes realitzen activitats fora de casa.

Com a mestra veig que de vegades lescolònies són per als nens un altre llocon deixar-los “aparcats”, durant el cursels “aparquen” a l’escola i al menjador,després de classe a anglés, música ogimnàstica, gairebé mai no parlen ambels pares i quan arriba l’estiu... aparcatsde colònies o en un casal d’estiu!De vegades els pares treballen massa ies cuiden molt poc dels seus fills, veuenles activitats d’estiu com una soluciófàcil... potser si fessin menys hores noes canviarien de cotxe però... ves peron! descobririen com és el fill que hanportat al món!

Per sort no sempre és així i hi ha nens inenes que se senten feliços realitzantles activitats que es programen, hi hauna ofereta d’activitats prou vairadacom per poder trobar el que es cau mésa cada tipus de nen, les famílies haurí-en de fer un esforç per consultar aques-ta oferta i demanar els fills opinió.

Les activitats d’estiu poden ser unaexperiència molt gratificant si l’infant sesent ben acollit, les activitats són ade-quades i el petit no queda com un cotxeabandonat en un “parking”.

Cada entorn és diferent i té unes neces-sitats diferents, però les activitats d’estiupoden estar molt bé en tots els casos sies té en compte el nen, la seva manerade ser i els seus sentiments.

U N E S T I U P E R A T O T H O M

NÚRIA VALLS Vice-Presidenta de la Fundació Catalanade l’Esplai atèn [A L S L Í M I T S ]

—Són NECESSÀRIES les activitatsd’estiu?

Les activitats d’estiu representen unvalor molt positiu per al nen a nivell edu-catiu i pedagògic. Es treballen valors,se’ls fa aconseguir un grau d’autonomiadifícil en altres situacions... però tambécobrim una necessitat social, tot i quemolts pares facin servir les activitatsd’estiu com una mena de “guarderia”,tenim la sort que no ho som. És cert quecobrim aquesta primera necessitat, peròhi ha moltes maneres d’omplir-la i nosal-tres optem per una molt determinada. El nen s’ho passa bé, que és el que hade fer, la resta ve com un a més a més,però la base és que s’ho passi bé.

Per al jove aquestes activitats comen-cen a ser alguna cosa més que nonomés passar-ho bé. Ja no hi ha aques-ta necessitat d’ocupar els nens i nenesmentre els pares treballen. El jove deci-deix com vol passar el seu temps i optaper un lleure més alternatiu. Pot escollirsi vol fer una ruta, si vol fer un camp detreball... deixa de ser el centre per a tre-ballar pels altres- dins del propi grup ofins i tot fora del grup-, això suposa unaprenentatge personal molt important.Les activitats d’estiu per a joves són unaalternativa molt interessant a la societatde consum.

També per als educadors i educadoressón molt importants les activitats d’estiu.Són com el colofó de tot el treball delcurs. L’estiu és un periode molt intens ienriquidor, gaudim de les vivències que

són més difícils de sentir durant el curs.Malgrat que pot ser dur, tots els educa-dors valoren les activitats d’estiu moltpositivament.

—Podríem dir que cada tipus d’activi-tat respon a unes necessitats de crei-xement puntuals o més aviat totesbusquen treballar valors que perdu-rin?

És la intensitat de l’estiu el que ens per-met treballar amb molt més d’aprofundi-ment els temes socials: la pau, la inter-culturalitat, la immigració... es fa un tre-ball molt maco que farà que els nens inenes creixin a tots els nivells.

—Tenen por els pares?Els pares fan un vot de confiança bas-tant important, no oblidem que estanposant a les nostres mans els seus fillsi això s’ha de valorar. Saben que elsmonitors són gent que treballa durant totl’any. Quan els fills tornen els pares sónels primers a valorar els canvis dels fillsi l’aprenentatge que han fet.És cert que després dels accidents hi hauna certa reticència, però es limita a quehi ha més famílies que pregunten sobreles activitats concretes que es faran i dequina manera es portaran a terme, que,de fet, ja es prou interessant que lesfamílies s’interessin.

—Ens deixen els seus fills, peròalguns dubten de la formació delsmonitors quan els veuen tan joves.Està garantida aquesta preparació?

