El Ressò 1

Esports i natura

Les rutes de l’aigua i la terraNous materialsd’informació

Guardons per als que fan 80 anys

Pàgina 18 i 19 Pàgines 8 i 9

CULTURA ACCIÓ SOCIAL

Els nens i nenes aprenen del pobleL’escola aposta per més activitats amb l’entorn

Pàgines 13 a 15

EDUCACIÓ

El Ressò d’Avià66Revista d’informació i opinió del municipi Octubre del 2010

Avià és un poble idíl·lic per fer-hi activitats esportives aprofitant un entorn ideal, com les 2 hores de resistència en btt. Pàgina 23 FOTO: MOISÈS / COPDEPEDAL.BLOGSPOT.COM

Homenatge a la gent

gran d’Avià

2 El Ressò

Editorial Sumari

Redacció

Fe d’errates

L’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.

A El Ressò número 65, en la notícia referent a la rehabilitació de l’Hotel d’Entitats, dèiem que el projecte compta amb una inversió de gairebé un milió d’euros, “ja que l’Ajuntament hi invertirà 700.000 euros provinents del Pla Únic d’Obres i Serveis de Catalunya, de la Generalitat, i els 230.000 euros que li pertoquen del Pla Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local, la nova convo-catòria del pla Zapatero”. En realitat, la primera fase, de 470.000 euros, es paga amb aportacions del PUOSC, de la Direcció General d’Arquitectura i Paisatge i de l’Ajuntament d’Avià, mentre que la segona de 230.000 es finança amb el FEOSL.

Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació CiutadanaDipòsit legal: B-37.167-89Correu: ressoavia@gmail.comImpressió: VallprintComposició: Bífidus Produccions

03 ACTIVITATS4TROBADA DE DONES07 SOCIETAT4NOTÍCIES4MOVIMENTS DE POBLACIÓ09 ACCIÓ SOCIAL4SETMANA DE LA GENT GRAN4CÀRITAS PARROQUIAL4CASAL DE LA GENT GRAN16 EDUCACIÓ4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ17 CULTURA4”MUSEUS” A AVIÀ4RUTA RAMADERA20 ATENEU20 MEDI AMBIENT4ELS REGALS DE NADAL23 ESPORTS42 HORES DE RESISTÈNCIA24 OPINIÓ28 CONTRAPORTADA

Darrerament, Avià està tirant endavant un important nombre de projectes de promoció i coneixement de l’entorn, situant al nostre poble en un nivell de difusió del territori equiparable a

altres llocs de Catalunya. L’últim any, l’Ajuntament ha publicat un nou plànol del terme municipal amb la informació dels serveis que trobem al poble; així com ha posat en marxa una iniciativa pionera dins la recent creada marca A pagès descobreix: la recuperació d’un tram del camí ramader per altres activitats més turístiques i acompanyat de diferents instruments de promoció, entre ells una novetat tecnològica com és la descàrrega per bluetooth i web de la informació associada. També s’ha produït i posat a l’abast d’avianesos i visitants dos fulletons amb la proposta de dues rutes per conèixer el nostre entorn de pagès: la Ruta de l’Aigua i la Ruta de la Terra, que ens permeten valorar encara més el nostre entorn i facilita la visita als elements que ens propo-sen. Molt aviat també tindrem quatre exposicions o instal·lacions museògràfiques a quatre llocs del nostre municipi que ens ajudaran a entendre millor el nostre passat i com ha anat canviant el nostre poble: l’antiga colònia agrícola a Graugés, l’evolució d’un poble pagès a l’Hotel d’Entitats, la importància dels molins fariners al Molí de Minoves, i l’ús hidràu-lic del Llobregat en l’impuls industrial a La Plana. També l’edició dels dos DVD de recuperació de la memòria històrica d’Avià: Temps de revolta i Temps de collita, així com la recopilació de fotografies anti-gues cedides pels avianesos i que han conformat un nou arxiu fotogràfic històric, són iniciatives que ens ajuden a entendre el passat de tot un poble i valorar el seu futur.Així doncs, des d’aquí, us incitem a utilitzar aquests serveis i a gaudir d’aquest immillorable entorn i re-memorar el passat que ha provocat el que som ara.

L’entornAVIÀ IMPULSA INICIATIVES PER DONAR A CONÈIXER LA NATURA I LA HISTÒRIA

El Ressò 3

Activitats “És una trobada de reflexió i intercanvi, però també de festa i lleure, que es fa per tercera vegada, i que enguany ve a Avià”

Dones del BerguedàAVIÀ ACULL LA TERCERA TROBADA COMARCAL DE DONES. Text: Reg. S. Socials

Aquesta tardor se celebra a Avià la tercera Trobada Comarcal de Do-nes. És una trobada de reflexió i intercanvi, però també de festa i lleure.

4Avià, 16 d’octubre, a l’Ateneu

09 h. Inscripció i lliurament de documentació. Esmorzar.

09:30 h. Presentació de l’acte a càrrec de representants polítics. - Ramon Cabra, conseller de Be-nestar Social, Immigració i Dona del Consell Comarcal del Berguedà. - Susanna Campillo, regidora de Serveis Socials i Medi Ambient de l’Ajuntament d’Avià.- Judit Carreras, diputada al Parla-ment de Catalunya i alcaldessa d’Olvan. - Ramon Orriols, alcalde d’Avià.

10:30 h. Les dones com a pont de cultures - Pilar Cases, pedagoga. GREC. Resolució de conflictes. Analitzarem i reflexionarem so-bre diferents qüestions del fet mi-gratori com ara els fluxos migra-toris, l’experiència de la llibertat femenina i les relacions entre les dones nadiues i les noves veïnes. 11:30 h. Taula rodona. Dones: mi-gració i participació. 6 dones, de diversos orígens ana-

litzen el paper de les dones com a pont entre cultures. Analitzarem el fet migratori des de la seva pròpia experiència de les dones i també les diverses ex-periències protagonitzades per les dones per establir ponts de con-nexió entre les diverses cultures. Coneixement i intercanvi. A través de diferents experiències perso-nals, com l’adopció internacional, des de les aules o les pròpies AM-PA, o la participació en projectes de cooperació internacional, ens possibiliten el coneixement i l’in-tercanvi mutu entre cultures.

Com ens veuen? Les vivències i ex-periències de tres dones de dife-rents orígens (Marroc, Romania, Amèrica Llatina), què es troben quan arriben, el xoc cultural i la seva adaptació i les relacions amb les dones nadiues.

13:00 h. Tallers lúdicsTaller de dansa oriental. La dansa oriental és una de les danses més antigues del món. L’origen més probable és l’Antic Egipte. Inclou moviments del fol-klore egipci, amb desplaçaments, voltes i moviments amb totes les parts del cos. Taller de Bollywood. Es tracta d’una fusió alegre de danses tradicionals i clàssiques pròpies de la cultura índia, amb els ritmes emergents del moment.

14:00 h. Dinar popular. Menjar marroquí a càrrec de do-nes d’Avià.

16:00 h. Concert de gospel. A càrrec del grup vocal Zetzània.

18:00 h. Tancament de la jornada.

Organitza: Consell Comarcal, Ajuntament d’Avià i 22 ajunta-ments més, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona i l’Institut Català de les Dones.

4 El Ressò

Activitats

4 A partir del mes d’octubre i fins al gener de 2011, posem en marxa una nova iniciativa a Avià per tot tipus de grups d’edats.Es tracta d’un taller de danses tradicionals que té com a objectiu aprendre a ballar diferents danses d’arreu tot i passant una estona agradable i divertida, a la vegada que gaudim de la música tradicio-nal, també anomenada músi-ca folk.L’origen d’aquest taller el tenim en la tradició del con-cert de música tradicional que venim realitzant a Avià durant la Festa del Segar i Batre de cada any, així com del concert de l’Onze de Setembre dels darrers tres anys. La música tradicional s’ha convertit en un reclam relaci-onat amb Avià i amb la festa, i que també ara potenciem amb el taller de música del Festcat. La dansa ens servirà per complementar aquests con-certs i gaudir molt més tot i ballant les melodies que cada temporada ens acompanyen.Lloc: plaça de l’Ateneu o sala de l’Ateneu (segons el temps)Dates: 30 octubre, 13, 27 de novembre, 11 de desembre de 2010, 15 i 29 de gener 2011 (si un grup de participants s’engres-ca continuarem a partir del febrer 2011)Horari: de 18 a 19 hOrganitza: Ajuntament d’Avià, Regidoria de CulturaAnimeu-vos!Inscripcions: Ajuntament d’Avià

4Tallers Festcat: Segar i BatreDurada: 12 sessions de 1:30h, dissabtes de 20 a 21:30h.Dies: 6, 13, 20, 27 de novembre, 4, 11, 18 de desembre 2010, 8, 15, 22, 29 de gener, 5 de febrer de 2011.Lloc: Sala de la Coral o sala d’exposicions de l’Ateneu.Professors: Xavi Llobet (cant, coordinació del grup). Abel Tarrès (recopilació de cançons i partitures). Altres (a concre-tar depenent del grup d’alum-nes i interessos). Organitza: Ajuntament d’Avià, Regidoria de Cultura.

4Tallers Festcat: Segar i BatreDurada: 10 hores en sessions de 2h. Divendres de 19 a 22h.Dies: 14, 21, 28 de gener, 4, 11 de febrer de 2011.Lloc: cuina de l’escola Santa Maria d’Avià.Professor: Lluís Malé (cuiner de l’escola).Places limitades. Inscripcions: Ajuntament d’Avià. Organitza: Ajunta-ment d’Avià, Regidoria de Cultura.

