ELS NOMBRES D’OXIDACIÓ EN UN COMPOST

Els elements que integren un compost presenten un estat d'oxidació que pot determinar-se d'acord al coneixement que tenim de la seua col·locació en la taula, alguns elements solen presentar només un estat d'oxidació, però altres es comporten de manera diferent depenent de les característiques dels elements amb què es combinen o també de les condicions de reacció o ambientals que es trobe. L'anterior es pren en consideració per a determinar que nombres d'oxidació presenta cada element en un compost.

REGLES ARBITRÀRIES PER A ASSIGNAR NOMBRES D'OXIDACIÓ

• Els elements lliures o moleculars que no estiguen combinats amb un altre diferent presenten càrrega zero.

• La suma algebraica dels nombres d'oxidació en els integrants d'un compost ha de ser igual a zero. En un ió serà igual a la càrrega de l'ió.

• Generalment la càrrega negativa correspon a l'element més electronegatiu i tots l'altres seran positius.

• En l'Oxigen és -2, a excepció dels peròxids per existir enllaç entre els oxigens, serà -1.

• En l'Hidrogen és +1, amb l'excepció de combinacions amb elements de menor electronegativitat que ell, com en el cas dels hidrurs. L'hidrogen (H) presenta nombre d'oxidació +1 amb els no metalls i -1 amb els metalls.

• El fluor (F) només presenta el nombre d'oxidació -1.

• Els elements del grup I A, II A i III A invariablement presenten càrrega de +1, +2 i +3 respectivament.

• Els metalls alcalins (grup 1, o grup del Li) tenen 1 electró de valència, tendiran a perdre-ho posseint sempre en els compostos nombre d'oxidació +1.

• Els metalls alcalinoterris (grup 2, o grup del Be) tenen 2 electrons de valència, tendiran a perdre'ls posseint sempre en els compostos nombre d'oxidació +2.

• El grup del B (grup 13) té 3 electrons de valència, tendiran a perdre'ls posseint sempre en els compostos nombre d'oxidació +3.

• El grup del C (grup 14) té 4 electrons de valència, que tendixen a compartir-los, Tenen nombre d'oxidació +4 enfront dels no metalls, i nombre d'oxidació -4 enfront dels metalls i al H.

• El grup del N (grup 15) té 5 electrons de valència, tendiran a guanyar 3 posseint sempre amb el H i els metalls nombre d'oxidació -3.

• Els calcógens (grup 16, o grup del O) tenen 6 electrons de valència, tendiran a guanyar 2 posseint sempre amb el H i amb els metalls nombre d'oxidació -2.

• Els halògens (grup 17, o grup del F) tenen 7 electrons de valència, tendiran a guanyar 1 posseint sempre amb el H i amb els metalls nombre d'oxidació -1.

• Dins dels metalls de transició hem de saber que l'Ag té nombre d'oxidació +1, el Zn i Cd tenen nombre d'oxidació +2, i el SC, I i La tenen nombre d'oxidació +3.

FeCl3 El Cl es -1 por ser más electronegativo y el Fe es +3 al establecer la suma (-1)3 + 3 = 0. Bajo otras condiciones el Fe será +2 con la fórmula FeCl2.

KMnO4

El K es +1 ya que su grupo es IA. El O es -2 ya que es el más electronegativo; mientras tanto al Mn le corresponde +7. La suma algebraica será +1+7+(-2)4 = +1+7-8=0.

H2O2 El O será negativo por ser el más electronegativo, pero será -1 ya que existe un enlace entre los oxígenos. Al H le corresponde +1 según la suma (+1)2 + (-1)2 = 0.

LiH Caso en el cual el H por ser más electronegativo que el metal presentará estado de oxidación de -1 y el Li +1

