El Ressò 1

Pensar en el medi

La gent gran es mou amb l’activitat físicaGimnàstica dolça i mobilitat reduïda

Pàgines 10 i 11 Pàgines 22 i 23

ACCIÓ SOCIAL ENTITATS

Tot el que està fent ara mateix l’Arxiu d’AviàLes actes dels plens i el padró de l’any 1863

Pàgines 19 a 21

CULTURA

El Ressò d’Avià64Revista d’informació i opinió del municipi Febrer del 2010

L’Ajuntament d’Avià signa el Pla d’Acció de l’Energia Sostenible. Pàgines 3 a 5

FOTO: AIGUA Imatge captada a la zona de Sant Elies, a Avià, i que porta per títol ‘Per sempre’ SANTI ROCA

La petanca, un esport

amb arrels imolta activitat a Avià

2 El Ressò

Editorial Sumari

RedaccióL’Ajuntament d’Avià i l’equip coordinador d’El Ressò no es fan responsables de les opinions emeses pels redactors, així com tampoc de la composició lingüística dels textos, que és responsabilitat dels autors. Podeu sol·licitar el full de recomanacions de redacció enviant un correu electrònic a ressoavia@gmail.com.

Demanem disculpesEn l’exemplar anterior d’El Ressò, amb la por-tada dedicada a la gent gran, la nostra intenció era homenatjar la gent gran que viu la seva vida fins el final amb vitalitat i alegria. Vam triar la fotografia perquè era una de les seleccio-nades per a l’exposició d’en Josep Villaró i en Rossend Mangot durant la setmana de la gent gran. Ens va semblar que era una foto bonica que reflectia bé l’esperit de l’homenatge.Potser la combinació de la fotografia i el titular no va ser la més encertada. L’equip d’El ressò demanem disculpes a tots els qui es varen sentir ferits per aquest fet.

Edita: Ajuntament d’Avià. Regidories de Cultura i Participació CiutadanaDipòsit legal: B-37.167-89Correu: ressoavia@gmail.comImpressió: VallprintComposició: Bífidus Produccions

03 MEDI AMBIENT4PLA MUNICIPAL06 ACTIVITATS 4AGENDA07 SOCIETAT4NOTÍCIES09 ACCIÓ SOCIAL4CÀRITAS4GENT GRAN4CONTRA EL CÀNCER4ONG WAUKIKAY-AVIÀ15 EDUCACIÓ4CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ18 CULTURA4ARXIU MUNICIPAL D’AVIÀ4MEMÒRIA HISTÒRICA 22 ENTITATS4PETANCA4ATENEU24 OPINIÓ4RECOLLIDA SELECTIVA4ELS TALLS D’AIGUA4PLAÇA ABAT OLIBA4ESCENARI AVIANÈS

SUSANNA CAMPILLO

El Ressò 3

Medi ambient “És un pacte entre municipis que promou la Unió Europea i que preveu reduir les emissions de CO2 un mínim d’un 20%”

Avià es compromet amb les energies netesUN PLA D’ACCIÓ IMPLICA L’AJUNTAMENT I ELS CIUTADANS. Text: Reg. M. Ambient

Fa poc més d’un any, l’Ajuntament d’Avià va signar el Pla

d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES). És un pacte entre municipis que pro-mou la Unió Euro-pea (no depèn dels estats) i que preveu reduir les emissions

de CO2 un mínim d’un 20% en

els propers 10 anys. L’adhesió d’Avià a aquest pacte es va apro-var en ple i per unanimitat. L’acord implica treballar en dues direccions: una primera depèn di-rectament de l’Ajuntament i su-posa fer l’esforç de reduir la des-pesa energètica i augmentar l’eficiència de les dependències i dels equipaments municipals. La segona requereix la implicació dels habitants d’Avià, ja que té a veure amb hàbits de consum i

amb la voluntat de cadascú de posar el seu

gra de

sorra en la solució dels problemes mediambientals.Tot i que es mantenen moltes in-certeses sobre el grau de contribu-ció de l’activitat humana en el canvi climàtic, ja que es treballa sempre sobre probabilitats, avui dia cap expert en clima no posa en qüestió l’existència del canvi. Un altre tema és que no es tingui consciència de la gravetat del pro-blema ni de la necessitat d’aplicar una solució urgent i immediata.

“Tot s’arreglarà?”En l’àmbit de l’opinió pública, en-cara preval la sensació que tot s’arreglarà en el futur i que la ma-teixa tecnologia ens donarà les solucions que necessitem. Aques-ta mentalitat és particularment estesa entre els habitants dels pa-ïsos occidentals, on encara no s’aprecien (ni es preveuen a curt termini) efectes que alterin la nostra vida diària. Més encara, el que veiem que sí que pot afectar el nostre benestar són les mesu-res de reducció del creixement econòmic que es proposen per frenar el canvi climàtic. No obstant, cada cop sóm més els que pensem que s’ha de re-plantejar el model energètic ac-tual, molt lligat també a una de-terminada manera de concebre el desenvolupament humà. Sen-

4 El Ressò

Medi ambient PLA MUNICIPAL

CONSELLSDE MEDIAMBIENT

Els stand by. Molts electrodomèstics (ordinadors, equip de música, TV, DVD...) tenen una llumeta d’apareça inofensiva, l’stand by. Tot i que l’import a la factura mensual potser no és gaire gran, Fecsa-Endesa calcula que al cap de l’any el consum dels llums pilot triplica el consum del mateix aparell. Connectant els aparells a una regleta amb interruptor, podrem apagar els stand-by quan no fem servir els aparells.1

se menysprear el rol que hi poden tenir els avenços tècnics en la mi-nimització de la despesa energèti-ca, sembla evident que la implan-tació de models energètics més respectuosos amb el medi no serà possible sense una reducció del consum, i una gran part del con-sum depèn directament de nosal-tres, els ciutadans anònims.

Accions individualsDe vegades, quan un problema ens sembla massa gran i inabasta-ble, la nostra reacció és tancar els ulls i dir-nos que, tot plegat, no hi podem fer res, però els petits ges-tos sí que poden ser importants quan els multipliquem pels mili-ons d’habitants que té el planeta, per no parlar de la satisfacció per-sonal de pensar que estem contri-buint a un futur millor per a les properes generacions.I, si som capaços de pensar en el món com un de sol i la humanitat

com un tot, tampoc no ens con-formarem amb una visió a mig i a llarg termini del problema.Es diu que hi ha zones en què el canvi climàtic es podria veure fins i tot com una oportunitat, ja que l’augment de les temperatures po-dria fer habitables i cultivables ex-tensions del planeta que en l’actu-alitat no ho són i el desgel deixaria al descobert terres aprofitables per a l’explotació humana. Però, suposant que això fos així i que es produís una adaptació, no faria més que augmentar les desigual-tats nord-sud.

Adaptació?En paraules de Desmond Tutu, ar-quebisbe emèrit de Ciutat del Cap (Sud-Àfrica): “El terme adaptació ha passat a formar part del vocabulari estàn-dard del canvi climàtic. Però què vol dir adaptació? La resposta a aquesta pregunta és diferent se-

gons l ’ i n -dret on es res-pongui. Per a la majoria de la població dels països rics, l’adaptació ha estat fins ara un procés que s’ha fet relativament sense malde-caps. Protegits pels sistemes de ca-lefacció i refrigeració, es poden adaptar a la meteorologia extrema prement el botó del termòstat. Da-vant l’amenaça d’inundacions, els governs poden protegir els resi-dents de Londres, Los Àngeles i Tò-quio amb sistemes de defensa cli-màtica molt elaborats.Què significa l’adaptació per a la població més pobra i vulnerable del planeta, els 2.600 milions de perso-nes que viuen amb menys de dos dòlars al dia? Com s’adapta una agricultora pobra de Malaui quan

4 El Ressò El Ressò 5

Medi ambient PLA MUNICIPAL Medi ambient PLA MUNICIPAL

CONSELLSDE MEDIAMBIENT

Els stand by. Molts electrodomèstics (ordinadors, equip de música, TV, DVD...) tenen una llumeta d’apareça inofensiva, l’stand by. Tot i que l’import a la factura mensual potser no és gaire gran, Fecsa-Endesa calcula que al cap de l’any el consum dels llums pilot triplica el consum del mateix aparell. Connectant els aparells a una regleta amb interruptor, podrem apagar els stand-by quan no fem servir els aparells.1

La rentadora. Després del frigorífic, és l’electrodomèstic que més consumeix. El 90% del consum és per escalfar aigua. Cal procurar no rentar a més de 40º. No feu servir detergent en excés, i sempre sense fosfats. Si n’heu de comprar una de nova, penseu que l’eficiència la dóna el consum mínim d’energia.3

se menysprear el rol que hi poden tenir els avenços tècnics en la mi-nimització de la despesa energèti-ca, sembla evident que la implan-tació de models energètics més respectuosos amb el medi no serà possible sense una reducció del consum, i una gran part del con-sum depèn directament de nosal-tres, els ciutadans anònims. De ve-gades, quan un problema ens sembla massa gran i inabastable, la nostra reacció és tancar els ulls i dir-nos que, tot plegat, no hi po-dem fer res, però els petits gestos sí que poden ser importants quan els multipliquem pels milions d’habitants que té el planeta, per no parlar de la satisfacció perso-nal de pensar que estem contri-buint a un futur millor per a les properes generacions.I, si som capaços de pensar en el món com un de sol i la humanitat com un tot, tampoc no ens con-

formarem amb una visió a mig i a llarg termini del problema.Es diu que hi ha zones en què el canvi climàtic es podria veure fins i tot com una oportunitat, ja que l’augment de les temperatures po-dria fer habitables i cultivables ex-tensions del planeta que en l’actu-alitat no ho són i el desgel deixaria al descobert terres aprofitables per a l’explotació humana. Però, suposant que això fos així i que es produís una adaptació, no faria més que augmentar les desigual-tats nord-sud.