4Tallers Festcat: Segar i BatreDurada: 16 hores en 8 sessions de 2h, diven-dres tarda i dissabte matí.Dies: 11, 12, 18, 19,

Tallers Danses tradicionals Música tradicional

Cuina de pagès

Fotografia etnològica

25, 26 de febrer, 4, 5 de març de 2011Lloc: Sala d’exposicions de l’Ateneu.Professor: Frederic GarridoPlaces limitades. Inscripcions: Ajuntament d’Avià. Organitza: Ajuntament d’Avià, Regidoria de Cultura.

4Després del descans de l’estiu tornem a començar les classes de reiki.Lloc: Sala d’Entitats, dimecres de 16:30 a 18h.Cercle de Reiki a la Sala d’Entitats de l’Ateneu d’Avià, espai per parlar i aprendre sobre el mon del Reiki. Informació: 648 088 528 (Que-ralt)cercledereiki@gmail.com.

Cercle de reiki

El Ressò 5

Activitats

Agenda

Aplec del Remei, a Cal Castanyer. Orga-nitza: Veïns de Cal Castanyer

III Trobada Comarcal de Dones. Sales de l’Ateneu. Més infor-mació a la pàgina 3 i a www.avia.cat

Ral•li Sprint Avià. Organitza: Amics del Motor d’Avià

Festa de Sant Galde-ric, a Graugés

III 2 h de Resistència en Btt per a Parelles d’Avià. Organitza: Avià Cop de Pedal

Aplec de Sant Serni de Clarà. Organitza: Ateneu d’Avià.

Jornada divulgativa dels castells medie-vals al Berguedà. Sala d’exposicions de l’Ateneu. Programes a part. Jornada oberta a tots els interessats.Organitza: Associació Catalana de Docu-mentació Històrica - Arxiu Històric Fàbre-

Oct.10

16

16

17

23

30

24

Taller de consciència corporal. De 11 h a 13 h, al segon pis del Dispensari Munici-pal. Organitza: Consell Comarcal del Berguedà i Ajunta-ment d’Avià

Taller “Cuidem el nostre cos”. De 11 h a 13 h, al segon pis del Dispensari Munici-pal. Organitza: Consell Comarcal del Berguedà i Ajunta-ment d’Avià

Festa del pubillatge. Sala de l’Ateneu.

Taller de microgim-nàstica. De 11 h a 13 h, al segon pis del Dispensari Munici-pal. Organitza: Consell Comarcal del Berguedà i Ajunta-ment d’Avià

Concert de Santa Cecília. Sala gran de l’Ateneu. Organitza: Coral Santa Maria d’Avià. Programes a part.

Concert de piano, a càrrec de l’extraordi-

gas, Àmbit de Recerques del Ber-guedà, Ajuntament d’Avià.

nari Antoni Besses, músic i pedagog d’una llarga trajectò-ria professional. A les 18 h, a la sala de l’Ateneu. Organitza: Lola Besses i regido-ria de Cultura. Pro-grames a part.

Concert d’òpera “A la gorra”, a càrrec de l’Associació Òpera Cultura de Berga. A les 18 h, a la sala de l’Ateneu d’’Avià. Orga-nitza: Òpera Cultura. Regidoria de Cultura. Programes a part.

Actes a favor de La Marató de TV3. Organitza: Ateneu d’Avià. Programes a part.

Nov.

13

11

12

06

1320/27

21

04

Des.

421 de novembre: Concert de Santa Cecília. Sala gran de l’Ateneu. Organitza: Coral Santa Maria d’Avià. 44 de desembre: Concert de piano de l’extraordina-ri pianista Antoni Besses, excatedràtic de l’ESMUC. 18h, a l’Ateneu. 411 de desembre: Concert d’òpera “A la gorra”, de l’Associació Òpera Cultura de Berga. 18h, a l’Ateneu.

Organitza: Coral Santa Maria d’Avià. Lola Besses. Òpera Cultura. Regidoria de Cultura

Jornades Musicals a AviàNOVEMBRE I DESEMBRE

6 El Ressò

Activitats

4Segueixen les activitats al local social de La Plana. El 29 de maig i el 5 de juny es van fer tallers de microgimnàstica i el 16 de setembre la xerrada “Viu-re en positiu”.Recordeu que el local és obert de dilluns a dissabte de les 17 h a les 19:30 h. És un espai de trobada dels veïns on es fan partides de cartes i altres activitats que els veïns propo-sin i també punta al coixí, ganxet i costura a càrrec d’un grup de dones.

4Ja s’han acabat les vacances, comença el curs i tornem a engegar les parelles lingüísti-ques. L’any passat, es va fer un grup en què avia-nesos i nouvinguts intercanv iaven hàbits, costums i cultura amb la fi-nalitat d’apropar-se i entendre’s uti-litzant el català com a llengua vehicular. Enguany, voldríem mante-nir aquesta activitat i també

Vida activaActivitats al Local Social de La Plana

Parelles lingüístiques i grups d’intercanvi

Avià enregistra els sons característics del Segar i el BatreÉS UN PROJECTE SINGULAR PER CONSERVAR ELS ÀUDIOS DE LES ANTIGUES FEINES DE PAGÈS

4Com sona la terra quan es llaura? Quin soroll fan les batolles quan baten? I el volant? Quin so fa quan talla l’espiga? I quan xoca amb l’esclopet? Les feines tradicionals depagès tenen un so característic que, per a molts avianesos, han estat la banda sonora de les seves vides. Ara, l’Ajuntament d’Avià ha impulsat un projecte per enregistrar tots aquests sons i conservar-los. Se n’encarrega l’empresa La Maixerina, de Berga, que és la mateixa que l’any passat va gravar els sons de la Patum.Primer de tot, han fet un treball de recerca amb llibres, docu-ments històrics i experts per determinar quins sons valia la pena d’enregistrar. I han triat, entre d’altres, la preparacióde la terra, la sembra, la pluja de primavera sobre els camps de blat, el vent sobre els camps espigats, les campanes i el paisatge sonor tradicional, la sega, el garbejat i la batuda.També hi haurà sons pròpiament de la Festa del Segar i el Batre d’Avià, i entrevistes amb persones que puguin explicar com es fa i com s’organitza la festa i quins eren els sons més habituals antigament de les zones rurals del Berguedà.Durant la festa, els tècnics de La Maixerina es van passejar per l’era amb els micròfons i van gravar els sons que buscaven. I, ara, treballen a l’estudi, on els enregis-traments es netegen i s’avaluen.

les parelles.No tornarem a explicar en què consisteixen les parelles

lingüístiques, perquè ja ho hem explicat a basta-

ment en anteriors números d’El Ressò, però sí que voldríem animar-vos a participar d’aquesta activi-

tat. Si hi esteu interes-

sats, us podeu adreçar als serveis socials de

l’Ajuntament.

El Ressò 7

Societat

NaixementsArnau Sala Capdevila 07/06/10

Arnau Perona Almansa 17/06/10

Adrià Navarro Colom 07/07/10

Aina Graus Genescà 29/07/10

Carla Díaz Vilar 11/08/10

Biel Bernardo Méndez 24/08/10

DefuncionsM. Carme Potrony Colillas 11/05/10

Àngela Suñé Bars 21/05/10

Maria Serena Company 03/06/10

M. Àngels Dachs Calderer 12/06/10

Rufina Vila Closa 24/06/10

Josep Canudas Parramon 25/06/10

Vicente Galindo Sánchez 27/06/10

Pere Espinal Vila 30/06/10

Trinitat Calvés Calvés 06/08/10

Marcel·lí Pujols Mujal 09/08/10

Celestina Perarnau Orriols 18/08/10

Josep Barniol Roca 28/08/10

MOVIMENTS DE POBLACIÓDEL 27/01/2010 AL 03/05/2010DEL 04/05/10 AL 13/09/10

DEL 27/01/2010 AL 03/05/2010

4L’Ajuntament d’Avià ha rebut la confirmació de concessió d’un ajut del Departament de Política Territorial i Obres Públiques per a millores paisatgístiques de les antigues colònies industrials dins l’àmbit d’influència del Pla Director de les colònies del Llobregat. A Avià, li han concedit una subvenció de 10.000 euros per fer una intervenció al Molí de Mino-ves que suposa el 50% de la inversió. La actuació s’iniciarà el proper mes de desembre.

4El passat mes d’agost el nostre veí Marc Coma es va endur el títol del Ral•li Dos Sertoes, quarta cita del campi-onat del mon de raids, que es va disputar al Brasil. Aquest mes d’octubre, s’ha dis-putat el Ral•li dels Faraons, que és l’última prova del campionat del món.