A nivell general tots els equips de moni-tors estan preparats. És cert que sónjoves, però això no vol dir que siguinirresponsables. Estan molt preparats i

són necessaris per engrescar els nens inenes. Intentem sempre compensar elsequips de monitors integrant monitorsmés joves amb monitors de més expe-riència. Tot és necessari.

—El problema econòmic afecta direc-tament a les activitats d’estiu?

Seria mentida si digués que no, perònosaltres estem treballant sobre el lema“Un estiu per a tothom”. Volem que tot-hom que vulgui pugui fer les activitatsd’estiu, però és cert que l’administracióhauria de mullar-se més... de vegadesenvien beques des dels ajuntaments oels bequem des de l’entitat quan detec-tem un cas d’aquestes característiques-que no sempre és fàcil quan el nen noparticipa de les activitats del curs-. Es fael que es pot, però el dormir i el menjarés un cost que s’ha de cobrir... intentemque els diners no siguin mai un motiuperquè el nen o nena no vingui.Tots els nens i nenes necessiten l’apre-nentatge que se’ls ofereix des de lesactivitats d’estiu, però els que tenen unasituació desestructurada poden gaudird’una ocasió insustituible per treballaraquests valors, la veritat és que fan can-vis impressionants.

“Un estiu per a tothom” vol dir nonomés que tothom ha de venir, sinó queels que venen s’integren. La integracióés bàsica per a nosaltres, per això dinsun mateix grup (normalment fet peredats) podem trobar nens i nenes ambalguna discapacitat o deficiència total-ment integrats amb la resta de nens inenes.

E R A T O T H O M

E D U C A C I Ó

SIN EDUCACIÓN LAS RELA-CIONES ENTRE PAYOS YGITANOS SON MÁSDIFÍCILES

Sabemos de las dificultades de la mujergitana para “ser” dentro de la comunidad.Pero algo se mueve, algo cambia. El cam-bio de la mujer gitana no es tan sólo uncambio a corto plazo, es una revolución yno quieren que lo que les pasa a ellas, lespase a sus hijas... así que la reivindicaciónde educación y formación se está exten-diendo. ¿qué está pasando? Ahora lo inten-tamos explicar o mejor que lo expliquenellas.

En junio un grupo de mujeres gitanas salióde su comunidad, de ese silencio espeso enel que parece esconderse la mujer y seentrevistó con la presidenta del

Congreso payo, Luisa Fernanda Rudi. Lavice presidenta de la Federación de MujeresGitanas (Kamira) le reclamó a LuisaFernanda Rudi más educación para acabarcon las barreras que separan el mundopayo del mundo gitano: “la falta de educa -ción hace que sea más difícil la integracióncon los payos. Para que las relaciones seanmás fáciles tienen que cambiar muchascosas. Haga algo ”. La vice·presidenta delas mujeres gitanas de Madrid, Ana Vázquezexplica a [ A L S L Í M I T S ] qué tiene que cam-biar en la educación: “Faltan medios y for-mación. Hay algunos maestros que no tie -nen ni idea de cómo funciona la comunidadgitana y eso repercute a la hora de tratarcon los alumnos gitanos que tienen en laescuela. También faltan materiales didácti -cos donde los niños payos puedan com -prender y acercarse a los niños gitanos ”.

Tradicionalmente, las niñas gitanas aban-donan la escuela muy pronto. Es cuandocomienzan a crecer y desarrollarse física-mente, les llega el momento del matrimonioy de los hijos. Las mujeres de Kamira pre-tenden cambiar esa costumbre “queremosdecirle a los padres que no pasa nada siuna niña ya formada va al colegio para reci-bir una buena formación. Un analfabeto dapena. Es mejor aprender y saber leer ydefenderse en esta vida”. Carmen Santiagoes abogada, lo excepcional, a pesar detodo, sigue siendo que sea abogada y gita-na. Le pidió a la presidenta del Congreso,Luisa Fernanda Rudi, ayudas para la edu-cación gitana. [ A L S L Í M I T S ] se ha puestoen contacto con ella: “Lo mío no es un casoexcepcional, es un caso, el 1 por ciento dela población gitana en España tiene estu -dios universitarios. No sé cuántas son muje-res, pero estoy segura que va e irá enaumento”.