Adaptació?En paraules de Desmond Tutu, ar-quebisbe emèrit de Ciutat del Cap (Sud-Àfrica): “El terme adaptació ha passat a formar part del vocabulari estàn-dard del canvi climàtic. Però què vol dir adaptació? La resposta a aquesta pregunta és diferent se-

les se-queres

més fre-qüents re-

dueixen la producció? Pot-

ser retallant una alimentació familiar

que ja és insuficient o tra-ient els seus fills de l’escola. Com

s’adapta l’habitant d’un barri mar-ginal que viu sota llençols de plàs-tic i xapes de zinc a Manila o Port-au-Prince a l’amenaça d’una intensificació de ciclons? Com se suposa que s’ha d’adaptar la pobla-ció dels grans deltes del Ganges i el Mekong a la inundació de les cases i les terres?L’adaptació s’ha convertit en un eu-femisme per parlar de la injustícia social a escala mundial. Mentre els ciutadans del món ric estan força protegits dels danys, els pobres, els vulnerables i la població que passa

fam estan exposats a la dura reali-tat del canvi climàtic en la seva vi-da quotidiana. Els pobres del món es veuen perjudicats per un proble-ma que no han creat.”El canvi climàtic també provocarà pèrdua de biodiversitat als oceans i als ecosistemes àrtics, i això farà que s’extingeixin espècies que ali-menten milions de persones.

200 milions de desplaçatsEs calcula que el 2050 hi haurà més de 200 milions de persones desplaçades pel canvi climàtic (dades d’Intermon Oxfam).Com a avianesos, com a catalans, com a habitants de la regió medi-terrània caracteritzada per una gran variabilitat climàtica, i amb importants nuclis econòmics, cul-turals i ecològics a la costa, ens hauríem de sentir especialment concernits. I, com a humans, ha-bitants d’un mateix planeta, no

gons l ’ i n -dret on es respon-gui. Per a la majoria de la població dels paï-sos rics, l’adaptació ha estat fins ara un procés que s’ha fet relativament sense maldecaps. Protegits pels sistemes de calefacció i refrigeració, es po-den adaptar a la meteorologia ex-trema prement el botó del termòs-tat. Davant l’amenaça d’inun-dacions, els governs poden protegir els residents de Londres, Los Ànge-les i Tòquio amb sistemes de defen-sa climàtica molt elaborats.Què significa l’adaptació per a la població més pobra i vulnerable del planeta, els 2.600 milions de perso-nes que viuen amb menys de dos dòlars al dia? Com s’adapta una agricultora pobra de Malaui quan

podem deixar de pensar que les nostres accions tenen repercussi-ons sobre molts altres que no po-den esperar, que ja n’estan patint les conseqüències.

Accions senzillesPodem fer accions ben senzilles, com apagar llums innecessaris i posar llums de baix consum, no deixar la tele o els ordinadors en-cesos quan no s’utilitzen, ajustar el termostat de la calefacció a no més de 20 graus, rentar a tempe-ratura baixa, aïllar bé portes i fi-nestres, no deixar el motor del cotxe engegat quan estem aturats esperant algú o fent alguna ges-tió, anar a peu quan fem trajectes curts... Seran contribucions mo-destes però efectives per comen-çar a canviar alguna cosa.Per a qualsevol informació, dubte o suggeriment ens teniu a la vos-tra disposició a l’Ajuntament.

Més informació a www.bcn.es/agenda21/A21_text/guies/estalvi_energetic.pdf

6 El Ressò

Agenda

Ball: Joan Vilandeny. A les 18h, a l’Ateneu

Ball: Ostres Ostres. A les 18h, a l’Ateneu

Ball: Elisabeth Mayo-ral. A les 18h, a l’Ate-neu

Ball: Josep Sáez. A les 18 h, a l’Ateneu

Ball: Joan Vilandeny. A les 18 h, a l’Ateneu

Ball: Ferran (Màxim). A les 18h, a l’Ateneu

Ball: Jordi Bruch. A les 18h, a l’Ateneu

Ball: Andreu. A les 18 h, a l’Ateneu

Ball: Joan Vilandeny. A les 18 h, a l’Ateneu

Gen.

Feb.

Març

31

07

07

14

14

21

21

28

28

Activitats

Fa més d’un any que anem publicant notes, anuncis i articles sobre les parelles lingüístiques (Voluntaris per la Llengua) demanant avianesos que vulguin dedicar una hora a la setmana a conversar amb les persones que aprenen català i no el parlen amb fluïdesa. Pot ser una manera senzilla i enriqui-dora de contribuir que els nouvinguts estimin la nostra llengua i cultura i

A continuació, us fem un seguit de propostes per fer activitats en grup a Avià en l'àmbit del benestar personal i físic:

4Cada tercer dimecres de mes, de 4 a 6 de la tarda, a la sala sobre el consultori d’Avià, es fa la trobada del grup de reiki. Es tracta d’una activitat oberta. És un dia i un espai per compartir i practicar reiki.Per a més informació, podeu enviar un

correu a cercledereiki@gmail.com.

4Gimnàstica de gent gran: dimarts i dijous de 9 a 10 del matí, al Casal de la Gent Gran. 4Gimnàstica per a adults:

dilluns i dimecres, de 4 a 5 de la tarda, i dimarts i dijous,

de 10 a 11, al Casal de la Gent Gran.

4Taller de memòria: dijous de 2/4

de 4 a 2/4 de 5, al Casal de la

Gent Gran.

una ocasió per nosaltres de conèixer una realitat diferent a la nostra. És possible que tots els avianesos tinguem una agenda tan apretada que no poguem dedicar una horeta a la setmana per fer un cafè o un volt pel poble compartint la nostra llengua?Quedem! Si voleu infor-mació podeu trucar a l’Ajuntament de 8 a 15h, al 93 823 00 00

Reiki i activitats al Casal de la Gent Gran

Busquem voluntaris per la llengua

PROPOSTES PER A L’ACTIVITAT FÍSICA I EL BENESTAR PERSONAL

UNA HORA A LA SETMANA PER COMPARTIR EL CATALÀ

Avià no para. Et proposem ballar a l’Ateneu, fer activitats per al benestar per-sonal i buscar una parella... lingüística!

El Ressò 7

Societat

NaixementsXavier Ferrer Sistach 01/09/09

Pau Dachs Sabata 08/09/09

Bernat García Gabriel 10/09/09

Iona Serra Tor 17/10/09

Aitor Garcia Ferrer 26/11/09

Carles Mas Martí 28/11/09

Eva Costa Coronado 15/01/10

Biel Benítez Xandri 22/01/10

Hazma Badaoui Lahlou 24/01/10

DefuncionsEmilio Palou Grau 02/09/09

Ramon Prat Espluga 21/09/09

Àngela Carrió Esquius 10/10/09

Lluís Montañà Coll 04/11/09

Dolors Sabata Malé 27/11/09

Nausica Palau Serra 27/11/09

Rosa Casals Puig 19/12/09

Pilar Santacreu Casals 01/01/10

Josep Pujols Pijoal 15/01/10

Dj. 28/01

Dc. 24/02

Dc. 24/03

Dc. 28/04

Dc. 26/05

Dm. 29/06

DefuncionsEmilio Palou Grau 02/09/09

Ramon Prat Espluga 21/09/09

Àngela Carrió Esquius 10/10/09

Lluís Montañà Coll 04/11/09

Dolors Sabata Malé 27/11/09

Nausica Palau Serra 27/11/09

Rosa Casals Puig 19/12/09

MOVIMENTS DE POBLACIÓDEL 01/0/2009 AL 26/01/2010

DEIXALLERIA MÒBILSERVEI DE RECOLLIDA A

L’APARCAMENT DE L’ATENEU

Dm. 27/07

Dj. 26/08

Dl. 27/09

Dc. 27/10

Dj. 25/11

Dm. 28/12

Calendari per al 2010

Berguedà treballa per oferir orientació i assessorament a aquelles persones que bus-quen feina, derivant-los a ofer-tes de treball, informant-los sobre cursos i ensenyant-los les diferents tècniques de recerca de feina. També ofereix suport a les empreses del Berguedà a trobar els treballadors que s’ajustin mçes be a les seves necessitats. El servei funciona actualment al municipi d’Avià, a més d’altres de la comarca. Per obtenir més informació sobre aquests cursos o ins-criure-s’hi, es pot anar a les oficines del Consorci a Berga (pl. Sant Joan, 16, planta 1a.), o a l’Ajuntament d’Avià.

4L’Oficina Comarcal d’Habi-tatge ha editat uns tríptics en què explica les diferents línies d’ajuts i assessorament relaci-

4El Consorci de Formació i d’Iniciatives Cercs-Berguedà, a través del Servei d’Ocupació del Berguedà, ha organitzat un conjunt de cursos gratuïts dirigits a persones en situació d’atur i a persones interessa-des en una millora professio-nal. Els cursos es divideixen en tres especialitats diferents: com trobar feina, com millo-rar professionalment i la reorientació laboral. Cada especialitat inclou diferents seminaris.Al llarg del primer trimestre del 2010, està previst impartir els quatre seminaris relacio-nats amb l’especialitat “com trobar feina” i que desenvolu-paran les temàtiques de gestió del temps; conèixer els canals de recerca de feina; màrque-ting personal i entrevista personal. El Servei d’Ocupació del

Notícies Cursos per trobar feina o millorar-la

onats amb l’habitatge:-Ajuts per pagar el lloguer-Renda bàsica d’emancipació-Subvencions per a situacions extremes-Llogaters que cerquen pis-Propietaris que volen llogar-ObresAquest servei també pretén facilitar l’accés a l’habitatge als joves i a la població en gene-ral, amb l’objectiu d’incentivar el lloguer de pisos amb garan-ties, tant per als arrendataris com per als arrendadors.Per més informació, podeu adreçar-vos al Consell Comar-cal del Berguedà (c. Barcelona 49, 3r. Tel. 938 213 553. Correu:ccbergueda@ccbergueda.cat).En virtut d’un conveni entre la Direcció General d’Habitatge i el Consell Comarcal del Berguedà, l’Oficina d’Habitat-ge formalitza les gestions referents a les matèries relaci-onades amb l’habitatge per tenir una presència més pròxima a la ciutadania.