HBr

NaCl CO2

HClO H2SO4

CaCO3 CaF2 Na2NO3 MgBr2

HPO4

HNO3

Taula de valències

1 2 6 7 8 8 8 11 12 13 14 15 16 17

H 1

Li 1

Be 2

B 3

C 2 , 4

N 3 , 5

O 2 F 1

Na 1

Mg 2

Al 3

Si 2 , 4

P 3 , 5

S 2 , 4 , 6

Cl 1 , 3 , 5 , 7

K 1

Ca 2

Cr 2 , 3 , 6

Mn 2 a 7

Fe 2 , 3

Co 2 , 3

Ni 2 , 3

Cu 1 , 2

Zn 2

Ga 3

Ge 2 , 4

As 3 , 5

Se 2 , 4 , 6

Br 1 , 3 , 5 , 7

Rb 1

Sr 2

Mb Tc Ru Rh Pd 2 , 4

Ag 1 Cd

2 In

3 Sn 2 , 4

Sb 3 , 5

Te 2 , 4 , 6

I 1 , 3 , 5 , 7

Cs 1

Ba 2

W Re Os Ir Pt 2 , 4

Au 1 , 3

Hg 1 , 2

Tl 3

Pb 2 , 4

Bi 3 , 5

Po 2 , 4 , 6

At 1 , 3 , 5 , 7

Fr 1

Ra 2

Rf Bh

COMPOSTOS BINARIS

Exercici 1. Nombra els següents hidrurs metàl.lics. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica

CaH2

SnH2

CuH

NaH

NiH3

AuH3

TlH3

FeH3

Nomenclatura Fórmula

Hidrur cúpric

Hidrur ferrós

Hidrur niquèl·lic

Hidrur de ferro(III)

Hidrur de crom(III)

Dihidrur de calci.

Hidrur estannic

Hidrur de plom (II)

Exercici 2. Nombra els següents hidrurs no metàl.lics. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica

HF

H2S

HI

H2Se

HBr

HTe

AsH3

PH3

HCl

Nomenclatura Fórmula

Àcid clorhídric

Fluorur d’hidrogen

Sulfur d’hidrogen

Àcid iodhídric

Bromur d’hidrogen

Clorur d’hidrogen

Borà

Silà

Amoníac

Exercici 3. Nombra els següents hidrurs.

Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica

KH

H2S

AsH3

HF

RbH

CaH2

SiH4

HI

SbH3

AuH

PH3

HCl

Exercici 4. Nombra i formula els següents òxids metàl·lics. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica

Li2O

PbO2

Na2O

BeO

Au2O3

CuO

MgO

SnO2

MnO2

BaO2

Na2O2

FeO

Cs2O

Nomenclatura Fórmula

Òxid d’estronci

Òxid de disodi

Òxid de plom(IV)

Òxid de calci

Òxid d’alumini(III)

Òxid de níquel(III)

Òxid de potassi

Òxid d’estany

Peròxid de rubidi

Peròxid de zinc

Exercici 5. Nombra i formula els següents òxids no metàl·lics. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica

SiO2

Cl2O7

I2O

As2O5

CO

TeO

Sb2O3

SO2

OF2

P2O3

Nomenclatura Fórmula

Òxid de diclor

Anhídrid sulfúric

Triòxid de diclor

Òxid de carboni(IV)

Òxid de dinitrogen

Òxid de clor(V)

Anhídrid percloric

Pentaòxid de difosfor

Òxid de brom(III)

Heptaòxid de diclor

Anhídrid iodós

ELS PERÒXIDS

Són combinacions binàries d’oxigen que contenen el grup O-O anomenat peroxo. El nombre d’oxidació de l’oxigen és -1. Es formulen considerant el bloc 02 (-2) i s’intercanvien els nombres d’oxidació sense simplificar.

Nomenclatura tradicional

Nomenclatura sistemàtica

S’escriuen les paraules peròxid de seguides del nom de l’element.

S’escriu la paraula òxid seguida del nom de l’altre element. Ambdós amb el seus prefixos.

Na2O2 : peròxid de sodi

Na2O2 : diòxid de disodi

CaO2 : peròxid de calci.

CaO2 : diòxid de calci.

Exercici 6. Nombra i formula els següents òxids i hidrurs. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica

CuH2

ZnO

SO3

NH3

HCl

SeO2

CO2

CaH2

Cr2O3

P2O5

TeO3

I2O7

PH3

Br2O3

Cl2O5

HgO2

Li2O2

BaO2

Nomenclatura Fórmula

Òxid de ferro(III)

Hidrur magnèsic

Anhídrid hipoclorós

Àcid sulfhídric

Anhídrid fosfòric

Metà

Pentaòxid de dinitrogen

Òxid d’alumini(III)

Anhídrid carbonós

Òxid de sofre(VI)

Sulfur d’hidrogen

Anhídrid carbònic

Oxid cuprós

Òxid de brom(V)

Hidrur sòdic

Diòxid de carboni

Triòxid de dicobalt

Òxid de sofre(IV)

Peròxid de rubidi.