MUJERES EN FORMACIÓN

Lo que sí parece muy claro es que las muje-res gitanas están más interesadas en la for-mación que los hombres. [ A L S L Í M I T S ]le pregunta a Maria Dolores Fernández,presidenta de la Asociación de mujeresgitanas Romi, en Granada, ¿por qué? “Noscasamos más jóvenes, tenemos menoslibertad que los chicos gitanos y nuestrotiempo libre lo dedicamos más a estudiar ,por eso somos mejores estudiantes ”. Ellamisma nos explica la situación la niña gita-na en el sistema escolar: “siempre se sacaantes a la niña gitana que al niño gitano, y esuna injusticia contra la que tenemos queluchar”. Ana Vázquez añade que “yo siempredigo a los padres y a las madres gitanas quetienen que enseñar que sus hijas sean gita -nas en la escuela, en la universidad, que unadebe ser gitana en cualquier situación: en ladiscoteca o con tus primas... tienes quesaber ser gitana siempre. No tienes porquéperder tu identidad fuera de la comunidad ”.

“La familia gitana no valora lo importanteque es la escolarización para sus hijos y enuna una sociedad como la actual donde sevaloran tanto los títulos y la formación; esoes un problema para la relación payos ygitanos”. La abogada Carmen Santiago semuestra así de contundente para despuéscriticar la manera de hacer de algunosmiembros de la comunidad gitana, pero apesar de todo confía en que el cambio esposible “me gusta pensar que en diez añosla integración será total, pero no lo creo. Miobjetivo es luchar para cambiar las cosas...y yo quiero verlo, quiero disfrutarlo ”.

Ateneu Popular Sant Roc26 de junio del 2001

Querida profesora. Hoy he pensado en ti.¿Te acuerdas de que me tenías que echar de clase porque no dejaba de reír en tu asignatura preferida?Era filosofía. Y a mí me daba el ataque cada vez que decías, como si aquello fuera una verdad irrefutable,que todas las personas que hacen el mal, lo hacen porque tienen un problema... entonces enumerabastoda una serie de comportamientos: si conoces alguien violento, alguien que siempre amenaza, alguienegoísta, alguien que pega, viola o mata, ha hecho mal, pero seguro, SEGURO que tiene algún problema.Y en ese momento yo ya no podía más, me parecía que estabas como una cabra o que eran cosas demonjas... y me echabas al pasillo (lo hace porque tiene un problema, decía por lo bajini, y todas las com-pañeras reían también).Hoy me he acordado de ti y no me he reído.

Acabamos de tener una charla a propósito de un pequeño dossier que Encarna nos ha facilitado. El dos-sier hace referencia a algunos puntos básicos de la teoría sistémica. Todo partía de la base de que todapersona posee un impulso natural hacia un desarrollo más profundo, pero que éste impulso natural se veíabloqueado cuando condiciones desfavorables muy prematuras afectaban a la persona.Se hablaba también de que el niño no es un ser independiente, absolutamente desligado de su entorno,sino que se encuentra inserto en un sistema muy concreto: la familia, que pude facilitar o dificultar seria-mente su desarrollo.Cuando hemos entrado a analizar la manera más adecuada de acercarse al niño procedente de un mediodesestructurado, hemos encontrado una cita que todos los educadores del centro hemos señalado comobásica: “las conductas conflictivas del menor no son el problema, sino que son los “síntomas” o “indicado-res” de unas interacciones negativas y patológicas”. Ahora me parece evidente. Me parece el punto de arranque de cualquier acción educativa en el entornoen que trabajamos... es cierto... no es una verdad absoluta, pero se acerca tanto a ESTA verdad en con-creto con la que trabajamos cada día que no he podido evitar sentir vergüenza de mis carcajadas...Es cierto, al menos en parte, cuando un ser humano hace algo mal, algo que le perjudica y perjudica a losdemás... preguntémonos qué pasa detrás... aunque su conducta merezca una respuesta inmediata.

Gracias por hacerme reflexionar.

Sandra Novillo

SENSE ETIQUETES

Etiquetem les persones i etiquetem les coses. Posem eti-quetes als productes, a les actituds i també, evidentment,etiquetem la roba: Cotó o polièster, o potser cotó i poliès-ter... fabricat, segurament, en algun país llunyà d’àsia i unatalla encerclada. Tot això dins una etiqueta convencional...però ja existeix u na altra etiqueta, l’etiqueta solidària.Aquesta etiqueta solidària garanteix que allò que compremha estat fabricat seguint unes condicions sociolaboralsmínimes.