Ajudes i informació sobre l’habitatge

8 El Ressò

Societat

4L’Ajuntament d’Avià ha congelat les taxes per aquest any. Totes les taxes mantenen el preu, tot i que hi ha tres petites modificacions: baixa la taxa d’escombraries, segons ha marcat el Consell Comarcal del Berguedà; s’apuja la taxa de l’escola bressol, perquè s’ha incrementat el preu en con-cepte de reserva de plaça (la resta del servei manté el preu de l’any passat); i, finalment, s’ha creat una taxa per les fotocòpies en color, que és un servei nou.

4Avià ha renovat l’enllumenat i tota la instal·lació elèctrica del parc del Tossal i del carrer Gran Via. Així, s’ha millorat la il·luminació de la zona i s’ha

Avià congela les taxes aquest 2010

Consulta sobre la independència

Nou enllumenat al parc del Tossal

Notícies Premis a la Festa de l’Esport per als esportistes avianesos

4El Consell Esportiu del Berguedà ha recuperat la Festa de l’Esport, que es va fer el passat 28 de novembre. El premi al millor esportista va ser per al pilot d’Avià, Marc Coma (esquerra). En la categoria júnior femení va guanyar Maria Xandri, del FS Gironella (dreta), i en cadet masculí, Jordi Junyent. Xavier Caballol va obtenir el premi a l’esportista discapacitat més destacat i Pep Graus (centre) se’n va endur un reconeixement com a comunicador esportiu.

posat solució als talls de llum que tot sovint patien els veïns.L’Ajuntament d’Avià ja ha acabat les obres de renovació de l’enllumenat del parc dels Tossal. Els treballs han constitit a canviar el quadre elèctric, soterrar les línies i canviar tots els fanals. Els nous són de baix consum i de baixa conta-minació lumínica. La instal·lació vigent era molt vella i es trobava en males condicions. Els fils penjaven dels arbres i, dia sí dia no, hi havia avaries que, en alguns casos, deixaven sense llum una part del municipi. Les obres han costat 50.000 euros, les ha dut a terme l’empresa de Berga Tecníber i s’han pagat íntegrament amb un ajut del departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

4A Avià, s’està treballant en l’organització de la consulta sobre la independència de Catalunya. Ja s’han fet les primeres reunions d’Avià Decideix. La primera va comptar amb l’assistència de 21 persones i tot apunta que la consulta es farà a l’abril. De moment, tot just s’ha comen-çat a posar fil a l’agulla des-prés que l’Ajuntament, tant l’equip de govern, del PSC, com el grup de l’oposició, CiU, van aprovar donar suport a la convocatòria d’una consulta independentista.La primera onada de consultes es va celebrar a més d’un centenar de municipis d’arreu de Catalunya el passat 13 de desembre, però n’hi haurà més edicions. La pròxima serà el 28 de febrer i la següent, el 25 d’abril.

El Ressò 9

Acció social “Des de Càritas, volem agrair el suport en les peticions de col·laboració, sobretot en les recollides d’aliments”

Gràcies per l’ajuda

Per les passades festes de Nadal, Càritas va fer una crida a la solida-ritat avianesa amb diferents inici-atives perquè els ciutadans hi po-guessin participar.

Campanya ‘Il·lumina el Nadal’.Càritas va convidar a posar la Nit de Nadal un o més llantions a les

finestres i balcons del nostre mu-nicipi, per omplir-lo de llum d’es-perança i amor. Els llantions es podien adquirir en diferents esta-bliments i a l’escola.

Col·lecta missa de Nadal. Els donatius d’aquell dia es van desti-nar a les necessitats socials a què està donant resposta Càritas al municipi d’Avià.

Recollida d’aliments. Els aviane-sos i avianeses van poder aportar

aliments, per a les famílies ateses, a la rectoria.

Moltes gràciesDes de Càritas Avià, volem agrair el suport que hem tingut en les diferents peticions de col-laboració, sobretot en les recolli-des d’aliments en diferents co-merços del municipi, i també amb alguna aportació econòmica im-portant, que ens ha arribat total-ment anònima i que ens ajuda a poder continuar treballant.

CÀRITAS AGRAEIX LA COL·LABORACIÓ EN L’ÚLTIMA CAMPANYA DE NADAL

Reflexions sobre el què no és estimarTots diem que ja en sabem d’estimar però massa vegades ho hem confós en quelcom bonic, fantàstic quasi llumi-nós. En aquest escrit us convidem a pensar una mica, a reflexionar.4Estimar no és una sensació bonica d’un moment màgic.4No és callar i aguantar sempre, ni és incapacitat per a queixar-se o per a defensar-se.4No és estimar no estimar-se. Un mateix també ha de formar part de les persones estimades per mi, sinó és un amor incomplert i discrimi-natori.4No es pot estimar a tothom igual. No és el mateix l’amor de pares, de fills, d’amics o

d’enemics... però el respecte i consideració com a persona sí que ha de ser exactament el mateix.4Estimar no és una idea o unes paraules boniques sinó una manera d’entendre la vida, de relacionar-se i de gaudir.4Estimar no és creure-s’ho tot ni ser de tant bona fe que tothom l’enreda. Només es pot estimar quan coneixes la realitat, l’engany i la mentida i busques la manera de fer-lis front.4No és estimar despreciar el medi ambient, la natura. Quan estimes, estimes a tots i a tot i ets respectuós i conside-rat amb els altres més enllà dels benefici o necessitat que

en tinguis.4No és estimar quedar-se tancat amb els “meus” i no reconèixer ni acceptar els diferents, els estranys o els qui no creuen o no fan el que jo penso.4No és estimar negar el perdó o confondre el perdó amb dir “ho sento” i ja està. La reconci-liació és la manera més digne i cabdal de l’amor. Sense recon-ciliació no hi ha estimació, ja que tots ens equivoquem i podem fer mal.4No és estimar creure només en el que jo penso, sento i em ve de gust.

Extret de la formació imparti-da per Eduard Fonts, psicòleg, al voluntariat de Càritas.

10 El Ressò

Acció social GENT GRAN

La gent gran es mou amb l’activitat físicaFer exercici de forma regular sem-pre és positiu, siguis jove o gran. En realitat, la maduresa és tan bon moment per cuidar la forma física com qualsevol altre, i tal ve-gada millor. Així ho asseguren els especialis-tes en medicina esportiva, el quals expliquen que un envelliment ac-tiu ajuda a millorar el to muscular i algunes malalties. Qualsevol ac-tivitat o exercici físic ens pot ser-vir en aquest sentit.Els metges recomanen la gimnàs-tica per a gent gran perquè millo-ra el rendiment muscular i dismi-nueix els músculs atrofiats per l’absència d’exercici. Encara que només sigui dues ve-gades a la setmana, una gimnàsti-ca de manteniment serà bàsica per la salut de la gent d’avançada edat, que agraeixen sentir-se útils, sans i fer el mateix que els més jo-ves.

LesionsEl treball de psicomotricitat en la tercera edat, generalment no té un risc important de patir lesions, tot i això, primerament es farà un escalfament per tal de preparar i activar tots els elements del cos i evitar sobrecàrregues.

BeneficisCom a beneficis generals que es poden aconseguir al realitzar les sessions hi trobem una:- Millora de la qualitat física- Millora de l’autoestima- Millora de la relació social vers els altres- Sensació de companyia- Millora de la qualitat de vida

La preparació: escalfamentDurant la primera fase de les ses-sions, es realitzen una sèrie d’acti-vitats encaminades a activar el grup, lentament, a nivell muscu-

lar, articular... L’objectiu principal de l’escalfa-ment és evitar les possibles lesi-ons i començar apreparar el cos per a més enda-vant.És important situar el grup en l’espai físic i temporal. D’aquesta manera,el primer que es farà quan estigui tot el grup preparat per a comen-çar, seràrecordar el dia en que ens trobem (dia, mes i any) i l’hora, així com el tempsmeteorològic que fa (si els compo-nents del grup tenen un bon ni-vell cognitiu i de comprensió, es pot realitzar entre tots aquest re-cordatori). Els participants es tro-baran asseguts en una cadira.Cada exercici ha de realitzar-se un mínim de 5 vegades cadascun i repetir-se, com a mínim, 2 o 3 ve-gades al dia.

Gimnàstica dolça per a persones amb mobilitat reduïdaLA MADURESA ÉS UNA BONA EDAT PER CUIDAR LA FORMA FÍSICA DEL COS I CAL FER-HO

El Ressò 11

Acció social GENT GRAN

La gent gran es mou amb l’activitat física

El nostre cos és un instrument que ens permet desplaçar-nos, relacionar-nos, i intervenir en l’ambient que ens envolta. És necessari dedicar-li un temps i cuidar-lo SEMPRE.A qualsevol edat, és possible i cal realitzar una activitat física adequada a les condicions de cada persona. Quan parlem de realitzar una activitat física, no tan sols ens referim al fet de moure el conjunt d’ossos i músculs que formen el nostre cos, sinó que parlem de totes aquelles accions que impliquen la realització de moviments que afecten tot el nostre organisme beneficiant-lo, com afavorir la mobilitat articular, evitar la descalcificació d’ossos, potenciar la resistència al cansa-ment, augmentar la capacitat respiratòria etc.Si vols venir a gaudir de tot això, i ets una persona amb unes limitacions per edat o problemes físics i no pots seguir el ritme de una classe d’activitat normal, vine!4Tots els dimarts i dijous al matí 4Preu: 11,50 euros 4Lloc: Ateneu d’Avià

Sessions cada dimarts i dijous a l’AteneuCLASSES PER MILLORAR L’ORGANISME I AFAVORIR LA MOBILITAT ARTICULAR. Text: M. ALBA

Durant la realització dels exerci-cis la respiració ha de ser l’adequa-da, agafant aire pel nas i deixant-lo anar lentament per la boca, mantenint un ritme constant i sense fatigar-se.