4Ja s’han presentat dos dels tres audiovisuals de memòria història que ha elaborat l’Ajuntament d’Avià. Els DVD s’han fet a partir d’entrevistes a 47 persones grans de tot el municipi, que es van col·locar davant de la

Notícies Subvenció per al Molí de Minoves

Marc Coma guanya un ral·li al Brasil

Dos documentals de memòria històrica

càmera i van respondre lliurement a les preguntes que els feien. El resultat van ser hores i hores de gravacions amb declaracions molt sinceres i informacions molt interes-sants sobre la història d’Avià, que s’han muntat en format documental. Les entrevistes es completen amb imatges i documents d’interès que van aportar els mateixos entrevis-tats.“A través de les explicacions de testimonis directes, tindrem no tan sols un llibre viu de la història d’Avià, sinó també la conservació de la visió directa dels seus personatges”, explica la regidora de Cultura, M. del Agua Cortés. “El resultat final és un docu-ment històric de primer ordre, del qual ens hem de sentir

partíceps tots: la gent gran, com a protagonistes directes del projecte i de la història; la gent de mitjana edat, perquè recordin les històries que han sentit a casa, i els més joves, perquè coneguin com s’havia viscut en altres temps i també perquè valorin tant el que tenen ara com el que ja no tenen.”El primer dels DVD tenia com a tema la guerra i la postguer-ra, i el segon, l’evolució de l’economia d’Avià durant les últimes dècades. El segon es va presentar el diumenge 19 de setembre en el marc dels actes de la Setmana de la Gent Gran d’Avià. El tercer documental arribarà a principis del 2011 i donarà detalls de com va ser la vida social avianesa al llarg del segle XX.

8 El Ressò

Un gran homenatge a la gent més gran

Aquest passat mes de setembre, es va celebrar a Avià la 22a. Set-mana de la Gent Gran. Totes les activitats van tenir una elevada participació. Les xerrades eren dirigides a millorar la quali-tat de vida de la gent gran. Es va

parlar de donar vida als anys i de la intel•ligència emocional i es va fer un taller del riure. També hi van haver activitats més lúdiques, com una xocolatada amb l’actua-

ció d’acordionistes lo-cals i un gran bingo.

No hi podia faltar una exposició dels tallers de manuali-tats, costura i pun-ta al coixí, que es

realitzen al casal.Al dinar de germa-

nor de dissabte, hi van assistir 230 persones.

Després d’homenatjar to-tes les persones de 80 anys

amb l’entrega d’una placa com-memorativa, es va fer un

agraïment especial i l’entre-ga d’una placa a Ramon Aymerich per la seva de-dicació durant 14 anys a les caminades del “pa sucat amb oli”. Però no patiu que les camina-des continuaran! Ara, se’n fa càrrec la Maria

Àngels Farràs. Bona ru-ta!

També hi va haver un temps

AVIÀ CELEBRA LA SETMANA DE LA GENT GRAN AMB UNA GRAN PARTICI-PACIÓ EN TOTES LES ACTIVITATS Text: Susanna Campillo. Regidora d’Acció Social

per al record, amb l’exposició re-trospectiva sobre les activitats del casal amb les fotografies d’en Jo-sep Villaró i elo muntatge d’en Rossend Mangot.Des d’aquí també felicitacions als cuiners i a les noies del poble (aquest any els nois tenien partit) que varen col•laborar servint el dinar com a veritables professio-nals. Moltes gràcies!Després de les postres, en Ramon Mas va fer riure els assistents ex-plicant uns quants acudits i la vet-llada va acabar amb l’actuació del grup Aivà.Diumenge es va presentar el se-gon DVD d’Avià en la memòria: “Temps de collita”. Si en l’anterior, “Temps de Revolta”, els avianesos rememoraven les dures experièn-cies de la guerra civil, en aquest es parla de la vida quotidiana d’abans, de les relacions entre ve-ïns, de l’arribada dels avenços tec-nològics, de la vida a les colònies, dels antics oficis, dels nouvinguts i de com el poble va anar evoluci-onant i creixent. Els qui hi esteu interessats a ad-quirir el DVD el podeu comprar a l’Ajuntament.

Acció social “Al dinar de germanor, hi van assistir 230 persones, i totes les que fan 80 anys van rebre una placa commemorativa”

El Ressò 9

Acció social SETMANA DE LA GENT GRAN

Una setmana plena d’activitatsMÚSICA, MANUALITATS, UN BON ÀPAT I UN HOMENATGE ALS MÉS GRANS. Fotos: M. Àngels Farràs

“No hi podia faltar una exposició dels tallers de manualitats, costu-ra i punta de coixí”

“Totes les persones de més de 80 anys van rebre una placa commemorativa”

“La vetllada va acabar amb una actuació del grup de gent gran Aivà a l’Ateneu”

10 El Ressò

Acció social CÀRITAS PARROQUIAL D’AVIÀ

Una crida a la solidaritat dels avianesos i avianesesAJUDES, PROJECTES, RESULTATS I CRIDES DE CÀRITAS. Text: Càritas Parroquial d’Avià

Des de Càritas, us volem fer arri-bar la informació de les activitats que hem organitzat en els últims mesos. En aquest número d’El Ressò, també us fem una crida a la col-laboració amb els projectes que té engegats Càritas Parroquial d’Avià i ho complementem amb un relat de José Real Navarro.

Subvenció de Caixa Manresa a Càritas Parroquial d’AviàL’Obra Social de Caixa Manresa a tornat a confiar en la tasca que duem a terme Càritas Parroquial d’Avià en els dife-rents serveis que oferim.Aquest any hi ha des-tinat 1.950 euros, quan-titat que ajuda d’una mane-ra important a l’economia de Càritas, i ens anima a seguir tre-ballant amb ganes.

Resultats de la campanya de Corpus i el festival de ballet a benefici de Càritas El dia 20 de juny, es va dur a terme a les misses d’Avià i de Grauges la col·lecta benefici de Càritas, i que va destinada integrament a les ne-cessitats de la nostra diòcesi. El resultat va ser de 777 euros a

Avià i 164,72 euros a Graugés. Paral·lelament, el mateix dia es va celebrar el Festival de Ballet a càr-rec dels alumnes i les alumnes de l’escola de ballet M. Alba, partici-pant-hi els nens i nenes que du-rant tot el curs havien assistit a les seves classes. Va haver-hi força assistència de gent al festival, i la participació va ser força bona. Les entrades que es van vendre van ser 215, de les quals, desprès de treure’n les des-peses del festival, en van quedar 457,34 euros nets. Volem fer arribar el nostre agraï-ment a tothom qui hi va col-

laborar. Gràcies a tothom a

ajudar-nos a ajudar!

Crida des de CàritasDes de Càritas P a r r o q u i a l

d’Avià, fem una crida als avianesos

i avianeses a sumar-se al nostre grup de vo-

luntariat.

Necessitem gent per poder anar a fer visites de companyia a gent gran o malalta que es troba amb dificultats per sortir de casa. Últimament, ens trobem amb di-ficultats per cobrir totes les neces-sitats que se’ns presenten. Tu pots!

Per més informació, cal trucar al 93 822 31 55, de 9 h a 13 h.

Una vegada un ric molt adinerat

va entrar en una botiga on s’hi venia de tot.Molt decidit, va preguntar al botiguer:—És veritat que aquí venen de tot?—Sí senyor–, respongué tranquil-lament el botiguer.—Doncs ales-

hores vull comprar el que encara em falta: alegria, amor i felicitat. El botiguer se’n va anar al magat-zem i en tornà amb el que el ric adinerat li havia demanat. I mentre ho embolica-va li preguntà:

El Ressò 11

Acció social CÀRITAS PARROQUIAL D’AVIÀ

—És per a vostè o és per regalar a algú?El ric adinerat va dir sense dubtar:—És tot per a mi. Jo no regalo mai res a ningú.Aleshores el boti-guer li digué:—Doncs miri, així li costarà molt car.Però com que, per al ric adinerat, el

diner no era cap problema, va pagar una quantitat altíssima i se n’anà amb la seva mercaderia.L’endemà es pre-sentà de nou a la botiga, però aques-ta vegada molt enfadat, perquè el que havia comprat el dia abans s’havia

gastat de seguida. I cridant, amb la veu alterada, deia que el botiguer l’havia estafat, que l’havia enganyat.Però el botiguer, amb molta clama li digué:—Calma, amic meu. Això ja passa, que la felicitat, l’alegria i l’amor que es compren amb diners s’aca-ben de seguida. Si realment vol assolir-los i tenir-los sempre amb vostè, se n’haurà de desprendre gratuï-tament i regalar-los sempre que se li presenti l’ocasió de fer-ho.Molt enfadat, el ric adinerat li digué:—Doncs estic arreglat, perquè si les regalo sempre, les perdré. Em gastaré una fortuna

si haig de tornar a comprar-les cada vegada que les rega-li.El botiguer li replicà amb un gran somriure: —Oh no! No és això, amic meu. Quan la felicitat, l’alegria i l’amor es demanen per regalar als altres, no costen res, són gratuïts. I, a més, com més en doni, més en tindrà vostè, perquè creixeran dins seu i vostè se sentirà més feliç, més alegre i ple d’amor. No caldrà que torni a la botiga a demanar-ne més. Sembla estrany, però així ho ha volgut el seu fabricant, i el cert és que sols funcio-nen així. Si no es comparteixen s’apaguen.

UN RELAT PER PENSAR DE

José Real Navarro

Necessitem gent per poder anar a fer visites de companyia a gent gran o malalta que es troba amb dificultats per sortir de casa

Des de Càritas Parroquial d’Avià, fem una crida a tots els avianesos i avianeses a sumar-se al nostre grup de voluntariat

12 El Ressò

Acció social CASAL DE LA GENT GRAN

El mes de juliol, la junta del Casal de la Gent Gran d’Avià va preparar un sopar de cloenda de totes les activitats del Casal. Van participar-hi un total de 80 persones que feien activitats de gimnàstica, taller d’entrenament de la memòria, informàtica, pun-ta al coixí, diferents manualitats i patchwork, i tots van voler cele-brar el final del curs.

