Frontal de Santa Maria d’Avià

Fitxa tècnica

Títol: Frontal de Santa Maria d’Avià.

Autor: desconegut.

Cronologia: 1170-1190.

Tècnica: tremp sobre fusta.

Dimensions: 1,04 x 1,75 m.

Estil: romànic.

Tema: religiós.

Localització: MNAC (Barcelona).

Obres de la mateixa època

Frontal de la Seu d’Urgell o dels Apòstols (segles XI-XII)

Frontal de la Mare de Déu del Coll, Osor (segles XII-XIII)

Context

El frontals d’altar, també anomenats antipendis, van tenir unagran acceptació a la Península, sobretot a Catalunya. La sevaaparició és deguda principalment a la voluntat d’aprofitar coma suport d’imatges la post de fusta situada davant de l’altar.

Els primers frontals d’altar daten del segle IV d. C. En un primermoment estaven formats per tapissos o riques teles, peròposteriorment es van ornamentar amb metalls preciosos, comla plata o el coure esmaltat.

Amb el pas del temps, les escenes representades als frontalsdels altars es van anar fent més complexes i les sevesdimensions van créixer. Aquest fet, sumat a un canvi en lalitúrgia, en el qual el sacerdot es va situar davant l’altar id’esquena als fidels, va provocar un canvi d’ubicació delfrontal. A partir d’aleshores, aquest element es va situardarrere de l’altar, és a dir, del tablum, i això va donar lloc a unanova tipologia: el retaule (“rere l’altar”)

Antependium de Basilea (c. 1020)

P. Serra: Retaule de l’Esperit Sant (1394)

Descripció formal

El Frontal de Santa Maria d’Avià és divideix compositivamenten dos registres –trencats a la part central- estructurats endiverses escenes o vinyetes amb intencionalitat narrativa, ques’han de llegir d’esquerra a dreta.

Tot i el hieratisme i la frontalitat del conjunt, els personatgesmostren una certa humanització; és remarcable el contactematernal de la Mare de Déu, que anuncia l’èmfasi en la relaciómaternofilial característica del Gòtic. Cal esmentar elnaturalisme de l’expressió i el moviment dels personatges,com Sant Josep, els tres Reis Mags o el mateix Nen Jesús del’escena central. També és naturalista la representació delselements arquitectònics.

No obstant això, s’hi mantenen la tradició iconogràfica i elcaràcter simbòlic característics del Romànic, que es podenveure principalment en la utilització de la perspectivajeràrquica i en l’ús del nimbe o aurèola per als personatgessants, que en el cas de la Mare de Déu i l’Infant en l’escena delnaixement és ovalat, per remarcar-ne el caràcter diví respectede Sant Josep.

Seguint les pautes de la pintura romànica catalana, s'adverteixl’ús de colors purs i plans, així com la delimitació de les figuresemmarcades en fines línies negres. Cromàticament hidominen el blau i el vermell, utilitzats tant als fons com a lestúniques, tonalitats que contrasten amb la lluminositat de lacolradura, un vernís daurat –avui pràcticament perdut- que esfeia servir com a substitució del pa d’or.

Temàtica

El Frontal de Santa Maria d’Avià està dedicat a la Mare de Déu.Al centre de la taula hi ha la seva imatge com a SedesSapientine, és a dir, com a Tron de la Saviesa, de la qual éssímbol el Nen Jesús. Aquest, per la seva banda, és representatbeneint amb la mà dreta les escenes de l’Anunciació i laVisitació.

Envoltant l’escena principal se situen, d’esquerra a dreta i dedalt a baix, diversos episodis de la vida mariana: l’Anunciació ila Visitació, el Naixement, l’Adoració dels tres Reis Mags(Epifania) i la Presentació de Jesús al Temple, en el moment enquè l’ancià Simeó reconeix que Jesús és el Messies anunciatpels profetes i el torna a la seva mare.

Iconogràficament, és important destacar l’episodi del’Epifania, en la qual no es representen les tres races del món –un tema que no apareix fins el segle XVI-, sinó les tres edats del’home (joventut, maduresa i vellesa). No obstant això , quanta significació, totes dues tipologies simbolitzen el mateix:l’home universal adora i venera Déu. D’altra banda, també calremarcar la presència del bou i la mula a l’episodi delNaixement, que correspon a una tradició recollida alsevangelis apòcrifs.

Gentile da Fabriano: Adoració dels mags (1423)

Diego de Velázquez: Adoració dels mags (1619)

Models i influències

El Frontal de Santa Maria d’Avià és una obra moltrepresentativa de l’art anomenat “estil 1200”, difós per totl’Occident cristià. Aquest estil es caracteritza pel seguimentdels models bizantins, que sembla ser que arribaren aCatalunya a través d’unes monges vingudes de Constantinoblei que portaven icones. Aquesta influència es veu no solamenten el hieratisme o el gust per la simetria, sinó també enaspectes iconogràfics, com la posició reclinada de la Mare deDéu, o decoratius, com les riques vestidures orientalitzants.

En aquesta època també es comença a apreciar una evolucióen les formes de representació cap a una tendència mésnaturalista i narrativa que anticipa l’estètica del període gòtic.

Detall de la decoració de la Capella Palatina de Palermo (1140-1170)Ferrer Bassa: Pintures de la cel·la de Sant Miquel (Pedralbes ) (1346).