Durant la dècada dels noranta han sorgitde manera paral·lela diferents iniciativesque van cap a aquesta direcció. Etiquetesque ens permeten saber que els campe-rols que han cultivat el cafè del nostreesmorzar han rebut un preu just i untracte digne, que un moble ha estatfabricat amb fusta de boscos gestio-nats de manera sostenible o que una

estora ha estat confegida respectant els drets dels treballa-dors i les treballadores. Aquesta etiqueta ens indica quinssón els productes que promouen un comerç just. Ara nosaltres, consumidors responsables que ens creiemque un altre món és possible, hem de demostrar la nostraconseqüència de les idees amb els fets.Aquestes etiquetes solidàries formen part del comerç justi així contribuïm al desenvolupament del Tercer Món; esde-venim consumidors i consumidores responsables i mésconscientes de les causes econòmiques que originen lesdesigualtats Nord·Sud i, a més, tenim un producte de qua-

litat excel·lent.

Evidentment aquestes etiquetes no les tro-barem als grans magatzems, però... si les

busquem existeixen. Sovint ens queixemque no sabem què fer davant la injustí-cia... ens permeteu un suggeriment?

Jordi Cortinas

A L T R E S

¿C U L T U R A ?

¿Qué esconde la ciudad? Si nomiramos seguro que nos iremosa dormir tranquilos. Si no sabe-mos seguro que creeremos que

no pasa nada, que la ciudad está tranqui-la... que la vida es bonita. Pero quizá aunque pensamos que laignorancia nos hace felices, la realidad existe y no verla no sig-nifica que no esté ahí. ¿Y qué esconde la ciudad? ¿Qué haydebajo de la normalidad?

La ciudad es mentirosa, sobretodo si no queremos saber. “Laville est tranquille” intenta traspasar las barreras de las aparien-cias y enseñarnos cómo es la ciudad, ¿cómo es la vida? Tardede domingo. En un parque los estudiantes sentados sobre lahierba repasan los apuntes, la pareja se besa descalza, el abo-gado prepara el juicio del lunes... de fondo, la ciudad... es unmomento idílico... un niño toca un órgano con pretensión depiano de cola. Y detrás de lo idílico la realidad... a los pies el niñopide dinero para comprarse un piano de verdad... ha tenido quehuir de su país, Bosnia, y ha abandonado los estudios y los sue-ños. Después, planos de ciudad que nos muestran una tranqui-lidad aparente, pero el aire pesa sobre las conciencias.

La ville est tranquille es un descubrir sin parar. Estructuradacomo pequeños cuadros de historias llenas de “aquí no pasanada” descubrimos lo que se esconde tras las persianas baja-das: Madres que lloran sin lágrimas, hombres que pagan para

encontrar el amor, inmigrantes que no aprenden que el paraísono existe... y nosotros somos lo que estamos aprendiendo, casisin querer.

Esta vez saldremos de la sala después de habernos paseadopor el lado oscuro de la ciudad... aunque sin perder del todonunca la esperanza. Siempre, de alguna manera, hay alguienque nos ofrece una mano, una esperanza que nos haga sentirvivos, que nos haga buscar fuerzas cuando ya nos habíamosrendido.

La ciudad tranquila de la película es Marsella, pero la realidad deMarsella es la realidad de Barcelona, Badalona o San Roque.Las historias no son extraor-dinarias, simplemente sonhistorias. Así sin más. La villeest tranquille nos regala unasgafas sin cristales para quecuando salgamos del cine ycaminemos por nuestra ciu-dad, no nos conformemos,no continuemos ciegos... unejercicio de profundidadcuando parece que lo únicoque importa es la superficie.

Jordi Cortinas

LA CIUDAD ESTÁ TRANQUILA

R O B E R T G U É D I G U I A N El director.

La historias de Guédiguian son las historiasde un director que ama su ciudad: Marsella.Un amor que no se basa en la apariencia, sino que busca la esencia... y es por eso queMarsella es el centro, el motivo, el paisaje, eltema de sus películas. Y Marsella es una ciu-dad dónde el 50% de la población es inmi-grante, con una de las tasas de paro másaltas del país y dónde la conflictividad socialestá siempre presente. Por eso las películasde Guédiguian muestran personajes al límite,en la frontera, en perpetua contradicción... encontinua reflexión. interesante, interesante.