Un sopar per relacionar-seEl sopar consistia de diferents plats repartits en taules separades perquè la gent pogués relacionar-se amb tots els assistents. Tots els plats van ser elaborats per la junta del Casal de la Gent Gran. El menú consistia d’un tast de di-ferents embotits, truites, torrades amb escalivada, torrades amb sal-mó fumat, croquetes, api amb for-matge i síndria al cava entre d’al-tres plats, que van poder degustar tots els assistents.

Iniciativa molt ben rebudaEl sopar va acabar amb una cre-mada de rom que va tenir una molt bona acceptació. Aquesta és una iniciativa que va ser molt ben rebuda per tothom i des d’aquí fe-licitem a la junta del Casal per la seva iniciativa i per el bon sopar que vam poder tastar.

Acaben unes activitats i en comencen de novesEL CASAL ESTRENA EL NOU CURS. Text: Lurdes Bover. Dinamització de Gent Gran

Activitats al Casal de la Gent GranPLANIFICACIÓ I HORARIS PER AL CURS 2010-11

4Patchwork. Dimarts, de 17:30 h a 20 h. Inici: 5 d’octu-bre.4Informàtica. Inici: segona quinzena d’octubre.4Punt al coixí. Dissabtes, de 17 h a 19 h. Inici: 26 de setembre. 4Taller de memòria. Dijous de 15:30 h a 16:30 h. 4Gimnàstica gent gran. Dimarts i dijous, de 9 h 10 h. 4Assaig grup Aivà. Di-marts i dijous, de 11 h a 12 h.4Gimnàstica per adults.

Dimarts i dijous, de 10 h a 11 h.4Gimnàstica per adults. Dilluns i dimecres, de 15:45 h a 16:45h.4Manualitats. Dimecres, de 16 h a 18:30 h. Inici: 6 d’octubre. 4Una xerrada un cop al mes. 4Gimnàstica dolça per a gent amb limitacions de mobilitat (problemas de genolls, esquenes). Dime-cres, de 10:30 h a 11:30 h.

SOPAR Un àpat popular va posar punt final a les activitats del Casal

El Ressò 13

L’escola i l’entorn

la Clàudia i el Joan.Dos dels conills, el Roure i el Blanquet, s’han quedat uns quants dies amb nosaltres al celobert de l’escola. Els hem donat pinso, herba, pastana-gues, pa i aigua. Els hem hagut d’alimentar, cuidar i netejar entre tots.Ara estem una mica tristos perquè, com que van arribar les vacances, els vam haver de tornar.4Els nens i nenes de segon hem fet una sèrie dues confe-rències a P5 i a 3r. sobre l’època medieval. Ens ha agradat molt poder explicar coses als altres

ELS NENS I NENES APRENEN EN CONTACTE AMB LA NATURA I AMB VEÏNS D’AVIÀ PER COMPRENDRE MÉS EL SEU POBLE Text: CEIP Santa Maria d’Avià

nens i nenes que potser no sabien. També ens ha agradat moltíssim contestar les pre-guntes que ens feien sobre l’època.4A 2n., també hem treballat el tema de l’aigua. Hem après que s’ha d’aprofitar molt l’aigua perquè un percen-tatge molt petit del total d’aigua de la Terra és aigua dolça. Hem anat a Arenys de Mar, on ens han explicat els diferents vaixells de pesca. Vam fer una classificació de petxines que vam trobar a la platja. Ha sigut molt xulo.

Educació “Al camp d’aprenentatge de Santa Maria, vam trobar restes d’animals, i ens vam animar a tenir conills després a l’escola”

BOSC Els alumnes van anar al camp d’aprenentatge. CEIP STA. M. D’AVIÀ

4El 19 d’abril, els nens i nenes de primer vam anar amb els del Camp d’Aprenentatge a observar el bosc de Santa Maria.Ens vam fixar en plantes, arbres i arbustos com l’argela-ga, el roure martinenc, l’alzi-na, el roser salvatge, l’arç blanc, l’heura, l’esbarzer, la farigola i el timó, entre altres.També vam trobar rastres d’animals: excrements, petja-des, terra remenada, nius, caus de diferents animals com porc senglar, conill, ovella fagina i talp.Vam poder veure conills de bosc que corrien pels voltants de la masia de Santa Maria. I, com que ens va fer molta il·lusió, vam decidir estudiar el conill a la classe.Hem pogut observar diferents tipus de conills ja que alguns nens n’han portat a la classe: la Sira, la Núria, l’Alba, l’Èric,

Cicle inicial

El bosc, l’aigua i l’edat mitjana

14 El Ressò

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

4Aquest curs, els alumnes de 5è. hem treballat un projecte sobre el joc. És un projecte que s’acaba amb una sortida per conèixer millor el nostre municipi i es compte amb l’assessorament dels mestres del Camp d’Aprenentatge.Per conèixer com ha evolucio-nat el joc des dels nostres avis fins avui, hem fet un seguit d’activitats.Van venir a la nostra classe quatre avis del poble a fer-nos unes xerrades: el Josep Villaró, avi de la Joana; el Florenci; la Montserrat, mare del Jaume i el Lluís de cal Lluc.

Ens van explicar moltes coses de com era la seva vida quan tenien més o menys la nostra edat i concretament dels jocs i com jugaven ens van dir que:–No tenien gaire temps per jugar perquè havien d’ajudar en les feines de casa: cuidar el bestiar, anar a buscar aigua, escombrar...–Podien jugar una mica a l’hora del pati durant el poc temps que van anar a l’escola o mentre guardaven el bestiar.–Les joguines se les feien ells perquè els Reis no els en portaven i tampoc no hi havia diners per comprar-ne.–Els nens i les nenes jugaven per separat.–Solien jugar a fora amb els germans o amb algun veí si en tenien. Ens van dir que, normalment, el pare, no els deixava jugar a dins de casa.–Els nens, amb troncs, es fabricaven escopetes i fones que disparaven de debò. I amb

Educació superior

Un projecte sobre els jocs d’ahir i d’avui

llaunes o fustes es feien camions o cotxes. També jugaven a lluites, al cavall fort, a bales o al marro amb pedre-tes.–Les nenes solien jugar més a pares i a mares, saltar a corda, també amb alguna nina, si en tenien o si no se la feien amb draps.–També ens van explicar que amb pinyols de préssec es

feien xiulets. I es feien xan-ques per caminar, amb bran-ques de ginebra.–Ens van comentar que men-tre guardaven el bestiar s’entretenien molt amb el sol i les ombres, que els servien per endevinar l’hora, ja que no tenien rellotge.–Els que vivien al poble recor-den que jugaven al mig de la carretera perquè gairebé mai

4L’Aleix Perea, de 5è, va obtenir el tercer premi de narrativa a nivell de Catalunya en el concurs literari Sambori organit-zat per Òmnium Cultural amb l’obra “L’espantao-cells de cal Xoriguer” i el va recollir el passat 21 de maig a la sala d’actes de La Pedrera a Barcelona. Anteriorment, havia estat guardonat amb els premis literaris del Liven i el Sambori Òmnium de la Catalunya Central.També l’Alba Soares, de 6è, amb “La gent gran i els xics” va resultar guanyadora del primer premi en la categoria de poesia fins a 15 anys en la 27a edició dels Premis Bages Juvenils de Litera-tura on també hi col-labora Omnium Cultural. I el David Rial de 6è també va ser guardonat amb un accèssit en els premis literaris Liven amb l’obra: “La història d’un cabell”.

Premis literaris per a l’escola

L’estiu s’acaba i els ocells marxen a llocs més càlids. A

mi també se m’aca-ba la bona vida, perquè aviat em guardaran al por-xo fins l’any que ve. Perdó, m’hauria d’ha-ver presentat abans, sóc l’espantaocells de cal Xoriguer. Cal Xoriguer és una finca molt gran, té camps de conreu, horts, arbres fruiters, basses, molts coberts per guardar les eines i la vianda que cullen... I la meva feina consisteix en evitar que els ocells s’acostin a la zona. Encara que a vosaltres

El Ressò 15

us sembli insignifi-cant, la meva tasca té molta responsabili-tat: no deixar que s’acostin els ocells als camps de conreu i als

arbres fruiters.Però la vida d’un espantaocells és molt més que fer allunyar les aus. Dia rere dia, faci fred o calor, faci

vent o plogui jo sóc allà present obser-vant la finca.N’he vist de tots colors! Un dia els dos fills de l’amo van venir a veure’m i em van posar un bigoti,

no us podeu imagi-nar el goig que feia i la gràcia que em va fer a mi veure’ls tan enriolats. Un altre dia van arribar uns operaris per arreglar l’aigua i, a un d’ells li vaig cridar l’atenció. Era un xicot prim, alt, i em va semblar ben forçut vestit de blau de cap a peus. Mai no he entès per què ho va fer, però l’home em va posar la cadena que duia al coll i se’m va mirar i remirar tot satisfet.També recordo que una vegada, una parella de turistes, van passar per allà; se’ls veia molt que eren forasters perquè tenien la cara i el clatell vermells com un pebrot. Qui sap si anaven a Girona. Em

van tirar fotos a tort i a dret. La dona tenia una càmera i l’home una altra. No cal que us expliqui el mal que em feien els ulls quan retrataven amb el flash. Me’n van fer més de quatre dese-nes i semblava que mai havien vist un home de palla amb barret plantat al mig del camp.Ara bé, el que més m’agrada de la meva feina és que a finals d’estiu, em faig amic dels ocells que ja no tenen por de mi perquè fa molt de temps que em veuen allà quiet com un estaquirot i se m’acosten; ja s’han adonat que sóc inofensiu. Aquest estiu m’he fet amic d’una mare pardal i

els seus pollets. La mare és més aviat rabassuda, cantaire i em mira com pre-guntant-me què hi faig allà. Els fills són nervio-sos, juganers i can-taires, però ho fan molt fluixet i quan passen volant pel meu costat em fan pessigolles i m’aixe-quen els cabells de palla.Em sap greu veure venir en Perico, l’amo de la casa, amb una saca als braços per guardar-me, perquè m’agrada tant la meva feina que ja espero impacient l’estiu de l’any que ve per poder-me tornar a plantar al mig del camp i començar de nou a tafanejar-ho tot.