El tema central: gimnàstica i psicomotricitatLa psicomotricitat és una tècnica que pretén tractar aspectes d’esti-mulació de la memòria recent i re-mota, el reconeixement del propi cos, la lateralitat i el manteniment de la coordinació motriu, tractant a cada pacient segons els seus gustos i capacitats prèvies (cant, dança, etc…). Com a tècnica d’estimulació cog-nitiva, la psicomotricitat intenta mantenir el màxim temps possi-ble les funcions que el pacient en-cara conserva. A més a més, també li pot propor-cionar la sensació de seguretat que li aporta el fet de ser consci-ent que s’està intentant rehabili-tar dels seus dèficits.

El final: relaxació i exercicis per a casaUna bona relaxació al final de les sessions, ajuda a percebre millor els canvis realitzats al propi cos després d’haver fet diferents acti-vitats. També ajuda a sentir millor la respiració de cada individu, així com el retorn a la calma després d’un estat anterior de moderada intensitat.

BeneficisGenerals4Disminució de la tensió i estrés4Reforç del sistema immunitari.4Retard del procés d’envelliment4Recàrrega d’energia (alleuja el cansament)4Disminució de la freqüència cardíaca i respiratòria

Psicològics4Augment de l’estat de calma psicològica4Disminució de les preocupaci-ons, trobant solucions (aporta cla-redat)

4Foment del desenvolupament personal4Realçament de la sensació d’in-dividualitat (més autonomia)

En el treball4Augment de la concentració, el flux d’idees creatives i la memòria

En les diversions4Concentració immediata4Gaudi immens dels sentits

En les relacions personals4Molta més autoconfiança4Augment de la tolerància, sensi-bilitat i autenticitat

En el comportament social4Millora de l’autoimatge4Procés de desenvolupament de la personalitat4Recuperació ràpida d’un estat d’estrés4Disminució del consum de ca-feïna, tabac, alcohol, etc.

Us hi esperem!

12 El Ressò

Acció social GENT GRAN

Del taller d’‘Els Fogons’ a les receptes de l’àvia d’Avià

4Ha acabat el taller de cuina Els Fogons, que ha estat molt interessant i enriquidor. Hem compartit receptes i ha estat un taller que ha potenciat molt el treball en equip. Des d’aquí, el nostre agraïment al Lluís Malé, per la seva immillorable col·laboració!Seguint en aquesta línea, la de la cuina, aquest gener volem fer un recull de receptes de l’àvia d’Avià. L’objectiu que ens plantegem és recopilar aquelles receptes casolanes que a tots ens porten bons records i volem que perdurin en el temps. Aquesta feina que ens plantegem, la farem amb la intenció d’explicar aquelles vivències que hem tingut i compartir-les amb tothom que hi vulgui participar, d’una manera molt especial, que és amb ganes, il·lusió i sobretot passar-nos ho bé. Un cop tinguem el recull, el publicarem i, en cada recepta, hi constarà el nom de la persona que l’ha presentat. Segur que us agradarà. / Text: LURDES BOVER. Dinamitzadora de Gent Gran

ActivitatsActes, cursos i tallers del Casal de la Gent Gran d’Avià

I tu, per què no?Gimnàstica gent granAssaig grup AivàGimnàstica per adults gimTaller de memòriaManualitatsXerrada sobre les pensionsXerrada sobre seguretatRecull de receptes de cuinaViatge: Huelva

Dimecres i dijous, de 16 h a 19 h

Dimarts i dijous, de 9 a 10h

Dimarts i dijous, d’ 11 h a 12h

Dilluns i dimecres, de 16 h a 17h, i dimarts i dijous de 10h a 11h

Dijous, 15:30 h 16:30 h

Dimecres, de 16 h 18:30 h

Febrer

Març

Des del 22 de gener a les 11 h

La Pineda, Salou, 3 dies. Sortida: 14 de febrer. Preu: 99 euros

Huelva, Andalusia, 8 dies. Del 21 al 28 de març. Preu: 375 euros

AGENDA D’ACTIVITATS PER A GENT GRAN PER AL PRIMER TRIMESTRE DE L’ANY

El Ressò 13

Acció social AECC

assistents, a les tres perruqueres que van pentinar i maquillar a les models, als models, a l’Ateneu, a l’Ajuntament, Caixa Manresa, “la Caixa” i a les cases comercials que van col·laborar amb aliments o di-ners. També aprofitem per comunicar-vos que el total recaptat per la Fes-ta Major d’Avià va ser de 600 eu-ros, als quals s’hi van afegir 100 que l’Ajuntament ens va donar com a entitat col·laboradora en la Fira del Col·leccionisme i l’Inter-canvi.Per tot plegat, moltes gràcies a tothom!

Avià fa un altre pas per lluitar contra el càncer

El diumenge dia 10 de maig del 2009, va tenir lloc a l’Ateneu d’Avià, la V Desfilada de Moda d’Estiu contra el Càncer. Un any més, va tenir lloc aquesta desfilada, l’objectiu de la qual és recaptar fons i invertir-los en la investigació sobre la malaltia i en ajuts als afectats. Aquest acte es va dedicar a l’exdi-rector de l’oficina d’Avià de la Cai-xa, Joaquim Palau, que coincidint amb l’acte, l’enterraven, i a la ger-mana de la Mar (Estètica Mar) que feia un parell de dies que tam-bé l’havien enterrat, i tots dos ha-vien mort a causa d’aquesta ma-laltia. Malgrat això, no volem que deixi de ser un acte d’esperança per als que hi estant lluitant.

Més de 100 models El nombre de models va ser de 122 i van presentar roba de les cases Comercial Molí del Castell, Cana-dà House, Intersport Serramartí, Golo Golo i Òxid. La presentació va anar a càrrec del polifacètic Jaume Fíguls.Des de la Junta de l’Associació contra el Càncer d’Avià, volem fer públic el nostre agraïment a tot-hom qui va fer possible aquest ac-te i que va permetre recollir la quantitat de 1.781 euros; a tots els

RESULTATS DE LA DESFILADA D’ESTIU. Text: Junta de l’AECC-Catalunya Contra el Càncer d’Avià

CONTRA EL CÀNCER L’entitat catalana té junta a Avià

Dissabte, 6 de febrer, el sorteig de la Loteria Nacional es dedica a l’Associació Espanyola Contra el Càncer. El premi és de 3 milions d’euros al cupó, a més d’altres premis menors.Les butlletes valen 6 euros i, segons l’associació, els beneficis serviran per: 4Fer arribar a més perso-nes els missatges de prevenció contra el càncer4Finançar la posada en marxa de més projectes d’investigació oncològica 4Donar assistència psicològica i social a més persones afectades per la malaltia 4Desenvolupar més activitats hospitalàries amb nens i nenes afectats pel càncer4Ajudar més persones a deixar de fumar4Fer més programes de prevenció del càncer en centres escolars4Oferir més informació rigorosa i de qualitat sobre el càncer a través de diversos mitjans de difusió

Loteria contra el càncer6 DE FEBRER

14 El Ressò

Un dia molt solidari

Organitzada per l’ ONG Wauki-kay Avià, el dissabte 3 d’octubre de 2009, es va celebrar la vuitena jornada solidària amb Charcay (Equador). Els actes van començar a les 7 de la tarda al Casal de la gent Gran, amb una exposició de la voluntària Lídia Cano, de Ma-llorca, que va explicar amb el su-port d’ imatges la seva estada a la comunitat de Charcay, el mes de juliol passat. Les més de cent per-sones assistents van escoltar amb atenció l’experiència viscuda per la cooperant i, en acabar, van for-mular-li força preguntes.

Parlament en quítxuaEmotives van ser les paraules de Reinaldo Chimborazo, president de l’Organització Parroquial de Juncal, que va fer el parlament en l’idioma quítxua. Entre d’altres coses va dir: “gràcies a la vostra so-lidaritat, el poble de Charcay està en vies de desenvolupament. De tot això, l’escola de Charcay se n’ha beneficiat molt, ara els nens ja saben que és un ordinador, fins i tot, Internet. És l’ única comuni-tat indígena que disposa d’aques-ta tecnologia. Segurament, per vosaltres tot això ja no és una no-vetat, però per nosaltres és impor-tantíssim. Els nens indígenes, pel fet de conèixer i usar noves tecno-

logies, se senten capaços; això era molt necessari. El fet de sentir-se inferior ha fet molt mal al poble indígena.”Seguidament i durant gairebé una hora, l’Arcadi Oliveres va pro-nunciar la conferència “En quin món vivim!”, on va fer un extens repàs de les causes de l’actual crisi financera i immobiliària. Va exposar un munt d’exemples de com es manté el sistema capi-talista i de com d’inviable és aquest sistema per a la majoria de la població. També va descriure un comerç internacional injust pel Tercer Món.En acabar, es va iniciar la segona part de la jornada a la sala gran de l’Ateneu d’Avià, on les persones assistents van poder gaudir d’un berenar amb coca, xocolata, em-

botits i begudes. A continuació, el grup musical U_MÄ , format per Maria Coma i Pau Vallbé, va inici-ar el concert, on es van poder es-coltar les cançons del seu últim disc, com “Efecte domino”, “Adéu”, “Blanc”, “Escarabats”, “Miau”, “Por”... I van acabar amb el ro-màntic “Estiu”. El grup, que va ac-tuar sense cobrar, va rebre una gran ovació del públic assistent.

Recaptació per a CharcayL’acte comptava també amb la col-laboració de la Diputació de Bar-celona, l’Ajuntament d’Avià, l’Ate-neu d’Avià, Casal de la Gen Gran i La Caixa. Els fons recaptats en aquesta vuitena Jornada solidària és destinaran íntegrament a aquest projecte d’agermanament solidari.