Exercici 7. Nombra i formula les següents sals binàries. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica

MgBr2

CuI

FeCl2

SnCl2

HgCl

BeCl2

BaCl2

PbI2

Nomenclatura Fórmula

Clorur de sodi

Fluorur de calci

Iodur de plom(II)

Bromur de potassi

Fluorur de coure(II)

Sulfur de bari

Sulfur d’alumini

Bromur de calci

Triclorur de ferro

Clorur de liti

COMPOSTOS TERNARIS Exercici 8. Nombra i formula els següents hidròxids. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica NaOH

Pb(OH)4

Sn(OH)2

KOH

CuOH

Ca(OH)2

AgOH

Fe(OH)3

Nomenclatura Fórmula Hidròxid de calci(II)

Hidròxid fèrric

Hidròxid plumbós

Hidròxid estànnic

Dihidròxid de bari

Hidròxid cúpric

Hidròxid de zinc

Hidròxid sòdic

Trihidròxid de ferro

ÀCIDS OXOÀCIDS

Són compostos ternaris formats per hidrogen, oxigen i un no- metall ( encara que a vegades pot ser un metall com V, Cr o Mn). Responen a la fórmula general HXMYOZ .

• L’hidrogen empra el nombre d’oxidació +1. • El no metall utilitza el seu nombre d’oxidació positiu. • L’oxigen el nombre d’oxidació -2. • La suma algebraica dels nombres d’oxidació de cada element multiplicats pels seus

subíndexs és zero. H3P04 El nombre d’oxidació del fósfor és +5 CASOS ESPECIALS DELS ÀCIDS: Prefixes META : Se li afig 1 molècula d’aigua P2O5 + H2O -----� HPO3 Àcid metafosfòric

PIRO: Se li afig 2 molècules d’aigua P2O5 +2H2O -----� H4P2O7 Àcid Pirofosfòric

ORTO: Se li afig 3 molècules d’aigua P2O5 + 3H2O -----� H3PO4 Àcid Orto fosfòric Exercici 9. Nombra i formula els següents Àcids. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica H2SO4

HBrO

H2CO3

HNO2

HIO4

HClO3

HNO3

H2TeO3

H2SO2

H3PO4

H3BO3

Nomenclatura Fórmula

Àcid sulfúric

Àcid nitrós

Àcid fosfòric

Àcid carbònic

Àcid hipoclorós

Àcid nítric

Àcid trioxoiodic(V)

Àcid trioxocarbònic (IV)

Àcid trioxonítric(V)

Oxoclorat (I) d’hidrogen

Tetraoxosulfat (VI) d’hidrogen

Tetraoxoclorat (VII) d’hidrogen

Àcid pirofosforós

Àcid metaboric

OXISALS.

OXOÀCID + HIDRÒXID -- � SAL NEUTRA + AIGUA Són compostos ternaris formats per un metall, un àtom central ( no-metall o Mn, Cr i V) i l’oxigen. Procedeixen de substituir els hidrògens dels oxoàcids per metalls. Responen a la formula general MX(myOZ). Es formulen escrivint en primer lloc el metall i a continuació l’anió format per la resta de l’àcid corresponent sense els hidrògens , el qual disposarà de tantes càrregues negatives com hidrògens eliminats. Exemple: L’ió fosfat PO4

-3 procedeix del H3P04 i actua amb nombre d’oxidació -3. Per a formar la sal, s’hi afigen els subíndexs, que corresponen als seus nombres d’oxidació intercanviats, simplificant tot el que siga possible: Cu3(PO4)2

Nomenclatura sistemâtica Emprarem el prefixes BIS; TRIS; TETRAQUIS; PENTAQUI S; per indicar el nombre de vegades que es repeteix el radical âcid: No obstant; si indiquem la valência del metall entre paréntesis el prefixes no sön necesaris: Tradicional Sistemàtica Ba(ClO)2

Hipoclorit bàric Bisoxoclorat (I) de bari Oxoclorat (I) de bari (II)

10. Nombra i formula els següents sals ternàries. Fórmula N. Tradicional N. Sistemàtica NaClO

Fe(NO3)2

PbSO3

KClO3

Cu(ClO3)2

KClO4

CuClO2

Ca(ClO)2

Al2(TeO4)3

Nomenclatura Fórmula

Nitrat litic

Nitrit baric

Clorat aluminic

Sulfat mercuriós

Hipoclorit sòdic

Carbonat plúmbic

Sulfit de plata

Nitrit ferrós

Fosfat de calci

Exercici 11. Formula els següents oxoàcids i sals. Nomenclatura Fórmula

Àcid carbònic

Àcid hipoclorós

Àcid tetraoxoclòric(VII)