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

UN CONTE ESCRIT PER

Aleix PereaGUARDONAT AMB EL PREMI

LIVEN I EL TERCER PREMI SAM-BORI D’ÒMNIUM CULTURAL

passaven cotxes.–També ens van ensenyar a jugar al marro de nou i ens ho vam passar molt bé.

Després d’aquestes interes-sants xerrades dels avis, vam fer una enquesta als nostres pares per saber com jugaven ells quan tenien la nostra edat i algunes de les coses que ens van dir són aquestes:

–Normalment, jugaven al carrer i solien ser força de colla. Tot i que vam veure que la mare d’una nena que vivia Barcelona no podia sortir al carrer a jugar pel trànsit o alguns altres pares que vivien a pagès no tenien nens per jugar i els seus jocs eren més individuals.–També ens vam adonar que alguns dels seus jocs preferits,

nosaltres encara hi juguem bastant, com: cuc amagar, a futbol, a nines, cuineta, amb cotxes i camions, parxís, dòmino, cartes, etc.–Però hi ha uns altres jocs que ells hi jugaven molt i nosaltres gairebé no hi juguem mai, com: passar l’anell, cavall fort, a xapes, a indis i americans, la sabateta de la ring-ring, juegos reunidos Geyper, etc.

16 El Ressò

4Durant l’últim trimestre, vam fer l’excursió de final de curs. Ens ho hem passat molt bé perquè hem anat a l’Aqua-ri de Barcelona. Allà ens han explicat moltes coses dels peixos. Ens han dit que si els peixos tenen molts colors solen ser d’aigües tropicals. Hem vist el Nemo però aquells nois ens han dit que no és el seu nom, es diu peix pallasso. També hem vist un aquari molt gran en què hi havia taurons mascle i feme-lla. Ens ha agradat molt. En una altra peixera hem vist cavallets de mar i ens han dit que el mascle és el que cuida els ous d’on neixen més cavallets.

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

–Una altra cosa que vam veure amb l’entrevista als pares és que ells, com els avis també jugaven, normalment, nens i nenes separats. Tampoc tenien tantes joguines com tenim ara nosaltres i també algunes se les fabricaven ells mateixos.

I, per acabar aquesta evolució del joc des dels avis fins avui, als nostres dies, nosaltres a la classe, per parelles, hem fet unes fitxes dels jocs que ens agrada més jugar. També n’hem parlat i hem arribat a les següents conclusi-ons:–Nosaltres, normalment, juguem nens i nenes junts.–Tenim moltes joguines i amb algunes no hi juguem mai. I també gairebé totes són comprades, poques vegades ens les fem.–Els jocs d’avui dia són més competitius perquè juguem molt a futbol, a bàsquet, a pitxi..., on un equip guanya i l’altre perd.–A l’escola juguem a jocs col·lectius mentre que fora de l’escola són més individuals.–També hem vist que els nens que vivim aquí a Avià sortim més a jugar al carrer que els que viuen a Berga.–Avui dia tenim molts jocs electrònics, que abans no hi eren i també passem estones a l’ordinador o mirant la televi-sió.–Per últim, ens hem adonat que, amb els anys, les coses evolucionen i canvien, i els jocs no en són una excepció.

“Els alumnes de 5è vam explicar les nostres activitats al Casal de la Gent Gran d’Avià i a la gent de Càritas”

“Els d’educació infantil vam fer l’excursió final de curs a l’Aquàrium de Barcelona, on van conèixer el peix pallasso”

4El dia 28 d’abril, els alumnes de 5è vam anar al Casal de Gent Gran d’Avià, a Càritas, a fer una xerrada en la qual vam exposar diversos treballs que hem fet durant el curs: el projecte sobre el joc, conferèn-cies, cançons sobre la història de Catalunya, la vida i lectura de poemes de Joan Maragall, presentació d’un power point sobre els Drets dels Infants, perquè el novembre del 2009 va fer 20 anys que es van aprovar... Ens va agradar molt poder compartir el nostre treball escolar amb un seguit de persones del poble i també hem trobat molt interessant conèixer les activitats que aquesta agrupació humanità-ria porta a terme per ajudar a persones necessitades.

Els alumnes fan una xerrada a Càritas Excursió a l’Aquàrium

de Barcelona

EXCURSIÓ Els alumnes van anar a l’Aquàrium. CEIP STA. M. D’AVIÀ

Educació infantil

El Ressò 17

Tallers per a la festa

La Regidoria de Cultura de l’Ajun-tament d’Avià organitza tres ta-llers dins el programa Festcat Ta-llers per a la Festa. Com en la passada edició, aquest curs 2010-2011 els tallers tenen la finalitat de dinamitzar les festes del Segar i el Batre, així com elaborar elements que provoquin la participació en la festa de forma més activa per part dels avianesos i avianeses.Tallers per la festa és un programa del Centre de Promoció de la Cul-tura Popular i Tradicional Catala-na del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.S’organitza territorialment i, a la Catalunya Central, és coordinat per l’associació cultural Solc Mú-sica i Tradició al Lluçanès, i s’ha originat a partir de la proposta i petició realitzada per l’Ajunta-ment d’Avià.La participació és gratuïta.

Taller de música tradicionalProposta de taller adreçat a perso-nes que tenen coneixements mu-sicals i interessos en conèixer i de-senvolupar activitats musicals dins el context de la música tradi-cional.

temporada mitjançant les tècni-ques de confitat i de conserva de productes d’horta i fruiters. Aprendre a cuinar plats amb aquests productes.Així, aprenem a valorar la conser-vació dels productes que no po-dem tenir en altres èpoques de l’any i que volem gaudir quan no és la temporada, tan per utilitzar en l’època de la sega (primavera-estiu) com a l’hivern. També apre-nem a conscienciar-nos de la im-portància d’utilitzar productes de temporada a la cuina i de com po-dem gaudir d’aquests productes en altres èpoques de l’any, tal i com s’ha fet a pagès tota la vida. Places limitades.

Taller de fotografia etnològicaTaller de fotografia que té la fina-litat d’aprofundir en tècniques fo-

togràfiques per realitzar fo-tografies en un marc concret, és a dir, aprendre tècniques per fotografiar persones en moviment tre-

ballant amb les eines, així com fer fotografies d’objectes materials relacionats amb les activitats agrí-coles. Aquest taller ha de perme-tre augmentar la participació de persones d’Avià amb inquietuds per la fotografia i crear un patri-moni fotogràfic sobre les tasques agrícoles.

LA REGIDORIA DE CULTURA ORGANITZA TALLERS DE MÚSICA TRADICIO-NAL, CUINA DE PAGÈS I FOTOGRAFIA ETNOLÒGICA LLIGATS A LA FESTA DEL SEGAR I EL BATRE. Text: M. del Agua Cortés. Regidora de Cultura

Cultura “Les sessions tenen la finalitat de dina-mitzar les festes i elaborar elements que provoquin una participació més activa”

Taller de cuina de pagèsCom a continuïtat del taller que es va realitzar el 2008, ara proposem mostrar altres aspectes de la cui-na tradicional, que són presents en l’època de sega o en l’economia d’autosuficiència als masos.Finalitat del curs: aprendre a con-servar els productes de fora de

Dins la festa del Segar i Batre, el concert de música tradicional és un dels actes arrelats que la iden-tifica, volem potenciar aquest fet i treballar una proposta de futur de posar en marxa un espectacle musical a l’entorn de la festa.Objectius: aprofundir en el conei-xement de la música tradicional aprenent diferents peces cantades així com la possibilitat de tocar-les amb diferents instruments re-lacionats amb aquest tipus de mú-sica (gralla, acordió diatònic, violí...).

18 El Ressò

Cultura

Avià estrena la ruta de l’aigua i de la terraDes d’aquest estiu hem posat a l’abast de tothom dos fulletons in-formatius que proposen a aviane-sos i visitants dues propostes per conèixer el nostre territori i el pa-trimoni que podem trobar al nos-tre entorn. És una proposta de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Avià dins la iniciativa A pagès desco-breix, de la que ja vàrem veure el primer producte d’abast territori-al amb La Ruta Ramadera.La intenció principal és posar en valor un territori en que la seva base ha estat l’economia agrícola des que l’home s’ha assentat a la zona, és a dir, ben bé des del neo-lític.