L’ONG WAUKIKAY AVIÀ CELEBRA LA JORNADA SOLIDÀRIA AMB CHARCAY AMB LA MÚSICA D’U_MÄ I LES XERRADES D’ARCADI OLIVERES, UNA CO-OPERANT I UN REPRESENTANT DEL POBLE DE L’EQUADOR. Text: ONG W-A

XERRADA Arcadi Oliveres durant la Jornada Solidària d’Avià. ONG W-A

Acció social ONG WAUKIKAY AVIÀ

El Ressò 15

Educació En aquestes pàgines, us expliquem què han fet els nens i nenes de l’escola d’Avià durant el primer trimestre del curs

4A l’octubre, vam sortir a buscar fulles pels voltants de l’escola i les vam premsar. També vam pintar-ne i les vam posar a l’arbre que tenim a l’escala de pujada a les classes de dalt. Ens va quedar molt xulo!Com que també hem treballat els bolets, hem fet amb fang un cistell i tres bolets. Quan han estat ben secs, els hem pintat perquè fossin ben macos. Hem pintat un rovelló, un camagroc i un de molt verinós que es diu Amanita Boscària. Aquest bolet l’hem pintat vermell amb taquetes blanques. Al novembre, els nens i nenes d’Educació Infantil i Cicle Inicial van obvservar el creixe-

ment dels pollets de la gallina pipina que ens han portat el Joan i el Ramon Canudas. Tenim la gallina i els pollets al galliner de l’escola. Els cui-dem entre tots.

Les fulles, els bolets de fang i les gallinesEducació infantil

Al desembre, vam treballar el tema del Nadal, tot esperant les vacances. Els nens i nenes de P5 vam fer el pessebre per portar-lo al concurs de Pessebres d’Avià.

4Els nens i nenes de 1r, el dia 30 d’octubre, vam representar l’obra de teatre “La Maria Castanyera” a la pista per a tots els nens i nenes de l’esco-la. Ens ho vam passar molt bé i ens va agradar molt.Durant aquest trimestre, hem treballat “Els homes primi-tius” i hem après moltes coses. Sabem que caçaven amb llances i que feien servir un brunzidor per espantar els animals i fer-los anar cap allà on hi havia els caçadors.

Del teatre a l’univers passant pel cos humàCicle inicial

ANIMALS Els més petits cuiden la gallina i els pollets. CEIP STA. M. D’AVIÀ

TEATRE Els alumnes van representar ‘Els homes primitius’. CEIP STA. M. D’AVIÀ

16 El Ressò

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

Vivien en coves i s’alimenta-ven del que recol·lectaven i caçaven. Els nens i nenes de 2n us explicarem el que ens ha cridat més l’atenció dels temes de coneixement del medi que hem treballat aquest trimes-tre, que són el cos humà i els astres.El nostre cos està format per milions de cèl·lules. El cervell és qui dóna les ordres. Tenim

diferents tipus d’òssos, articu-lacions i músculs. L’intestí prim té com uns ditets que es diuen vellositats on hi va la sang a buscar aliment per repartir-lo per tot el cos.El sol és de foc i és tant gran com 1 milió de terres. La lluna té molts cràters i la veiem de quatre maneres diferents. A la classe, hem trobat una carta del Pare Noel i ens deixa una endevinalla i un tros de

puzzle. Vam fer una sortida al Teatre Municipal de Berga a veure una espectacle de titelles anomenat “Circ Cabaret Armando Rissotto”.Cada dijous, glopegem fluor per no tenir càries. Aquest any, ens ha tocat fer pessebres. En fem tres.També fem Els Pastorets a l’Ateneu juntament amb els de primer.

4El dimecres 18 de novembre a la tarda, els alumnes de 5è i 6è de l’escola vam anar a Graugés perquè la Maria del Agua Cortés, que és regidora de l’Ajuntament d’Avià, ens va explicar la història d’aquesta colònia i vam aprendre moltes coses.Ens va explicar que l’Agustí Rosal i Salas va crear la colò-nia agropecuària de Graugés ente els anys 1887 i 1889 i que va tenir molta gent treballant per ell. Era un amo que prote-gia els seus treballadors i, a canvi del seu treball als camps i amb els animals, els oferia casa, un petit hort, un porc o una truja per engreixar cada any i serveis com ara la botiga, l’escola i el dispensari. La gent estava contenta de viure a la colònia.

L’educació a GraugésEs preocupava de l’educació dels nens i de les nenes i anaven a l’escola fins els 12 anys; els nens, a Graugés, i les nenes, a Cal Rosal, on el seu germà Antoni va fundar la

colònia tèxtil. Els nens hi aprenien sobretot a ser edu-cats i a respectar els grans, i les nenes hi aprenien a cosir, a planxar, a cuinar... Quan els nens acabaven l’escola, es posaven a treballar a la colòni-ca agropecuària de Graugés, i les nenes, a la fàbrica de Cal Rosal.Va construir carrers, el carrer Vell (el vam visitar), el carrer del Mig i el carrer Nou. Es veu que en volia fer més, però ja no hi va ser a temps, perquè es va morir molt jove.Per regar els camps va fer construir un seguit de llacs que s’omplien amb les rieres d’Avià i Font Calda i, per fer el més gran de tots, van haver de tallar una roureda. Les perso-nes de la colònia creien que la roureda estava embruixada, perquè hi havia molts arbres i, com que els feia por ficar-s’hi, van haver de venir dos ger-mans de Berga a tallar-la.També es preocupava molt d’adobar les terres i guardava els excrements dels animals, posant reixes al terra perquè

caiguessin al femer. També va idear unes gàbies reixades per a les gallines i les anava canviant de lloc perquè s’ado-bessin les terres.

Arriba l’electricitatVa ser una de les primeres persones que va utilitzar energia elèctrica per fer funcionar les màquines. Aquesta energia arribava de Cal Rosal a la nit, quan la fàbrica estava tancada.Al Molí del Castell, va cons-truir-hi tres molins: un, per moldre blat per fer pa; un altre, per moldre blat de moro per als animals, i un tercer, per fer guix, que el necessitava per construir les cases i els coberts del bestiar o els que necessitava per guardar el que collia. Ens vam adonar que va fer coses noves i molt importants pel seu temps, fins i tot venia gent de l’estranger a veure com funcionava la colònia. Llàstima que la feina que va començar ningú la va saber continuar.

Aprenent la història de la colònia de GraugésCicle superior

El Ressò 17

Educació CEIP SANTA MARIA D’AVIÀ

4Aquest trimestre s’han fet dos trobades comarcals en les quals han participat nou escoles amb un total de 300 alumnes. S’han realitzat en llocs diferents: Puig-reig Sant Jordi, Bagà i Berga. De la nostra escola, han participat els alumnes de cicle superior a la trobada de mini-vòlei a Puig-reig i els alumnes de 4t van practicar hoquei també a Puig-reig.Seguim fent patis esportius: octubre, cordes; novembre i desembre, tennis taula. Aquest any, l’Ajuntament ens ha cedit dues taules noves.Enguany, farem el 2n curs d’esquí amb 56 alumnes a partir de P5 durant tres diumenges de febrer.

La Gemma Santacreu i en Ferran Gendrau, dinamitza-dors de l’esport a l’escola, i la la Sandra, coordinadora del pla, van anar a una trobada de formació a l’INEF de Barcelo-na, el 12 novembre.

L’escola participa als crossos que organitza el Consell Esportiu. Aquest any, tots els alumnes tenen fitxa gratuïta, que s’ha pagat amb la subven-ció rebuda del Pla Català de l`Esport.

Trobades comarcals de nou escolesPla Català de l’Esport

4Durant el mes d’octubre, els alumnes de cicle mitjà i superior hem fet un taller de reciclatge de matèria orgàni-ca. El dilluns 19 d’octubre, els nens i nenes de cicle mitjà vam sortir al voltant del nostre poble a buscar bolets amb els del Camp d’Aprenen-tatge.Vam trobar-ne molts, alguns de bons i altres de dolents, i ens van anar molt bé, perquè a la tarda vam poder fer un treball de laboratori molt interessant amb els bolets que havíem recollit.Els nens i nenes de cicle mitjà

també vam fer una sortida a la colònia Viladomiu. Primer, vam anar a Viladomiu Vell, a fer un itinerari del riu, i

després de dinar, vam visitar la Torre de l’Amo de Vilado-miu Nou. Ens ho vam passar molt bé!

Els alumnes visiten les colònies de ViladomiuCicle mitjà

EXCURSIÓ Els alumnes van visitar la Torre de l’Amo. CEIP STA. M. D’AVIÀ

MINI-VÒLEI Trobada al pavelló esportiu de Puig-reig. CEIP STA. M. D’AVIÀ

18 El Ressò

Des de l’any 1992, l’Oficina de Pa-trimoni Cultural (OPC) de la Di-putació de Barcelona porta a ter-me un programa de suport al patrimoni documental munici-pal, que consisteix a adequar els dipòsits i a organitzar, classificar i inventariar la documentació d’aquells municipis que ho sol·liciten. Entre el mes de març de 1996 i el mes de setembre de 1997, i dins d’aquest mateix programa, es va actuar en el fons municipal d’Avià.El juny de 2004, l’Arxiu Municipal d’Avià va entrar a formar part de la Xarxa d’Arxius Municipals (XAM) de la Diputació de Barce-lona. A través del Programa de Manteniment, la XAM, coordina-da per l’OPC, es proposa consoli-dar una estratègia de suport di-recte i establir els mecanismes per garantir el manteniment dels arxius municipals de la província de Barcelona en municipis de fins a 10.000 habitants. Entre molts al-tres serveis, la XAM ofereix per-sonal als municipis que no tenen personal tècnic propi al capda-vant del Servei d’Arxiu Municipal (SAM). L’objectiu d’aquest progra-

ma és la implantació d’un sistema de gestió documental i d’arxiu que sigui sostenible, assimilat pel personal dels ajuntaments i su-pervisat pels arxivers de l’OPC.

