Taula bs taller2

45
SESSIÓ 2 TAULA DE BENESTAR SOCIAL DE L’ALT EMPORDÀ Xarxa Consultors. Laia Monterde i Claudia Vallvé [email protected] Figueres,18/05/2011

description

Segon Taller de la Taula de Benestar Social de l'Alt Empordà. 18.05.2011 Presentació dels resultats de l'estudi d'inclusió social de l'Alt Empordà.

Transcript of Taula bs taller2

Page 1: Taula bs taller2

SESSIÓ 2TAULA DE BENESTAR SOCIAL DE L’ALT EMPORDÀ

Xarxa Consultors. Laia Monterde i Claudia Vallvé

[email protected],18/05/2011

Page 2: Taula bs taller2

Programa de la sessió

12:00h

14:00h

� PART 1: La participacióciutadana

� PART 2: Els Consells Supramunicipals de Serveis Socials

� PART 3: Dinàmica de coneixement i debat entre entitats

Page 3: Taula bs taller2

PART 1: La participació ciutadana

Page 4: Taula bs taller2

Però abans de començar...

QUÈ ÉS LA PARTICIPACIÓCIUTADANA?

Page 5: Taula bs taller2

PER QUÈ SERVEIX LA PARTICIPACIÓ CIUTADANA?

Page 6: Taula bs taller2

C I U T A D A N I A

Alcaldia / Presidència

Govern

Estructura tècnica i administrativa

MODEL TRADICIONAL DE GOVERN

Page 7: Taula bs taller2

Govern

CiutadaniaEmpreses

Afectats

Entitats Beneficiaris

ExpertsGrups socials

NOVA GOVERNANÇA

Page 8: Taula bs taller2

CANVIS EN LES LÒGIQUES DEL BENESTAR SOCIAL

Page 9: Taula bs taller2

On s’emmarca la participacióciutadana?

� Participació política, social, cultural...

� Institucionalitzada (administració pública)

� Electoral

� No electoral

� No Institucionalitzada

� Individual

� Col·lectiva - organitzada

Page 10: Taula bs taller2

Què és la participació ciutadana? (IGOP-UAB)

Pràctiques polítiques i socials a través de les quals la ciutadania pretén incidir sobre alguna dimensió d’allò que és públic.

Requisits mínims:� Els participants són ciutadans/es.� La participació es realitza sobre la presa de decisions públiques.� Els participants incideixen en els resultats

Page 11: Taula bs taller2

Què és la participació ciutadana?

Processos o espais perquè veïns, veïnes i entitats prenguin part de la discussió de les qüestions públiques

Una definició més planera...

Page 12: Taula bs taller2

Què és la participació ciutadana?

Processos participatius: Planifiquen les polítiques en sectors de població, temàtiques específiques, territoris o temes globals

Espais participatius: Formats o estructures pensades per a ordenar i facilitar la intervenció ciutadana en les qüestions públiques

Page 13: Taula bs taller2

Què és la participació ciutadana?

Processos o espais perquè veïns, veïnes i entitats prenguin part de la discussió de les qüestions públiques

Una definició més planera...

Page 14: Taula bs taller2

Què és la participació ciutadana?

Processos o espais perquè veïns, veïnes i entitats prenguin part de la discussió de les qüestions públiques

Una definició més planera...

Page 15: Taula bs taller2

Què és la participació ciutadana?

Fer participació ciutadana significa prendre les decisions sobre les qüestions públiques d’una altra manera, però qui decideix no canvia: el/la representant polític/a

Page 16: Taula bs taller2

Què és la participació ciutadana?

Processos o espais perquè veïns, veïnes i entitats prenguin part de la discussió de les qüestions públiques

Una definició més planera...

Page 17: Taula bs taller2

Quins beneficis aporta la participacióciutadana?

Page 18: Taula bs taller2

Quins beneficis aporta la participacióciutadana?

Page 19: Taula bs taller2

Quins beneficis aporta la participacióciutadana?

Page 20: Taula bs taller2

Però la participació ciutadana tambété limitacions...

Page 21: Taula bs taller2

PART 2: Els Consells Supramunicipals de Serveis Socials

Page 22: Taula bs taller2

Com s’organitza la participacióciutadana?

Page 23: Taula bs taller2

Com poden ser els Consells consultius?

MOLT DIVERSOS, EN FUNCIÓ DE...

SOBRE QUÈ ES PARTICIPA?

QUI PARTICIPA?

COM ES PARTICIPA?

QUINES CONSEQÜÈNCIES TÉLA PARTICIPACIÓ?

Page 24: Taula bs taller2

Com poden ser els Consells consultius?

� Quantes persones participen?

� Quins sectors representen?