Elements d’interèsPer això us proposem La ruta de l’aigua i La ruta de la terra, totes dues relacionades directament amb petites instal·lacions museo-

gràfiques que aviat estrenarem en diferents equipaments munici-pals d’Avià per posar a l’abast de tothom el nostre patrimoni cultu-ral. Les dues rutes agrupen elements d’interès repartits per tot el muni-cipi d’Avià, però no són linials, és a dir, no tenen un punt d’inici i un punt de finalització, sinó que es poden visitar segons les preferèn-cies de cadascú.La ruta de l’aigua dóna a conèixer els molins que hi ha a Avià, molts dels quals van ser centres de pro-ducció agrícola ja en l’Edat Mitja-na.La ruta de la terra agrupa ele-ments remarcables del municipi al voltant de l’agricultura, que ha estat el principal mitjà de vida dels avianesos i avianeses des de l’època ibèrica fins fa poques dè-cades.La regidora de Cultura, Maria del

Agua Cortés, diu que “les noves rutes no són només una proposta de coneixement del territori i de l’evolució històrica, sinó també una eina per donar suport a les instal·lacions museogràfiques que repartirem per tot el municipi”.

Instal·lacions museogràfiquesEls dos itineraris estan relacionats amb els tres espais museogràfics que s’obriran a Avià entre aquesta tardor i la primavera que ve. El primer s’instal·larà en el nou Local Social de Graugés i consisti-rà en una maqueta de l’antiga co-lònia agropecuària, complemen-tada amb diferents plafons explicatius. El segon serà al nou Hotel d’Enti-tats, en ple nucli històric d’Avià, i explicarà l’economia agrícola, les tasques de segar i batre i l’evolució del poble a l’entorn de l’agricultu-ra des d’una perspectiva històrica

Dos nous fulletons indiquen els punts d’interès del pobleLES PROPOSTES TURÍTISQUES VAN LLIGADES AMB ELS NOUS ESPAIS MUSEOGRÀFICS

El Ressò 19

Cultura RUTES

Avià estrena la ruta de l’aigua i de la terrai patrimonial. I el tercer s’ubicarà al Molí de Mi-noves, que pròximament es res-taurarà, i difondrà la importància que van tenir el molins pels page-sos d’Avià des de l’edat mitjana.La marca A pagès descobreix ens ha de servir de paraigua per aple-gar tot tipus d’iniciatives cultu-rals, socials, econòmiques,....que generin vitalitat al nostre entorn i, per tant, que reverteixin en el nostre benestar com a poble.

Estimar el que ens envoltaEl coneixement del territori on vi-vim i la seva història són els pri-mers passos per estimar el que ens envolta i per mostrar a les al-tres persones tot allò del que ens sentim orgullosos perquè, d’una manera o altre, es tracta de les nostres arrels.Trobareu els fulletons a l’Ajunta-ment d’Avià, als equipaments tu-rístics del municipi i comarca, i una versió en pdf a la nostra pàgi-na web a l’apartat de cultura.

De la història agrícola a la naturaTEXTOS D’INTRODUCCIÓ DELS DOS PLÀNOLS

4Avià és un territori eminentment agrícola, ja que des del neolític es van cultivar camps com a sistema bàsic de manuten-ció, que s’ha mantingut fins als nostres dies. Per això, la nostra història està vinculada estretament a la terra i la nostra gent encara ara conserva aquest esperit de relació amb l’entorn. Coneixeu de la mà d’aques-ta ruta els elements que tenen relació amb la page-sia, amb els trets identitaris d’un poble que s’ha forjat arran de la terra.

4Els molins d’Avià van ser importants centres produc-tors des de l’Edat Mitjana, utilitzant la força hidràuli-cade les rieres que traves-sen el municipi i que van permetre moldre cereals i guix en diferents èpoques, així com escairar blat de moro. Molts d’ells també tenien una ferreria, com-plement indispensable per a l’agricultura. La ruta que us proposem rememora aquest passat i ens ha de servir per mante-nir l’essència d’aquests puntals de l’economia agrícola de pagès.

Territori agrícola Molins hidràulics

20 El Ressò

Des de l’Ateneu d’Avià, us fem arribar a través d’El Ressò un petit avanç de les activitats que hi ha previstes per als pròxims mesos: 4Festa de Sant Serni. 24 de octubre. Pubilles, missa amb la Coral d’Avià, dinar dels col-laboradors, gegants i esbart dansaire. 4Cursets. Es faran durant els mesos d’octu-bre i de novembre, amb aquests temes: - Fruits de la tardor - Flors seques - Licors4Concurs de fotografia. Prevista per al mes d’octubre. Podeu consul-tar les bases i els premis del concurs en progra-mes a part. 4Balls cada dijous i cada diumenge a la tarda. La temporada ja va començar el passat 3 d’octubre. 4Festa del pubillatge, elecció de la pubilla i l’hereu d’Avià. Dissabte, 20 de novembre. Hi haurà un aperitiu, un concert a l’Ateneu i un sopar al CEIP Santa Maria d’Avià. 4Concert de Santa Cecília. Diumenge, 21 de novembre. 4Concurs de pessebres i postals nadalenques. Es farà el pròxim mes de desembre. 4Jornada solidària de l’ONG Waukikay Avià-Avià Solidari. Data per determinar.

Ateneu

Potser semblarà una mica exage-rat parlar del Nadal quan tot just acabem de deixar l’estiu enrere, però ja sabem que el temps passa molt de pressa i no ens n’adona-rem que ja hi serem. El Nadal es converteix en una vo-ràgine de consum que fins i tot fa que les persones més consciencia-des perdin el nord de la feina que han fet la resta de l’any.Aquest any, en que molts de no-saltres (alguns de manera dramà-tica) patim les conseqüències de la crisi econòmica, és un bon mo-memt per posar en pràctica el consum moderat i responsable. Lluny de deprimir-nos podem util.litzar la imaginació i el que te-

nim al nostre abast per fer un Na-dal diferent i tornar a l’essència d’aquesta festa, prioritzant la qua-litat en front la quantitat.Des d’aquí us apuntem algunes petites idees per aplicar les 3R i te-nir un Nadal més ecològic, més econòmic i més solidari. Reduïm- Busquem regals de comerç just i ecològics- Comprem o fabriquem nadales de cartonet reciclat- Comprem localment, ja que el comerç de proximitat és més sos-tenible.- Refusem l’empaquetament ex-cessiu dels regals.

Les festes de Nadali el medi ambientCAL SEGUIR LES 3 R: REDUIR, REUTILITZAR I RE-CICLAR. Text: Susanna Campillo. Regidora de Medi Ambient

REGALS Els regals de Nadal també poden respectar el medi. ARXIU

Medi ambient

El Ressò 21

“El Nadal es converteix en una voràgi-ne de consum I fins i tot les persones més conscienciades perden el nord”

“És millor regalar una entrada de teatre que una bagatel·la que aca-barà al fons d’un calaix”

- Comprem aliments ecològics i de comerç just per regalar Reutilitzem- Organitzem un amic invisible de joguines i regals fets amb objectes i material de refús reutilitzats- Un cop oberts els regals, guar-dem els papers de regal en bon es-tat per embolicar regals l’any vi-nent.

ReciclemNo oblidem, sobretot en aquestes èpoques, de dur als contenidors de reciclatge els diferents residus, ni de reciclar les restes de menjar per fer compost.

CompensemCal intentar simplificar i desma-terialitzar el Nadal en la mesura del possible. Per exemple, és mi-llor regalar una entrada de teatre que una bagatel·la que acabarà al fons d’un calaix. Cal intentar que cada dia sigui diferent en algun sentit: dibuixar les felicitacions de Nadal, fer-ne una d’especial per a cada familiar i amic, fer un pesse-bre original, cercar un arbre que pugui viure tot l’any a la terrassa o al jardí i decorar-lo amb guarni-ments que nosaltres mateixos fa-bricarem de reciclatge, anar a es-coltar nadales o inventar-ne de noves, visitar un pessebre vi-vent….

Nens i nenes Inculquem-los que més impor-tant que la quantitat és la qualitat del joc i l’experiència d’aprenen-tatge. Pensem en quins productes de ca-sa podem reutil.litzar per fer un taller de joguines reciclades, per

exemple:- Pots de iogurt per fer un telèfon amb un cordill- Cilindres de paper de cuina per fer unes rodes de cotxe- Brics per fer titelles- Pots de llet de llauna per guarda-hi objectes petits- Llana per a ninots o borles o per decorar el nadal- Caixes de cartró per fer un teatre de titelles i cotxes- Roba vella per fer disfresses- Revistes, catàlegs i diaris per fer “collages”- CDs vells decorats o pintats per fer mòbilsSi escriviu “joguines reciclades” en qualsevol cercador d’Internet, hi trobareu un munt d’idees, i a les llibreries també hi ha llibres que tracten aquest tema. També si escriviu “Nadal sostenible” troba-reu webs amb idees interessants per estalviar i ser més ecològics.A la web de l’Ajuntament d’Avià, en l’apartat de “Medi Ambient/ propostes” hi trobarem adreces i propostes de jocs i llibres per fer regals respectuosos amb el medi ambient.

També podeu consultar www.re-util.net, un web d’intercanvi gra-tuït, amb anuncis d’usuaris per bescanviar mobles, aparells elèc-trics i electrònics, articles infan-tils, llibres...Separem amb els nostres fills jo-guines que ja no utilitzin però que estiguin en bon estat per que hi puguin jugar altres nens i nenes amb pocs recursos. A Berga, Càri-tas en recull durant tot l’any. Us n’adjuntem les dades:Càritas Parroquial c. Castellar del Riu, 1BergaTel. 93 822 31 55caritasberga@terra.esL’horari és de 9 h a 14 h. També podeu dirigir-vos a Creu Roja: Creu Roja / Creu Roja Joventutc. Barcelona, 26BergaTel. 93 821 33 11joventut.bergueda@creuroja.org

Part de la informació d’aquest arti-cle està extret del llibre “El Llibre de les 3R” de Susanna Martínez i Jordi Bigues.