Digitalització de les actesVal a dir que, d’ençà de l’entrada de l’Arxiu Municipal d’Avià a la XAM, a banda de les tasques ordi-nàries a què fem esment, s’han dut a terme dues actuacions im-portants. En primer lloc, dins del programa de digitalització de do-cuments, la digitalització de totes les actes municipals (1863·2007). Aquesta actuació es va realitzar l’any 2007 i ha permès disposar de totes les actes del Ple de l’Ajunta-

ment en suport informàtic, amb tot el que això suposa per a la con-servació de la documentació i pel fet de facilitar·ne la consulta. D’aquesta actuació ja en vàrem parlar a El Ressò núm. 60, de se-tembre de 2008. En segon lloc, dins del programa de restauració documental, en el moment d’es-criure aquest article s’està a punt de finalitzar la restauració del Pa-dró Municipal d’Habitants de l’any 1886, la qual cosa ens perme-trà evitar la seva progressiva de-gradació i poder conservar i con-sultar aquest document històric interessant.A principis del 2010, el fons muni-cipal d’Avià consta de 148 metres

Tot el que està fent l’Arxiu Municipal d’AviàEL PADRÓ DEL 1886 i ALTRES COSES. Text: Albert Rumbo. Arxiver municipal

DOCUMENTS L’Arxiu d’Avià gestiona conserva i restaura documents

Cultura “S’han digitalitzat totes les actes des del 1863, amb tot el que això suposa per a la conservació i la consulta dels documents”

El Ressò 19

“S’ha restaurat el Padró Municipal d’Habitants del 1886, cosa que permetrà evitar-ne la degradació”

“El fons municipal consta de 148 metres lineals, però l’Arxiu també està integrat per altres fons”

lineals (ml.) de documentació. A banda del fons municipal, però, l’arxiu també està integrat per al·tres fons, que si bé estan instal·lats als dipòsits municipals, tècni·cament formen fons separats, ja que són produïts per administra·cions, entitats i associacions dife·rents. Els fons que integren l’Ar·xiu Municipal d’Avià, la seva cronologia i els metres lineals que ocupen es troben relacionats a la taula que hi ha sobre aquestes lí·nies.

Documentació municipalEl gruix de la intervenció portada a terme per l’OPC s’ha centrat en el que és estrictament la docu·mentació produïda per l’Ajunta·ment d’Avià, tot i que la resta de fons s’han instal·lat correctament en caixes d’arxiu i s’han identifi·cat. Tota aquesta documentació està a disposició de la ciutadania per ser consultada. Abans, però,

cal tenir en compte alguns ele·ments.En primer lloc, la documentació que es custodia a l’arxiu munici·pal és de consulta pública excepte en aquells supòsits que la llei pre·veu que la documentació no és ac·cessible; bàsicament, les limitaci·ons vénen per qüestions de protecció de dades personals o per no haver transcorregut el temps legal necessari perquè els documents puguin ser consultats de manera pública i lliure. En se·gon lloc, per consultar la docu·mentació que es guarda a l’arxiu, cal seguir les normes que l’admi·nistració estableix: omplir els for·mularis demanant la documenta·ció que es vol consultar, seguir la normativa pel que fa a còpies i re·produccions, respectar la docu·mentació i l’ordre dels expedi·ents... Finalment, la documentació custodiada als dipòsits no pot ni ha de sortir de l’arxiu, és a dir, el

préstec està totalment exclòs i la consulta s’ha de realitzar dins de les dependències municipals i en els horaris establerts. Aquestes observacions, que a priori poden semblar restrictives i fins i tot co·ercitives a l’hora de consultar una documentació a la qual es té dret a accedir, són de vital importància per conservar i garantir la integri·tat del fons, els drets de les perso·nes, i les condicions objectives d’accés, de manera que no es cai·gui en personalismes i que tot·hom tingui els mateixos drets, i deures, a l’hora de consultar el fons municipal. Per la seva banda, l’Ajuntament garanteix la conser·vació i l’accés a la documentació, i disposa dels instruments elabo·rats per l’OPC perquè els usuaris coneguin què conté el fons muni·cipal i puguin trobar allò que cer·quen, sempre i quan formi part de l’Arxiu Municipal i la normativa vigent ho permeti.

FONS INTEGRANTS DE L’ARXIU MUNICIPAL

FonsArxiu Municipal d’Avià

Jutjat de Pau

Falange Española Tradicionalista y de las JONS

Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos

Mutualitat Social Agrària

Cambra Agrària

Societat Agrària de Transformació Molí del Castell

Grup Sindical de Colonització

Germandat dels Malats

Germandat de Sant Antoni

Germandat de Sant Josep i Sant Antoni

Ateneu Obrer

Documentació particular

TOTAL

M. linials148,00

6,00

0,12

0,25

0,50

0,50

0,10

0,10

0,10

0,10

0,10

0,10

0,12

156,09

Cronologia1767-2009

1866/2008

1942/1976

1950/1979

1953/1987

1977/1991

1984-1985

1972/1975

1872-1873

1918-1920

1934-1955

1918

1902/1994

20 El Ressò

Cultura ARXIU MUNICIPAL D’AVIÀ

Però, què és i per a què serveix l’Arxiu Municipal d’Avià? L’Arxiu Municipal, a grans trets, és el lloc on es custodia la documentació produïda per l’Ajuntament i altres organismes en l’exercici de les se-ves activitats i és també i especial-ment la documentació produïda per l’Ajuntament des de l’entrada en funcionament de les corporaci-ons municipals com les entenem actualment a partir de 1835. La utilitat de l’arxiu, entès com a pro-ducció documental, rau en la con-servació, classificació i recupera-ció de la documentació de manera eficient i eficaç, ja sigui per a fina-litats administratives que han de permetre el desenvolupament del municipi i el desplegament dels projectes municipals, ja sigui per a necessitats externes, d’àmbit d’investigació històrica (història del municipi, familiar, de Catalu-nya...), social, tècnica, etc., o per garantir i satisfer les consultes a què tot ciutadà té dret.

Base de dadesDins del programa de suport al patrimoni documental municipal que porta a terme l’OPC, s’han desenvolupat les eines necessàries per poder organitzar i classificar la documentació municipal. Entre aquestes, s’ha desenvolupat una base de dades i un quadre de clas-sificació que reflecteix l’estructu-ra i les funcions dels ens munici-pals. El quadre està dividit en tretze grans seccions on s’ubica la documentació en funció de la se-

va naturalesa. Per tal que els usu-aris de l’arxiu es facin càrrec de què poden trobar i quina utilitat pot tenir la informació fem una relació d’aquestes seccions espe-cificant la seva cronologia: admi-nistració general (1853-2008), hi-senda (1767-2008), proveïments (1917-2005), beneficència i assis-tència social (1916-2007), sanitat (1882-2005), obres i urbanisme (1909-2009), seguretat pública (1901-1986), serveis militars (1833-2001), població (1857-2005), elec-cions (1914-2009), ensenyament (1887-2008), cultura (1927-2008) i serveis agropecuaris i medi ambi-ent (1919-2009).Finalment, per acabar, dues con-sideracions. En primer lloc, l’Ar-xiu Municipal d’Avià és un arxiu ric que proporciona notícies sobre el municipi i la seva evolució, so-bre els habitants, l’ensenyament, els costums, el medi ambient, la cultura, i sobre aspectes que so-

vint obviem en no ser conscients de les possibilitats que ofereix un arxiu que va creixent i que és el testimoni i la memòria més direc-ta de l’activitat dels habitants d’Avià.I, en segon lloc, a banda de donar, l’Arxiu Municipal també està obert a rebre. És a dir, a les possi-bles donacions que els avianesos i les avianeses puguin fer a l’Arxiu Municipal i, per extensió, a tot el municipi. Moltes vegades no valo-rem de forma suficient el fet que determinats documents que con-servem a casa poden tenir un gran valor per aprofundir en el coneixement històric, econòmic, social i cultural del municipi. Aquestes possibles cessions, do-nacions o simples reproduccions de fotografies, documents textu-als, programes, cartells... no faran res més que enriquir el nostre pa-trimoni cultural. I, sens dubte, tots plegats hi sortirem guanyant.

“L’Arxiu Municipal, a grans trets, és el lloc on es custodia la docu-mentació produïda per l’Ajuntament i altres orga-nismes”

“La utilitat de l’arxiu, com a producció documental, rau en la conservació, classificació i recupera-ció de la documentació de manera eficient”

“A banda de donar, l’Arxiu Municipal també està obert a rebre dona-cions que els avianesos i les avianeses vulguin fer a tot el municipi”

ACTES L’Arxiu Municipal d’Avià ha digitalitzat les actes des del 1863

El Ressò 21

Cultura PROJECTE DOCUMENTAL

Memòria històrica

Ja fa un parell de números d’El Ressò, vam fer difusió del projec-te de recerca de la memòria histò-rica a Avià. Es va iniciar el mes de juny de 2009 amb una important tasca d’entrevistes a diferents per-sones d’Avià, principalment gent gran que té records de successos al poble. Les entrevistes es van fer la setmana de l’1 al 5 de juny. Els entrevistats van ser seleccio-nats per una comissió formada per set persones vinculades a en-titats, a l’Ajuntament i a la Gent Gran, que van realitzar un llistat de probables informants als quals es va contactar per conèixe’n la disponibilitat. Es van entrevistar 39 persones de forma individual, tot i que en algun cas l’entrevista es va fer a dues persones juntes i, en un altre cas, a tres.

Guions exhaustiusEl guió es va fer amb els membres de la comissió, coneixedors dels entrevistats i de la informació que podien proporcionar, de manera que es va intentar ser el màxim exhaustiu possible per recollir la informació més important. L’en-trevista va anar a càrrec d’una persona de l’empresa a la que s’ha encarregat el projecte, Sabem.com, que preguntava i filmava.Les entrevistes es van fer als bai-xos de la rectoria d’Avià, que es va

habilitar durant aquella setmana. La bona disposició del Jaume Bas-compte va permetre recollir algu-nes persones a casa seva per por-tar-les a la rectoria i tornar-les. El Jaume també va col·laborar en la coordinació dels entrevistats i va ser una peça clau. Per tant, volem remarcar que en tot moment la tasca realitzada ha estat un tre-ball en equip, des de l’organitza-ció del grup o comissió, la involu-cració de diferents persones vinculades a l’Ajuntament i a les entitats, fins als mateixos entre-vistats, que van mostrar una gran disponibilitat i ganes de partici-par en el projecte.Els entrevistats també van apor-tar fotografies antigues d’Avià, que els van ajudar en la conversa i

a recordar. Les fotografies es van escannejar per utilitzar-les en el producte final i passen a formar part de l’Arxiu Municipal d’Avià.