Àcid trioxonítric(V)

Trioxosulfat(IV)d’hidrogen

Àcid fosfòric

Nitrat rubídic

Perclorat magnèsic

Sulfat zinnic

Nitrit potàssic

Carbonat lític

Àcid perbròmic

Exercici 12. Nombra i formula els següents compostos. Fórmula N. Tradicional N.Stock N. Sistemàtica

Co(OH)

HgOH

Fe2O3

CO

AuPO4

FeMnO4

Co2(SO)4

CuMnO4

HBr

Nomenclatura Fórmula

Antimoniat cúpric

Hipobromit niquel.lic

Àcid hiponitrós

Sulfat de liti

Trioxosulfat(VI) d’or

Hidròxid de zinc

Trioxosilicat(IV) de coure

Clorur niquèl.lic

Àcid trioxonítric(V)

SALS ÀCIDES Són compostos quaternaris que resulten de substituir només algun dels hidrògens dels àcids amb diversos hidrògens a la seua molècula per metalls. Són constituïts per un metall, hidrogen, un àtom central generalment no metàl.lic i l’oxigen. Es formulen escrivint en primer lloc el metall i posteriorment l’anió format per la resta de l’àcid corresponent, el qual tindrà tantes càrregues negatives com hidrògens eliminats. Exemple: L’ió H 2P04

– procedeix del H3PO4 i actua amb nombre d’oxidació -1. Per a formar la sal àcida s’intercanvien els subíndex corresponents als seus nombres d’oxidació, simplificant tot el que siga possible: Cu(H2PO4)2. Nomenclatura sistemàtica. Es formen de la mateixa manera que les oxisals neutres, anteposant la paraula hidrogen amb els prefixos di-, tri-, tetra-, segons els hidrògens no substituïts CuHPO4: hidrogenotetraoxo(orto)fosfat (V) de coure(II). Al(H 2PO4)3: Dihidrogenotetraoxo(orto)fosfat (V) d’alumini. Fixat com es formulen en les tres nomenclatures: Fórmula Tradicional Stock Sistemàtica KHSO4 Sulfat àcid de

potassi Hidrogen sulfat(VI) de potassi

Hidrogen tetraoxosulfat (VI) de potassi

KH 2PO4

Fosfat diàcid de potassi

Dihidrogen fosfat (V) de potassi

Dihidrogentetraoxofosfat (V) de potassi

Exercici 13. Nombra i formula els següents compostos.

N. Sistemàtica

N.Stock

Mg(HSiO3)2

N.Tradicional

N. Sistemàtica

N.Stock

Sn(HSO4)2

N.Tradicional N. Sistemàtica

N.Stock

Fe (HTeO3)2

N.Tradicional N. Sistemàtica

N.Stock

Ca (H2BO3)2

N.Tradicional N. Sistemàtica

N.Stock

CuHPO4

N.Tradicional N. Sistemàtica

N.Stock

Al(H2PO4)3

N.Tradicional

Nomenclatura Fórmula

Hidrogenotrioxoseleniat (IV) de cobalt (III)

Hidrogenotrioxosulfat (IV) de plom(IV)

Hidrogenotrioxocarbonat(IV) de plom (IV)

Dihidrogenotetraoxofosfat(V) de cadmi (II)

Repàs de formulació emprant la xulla. Clorur de ferro

Perbromat de plom

Periodat d’alumini

Clorur de crom(II)

Hidrogensulfur d’estronci

Fluorur de fósfor

Òxid de sofre (IV)

Hidròxid de beril.li

Hidrogencarbonat de manganés(II)

Clorur de crom(III)

Clorur de coure(II)

Òxid de nitrogen(III)

Hidrogencarbonat de ferro(II)

Sulfur d’alumni

Sulfur de plom(II)

Bromur d’estany(II)

Nitrit de plom( II)

Fosfat de cobalt(II)

Òxid de beril.li

Sulfit de liti

Bromit de potassi

Dicromat de calci

Clorit de ferro(II)

Òxid de bismut(III)

Perclorat de potassi

Fe(ClO)3

HClO2

Ba(H2PO4)2

HF

Hg(HSO3)2

Cr(H 2PO4)3

Pb(IO2)2

H3PO4

Ni(IO) 2

Sr(BrO)2

Cr(ClO 4)2

PbSO3

H2SO3

BaS

HgBr2

Fe(ClO4)3

SnO2

Pb(HS)2

Na2S

H2SO4

Au(ClO3)3