RECICLATGE Fins i tot amb unes pedres es poden fer joguines. ARXIU

22 El Ressò

Medi ambient ARBRES

(Quercus)

Distribució i hàbitat Fotografia

A Avià, el podem trobar a...

Arbre mil·lenari i feréstec, molt resistent i adaptat a condicions de zones seques i caloroses de la regió mediterrània, capaç de proporcionar a l’estiu una ombra acollidora sota la seva capsada rodona i den-sa. Viu a la plana i a la mitja muntanya formant un bosc típic, l’alzinar.Té un creixement molt lent i per aquest motiu són de gran valor els grans exemplars. Necessita de l’ombra d’altres arbres en els primers anys de vida.Arbre perennefoli. La seva fulla característica, de color verd fosc per sobre i blanquinosa i peluda per sota, està molt adaptada per evitar la pèrdua d’aigua i aguantar les sequeres pròpies del clima mediterrani.Un mateix arbre té flors masculines i femenines però situades a en diferents llocs.Els fruits són glans, que antigament es feien servir per alimentar el bestiar. La fusta és dura, es fa servir per fer eines agrícoles i per obtenir-ne carbó.

- Avinguda Pau CasalsA Avià, tenim la sort de tenir alzines com alineació d’arbrat viari, cosa gens habitual i diferents exemplars aïllats al Parc, que són d’una qualitat paisatgística excel·lent. N’hi ha uns 11 exemplars de viari.

(Negundo)

Distribució i hàbitat Fotografia

A Avià, el podem trobar a...

De la família de les aceràcies, ha heredat poca cosa de la bellesa dels seus parents. És de creixement rà-pid, una qualitat que se solia valorar en l’abrat viari. Té un aspecte desmanyotat, amb branques despentina-des, verticals i separades unes de les altres, pot viure en la majoria de sòls i és molt resistent a la sequera.La família agrupa un centenar d’espècies, originàries d’America del Nord. Els negundos s’han instal·lat a les ciutats com si fossin autòctons del sud d’Europa i s’han escampat per tot arreu. Són arbres de fulla com-posta de color verd clar i brillant, que a la tardor es tornen grogues i després vermelles.És molt resistent i rústic però fa anys que s’ha deixat de plantar en moltes ciutats per diferents motius, so-bretot per la poca estètica de la forma i per la constant pèrdua de fulles que tenen en ambient càlids. Aquesta característica és molesta pel ciutadà i sobretot per la neteja dels carrers.

- Carrer Serra Hunter - Carrer Sant Isidre - Avinguda Pau Casals - Carrer Francesc Macià

Continuem amb aquest número d’El Ressò un seguit de fitxes per apropar-nos als arbres del

nostre municipi. Col·leccioneu-les!

És l’arbre majoritari a Avià, amb 140 exemplars.

El Ressò 23

Resistència en bttSE CELEBRA PER TERCERA VEGADA LA PROVA DE 2 HORES DE RESISTE`NCIA EN BICICLETA DE MUNTANYA Text: Avià Cop de Pedal

Esports “Serà un circuit molt tècnic i revirat, que no deixa ni un moment de descans als corredors i a les seves bicicletes”

BICIS Sortida de les 2 hores de resistència del 2009. FANI VILALTA

S’acosta la tardor i amb ella les 2 h de resistència en btt d’Avià, orga-nitzada per Avià Cop de Pedal Club Ciclista amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Avià.A les 16 h del dissabte 23 d’octubre es donarà la sortida tipus Le Mans, a la tercera edició de les 2 h de resistència en btt per parelles d’Avià.El circuit tancat serà com cada any pels voltants del nucli d’Avià, amb trams de pistes, corriols, zo-na boscosa i alguna sorpresa per a fer el circuit mes divertit, amb la zona de boxes situada a l’aparca-ment de la plaça de l’Ateneu al mateix centre del poble. Tothom hi pot veure com es cor-redors realitzen els relleus, les re-paracions, com escalfen i com es refan de les voltes a un circuit molt tècnic i revirat, que no deixa ni un moment de descans als cor-redors participants i a les seves bi-cicletes.

Premis també per als localsUn màxim de 60 equips podran pendre part a la cursa, amb pre-mis per als 3 primers classificats masculins i femenins.

També s’endurà premi el primer equip local, i hi haurà alguna altre sorpresa.Tots els corredors tindran obsequi de la cursa i es sortejarà multitud de productes de la terra i material ciclista.Com sempre, per als mes petits, es disposarà un gran inflable per a fer l’estada mes entretinguda.Les inscripcions es realitzen a la

web d’Avià Cop de Pedal, a on a mes trobareu tota la informació de la cursa, així com el reglament.Els preus son els mateixos que els últims anys.30 € per equip federat, si algun corredor no està federat caldrà abonar 5 € per l’assegurança d’un dia.Us esperem a tots el pròxim 23 d’octubre a Avià.

24 El Ressò

Opinió “Com ha anat la Festa Major? Doncs molt bé. Per què? Doncs perquè sí, tots sabem el perquè,

que per casualitat no surten les coses. S’ha de treballar i estar-hi predisposat. Es a dir posar-hi il·lusió i ganes. Perquè val a dir que la Festa Major de Graugés és de tots. Les famílies col·laborem econòmicament i amb treball desinteressat, no esperem que ens ho donin tot fet. Volem i diem la nostra. Per això la Festa Major surt bé, perquè hi ha espai i feina per a tots. És vol que tothom, en un mo-ment o altre, s’ho passi bé sense deixar de banda les tradicions. El temps ens ha intentat fer la guitza, primer patíem per la pluja, i al final hem patit fred. Però som de pagès i no ens hem encongit, mai tant ben dit, pel fred i hem sortit i gaudit de tot. Divendres al foc de Sant Isidre, amb la mullena inclo-sa, hi va haver-hi molta assis-tència, els components de Sac i Ganxo ens van cantar les havaneres molt bé, ens van fer passar una molt bona estona. El jovent ja anava arribant i la gent gran encara hi era. Els joves tampoc es van arronsar pel fred, i el concert també va anar sobre rodes. Cal remar-

car el civisme del jovent i trencar el tòpic que els joves.... ja se sap. Doncs el que sabem és que s’ho van passar molt bé i no hi va haver cap incident. Dissabte a la tarda els va tocar l’hora als nens que van gaudir d’allò més amb el tobogan inflable, els tallers de jocs tradicionals, la pintura facial i el circuit de bicicletes. Pels més grans el segon dual slalom, amb molta participa-ció, consolidant així un altre esdeveniment.

La feina del jovent A aquest jovent també cal agrair tota la feina desinteres-sada, ells van marcar i des-marcar el circuit, a part de dissenyar-lo, i al vespre a sopar amb tot el veïnatge, un altre èxit. Es pot dir que és l’únic cop a l’any que ens trobem tots i fa goig veure la carpa plena de gent que va des de pocs mesos de vida fins als avis. En Pep Graus i en Jaume Fíguls ens van conduir una quina de conya en la qual ens va passar el temps d’una volada, entràvem a sopar a 2/4 de 10 i de cop i volta ja era la 1 de la matinada! bona senyal.

Diumenge, Missa Major, cantada per la Coral d’Avià, com sempre molt bé, i desprès sardanes amb la cobla Piri-neu, tot amb molta participa-ció. I l’altra por que teníem, el Barça és jugava la Lliga a les 7 de la tarda i nosaltres comen-çàvem el Ball de Gala a 2/4 de 7. Ai quina casualitat!. Doncs també va anar molt bé. El Barça va guanyar la lliga i la carpa estava plena de balla-dors. De Gala, com sempre...., fantàstics. I dilluns un record pels que ja no hi són, però que sense ells nosaltres ni estaríem aquí ni seriem com som. La Comissió de la Festa Major de Graugés és conscient que sense el suport de moltes persones poca cosa podria fer, perquè com ja hem dit abans, hi ha molta gent que treballa, per tant i com que som tants, no direm noms, no ens descui-déssim algú. Per començar el nostre agraïment a tots els veïns de Graugés per la col•laboració econòmica, per la seva assistència a tots els actes i per la bona predisposi-ció al canvi d’ubicació de la carpa. Després, a totes les persones, siguin o no de Graugés que s’hi posen per un cap quan fa falta, que és moltes vegades, sobretot pel sopar. Preparar 216 sopars per nosaltres que estem acostu-mats a cuinar per casa, no és fàcil. Moltes gràcies a totes les persones que van acabar menjant-se el sopar fred, als que es van quedar fins tard, als que es van llevar d’hora per

La Festa Major de GraugésCOMISSIÓ DE LA FESTA MAJOR

“

El Ressò 25

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

fer neteja, als que es van cuidar de tot de detalls que fan un bon conjunt. Com hem dit abans, gràcies al jovent organitzador de les bicicletes, que van estar per les bicis i també per altres tasques; al jovent que va estar en la feina del concert, en la resta d’actes, i en la preparació de la festa; a la brigada municipal, que per deixar-nos l’espai de la festa major en bones condicions van treballar sota la pluja; a l’Ajuntament en general i al Regidor de Festes en particu-lar que, quan convé és multi-plica, no ens ha deixat de la mà en cap moment, té soluci-ons per tots els petits terra-bastalls d’última hora; Als membres de la Comissió de Festes que ja no hi són per deixar-nos el camí marcat i als nous membres que s’han afegit aquest any per la seva bona predisposició.Com ha anat la Festa Major? Doncs molt bé. Per què? Doncs perquè no podia ser d’una altra manera.