DVD sobre la guerra civilActualment, s’està treballant en l’elaboració del primer DVD, que tractarà sobre el període de la Guerra Civil i les seves conse-qüències a Avià, i està previst pre-sentar-lo públicament el proper mes d’abril. La intenció inicial de la regidoria de cultura de l’Ajunta-ment és elaborar dos DVD, un so-bre la Guerra Civil i aspectes soci-als de la postguerra i un altre sobre l’evolució econòmica del po-ble, les festes i la societat. De moment, només realitzarem el primer i sol·licitarem noves sub-vencions per finançar part de la confecció dels dos. Pensem que una feina d’aquest ti-pus, que suposa la recuperació d’una memòria oral que es perd a mida que avancem en el temps, és molt important per al nostre po-ble, que sempre ha demostrat que mantenir la memòria del passat és bàsic per veure avançar el futur a bon ritme. Per aquest motiu es-tem treballant per aconseguir el màxim finançament per finalit-zar el projecte.Des d’aquí, moltes gràcies a tots els participants en aquesta tasca de recuperació històrica, sense el vostre testimoni i la vostra parti-cipació no hauríem pogut recupe-rar part de la història de tots. Moltes gràcies!

UNA EMPRESA ESPECIALITZADA, PER ENCÀRREC DE L’AJUNTAMENT, ESTÀ FENT UN DVD SOBRE LA GUERRA CIVIL I LA POSTGUERRA A AVIÀ, AMB ENTREVISTES A GENT GRAN I FOTOS ANTIGUES. Text: Regidoria de Cultura

FOTOS ANTIGUES Segadors d’Avià, l’any 1951. LLUÍS CANAL

22 El Ressò

La petanca és un esport disputat entre dos jugadors o dos equips que consisteix a llançar unes bo-les per a situar-les el més a prop possible del bolig.

HistòriaEl joc de boles és tan antic com la civilització del lleure, passant d´Egipte a Grècia i hauria estat in-troduït a la Gàl·lia pels romans.Les boles foren primerament d’ar-gila, de pedra, després de fusta i finalment d’acer. Però, després dels jugadors de boles de l’Edat Mitjana, l’Edad d’Or de les boles de qualsevol tipus fou certament la Renaixença, quan la noblesa s’afecciona al joc del bilboquet i al joc de palma (que esdevindrà el tennis). No se sap per quin motiu, semblaria que el joc de boles ha-gués estat prohibit a França des del 1629 fins a la Revolució Fran-cesa.Del joc provençal, naixerà el 1907 la petanca, durant la partida his-tòrica a La Ciutat (Provença) en què un campió de joc provençal, Juli Hugues, anomenat Lo Negre, en no poder jugar més el seu joc preferit a causa dels seus reuma-

tismes, es posà un dia a traçar una rodona, a enviar l’objectiu a 5-6 m i, amb els peus tancats, a jugar les boles per acostar-se al bolig. Això passà en el terreny de boles d’un cafè, els propietaris del qual es de-ien Ernet i Josep Pitiot. Aquests dos germans s’adonaren de segui-da de l’interès d’aquest esport, es-pecialment l’Ernest, que es posà a tancar-ne les regles. Ha nascut la petanca.Caldrà tanmateix esperar el pri-mer concurs oficial a La Ciutat el 1910 perquè el mot sigui oficialit-zat. El terme prové de les paraules de l’occità provençal pè(s), “peus”, i tanca(ts), “tancats”, que donà l’expressió “ jogar a pès tancats”, és

a dir, amb els peus junts i clavats a terra, per oposició al joc provençal en què el jugador pot agafar em-branzida.

Detalls tècnicsLa petanca generalment es practi-ca en tripletes, o sigui, tres juga-dors o jugadores. I cada membre o component de l’equip té una mis-sió assignada, d’acord amb el de-senvolupament de la partida. Po-den ser les següents: apuntador, mig o tirador.

4Apuntador. Ha d’adaptar la se-va estratègia i manya en acostar una bola el més posible d’un ob-jectiu o bolig. La seva missió és fo-

La petanca, un esport ambhistòria i arrels a AviàHISTÒRIA, FUNCIONAMENT I SITUACIÓ ACTUAL. Text: Club de Petanca d’Avià

PETANCA Dues boles de petanca, a dalt, i el bolig, a baix a l’esquerra

Entitats “El joc de boles és tan antic com la civilit-zació del lleure, passant d´Egipte a Grècia i els romans el van introduir a la Gàl·lia”

El Ressò 23

“Cada moviment, apuntar o tirar, ha de realitzar-se amb una gran preci-sió i un mecanisme perfecte”

“A Avià, fem l’assemblea anual a la primavera, un torneig per la Festa Major i una sortida a la tardor”

namentalment defensiva.4Mig. És la persona polivalent de l’ equip. Ha d’ésser el millor jugador o el del joc més complert i la seva missió es igualment ata-cant o defensiva.4Apuntador. La funció d’aquest jugador és totalment complemen-tària a la del puntuador i canalitza tots el seu esforços, generalment, en atacar i destruir el joc de l’equip rival en benefici del propi.

Partides a tretze puntsPer norma general, les partides, excepte les finals, solen ser a tret-ze punts. Aquesta puntuació s’aconsegueix en la lluita planteja-da per tenir el major número de boles, el més a prop possible de la referència o bolig del rival. Les bo-les solen ser de ferro dolç o acer inoxidable i el seu pes i diàmetre han d’ adaptar-se a les caracterís-tiques de cada jugador. Al mateix temps, també han d’adequar-se a la posició ja comentada, que pot ocupar cada jugador en el desen-volupament d’una partida.La bola del tirador ha de ser, en els límits permesos en el reglament, grossa i de poc pes, en contra de la bola de l’apuntador, que ha de ser petita i molt més pesada.L’elaboració de cada moviment, apuntar o tirar, ha de realitzar-se amb una gran precisió i un meca-nisme perfecte. S’ha de combinar la tècnica del pèndol del braç amb l’elasticitat i el toc precís de rota-ció del canell damunt de la bola.

Activitats durant l’any a AviàCom és costum, vam fer l’assem-blea de socis. Va ser el 29 de març del 2009. Seguidament, un dinar de germanor.

Ens van convidar a visitar l’escola i els membres de la junta de l’enti-tat van explicar als nens i nenes les normes de la pràctica d’aquest esport. Distribuïts en grups, el van practicar. Cal destacar la bo-na disposició dels nens i nenes. Pensem repetir aquesta visita tan aviat com els mestres ens ho di-guin.Com cada any, per la Festa Major, es va organitzar un concurs de pe-tanca amb esmorzar, previ paga-ment de 10 euros, les dobletes. Es-tava molt animat, i hi va haver un record per a tots els participants.

També vam fer una excursió a buscar bolets. Tot i sent colla, ningú es va perdre, i després ens els vam menjar amb una bona pa-ella d’arròs. Aquest any, esperem tornar-hi, podria ser per la casta-nyada, i així la podríem celebrar.S’han arranjat les pistes. És d’agra-ir a l’Ajuntament, i també és grà-cies als socis que hi van treballar tot un matí desinteressadament. I, aprofitant l’avinentesa, també demanem la col·laboració dels pa-res per tal que els menuts no llen-cin grava (pedretes) a la pista de sorra. Gràcies anticipades.

Activitats previstes per al 2010

Ateneu

Carnestoltes i ball a l’Ateneu. Qui vingui disfressat no paga l’entradaXerrada amb tema per determinar, i assemblea general de socis de l’AteneuTallers de manualitats. Queda decidir els tallers, subjectes a les peticions dels interessatsConsulta per l’independència2. Caminada popular i ral·li fotogràficTallers de manualitats. Resta decidir els tallers, segons les peticions dels interessats11. Festa del Segar i BatreCicle de teatre. Programes a part a partir de la Festa Major24. Aplec de Sant Serni6. Festa del PubillatgeXerrada, amb tema referent a la malaltia que pro-mogui La Marató de TV3Concert de Cap d’Any de la Coral d’AviàConcert de Santa Cecília12. La Marató de TV3. Programes a part la ma-teixa setmanaConcurs de Pessebres miniatura i concurs de fotografies nadalenques. Programes a part

Febrer

Març

Abril

MaigJuny

JuliolSetembre

Octubre Novembre

Per determinar

Desembre

24 El Ressò

Opinió “Jo voldria parlar sobre la recollida selectiva, perquè sóc una persona conscienciada amb aquest tema i vaig estar

molt contenta quan vaig tenir la carta per anar a buscar el pot a l’ Ajuntament per a l’orgànica. Visc a prop de Cal Parera i, ja en el seu temps, vaig demanar si ens podien posar el corresponent contenidor, atès que en aquest veral som forces cases i valia la pena, al meu entendre. Però han passat els mesos des de que tinc el pot i el contenidor de matèria orgànica encara no ha arribat. Ho he comentat dos cops a l’Ajuntament i el segon cop em van dir que era cosa del Consell Comarcal, hi vaig telefonar en diverses ocasions, però el responsable d’aquest tema, pel que vaig poder veure, sempre estava ocupat i no va ser possible poder parlar-hi.

Finalment, un dia que vaig anar a Berga, m’hi vaig arribar personalment, perquè sempre estava ocupat. Però la noia que em va atendre, després de parlar amb ell, em va dir que ho consultarien amb els de la deixalleria. També em van preguntar si hi havia conteni-dor verd, jo els vaig contestar que sí i que també hi havia lloc pel de l’orgànica, i que l’Ajuntament ens havia donat els pots. Després, em van comentar que potser el motiu pel qual no n’hi havien posat, era perquè vivíem als afores del poble. Han passat força dies, potser un mes, i encara estem igual, jo segueixo llençant la brossa orgànica al contenidor verd i reciclant tota la resta.Fa anys, les cases dels afores teníem un femer on hi abocà-vem l’orgànica i ho aprofità-vem com a adob pel camp, però actualment, si ho tirem

al femer, és un niu de rates que pugen de la rasa, a part de la pudor que fa a l’estiu. Penso que la gent que vivim als afores del poble estem discri-minats, perquè no tenim ni la meitat dels serveis del poble, com són l’enllumenat públic, el clavegueram (tot va a parar a les rases de tocar de casa) i ara... fins i tot amb les deixa-lles. La depuradora finalment es farà. Feia anys que se’n parlava i penso que és neces-sari.A les cases que estem aparta-des, si no ens volen portar contenidors d’orgànica, ens podrien donar una mena de contenidor de compostatge i explicar-nos com fer l’adob per reciclar aquesta matèria nosaltres mateixos.Sé que hi ha molta gent (cada cop menys, per sort) que no recicla. Ho veig quan obro el contenidor verd i hi veig envasos, que van al groc, però si no ens posen els mitjans a l’abast, encara es farà menys.De planeta, només en tenim un. Què s’hi trobaran els nostres néts i besnéts el dia

que siguin grans? Pensem-hi tots una

mica.