Jo hi sóc si també vols ser-hitan sols per fer un camí junts, pel goig de seguir petjadesque ens han dut de molt lluny,pel plaer d’un demà que engresquiperquè ens hi trobem a gustrefent l’art de viurepoder conviureel somni d’un món més just.

Tens les mans, tens el cor, tens les claus per obrir l’horitzó de llum.

JO HI SÓC SI TU VOLS SER-HI.

Lluís LlachTemps de revoltes

C O SE S QUE P A SSE N

DADES PERSONALS

Nom i cognoms .........................................................................Carrer ........................................................... Núm. ...................Tel. ................... Districte............. Localitat .............................Aportació de ............................. ptes.Període de cobrament Trimestral Semestral

Anual Puntual

DOMICIALIACIÓ BANCÀRIA

Sr. Dir. del banc/caixa ...............................................................Agència ......................... Adreça ...............................................CP................ Localitat ..............................................................

Li agraïré que a partir d’ara carre gui al meu compte o llibreta els reb uts que periòdicament li presentarà l’Ateneu Popular Sant Roc:

És important posar els 20 nombres del compte.

Titular .........................................................................................DNI ................... Data ..............................................................

Signatura

Si vols pots f er l’ingrés directament al númer o de compte:2100-0365-35-0200142257 de «La Caixa».

Aquesta ordre l’heu de f er arribar a l’A TENEU POPULAR SANT R OC. C/Cáceres 34-36, 08918 BADALONA i/o truqueu al 93 399 39 51 si voleu consultar elprojecte o participar-hi directament.

ACTIVITATS DE VACANCES

casal d’estiu de jovesjoves a partir de 12 anys(jocs, manualitats, ginkanes,esport, sortides, torneig i circ)del 25 de juny al 5 de juliola l’ateneu popular de sant roc

camp de treball “infància en risc social”per a joves a partir de 18 anysde l’1 al 14 de juliola l’ateneu popular sant rocorganitzen l’ateneu popular santroc i la parroquia de sant roc

casal infantil d’estiunens i nenes de 5 a 12 anys(cuina, manualitats, piscina,teatre, ludoteca, jocs de pati,contes, cançons, circ, taller denatura i sortides)del 2 al 13 de juliola l’ateneu popular sant roc

rutes-campaments per a joves

a l’alt empordaa partir de 14 anys(muntatge del campament,descoberta del medi, visites,tallers i rutes)del 6 al 12 de juliolalbanya maçanet de cabrenysi les salines

al ripollesde 12 a 14 anys(tallers, descoberta del medi, jocsi sortides)del 17 al 26 de juliolcamprodon setcases i vallter 2000colonies infantilsnens i nenes de 5 a 12 anys(expressio, manualitats, cançons,dances, descoberta del medi, jocsi sortides)del 17 al 26 de juliolsant pau de seguries, ripolles

casalmenjador d’estiunens i nenes de 5 a 13 anys(dinar, jocs de pati, ludoteca,piscina, esports, sortides, tallers imusica)

de l’1 al 31 d’agosta lestonnac i a l’ateneu popularde sant roc

EXPOSICIONS

exposicio dels treballs delsnens i nenes de l’ateneupopular sant roc “l’art com aeina d’expressió”a la secretaria general de joventutdel 4 de juny al 2 de juliol

inauguracio de l’exposició delstreballs realitzats durant latercera setmana de la pinturaamb la visita de mares, paresi amics dels nens i nenes del’ateneu popular sant rocel 19 de juny a les 19 hores al saló de l’ateneu

I A PARTIR DEL SETEMBRE...

TALLERS

sevillanescostura facilcuinafangaerobic

percussiopunt de creuteatre puntes de coixi i tapismanualitats

dates i horaris per determinar

GRUPS

formacio global comunitariagrup de teatregrup d’animacio mururusplataforma 0.7 i + de badalonacol·lectiu d’ensenyants ambgitanoscomerç justfundacio pere closasuport materno infantil de caritas

dates i horaris per determinar

SERVEISludotecabibliotecaforn de ceramicaprevia trucada a l’ateneuaula d’informatica

dates i horaris per determinar

vo

ls c

ol·

lab

or

ar

eco

nó

mic

am

ent

am

b l

’ASS

OC

IAC

IÓ?