QUI PARTICIPA?

Page 25: Taula bs taller2

Com poden ser els Consells consultius?

� És rellevant el tema de debat?

� És transcendent el debat i les decisions que es prenguin al Consell?

� És pertinent tractar aquest tema al Consell?

SOBRE QUÈ ES PARTICIPA?

Page 26: Taula bs taller2

Com poden ser els Consells consultius?

� Quantes trobades es fan a l’any?

� Com s’estructura el Consell?

� Quin paper tenen els representants polítics?

� Hi ha personal tècnic de suport?

� Com s’informa? Com es debat?

COM ES PARTICIPA?

Page 27: Taula bs taller2

Com poden ser els Consells consultius?

� Quants dictàmens, recomanacions o decisions pren el Consell cada any?

� Com es relaciona amb altres espais i processos participatius?

� Quina incidència té el Consell en les decisions polítiques?

QUINES CONSEQÜÈNCIES TÉLA PARTICIPACIÓ?

Page 28: Taula bs taller2

Què són els Consells Supramunicipals de Serveis Socials? L’origen legal

� Llei 13/2007 de Serveis Socials:

“...Necessitat d'implicar la ciutadania en el sistema de serveis socials, tant en allò referent a la definició de les necessitats, com en la presa de decisions i en la gestió dels serveis...”

Page 29: Taula bs taller2

Què són els Consells Supramunicipals de Serveis Socials? L’origen legal

� DECRET 202/2009 dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials:

“...L’òrgan superior de participació en matèria de serveis socials el Consell General de Serveis Socials (...) i crea, també, els consells territorials, els consells municipals i els consells supramunicipals de serveis socials com a canals de participació cívica en el sistema de serveis socials (...) i estableix la participació també en l'àmbit dels centres de serveis socials...”

Page 30: Taula bs taller2

Què són els Consells Supramunicipals de Serveis Socials?

� Segons el DECRET 202/2009, són òrgans de participació ciutadana i associativa del sistema català de serveis socials:

a) El Consell General de Serveis Socials.

b) Els consells territorials de serveis socials.

c) Els consells municipals de serveis socials.

d) Els consells supramunicipals de serveis socials.

e) Els consells de participació de centre.

Page 31: Taula bs taller2

Què són els Consells Supramunicipals de Serveis Socials?

Els consells supramunicipals de serveis socials són òrgans col·legiats de participació comunitària per a

l'assessorament, consulta, proposta i participació en matèria de serveis socials a les comarques.

� Les administracions locals que legalment estiguin obligats a prestar serveis socials han de constituir-lo.

Page 32: Taula bs taller2

Membres dels Consells Supramunicipals de Serveis Socials?

QUI PARTICIPA? A decisió de cada Consell, però als territorials i municipals ha d’haver:

� Representants dels ens locals

� Representants de les persones usuàries

� Entitats representatives dels interessos ciutadans, empresarials, sindicals i professionals.

� I Específicament representants dels interessos de les dones i de les entitats d'iniciativa social del seu àmbit territorial.

Page 33: Taula bs taller2

Funcions dels Consells Supramunicipals de Serveis Socials?

a) Sobre l'orientació general dels serveis socials al municipi

b) Fer propostes als consells territorials, municipals o al Consell General de Serveis Socials

c) Fomentar la coordinació de la programació i les intervencions de les administracions, les entitats privades i la iniciativa social en el territori

d) Emetre un informe anual i fer-ne difusió

e) Aprovar el reglament de funcionament intern del Consell supramunicipal

f) Altres

SOBRE QUÈ ES PARTICIPA?

Page 34: Taula bs taller2

Funcionament dels Consells Supramunicipals de Serveis Socials?

El DECRET diu que el règim de funcionament dels consells supramunicipals de serveis socials és competència de cada comarca.

COM ES PARTICIPA?

Page 35: Taula bs taller2

Conseqüències dels Consells Municipals de Serveis Socials?

NO S’ESPECIFICA AL DECRET, però es diu que la finalitat de la participació és “adequar el sistema de serveis socials a les necessitats de les persones i a la seva diversitat, la implicacióde tota la societat en els assumptes socials, la prevenció de la fragmentació social, la innovació en la prestació dels serveis i el reforçament de les xarxes socials de suport”.

QUINES CONSEQÜÈNCIES TÉLA PARTICIPACIÓ?

Page 36: Taula bs taller2

Resumint, els Consells Supramunicipals de Serveis Socials?