Recollida selectivaM. ÀNGELS FORNELLS

BROSSA ORGÀ-NICA M. Àngels Fornells demana

contenidors a prop de casa seva

El Ressò 25

Els tallsd’aiguaPERRUQUERIAJANINA

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

La primavera passada, tot passejant, vaig anar al saltant del

Grau. Baixant, em va acompanyar un tub tota l’estona. Aquell tub estava ple d’unes petites crostes de color cru, com sorra de la platja tota ben ajuntada. També vaig veure que han fet un dipòsit molt ben arreglat, amb uns arbres molt bonics... Però el meu dubte és el següent: totes aquelles petites o grans crostes que porta l’aigua van a parar a aquest dipò-sit? Algú em pot donar una explicació? Senyors de Sorea, per què he de tancar el meu negoci cada cop que vosaltres tan-queu l’aigua? Qui em compensa a mi tot això? Sabeu què hi perdo jo? Quin servei és aquest? Per què sempre s’ha de tallar l’aigua a finals de setmana? Per què està tant brut aquest dipòsit, que sempre s’ha de netejar? Aquestes i moltes altres preguntes més, que algun altre comerciant d’aquest

poble també es demana, qui ens les pot contestar?En un mes i mig, ens heu tallat l’aigua tres vegades. Demanaria que s’hi pogués buscar una solució. Ho agraïria i la resta de gent, també. Gràcies.

Pot ser un lloc ben acollidor, quan els vehicles

no l’envaeixen. I això es va demostrar el 31 d’octubre amb una trobadacastanyada entre veïns.Érem prop de la quarantena, 27 adults i 12 nens i nenes, alguns es varen disfressar; els altres, s’ho miraven. Però, va haver-hi castanyes, moniatos, panellets i cava per a tots. Es va escollir un castanyer, una casta-

nyera i una castanyeta 2009, als quals es va premiar i condecorar.Un trobada, que ja s’havia celebrat feia tres anys, i que ens queda ganes de repetir, tan aviat com en tinguem una bona excusa.

AIGUA El comerç pateix els talls de subministrament

CASTANYADA Es va fer per primer cop l’any 2006

FESTA Es van triar un castanyer i una castanyera

Plaça Abat OlibaMONTSERRAT TINTÓ ESPELT

26 El Ressò

A les novel•les policíaques, sovint es parla de l’esce-nari del crim i solen recomanar

no tocar-ne res fins que s’hagin aclarit, o no, els fets que el van precedir. En el món del teatre, l’escenari i els seus decorats són el lloc on passen les coses que passen. En un partit de futbol, l’escenari principal sol ser el terreny de joc, amb les seves porteries, les àrees, les línies que limiten el camp i la graderia. Avui, parlarem una mica de l’esce-nari avianès, dels llocs on passen les coses de la gent del poble.Ja hauríem d’estar pensant en un seguit de paratges, indrets i racons que els avianesos identifiquem com a propis des del moment en què hi hem tingut determinades vivènci-es. Un dels que em va cridar l’atenció recentment pel seu interès arquitectònic és la nau de l’antiga fàbrica tèxtil d’Avià, l’edifici de la qual encara s’aixeca ben a prop de l’esglé-sia parroquial. Actualment la regenta el fuster i ebenista Josep Ballús, que la utilitza com a taller. La gràcia que té és que és el testimoni viu d’un tipus d’encavallats, sostre i teulada propis de l’era indus-trial. On acaben les parets

d’obra, a uns quatre metres d’alçada, uns espectaculars cavalls de fusta permeten que una llarga renglera de bigues, també de fusta, suportin l’enllatat, els totxos i les teules. El goig que fa la nau es deu també al fet que no presenta ni una columna que enredi. Així, en el seu temps, els telers i ara les serres i altra maquinària de la fusteria poden ser distribuïdes amb tota la llibertat que permet l’ampla superfície. Encara recordo el dia que l’antiga fàbrica va ser desguassada, després que tanqués portes l’any 1968, i com molta gent hi va anar a comprar trasteria diversa. A casa meva hi van anar a parar almenys uns penjadors del vestuari i una

Ajuntament d’AviàAvinguda Pau Casals, 22 | 08610 Avià

Podeu enviar les vostres opinions a:

Opinió

taula llitera de la infermeria que la meva mare encara va utilitzar durant molt anys com a mobiliari de la cambra de les injeccions del Molí.La Pepeta Bascompte, de la Coromina, que en aquell temps feia bitlles i treballava als rodets de la fàbrica, recor-da que en aquella nau hi havia un munt de telers que funcio-naven a tota pastilla i que donaven feina a dos torns de treballadores. La Montserrat Camps, llavors de cal Coix i ara del Molí, hi va treballar en una etapa posterior, més mecanitzada, a partir de 1976, quan el Jaume Canudes hi va muntar una fabriqueta de teles per a camises i cortines. Diu que el funcionament dels telers ja estava molt més

Escenari avianèsFERRAN COMADel Molí de la Coromina

PATRIMONI INDUSTRIAL Antiga fàbrica tèxtil d’Avià. F. COMA

TREBALLADO-RES La Montse-rrat Camps, del Molí de la Coromina (esque-rra), i la Pepeta Bescompte, de la Corominia (dreta).

El Ressò 27

Opinió

ressoavia@gmail.comPodeu enviar les vostres opinions a:

automatitzat. Després d’estar uns anys tanca·da, la nau va ser reori·entada cap a la fusteria per la família Castella i, com dèiem al comen·çament, avui dia, en Pep Ballús i el seu ajudant hi treballen de valent. I demà? Qui sap, però és un escena·ri amb moltes possibi·litats.La nau del costat, la que era de les repassa·dores, ja fa anys que es va independitzar del complex industrial i va ser reconvertida en vivenda unifamiliar. Però l’entrada princi·pal de la fà brica, amb les seves reixes metàl·liques, encara conser·va una mica d’aquella cosa mítica i aquell res·pecte que ens feia quan érem petits. Quan érem petits, aquell indret semblava les rambles, sobretot a les hores punta, que eren les de canvi de torn de la fàbrica. Dones, i també algun home, que sortien i entraven de pressa de la fàbrica, que anaven atrafegats amunt i avall, que xerraven, que reien, que feien cua a ca l’Eugènia per comprar menjar per l’àpat, canalla que jugàvem al carrer i que sovint els fèiem més nosa que servei; en fi, tot un desga·vell, que tanmateix durava pocs minuts fins que tot tornava al seu ordre natural, marcat pel ritme dels telers i

de les llançadores. Quan feia vent de valent, aquell carreró que hi ha entre la fàbrica i l’església es convertia en una mena d’atracció com les que ara hi pot haver a Port Aventu·ra. La patien, més que la disfrutaven, les persones de poc pes, que eren empeses enlaire per la força de la ventada i, si eren dones, encara hi patien més perquè perdien el control de les seves faldilles i podien arribar a ensenyar·ho tot involuntària·

ment. El cas és que tampoc solia haver·hi massa especta·dors, tret d’aquells que casualment coincidien en aquell indret.La font pública que encara hi ha davant de ca l’Eugènia a la paret de l’hort de cal Tofaire també era molt concurreguda. La gent hi anava a omplir tota mena de recipients, des de galledes, bugaders, ampolles, càntirs i altres estris. Amb el pas dels anys, aques·ta font ha quedat una mica rara, com discapacitada, per·què a base de capes de ciment i de quitrà, han anat aixecant el nivell del carrer, de forma que ara t’has d’ajupir molt per fer·la rajar. Aquesta circumstància també es pot observar en

altres indrets on hi ha bancs clavats a terra des de fa anys; i en aquests casos la sensació és que gairebé t’asseus a terra, de tan baixos com han quedat.Si seguíssim parlant d’aquell escenari, ara podríem descriu·re una mica com ha canviat la plaça de l’església, l’era de cal Titó o la plaça del Padró, ara amb el nou mirador. O podrí·em descobrir tants secrets amagats que aquests decorats han contemplat. Ai!, si les parets parlessin.

FONT PÚBLICA A l’hort de cal Tofaire. F. COMA

FAÇANA Antiga fàbrica de Cal Piteu, també cone-guda com cal Coromines. F. C.

28 El Ressò

El Ressò d’Avià Revista d’informació i opinió del municipi Febrer del 2010 64

Premi per a l’esports d’Avià P. 08

La Festa de l’Esport del Berguedà premia el pilot Marc Coma (foto) com a esportista més destacat de la comarca. També obtenen reconeixements Maria Xandri, Jordi Junyent, Xavier Caballol i, com a comunicador de l’esport, Pep Graus. VAN OERS J./KTM IMAGES

Escola activa

Des de cuidar una gallina fins a la història de Graugés: és el dia a dia de l’escola. CEIP STA. M. D’AVIÀ P. 15

Avià verd

L’Ajuntament vol fomentar l’energia sostenible amb la participació de la ciutadania. P. 03

Escenari avianès

Recorregut per Avià, fent una parada al carreró que hi ha entre la fàbrica i l’església. FERRAN COMA P. 26

Per Charcay

Avià celebra una nova Jornada So-lidària amb un concert del grup u_mä. ONG WAUKIKAY AVIÀ P. 14