La manifestació que el dia 10 de juliol va convocar Òmnium Cultural, juntament amb centenars

d’associacions, sindicats i partits polítics catalans, va rebre una resposta popular massiva als carrers de Barcelo-na. Absoluta. Un milió i mig

de persones van fer seu el lema “Som una nació. Nosal-tres decidim”.La constatació que Catalunya és una nació respon a una realitat històrica i social, així com a una voluntat de futur, avalada majoritàriament pels representants democràtics del poble de Catalunya al seu Parlament. És una constatació que inclou també el nou Estatut d’autonomia, tot i que el Tribunal Constitucional l’hagi volgut desvirtuar redu-int-la al folklore sense vincula-cions jurídiques. La segona part del lema de la manifesta-ció –que és alhora un compro-mís– va més enllà. Implica una acció. Una acció contra la mateixa sentència del Consti-tucional que ha desvirtuat la voluntat majoritària de l’elec-torat català expressada en referèndum. Una acció perquè ningú continuï decidint en nom dels catalans i catalanes. Perquè siguin aquests qui decideixin el grau de sobirania del país.Per això, no n’hi ha prou amb la reivindicació. Cal assentar les bases que possibilitin i vertebrin la decisió del poble

de Catalunya. Després de la manifestació, cal, doncs, actuar amb coherència. En aquest sentit, davant aquest 11 de Setembre, Òmnium:1) Fa una crida a totes les associacions i organitzacions que van assistir a la manifesta-ció perquè vagin més enllà. Perquè renovin l’esforç col•lectiu que pressioni els partits per avançar en el projecte nacional compartit.2) Apel•la a tots els catalans i catalanes a prendre conscièn-cia de l’agressió que viu el país i que siguin protagonistes de les actituds transformadores que necessita aquest moment històric, així com de l’exigència nacional ambiciosa que reque-reix.3) Reconeix l’esforç dels partits polítics catalans, que han superat l’estratègia electoral, per haver pactat al Parlament una declaració conjunta contra la sentència del Tribunal Constitucional, encara que hagi estat de mínims. Lamen-tant, però, que aquesta no s’hagi pogut traslladar al Parlament espanyol.4) Demana als representants polítics del poble català, després de les pròximes elecci-ons, una línia coherent amb aquest compromís nacional.5) Es compromet a seguir treballant el lideratge de la societat civil per restar alerta davant qualsevol invasió que conculqui la voluntat democrà-tica dels poble català i el seu dret a decidir.Som una nació. Nosaltres decidim!

L’Onze de SetembreÒMNIUM CULTURAL

26 El Ressò

Això era el dissabte 12 de juny d’aquest any. Passàvem uns dies de vacances a Astúries, a casa del

meu germà Enric, on ja treba-llava des de feia uns quanta anys. I a fe de Déu que varen ser uns dies de pluges intenses i persistents. A la primera tarda de passejar per Candás, els paraigües no varen pas evitar el xop-xop dels peus amarats d’aigua dins d’unes sabates que no es queixaven perquè no en sabien. L’ende-mà al matí vam fer una excur-sió cap a l’interior, valls amunt i camí de la muntanya. L’in-dret és conegut com la senda del oso i comença passat el poble de Trubia, que porta el nom del riuet que neix més amunt. El cas és que el Trubia ja baixava una mica tèrbol i esberat per les pluges de més amunt, però si t’hi fixaves bé podies fins i tot observar com el nivell de les aigües anava pujant visiblement minut a minut; és a dir, que d’aquella escala de pedra que s’hi veia a l’altra riba, se n’anaven ama-gant els graons inundats. Tant és així que vam decidir que el més prudent era tocar el dos. I així ho vam fer, substituint el turisme de natura pel de cultura a la ciutat d’Oviedo.

La nostra sorpresa va arribar al vespre d’aquell mateix dia, quan la nostra germana Eva ens va enviar a través del mòbil una foto escandalosa de la riera d’Avià al seu pas pel Molí de la Coromina, on havia desbordat la seva conca natural per inundar parcial-ment els baixos de la casa, els horts del voltant, els planells, els camins i el pont de la font de la teula. Ja em puc imagi-nar el soroll atronador dels saltants del gorg de cal Janó o de la plantada. Vam quedat

“

Ajuntament d’AviàAvinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Podeu enviar les vostres opinions a:

Opinió

estorats que una riera habitu-alment tan poc cabalosa pogués canviar tant de feso-mia en tan poca estona. I és que la cosa venia de Cuforb, on es veu que havia plogut intensament aquella tarda. Un cop de riera com aquest no passa, per sort, gaire sovint. No és del meu record, però el meu pare contava que un any, a mitjans del segle passat, i per evitar problemes majors, havien hagut de desallotjar el bestiar d’aquells mateixos baixos inundats. No cal dir que aquestes riera-des fan més mal que bé, esbotzant els marges que troben al seu pas i obrint-se camí bruscament sense cap mena consideració, arrosse-gant deixalles de tota mena, arbres arrancats i graves de tota mida. Però podríem dir que, a excepció dels abundo-sos plàstics i algun altre producte de la civilització, la

Riera, riereta, rieradaFERRAN COMADel Molí de la Coromina

PONT Els efectes de la riuada són ven visibles FERRAN COMA

El Ressò 27

Opinió

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

llera de la riera va quedar, almenys per uns dies, neta de la brutor habitual que l’enfarfega i de les pudors que de tant en tant s’hi senten accentuades.Però la cosa no va acabar aquí, perquè aquest estiu s’ha fet bona la dita popular “sempre plou sobre mullat”, amb aiguats de força calibre almenys un parell de cops més. En el darrer, a comença-ments d’agost, l’aigua que va anegar els camps de la Coromina i els del Molí de la Coromina, curiosament baixava d’Avià. En aquesta ocasió, part de la causa del desastre va ser el mal estat del clavegueram municipal i dels col·lectors d’aquest vessant del poble. Obstruïts molts d’ells per la sorra que ningú s’ha ocupat de treure, la seva eficàcia va quedar reduïda a zero, de manera que tot l’aiguat s’ana-va acumulant als camps amb més pendent, envaint tranquil·lament els camins i superant les escasses cunetes que tenen. I, al capdavall, els marges esbotzats, els murs i els horts.Enguany hem tingut una primavera i un estiu plujosos com no feien preveure les sequeres d’anys enrere ni els anuncis d’un canvi climàtic que ningú no acaba d’endevi-nar per on va.

AIGUAT Gorg de Cal Janó FERRAN COMA

Hem parlat de la d’Avià (o de Cuforb) però talment podríem dir de la germana riera de Clarà, que també aboca Llo-bregat avall, prop de Vilado-miu. Ara només ens cal esperar que quan es construeixi la depura-dora, a una distància raonable de la llera per evitar-li possi-bles futures inundacions, quan passi una rierada, po-guem aprofitar per regenerar la riera, donant-li l’oportuni-tat de tornar a ser font de vida i orgull dels avianesos.

Si algú barallar-se vol,no en facis cas,deixa’l sol.Abans d’armar una baralla,marxa i calla.Allà on hi ha baralles,no hi ha rialles.Si sabem viure,tindrem més ganes de riure;si ens sabem respectar,la vida serà de més bon passar.Si tenim educació, viurem millor.Si obrem bé,ens sentirem més béi alerta, no et fiquis en mals camins, que se’t ficaren a dinsm, començaràs a plorari et costarà de parar.La vida és com la brida d’un cavall, ens fa anar amunt i avall.Molt hem de mirarper saber-la portari, per més que vigilem,a vegades ens descuidem.Però, què hi farem, endavant,que la vida es va acabant.Quan s’hagi acabat,ens posaran dins un forati el taparan ben tapat.Tota una veritat!Els que vinguin al darrere,que facin d’igual maneraque busquin la pauque és una bona clau.Les veritats de la Queralt,que tot li fa mal,però, com que viu,a vegades encara riu.

Si algú...QUERALT CUNILLDel Barri de la Creu

28 El Ressò

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Octubre del 2010 66

Festa fi de curs

80 persones van participar al juliol al sopar final dels tallers del Casal de la Gent Gran. P. 12

2 hores en btt

L’entitat Avià Cop de Pedal organitza les terceres 2 hores de resistència en btt. JAUME RIAL P. 23 Aula

AviàEls alumnes de l’escola aprenen en contacte amb la natura i amb els veïns d’Avià. CEIP STA. M. D’AVIÀ P. 13

Set diesals anys

Avià va celebrar la Setmana de la Gent Gran amb un homenatge als que fan 80 anys. M. ÀNGELS FARRÀS P. 08

Festa de Graugés

Els organitzadors de la Festa Major de Graugés n’estan molt contents. Asseguren en un article que la festa va anar “molt bé”, tot i l’amenaça del mal temps. Finalment, es van poder fer tots els actes, que van comptar amb una gran participació, com demostra aquesta imatge del sopar popular. COMISSIÓ DE LA FESTA MAJOR DE GRAUGÉS P. 24