� Òrgans estables de participació ciutadana

� Hi participen almenys representants de l’administraciói entitats

� Els seus àmbits de treball són:

� La definició de les necessitats socials

� La millora en la gestió i definició dels serveis socials

� Es veuen com a una eina per a implicar a la societat als temes socials i reforçar la coordinació i el treball en xarxa entre els agents socials

Page 37: Taula bs taller2

Un exemple: Entretodos

� El govern de Castella i Lleó va promoure la creaciódels Consells Socials de Zona (CSZ), com a òrgans de participació ciutadana en l’àmbit dels Serveis Socials.

� Els CSZ són òrgans de coordinació entre institucions, en els que s’integra l’Administració i les organitzacions socials per a dissenyar i executar la política social de la zona (regulats Llei 18/1988 d’Acció Social i Serveis Socials).

� A Salamanca es va constituir Entretodos amb l’objectiu de coordinar les actuacions dels diferents grups del territori.

Page 38: Taula bs taller2

Un exemple: Entretodos

� La iniciativa va partir d’un grup d’entitats ciutadanes.

� Durant un any es varen realitzar les feines preparatòries per tal de constituir el Consell.

� Entretodos es va organitzar entorn a tres grans òrgans:

� El Ple: format per les 17 associacions integrants

� La Comissió Permanent, formada per un president, un vicepresident, un secretari i cinc vocals

� Les comissions de treball: Solidaritat Comunitària, Cercle d’Estudi i Joventut.

Page 39: Taula bs taller2

Un exemple: Entretodos

� Les comissions de treball són les que realitzen el treball quotidià:� Solidaritat comunitària: intervenció en la problemàtica d’aïllament de la gent gran (reestructuració les xarxes comunitàries, captació de voluntariat, cursos de formació, grups d'auto ajuda, tallers...)

� Joventut: apropament als sectors juvenils desfavorits a través de l’oci (campanya de neteja del parc fluvial, campionats de futbolí....)

� Cercle d’estudi: estudi sobre les necessitats de la zona i creació d’un espai d’anàlisi, planificació i debat.

Page 40: Taula bs taller2

Un exemple: Entretots

� Valoració de l’experiència:� Punts a favor: permet ampliar el punt d’acció, superar l'estancament sectorial i territorial, crear xarxes i enfortir relacions, obtenir una visió global del que estàpassant al territori, gestionar millor els recursos i aprofitar les sinèrgies, etc.

� Punts en contra: significa un esforç afegit, s’han de prioritzar i consensuar objectius comuns, hi ha la sensació d’estar treballant <per al Consell> i no <des del Consell>, només s’impliquen els representants de les associacions (no les bases), cal integrar visions divergents (intergeneracional, territorial, ideològic...)

Page 41: Taula bs taller2

Altres exemples...

� Alguns territoris que ja han constituït Consells Supramunicipals de Serveis Socials:

- Solsonés (setembre 2011) - Baix Camp (febrer 2011)

� Alguns municipis que ja han constituït Consells Municipals de Serveis Socials� Barcelona

� Girona

� Santa Coloma de Gramenet

� Terrassa

� Igualada

� Palma de Mallorca

� Cornellà de Llobregat

� Montcada i Reixac

� Vilassar de Dalt

� Vilafranca del Penedès

� Rubí

� Reus ...

Page 42: Taula bs taller2

PART 3: Dinàmica de coneixement i debat entre entitats

Page 43: Taula bs taller2

Farem una dinàmica de treball en grups per a conèixe’ns millor i...

� En 30 minuts i amb el suport de les següents graelles, pregunteu que fan les altres entitats (col·lectius que atenen, àmbits d’actuació i territoris) i busqueu els punts en comú, així com les vostres relacions actuals o potencials en un futur.

� Ompliu les graelles que us hem donat i després ho posarem en comú amb un sociograma.

� Finalment, farem un debat sobre les oportunitats que ens ofereix aquesta Taula.

Page 44: Taula bs taller2

Què és un sociograma?

Page 45: Taula bs taller2

Referències

� DECRET 202/2009, de 22 de desembre, dels òrgans de participació i de coordinació del Sistema Català de Serveis Socials.

� JIMÉNEZ, Y. (2010) Documentació de suport a la formació: la participacióciutadana.

� MARTÍ, J (2006) Eines per a la Participació Ciutadana: Tècniques participatives per al debat grupal. Col. Papers de Participació Ciutadana, 17. Diputació de Barcelona. Consultable a : http://www.diba.es/participacio/fitxers/publicacions_papers/17papers.pdf

� MARTÍ, J; REBOLLO, Ó. (2007) Eines per a la Participació Ciutadana: Bases, mètodes i tècniques, Col. Papers de Participació Ciutadana, 19. Diputació de Barcelona.

� VALLS,C; LOP, I. (2006) Els consells de medi ambient i sostenibilitat a la província de Barcelona. Departament d’Interior, relacions institucionals i participació. Generalitat de Catalunya.